POPULARITY
Donem veu a les escoles de la ciutat podcast recorded with enacast.com
On els nens ens expliquen com veuen el món podcast recorded with enacast.com
Donem veu a les escoles de la ciutat podcast recorded with enacast.com
On els nens ens expliquen com veuen el món podcast recorded with enacast.com
Donem veu a les escoles de la ciutat podcast recorded with enacast.com
Donem veu a les escoles de la ciutat podcast recorded with enacast.com
Ep.136 Dones al País Valencià, a Catalunya, a ItàliaEp.136 Dimarts 9 de març a les 9 del vespre, Dra. Maria Lacueva entrevistada per Lliris Picó (País Valencià), Dones partisanes per Laia Pancaldi Suñol, Teresa Pàmies per Cristina Àlvarez Roig, Alda Merini per Israel Clarà (Itàlia), Maria Mercè Marçal per Claudia Daurù i Glòria Judal, Maria Rúbies per Emma Suñol, Música de Mallorca, Alt Empordà, Catalunya i País Valencià.Ep.136 Martedì 9/03 ore 21, Dra. Maria Lacueva intervistata da Lliris Picó (Paese Valenziano), Donne partigiane per Laia Pancaldi Suñol, Teresa Pàmies per Cristina Àlvarez Roig, Alda Merini per Israel Clarà (Italia), Maria Mercè Marçal per Claudia Daurù e Glòria Judal, Maria Rúbies per Emma Suñol. Musica di Maiorca, Alto Empordà, Catalogna e Paese Valenziano.
A LA MEVA ESQUERRA O A LA TEVA ESQUERRA? Trobar l’oest depèn, només, del punt de mira, de la referència cartesiana representada en un mapa. Per exemple, a l’oest de Catalunya, hi trobem Lleida. És cert. Tan cert com que Barcelona és a l’oest, si prenem com a referència Mallorca. Depèn, només, d’on poses el dit al globus terraqüi o d’on deixes anar el cursor al Google maps. Lleida, la plana de Lleida, és l’Oest, "la terra on es pon el sol" ("Soc de l'oest", David Esterri). Però, us aclarim que no som vampirs, no només es pon el sol a Ponent; també hi surt. Sí, i ho fa cada dia. Us hem de confessar que vam tenir molts dubtes a l’hora de posar el nom de L’Oest al nostre mitjà perquè no volíem dependre de cap punt de mira extern. Amb L’Oest, la Xarxa d’Informació Positiva, ens volem posicionar com a eix, ser el centre, sense tenir en compte les lateralitats físiques o geogràfiques. Diem a la presentació de.loest.cat que som tres dones que podríem viure on ens donés la gana i que hem DECIDIT quedar-nos a viure a l’Oest. Durant molt de temps el talent lleidatà ha fugit. Fins i tot Maria Mercè Marçal se’n va anar a viure a Barcelona. És per això que ens autoanomenem quatre cops rebels perquè hi afegim la rebel•lia de ser activistes de Ponent. Tot i que és una petita mentida perquè a Ponent s’hi viu bé: -Tenim habitatge pagable, en relació a l’habitatge impagable d’altres zones de Catalunya. -Tenim temps del qual disposar: al cap i a la fi, el temps és el més important a la vida i, de fet, disposem de dues hores més de temps al dia, que els qui s’han de traslladar als seus llocs de treball a l’àrea metropolitana. -Tenim energia: la del sol, la de l’aigua, la del vent per a fer moure el món. -Tenim aliments: som el rebost de Catalunya. -Tenim aigua, que és la vida. Per regar i per fer guerres d’aigua a la terrassa o al carrer dels pobles en temps de no confinament. -A Lleida no parlem amb la e. Parlem amb la e oberta i amb al e tancada, que no és el mateix (no som gent de neutres). -El lleidatà no fa gràcia. És preciós. I té paraules màgiques com bambarol, espona o popes. -A Lleida hi ha pagesos i ramaders, però també pintores, manobres, científiques, arquitectes, economistes, advocats, peixaters, artistes, músics, periodistes... -A l’Oest tenim un paisatge privilegiat, en gran mesura modelat per la pagesia, rutes increïbles i inacabables per anar en bici i serres per on anar a córrer sota els pins. Sí, també hi tenim Covid. I on no? A les aigües fecals de Barcelona ja se’n va trobar el 2019. I sí, vam sortir a celebrar la Revetlla de Sant Joan i vam veure els amics. I quines ganes que en teníem! I sí, a dia d’avui tenim 11 persones ingressades a l’UCI de l’Hospital Arnau de Vilanova, malaltes de Covid. Sí, a Lleida hi ha focus on hi ha temporers de la fruita afectats amb coronavirus. I sí, es cert que molts viuen en magatzems i altres al carrer. I aquí, farem una aturada. De tot cor: tant de bo la problemàtica de les persones migrades que venen a treballar a la fruita fos generada pels pagesos de Lleida. Tant de bo! Perquè trobar una solució seria molt més fàcil i ràpid. Que hi hagi persones migrades indocumentades, vivint en condicions de pobresa, que necessitin un sou vital provinent de la campanya de la fruita de Lleida o de la venda de fulards a la Barceloneta, no és una qüestió que es pugui resoldre d’una manera unilateral, només amb la implicació de la pagesia. Tu, persona del primer món que ens estàs llegint ara còmodament, a l’oest o a l’orient, també n’ets responsable. No cal assenyalar amb índex acusador la pagesia, perquè aquest sector no té la vareta màgica per solucionar la immigració i la pobresa. N’és corresponsable, i tant! Com ho són les administracions, els països d’origen, les màfies i les grans empreses i com ho som tu i jo, que amb els nostres diners decidim comprar a un preu o a un altre o a un proveïdor o a un altre. Per acabar, Lleida no és més lluny de qualsevol punt, que qualsevol punt ho és de Lleida. En qualsevol cas, és tan a prop o tan lluny com un ho senti, perquè els camins són bidireccionals. Avui, a l’Oest ha sortit el sol. Qui ho diria!
Capítol especial : Recital de poetes Alçar les mans, aquestes, brutes Recital de poetes dels setanta i d’ara 24 octubre 2019 CCCB, Barcelona Part 4 : Maria Mercè Marçal
Nesta edição, a música da banda catalã El Diluvi, baseada no poema de Maria-Mercè Marçal. Música para ouvir de punho erguido! O lindo videoclipe: https://www.youtube.com/watch?v=YDafHsyyTNk Poema original: Divisa A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. (Maria-Mercè Marçal)
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. -Maria Mercè Marçal
El viatge per les bandes del Sona 9 ens porta del pop de Plou, Oselznick i Humm a les propostes de can
Una nueva antología bilingüe catalá-castellano, 'Con hilos de olvido', acerca una breve pero intensa muestra de la obra poética de Maria-Mercè Marçal. Su traductora y antóloga, la también poeta Neus Aguado recuerda en Las Personas del Verbo su vida y obra.En nuestras páginas musicales escucharemos poemas de Maria-Mercè Marçal musicados por Marina Rossell, Guillermina Motta, Juanjo Montserrat y Maria del Mar Bonet.