Podcasts about valenci

Amb Víctor Labrado, coordinador

Carlos Maz

S'estreny el setge sobre el president en funcions del Pa

Repassem el rap de la terra de Tesa, el comiat de La F

Analitzem el nou cap

Españoles, Mazón no ha muerto. “Carlos, hasta aquí”. No. Ni Juan Carlos I ni el novio de Ayuso —que también nos ha regalado, nos ha traído la democracia a España—, ni el shutdown Puigdemont, ni la filósofa Marlota de Mónaco ¡qué voz!, ni el hermenéutico, hipnótico y buceable agujero labubu de Rosalía, ni el Espíritu Santo, ni el Pare Camps, ni la peluquera de Maribel ¡qué nivel! La caída del caballo, lo que al fin le hizo ver la luz a Carlos Mazón, fue su madre. Que no su mujer. Todavía con el olor a funeral, su misma madre le soltó al president del País Valencià: “Carlos, hasta aquí”. Madre sólo hay una y a ti te encontré en la calle. Una llamada a Aznar y tres cabotades de Feijóo después, el barro volvió a su cauce. La izquierda indígena, feliz y follatriz, suspiró aliviada: ¡Bien! ¡Mazón no se va! ¿Que qué me sigue cantando el rojerío? Triunfó el autogolpe a lo 23-F de los Generales: sigue el Monarca, “el Niño de El Ventorro” Mazón, la puntita nada más. Y nos ha dejado de heredero, de home de palla, a su hijo Pérez-Llorca “Finestrat”. Veremos si —y cuánto— le dura al president el mando a distancia. Profecía De Manuel: el propio Mazón Guixot no tardará en abrir hostilidades contra la corte del faraón rebelde “Juanfran Mazón”. No, nunca salimos de Zaplana. Como ha declarado Tamara Falcó: “Fue Dios quien me envió a la Tierra y a esta familia”. Vixca María José Catalá, lideressa madrilenya del Partido Popular del País Valencià. Això mereix una altra traca! La llave del Palau la tiene Abascal. Abascal, el puto amo, dejará que Feijóo se cueza en el caldo de Ayuso y Aznar. Diana Morant, del PSPV-PSOE, reclama elecciones ya. Por la dignidad. De alicantinos, castellonenses y valencianos. Elecciones: aunque sea para perderlas. No. Hoy Leonor, ni El Guapo, ni el parrús de Karol G salen en esta columna.  Subido al Barcala Tuc Tuc, Carlos Arcaya no ens ha acomiadat, no nos ha tirado a la calle. Todavía. Arcaya, ¡vas a arruinar mi reputación! Como le soltó Zohar Mamdani a Trump: Arcaya, tengo tres palabras para ti: “sube el volumen” ¡Mamáaaaaa, la leche! Convertido a HTML limpio por WordToHTML.net

L'anunci de dimissi

An

Avaluem les conseq

Jarek „ElJarek” Chomczyk i Maciej „Leszczu” Leszczyński omawiają mecz z Valencią (1:09) oraz sytuacje związane z Viníciusem (11:04). W drugiej części rozmawiają o Endricku i szerokości kadry (43:51) oraz spoglądają na mecz z Liverpoolem (59:44). Zapraszamy do wysłuchania naszych opinii.

Al funeral acudió el president. Sin Maribel. Ni ticket. Con guardaespaldas. Ayuso lanzó en el Senado -con su ametralladora de preguntas método gish gallop- al francotirador Miranda, “el niño del Zendal”. ¿Para qué? ¿Contra Pedro Sánchez? ¡No! Para rematar a Feijóo. Perro Sanxe, El Guapo guapérrimo, gafas retro Dior Aviador, salió —¡ánimo, Alberto!— airoso. Dos orejas y el rabo. Juan Carlos I celebra los 50 años de la muerte de su padre Franco boicoteando a su nieta. No, “la Democracia no cayó del cielo”. El Muro de Berlín, la Casa Blanca, la Muralla China. Trump y Xi se reparten las tierras raras y los pobres del mundo. Sant Puigdemont Extramuros, no…, San Aznar Bendito, patrón de las Armas de Destrucción Masiva ¡Aparta de mí este cáliz! Para ser el primer funeral laico no estuvo mal. Contenido. Igual que París, pero a la valenciana. Leti se desarboló.  Y aplaudió. Hubo un momento mágico hilo directo entre el accidente de Metro del 2006 y la DANA… ¡el Santo Encuentro entre el Pare Camps y Mazón! Això mereix una traca! Mazón es el problema, no la solución. Mazón, Don Juan…, Doña Inés… Ego? Ningú et vol president? ¿Ni siquiera te quieres a ti mismo? Mazón piensa que te tendrás que afeitar hasta tu último día frente al espejo. Mientras, Abascal, el puto amo, le hace la quiniela de su nuevo Consell. Ahora, Mazón anuncia que va a reflexionar en profundidad. A la espera a ver por qué palo me canta Maribel qué nivel. Profunda. Penetrante. Abismal. Juego de Tronos. Juegos del Hambre. Mompó, presidencial, aroma Zaplana, se lanza a la piscina de sangre negra. María José Catalá, más cauta, más sibilina, no quiere ser la solución provisional a Mazón. ¿Que qué me canta el rojerío? Barcala. La vacuna, Halloween, huracán, narcolancha, bisturí y precisión. ¿Toros o Mani? ¿Mazón o Shongoku? Barcala, bajo la presión mazónica. Sí, Mazón me lanza a Carlos Baño contra Barcala. La guerra que faltaba. Sexo, drogas, rock & roll. Basura del Barcalaceno Medio. El zombi Epstein se ha cepillado al exprínicpe Andrés. El Pequeño Nicolás absuelto. ¿Victoria Federica o Leonor? ¿Princesa o mendiga? Leonor se nos ha hecho mayor.  Rosalía se sale. Se agradece de todo corazón el gesto del president del País Valencià de presentar a los Premios Ondas este Gabinete de Crisis Cultural… ¡No ha podido SER!

"L'

En el primer aniversari de la dana, programa especial des del Pa

Especial informatiu amb Ricard Ustrell des dels escenaris de la dana al Pa

Ramon Franquesa, portaveu del col

podcast recorded with enacast.com

Molt pendents de l'hurac

David Alonso nos lleva de viaje a la Albufera de Valencia, para conocer mejor los tipos de arroz que allí se producen.

Des del Pa

Sitges. Comen

Sitges. Comen

Sitges. Comen

Sitges. Comen

Amb vint anys de carrera a l'esquena, el quebequ

Entrevista amb la delegada del govern espanyol a Val

El Pa

Seguim els aiguats a les Terres de l'Ebre i el Pa

Dia d'alerta per pluges torrencials a les Terres de l'Ebre i al Pa

L'

El temporal a les Terres de l'Ebre i el Pa

Connectem amb el Pa

Mazón, sin conexión con la realidad; entre el barro, se nos está yendo. A plazos. Haciendo caja, arramblando. ¿Gracias a Dios? No, gracias a Vox. Sí, exactamente como Barcala. Barcala me apatrulló Central Station y todavía enfurismao se me piró a China. Maribel Mazón; Mazón, president del País Valencià -la sustracción del video, la Gestapo en el CECOPI, ¡Toni Cantó!- Mazón, orden contra orden, ¡desorden! No, Carlos Mazón no es Robert Redford ni el Pare Camps es Paul Newman. Tampoco María José Catalá, Meryl Streep ni Sofía Loren. Diana Morant ya ha vuelto del Polo Sur y del futuro y sin exigir y agradeciendo es la ministra rojeras, indígena, que fa coses alacantines. Ai mare com li cou a la dreta aborigen! Sí, la derecha, el bunker barraqueta, la derecha escriviviente…, a la que més li cou!    Para Feijóo, Netanyahu y Puigdemont la misma cosa son. El emperador Boluda, digo el emperador Juan Roig, el emperador Aznar huele sangre y dinero: el reparto inmobiliario de “la Gaza liberada”. Liberada como Madrid o Sarajevo, paraísos celestiales para la Ayuso Intermitente y para los ricos de la polla insaciable. Como Franco, el Papa León y su burrita nos exhorta a no meternos en política, pero ¿nos envía a Karol G? ¡No!: a un nuncio fascista.    Perro Sanxe —¡hijo de puta, chulo de putas!—, ¿ya estoy despedido? ¡Santa Caza de Brujas, ruega por nosotros! Pedro Sánchez huye de la foto con Mazón. Mazón se burla de Salvador Navarro, el amo de la patronal valenciana.    Diana y Mazón escuchan al Arcaya y los dos, ipso facto y por separado —juntos, pero no revueltos— deciden no acudir al show de Rovi en lo de la Uni. Lo que ha unido Radio Alicante no lo separa ni la Sacrosanta Eurovisión. Pega-li voltes al nano, xiqueta!   Ni Camilla ni Meghan ni Kate: Melania. La Sissi del Trumpoceno, como Lola Índigo, “está agotada mentalmente”. Brigitte Macron no es un hombre. Angelina Jolie, tampoco. Leonor, tras abrir en canal el algoritmo, ahora pone en orden su chimenea. El imperio británico acaba en Benidorm. USA, Estados Unidos, sino lo remedian el Boss, Taylor Swift y Dolly Parton, acabará con Donald Trump.   

"MeteoMauri" ben farcit. An

Mazón, un ser espeso, enamorado de su propio desamparo, es una vaca muerta desovando en la orilla del País Valencià. Leti, en los premios de La Vanguardia, le pregunto a Bad Gyal: “¿Qué llevas debajo?”, “Un tanga de carne”. Sonia Castedo -Scarlett Johansson ahuyenta a los lobos, Taylor Swift, The LIfe of a Showgirl-, Sonia Castedo estuvo aquí ayer, en Radio Alicante, anunciando la Santísima Aparición del Pare Camps en Alacant. La Castedo me coqueteó con un Arcaya directamente empalmado y le arreó sin compasión a Mazón y a Barcala, alcalde por la gracia de Vox. ¡La culpa del basurazo es de Pedro Sánchez!  Au, cacau. ¡Salvem a la jueza de la dana! El president no me sale del forat de El Ventorro. Maribel, qué nivel -las últimas palabras de Carrie Bradshaw-, Maribel, guapísima, a lo Rita Barberá, el conseller Rovira y Manuel Fraga Iribarne. Pero en los dos mil, dos mil y pico. ¡Qué picos! Maribel, qué nivel, ¡ha salido del armario! Palabra del Dios Mazón, te adoramos Señor.  Mazón -elegancia Armani tecno libertaria a lo Pérez Reverte ríete tú de Abascal- Carlos Mazón -a pulmón Atapuerca-, como Feijóo el del plantón… los dos siguen tropezando el túper de Ayuso. Puig, el jarrón Ximo…, Ximo Puig, pronòstic i pressentiment, veu a Diana Morant més saforhaui de Gandia que ministra Neutrex de “lo” regne de Felip Sisé. Ai mare! què serà d'un món sense Mazón?  Pepa Bueno 5, El Guapo 5. Sí, vale, la cara de Perro Sanxe es la viva metáfora de España, con cebolla y poco hecha, departamento de la guerra abierta contra el asqueroso rojerío sanchista. Mí operarme de órganos y llegar a los 150. Mí, como el Glan Timonel Zaplana, selé pala siemple inmoltal. El novio de doña Sofía, de vacaciones en Grecia. Leonor y Sofía, con aire tropical, -entre la corona, saber estar, no leer, brillar más hablar menos-, Leonor y Sofía, entre la corona y la intensa vida sexual. Alfonso XII, entre toses, le dijo a la reina en su lecho de muerte: “Cristinita, guarda el coño y, ya sabes, de Cánovas a Sagasta y de Sagasta a Cánovas”. Al vent, la clòtxina al vent, el piu al vent…!

El País Valencià va viure el mes d'octubre passat unes greus inundacions que van deixar 220 persones mortes i va provocar danys greus a municipis del sud de València. El col·lectiu Mai més València va néixer per entendre què va passar aquell dia i evitar que mai més es repeteixi una tragèdia així. A més, s'han personificat a la causa judicial del jutjat de Catarroja per cercar responsabilitats jurídiques en la gestió d'aquell dia. El col·lectiu Mai Més València s'ha posat com a objectiu fer-se conèixer durant aquest estiu per tenir força per poder fer accions de cara a la reentrada. Es pot trobar tota la informació a la pàgina web del col·lectiu i a les seves xarxes socials.César Jimenez és membre del col·lectiu Mai Més València,

Tema del dia A Catalunya tenim incendis, inundacions, episodis de gota freda, fortes calamarsades... Quines són les amenaces naturals (i no naturals) a les quals estem exposats? Vídeo sobre el viatge al País Valencià (https://youtu.be/xLI2ebF0da4?si=mLs4PfoVQmtRPfna) (amb la curiositat afegida) Mapa (barcelonacentrista) de desgràcies a Catalunya (https://drive.google.com/file/d/1DjcuztcKZhECb-hzJm2Ta-lKUHmpI4e8/view?usp=sharing) Docusèrie Els herois de Vandellòs I (https://www.3cat.cat/3cat/els-herois-de-vandellos-i/) (3Cat) Taller de llengua A l'episodi 88 vam explicar que no podem dir m'encanta molt, perquè el verb encantar ja significa 'agradar en un grau molt elevat'. Per tant, podem dir m'agrada molt o m'encanta, però no m'encanta molt. Però això també passa amb alguns adjectius en combinació amb les paraules molt, que o tan. És correcte dir Que genial! o És tan preciós!? Bonus Parlem dels perills als quals NO estem exposats a Catalunya. - Vídeo d'Easy Catalan sobre la Garrotxa (https://youtu.be/Z4uUe0noeKg?si=8BEFCnbKCOOh1aaL) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Com estàs? Andreu: [0:19] Molt bé, i tu? Sílvia: [0:20] Doncs aquí, amb el ventilador. No sé si el podeu sentir, però és l'única cosa que m'ajuda a suportar una mica la calor. Andreu: [0:26] Sí. Sí, sí, molt bé. No, no se sent el ventilador. Sílvia: [0:30] Me n'alegro. Andreu: [0:31] Jo estic amb l'aire condicionat perquè aquí… bé, (a) l'estiu fujo de Barcelona i estic en una casa on tenim aire condicionat. Llavors, s'ha d'aprofitar. Sílvia: [0:41] Sí, perquè és insuportable. Andreu: [0:43] Sí, sí, petit refugi climàtic. Molt bé, a veure, Sílvia, vam anar al País Valencià i no vam dir res més, aquí al pòdcast. Sílvia: [0:51] Doncs ja hem tornat! Andreu: [0:54] Ja hem tornat, efectivament. Sílvia: [0:59] Sí. No, va anar molt bé, el viatge, no? Andreu: [1:02] Sí, va ser curtet, però va estar molt bé. Vam fer un parell de vídeos i… de fet, vam fer un vídeo en què expliquem aquest viatge. Per tant, potser no cal aquí esplaiar-nos a explicar una altra vegada tot el que vam fer. Sílvia: [1:15] No cal. Andreu: [1:16] Vam fer un vídeo, el Matthew, tu i jo, explicant en Slow Catalan, no?, en català lent, a poc a poc, doncs, tot el que fem en aquests viatges, en aquestes excursions de cap de setmana. Llavors, per qui no conegui el nostre canal de YouTube, crec que és una bona oportunitat, mirar aquest vídeo, perquè té una curiositat afegida. No direm ara quina és, però us recomanem veure'l si voleu descobrir alguna cosa important dintre del món d'Easy Catalan. No? Sílvia: [1:48] Oi tant, oi tant! Sí, sí, totalment. Andreu: [1:51] Doncs, teniu l'enllaç a la descripció de l'episodi. I si aneu al canal de YouTube, doncs és el vídeo que tracta del viatge al País Valencià. Una altra cosa que hem de dir és que hem acabat ja els cursos trimestrals i ara aquest mes estem fent els cursos de conversa. Com està anant el teu grup? Sílvia: [2:08] Superbé! M'encanten! Andreu: [2:10] Que bé. Sílvia: [2:10] És un grup molt bonic, és un plaer poder estar amb elles, i m'encanta, m'encanta. Quina llàstima que només durin tres setmanes. Andreu: [2:19] Ja, passa volant! Sí, sí, molt bé. Doncs jo també estic molt a gust amb el meu grup. A més a més, és curiós perquè els diferents participants viuen o han viscut en diferents territoris de parla catalana, i llavors això enriqueix molt les sessions, tant des del punt de vista del vocabulari com de la cultura, no?, i les experiències que han tingut. Molt interessant. Hi ha alguna persona que m'ha preguntat: "Quan començaran els pròxims cursos?" Sílvia: [2:46] Ah, dada molt important. Andreu: [2:48] Clar, ara fem aquests del juliol, a l'agost descansem… No? Sílvia: [2:53] Oi tant, que ja toca! Andreu: [2:55] Ja toca, l'agost és un mes per… bé, més tranquil, i els pròxims cursos trimestrals començaran a finals de setembre o principis d'octubre. Encara és aviat per dir dates concretes, però començaran per aquella… per aquelles dates. El que sí que podem dir i podem recordar és que aquest mes fem el primer episodi amb públic del pòdcast a Barcelona. Sílvia: [3:19] Això és molt important, perquè has dit: "Tres setmanes dels cursos i llavors l'agost". No, i llavors el Campus d'Estiu, que és tota una setmana a Barcelona, vull dir… Que això també és un repte, eh?, Andreu! Això també és un repte! Andreu: [3:32] Jo tinc moltes ganes d'aquest episodi, de tenir oients davant, perquè clar, aquí sempre parlant de vosaltres, vosaltres els oients, però no us posem mai cara. Llavors, és la… no sé, crec que serà una molt bona oportunitat per interactuar amb aquells que pugueu venir. Per tant, si sou a Barcelona o a prop, o aquells dies sereu a Barcelona, ja sigui pel Campus o no, us convidem a venir a aquest acte, que és gratuït, és obert a tothom i és al centre de Barcelona, ben a prop de plaça Catalunya. Sílvia: [4:02] Aquest pòdcast del qual estem parlant serà el dia 24 de juliol, que és un dijous, 24 de juliol, a la llibreria Ona de Barcelona. Andreu: [4:13] Exacte, i serà a la tarda, cap a les 6 de la tarda. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Notes del programa Vídeo d'Easy Spanish (https://www.youtube.com/live/Y-gDL0r017c?si=iwypJA3zxj44SKNU) sobre paraules catalanes que es diuen habitualment en el castellà parlat a Catalunya. Easy Catalan recomana Vermuteria Les Cosines (https://www.instagram.com/lescosinescoop?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=ZDNlZDc0MzIxNw==) (Instagram) Tema del dia A pocs dies de fer el primer viatge com a equip al País Valencià, posem a prova el que sabem d'aquest territori de parla catalana a partir d'un qüestionari preparat per la IA. Som-hi! Bonus Continuem amb les preguntes que ens ha preparat el Xat Gepet. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] I bon dia a tothom. Com estàs? Sílvia: [0:20] Bé, i tu? Andreu: [0:21] Bé, molt bé. Avui tinc un dia intens, perquè ara són les 9, comencem a gravar, després tinc una classe, després una reunió, després a la tarda faig una col·laboració amb Easy Spanish, al pòdcast. Farem un episodi… bé, clar, quan surti aquest episodi nostre ja… clar, l'haurem fet, però és un episodi sobre paraules catalanes que s'utilitzen freqüentment en el castellà que es parla a Catalunya. Sílvia: [0:49] Ah, molt bé, sí. "Rachola". Andreu: [0:52] Sí, "rachola" o "adeu", no? Molta gent castellanoparlant diu "adeu". O "merci", que "merci" en realitat ve del francès, però és molt català, dir "merci". Doncs sí, parlarem d'aquestes coses, o vam parlar, no sé en quin temps verbal parlar ara mateix, però sí, parlarem d'aquest tipus de paraules, però ho farem en castellà. Llavors, si algú té curiositat de saber com sono en castellà, deixarem l'enllaç a la descripció de l'episodi. Ho dic perquè fa unes setmanes vam fer una trobada presencial aquí a Barcelona i va venir una noia que és de... viu a Roma, la Neia, i em va dir... Diu: "Sí, sentir-te parlar castellà és com sentir un gat que lladra". Sílvia: [1:40] Hòstia! Andreu: [1:43] Sí. Sílvia: [1:43] Tampoc és tan estrany, no? Ai, no sé… Andreu: [1:47] No sé si interpretar-ho com que el parlo molt malament, que no crec que sigui el cas, o sigui, òbviament tinc un accent, es nota, que… Sílvia: [1:55] ¿Sí? ¿Me lo dices de verdad? Andreu: [1:57] "Te lo cuento, te lo digo". Òbviament hi ha un accent que és fàcil de detectar, però… clar, suposo que és per qüestió de costum, no?, perquè la gent, a tu i a mi, ens identifica amb el català i llavors sentir-nos parlar una altra llengua és molt estrany. Sílvia: [2:16] Però són aquelles relacions lingüístiques, no? Vull dir, hi ha parelles que s'han conegut parlant anglès i per molt que llavors un dels dos faci l'esforç d'aprendre la llengua de l'altre, continuen parlant anglès entre ells. Llavors, són aquestes relacions que quan tu has conegut una persona parlant amb aquella llengua, ja sempre ha de ser així. Vull dir, si canvia és una cosa estranya per tu. Andreu: [2:37] Clar, són associacions, no? Associes aquella persona amb una llengua. Molt bé, doncs parlant d'això, vull fer un... Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

El camí pel reconeixement de l'oficialitat del català a Europa travessa un camp de mines. Als dubtes de diversos països amb llengües minoritàries per l'efecte imitació, s'afegeix la manca de consens intern espanyol, visualitzat en l'oposició frontal del principal partit de l'oposició. Tot i això, el president del Consell Català del Moviment Europeu, Jordi Xuclà, s'ha mostrat confiat en què es travessin els entrebancs i s'acabi convertint el català i la resta de llengües oficials a l'estat, com a oficials a la Unió Europa. D'aquesta qüestió hem parlat en una nova Hora d'Europa, amb Joaquim Millan d'Eurolocal, i el nostre contertuli habitual, el politòleg Albert Balada, amb qui també hem conversat sobre l'origen del conflicte a Ucraïna i sobre el paper de la presidenta de la Comissió davant dels afectats per la Dana del Païs Valencià. L'entrada L’Hora d’Europa: a voltes amb el català i la seva oficialitat ha aparegut primer a Radio Maricel.

Diego Morant té orígens familiars a Provença de part de mare i al País Valencià de part de pare. Va anar a l'escola la Bressola dePrada i en té un record carinyós

Diego Morant té orígens familiars a Provença de part de mare i al País Valencià de part de pare. Va anar a l'escola la Bressola de Prada i en té un record carinyós. La seva primera passió és la música ens proposa escoltar un dels seus grup preferit Deadly Vipers i també d'un del qual és protagonista com a guitarrista  Pacific Emperor. També s'interessa molt al patrimoni va ser guia a Polilles a Serrabona un lloc on l'hi agrada relaxar-se.Amb les nostres cròniques i reportatge continuema parlar del Seneci del Cap amb l'Albert Mallol i us proposem elreportatge sobre la Primavera del Cinema Català a Prada.

Diego Morant té orígens familiars a Provença de part de mare i al País Valencià de part de pare. Va anar a l'escola la Bressola de Prada i en té un record carinyós. La seva primera passió és la música ens proposa escoltar un dels seus grups preferit Deadly Vipers i també d'un del qual és protagonista com a guitarrista: Pacific Emperor. També s'interessa molt al patrimoni va ser guia a Polilles a Serrabona un lloc on l'hi agrada relaxar-se.Amb les nostres cròniques i reportatge continuem a parlar del Seneci del Cap amb l'Albert Mallol i us proposem elreportatge sobre la Primavera del Cinema Català a Prada.

Diego Morant té orígens familiars a Provença de part de mare i al País Valencià de part de pare. Va anar a l'escola la Bressola de Prada i en té un record carinyós. La seva primera passió és la música ens proposa escoltar un dels seus grups preferit Deadly Vipers i també d'un del qual és protagonista com a guitarrista: Pacific Emperor. També s'interessa molt al patrimoni va ser guia a Polilles a Serrabona un lloc on l'hi agrada relaxar-se.Amb les nostres cròniques i reportatge continuem a parlar del Seneci del Cap amb l'Albert Mallol i us proposem elreportatge sobre la Primavera del Cinema Català a Prada.

Diego Morant té orígens familiars a Provença de part de mare i al País Valencià de part de pare. Va anar a l'escola la Bressola de Prada i en té un record carinyós. La seva primera passió és la música ens proposa escoltar un dels seus grups preferit Deadly Vipers i també d'un del qual és protagonista com a guitarrista: Pacific Emperor. També s'interessa molt al patrimoni va ser guia a Polilles a Serrabona un lloc on l'hi agrada relaxar-se.Amb les nostres cròniques i reportatge continuem a parlar del Seneci del Cap amb l'Albert Mallol i us proposem elreportatge sobre la Primavera del Cinema Català a Prada.

El Pa

L'any 2024 va ser el m

La delegada del govern espanyol al Pa

El valenci

Carlos Mazón se desvincula del envío de la alerta. Hoy ha declarado que llegó a la reunión en el CECOPI a las 20:28 minutos, no a las siete de la tarde como dijo en noviembre. Pero hay técnicos que desmienten esa declaración. Hablamos con Manolo Mata, abogado de la acusación popular de Acció Cultural del País Valencià: "La Generalitat Valenciana envió un informe a la juez declarando que el único que llegó antes del mensaje fue Mompó, pero las fuentes de RTVE indican que Mazón llegó al CECOPI sobre las 19:45. Continuamos con la deriva insólita, hemos vivido varios Mazones", afirma. Añade que "podían haber recurrido al sistema ES-Alert para mandar el mensaje. En cambio, estuvieron esperando a que Mazón decidiera. Era un daño evitable y previsible". Sobre las consecuencias de la gestión de la dana asegura: "Estamos seguros de que van a haber responsabilidades penales. Hay mucha gente implicada y se hizo todo mal. Ha sido uno de los mayores caos que se estudiaran en las universidades", concluye.Escuchar audio