Podcasts about valenci

Cap

Del fang dels aiguats a la llum de la tradici

¡Difícil! Clint Eastwood se retira, Pedro Sánchez no. El Guapo, hasta el infinito y más allá. Sí, el seguro de vida de Perro Sanxe, ‘el One', es Abascal. La casita, el confesionario, la trama, la cloaca, el pisito, el empujón, la nariz rota, la Plaça de la Mare de Déu. Paquita la de Mónaco, Leire y Haaland. Carisma y tirria. Dos Españas, dos relatos. Florentino, Riquelme. Y nosotros, ¡la periferia! Juanfran, ¿eres capaz de ver el aguilucho y Lo Rat Penat en menos de 30 segundos? Semana de toreros y espontáneos: el salto de la rana. Feijóo —“ofrezco decencia y elecciones”— decepciona. Again. Trump, ante la amenaza de un nuevo Vietnam y las elecciones de noviembre, le chilla a Netanyahu: “Estás jodidamente loco”. Què li diu el mort al degollat? Leonor se tira en paracaídas. Juanfran, ¡al ataque! ¡Es que los sindicalistas van provocando! Rovira —la ilustración negra— y Mazón —el impugnador del Ventorro— me bloquean al president. Juanfran es un falso llaurador, un tiburón atrapado dentro de Paco Martínez Soria. Juanfran, mucho bla, bla, bla…, ¡si yo nunca he roto un plato! ¡Sí, mante! Pero Juanfran —en verdad, en verdad os digo— está curtido en fajarse con mafiosos, dulces e inofensivas abuelitas y traficantes de tierras raras, drones y voluntades. El president del Partit Popular del País Valencià no baja al cara a cara de la negociación con los huelguistas —poca broma, vergonya, dignitat!— porque se juega su permanencia y futuro. Aznar prefiere a María José Catalá. ¡El Mediterráneo hierve! ¿Cómo elegir un buen melón? Bueno, suena Unai Sordo. Sin Mónica Oltra no hay tu tía. Barcala, alcalde por la gracia de Vox, dos años sin fumar, rompió su voto de silencio para soltar: “No contesto”. ¡Ja estem en Fogueres! El dominio del fuego, deshielo glacial. Valencians, alacantins, levantinos, ¡Arcaya dimissió! Letizia de blanco, Charlene de azul, por el jardín. Estampida de caballos en Roma. ¡Milagro! Los obispos españoles —siempre más a la derecha— vuelven a creer en Dios: Leo Messi, por supuesto. “Dios nos coja confesados”, León XIV. ¡Que me quede como estoy! ¡Difícil!

Iu Escape reflexiona sobre les darreres imatges de violència policial viscudes en una manifestació en defensa de l'educació pública al País Valencià. A partir d'aquest fet, l'autor analitza la perillosa deriva autoritària dels estats, la manipulació de la informació a través de la postveritat i el creixement de la ideologia d'extrema dreta dins dels cossos de seguretat.

En Carne Cruda nos detenemos para escuchar a la comunidad educativa que pide dignidad en las aulas. Una huelga histórica de las educadoras y educadores valencianos que también se extiende a otros territorios como Aragón o Cataluña o la huelga de las educadoras infantiles en Madrid. En este programa hablamos sobre el día a día en las escuelas con Ivan Argente, profesor de un colegio comarcal y con Sandra Cáceres, portavoz de la Coordinadora d'Assemblees Docents del País Valencià. Con Toni Solano, autor del ensayo “Aula o jaula: la escuela en tiempos convulsos”, Silvia García Merino, una de las directoras que han dimitido para intentar forzar que la Generalitat les escuche. Y con el periodista de elDiario.es en la Comunitat Valenciana, Sergi Pitarch. Más información aquí: https://www.eldiario.es/132_ca284c Haz posible Carne Cruda: http://bit.ly/ProduceCC

Sac de Gemecs, el programa dedicat a la música folk de Mislata Ràdio. Presentat i dirigit per Vicent Pardo, cada dimarts a les 20 h a mislataradio.com

Despr

No hay que subestimar las ratas. Ayuso, en peligro extremo. Feijóo, descolocado, está fet un Ecce Homo, pobret meu. Feijóo ha caído en la caldera hirviendo, en la picadora, de Madrid Distrito Federal. Trump, inflación errática y tierras raras, es el representante de Netanyahu en el ombligo sagrado de Pekín. Starmer inaugurará el museo de los Beatles. Ferraz da por descontada Andalucía, así que queda solemnemente inaugurada la campaña electoral 2027. El Guapo sigue siendo el demoniet. España es mucho más, aún está por encima, pero muy por encima de Vox. La prioridad nacional todavía es —como nos ilumina el Faro Impostor— el bar ¡Una de agritos!  Barcala sigue en estado gaseoso, perdido entre el círculo polar ártico de Vox y la sima saturnal de Les Naus.  Acechado por Mompó, el Pare Camps y María José Catalá, Juan Fran Pérez Llorca espera fumando un puro a ser legitimado, ser bendecido por Génova, cabeza de lista del PP del País Valencià a la Generalitat Valenciana. Baldoví dispara contra Diana Morant. Un suecà perxant en l'Albufera! Rufián no, no se equivoca, no hierra el tiro. Això mereix una traca! Juan Fran, ante la huelga de enseñanza, su primer desafío político puro, opta por la confrontación civil de nosaltres els valencians.  El president diluye, descarga su responsabilidad en alcaldes y en su partido, así, a lo Mazón, a lo Aznar… Diana Morant enciende los motores. Tan sólo falta la lista de tripulantes, ai Mare! La izquierda indígena, feliz y follatriz, expectante con la tarjeta de embarque en el corazón. Esperando soluciones concretas de sus problemas. ¡Cosas de aborígenes! ¡Ciencia y humor, vivir con dignidad, unir voluntades! A pesar de nada, ¡muchísimo mejor Mónica García o Salvador Illa que Ana Mato! Llevar el bolso abierto es tendencia. Letizia Ortiz, una reina republicana para salvar la monarquía de la princesa Leonor. Sofía, de Lisboa a Paris.  Kate Middleton, de la bruma a la Emilia Romagna. Miracle! Florentino, a tiros, une, cohesiona, sintetiza en su contra a todo el espectro mediático y político. Florentino Pérez, -el emérito, el pino en la tripa, San Felipe- aquel casposo y ceniciento concejal de UCD, me ha encumbrado a Enrique Riquelme. Alicantino —¡viva México, cabrones!— y mexicano a la vez. La feria, la fiesta de San Isidro, es y sigue siendo el ADN de la España plural Què t'ha paregut morrut? Miracle!

La educación pública en la Comunitat Valenciana afronta una semana clave antes de la huelga indefinida convocada por el profesorado a partir del próximo 11 de mayo. Como antesala, la Coordinadora de Asambleas Docentes de País Valenciá ha organizado una jornada de movilización el día 7 en catorce municipios, entre ellos Xàbia, con el objetivo de visibilizar el conflicto y sumar a toda la comunidad educativa 

Xi y El Guapo contra la selva. Perro Sanxe —el Tarzán, el Orbán del sur— salta de China al Frente Mundial Antitrumpista en Barcelona. Sí, amol mío, lo de María José Catalá era Vox populi. La COPE y el ABC —periodismo de combate— dicen que Fernando VII El Guapo nos quiere “arrebatar la patria y la religión”. Nene Baldoví no gusta tete Rufián. Leti, moníssima en català. També. El juez hipopótamo Vox del tejerazo en el Congreso brama como Juanfran me aúlla contra la inmigración “prioridad nacional, prioridad de los españoles” a lo Abascal. ¡Mi preferir al candidato, el Juanfran bebé neandertal que sale en las misteriosas vallas publicitarias de autobombo! Xé serà per diners! El PP ya rebusca en la basura. Juanfran, el que hace bulto entre Puente y Barcala, se hace el tonto, però d'un mos t'arranca els ous! Mónica Oltra —pues nos levantamos a por ellos, que me va dir ma mare—, pelazo, la piedra filosofal en el escote de la Nueva Izquierda. Los Ángeles de Charlie, ¡polvo, estrellas y magia! Foc, lllum i al carrer! ¡Hasta que la Audiencia o el juez Peinado nos manden a la sauna! ¡Cae el ácido hialurónico! Duelo Melania Máxima de Holanda. ¡Santa Begoña Gómez! ¡Santo Ratón de Jéssica! ¡Santa Rosalía! Empareu-nos! Que sí, las interminables colas en los baños de mujeres tienen solución. El Papa actúa el mismo día que Bad Bunny en Madrid. Visca el País Valencià! El Emperador contra el Papa. Güelfos contra gibelinos. Albigenses contra cátaros.  Cruzados contra Jerusalén. Roma con Santiago. Tierra Santa; patio de colegio; sangre hasta las rodillas; el barro donde Vox apuñala a Abascal. Ayuso y MAR -—un tercio de los españoles está “podrido” — contra la chistorra de Feijóo.  La burrita de Munilla; la antiabortista niña del exorcista contra la Santa Faç Divina Misericordia. A los conejos se les pasa el arroz en Alicante.  Ella —el rabo de la paella—, Vanesa Soler contra Juanfran y Mazón la misma cosa son. Barcala contra las nuevas gafas telerín Mazón i el restregó ¿de la bacora de Maribel qué nivel? ¡No!, el del parrús —perdó— de Katy Perry contra la cara de Ruby Rose!

¿Es ahí el enemigo? ¡Sí, sí! ¡Que si se nos puede bombardear más!  Estados Unidos se resquebraja bajo los pies de Trump. Juanfran, atascado en el retrete del Palau. La civilización Trump es la era de la embestida; la marcha atrás y el Ozempic; la lluna, la pruna vestida de dol. El verdadero abismo, la cara nada oculta de Trump es la especulación, el expolio, el fraude de la guerra. Purga en el Pentágono: casting Victoria's Secret. Grietas en el pezón del Jardín de las Delicias libertario capitalista: el chacal y la jirafa. ¡Milei odia a Cayetana Álvarez de Toledo! Putin, Trump y el agente triple Orbán ¡Viva el Imperio Austrohúngaro! Julio de España escuece, Mazón sulfura. Con Juanfran todo es azul. La cabeza de Salomé Pradas, abandonada, la pobre, en el congelador de Presidència. El servicio y la señorita; la Jéssica y la Cospe. Bad Gyal ha declarado: “Las que más parecen mosquitas muertas se drogan más que nosotras”. Melania Trump, por su parte, ha dicho: “No soy víctima de Epstein”. El primatólogo Feijóo, desnortado. El Guapo, a China. Menos cuchara, más microondas. Morante de la Puebla —negro y bordado ceniza— resucita a Juan Carlos I en la Maestranza. Elena, la mona de pascua, en su palco, la Sala Dorada. Leti, en Carabanchel. Leonor, en la clandestinidad. El comando antiincendios de Juanfran —160 cabras y ovejas—, el perro Marcelo de Fernández Díaz y el bote de Nutella cruzan la nave…. Això mereix una traca! Santa Faz ¿Botellón? ¿Blusón? ¿Nueva ilusión? ¡No!  Todo Alacant está pendiente de a quién se le empinará primero el catxirulo. ¿A Juanfran o a Barcala Tabarca Independiente? ¿Mazón desbocado a tota virolla en su cuadriga llevará el estandarte del PP de País Valencià? ¿Pili Bernabé me repetirá zapatillas voladoras? ¿Diana Morant nos deslumbrará a todos con su cerebro cerebral y su nuevo peinado modo candidata a Presidenta de la Generalitat Valenciana? ¿Se nos aparecerá levitando el Pare Camps encima del santuario, entre El Titi, Mónica Oltra, la burrita del obispo Munilla y Rosita Amores? ¡No! Todo dios pendiente de… ¡ella! ¿Quién es ella? ¿el rabo de la paella? ¿El Estrecho de Ormuz? ¡No! Le tout Alicante expectante del oufit que me lucirá para tan señalada ocasión la nueva estrella estelar, la funcionaria —¡sí, ella!— Vanesa Soler, la pareja del president de la Generalitat   Valenciana! Sí, vale, siempre es más todo, la más guapa, la más elegantosa, la más divina de la muerte….   ¡Amal Clooney!

Inauguració de Per Talent Digital Barcelona . El passat dijous 26 de març es va inaugurar, a Barcelona, la nova seu de ‘Per Talent Digital', un espai digital impulsat per Fundació ONCE amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, que formarà en intel·ligència artificial, ciberseguretat i anàlisi de dades a 1.000 persones amb discapacitat en quatre anys. L'espai, que es troba dins del Parc Tecnològic de Barcelona Activa, té el propòsit d'ajudar les persones amb discapacitat a adquirir les competències i habilitats tecnològiques necessàries per a encaixar en els perfils professionals que tenen una major demanda en el mercat laboral, així com a reduir la bretxa digital de gènere. Segons Enric Botí, delegat de l'ONCE a Catalunya, aquest nou espai tecnològic ha de servir per conscienciar a la societat sobre la importància de crear tecnologies accessibles per a tots i totes. També vam escoltar el testimoni d'Ernesto López, un dels molts alumnes que, gràcies a aquesta iniciativa, té una segona oportunitat en el món laboral. En una primera prova pilot duta a terme durant l'any 2025, ja es van formar 61 estudiants en un total de nou formacions tecnològiques. La presentació del nou centre va comptar amb la participació d'Alberto Duran, vicepresident executiu de Fundació ONCE; Mónica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya; Raquel Gil, cinquena tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i John Hoffman, CEO de GSMA, organitzadora del Mobile World Congress. Homenatge als jubilats i jubilades. Dimecres 18 de març, l'ONCE Catalunya va celebrar, a l'Hotel ILUNION Barcelona, el ja tradicional acte d'homenatge als nous jubilats, una celebració que arriba ja a la seva 33 edició. Un total de 125 companys i companyes es van jubilar o incapacitar l'any 2025. Enric Botí, delegat de l'ONCE a Catalunya, va destacar la importància dels sentiments de pertinença a l'Organització. I David Bernardo, president del Consell Territorial de l'ONCE a Catalunya, va obrir l'acte donant les gràcies als homenatjats l'ONCE pels seus anys de trajectòria laboral. Vam poder conèixer una mica més a sis dels companys i companyes jubilats, com ara la Marga Prunera, òptica optometrista durant 38 anys. Va explicar una anècdota d'un nen que mai havia parlat i que va emocionar a tots els presents. Francisco Rodríguez, venedor de l'ONCE a Badalona i l'Hospitalet de Llobregat durant 16 anys, aprofita ara el seu temps lliure en un projecte inclusiu.Maite Mañosa, mestre del Centre de Recursos Educatius de l'ONCE a Barcelona des de l'any 1987 pionera en començar la psicomotricitat als infants cecs i qui hi continua col·laborant. Rafa Pallero, psicòleg de l'ONCE durant 38 anys. Ens recordà amb afecte quan havia de tractar amb infants i les seves famílies. Antonio Reyes Flores, venedor de l'ONCE a Cornellà durant 33 anys, penja vídeos de cuina al seu canal de YouTube ‘Vivir entre tinieblas'. I Sílvia Rodríguez, que ha passat 41 anys a l'ONCE, des d'administrativa a secretaria de direcció i protocol, i va acabar molt emocionada recordant els seus companys i companyes. Gala del Venedor de l'Any de l'ONCE Catalunya. El passat dimarts, 10 de febrer, l'Auditori ONCE Catalunya va acollir, per segona vegada, la Gala de reconeixement als millors venedors i venedores de l'any 2025. Una gala ambientada en un vagó de tren, el ‘vagó de la bona gent', que va estar repleta d'emocions, i on es va obsequiar i agrair la gran feina que fan els nostres sentinelles de la il·lusió, Els obsequiats, 25 venedors i venedores de les diferents agències de l'ONCE a Catalunya, van pujar a l'escenari on van rebre un cupó personalitzat dedicat a ells, amb la seva imatge i el número 00011, i una placa acreditativa del merescut reconeixement. Tres dels venedors premiats, com la María Luisa Casut, la María Dolores Romero o el Rafael Gallego, van dedicar unes emotives paraules als seus companys i a l'ONCE. David Payer, de l'agència de L'Hospitalet de Llobregat, va ser l'escollit com a venedor de l'any per representar Catalunya a la Gala Nacional del Venedor de l'Any que se celebrarà a Madrid el pròxim 5 de juny. També van intervenir Jose Luis Pinto, vicepresident del Consell General de l'ONCE; Enric Botí, delegat de l'ONCE a Catalunya i David Bermardo, president del Consell territorial. Acte solidari amb la Fundació Barraquer. La Fundació ONCE Baixa Visió i la Fundació Barraquer, amb la col·laboració de Fundació ONCE, van posar en marxa a la delegació de l'ONCE a Barcelona el programa 'Cada mirada mereix un futur clar', una iniciativa que portarà revisions visuals gratuïtes i donació d'ulleres a més de 300 nens i nenes en risc d'exclusió. El recorregut va començar el dimarts 10 de febrer a l'Edifici ONCE Catalunya i continuà a les seus de l'ONCE a Madrid, el País Valencià, Múrcia, Andalusia i les Canàries, amb jornades d'avaluació optomètrica i oftalmològica adreçades a menors derivats per entitats socials que treballen amb infància vulnerable. Durant la jornada, l'equip professional va fer proves per detectar possibles alteracions visuals i, en els casos necessaris, determinar el lliurament d'ulleres i material òptic o tractaments oftalmològics orientats a corregir o pal·liar problemes de visió. Ens ho van explicar Francesc Vallbé, director de la Fundació Barraquer; Anaïs Garcia, cap d'Autonomia Personal d'ONCE Catalunya i alguns dels infants participants. Revista Il lusió: https://boletinnoticiascatalunya.once.es/

La proposta forma part de Cicló

Aquest setmana Joan Becat comenta que Trump i Netanyahu eliminen l'aiatol·là Khamenei; que l'expresident del País Valencià, Mazón serà perseguit per negligència mortal, i finalment recorda que fa quatre anys que dura la guerra contra Ucraïna

Mesa 1. Esta mesa reúne a investigadoras cuya labor ha sido fundamental para nombrar la verdad sobre el Patronato de Protección a la Mujer, su función de control y la violencia ejercida sobre mujeres y niñas durante décadas. Sus trabajos periodísticos y académicos iluminan un pasado silenciado y lo conectan con preguntas urgentes sobre memoria y responsabilidad institucional hoy. Con Carmen Guillén Lorente (autora de "Adoctrinamiento moral durante el franquismo: Un estudio comparado de los centros del Patronato de Protección a la Mujer en Segovia y Sevilla" y el libro "Redimir y adoctrinar. El Patronato de Protección a la Mujer (1941–1985)"); Marta García Carbonell y María Palau Galdón (autoras del libro "Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià", y guionistas del documental Informe: "Patronat de Protecció a la Dona"); y Helena de Llanos (cineasta que desde hace dos años trabaja en una película documental sobre el Patronato). Modera: Vicky Lozano (historiadora).

Tranquil, Jordi, tranquil! ¡Lo ha vuelto a hacer! El Guapo, con su escudo social, nos ha engañado a todos. Ha soltado la bomba, la cortina de humo del 23F. Ha precipitado lo de Tejero, lo de la Yoli y lo de la guerra de Pocholos contra Pancetas de Ayuso… ¿Para qué? Pedro, el puto amo, lo ha perpetrado todo para encubrir, ¡ay, Cayetana y Federico!, ¿su grave y misteriosa enfermedad? ¡No! Para tapar, para ocultarnos -como apunta malévolamente Aznar- sus reuniones secretas. Sí, las de él, las del propio San Perro Sanxe con Abascal. ¡Quieto todo el mundo! ¡Ai, València, María Consuelo i Milans del Bosch! La puta verdad es que Juan Carlos I borboneó para echar a Suárez -echar a Felipe, echar a El Guapo- y así acojonar y empantanar a los españoles ¿Cuántos conejos puedes ver en 23 segundos? ¿Y elefantes? El 23F de 2026 ha sido el primer acto del funeral regio del emérito en El Escorial. Perro Sanxe ha salvado a Juanfran Pérez, el president de la Generalitat, de la vergonyosa PPVOXcomissió de la DANA. I del veredicte del dret bíblic, de la justícia patriòtica antibotànica de la magistrada Clara Bayarri contra Mónica Oltra. Això mereix una traca! Juanfran Mazón faena fuig -valencianor, elegància, tinc el piu encés en flames-, el president, no es Paco Martínez Soria ni Florinda Chico. No, Juanfran Mazón no és cap borinot ni un sanguango ni xixa ni llimonà manta figamolla cara collons. No, Juanfran ha hecho fortuna especulando con rusos, liberales, caimanes y criptocomunistas a la virulé. Juanfran fue el secretario deneral de la DANA, el general secretario del Partit Popular del País Valencià. El president que sustenta a Barcala, alcalde de Alicante por la gracia de Vox y ¿a Luis Tosar y a Rigoberta Bandini?, ¿Al mono Punch? ¡Sí!, digo ¡no!: a Mazón.  Aznar, cariño, mi vida. Aznar, no, Mazón no es Rita. Barcala tampoco. Bad Gyal: ”No desayuno antes del gimnasio y después me como cuatro huevos”.

A Barcala le brota la corrupción por los enchufes. A borbotones. Barcala sigue de la máxima de Rajoy: “A veces lo urgente es no hacer nada”. De repente, en la anestesiada Alicante popular, en la que nunca pasa nada, en la charca de la primavera de Barcala y Mazón, fuentes propias, fuentes del Partido Popular, han vuelto a explotarle la bomba de la corrupción ¿A quién? Al Consell del president i propietari, Juanfran Mazón. ¡Qué escandalo, aquí se juega! Feijóo vino al cap i casal para no decir ni mú de los pisitos de Barcala. Diana Morant vino a Alacant a pedir su dimisión. No, la suya no, la de Barcala, alcalde por la gracia de Vox, ¡el partido de Trump en el País Valencià! Perro Sanxe, a la cárcel. ¡Pero ya! Sí, es la consigna PPVOX: ¿salvar a los coroneles para salvar al cuartel general? Es el final, blablablá... ¡Se trata de desmovilizar al rojerío feliz y follatriz! Lo siento Felipe: Dios es Bach. El franquismo sociológico, Aeropuerto Adolfo Suárez Madrid-Barajas, encantado. Sí, entusiasmado también con Abascal. A Santi —multirreincidente, sueldo Nescafé, jornada laboral 12 horas, Milei, mitad tonto mitad tetas—, tras las borrascas encadenadas —el bisonte de Bilbao, levitando como Rosalía Santa Teresa Sauvinon Blanc—, ¡le han salido muchísimos pretendientes!  Susana Camarero i la Milícia Imperial Romana ICE del Pare Camps, l'alta societat valenciana, no vol ni en pintura a Bernabé i Morant. Juanfran, las muñecas de Famosa en el portal de Belén de Sa Majestat el Rei. América es Bad Bunny. Donald, El Faro del Impostor y Benito. Lo de Úrsula Corberó ha sido un niño. Leti, desaparecida. Leonor y la otra, incontrables.  Operación Rufián. Un paso al frente. Vivir sin contraseñas. Rufián es nuestro James Bond, el agente 007 de una izquierda de la izquierda agitada no mezclada, diversidad periférica identitaria y de misa diaria. Mientras, Adán y Eva y Eduardo Zaplana, digo Baldoví, s'espolsa, vol encolomar al el cap i casal a Mónica Oltra perquè no se'l menje. Viernes y 13. Día de la Radio. Carnaval. Trump o El Guapo. El día de los Enamorados…

Recollim algunes de les millors can

Tema del dia S'acosta Nadal i, per això, cal tornar a un dels nostres temes preferits per aquestes dates: el tronc que caga, o tió de Nadal! En aquest episodi, el Joan i l'Andreu parlen de com han viscut al llarg de la vida aquesta tradició i de com eren els tions a casa seva. Som-hi! Apunta't als pròxims cursos i classes de català! (https://classes.easycatalan.org/) Practica i canta la cançó del tió de Nadal (https://statics.3cat.cat/multimedia/pdf/8/8/1639654406388.pdf) Paraules i expressions interessants: - "guirigall": Quan moltes persones parlen alhora i fan molt soroll. - "xivarri": Soroll provocat per un grup de persones, per exemple un grup de nens jugant. - "ser una olla de grills": Quan hi ha molt soroll i tothom parla i crida i no es pot entendre res. Bonus Següent polèmica: Quin tipus de regals pot cagar el tió? Quins regals no hauria de cagar? Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Joan! Joan: [0:16] Bon dia! Andreu: [0:17] Com va? Joan: [0:18] Bé, anar fent, i tu? Andreu: [0:19] Bé, prou bé. Bé, en realitat, a veure... Joan: [0:22] Vull rectificar. Andreu: [0:24] Sí, he de rectificar, perquè no estic… no he acabat de fer net amb el refredat aquest, o sigui, estic allò arrossegant-lo, saps? Joan: [0:33] Quina merda. Andreu: [0:33] Sí, un pal. Però bé, ja millor, anant de mica en mica cap a millor. Joan: [0:39] D'acord. Andreu: [0:39] Escolta, ja, d'aquí no res, d'aquí una setmana és Nadal! Joan: [0:41] Sí. Andreu: [0:42] Ja esteu preparant coses? No ho sé, regals… Sabeu més o menys com passareu les festes, a on, amb qui…? Joan: [0:49] En principi, bastant. Sí, està tot bastant controlat. Andreu: [0:53] Molt bé. Joan: [0:54] Vols saber-ho o què? Andreu: [0:55] Clar, però això ho pregunto. Joan: [0:57] Ah, no sé… Andreu: [1:02] Jo i els oients tenim curiositat. Joan: [1:05] D'acord, d'acord. No, això em recorda a quan fem els vídeos d'entrevistes del carrer, que diem: "Tu estàs a favor o en contra de no-sé-què? - A favor." I tu: "Sí, però per què? O sigui, explica-ho, desenvolupa-ho una mica, explica!" Doncs, en principi, aquest Nadal, o sigui, els regals i això a casa sempre és una cosa molt senzilla, no fem grans regals, normalment, i em sembla que estan comprats tots. Falta alguna coseta, però ja està tot… És que són coses molt senzilles, a casa. Andreu: [1:35] Molt bé, que previsors. Joan: [1:36] Sí, sí, sí. I en relació al que farem per les festes, més o menys cada any fem el mateix, i aquest any el que farem és que la nit del 24 al 25 farem com un sopar, crec, a casa els pares de la Sílvia. El dia 25, que és el dia de Nadal, com si diguéssim, perquè... no sé tu si celebres la nit aquesta, però vaja, nosaltres, la meva família, no ho celebràvem gaire. Andreu: [1:58] La nit del... del 25, vols dir? Joan: [2:01] Del 24 al 25. Andreu: [2:02] Ah, jo, la del 24 al 25 fèiem un sopar, els de casa, però simplement els de casa, no?, i no sé, potser hi havia alguna cosa més bona de l'habitual, doncs, jo què sé, sopàvem gambes o una escudella, o no ho sé, i després, el dia de Nadal, sí que ens ajuntàvem potser també amb els avis, amb alguns tiets… Joan: [2:21] Bé, quan era petit sí que recordo que el 24 al 25 anàvem a casa una tieta, normalment, però era com una cosa que no era gaire important, saps?, era un sopar que te'l podies saltar, no era un sopar important. Andreu: [2:31] Sí, a casa nostra també. Joan: [2:33] En canvi, crec que els castellans… és com que és el dia més important, crec, la nit aquesta. Però bé. I aleshores crec que sí que amb la família de la Sílvia, també vindrà el seu germà, amb els nebots, serem una colla, jo què sé, poder deu, no gaires, però uns quants, i després, l'endemà, sí que anirem amb la meva família, que aleshores ens hem de desplaçar, perquè haurem d'anar a Cornellà, que està al costat de Barcelona, que és una hora i mitja de viatge. Serà el viatge més llarg que farem des de que va néixer la Meritxell, amb la Meritxell, perquè la presentarem a la família, una mica, perquè és una família estesa, com si diguéssim, perquè el meu pare... Andreu: [3:08] Tens molts cosins i això, no? Joan: [3:09] Sí, són deu germans, tinc dinou cosins, aleshores... amb les parelles, ara és una festa que poder som cinquanta, seixanta, jo què sé quants serem aquest any. I sí, serà… bé. El que passa que suposo que el que farem és que en comptes d'anar-hi i quedar-nos a fer totes les sobretaules, suposo que arribarem, dinarem i marxarem. Bé, no sé, no sé com anirà. Andreu: [3:30] Bé, teniu l'excusa perfecta per marxar abans, no? Vull dir, que a més és real, si la nena necessita descansar i vosaltres també. Joan: [3:38] Aleshores, aquest any el Sant Esteve també el farem a casa dels pares de la Sílvia, no el farem al Sant Esteve amb la meva família, que també fan un superdinar. Andreu: [3:45] Clar, ara has esmentat Sant Esteve i potser hi ha gent que ens escolta que no ho sap, no?, que Sant Esteve, el dia després del dia de Nadal, o sigui, el dia 26, és un festiu a Catalunya. Joan: [3:56] Sí. Andreu: [3:56] A diferència de la resta de l'Estat. Ara no sé segur si a les Illes Balears i al País Valencià també ho és… Joan: [4:02] Ho desconec. Però al món anglosaxó també fan festa, no? Andreu: [4:06] Sí, em penso que sí. I aquí, doncs, Sant Esteve és un dia més en el qual ens reunim per menjar. O sigui, mengem el 24 a la nit, tot i això que hem dit, no?, que mai ha sigut com… tan important com, per exemple, a la resta de l'Estat espanyol. Joan: [4:20] És curiós, perquè a Sant Esteve mengem les sobres del 25, no?, tradicionalment. No sé a casa teva com ho feu. Andreu: [4:26] Sí, teòricament, no?, el 26, per Sant Esteve, es mengen canelons fets amb la carn que va sobrar del brou de l'escudella. Joan: [4:35] Exacte. Sí, sí. I doncs, bé, a casa fem així, eh?, o sigui, és com… per desgràcia, encara, les do… algunes dones de la família, per desgràcia, vull dir, perquè és una mica masclista, però sí, encara funciona així, agafen i el dia després, o fins i tot el dia de Nadal a la tarda, vinga, a fer canelons a sac, saps?, per quaranta persones. Andreu: [4:56] Buah, deu-n'hi-do. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

El passat 6 de desembre, el poble de Castellfollit de la Roca va acollir una jornada d'intercanvi i reflexió organitzada per Soms Vianda. La trobada es va centrar en tres eixos fonamentals: cooperativisme, cultura i catalanitat, i agroecologia.Paola Escudero, va entrevistar Josep Roselló, que va presentar el seu llibre L'Hort a Casa. En aquesta entrevista, també va compartir la seva visió sobre l'estat del cooperativisme i l'agroecologia al País Valencià

El retroc

Amb Víctor Labrado, coordinador

Carlos Maz

S'estreny el setge sobre el president en funcions del Pa

Repassem el rap de la terra de Tesa, el comiat de La F

Analitzem el nou cap

L'anunci de dimissi

An

Avaluem les conseq

Jarek „ElJarek” Chomczyk i Maciej „Leszczu” Leszczyński omawiają mecz z Valencią (1:09) oraz sytuacje związane z Viníciusem (11:04). W drugiej części rozmawiają o Endricku i szerokości kadry (43:51) oraz spoglądają na mecz z Liverpoolem (59:44). Zapraszamy do wysłuchania naszych opinii.

Especial informatiu amb Ricard Ustrell des dels escenaris de la dana al Pa

En el primer aniversari de la dana, programa especial des del Pa

"L'

Ramon Franquesa, portaveu del col

Molt pendents de l'hurac

David Alonso nos lleva de viaje a la Albufera de Valencia, para conocer mejor los tipos de arroz que allí se producen.

El Pa

Entrevista amb la delegada del govern espanyol a Val

Seguim els aiguats a les Terres de l'Ebre i el Pa

Dia d'alerta per pluges torrencials a les Terres de l'Ebre i al Pa

L'

El temporal a les Terres de l'Ebre i el Pa

Connectem amb el Pa

Tema del dia A Catalunya tenim incendis, inundacions, episodis de gota freda, fortes calamarsades... Quines són les amenaces naturals (i no naturals) a les quals estem exposats? Vídeo sobre el viatge al País Valencià (https://youtu.be/xLI2ebF0da4?si=mLs4PfoVQmtRPfna) (amb la curiositat afegida) Mapa (barcelonacentrista) de desgràcies a Catalunya (https://drive.google.com/file/d/1DjcuztcKZhECb-hzJm2Ta-lKUHmpI4e8/view?usp=sharing) Docusèrie Els herois de Vandellòs I (https://www.3cat.cat/3cat/els-herois-de-vandellos-i/) (3Cat) Taller de llengua A l'episodi 88 vam explicar que no podem dir m'encanta molt, perquè el verb encantar ja significa 'agradar en un grau molt elevat'. Per tant, podem dir m'agrada molt o m'encanta, però no m'encanta molt. Però això també passa amb alguns adjectius en combinació amb les paraules molt, que o tan. És correcte dir Que genial! o És tan preciós!? Bonus Parlem dels perills als quals NO estem exposats a Catalunya. - Vídeo d'Easy Catalan sobre la Garrotxa (https://youtu.be/Z4uUe0noeKg?si=8BEFCnbKCOOh1aaL) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Com estàs? Andreu: [0:19] Molt bé, i tu? Sílvia: [0:20] Doncs aquí, amb el ventilador. No sé si el podeu sentir, però és l'única cosa que m'ajuda a suportar una mica la calor. Andreu: [0:26] Sí. Sí, sí, molt bé. No, no se sent el ventilador. Sílvia: [0:30] Me n'alegro. Andreu: [0:31] Jo estic amb l'aire condicionat perquè aquí… bé, (a) l'estiu fujo de Barcelona i estic en una casa on tenim aire condicionat. Llavors, s'ha d'aprofitar. Sílvia: [0:41] Sí, perquè és insuportable. Andreu: [0:43] Sí, sí, petit refugi climàtic. Molt bé, a veure, Sílvia, vam anar al País Valencià i no vam dir res més, aquí al pòdcast. Sílvia: [0:51] Doncs ja hem tornat! Andreu: [0:54] Ja hem tornat, efectivament. Sílvia: [0:59] Sí. No, va anar molt bé, el viatge, no? Andreu: [1:02] Sí, va ser curtet, però va estar molt bé. Vam fer un parell de vídeos i… de fet, vam fer un vídeo en què expliquem aquest viatge. Per tant, potser no cal aquí esplaiar-nos a explicar una altra vegada tot el que vam fer. Sílvia: [1:15] No cal. Andreu: [1:16] Vam fer un vídeo, el Matthew, tu i jo, explicant en Slow Catalan, no?, en català lent, a poc a poc, doncs, tot el que fem en aquests viatges, en aquestes excursions de cap de setmana. Llavors, per qui no conegui el nostre canal de YouTube, crec que és una bona oportunitat, mirar aquest vídeo, perquè té una curiositat afegida. No direm ara quina és, però us recomanem veure'l si voleu descobrir alguna cosa important dintre del món d'Easy Catalan. No? Sílvia: [1:48] Oi tant, oi tant! Sí, sí, totalment. Andreu: [1:51] Doncs, teniu l'enllaç a la descripció de l'episodi. I si aneu al canal de YouTube, doncs és el vídeo que tracta del viatge al País Valencià. Una altra cosa que hem de dir és que hem acabat ja els cursos trimestrals i ara aquest mes estem fent els cursos de conversa. Com està anant el teu grup? Sílvia: [2:08] Superbé! M'encanten! Andreu: [2:10] Que bé. Sílvia: [2:10] És un grup molt bonic, és un plaer poder estar amb elles, i m'encanta, m'encanta. Quina llàstima que només durin tres setmanes. Andreu: [2:19] Ja, passa volant! Sí, sí, molt bé. Doncs jo també estic molt a gust amb el meu grup. A més a més, és curiós perquè els diferents participants viuen o han viscut en diferents territoris de parla catalana, i llavors això enriqueix molt les sessions, tant des del punt de vista del vocabulari com de la cultura, no?, i les experiències que han tingut. Molt interessant. Hi ha alguna persona que m'ha preguntat: "Quan començaran els pròxims cursos?" Sílvia: [2:46] Ah, dada molt important. Andreu: [2:48] Clar, ara fem aquests del juliol, a l'agost descansem… No? Sílvia: [2:53] Oi tant, que ja toca! Andreu: [2:55] Ja toca, l'agost és un mes per… bé, més tranquil, i els pròxims cursos trimestrals començaran a finals de setembre o principis d'octubre. Encara és aviat per dir dates concretes, però començaran per aquella… per aquelles dates. El que sí que podem dir i podem recordar és que aquest mes fem el primer episodi amb públic del pòdcast a Barcelona. Sílvia: [3:19] Això és molt important, perquè has dit: "Tres setmanes dels cursos i llavors l'agost". No, i llavors el Campus d'Estiu, que és tota una setmana a Barcelona, vull dir… Que això també és un repte, eh?, Andreu! Això també és un repte! Andreu: [3:32] Jo tinc moltes ganes d'aquest episodi, de tenir oients davant, perquè clar, aquí sempre parlant de vosaltres, vosaltres els oients, però no us posem mai cara. Llavors, és la… no sé, crec que serà una molt bona oportunitat per interactuar amb aquells que pugueu venir. Per tant, si sou a Barcelona o a prop, o aquells dies sereu a Barcelona, ja sigui pel Campus o no, us convidem a venir a aquest acte, que és gratuït, és obert a tothom i és al centre de Barcelona, ben a prop de plaça Catalunya. Sílvia: [4:02] Aquest pòdcast del qual estem parlant serà el dia 24 de juliol, que és un dijous, 24 de juliol, a la llibreria Ona de Barcelona. Andreu: [4:13] Exacte, i serà a la tarda, cap a les 6 de la tarda. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Notes del programa Vídeo d'Easy Spanish (https://www.youtube.com/live/Y-gDL0r017c?si=iwypJA3zxj44SKNU) sobre paraules catalanes que es diuen habitualment en el castellà parlat a Catalunya. Easy Catalan recomana Vermuteria Les Cosines (https://www.instagram.com/lescosinescoop?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=ZDNlZDc0MzIxNw==) (Instagram) Tema del dia A pocs dies de fer el primer viatge com a equip al País Valencià, posem a prova el que sabem d'aquest territori de parla catalana a partir d'un qüestionari preparat per la IA. Som-hi! Bonus Continuem amb les preguntes que ens ha preparat el Xat Gepet. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] I bon dia a tothom. Com estàs? Sílvia: [0:20] Bé, i tu? Andreu: [0:21] Bé, molt bé. Avui tinc un dia intens, perquè ara són les 9, comencem a gravar, després tinc una classe, després una reunió, després a la tarda faig una col·laboració amb Easy Spanish, al pòdcast. Farem un episodi… bé, clar, quan surti aquest episodi nostre ja… clar, l'haurem fet, però és un episodi sobre paraules catalanes que s'utilitzen freqüentment en el castellà que es parla a Catalunya. Sílvia: [0:49] Ah, molt bé, sí. "Rachola". Andreu: [0:52] Sí, "rachola" o "adeu", no? Molta gent castellanoparlant diu "adeu". O "merci", que "merci" en realitat ve del francès, però és molt català, dir "merci". Doncs sí, parlarem d'aquestes coses, o vam parlar, no sé en quin temps verbal parlar ara mateix, però sí, parlarem d'aquest tipus de paraules, però ho farem en castellà. Llavors, si algú té curiositat de saber com sono en castellà, deixarem l'enllaç a la descripció de l'episodi. Ho dic perquè fa unes setmanes vam fer una trobada presencial aquí a Barcelona i va venir una noia que és de... viu a Roma, la Neia, i em va dir... Diu: "Sí, sentir-te parlar castellà és com sentir un gat que lladra". Sílvia: [1:40] Hòstia! Andreu: [1:43] Sí. Sílvia: [1:43] Tampoc és tan estrany, no? Ai, no sé… Andreu: [1:47] No sé si interpretar-ho com que el parlo molt malament, que no crec que sigui el cas, o sigui, òbviament tinc un accent, es nota, que… Sílvia: [1:55] ¿Sí? ¿Me lo dices de verdad? Andreu: [1:57] "Te lo cuento, te lo digo". Òbviament hi ha un accent que és fàcil de detectar, però… clar, suposo que és per qüestió de costum, no?, perquè la gent, a tu i a mi, ens identifica amb el català i llavors sentir-nos parlar una altra llengua és molt estrany. Sílvia: [2:16] Però són aquelles relacions lingüístiques, no? Vull dir, hi ha parelles que s'han conegut parlant anglès i per molt que llavors un dels dos faci l'esforç d'aprendre la llengua de l'altre, continuen parlant anglès entre ells. Llavors, són aquestes relacions que quan tu has conegut una persona parlant amb aquella llengua, ja sempre ha de ser així. Vull dir, si canvia és una cosa estranya per tu. Andreu: [2:37] Clar, són associacions, no? Associes aquella persona amb una llengua. Molt bé, doncs parlant d'això, vull fer un... Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

L'any 2024 va ser el m

La delegada del govern espanyol al Pa

El valenci