Podcasts about valenci

Durant el setembre passat, en el X Congrés d’Esquerra Republicana del País Valencià, Domènec García Anglés va ser elegit president del partit polític d'Esquerra Republicana del País Valencià. En estos dies de les festes de Nadal, la Finestra Ràdio ha tingut l'oportunitat de felicitar-ho per mitjà d'una entrevista, així com parlar del poble de Faura després d'estar finalitzant l'any 2025. A continuació poden escoltar l'entrevista.

Recollim algunes de les millors can

Tema del dia S'acosta Nadal i, per això, cal tornar a un dels nostres temes preferits per aquestes dates: el tronc que caga, o tió de Nadal! En aquest episodi, el Joan i l'Andreu parlen de com han viscut al llarg de la vida aquesta tradició i de com eren els tions a casa seva. Som-hi! Apunta't als pròxims cursos i classes de català! (https://classes.easycatalan.org/) Practica i canta la cançó del tió de Nadal (https://statics.3cat.cat/multimedia/pdf/8/8/1639654406388.pdf) Paraules i expressions interessants: - "guirigall": Quan moltes persones parlen alhora i fan molt soroll. - "xivarri": Soroll provocat per un grup de persones, per exemple un grup de nens jugant. - "ser una olla de grills": Quan hi ha molt soroll i tothom parla i crida i no es pot entendre res. Bonus Següent polèmica: Quin tipus de regals pot cagar el tió? Quins regals no hauria de cagar? Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Joan! Joan: [0:16] Bon dia! Andreu: [0:17] Com va? Joan: [0:18] Bé, anar fent, i tu? Andreu: [0:19] Bé, prou bé. Bé, en realitat, a veure... Joan: [0:22] Vull rectificar. Andreu: [0:24] Sí, he de rectificar, perquè no estic… no he acabat de fer net amb el refredat aquest, o sigui, estic allò arrossegant-lo, saps? Joan: [0:33] Quina merda. Andreu: [0:33] Sí, un pal. Però bé, ja millor, anant de mica en mica cap a millor. Joan: [0:39] D'acord. Andreu: [0:39] Escolta, ja, d'aquí no res, d'aquí una setmana és Nadal! Joan: [0:41] Sí. Andreu: [0:42] Ja esteu preparant coses? No ho sé, regals… Sabeu més o menys com passareu les festes, a on, amb qui…? Joan: [0:49] En principi, bastant. Sí, està tot bastant controlat. Andreu: [0:53] Molt bé. Joan: [0:54] Vols saber-ho o què? Andreu: [0:55] Clar, però això ho pregunto. Joan: [0:57] Ah, no sé… Andreu: [1:02] Jo i els oients tenim curiositat. Joan: [1:05] D'acord, d'acord. No, això em recorda a quan fem els vídeos d'entrevistes del carrer, que diem: "Tu estàs a favor o en contra de no-sé-què? - A favor." I tu: "Sí, però per què? O sigui, explica-ho, desenvolupa-ho una mica, explica!" Doncs, en principi, aquest Nadal, o sigui, els regals i això a casa sempre és una cosa molt senzilla, no fem grans regals, normalment, i em sembla que estan comprats tots. Falta alguna coseta, però ja està tot… És que són coses molt senzilles, a casa. Andreu: [1:35] Molt bé, que previsors. Joan: [1:36] Sí, sí, sí. I en relació al que farem per les festes, més o menys cada any fem el mateix, i aquest any el que farem és que la nit del 24 al 25 farem com un sopar, crec, a casa els pares de la Sílvia. El dia 25, que és el dia de Nadal, com si diguéssim, perquè... no sé tu si celebres la nit aquesta, però vaja, nosaltres, la meva família, no ho celebràvem gaire. Andreu: [1:58] La nit del... del 25, vols dir? Joan: [2:01] Del 24 al 25. Andreu: [2:02] Ah, jo, la del 24 al 25 fèiem un sopar, els de casa, però simplement els de casa, no?, i no sé, potser hi havia alguna cosa més bona de l'habitual, doncs, jo què sé, sopàvem gambes o una escudella, o no ho sé, i després, el dia de Nadal, sí que ens ajuntàvem potser també amb els avis, amb alguns tiets… Joan: [2:21] Bé, quan era petit sí que recordo que el 24 al 25 anàvem a casa una tieta, normalment, però era com una cosa que no era gaire important, saps?, era un sopar que te'l podies saltar, no era un sopar important. Andreu: [2:31] Sí, a casa nostra també. Joan: [2:33] En canvi, crec que els castellans… és com que és el dia més important, crec, la nit aquesta. Però bé. I aleshores crec que sí que amb la família de la Sílvia, també vindrà el seu germà, amb els nebots, serem una colla, jo què sé, poder deu, no gaires, però uns quants, i després, l'endemà, sí que anirem amb la meva família, que aleshores ens hem de desplaçar, perquè haurem d'anar a Cornellà, que està al costat de Barcelona, que és una hora i mitja de viatge. Serà el viatge més llarg que farem des de que va néixer la Meritxell, amb la Meritxell, perquè la presentarem a la família, una mica, perquè és una família estesa, com si diguéssim, perquè el meu pare... Andreu: [3:08] Tens molts cosins i això, no? Joan: [3:09] Sí, són deu germans, tinc dinou cosins, aleshores... amb les parelles, ara és una festa que poder som cinquanta, seixanta, jo què sé quants serem aquest any. I sí, serà… bé. El que passa que suposo que el que farem és que en comptes d'anar-hi i quedar-nos a fer totes les sobretaules, suposo que arribarem, dinarem i marxarem. Bé, no sé, no sé com anirà. Andreu: [3:30] Bé, teniu l'excusa perfecta per marxar abans, no? Vull dir, que a més és real, si la nena necessita descansar i vosaltres també. Joan: [3:38] Aleshores, aquest any el Sant Esteve també el farem a casa dels pares de la Sílvia, no el farem al Sant Esteve amb la meva família, que també fan un superdinar. Andreu: [3:45] Clar, ara has esmentat Sant Esteve i potser hi ha gent que ens escolta que no ho sap, no?, que Sant Esteve, el dia després del dia de Nadal, o sigui, el dia 26, és un festiu a Catalunya. Joan: [3:56] Sí. Andreu: [3:56] A diferència de la resta de l'Estat. Ara no sé segur si a les Illes Balears i al País Valencià també ho és… Joan: [4:02] Ho desconec. Però al món anglosaxó també fan festa, no? Andreu: [4:06] Sí, em penso que sí. I aquí, doncs, Sant Esteve és un dia més en el qual ens reunim per menjar. O sigui, mengem el 24 a la nit, tot i això que hem dit, no?, que mai ha sigut com… tan important com, per exemple, a la resta de l'Estat espanyol. Joan: [4:20] És curiós, perquè a Sant Esteve mengem les sobres del 25, no?, tradicionalment. No sé a casa teva com ho feu. Andreu: [4:26] Sí, teòricament, no?, el 26, per Sant Esteve, es mengen canelons fets amb la carn que va sobrar del brou de l'escudella. Joan: [4:35] Exacte. Sí, sí. I doncs, bé, a casa fem així, eh?, o sigui, és com… per desgràcia, encara, les do… algunes dones de la família, per desgràcia, vull dir, perquè és una mica masclista, però sí, encara funciona així, agafen i el dia després, o fins i tot el dia de Nadal a la tarda, vinga, a fer canelons a sac, saps?, per quaranta persones. Andreu: [4:56] Buah, deu-n'hi-do. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

El Pare Camps le toca las pelotas a Feijóo y a Juanfran. Bueno y también se las toca a Aznar y a Zaplana. Los pumas comen pingüinos. ¿Et pourquoi? Porque ha estallado —¡boom!— la revolución en el Partido Popular del País Valencià. Hamlet Juanfran Finestrat, entre el cristianismo conservador del Pare Camps —¿Sonia Castedo se ha borrado?— y el reformismo liberal a la virulé de la burguesía valenciana ilustrada tipo Villalonga, Trénor, Broseta, blá, blá blá… y por ahí seguido, que me tienen más o igual pedigrí que los cinco perritos de la postal del emérito y la reina Sofía  y que los Roig, Boluda y Enrique Ortiz juntos. Barcala, alcalde por la gracia de Vox, y Feijóo —bronca en el túnel del vestuario, capitalismo de vigilancia del Estado profundo contra los tibios— siempre más a la derecha ¿Barcala y Feijóo, novios? ¡Sí de Abascal! ¡Que se besen!   Ana Barceló escribió: “Solo pedimos decencia”. ¡Democracia o fascismo! ¿Me tiro o no me tiro, me tiro o no me tiro?, suelta Mónica Oltra en pelota picada al otro lado del río. Y toda la izquierda del País Valencià le contesta: ¡que se tire, que se tire!   Sí, mucha chorrada. Que si la cobra de Salo; que si con Suárez empieza la caza de intocables; que si el alcalde de Jérica; que si la tribu y la pedrada de Leti; que si Maribel, qué nivel, Cuenca y Feijóo; que si la figa mandanga; que si Trump personalidad alcohólica y su galería de expresidentes; que si la conexión Ana Obregón/Epstein; que si feliz Navidad… Sí, vale, pero no, no hay derecho, a María José Catalá le han hecho un pasodoble y a Juanfran y al guapo, que me son como dos goticas de agua, no. Rosalía, Chenoa y Estopa, ¡hacedle algo, pero ya, a mi Pili y a mi Diana Morant!   Juanfran Mazón llevó la carta de los Reyes a la Moncloa. Dejamos a Perro Sanxe aullando, sacrificándose en el altar del fascismo, y al rojerío, en plena crisis de fe en el guapismo, cuando, de repente, se nos apareció Luis Argüello, jefe de la patronal de los obispos, la burrita de Almunia y los Abogados Cristianos; el mayor tenedor de inmuebles y amo de la COPE y sí, Argüello, obispo y ateo, nos devolvió la ilusión en la Navidad. 

El passat 6 de desembre, el poble de Castellfollit de la Roca va acollir una jornada d'intercanvi i reflexió organitzada per Soms Vianda. La trobada es va centrar en tres eixos fonamentals: cooperativisme, cultura i catalanitat, i agroecologia.Paola Escudero, va entrevistar Josep Roselló, que va presentar el seu llibre L'Hort a Casa. En aquesta entrevista, també va compartir la seva visió sobre l'estat del cooperativisme i l'agroecologia al País Valencià

El Guapo corta cabezas para frenar la sangría de un año aciago. Clamor del “Me Too”. Poca broma. Trump confirma que el hijo y el yerno de Aznar salen en la lista Epstein. ¡Cojonudo!  Salo, ¡de confinar, nada! Juan Fran Mazón es… ¡Mazón! ¡La Perla! Baliza V16/V320 muertos. A Abascal, Curro Jiménez, a horcajadas en su caballo, le ha robado el botín de la DANA ¿Quién? ¡Sus propias juventudes hitlerianas! Cher se casa. Leti, monocromática. Rosalía, toíto te lo perdono, en blanco y negro. El chófer, los escoltas, el halo solar de Leire y el vis a vis de Ábalos. La hija de María Corina y el novio Miami Vice Burnet/Sony Crocket de Ayuso. El clítoris de alguien del entorno de la princesa Leonor. Trump y Putin contra Europa y a por el petróleo de Venezuela… ¿Fin de ciclo? ¿Moción de censura con un elefante blanco? ¿Adelanto electoral? ¿Resistirá Perro Sanxe? Déu ens agafe confessats! La Misa del Gallo, el discurso del rey Felipe: ¡la Navidad! ¡Siente a Carlos Mazón en su mesa esta nochebuena! ¿Existe la alta sociedad valenciana? Ha nacido Juanfran, el niño Dios y el pare Camps, María José Catalá y Vicent Mompó le están peinando. El pare Camps, el xiquet en l'enterro, el voto discrepante al ataque. Barcala no puede pasar página al Nuevo Testamento. Es difícil salir del vacío… La huella del dinosaurio. De la Castellana a la playa de Madrid: Terra Mítica. De Zaplana a Zaplana y tiro porque me toca.  ¿El president de la Generalitat Valenciana son els pares? No. Son Pepe Císcar i David Serra! Torna el Aquarium! David Serra, de abogado del Juanfran empresari malfaener —no s'ha emportat a ningú, a ningú finestratí al Palau de la Generalitat Valenciana— David Serra de abogado y negociante a Súper Asesor del Juanfran president per accident.  El confesor real popular de la provincia provincial de Alicante y del País Valencià ya no tiene rey ni reina ni nadie que le comprenda… Entonces, ahora, el santo y seña, la consigna popular, la penitencia la dicta… Conchita Piquer ballant nueta amb 13 anys en New York? ¿La bata de cola de Lola Flores?  ¡No! El Benissa & La Nucía power! Yessss! ¡Pepe Císcar y David Serra! Como le dijo Alfonso XII a su mujer, entre toses, en el lecho de muerte, “Cristinita, guarda el coño y, ya sabes, de Cánovas a Sagasta y de Sagasta a Cánovas”. Que sí! Dels pecats del piu, Déu s'en riu i es pecats els de la xona, la Mare déu els perdona. Juan Fran, neurocientífic, inventor del foc, eminent físic quàntic y emperador del puerto sumergido de Alejandría, ¡ruega por nosotros! La vida no es asquerosa. Además, ¡vamos los primeros en el EGM! ¡los más escuchados!!! Ante la incertidumbre, la Cadena SER.

El retroc

Comencem la temporada (després del programa especial de Sitges, com sempre), amb el cinema polític, i amb el que no ho sembla i també ho és, i amb el que és d'un bàndol i se l'apropia el contrari, i el que genera debats, i el que canvia les coses, i el que paralitza a la societat, i el que estén l'imperialisme i el que el rebat. En un moment de tanta tensió política, social i conflictes geopolítics de gran envergadura i, aprofitant l'estrena de la minisèrie "Anatomía de un instante" d'Alberto Rodríguez, basada en una novel·la de Javier Cercas, parlarem de tot açò amb 2 persones que en saben molt i que fan seguiment a diari de la situació política del País Valencià: Laura Martínez, periodista de Eldiario.es a la seua delegació valenciana, i Violeta Peraita, del diari Levante. Cinestèsia és un programa enregistrat a Ràdio Godella i produït per la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes.

Amb Víctor Labrado, coordinador

Carlos Maz

S'estreny el setge sobre el president en funcions del Pa

Repassem el rap de la terra de Tesa, el comiat de La F

Analitzem el nou cap

Españoles, Mazón no ha muerto. “Carlos, hasta aquí”. No. Ni Juan Carlos I ni el novio de Ayuso —que también nos ha regalado, nos ha traído la democracia a España—, ni el shutdown Puigdemont, ni la filósofa Marlota de Mónaco ¡qué voz!, ni el hermenéutico, hipnótico y buceable agujero labubu de Rosalía, ni el Espíritu Santo, ni el Pare Camps, ni la peluquera de Maribel ¡qué nivel! La caída del caballo, lo que al fin le hizo ver la luz a Carlos Mazón, fue su madre. Que no su mujer. Todavía con el olor a funeral, su misma madre le soltó al president del País Valencià: “Carlos, hasta aquí”. Madre sólo hay una y a ti te encontré en la calle. Una llamada a Aznar y tres cabotades de Feijóo después, el barro volvió a su cauce. La izquierda indígena, feliz y follatriz, suspiró aliviada: ¡Bien! ¡Mazón no se va! ¿Que qué me sigue cantando el rojerío? Triunfó el autogolpe a lo 23-F de los Generales: sigue el Monarca, “el Niño de El Ventorro” Mazón, la puntita nada más. Y nos ha dejado de heredero, de home de palla, a su hijo Pérez-Llorca “Finestrat”. Veremos si —y cuánto— le dura al president el mando a distancia. Profecía De Manuel: el propio Mazón Guixot no tardará en abrir hostilidades contra la corte del faraón rebelde “Juanfran Mazón”. No, nunca salimos de Zaplana. Como ha declarado Tamara Falcó: “Fue Dios quien me envió a la Tierra y a esta familia”. Vixca María José Catalá, lideressa madrilenya del Partido Popular del País Valencià. Això mereix una altra traca! La llave del Palau la tiene Abascal. Abascal, el puto amo, dejará que Feijóo se cueza en el caldo de Ayuso y Aznar. Diana Morant, del PSPV-PSOE, reclama elecciones ya. Por la dignidad. De alicantinos, castellonenses y valencianos. Elecciones: aunque sea para perderlas. No. Hoy Leonor, ni El Guapo, ni el parrús de Karol G salen en esta columna.  Subido al Barcala Tuc Tuc, Carlos Arcaya no ens ha acomiadat, no nos ha tirado a la calle. Todavía. Arcaya, ¡vas a arruinar mi reputación! Como le soltó Zohar Mamdani a Trump: Arcaya, tengo tres palabras para ti: “sube el volumen” ¡Mamáaaaaa, la leche! Convertido a HTML limpio por WordToHTML.net

L'anunci de dimissi

An

Avaluem les conseq

Jarek „ElJarek” Chomczyk i Maciej „Leszczu” Leszczyński omawiają mecz z Valencią (1:09) oraz sytuacje związane z Viníciusem (11:04). W drugiej części rozmawiają o Endricku i szerokości kadry (43:51) oraz spoglądają na mecz z Liverpoolem (59:44). Zapraszamy do wysłuchania naszych opinii.

Al funeral acudió el president. Sin Maribel. Ni ticket. Con guardaespaldas. Ayuso lanzó en el Senado -con su ametralladora de preguntas método gish gallop- al francotirador Miranda, “el niño del Zendal”. ¿Para qué? ¿Contra Pedro Sánchez? ¡No! Para rematar a Feijóo. Perro Sanxe, El Guapo guapérrimo, gafas retro Dior Aviador, salió —¡ánimo, Alberto!— airoso. Dos orejas y el rabo. Juan Carlos I celebra los 50 años de la muerte de su padre Franco boicoteando a su nieta. No, “la Democracia no cayó del cielo”. El Muro de Berlín, la Casa Blanca, la Muralla China. Trump y Xi se reparten las tierras raras y los pobres del mundo. Sant Puigdemont Extramuros, no…, San Aznar Bendito, patrón de las Armas de Destrucción Masiva ¡Aparta de mí este cáliz! Para ser el primer funeral laico no estuvo mal. Contenido. Igual que París, pero a la valenciana. Leti se desarboló.  Y aplaudió. Hubo un momento mágico hilo directo entre el accidente de Metro del 2006 y la DANA… ¡el Santo Encuentro entre el Pare Camps y Mazón! Això mereix una traca! Mazón es el problema, no la solución. Mazón, Don Juan…, Doña Inés… Ego? Ningú et vol president? ¿Ni siquiera te quieres a ti mismo? Mazón piensa que te tendrás que afeitar hasta tu último día frente al espejo. Mientras, Abascal, el puto amo, le hace la quiniela de su nuevo Consell. Ahora, Mazón anuncia que va a reflexionar en profundidad. A la espera a ver por qué palo me canta Maribel qué nivel. Profunda. Penetrante. Abismal. Juego de Tronos. Juegos del Hambre. Mompó, presidencial, aroma Zaplana, se lanza a la piscina de sangre negra. María José Catalá, más cauta, más sibilina, no quiere ser la solución provisional a Mazón. ¿Que qué me canta el rojerío? Barcala. La vacuna, Halloween, huracán, narcolancha, bisturí y precisión. ¿Toros o Mani? ¿Mazón o Shongoku? Barcala, bajo la presión mazónica. Sí, Mazón me lanza a Carlos Baño contra Barcala. La guerra que faltaba. Sexo, drogas, rock & roll. Basura del Barcalaceno Medio. El zombi Epstein se ha cepillado al exprínicpe Andrés. El Pequeño Nicolás absuelto. ¿Victoria Federica o Leonor? ¿Princesa o mendiga? Leonor se nos ha hecho mayor.  Rosalía se sale. Se agradece de todo corazón el gesto del president del País Valencià de presentar a los Premios Ondas este Gabinete de Crisis Cultural… ¡No ha podido SER!

Especial informatiu amb Ricard Ustrell des dels escenaris de la dana al Pa

En el primer aniversari de la dana, programa especial des del Pa

"L'

Ramon Franquesa, portaveu del col

podcast recorded with enacast.com

Molt pendents de l'hurac

David Alonso nos lleva de viaje a la Albufera de Valencia, para conocer mejor los tipos de arroz que allí se producen.

Des del Pa

Sitges. Comen

Sitges. Comen

Sitges. Comen

Sitges. Comen

Amb vint anys de carrera a l'esquena, el quebequ

El Pa

Entrevista amb la delegada del govern espanyol a Val

Dia d'alerta per pluges torrencials a les Terres de l'Ebre i al Pa

L'

Seguim els aiguats a les Terres de l'Ebre i el Pa

El temporal a les Terres de l'Ebre i el Pa

Connectem amb el Pa

Mazón, sin conexión con la realidad; entre el barro, se nos está yendo. A plazos. Haciendo caja, arramblando. ¿Gracias a Dios? No, gracias a Vox. Sí, exactamente como Barcala. Barcala me apatrulló Central Station y todavía enfurismao se me piró a China. Maribel Mazón; Mazón, president del País Valencià -la sustracción del video, la Gestapo en el CECOPI, ¡Toni Cantó!- Mazón, orden contra orden, ¡desorden! No, Carlos Mazón no es Robert Redford ni el Pare Camps es Paul Newman. Tampoco María José Catalá, Meryl Streep ni Sofía Loren. Diana Morant ya ha vuelto del Polo Sur y del futuro y sin exigir y agradeciendo es la ministra rojeras, indígena, que fa coses alacantines. Ai mare com li cou a la dreta aborigen! Sí, la derecha, el bunker barraqueta, la derecha escriviviente…, a la que més li cou!    Para Feijóo, Netanyahu y Puigdemont la misma cosa son. El emperador Boluda, digo el emperador Juan Roig, el emperador Aznar huele sangre y dinero: el reparto inmobiliario de “la Gaza liberada”. Liberada como Madrid o Sarajevo, paraísos celestiales para la Ayuso Intermitente y para los ricos de la polla insaciable. Como Franco, el Papa León y su burrita nos exhorta a no meternos en política, pero ¿nos envía a Karol G? ¡No!: a un nuncio fascista.    Perro Sanxe —¡hijo de puta, chulo de putas!—, ¿ya estoy despedido? ¡Santa Caza de Brujas, ruega por nosotros! Pedro Sánchez huye de la foto con Mazón. Mazón se burla de Salvador Navarro, el amo de la patronal valenciana.    Diana y Mazón escuchan al Arcaya y los dos, ipso facto y por separado —juntos, pero no revueltos— deciden no acudir al show de Rovi en lo de la Uni. Lo que ha unido Radio Alicante no lo separa ni la Sacrosanta Eurovisión. Pega-li voltes al nano, xiqueta!   Ni Camilla ni Meghan ni Kate: Melania. La Sissi del Trumpoceno, como Lola Índigo, “está agotada mentalmente”. Brigitte Macron no es un hombre. Angelina Jolie, tampoco. Leonor, tras abrir en canal el algoritmo, ahora pone en orden su chimenea. El imperio británico acaba en Benidorm. USA, Estados Unidos, sino lo remedian el Boss, Taylor Swift y Dolly Parton, acabará con Donald Trump.   

"MeteoMauri" ben farcit. An

El País Valencià va viure el mes d'octubre passat unes greus inundacions que van deixar 220 persones mortes i va provocar danys greus a municipis del sud de València. El col·lectiu Mai més València va néixer per entendre què va passar aquell dia i evitar que mai més es repeteixi una tragèdia així. A més, s'han personificat a la causa judicial del jutjat de Catarroja per cercar responsabilitats jurídiques en la gestió d'aquell dia. El col·lectiu Mai Més València s'ha posat com a objectiu fer-se conèixer durant aquest estiu per tenir força per poder fer accions de cara a la reentrada. Es pot trobar tota la informació a la pàgina web del col·lectiu i a les seves xarxes socials.César Jimenez és membre del col·lectiu Mai Més València,

Tema del dia A Catalunya tenim incendis, inundacions, episodis de gota freda, fortes calamarsades... Quines són les amenaces naturals (i no naturals) a les quals estem exposats? Vídeo sobre el viatge al País Valencià (https://youtu.be/xLI2ebF0da4?si=mLs4PfoVQmtRPfna) (amb la curiositat afegida) Mapa (barcelonacentrista) de desgràcies a Catalunya (https://drive.google.com/file/d/1DjcuztcKZhECb-hzJm2Ta-lKUHmpI4e8/view?usp=sharing) Docusèrie Els herois de Vandellòs I (https://www.3cat.cat/3cat/els-herois-de-vandellos-i/) (3Cat) Taller de llengua A l'episodi 88 vam explicar que no podem dir m'encanta molt, perquè el verb encantar ja significa 'agradar en un grau molt elevat'. Per tant, podem dir m'agrada molt o m'encanta, però no m'encanta molt. Però això també passa amb alguns adjectius en combinació amb les paraules molt, que o tan. És correcte dir Que genial! o És tan preciós!? Bonus Parlem dels perills als quals NO estem exposats a Catalunya. - Vídeo d'Easy Catalan sobre la Garrotxa (https://youtu.be/Z4uUe0noeKg?si=8BEFCnbKCOOh1aaL) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Com estàs? Andreu: [0:19] Molt bé, i tu? Sílvia: [0:20] Doncs aquí, amb el ventilador. No sé si el podeu sentir, però és l'única cosa que m'ajuda a suportar una mica la calor. Andreu: [0:26] Sí. Sí, sí, molt bé. No, no se sent el ventilador. Sílvia: [0:30] Me n'alegro. Andreu: [0:31] Jo estic amb l'aire condicionat perquè aquí… bé, (a) l'estiu fujo de Barcelona i estic en una casa on tenim aire condicionat. Llavors, s'ha d'aprofitar. Sílvia: [0:41] Sí, perquè és insuportable. Andreu: [0:43] Sí, sí, petit refugi climàtic. Molt bé, a veure, Sílvia, vam anar al País Valencià i no vam dir res més, aquí al pòdcast. Sílvia: [0:51] Doncs ja hem tornat! Andreu: [0:54] Ja hem tornat, efectivament. Sílvia: [0:59] Sí. No, va anar molt bé, el viatge, no? Andreu: [1:02] Sí, va ser curtet, però va estar molt bé. Vam fer un parell de vídeos i… de fet, vam fer un vídeo en què expliquem aquest viatge. Per tant, potser no cal aquí esplaiar-nos a explicar una altra vegada tot el que vam fer. Sílvia: [1:15] No cal. Andreu: [1:16] Vam fer un vídeo, el Matthew, tu i jo, explicant en Slow Catalan, no?, en català lent, a poc a poc, doncs, tot el que fem en aquests viatges, en aquestes excursions de cap de setmana. Llavors, per qui no conegui el nostre canal de YouTube, crec que és una bona oportunitat, mirar aquest vídeo, perquè té una curiositat afegida. No direm ara quina és, però us recomanem veure'l si voleu descobrir alguna cosa important dintre del món d'Easy Catalan. No? Sílvia: [1:48] Oi tant, oi tant! Sí, sí, totalment. Andreu: [1:51] Doncs, teniu l'enllaç a la descripció de l'episodi. I si aneu al canal de YouTube, doncs és el vídeo que tracta del viatge al País Valencià. Una altra cosa que hem de dir és que hem acabat ja els cursos trimestrals i ara aquest mes estem fent els cursos de conversa. Com està anant el teu grup? Sílvia: [2:08] Superbé! M'encanten! Andreu: [2:10] Que bé. Sílvia: [2:10] És un grup molt bonic, és un plaer poder estar amb elles, i m'encanta, m'encanta. Quina llàstima que només durin tres setmanes. Andreu: [2:19] Ja, passa volant! Sí, sí, molt bé. Doncs jo també estic molt a gust amb el meu grup. A més a més, és curiós perquè els diferents participants viuen o han viscut en diferents territoris de parla catalana, i llavors això enriqueix molt les sessions, tant des del punt de vista del vocabulari com de la cultura, no?, i les experiències que han tingut. Molt interessant. Hi ha alguna persona que m'ha preguntat: "Quan començaran els pròxims cursos?" Sílvia: [2:46] Ah, dada molt important. Andreu: [2:48] Clar, ara fem aquests del juliol, a l'agost descansem… No? Sílvia: [2:53] Oi tant, que ja toca! Andreu: [2:55] Ja toca, l'agost és un mes per… bé, més tranquil, i els pròxims cursos trimestrals començaran a finals de setembre o principis d'octubre. Encara és aviat per dir dates concretes, però començaran per aquella… per aquelles dates. El que sí que podem dir i podem recordar és que aquest mes fem el primer episodi amb públic del pòdcast a Barcelona. Sílvia: [3:19] Això és molt important, perquè has dit: "Tres setmanes dels cursos i llavors l'agost". No, i llavors el Campus d'Estiu, que és tota una setmana a Barcelona, vull dir… Que això també és un repte, eh?, Andreu! Això també és un repte! Andreu: [3:32] Jo tinc moltes ganes d'aquest episodi, de tenir oients davant, perquè clar, aquí sempre parlant de vosaltres, vosaltres els oients, però no us posem mai cara. Llavors, és la… no sé, crec que serà una molt bona oportunitat per interactuar amb aquells que pugueu venir. Per tant, si sou a Barcelona o a prop, o aquells dies sereu a Barcelona, ja sigui pel Campus o no, us convidem a venir a aquest acte, que és gratuït, és obert a tothom i és al centre de Barcelona, ben a prop de plaça Catalunya. Sílvia: [4:02] Aquest pòdcast del qual estem parlant serà el dia 24 de juliol, que és un dijous, 24 de juliol, a la llibreria Ona de Barcelona. Andreu: [4:13] Exacte, i serà a la tarda, cap a les 6 de la tarda. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Notes del programa Vídeo d'Easy Spanish (https://www.youtube.com/live/Y-gDL0r017c?si=iwypJA3zxj44SKNU) sobre paraules catalanes que es diuen habitualment en el castellà parlat a Catalunya. Easy Catalan recomana Vermuteria Les Cosines (https://www.instagram.com/lescosinescoop?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=ZDNlZDc0MzIxNw==) (Instagram) Tema del dia A pocs dies de fer el primer viatge com a equip al País Valencià, posem a prova el que sabem d'aquest territori de parla catalana a partir d'un qüestionari preparat per la IA. Som-hi! Bonus Continuem amb les preguntes que ens ha preparat el Xat Gepet. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] I bon dia a tothom. Com estàs? Sílvia: [0:20] Bé, i tu? Andreu: [0:21] Bé, molt bé. Avui tinc un dia intens, perquè ara són les 9, comencem a gravar, després tinc una classe, després una reunió, després a la tarda faig una col·laboració amb Easy Spanish, al pòdcast. Farem un episodi… bé, clar, quan surti aquest episodi nostre ja… clar, l'haurem fet, però és un episodi sobre paraules catalanes que s'utilitzen freqüentment en el castellà que es parla a Catalunya. Sílvia: [0:49] Ah, molt bé, sí. "Rachola". Andreu: [0:52] Sí, "rachola" o "adeu", no? Molta gent castellanoparlant diu "adeu". O "merci", que "merci" en realitat ve del francès, però és molt català, dir "merci". Doncs sí, parlarem d'aquestes coses, o vam parlar, no sé en quin temps verbal parlar ara mateix, però sí, parlarem d'aquest tipus de paraules, però ho farem en castellà. Llavors, si algú té curiositat de saber com sono en castellà, deixarem l'enllaç a la descripció de l'episodi. Ho dic perquè fa unes setmanes vam fer una trobada presencial aquí a Barcelona i va venir una noia que és de... viu a Roma, la Neia, i em va dir... Diu: "Sí, sentir-te parlar castellà és com sentir un gat que lladra". Sílvia: [1:40] Hòstia! Andreu: [1:43] Sí. Sílvia: [1:43] Tampoc és tan estrany, no? Ai, no sé… Andreu: [1:47] No sé si interpretar-ho com que el parlo molt malament, que no crec que sigui el cas, o sigui, òbviament tinc un accent, es nota, que… Sílvia: [1:55] ¿Sí? ¿Me lo dices de verdad? Andreu: [1:57] "Te lo cuento, te lo digo". Òbviament hi ha un accent que és fàcil de detectar, però… clar, suposo que és per qüestió de costum, no?, perquè la gent, a tu i a mi, ens identifica amb el català i llavors sentir-nos parlar una altra llengua és molt estrany. Sílvia: [2:16] Però són aquelles relacions lingüístiques, no? Vull dir, hi ha parelles que s'han conegut parlant anglès i per molt que llavors un dels dos faci l'esforç d'aprendre la llengua de l'altre, continuen parlant anglès entre ells. Llavors, són aquestes relacions que quan tu has conegut una persona parlant amb aquella llengua, ja sempre ha de ser així. Vull dir, si canvia és una cosa estranya per tu. Andreu: [2:37] Clar, són associacions, no? Associes aquella persona amb una llengua. Molt bé, doncs parlant d'això, vull fer un... Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

El camí pel reconeixement de l'oficialitat del català a Europa travessa un camp de mines. Als dubtes de diversos països amb llengües minoritàries per l'efecte imitació, s'afegeix la manca de consens intern espanyol, visualitzat en l'oposició frontal del principal partit de l'oposició. Tot i això, el president del Consell Català del Moviment Europeu, Jordi Xuclà, s'ha mostrat confiat en què es travessin els entrebancs i s'acabi convertint el català i la resta de llengües oficials a l'estat, com a oficials a la Unió Europa. D'aquesta qüestió hem parlat en una nova Hora d'Europa, amb Joaquim Millan d'Eurolocal, i el nostre contertuli habitual, el politòleg Albert Balada, amb qui també hem conversat sobre l'origen del conflicte a Ucraïna i sobre el paper de la presidenta de la Comissió davant dels afectats per la Dana del Païs Valencià. L'entrada L’Hora d’Europa: a voltes amb el català i la seva oficialitat ha aparegut primer a Radio Maricel.

La delegada del govern espanyol al Pa

L'any 2024 va ser el m

El valenci

Carlos Mazón se desvincula del envío de la alerta. Hoy ha declarado que llegó a la reunión en el CECOPI a las 20:28 minutos, no a las siete de la tarde como dijo en noviembre. Pero hay técnicos que desmienten esa declaración. Hablamos con Manolo Mata, abogado de la acusación popular de Acció Cultural del País Valencià: "La Generalitat Valenciana envió un informe a la juez declarando que el único que llegó antes del mensaje fue Mompó, pero las fuentes de RTVE indican que Mazón llegó al CECOPI sobre las 19:45. Continuamos con la deriva insólita, hemos vivido varios Mazones", afirma. Añade que "podían haber recurrido al sistema ES-Alert para mandar el mensaje. En cambio, estuvieron esperando a que Mazón decidiera. Era un daño evitable y previsible". Sobre las consecuencias de la gestión de la dana asegura: "Estamos seguros de que van a haber responsabilidades penales. Hay mucha gente implicada y se hizo todo mal. Ha sido uno de los mayores caos que se estudiaran en las universidades", concluye.Escuchar audio