Podcasts about Dels

Var finns kvinnan ägg? Hjälper bruna bönor potensen? Frågan om livets uppkomst har lett till många spännande teorier, konstaterar Fredrik Sjöberg. Lyssna på alla avsnitt i Sveriges Radios app. ESSÄ: Detta är en text där skribenten reflekterar över ett ämne eller ett verk. Åsikter som uttrycks är skribentens egna. Först sänd 2017-09-05.Biologen och rabulisten Bengt Lidforss berättade en gång om ett samtal med Strindberg, om befruktningens mysterier. Det var i Berlin på 1890-talet, på den tiden de och andra av deras kaliber söp skallen av sig på stamkrogen Zum schwarzen Ferkel, den svarta grisen. I essän ”Strindberg som naturforskare” skriver sålunda Lidforss:”Han lutade sig fram över bordet och sänkte rösten till en hemlighetsfull viskning:Ja – och kvinnan! Tänk, när vi börja avslöja henne på allvar! Hur tror du att det är beställt med hennes ägg? Har du sett ett kvinnoägg? Nej! Jag? Nej! Men Buffon, som var en jävla man, har funnit befruktade kvinnoägg i hannarnas sädesledare! Har du mod att tänka ut tanken? Det är mannen som lägger äggen och kvinnan är fågelboet! Hon kan ersättas, undanskaffas! Det gäller blott att hålla en konstant temperatur av 37 grader och bereda ett lämpligt näringsfluidum. Och så är mannen emanciperad! Fullständigt!”Ja, Strindberg hade en enastående förmåga att vara efter sin tid. I slutet av 1800-talet var mysteriet redan löst. Man visste hur befruktningen fungerade, låt vara att själva genetiken ännu var okänd. Men det hade tagit förvånansvärt lång tid. Bara några decennier tidigare hade Strindbergs teorier kunnat passera som tänkvärda. I århundraden hade forskarna famlat i blindo.Hur blir egentligen barn till? Varifrån kommer de? Ingen visste. Jo, alla visste såklart var de brukade dyka upp, och att sex mellan en man och en kvinna på ett eller annat sätt hade med saken att göra. Men sen var det stopp. Förresten var man inte alltid helt säker på att det räckte med en man; bland ursprungsfolken i Sydamerika fanns de som ansåg att en havande kvinna gjorde bäst i att ligga med så många män hon bara orkade, ända fram till nedkomsten, helst män med olika begåvning – en bra jägare, en bra historieberättare, en bra älskare och så vidare. Tanken var att barnet byggdes på undan för undan, ungefär som en snöboll.I den gamla världen var man inte mycket klokare; författaren Edward Dolnick berättar i boken ”The Seeds of life” historien om hur en kvinna i Grenoble, på 1600-talet, födde ett gossebarn vilket var trevligt men ändå lite dumt eftersom hennes man vid det laget hade varit utomlands i fyra år. Otrohet bestraffade hårt, och här fanns dessutom pengar med i spelet; den bortreste mannen var mycket förmögen. Saken hamnade i domstol. Och kvinnan vann målet – pojken fick ärva pengarna – tack vare en färgstark historia om att hon hade legat med sin make i en dröm som var så verklighetstrogen att hon blev med barn.På den tiden var det heller inte ovanligt att en kvinna som hade råkat bli gravid på bygden, ägnade sig åt att stirra på ett porträtt föreställande sin äkta man, dagar i sträck, för det kunde vem som helst räkna ut, att det var så det gick till när ett barn kom att likna sin far. Alla visste ju att modern till ett harmynt barn hade sett en hare. Och redan Aristoteles var för sin del säker på att en man i gott skick, med torrt krut i torpeden, eller vad det nu hette på hans tid, välsignade sin hustru med söner, medan män som i något avseende var undermåliga eller tillfälligt försvagade fick hålla till godo med döttrar. Hur skulle det annars gå till?Studier av könsorganen hjälpte inte heller. Den medicinska vetenskapens fader, Hippokrates, begrep visserligen att mannens testiklar antagligen hörde till pjäsen, men skapade ingen större klarhet med sin teori om att säd från höger testikel gav upphov till söner, medan döttrarnas ursprung var den vänstra.Sådär höll de på, långt in i modern tid. När den vetenskapliga revolutionens hjältar, Copernicus, Newton och de andra, lyckas klarlägga fysikens lagar, står kunskapen om vår egen fortplantning och stampar på samma fläck. Det enda man var helt överens om var att Gud hade hittat på alltihop. Resten var öppet för spekulation. Så sent som på 1670-talet fanns exempelvis de som på fullt allvar trodde att mannens organ vid själva erektionen fylldes av luft, ungefär som en flärpa, en sån där papperstuta som förekommer på barnkalas, och att väderdrivande födoämnen som bruna bönor därför kunde rekommenderas i samband med sex.Och när man vid samma tid upptäckte att sädesvätskan var full av pyttesmå sprattlande spermier, enades vetenskapsmännen om att detta var fråga om helt ointressanta parasiter. Med hjälp det nyligen uppfunna mikroskopet hade man fått syn på mängder av maskar och annan ohyra, så slutsatsen låg nära till hands. Att spermierna skulle ha med befruktningen att göra, det trodde man inte. Möjligen indirekt, genom att vispa den värdefulla vätskan med sina svansar, så att den inte koagulerade.Tidigt formerade sig forskarna i två rivaliserande läger. Dels de som trodde att kvinnan bidrog mest när ett barn blev till, dels de som likt senare Strindberg tänkte sig henne mera som en blomkruka där mannen sådde ett frö som i princip innehöll en komplett människa, låt vara i mikroformat. Grälet pågick ända in på 1800-talet, och alla var i någon mening styrda av den store glädjedödaren Augustinus; hans tröttsamma tankar om att allt som har med lust att göra är syndigt.Edward Dolnick berättar hela denna historia, från urtiden fram till de cellbiologiska genombrotten vid mitten av 1800-talet, när allt slutligen föll på plats, och man kan läsa boken som ett stycke underhållande vetenskapshistoria, men under ytan finns också annat. Reflektioner som pekar mera framåt.Att det tog så lång tid berodde inte i första hand på att man saknade mikroskop och andra tekniska förutsättningar; anledningen var mera själva tänkandet. Man kan inte utforska det man inte kan föreställa sig, och i det här fallet kunde ingen tänka sig en värld utan Gud. Den saken var inget problem för Newton; han kunde revolutionera fysiken utan att ge upp sin tro på en gudomlig plan, och likadant var det som bekant med Linné. De ordnade och räknade, utan att bekymra sig om var allt kom ifrån. Det visste de ju redan.Den inställningen visade sig vara ohållbar i frågan om sex och fortplantning. Legenden om Gud blockerade bara. Det är först med Darwins ”Om arternas uppkomst” – 1859 – som tänkandet blir tillräckligt fritt, och när sedan den digitala och genetiska informationsöverföringen långt senare blev intellektuellt allmängods, försvann de sista hindren för en sann bild av barnens tillblivelse.Men kanske är vi tillbaka på ruta ett. Det finns ett vetenskapligt problem i dag som på många sätt liknar den gamla frågan om befruktningen, ett mysterium som väldigt många forskare sysslar med och skriver lärda böcker om – frågan om vårt medvetande.Hur blir egentligen tankar till? Var kommer de ifrån? Ingen vet. Eller jo, alla vet förstås i vilken kroppsdel de dyker upp, och att evolutionen på ett eller annat sätt har med saken att göra. Men sen är det stopp.Om något blockerar förståelsen, och i så fall vad, vet ingen. Men teorierna är många och fantasifulla. Det finns till och med de som tror att våra idéer är en sorts immateriella parasiter, och vi bara värddjur. Fast det där tror jag inte på. Men ändå, också misslyckade hypoteser kan vara tänkvärda, och vad som är användbart vet man inte förrän efteråt. Vilket påminner mig om att jag är lite hungrig. Jag tror det får bli bruna bönor i dag.Fredrik Sjöberg, författare och biolog LitteraturEdward Dolnick: The Seeds of life – From Aristotle to da Vinci, From Sharks' Teeth to Frogs' Pants, the Long Strange Quest to Discover Where Babies Come From. Basic books, 2017.

Era l'11 de juny del 1976 quan els Stones visitaven per primera vegada Barcelona i Espanya. Ara que fa 50 anys i coincidint amb la publicaci

Els Castellers del Riberal comencen aquest cap de setmana la celebració del seu 30è aniversari. La colla degana de Catalunya Nord farà una presentació pública dels actes el dissabte 13 de juny a les 11h a la Casa de la Vila de Baó, on també es pot visitar l'exposició fotogràfica itinerant del seu aniversari. La colla castellera, que forma part de l'associació Airenou de Baó, ha preparat un calendari d'activitats que durarà fins al maig del 2027 per celebrar el seu aniversari. 

La recreació del mític Floridita de l'Havana, on es va popularitzar el daiquiri de la mà del lloretenc Constantí Ribalaigua, és un dels atractius principals de la Fira dels Americanos, que aquest cap de setmana celebra la 13a edició a Lloret de Mar. Un altre dels punts forts de la fira és, sens dubte, el mercat indià, organitzat per l'empresa Balconet Recreacions. El seu responsable és Juan Cantero, que remarca que hi haurà una seixantena de parades variades que està convençut que atraparan al públic. “Tindrem varietat, sobretot d'artesania: joieria, bijuteria, sabons, bosses… També alguns espais de garrapinyades, caramels i una mica d'alimentació”Juan Cantero El mercat indià obrirà les portes demà divendres, a les tres de la tarda, i es podrà visitar fins diumenge a les deu de la nit. Durant aquests tres dies, s'han previst una quarantena d'activitats variades entre el passeig Verdaguer i la Plaça de la Vila. Hi haurà cercaviles, espectacles de circ modernista, animacions teatrals i un dels punts forts: tallers de balls caribenys i sessions musicals. Entre les propostes musicals destacades hi haurà les actuacions de Mixael Cabrera i Mariana y La Makinaria. La programació musical de l'esdeveniment va a càrrec de Dynamo Entertainment, amb Armand Galarraga al capdavant. “Intentem sempre que l'ambient faci ebullició, que hi hagi diversió i també el punt cultural musical i que les actuacions siguin d'un rigor i una qualitat que crec que estan a l'altura de la fira”Armand Galarraga A més, també hi haurà exhibicions de Dynamo Dance Team, les representacions teatrals d'Els periodistes i Els banyistes i la tradicional cantada d'havaneres amb el grup Peix Fregit. Tot el programa es pot consultar a través del portal web de l'Ajuntament. Armand Galarraga considera que hi ha un conjunt d'aspectes que fan especial la Fira dels Americanos de Lloret de Mar. “Lloret, l'entorn, el microclima lloretenc, l'estima per aquest tipus de cultura, la música, l'ambient distès i festiu i les 13 edicions avalen la trajectòria de la fira”Armand Galarraga Una de les novetats d'aquest any serà el repartiment de 500 barrets oficials de la Fira dels Americanos.

Compartir el saber per generar m

Compartir el saber per generar m

Compartir el saber per generar m

Lloret de Mar es convertirà aquest cap de setmana en una de les principals seus de la 4a edició de la ’90 Cup’, un torneig de futbol base que reunirà 130 equips procedents de diferents clubs i territoris. La competició es disputarà de manera simultània en diversos municipis de la Costa Brava i assolirà enguany la seva xifra més alta de participació. Segons ha explicat un dels responsables de l'organització, Fran Chamizo, “cada any venen més equips per gaudir d'un cap de setmana ple de futbol, esperem que sigui una gran edició” . La competició manté una línia de creixement constant des de la seva creació. De fet, aquesta edició registra el nombre més elevat d'equips participants des que es va posar en marxa el projecte. A més de Lloret, els partits també es jugaran a Blanes, Santa Susanna, Palafolls, Vidreres, Sant Antoni de Calonge, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. El torneig comptarà amb set categories diferents, des d'Infantil S13 fins a Juvenil masculí, així com les categories Juvenil i Cadet femení. L'organització destaca que l'objectiu és oferir una experiència esportiva i de convivència als joves futbolistes, combinant la competició amb l'estada a la Costa Brava durant tot el cap de setmana. Pel que fa a Lloret de Mar, els enfrontaments es repartiran entre els tres principals equipaments esportius de futbol del municipi: el Camp Municipal, el camp del Molí i les instal·lacions de les Pistes d'Atletisme. La competició arrencarà dissabte al matí amb la fase de grups i culminarà diumenge a la tarda amb la disputa de les finals de les diferents categories.

Avui a La Furgo de #CarrerMajor ens endinsem en la història del ciclisme a través de l'exposició Pells del ciclisme, una mostra que es pot visitar a l'Espai Turisme de Tarragona i que s'emmarca en les activitats organitzades amb motiu de l'arribada del Tour de França a la ciutat. Acompanyats de Bernat López, assessor de […] L'entrada La Furgo | Un viatge per la història del ciclisme a través dels seus mallots ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Compartir el saber per generar m

Avui a La Furgo de #CarrerMajor ens endinsem en la història del ciclisme a través de l'exposició Pells del ciclisme, una mostra que es pot visitar a l'Espai Turisme de Tarragona i que s'emmarca en les activitats organitzades amb motiu de l'arribada del Tour de França a la ciutat. Acompanyats de Bernat López, assessor de […] L'entrada La Furgo | Un viatge per la història del ciclisme a través dels seus mallots ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

L'Escola Pia de Sitges un any més ha format part del programa Cultura Emprenedora a l'Escola on cinc escoles del municipi s'hi han adherit per tal de fomentar l'esperit emprenedor i el treball cooperatiu dels alumnes a través de l'aprenentatge pràctic de crear una cooperativa. En el cas de l'Escola Pia els alumnes de 5è han creat la cooperativa Mostix amb la que han creat el seu propi most i unes bosses de roba. Ens han explicat els alumnes Martí Casanova, Isabel Santisteban, Sofía Domínguez i Aria Cuevas abans de dijous, dia en que se celebrarà la Fira de l'Emprenedor en horari de 9h a 12.30h a Can Robert on vendran el seu most a un preu de 5€ l'ampolla. L'entrada El projecte emprenedor dels alumnes de l’Escola Pia aposta pel most ha aparegut primer a Radio Maricel.

La 12a edició dels Premis Guitart, celebrada dies enrere, ha tornat a reconèixer persones, empreses i entitats que destaquen per la seva contribució als àmbits del turisme, l'emprenedoria, la solidaritat, la cultura i la formació. Uns guardons que reten homenatge al llegat de l'empresari hoteler Climent Guitart i que posen el focus en iniciatives amb impacte al territori. Un dels projectes que més ha cridat l’atenció és el guanyador del guardó a l’emprenedoria. El premiat, Bravanariz, una empresa de perfumeria natural de l’Alt Empordà, ha desenvolupat el concepte d’ ‘osmoturisme‘, una proposta creativa que convida a descobrir els territoris a través de les aromes. El seu fundador, Ernesto Collado, explica que el premi representa el reconeixement a una idea que ha anat construint durant anys i que proposa «viatjar seguint el nas». Segons defensa, l’olfacte és una eina capaç de connectar les persones amb l’essència dels llocs, generar emocions i crear records duradors. Collado celebra que aquest sentit, tradicionalment relegat a un segon pla, comenci a ser valorat com una nova manera d’entendre l’experiència turística. «L’osmoturisme és una forma de viatjar de seguir el teu olfacte i crear records molt poderosos» Ernest Collado En l’àmbit de la solidaritat, el premi ha estat per a la Fundació Pioners del Nostre Temps, de l’Alt Empordà, distingida per la seva tasca en la conservació del medi ambient i la promoció de models de desenvolupament sostenibles. El president de l’entitat, Esteve Guerra, afirma que el reconeixement suposa una empenta per continuar treballant a la Vall de la Muga amb la construcció d’un model territorial sostenible. «Aquest projecte neix per resoldre una sèrie de necessitats que ens ha portat el canvi climàtic» Esteve Guerra Pel que fa a la música, el guardó ha distingit Gio Productions, coneguda com La GIO, una formació gironina que aposta per acostar la música clàssica a nous públics mitjançant experiències escèniques innovadores i projectes educatius i culturals. El director general de la formació, Jaume Sabaté, destaca que el premi reconeix una manera diferent d’entendre la música clàssica i la seva capacitat de generar impacte més enllà dels escenaris. Sabaté considera que la transformació cultural, el compromís social i la connexió amb el territori formen part tant de la filosofia de La GIO com dels valors que promouen els Premis Climent Guitart. «Treballem per transformar la música clàssica i connectar-la amb nous públics» Jaume Sabaté D’altra banda, el premi ‘Tres Pioners’ ha recaigut en la família Rigat, una de les nissagues hoteleres més històriques de Catalunya i estretament vinculada a Lloret a través del Hotel Rigat Park. El jurat ha volgut distingir tant la trajectòria de la família com el llegat de Filippo Rigat Tortorici dins del sector turístic. Felip Rigat assegura que el guardó té un valor especial perquè arriba en un moment en què la sisena generació familiar ja es prepara per assumir responsabilitats dins l’empresa. De fet, destaca que el futur del negoci passa pels seus fills, que actualment s’estan formant per continuar una història empresarial que s’acosta als 200 anys. Rigat considera que la distinció reconeix la feina desenvolupada des del 1955 a Lloret de Mar. «El nostre futur està en mans d’en Santi i l’Anna Rigat, que s’estan preparant en direcció d’hotels i en economia, i aviat començaran a substituir-nos» La gala també va servir per distingir el talent emergent del sector. El premi de Formació va recaure en Darina Pylyp, alumna amb la millor qualificació del cicle de Restauració i Càtering de l’Escola d’Hostaleria de Lloret de Mar. El reconeixement inclou una beca per continuar la seva formació al CETT de Barcelona. D’altra banda, el premi a la trajectòria va ser per a les germanes Sabina i Glòria Fluxà, al capdavant del grup Iberostar, en reconeixement a la seva aportació al sector turístic i al seu compromís amb la sostenibilitat.

Compartir el saber per generar m

Compartir el saber per generar m

Compartir el saber per generar m

Compartir el saber per generar m

La recreació del mític Floridita de l’Havana tornarà a ocupar un lloc destacat a la Fira dels Americanos de Lloret de Mar, que se celebrarà del 12 al 14 de juny amb més de 40 activitats per recordar el passat indià del municipi. L’espai, inspirat en el famós establiment cubà que va popularitzar el Daiquiri de la mà del lloretenc Constantí Ribalaigua, estarà ubicat a la plaça de la Vila i anirà a càrrec del Gremi de Bars i Restaurants de Lloret, a través del restaurant La Lonja. El president del gremi, Marc Linares, destaca que el Floridita servirà «especialitats com les tostones de plàtan, les arepas farcides de carn matxada o les maratxixarrones, així com còctels emblemàtics com el Daiquiri i el Mojito». Una de les novetats d’enguany serà el repartiment de 500 barrets oficials de la Fira dels Americanos. Més enllà del Floridita, la Fira dels Americanos tornarà a omplir els carrers de Lloret d’ambient indià amb el tradicional mercat al passeig Jacint Verdaguer, cercaviles, espectacles de circ modernista, animacions teatrals, tallers de balls caribenys i sessions musicals. La plaça de la Vila serà un dels principals escenaris de la programació, amb concerts i actuacions durant tot el cap de setmana. Entre les propostes destacades hi haurà les actuacions de Mixael Cabrera i Mariana y La Makinaria, les exhibicions de Dynamo Dance Team, les representacions teatrals d’«Els periodistes» i «Els banyistes» i la tradicional cantada d’havaneres amb el grup Peix Fregit. La vessant divulgativa també tindrà protagonisme amb activitats com la ruta indiana a Can Font i la visita guiada «Quan érem negrers» al Museu del Mar, que permetran aprofundir en la història dels indians i la seva empremta a Lloret de Mar. Podeu consultar la programació al web lloret.cat.

Compartir el saber per generar m

Compartir el saber per generar m

A la investigaci

Una 60a d'alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Ramon Coll i Rodés estan vivint aquests dies una experiència que difícilment oblidaran. Lluny de les aules i dels exàmens de final de curs, els joves recorren el Camí de Santiago en un viatge que els permet descobrir nous paisatges, conviure amb els companys i, sobretot, posar-se a prova a ells mateixos, segons dos dels professors, Agus Garcia i Marta Bergés. L'aventura va començar l'1 de juny a Roncesvalles (Navarra), i culminarà aquest dissabte 6 de juny amb el retorn a Lloret. Durant aquests dies, els estudiants han completat diverses etapes a peu, han visitat ciutats com Burgos i Lleó i han reprès el camí a Galícia per arribar a Santiago de Compostel·la. El grup després de concloure una de les etapes. Per a molts, els quilòmetres recorreguts han estat un repte. L’alumna Júlia Serra reconeix que el camí és «més difícil del que em pensava», però assegura que «val la pena i és molt bonic de viure». Una opinió que comparteixen altres companys, que destaquen tant els paisatges com les estones compartides durant les caminades. Els alumnes viuen una gran experiència fent ‘el camino’. Però el valor d'aquesta experiència va més enllà de l'activitat física. Maria Bustamante, una de les professores acompanyants, explica que molts alumnes arriben pensant que el repte serà senzill i acaben descobrint que són capaços de superar obstacles que no s'imaginaven. També destaca la companyonia que es genera durant el recorregut. «Volem fomentar l’esforç, la superació personal i que visquin moments que potser a Lloret no podrien viure» Maria Bustamante A mesura que s’acosten a Santiago, el cansament s’acumula, però també la satisfacció. Per als alumnes, aquest viatge representa molt més que una sortida de final de curs: és una experiència compartida que reforça amistats, crea records i deixa exemples de superació que aniran més enllà d’aquesta setmana.

Tidöpartierna är överens om en ventil för att stoppa tonårsutvisningar men oppositionen är kritisk. Och Centern närmar sig Socialdemokraterna. Scenpodd från Falun. Lyssna på alla avsnitt i Sveriges Radios app. I veckan presenterade Tidöpartierna en ventil som ska förhindra fler tonårsutvisningar, det genom att höja åldersgränsen från 18 till 21 år. Det innebär en helomvändning för Tidöpartierna i frågan. Varför ändrar de sig och hur mycket är det anpassning till rådande debattklimat? Samtidigt är flera av oppositionspartierna fortfarande missnöjda med Tidöpartiernas politik i frågan, kan debatten följa med in i valrörelsen? Och hur oväntat var det att KD-ledaren Ebba Busch skrev på sociala medier att ”Nu stoppar vi S orättvisa tonårsutvisningar”?Den senaste tiden har det kommit signaler som pekar mot att Centerpartiet rör sig mot Magdalena Anderssons sida. Dels har partiernas partisekreterare, socialdemokraten Tobias Baudin och centerpartisten Hannes Hervieu, åkt på en gemensam och uppmärksammad utflykt till Norrköping. Och dels gick C-veteranen Anders W. Jonsson ut i Dagens Nyheter och menade att Magdalena Andersson bör vara partiets statsministerkandidat. Skickade Anders W. Jonsson upp en testballong för att se hur väljare och partister reagerar på idéen om samarbete med Socialdemokraterna? Varför sker detta nu och har verkligen Centerpartiet kommit till freds med tanken på att samarbeta med Vänsterpartiet?Avsnittet spelades in den 3 juni framför publik på Kulturhuset Tio14 i Falun.Tisdag – Det politiska spelet i tisdags handlar om varför den laddade frågan om marknadshyror har blivit het igen. Lyssna på avsnittet här.Medverkande: Helena Gissén och Fredrik Furtenbach, politiska kommentatorer.Programledare: Parisa HöglundProducent: Mattias Dellert

Compartir el saber per generar m

Compartir el saber per generar m

Lloret de Mar acull avui la conferència inaugural de la Fira dels Americanos, una cita que enguany se centra en les guerres de Cuba i les repercussions amb Espanya, Catalunya i Lloret de Mar. El ponent serà l'historiador Albert García-Balañà, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra i director de l'Institut d'Història Jaume Vicenç Vives. Especialista en la història social i política del segle XIX, García Balanyà ha centrat la seva recerca en les dimensions colonials i els conflictes imperials. La conferència “La guerra del desastre, desastres de la guerra. Noves mirades sobre les guerres de Cuba (1868-1898)” proposa «una nova interpretació d'un dels conflictes més determinants de la fi del segle XIX: les llargues guerres de Cuba entre el moviment independentista i el govern espanyol. Un episodi amb importants conseqüències polítiques, socials i econòmiques, tant a Cuba com a la península, i també amb impacte a Catalunya i Lloret de Mar», segons l’arxiver municipal Quim Daban. El cicle «dona continuïtat a la línia de treball iniciada en edicions anteriors», que ja va abordar qüestions com l'esclavisme i les seves conseqüències històriques. Enguany, el focus se centra en el conflicte bèl·lic i les seves interpretacions historiogràfiques, amb l'objectiu d'oferir noves mirades sobre la guerra colonial i el seu llegat. La conferència inaugural amb Albert García-Balañà s’ha previst aquest dijous (20h) a l’edifici de Promoció Lloret. Consulta aquí el programa de la 13a edició de la Fira dels Americanos.

Recollim el posicionament de les famílies, amb Lidon Gasull, directora de l'AFFAC, Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya. I També amb Aleix Vidal, mestre i un dels impulsors de la iniciativa ‘Aules que cremen'

Pere Becque analitza la complexa situació política i social de Catalunya en el context actual del 2026. A través d'una mirada crítica i comparativa entre el Principat i Catalunya Nord, desgrana els reptes de la identitat catalana, el retrocés institucional de la llengua i les perspectives de futur d'un moviment que busca reinventar-se.

Tots els dissabtes del mes de juny i juliol el Port de Sitges acollirà una nova edició dels Concerts de Mitjanit, una proposta musical gratuïta pensada per acollir principalment el públic sitgetà. Com en els darrers anys obrirà el circuit de concerts dissabte 6 de juny la banda sitgetana Veneno en la piel amb la seva proposta de pop dels 80 i 90. El segon concert també anirà a càrrec d'una cara coneguda a Sitges, Ramon Mirabet actuarà a l'espai del Port de sitges el proper 13 de juny. Fins el 25 de juliol tots els dissabtes a quarts de dotze de la nit hi haurà actuació musical al conegut com 'espai verd', una zona de gespa ubicada al costat de la torre de capitania on s'oferirà també beure i s'hi ubicarà per primera vegada un market nocturn. N'hem parlat amb la responsable de comunicació del Port de Sitges, Olga Vidal. L'entrada Veneno en la piel i Ramon Mirabet primeres actuacions dels Concerts de Mitjanit del Port de Sitges ha aparegut primer a Radio Maricel.

Compartir el saber per generar m

Lloret de Mar tornarà a mirar cap al seu passat indià del 12 al 14 de juny amb una nova edició de la Fira dels Americanos. Durant tres dies, els carrers del municipi s’ompliran de música, teatre, dansa i activitats culturals inspirades en l’època dels lloretencs que van marxar a fer les Amèriques, en una programació que enguany arriba a la tretzena edició. Abans, però, la fira escalfarà motors aquest dijous amb una conferència inaugural sobre les guerres de Cuba a càrrec del catedràtic Albert Garcia-Balañà (20h, edifici de Promoció Lloret). El cap de setmana central de la celebració estarà marcat per més de 40 activitats entre les quals s’inclouen el tradicional mercat indià del passeig Jacint Verdaguer, les cercaviles, les animacions teatrals, els espectacles de circ modernista, els tallers de balls caribenys i les actuacions musicals repartides per diferents espais del municipi. L’objectiu és recrear l’atmosfera d’aquella època i convertir Lloret en un aparador del seu patrimoni indià. De fet, la regidora Cristina Aymerich assegura que tindrem «una gran escenografia que convidarà a fer que moltes persones coneguin aquest llegat i el nostre patrimoni». «Lloret es transformarà durant uns dies amb un ambient cubà» Cristina Aymerich La plaça de la Vila es consolidarà com un dels principals escenaris de la fira, amb una programació continuada de concerts, exhibicions de dansa i activitats musicals. Entre les novetats d’aquesta edició destaquen les actuacions de Mixael Cabrera i Mariana y La Makinaria, els espectacles de Dynamo Dance Team i les representacions teatrals d'»Els periodistes» i «Els banyistes». Tampoc hi faltarà una de les cites més tradicionals del programa, la cantada d’havaneres amb el grup Peix Fregit. Més enllà de l’oferta festiva, la Fira dels Americanos manté la voluntat de divulgar una part important de la història local. En aquest sentit, Aymerich defensa que cal continuar explicant «la història dels lloretencs que van anar a fer les Amèriques, que alguns van tornar amb la maleta plena i d’altres no van tenir tanta sort». Un llegat que, segons recorda la regidora, encara és visible al municipi a través d’espais com Can Font i d’elements culturals associats a aquella època. Precisament, la divulgació històrica tornarà a tenir un paper destacat amb activitats com la ruta indiana a Can Font i la visita guiada «Quan érem negrers» al Museu del Mar, dues propostes que permetran aprofundir en la relació de Lloret amb el fenomen indià.

Compartir el saber per generar m

Compartir el saber per generar m

Compartir el saber per generar m

El nou president de l'Assemblea Nacional Catalana Josep Vila encara la seva presidència en un moment baix de l'independentisme en l'àmbit social i també polític. El gironí assumeix que la situació actual de l'ANC respon a un moment baix de tot el món associatiu, però assumeix que la reactivació del moviment independentista només arribarà si hi ha una nova mobilització de la societat civil. 

Compartir el saber per generar m

Els Jardins de Santa Clotilde tornaran a acollir a partir d’aquest dissabte la visita teatralitzada “Clotilde i els agapants”, una proposta que va debutar l'any passat amb una gran acollida i que enguany repetirà amb sis sessions repartides entre els mesos de juny i juliol. L'activitat ofereix un recorregut singular per un dels espais més emblemàtics de Lloret de Mar, combinant patrimoni, cultura, natura i música en directe. La visita gira al voltant de la figura de Clotilde Rocamora, primera esposa del marquès propietari dels jardins, una dona poc coneguda que va morir amb només 33 anys i que va acabar donant nom a aquest recinte històric. Els assistents podran descobrir aspectes inèdits de la història dels jardins i les seves llegendes mentre passegen envoltats dels agapants, unes flors de color lila que només floreixen durant aquestes setmanes i que han tenyit de color els diferents espais del recinte. Precisament, aquestes flors tenen un paper destacat en el relat de la visita. L'actriu Lena Andrés, que interpreta Clotilde Rocamora, explica que els visitants “veuran els jardins plens d'agapants, la meva flor preferida, una promesa d'amor que em va fer el meu marit, a qui vaig estimar molt”. L'experiència compta també amb l'acompanyament musical en directe del músic Manel Alsina, que contribueix a crear una atmosfera immersiva al llarg del recorregut. Les visites es faran els dies 6, 13 i 26 de juny, així com el 4, 11 i 19 de juliol, sempre a les 20 h als Jardins de Santa Clotilde. Les entrades ja es poden reservar a través del web de Patrimoni Lloret.

Compartir el saber per generar m

La franja dels 7 als 12 anys

El "Revoluci

Compartir el saber per generar m

En ocasió de la celebració del Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000, Biodiversitat Sitges va publicar a xarxes una declaració on l'associació es mostra molt crítica davant la gestió que el municipi ha fet i fa dels espais naturals inclosos a la xarxa Natura 2000, des dels Colls Miralpeix a la façana costanera, passant per la desembocadura de la riera de Ribes l'estat de la qual es considera crític. Biodiversitat creu que tots els estudis que s'han fet no han acabat materialitzant-se en accions concretes de gestió amb pressupost per a executar-se, quelcom que està conduïnt a la degradació d'aquestes zones. N'hem parlat amb Ricard Vila. L'entrada Biodiversitat Sitges ‘molt decebuda’ amb la gestió dels espais de la xarxa natura 2000, i en especial de la riera de Ribes ha aparegut primer a Radio Maricel.

Pocs moments s

Hej Somna. Hej ska du ha, välkommen till en timma av mig. Jag är lugn för första gången idag. Hela dagen har gått i ett slags puls-flow, och när jag kom hem pep och tjöt det i hela kroppen. Dels för att jag har tinnitus. Varför stod jag så nära högtalaren på den där konserten i Göteborg 1997? Jag blir lite irriterad på mig själv, lite så som Odysseus måste ha känt sig.Det är svårt att inte tänka på Odysseus när man tänker på berättelser och sagor. När jag gick scenskolan sa någon att sagor är hälsosamt, att de hjälper oss bygga ställningar på insidan där vi kan fästa våra liv som annars är så tumultartade och fragmentariska. Och Odysséen är ju något man kan kalla en riktig hjältesaga.En grotta, en cyklop, stormar, en förargad Poseidon, lejon, en besättning som blir förtrollad till grisar, sju år hos en nymf, ett sund med två faror, en resa till dödsriket och flera andra motgångar. Tjugo år för någonting som skulle ha tagit några veckor. Man skulle kunna säga att hela Odysséen handlar om ett gäng karlar som åker över Medelhavet och försöker undvika att bli uppätna på det ena eller andra sättet.Följ med så får du höra historien om Odysseus och hans äventyr. Godnatt.Mer från Somna med Henrik: https://somnamedhenrik.se/Mer om Henrik: https://www.henrikstahl.se/Lyssna utan reklam, få extraavsnitt, spellistor med mera på: https://somnamedhenrik.supercast.com/ Hosted on Acast. See acast.com/privacy for more information.

El 2027, Catalunya M

Iu Escape analitza les arrels històriques i mentals que frenen el desenvolupament de Catalunya Nord. Reflexiona sobre com el pes de la ideologia de l'estat francès i la dependència de les rendes bloquegen l'espai natural d'expansió cap a Catalunya Sud.

Barcelona, capital mundial dels congressos: un malson per a en Conrad Consum. Continua la vaga d'educació: en Justo els dona suport i anuncia Ratatatatouille. La literatura catalana a Torí, des del punt de vista de Giorgio Pappardelle.

Esperant el Cometa #41 - La guerra dels tropsDurada: 112 minutsEn aquest nou episodi d'Esperant el Cometa, arribem al número 41 amb ganes de parlar amb les peces que construeixen les històries, i ens endinsem en un concepte cada vegada més present: els trops en la literatura fantàstica.Per fer-ho, hem convidat a una gran amiga del programa: Isa J González, escriptora i editora, amb qui compartim una tertúlia tan tan “mamarratxa” com “gafapastera”. Parlem de què és exactament un trop, per què no és el mateix que un clixé, i com aquests patrons narratius poden ser motors de plaer, sorpresa, expectativa o, de vegades, també de cansament. Repassem alguns dels nostres trops preferits, confessem quins ens fan més ràbia (o mandra) i reivindiquem el seu us quan la voluntat és fer-ne quelcom de nou.A més, com sempre, obrim l'episodi amb la nostra secció de novetats editorials, on en Miquel Codony, l'Edgar Cotes i en Pablo Mallorquí fem el repàs habitual al que s'ha publicat durant el darrer mes dins del nostre gènere.I tanquem el programa amb una secció de ressenyes, en què parlem de quatre llibres ben diferents: This Kingdom Will Not Kill Me, d'Ilona Andrews; When There Are Wolves Again, d'E. J. Swift; Projecte Hail Mary, d'Andy Weir; i The Song of Achilles, de Madeline Miller.Gaudiu de l'episodi!BSO: Technological Chill Trap, d'Abydos Music
Veu de les entradetes: Tatiana Dunyó

L'Hantavirus avança si no se'l combat: l'Angelines pateix per les Canàries. En Jep Cabestany recrea la baralla entre Tchouaméni i Valverde. Marc Antoni Mateu presenta la seva nova pel·lícula de Mossos a les aules. 

El nostre Justo celebra el Premi Nacional de Comunicació. El Duque de Fire truca al Tebi de Foie per preguntar-li pel dèficit d'inversions de l'Estat (surt malament). El Mossèn Papiol ens explica com preparar-nos per la visita del Papa a Barcelona.