Mirades d'autor sobre fulls en blanc que posaran sobre la taula temàtiques diverses per ser tractades en profunditat.
Converses amb Lucia Pietrelli, Àngel Terron, Margalida Pons, amb la participació de Emili Sanchez Rubio (Llegeix 'lutaci'), Josep Palou i Fabra (Llegeix 'Cant espiritual'), Laia Malo (Llegeix 'venus volta'), Pep Tosar (Llegeix Miquel Bauçà), Bartomeu Crespí (Llegeix 'Poètica'), Bartomeu Fiol (Llegeix 'L'àngel retardat')
Converses amb Miquel Cardell, Lucia Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda, Margalida Pons, amb la partipació Joan Tomas Martinez Grimalt (Llegeix fragment del llibre 'Obagues i solanes'), Antoni Artgiues (Llegeix Miquel Bauçà, inclòs al disc Ferments de Miquel Brunet) i Pep Tosar (Poemes a Nai de Miquel Angel Riera)
Converses amb Angel Terron, Margalida Pons, Jaume C. Pons Alorda, Miquel Cardell i Lucia Pietrelli amb la participació d'Emma Vilasarau (Llegeix Joan vinyolí), Maria Antonia Massanet (Llegeix Fragment de Kiribati), Manel Marí (Llegeix 'Jo sóc la veu'), Antoni Vidal Ferrando (Llegeix 'l'hivern i la bellesa'), Cosme Aguiló (Llegeix Blai Bonet) Maria Bauçà (Fragment de 'Mandragora' de Josep Maria Llompart) i Ponç Pons (Llegeix 'Obituari') i Glòria Julià (Llegeix Miquel Bauçà)
Converses amb Margalida Pons, Miquel Cardell, Àngel Terron, Lucia Pietrelli o Jaume C. Pons Alorda amb la participació de Manena Huguet (Llegeix Biel Huguet), Bartomeu Fiol (Llegeix "L'alienista"), Antonia Vicens (Llegint 'Un petit poema' i "Cel d'horabaixa' Maria Antonia Salvà), Pep Tosar o Antonina Canyelles entre d'altres.
En aquest últim capítol analitzem la situació de la indústria de la moda Adlib des de diferents punts de vista. Està garantit el relleu generacional? Què li manca a la Moda Adlib per garantir la seva continuïtat? Repassarem la gestió dels últims consellers que han gestionat la Moda Adlib i parlarem de les noves directrius per fer d'aquesta, una indústria més local i artesana. El periodista, sociòleg i crític de moda, Pedro Mansilla (Elle, Vogue, La Luna de Madrid) ens aportarà una valoració objectiva de la rellevància que té la Moda Adlib més enllà de les fronteres d'Eivissa. És possible que la Moda Adlib recuperi l'esplendor dels anys 70? Potser ara els joves no es manifesten contra la guerra de Vietnam, però sí que ho fan contra el canvi climàtic. És possible que la moda sigui la pròxima gran revolució?
Deixam enrere els anys 60 i ens endinsam als tumultuosos anys 70. L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Moda Adlib, una passarel·la que destil·lava artesania, innocència, espontaneïtat i on les models no eren professionals.
Laura Tur ens acosta a una retrospectiva dels 50 anys d'història de la moda Ad lib, un recorregut per la cultura pròpia de les pitiüses teixit a través d'aquest fil conductor. En aquest primer capítol, les historiadores Lina Sansano i Neus Escandell, ens ajuden a filar la història d'una amplíssima xarxa de dones eivissenques que treballaven en l'anonimat. Modistes, filadores, cosidores, planxadores i brodadores són només algunes de les peces de l'engranatge que va propiciar l'aparició de la qual avui coneixem com a Moda Adlib.
Llorenç Allès ens acosta a la gastronomia pròpia a través de diferents recorreguts sonors.
Llorenç Allès ens acosta a la gastronomia pròpia a través de diferents recorreguts sonors.
Llorenç Allès ens acosta a la gastronomia pròpia a través de diferents recorreguts sonors.
Llorenç Allès ens acosta a la gastronomia pròpia a través de diferents recorreguts sonors.
Sa Porta és un programa sobre la història de Palma, una història circular, que es repeteix al llarg de les darreres dècades i, fins i tot, segles. També és un programa sobre les forces ocultes i no tan ocultes que empenyen la història, sobre l'avarícia, el progrès, la incompetència, la corrupció i el vici. I sobretot sobre la desigualtat i sobre les dones: les dones i els carrers on han fet feina. Alguns d'aquests carrers ja no existeixen, però les dones encara són allà mateix.
Sa Porta és un programa sobre la història de Palma, una història circular, que es repeteix al llarg de les darreres dècades i, fins i tot, segles. També és un programa sobre les forces ocultes i no tan ocultes que empenyen la història, sobre l'avarícia, el progrès, la incompetència, la corrupció i el vici. I sobretot sobre la desigualtat i sobre les dones: les dones i els carrers on han fet feina. Alguns d'aquests carrers ja no existeixen, però les dones encara són allà mateix.
Sa Porta és un programa sobre la història de Palma, una història circular, que es repeteix al llarg de les darreres dècades i, fins i tot, segles. També és un programa sobre les forces ocultes i no tan ocultes que empenyen la història, sobre l'avarícia, el progrès, la incompetència, la corrupció i el vici. I sobretot sobre la desigualtat i sobre les dones: les dones i els carrers on han fet feina. Alguns d'aquests carrers ja no existeixen, però les dones encara són allà mateix.
Sa Porta és un programa sobre la història de Palma, una història circular, que es repeteix al llarg de les darreres dècades i, fins i tot, segles. També és un programa sobre les forces ocultes i no tan ocultes que empenyen la història, sobre l'avarícia, el progrès, la incompetència, la corrupció i el vici. I sobretot sobre la desigualtat i sobre les dones: les dones i els carrers on han fet feina. Alguns d'aquests carrers ja no existeixen, però les dones encara són allà mateix.
Jaume Ripoll, Llorenç Valverde, Antoni Jaume i Carles Bona Amb el fundador de Filmin i tres experts en matemàtica, física i informàtica parlam d'intel·ligència artificial
Robert Saula i Pep Ramon Cerdà Amb la companyia d'un astròleg cineasta, Robert Saula, repassarem els darrers canvis significatius dels astres. Hem arribat ja a l'Era d'Aquari que anhelaven els hippies? o encara no?. Les creences ancestrals de moltes cultures diferents assumeixen que els astres tenen influència sobre la nostra vida, i potser no és ciènica, però sí forma part de la cultura. I amb un filòleg, dramaturg i gestor cultural, que per cert és Aquari, Pep Ramon Cerdà, analitzarem com la cultura s'adapta als darrers canvis amb distàncies socials sobrevingudes i obligatòries.
Esther Vivas i Joan March Amb la companyia d'una periodista, escriptora i activista, Esther Vivas i Esteve, repassam alguns canvis que necessitam materialitzar ben aviat, per assolir una societat més equitativa envers les dones. On la maternitat i la salut són dos punts clau per a la igualtat. I amb un farmacèutic historiador, Joan March i Noguera, descobrim molts detalls sobre la gestió d'altres epidèmies que formen part la història de la salut. Començant per les Balears, i explicant alguns episodis on queda clar que els humans, a nivell col·lectiu, som una mica lents en assumir les evidències.
Sion Moyà i Mar Pla. Canvis que hem hagut d'assumir sense fer-ne comptes, d'altres que previsiblement estan per venir, o fins i tot d'aquells que fa molt que volem experimentar i sembla que no arriben mai. I potser hi ha una constant, i és que aquests canvis, mai són com els havíem imaginat. Si és que no ens han vengut de nou… Per què? Com els vivim? existeixen realment o són il·lusions? Ens hi adaptam de bon grat? o la resistència ens defineix?
Comuna de Lloret i Planícia
Raixa i Les Fonts Ufanes
S'albufera i Es Galatzó
Primer dels recorreguts de Mariona Forteza a Carta Blanca per fer un viatge als espais naturals i públics.
Nou audio en què Pere Prieto mira cap temes medi ambientals des de la seva perspectiva pròpia.
La visió personal de Pere Prieto vers el medi ambient a un nou capítol de Carta Blanca.
Primers dels recorreguts en els quals Pere Prieto ens submergeix per a escoltar de primera mà i amb veus especialitzades la situació mediambiental del món i de les Illes a la que estam acostant-nos perillosament.