Radio Menorca

El violín de Sarasate resuena en Maó: un viaje a la esencia del virtuosismo y la amistad musicalEl Festival d'Estiu de Joventuts Musicals de Maó vuelve a convertirse en el epicentro de la excelencia melódica. En esta ocasión, la propuesta cobra una dimensión especialmente emotiva y virtuosa gracias a la llegada de «À mon ami Sarasate», una obra y proyecto discográfico ideado por la aclamada violinista Ana María Valderrama junto a su dúo. Este espectáculo no solo celebra el genio deslumbrante de Pablo Sarasate, sino que traza una delicada red de afectos, influencias y colaboraciones artísticas que unieron al mítico violinista pamplonés con los grandes creadores de su época, como Camille Saint-Saëns o Théodore Dubois.La génesis de esta aventura artística guarda una relación indisoluble con la trayectoria personal de la propia intérprete. En el año 2011, Ana María Valderrama marcó un hito histórico al convertirse en la primera violinista española en alzarse con el primer premio y el premio del público en el prestigioso Concurso Internacional de Violín Pablo Sarasate. Aquel galardón catapultó su carrera a los escenarios internacionales y consolidó un vínculo indestructible entre su violín y el legado del maestro navarro. Como la propia artista recuerda, la constante demanda del público por escuchar las composiciones de Sarasate en sus recitales la impulsó a diseñar un homenaje que devolviera, en forma de gratitud musical, todo lo que aquel reconocimiento le había brindado.Sin embargo, «À mon ami Sarasate» va mucho más allá de un recopilatorio de piezas virtuosísticas habituales. Inspirada en las investigaciones reflejadas en la biografía «Sarasate, el violín de Europa», firmada por la musicóloga María Nagore, Valderrama quiso rescatar una visión poliédrica y fascinante del músico. Sarasate no fue únicamente el intérprete prodigioso que deslumbraba en los auditorios de todo el globo; fue también un prolífico compositor, un refinado arreglista y una auténtica figura pública internacional que ejerció de musa para los compositores más célebres de su tiempo, quienes le dedicaron multitud de partituras imborrables.El programa preparado para el claustro del Museo de Maó refleja con absoluta maestría esas tres facetas fundamentales. Entre los momentos más esperados de la velada destaca la interpretación de la «Fantasía sobre Don Juan», una joya rescatada del olvido que permaneció inédita hasta su grabación en el disco publicado en 2016. Junto a ella, el público podrá deleitarse con la capacidad de Sarasate como arreglista a través del «Nocturno» de Frédéric Chopin, una adaptación lírica y conmovedora para violín y piano que transforma la melancolía pianística en un canto de cuerda de infinita belleza.Para complementar este universo sonoro y enriquecer la experiencia del oyente, el concierto incorpora la emblemática «Suite popular española» de Manuel de Falla. Esta inclusión genera un contraste fascinante entre la brillantez romántica de Sarasate y el lenguaje nacionalista, estilizado y profundamente enraizado en la tradición popular que caracteriza a Falla. A través de este diálogo estilístico, el espectáculo ofrece una panorámica rica y variada de la música española para violín.El escenario elegido para esta cita es el majestuoso claustro del Museo de Maó, un recinto al aire libre impregnado de historia y belleza arquitectónica. Interpretar repertorio de cámara en un espacio abierto plantea siempre desafíos acústicos singulares, especialmente para los instrumentos de cuerda y el piano. Sin embargo, la magia de las arquerías y la resonancia natural que brindan los claustros históricos prometen envolver las notas en una atmósfera íntima y poética, donde la música conectará de manera directa con la sensibilidad del oyente.«À mon ami Sarasate» representa una oportunidad extraordinaria para reencontrarse con un patrimonio musical lleno de vida, emoción y virtuosismo. Una velada imprescindible en Joventuts Musicals de Maó para redescubrir, de la mano de Ana María Valderrama, al hombre, al amigo y al mito del violín europeo.

La dualitat d'Oral_AbisalDeclaració: "Jo me'n vaig apuntant paraules que m'agraden... quan em vaig adonar que era un disc dual, que hi havia dos mons, em va venir primer la paraula 'oral'... i 'abissal' com el desconegut... et convida a anar a les profunditats".La cançó que va néixer en un aeroport (Chundwa)Declaració: "Se'm va presentar a l'aeroport i vam tenir una xerrada molt molt bèstia... parlant de la vida profundament i de la mort... m'agrada donar-li una forma i la cançó és de les formes que millor se'm donen".La petita revolució de la curaPassatge:  Declaració: "La meva revolució és cuidar el que faig... si estic xerrant amb tu, ho faré amb tot l'amor... les meves persones estimades, les meves plantes, la meva família... aquesta és la revolució". 4. Compromís davant de l'"egoisme inhumà"Declaració: "Em sembla tan terrible el tracte que reben [els immigrants]... és cosa d'aquest egoisme inhumà... dels més rics al boig i sense pietat... espanta". 5. La connexió màgica amb RosaliaDeclaració: "Li vaig enviar un missatge: 'Rossalia... he somiat que estaves gravant un disc amb orquestra simfònica, baixos d'electrònica i inspiració de Morente'. Ella em va respondre: 'Que fort que hagis somiat això... perquè estic gravant això'".

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Hora 14 Baleares

Toda la información de Baleares del 20 de julio de 2026 a las dos de la tarde.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Les quatre cares de l'heroi: Un viatge barroc a l'ànima humana a CiutadellaEl festival de Joventuts Musicals de Ciutadella ha presentat una proposta que transcendeix el format convencional d'un concert de música antiga per convertir-se en un relat escènic profund sobre l'experiència humana. Sota el títol "Les quatre cares de l'heroi", el contratenor Manuel Ruiz i el clavecinista i director Darío Tamayo han dissenyat un recorregut que connecta el patrimoni barroc amb les inquietuds psicològiques del públic actual.Una visió integradora: De la Gestalt a l'òperaL'eix vertebrador d'aquest projecte no neix només de la musicologia, sinó de la psicologia humanista. La proposta es basa en una teoria del gestaltista Francisco Peñarrubia, que ofereix una visió integradora de la persona a través de quatre facetes de l'heroi connectades amb els elements de la natura. Els artistes han volgut traslladar aquesta visió terapèutica i personal a la producció operística barroca, on la figura de l'heroi és omnipresent.L'espectacle s'estructura com una òpera en miniatura en tres actes on un sol protagonista, encarnat per Ruiz, actua com a catalitzador de tota la història. Aquest viatge interior segueix l'esquema clàssic del mite: la sortida, el creixement i la tornada, explorant els estats psicològics i físics d'una figura que es revela com a profundament polièdrica.Un trencaclosques musical de l'afecteLa selecció del repertori ha estat un dels reptes més complexos de la producció. Per construir aquest relat coherent, s'han escollit peces de grans mestres com Händel, Scarlatti, Vivaldi i Muffat. Tanmateix, el criteri no ha estat només estètic; cada ària ha estat triada pel seu "afecte" —l'emoció específica que transmet— i per la connexió emocional que el cantant pot establir amb el personatge per transmetre-la al públic.Darío Tamayo destaca que, a més de la narrativa, hi ha un treball minuciós en la cohesió tonal i harmònica per garantir un encadenament fluid entre les peces. El resultat és una proposta semiescenificada on el pes de l'acció recau completament sobre el contratenor, una responsabilitat que obliga a una identificació total amb el text i la música.La veu del contratenor: Més enllà del clixéL'elecció d'un contratenor per a aquest programa no és casual. Manuel Ruiz destaca que el patrimoni musical escrit per a veus masculines agudes (com els antics castrati) està vivint una època daurada de recuperació. Ruiz, format a Londres —on la tradició de l'alto masculí és molt comuna en els cors eclesiàstics—, celebra la normalització d'aquesta tessitura.Durant l'entrevista, el cantant reflexiona sobre com ha canviat la percepció de la veu de contratenor en les darreres dues dècades. Si bé fa vint anys existien prejudicis que vinculaven el cant agut amb la sexualitat de l'intèrpret, avui dia es viu amb molta més llibertat. "Canto com puc, la meva naturalesa és aquesta veu", afirma Ruiz, subratllant que l'art del cant s'ha deslligat finalment d'etiquetes personals per centrar-se en la qualitat artística.Logística i patrimoni a MenorcaPortar una producció d'aquestes característiques a Ciutadella implica també un esforç logístic notable. El projecte arriba avalat per l'associació de festivals FEClàssica, que facilita la circulació de propostes d'alt nivell entre illes i territoris. A Menorca, la producció ha comptat amb la col·laboració de Joventuts Musicals de Maó per al transport del clavicèmbal, un instrument delicat que requereix un manteniment i afinació específics in situ.L'escenari escollit, l'Església del Socors, no és només un refugi climàtic per a les nits d'estiu, sinó un espai amb una acústica magnífica que potencia la sonoritat de la música antiga. Amb aquesta combinació de rigor històric, profunditat psicològica i excel·lència vocal, "Les quatre cares de l'heroi" es postula com una de les cites més singulars i transformadores de la temporada musical menorquina.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 20 de julio de 2026 a las siete de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Hora 14 Fin de Semana Baleares

A Vivir Baleares

Toda la actualidad e información del fin de semana en Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera.

Hora 14 Fin de Semana Baleares

A Vivir Baleares

Toda la actualidad e información del fin de semana en Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera.

L'empresa com a sistema viu: Claus per a la mediació laboral i la gestió de conflictes amb Mercè PomarEn l'entorn actual, el món del treball ha deixat de ser una simple estructura de producció per convertir-se en un ecosistema humà complex. Passem la major part del nostre dia a l'empresa, i és precisament en aquest espai on la gestió emocional i la resolució de conflictes determinen no només la productivitat, sinó també el benestar de les personesEn el darrer episodi del podcast "Escolta'ns i canvia", l'advocada i experta en mediació Mercè Pomar ens ofereix una masterclass sobre com transformar la conflictivitat laboral en una oportunitat de millora.L'empresa: Una microcomunitat en movimentSegons Pomar, per entendre un conflicte laboral primer cal canviar la mirada sobre l'organització. L'empresa no és una màquina rígida; és una microcomunitat i un sistema viuCom a tot sistema viu, busca constantment el seu equilibri, però aquest procés és complex perquè hi intervenen les relacions de poder, les jerarquies, els lideratges i, sobretot, la càrrega emocional de cada treballadorL'evolució de les estructures empresarials en els darrers trenta anys ha estat significativa. Hem passat de jerarquies verticals i autoritàries, on la comunicació era rígida, a models que busquen ser més horitzontalsTanmateix, aquesta transició no està exempta de dificultats: la manca de reconeixement i les deficiències en la comunicació continuen sent els principals generadors de friccióL'absentisme: La punta de l'icebergUn dels punts més reveladors de la conversa és l'anàlisi de l'absentisme laboral. Pomar adverteix que no s'ha de veure només des d'una perspectiva mèdica o mecànicaL'absentisme és la punta de l'iceberg; és el sistema "parlant" a través d'una absènciaSovint, darrere d'aquestes baixes —especialment les relacionades amb la salut mental— s'hi amaga un conflicte enquistat que l'empresa no ha volgut reconèixer o afrontarEl treballador que falta sovint evidencia un desequilibri en el sistema o una manca d'estratègia preventiva per part de l'organitzacióEn la seva experiència de 28 anys, Pomar destaca que no hi ha res més "abrupte i desagradable" que veure treballadors imposats per la necessitat però sense cap empatia pel seu entorn, senyal que no estan en el seu lloc idealDetectar "forats negres" i restablir l'equilibriEl paper del mediador o auditor extern és fonamental per identificar els "forats negres" que els que estan dins del sistema sovint no poden veureL'objectiu de la mediació laboral és recuperar aquell punt d'equilibri original on tant l'empresa com el treballador van signar un contracte amb motius compartitsPer aconseguir-ho, Pomar insisteix en la necessitat de protocols interns de mediació que garanteixin la confidencialitatLa manca de privacitat i les "tires i arronses" sobre la vida dels altres es consideren un menyspreu psicològic i, en molts casos, una forma de maltractament laboral que cal erradicar amb formació i consciènciaLideratge transformacional i formació estratègicaUna de les tesis centrals de Mercè Pomar és que la millora de la cultura organitzacional ha de començar des de dalt. Moltes empreses demanen formació per als treballadors de base, però l'experta és clara: la intervenció més estratègica s'ha de fer amb els directius i comandaments intermedisSi els líders no tenen clares les necessitats i el funcionament emocional de la seva empresa, la informació no fluirà correctament cap a la resta de la plantillaEl lideratge transformacional depèn de la cultura de cada organització, i per això no existeixen receptes fixes; les formacions han de ser personalitzades i basades en un contingut de qualitat, fugint de criteris purament econòmicsConclusió: La comunicació com a eina de canviLa gestió emocional és, per a Pomar, la "temàtica estrella", tot i que encara costa fer-ne pedagogia en el món empresarialLes empreses que vulguin sortir de la seva zona de confort han de ser pragmàtiques i acceptar que les necessitats fluctuen cada any, especialment en sectors amb molta mobilitat com l'hostaleria a les Illes Balears.La mediació no és només una eina legal, sinó una estratègia vital per a qualsevol empresa que vulgui sobreviure i créixer en el segle XXI

Hora 14 Baleares

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Toda la información de Baleares del 17 de julio de 2026 a las dos de la tarde.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Como cada verano, va a pasar unos días de vacaciones a la costa. El médico le dijo que la brisa marina le iba abien a sus pulmones. Este año ha alquilado un miniapartamento en una urbanización cerca de la playa. Es un único espacio, pero tiene una salida al exterior: un patio con una mesa, dos sillas, una tumbona y un toldo que le protege del sol y de las miradas de los vecinos. Así comienza el relato de M C, titulado Affaire de verano

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 17 de julio de 2026 a las siete de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Metal·lúrgica Pons Lim: Un segle de mestratge industrial al cor d'AlaiorEn el paisatge urbà d'Alaior, un poble on la història i la tradició s'entrellacen a cada carreró, batega el cor d'una empresa que ha sabut desafiar el pas del temps. Metal·lúrgica Pons Lim celebra enguany el seu centenari, una fita que no només representa la supervivència d'un negoci familiar, sinó l'evolució d'una visió que va néixer en un petit taller i s'ha acabat projectant arreu del món. El que va començar l'any 1923 com una modesta producció d'accessoris de plata ha esdevingut avui un referent indiscutible en la fabricació de frontisses i ferratges d'alta precisió.De la plata al ferro: Cent anys d'evolució constantEls orígens d'aquesta aventura industrial es remunten a la figura de Cristòfol Pons Pons, el besavi de l'actual generació, qui ja entre 1923 i 1924 movia la maquinària d'un taller situat als horts del nucli antic d'Alaior. En aquells temps, l'activitat principal se centrava en la bijuteria, concretament en la confecció de monaders de malla de plata. Tanmateix, la capacitat d'adaptació ha estat des de sempre l'ADN de la família Pons. Amb el relleu dels fills d'en Cristòfol, n'Estanislao i en Toni Pons Carreres, l'empresa va fer el salt decisiu cap a la metal·lúrgia, especialitzant-se en les frontisses.Aquesta transició no va ser només un canvi de material, sinó una aposta per la durabilitat i la utilitat industrial. La transmissió del coneixement ha fluït de generació en generació com un llegat sagrat: dels fundadors a la tercera generació encapçalada per Bernardo Pons Casals, i d'aquest als seus fills, en Bernat i la seva germana, que avui lideren l'empresa amb la mateixa passió que els seus avantpassats.L'aventura internacional: El món com a mercat des d'AlaiorSi hi ha un moment clau que explica per què Metal·lúrgica Pons Lim continua dempeus després d'un segle, aquest se situa als anys 70. Sota el timó de Bernardo Pons Casals, l'empresa va prendre una decisió valenta i pionera: obrir-se a l'exportació. En una època de crisis nacionals severes, la sortida als mercats internacionals va actuar com un autèntic salvavides. Les primeres fires a Alemanya a finals dels 70, tot i ser precàries i amb estands compartits, van sembrar les llavors d'una xarxa comercial que avui abraça països com França, Itàlia, Dinamarca, Holanda i fins i tot mercats més llunyans com Dubai, Rússia o Sud-amèrica.L'expansió ha estat tan profunda que Bernat recorda una anècdota reveladora: fa uns 30 anys, en una fira a la Xina, el seu pare va reconèixer una frontissa en una vitrina i va exclamar: "Aquesta frontissa és nostra". Era la prova irrefutable que el producte fet a Menorca ja viatjava més ràpid que els seus propis creadors. Actualment, l'empresa no només ven ferratges estàndard, sinó que s'ha especialitzat en sectors tan exigents com la restauració de creuers a Itàlia o la fabricació de peces a mida segons plànols específics per a dissenys exclusius.Innovació i artesania: El futur de la manufactura menorquinaArribar als cent anys no és fruit de la casualitat, sinó d'una millora constant dels processos de fabricació. La quarta generació ha apostat per la modernització de la maquinària i l'automatització. L'objectiu és clar: ser competitius sense perdre l'essència. Si abans es necessitaven cinc operacions per fabricar una peça, avui s'intenta reduir a dues o tres mitjançant l'ús d'utillatges progressius. Aquesta eficiència permet a l'empresa competir de tu a tu amb fàbriques de la península o de qualsevol part d'Europa, superant fins i tot el sobrecost que implica el transport des d'una illa.Però més enllà de la tecnologia, el valor diferencial de Metal·lúrgica Pons Lim és la seva capacitat de no dir mai "no" a un repte. Mentre altres es limiten a comercialitzar, ells fabriquen, experimenten i creen mostres per a projectes complexos que la competència sovint rebutja. **"Si som a Menorca és perquè ho duim dins"**, afirma en Bernat amb orgull, refermant que el compromís amb Alaior i amb la qualitat artesanal és el que realment els fa imbatibles en un mercat global tan convuls. Amb la mirada posada en el futur, l'empresa continua polint el seu llegat, peça a peça, per seguir essent el millor ambaixador de la indústria menorquina durant molts anys més.

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Hora 14 Baleares

Toda la información de Baleares del 16 de julio de 2026 a las dos de la tarde.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 16 de julio de 2026 a las siete de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Hora 14 Baleares

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Toda la información de Baleares del 15 de julio de 2026 a las dos de la tarde.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 15 de julio de 2026 a las siete de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Hora 14 Baleares