Todos los sonidos de Radio Menorca

Toda la información de Baleares del 22 de junio de 2026 a las once de la mañana.

Toda la información de Baleares del 22 de junio de 2026 a las diez de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 22 de junio de 2026 a las siete de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 22 de junio de 2026 a las seis de la mañana.

Hora 14 Fin de Semana Baleares

Toda la actualidad e información del fin de semana en Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera.

Toda la información de Baleares del 21 de junio de 2026 a las ocho de la mañana.

Hora 14 Fin de Semana Baleares

Toda la actualidad e información del fin de semana en Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera.

Toda la información de Baleares del 20 de junio de 2026 a las ocho de la mañana.

Toda la información de Baleares del 19 de junio de 2026 a las seis de la tarde.

Toda la información de Baleares del 19 de junio de 2026 a las cinco de la tarde.

Toda la información de Baleares del 19 de junio de 2026 a las cuatro de la tarde.

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Toda la información de Baleares del 19 de junio de 2026 a las dos de la tarde.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 19 de junio de 2026 a las once de la mañana.

Toda la información de Baleares del 19 de junio de 2026 a las diez de la mañana.

Malgrat el turisme creixent i l'arribada de tanta gent que hi vol anar a viure, les Illes Balears preserven encara el tresor de la continuïtat que podem resseguir a partir d'algunes famílies que ens serveixen de pretext per parlar també de la història de les Illes, dels seus costums, de les tradicions i de com s'han anat adaptant als canvis al llarg dels segles.Climent Picornell ens parla dels pobles del Pla de Mallorca, a l'estiu i a l'hivern. Arnau Company i Sebastià Serra han anat a veure la família Serra Magraner, situada a Sóller des de temps de Jaume I i propietaris del Grup Serra de comunicacions.Tomeu Canyelles i Sebastià Serra ens parlen del Monestir de La Real i del barri que hi ha anat sorgint i que ens permet resseguir la història de Mallorca i de Palma.Felip Cirer ens parla de diferents famílies eivissenques: els Francolí, una nissaga nobiliària; la família Marí Mayans, fabricants de licors entre Eivissa i Formentera; els Pascual, descendents del corsari Riquer; la família Roselló, pioners del turisme; i la d'Àngel Serra, una família dedicada al món de l'espectacle.Ja a Menorca, la Llúcia Pons ens parla d'una nissaga de pagesos, els Bosch. Adolf Sintes, d'una nissaga de pescadors, els Reynés. I Miquel Àngel Limón, de la nissaga dels Taltavull. De fet, del text de na Llúcia Pons hem posat veu al seu relat que ens permet apropar-nos al món rural de Menorca a través dels noms propis d'aquesta família.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 19 de junio de 2026 a las siete de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 19 de junio de 2026 a las seis de la mañana.

Aquest espai de Píndoles de història de Menorca, conduït per l'historiador i membre de l'Institut d'Estudis Menorquins (IME) Amador Marí, ens ofereix una visió detallada de com els britànics percebien l'illa i els seus habitants durant un període clau: entre 1798 i 1814,. A través de testimonis d'oficials navals i viatgers de l'època, Marí reconstrueix una imatge de Menorca marcada pel contrast entre l'admiració per Maó i una visió més crítica de la resta del territori.Maó: Un mirall de la societat britànica a la MediterràniaPer als britànics de finals del segle XVIII i principis del XIX, la ciutat de Maó no era només un port estratègic, sinó un lloc que els resultava familiar i agradable. Testimonis com els del tinent Abraham Crauford o el viatger George Bridgeman descriuen la ciutat com un nucli respectable, net i sense aparença de pobresa,. L'ambient era alegre i tranquil, amb un mercat ben proveït de verdures fresques, un element vital per a la salut dels mariners de la Royal Navy.L'advocat i escriptor Sir John Carr va anar més enllà, destacant l'opulència i activitat de Maó en comparació amb el silenci de Ciutadella o la indolència que ell percebia a Palma. Carr subratllava que les cases maoneses, amb les seves finestres de guillotina i la forma de les seves portes, s'assemblaven molt a les d'Anglaterra. Aquesta influència no era només arquitectònica; molts comerciants parlaven anglès i les botigues estaven organitzades seguint el model de les províncies britàniques. Tot i que es queixaven del mal estat de l'empedrat dels carrers, els britànics se sentien a Maó pràcticament com a casa.Contrastos geogràfics i la visió de l'interior de l'illaAquesta visió positiva, però, s'esvaïa en sortir dels voltants del port. Amador Marí explica que els mateixos autors que lloaven Maó descrivien la resta de Menorca com una illa plana, lletja, àrida i plena de pedres. Pobles com es Mercadal i Ferreries eren vistos com a llogarets petits i de mal aspecte, tot i que es valorava positivament el cultiu de les terres circumdants, la qualitat del vi i, especialment, la sobrassada, que definien com un deliciós embotit.Una menció especial mereix la visió de Ciutadella, que per als britànics d'aquell temps representava la decadència: carrers buits, cases desocupades, torres enrunades i un port que s'estava omplint de terra,. Curiosament, Marí introdueix la perspectiva francesa per contrastar; el cònsol francès el 1808 tenia una opinió encara més terrible de l'illa, especialment des Mercadal, descrivint els seus habitants com a miserables i hostils,. Aquest informe tan negatiu va ser, irònicament, favorable per als menorquins, ja que va dissuadir Napoleó d'intentar ocupar les Illes Balears en considerar-ho una pèrdua de temps.Integració social i lleialtats compartidesLa relació entre els oficials britànics i la població menorquina, especialment la maonesa, era excel·lent. La vida social bullia en llocs com la posada La Xandrina o en festes a cases de famílies benestants. Els britànics participaven en balls i jocs tradicionals com la gallineta sega, que Marí interpreta com una forma socialment acceptada de contacte físic en una època de relacions complexes entre sexes. També eren habituals les excursions al cavall cap a la muntanya del Toro o les carreres de cavalls a la carretera entre Maó i es Castell, activitat que generava algunes queixes veïnals per la velocitat dels genets.L'hospitalitat era recíproca; els anglesos organitzaven balls a bord dels seus vaixells i, fins i tot, subvencionaven balls municipals a Maó cada quinze dies quan l'esquadra tornava al port. Aquesta sintonia es traduïa en una clara preferència política. Quan les tropes britàniques van arribar el 1798 o el 1808, van ser rebudes amb entusiasme. Segons els cronistes de l'època, molts menorquins mostraven una devoció manifesta cap a la Gran Bretanya, fins al punt de preferir una victòria britànica sobre Napoleó per sobre dels interessos de la corona espanyola, una lleialtat que, en alguns casos, els va portar represàlies posteriors per part de les autoritats espanyoles. Les "Píndoles" d'Amador Marí dibuixen una època on el port de Maó va ser el cor d'una convivència singular i profunda entre dues cultures.

Toda la información de Baleares del 18 de junio de 2026 a las seis de la tarde.

Toda la información de Baleares del 18 de junio de 2026 a las cinco de la tarde.

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Toda la información de Baleares del 18 de junio de 2026 a las dos de la tarde.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 18 de junio de 2026 a las once de la mañana.

Toda la información de Baleares del 18 de junio de 2026 a las diez de la mañana.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.