L’OEST

La periodista i escriptora Anna Sáez, directora del diari El Segre, és l'autora de "L’Enverinadora", una novel·la que dissecciona un dels casos criminals més sorprenents i oblidats de les Terres de Ponent. Una història que barreja crònica negra, memòria i autoficció, i que remou les entranyes de La Granja d’Escarp, el poble que la va veure créixer.

Teresa Carrera Sabaté, arquitecta i experta en neuroarquitectura i bioconstrucció. Filla d’Alguaire i sòcia de Carrera Forns Arquitectes, ha dedicat la seva trajectòria a comprendre com l’espai influeix en la nostra salut i benestar. Parlem amb ella sobre la relació entre arquitectura i neurociència i com podem aplicar aquests coneixements al nostre dia a dia.

“Si tens una història dins teu que et crema, tens la meitat del guió fet”, Laia Manresa és guionista i directora de documentals. El seu últim documental, 'Casa Reynal'.

L'Enric Morera, tècnic d’Espais Naturals de Ponent: "De la nostra feblesa en farem la nostra virtut: la Plana de Lleida no està massificada, i això és un luxe. Però si volem que la Plana de Lleida es valori, primer hem de creure-hi nosaltres." Són algunes de les declaracions que trobareu en aquesta entrevista.

Toni Alarco, director d’animació, artista i model maker especialitzat en stop-motion. Establert a Balaguer. Ha treballat per marques com Xbox, Call of Duty, Amazon o Pull&Bear

Marina Castellví (@marinadorqueguai_) és una jove lleidatana creadora de continguts, comunicadora i estudiant de Periodisme i Comunicació Audiovisual. Amb més de 20.000 seguidors a Instagram i 30.000 a TikTok, s’ha convertit en eu fresca i divertida que reivindica Lleida, el lleidatà i l’autoestima territorial amb humor i frescor desmuntant estereotips. També col·labora a 3Cat, al programa “Random” del Super3.

L’atropòloga, impulsora cultural a la Cooperativa La Xicoia i Dona Transformada Marta Rallo Arnau ha fet xarxa amb L’Oest. Hem parlat sobre l'agropatriarcat, l'èxode femení als pobles i la lluita per una cultura crítica i descentralitzada. La Marta Rallo, guanyadora del premi Tribuna Atenea està investigant sobre el paper dels ateneus en zones rurals. També ho fa amb les Caramelles de Vilanova de Bellpuig i amb el Museu Trepat de Tàrrega està liderant un projecte de recuperació de memòria amb avis, àvies i néts i nétes. Amb el projecte La Xicoia, la cooperativa guanyadora dels Premis Reeixim L'OESST, vol fer arrribar la cultura crítica als micropobles. La Marta Rallo Arnau, el desafiament de l’agropatriarcat a cop de cultura #loest #donestransformadores #laxicoia #sensepressa

Acompanya'ns en aquesta conversa amb Ester Girabet, una de les fundadores d'Avantva, una cooperativa d'artesanes de cosmètica natural ubicada al poble del Poal. Descobrirem com el seu somni de crear un obrador compartit es va convertir en realitat després de 4 anys d'esforços. Ens explica tot el procés que van haver de fer per complir amb totes les normatives. També ens parla de com la pandèmia va afectar el projecte i de la importància del crowdfunding per tirar endavant les obres de rehabilitació d'una antiga nau agrícola on es troba l'obrador. Avantva és molt més que un espai de producció, és un espai on organitzen tallers, formacions i fins i tot comiats de soltera, sempre amb l'objectiu de promoure la cosmètica natural i sostenible, recuperar els sabers antics sobre plantes medicinals i dinamitzar el territori rural. No et perdis aquesta història d'empenta, resiliència i passió per la cosmètica natural!

Baldufejar al llarg de la vida. D'això es tracta, d'anar giravoltant, a poder ser en forma d'espiral per poder créixer en cada cabriola. L'aubesana Cèlia Clua és una acròbata de les cabussetes. Ja fa temps que no es mareja i això que, de voltes i giratombs, no n'ha parat de fer. Va estudiar infermeria per vocació i la carrera es va quedar aparcada perquè es va casar i va tenir una criatura, però, en divorciar-se, i quan la criatura es va fer mossa, va estudiar un màster de medicina tropical a Barcelona amb la il·lusió d'anar-se'n a l'Àfrica, però, canvi de rumb, aquest màster la duu a Guatemala. La Cèlia, que en aquell moment té una bugaderia a Lleida, deixa el negoci durant uns mesos a càrrec de la sòcia, es ven el cotxe i amb el recull se'n va com a voluntària a una ONG que formava llevadores a Guatemala. A l'arribada a Huehuetenango de seguida s'adona que no pot ensenyar massa cosa a les llevadores si no és a base de dibuixos perquè no saben ni llegir ni escriure. Les nenes del poble tampoc no sabien de lletra, no van a l'escola. Si les famílies es poden permetre pagar el cost dels estudis prioritzen els fills nois. L'albesana descobreix que Huehuetenango és una de les regions amb més analfabetisme del país i en un gir inesperat del seu camí, la Cèlia esdevé la força motriu d'Ixmucané www.ixmucane.org, una ONG que finança un centre educatiu per a noies i beca altres per continuar els seus estudis. Primer lloga una petita casa on acull noies dels pobles veïns perquè puguin estudiar. La casa es va transformar en un internat i, amb uns diners heretats, adquireixen un edifici que van reformant. Ixmucané, a més de proporcionar allotjament, ofereix classes de reforç i tallers de sexualitat, planificació familiar i autoestima. L'objectiu inicial era que aprenguessin a llegir i escriure, però per a la Cèlia no va ser suficient. Avui, les noies, algunes ja dones joves, s'han convertit en professionals, com ara mestres o infermeres, per reforçar les seves comunitats. Amb més de 600 noies graduades, la Cèlia destaca amb orgull els èxits individuals, com el cas d'una noia que, després de graduar-se, té la seva pròpia casa i terrenys. Finançada amb un pressupost anual de 80.000 euros, la sostenibilitat d'Ixmucané prové d'ingressos generats pel mateix internat, les habilitats culinàries de Cèlia i contribucions d'ajuntaments, socis i activitats solidàries com el tradicional sopar i ara vermut solidari d'Albesa que fa cada any pels volts de Nadal. Amb una actitud de vida allunyada de l'anhel econòmic, proclama que la seva felicitat és el seu benefici. Amb un to divertit i una dedicació apassionada, Cèlia Clua i Ixmucané demostra que salvar el món pot ser una aventura alegre. Amb els diners que van recaptar del primer sopar solidari a Albesa, que va consistir a cuinar llonganisses i botifarres que van fer amb el mandongo d'un porc que li van regalar Piensos del Segre, va poder comprar una rentadora. Han passat més de vint anys d'aquell primer viatge a Guatemala i d'aquell primer sopar solidari amb el mangongo... Ara ja està jubilada i continua giravoltant, amunt i avall, entre Guatemala i Albesa.

El lleidatà Antoni Gelonch, advocat, escriptor, mecenes i divulgador artístic, ens obre les portes de casa seva amb una sola finalitat, fer-la petar. Em rep amb sabatilles i em demana si vull prendre alguna cosa. -Un got d'aigua, si us plau-, li agraeixo. Xarrem amigablement i sense pressa, ell assegut a la butaca, jo al sofà. Tot i que viu en un carrer estret de la ciutat, la sala s'omple de la llum blanca d'un matí d'hivern fred i estrany sense boira. Li pregunto sobre la seva trajectòria professional i personal, sobre la fundació que ara presideix, Horitzons 2050, sobre com veu el futur de la seva Lleida natal. En Gelonch té la mirada zenital de qui ha tornat a casa després de voltar per mig món. La vista d'ocell que va més enllà de "la Panadella". L'objectiu de la Fundació -Horitzons 2050 és clar: fomentar el debat i les accions per impulsar la cultura, l'economia, els drets socials, el patrimoni… Amb el principi que les coses s'han de fer ben fetes i no amb una sabata i una espardenya. Gelonch apel·la a què tot plegat ha de fer augmentar l'autoestima dels lleidatans. I aquí, fem un punt i seguit: Des de L'Oest argumentem que els lleidatans i lleidatanes de les ciutats i dels pobles no tenim cap problema d'autoestima, que és un discurs fora del temps, la parada i fonda a la Panadella fa vint anys que no existeix, el que sí que necessitem és vendre'ns millor. El món urbà i el rural són vasos comunicants, un ecosistema que es necessita mútuament i que l'un sense l'altre són inviables. En un any la Fundació ha celebrat el primer Premi de Gravat 2023, el pòdcast del programa Iltrida, el seminari "Mobilitzem-nos, món rural" a Lleida i Torrebesses, la primera i exitosa edició del Sant Miquel de les Lletres (i augurem que serà un precedent i que s'exportarà a tot Catalunya), la recuperació del cant de la Sibil·la aquest Nadal i un llarg etcètera d'accions en només dotze mesos. Però, és que no acaba aquí, l'Antoni Gelonch ha publicat una vintena de llibres en els darrers cinc anys. Li preguntem si és workalholic, diu que no, que ho va ser, però que ara està jubilat... Doncs no em puc imaginar la càrrega de feina abans de jubilar-se. En fi, que les mames i els papes no ens adonem de com creixen els fils i un dia ve la tieta que fa dos anys que no ens visitava i ens diu: però que grans que estan els nens! Penso que d'alguna manera, això és el que ha fet l'Antoni, mirar el territori des de la distància que permet veure l'evolució a batzegades i no amb la crescuda mil·limètrica del dia a dia. Ara, que ha tornat a casa, veu que Lleida ha crescut un pam, però també amb perspectiva que dona veure les coses des d'un plànol elevat s'ha adonat en què li fan falta bràquets o potser que li cal millorar la higiene postural... M'he sentit molt a gust escoltant un senyor savi. M'acomiado amb l'entrevista enregistrada i em diu: -Ep! Que no t'has begut l'aigua. Me la bec d'un glop. M'acompanya fins a la porta, al carrer fa fred i sol. Quin hivern més insòlit. Mentre camino cap al cotxe penso en la conversa tan agradable que hem mantingut, en què poc que sé dels gravats i en com es nota que soc la filla gran de quatre canalles i com en soc d'obedient. Perquè tot i que no tenia set, m'he begut l'aigua com si fes un Sant Hilari.

El lleidatà Víctor Guallar, investigador i professor de l'ICREA al Barcelona Súper Computing Centre (BSC) Barcelona ha col.laborat en la investigació per dissenyar una proteïna artificial capaç de filtrar i degradar els plàstics.

L'agricultura biodinàmica a la vinya i al celler és com el "jazz" de la viticultura. És un ball màgic entre la natura i l'ésser humà, on el conreu es converteix en una dansa harmoniosa amb el sòl, les estrelles i fins i tot la lluna. Imagina un celler que és més que un lloc on es produeix vi, és un santuari biodinàmic. Aquí, els viticultors són com els directors d'orquestra, seguint els ritmes de la natura. Fan servir preparats misteriosos que semblen la poció d'un conte de fades i consideren fins i tot les fases de la lluna com a indicadors per a les seves pràctiques agrícoles. Aquesta aventura enològica no només implica cultivar raïms de manera ecològica, sinó també fer la fermentació del vi sense trucs químics i amb una mica d'encant natural. En lloc de processos de producció robotitzats, es converteix en un festival on cada ampolla té la seva pròpia història encantada.

Els confinaments i la vida petita que ens ha tocat viure amb aquesta pandèmia han fet que la vida al món rural, la de poble, sigui l’opció que ofereix més qualitat. Viure en un entorn natural, amb més temps per dedicar a allò que ens agrada més que no pas als desplaçaments i amb la possibilitat de teletreballar... Algunes famílies s’han arriscat a fer el canvi però no n’hi ha prou. La realitat és que a Catalunya hi ha centenars de municipis en perill de despoblament. Segons un estudi de la Universitat de Lleida, uns 200 municipis a la demarcació estan en risc de patir-lo (un 21% del total de pobles de Catalunya); a més, el 53% dels municipis lleidatans són micropobles amb menys de 500 habitants. Llardecans, al Segrià i ja a tocar de les Garrigues, és un dels municipis que pateix de forma sistemàtica i continuada el problema del despoblament. Fa poc més de 100 anys a Llardecans hi vivien prop de 1.500 persones. Al 2021, 429. Des del municipi (i no només des del consistori), han pres la ferma determinació de redreçar aquesta estadística que només fa que baixar.

Hom podria pensar que un espectacle cultural és igual, es faci on es faci. Aquesta afirmació perd tot el sentit quan parlem de Dansàneu. No parlem tan sols de dansa, música o patrimoni en un paratge únic com són les Valls d’Àneu, parlem de molt més: parlem d’història, d’aquests indrets i de les persones que l’habiten; parlem de les emocions que generen, del dret que té tothom, visqui on visqui, a accedir a la cultura. Tot això i molt més és Dansàneu. Un festival on cada proposta és un petit tresor, programat per a que es converteixi en un espetacle únic. Això és Dansàneu. D’això i molt més n’hem parlat amb la Rut Martínez, directora del Dansàneu, i Ferran Rella, president del Consell de Cultura de les Valls d’Àneu, en aquesta entrevista.

La Laia Duaigües és fisioterapeuta, escaladora, osteòpata, alpinista, especialista en sòl pelvià i en uroginecologia; va ser membre de l'equip espanyol femení d'alpinisme entre els anys 2018 i 2021 i, actualment, estudia osteopatia biodinàmica, compaginant-ho amb l'execució del nivell TD1 per a ser guia de muntanya.

L’Elin_bruixa, nom amb què trobareu la nostra convidada a Instagram, treballa en una escola però té vocació de bruixa. De totes les dones amb qui hem parlat, podríem dir que ella és qui té un perfil més semblant a allò que ens ha evocat, tradicionalment, aquest concepte, sobretot, per la seva manera d’entendre la vida basada en l’autoconeixement i en l’acceptació del cicle natural de la vida. Voleu saber més coses de la bruixa Elin? Acompanyeu-nos!

L’Arantxa Hidalgo és psicòloga i és a punt d’especialitzar-se, oficialment, en sexologia tot i que parlant amb ella ens ha quedat clar que ja n’és una gran experta. A les xarxes, tant a Instagram com a TikTok, la trobareu al compte @juust_sex. Temes tan interessants com l’educació sexual, la identitat de gènere i l’orientació sexual, la cura del nostre cos, les bruixes i, també el feminisme (que ella interpreta com un “valor imprescindible que caldria incloure en el model educatiu”) han centrat la nostra conversa amb l’Arantxa. Tot això i moltes més coses interessants és el que podreu escoltar a continuació.

La Raquel París és nutricionista i està especialitzada en la salut hormonal de les dones. Si la voleu seguir, la trobareu al compte d’Instagram @raquelparisnutricio. La Raquel considera que les dones estem invisibilitzades en el món de la investigació científica ja que no s’hi tenen del tot en compte les nostres diferències fisiològiques respecte als homes. Extrapolant-ho al seu terreny, ens diu que també hi ha força desconeixement pel que fa al comportament hormonal del cos femení i, com a conseqüència, a la nutrició més adequada per a nosaltres en cada moment o etapa de la nostra vida. Tot seguit, parlem amb ella en profunditat de tot això i de moltes més coses interessants que no us podeu perdre.

La Roser Palau Costafreda, és llevadora. Quan estava estudiant infermeria va veure el seu primer part, i això li va permetre adonar-se del poder que tenen les dones. Va ser llavors quan va decidir estudiar per ser llevadora. No va ser fins que va anar a Anglaterra, però, que va conèixer diferents maneres de donar a llum, on el part es tracta com una continuació de l’embaràs, com un procés fisiològic. Va tornar a Catalunya amb la possibilitat de poder-hi obrir el primer centre de naixement a l’Hospital de Sant Joan de Deu de Martorell. Ara és la matrona referent d’aquest hospital. Amb ella hem parlat de bruixes, de violència obstètrica, del poc coneixement que tenen les dones del seu cos, del procés del part, del paternalisme i l'infantilisme amb què es tracta en alguns casos les dones quan donen a llum i del poc coneixement que té el món de la medicina sobre la salut femenina.

“La cacera de bruixes va ser un feminicidi a gran escala.” Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar? Sí? Segur? Aquest lema feminista no és massa rigorós històricament; de fet, el més probable és que siguem les netes de les persones que van assenyalar a aquestes dones que mitjançant rumors van crear una fama que en molts casos les va portar a la forca. Si no ho fóssim, segurament que avui no seríem aquí. Reconèixer això ens fa més conscients que en moltes ocasions hem estat al costat dels perseguidors, fins i tot, d'alguns col·lectius. La història no para de repetir-se de forma dramàtica però els comportaments no són rígids i sempre som a temps de canviar-los i de fer alguna cosa per aturar la persecució i l’estigmatització dels col·lectius discriminats. Aquesta és una de les reflexions que ens fa la Ivet Eroles Palacios, autora del llibre “Dones al marge, bruixes i altres històries d’estigma i oblit” de l’editorial Fonoll i que ja va per la quarta edició. Amb ella hem parlat de les bruixes d’abans i també del paral·lelisme que hi ha entre la seva persecució i l'actual estigmatització de determinats col·lectius. La Ivet ens ha confessat que el seu treball entorn a les bruixes és un homenatge a les dones del món rural que han estat doblement invisibilitzades. Sabíeu que la primera llei coneguda a nivell europeu contra el crim de bruixeria es va fer l’any 1424 a les Valls d’Àneu, un dels epicentres de la cacera de bruixes a Europa?

“Podem continuar fent bruixes perquè la nostra mirada està plena de prejudicis”. Aquesta és una de les reflexions que fa l’Helena Martínez i Siurana, diputada d’Igualtat i de Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida i regidora de Torrefarrera. Justament l’àrea que ella dirigeix a la Diputació i la revista ‘Sàpiens’ han organitzat, aquest 2022, cinc actes de desgreuge a les dones que van patir la repressió acusades de ser bruixes a les comarques de Lleida i Aran. Concretament a la Seu d’Urgell, Cervera, Bossòst, Bellcaire d’Urgell i Torrefarrera s'hi projectarà el documental ‘Bruixes, la gran mentida’ per, posteriorment, generar un debat amb historiadors i sociòlegs, en gran part, de les terres lleidatanes. I és que una de les afirmacions que fa Helena Martínez Siurana durant l’entrevista és que les administracions han “d’assumir la responsabilitat simbòlica del que va passar en el passat i també la d’ara”; “les bruixes les feien la manera com es mira les persones” i “pot tornar a passar; i passa”. “Hem de fer un pensament quan mirem les persones que ens envolten i procurar no caure en els estereotips, ni en l'estigmatització de la població migrada, les persones LGTBI...”

Moltes de nosaltres hem sentit a parlar o fins i tot hem començat a utilitzar compreses de tela o copes menstruals. L’Anna Puigdemasa va crear temps enrere una empresa per vendre les compreses de tela que cus ella mateixa. Però ha anat més enllà i ja fa temps que estudia la menstruació i els seus cicles. Amb ella hem parlat dels tabús que hi ha al voltant de la regla, del sagnat lliure, de tot el que es pot fer amb la sang de la menstruació, dels tallers que imparteix i de moltes coses més.

Mar Parra és un dels majors exponents de la connexió entre dona i natura; així ho reflecteix el nom artístic que adopta en la seua vessant com a cantant i compositora, Éphona, nom de la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l’aigua, la curació i la mort, indistintament. De ben segur que el fet d’haver crescut enmig d’un espai natural protegit ha contribuït de manera significativa a conformar el caràcter d’aquesta dona polifacètica. Com ja hem dit, la Mar és cantant però també és infermera veterinària, educadora hormonal i menstrual, escriptora i, a més, té al seu càrrec un pàdoc hípic. En voleu saber més coses? Escolteu-nos!

Judith Mellado Ganau és l’agent d’igualtat que trobem rere el projecte @perspectiva_violeta i que té com a objectiu la incorporació de la perspectiva de gènere en el món laboral i empresarial, així com en el de l’educació. En resum, la voluntat de la Judith és la d’incorporar aquesta perspectiva a la societat perquè la igualtat acabi sent una realitat. A més, també coordina el club de lectura feminista L’hora violeta organitzat per l’Associació Adona’t. Segrià Nord per la Igualtat. Si ens acompanyeu, de ben segur que n’aprendrem coses molt interessants.

El dia 22 d'octubre de 2021, se celebra la catorzena edició dels Premis Ap! Lleida, un certamen que pretén, entre altres coses, reconèixer i fer visible el talent femení de les terres de Lleida en l'àmbit professional. Ap! Lleida, l'associació que promou i organitza aquests premis, es va fundar l'any 2005 amb l'objectiu que fos punt de trobada entre dones empresàries, directives, professionals i emprenedores; un lloc on compartissin inquietuds i en què es generessin sinergies; en definitiva, un espai creat amb la voluntat de fer xarxa. I això és el que fan! Sobre l'associació, en general, però també sobre els Premis Ap!, n'hem volgut parlar amb la presidenta de l'entitat, la Laia Rogel que és, a més, CEO i directora de màrqueting de LaPometa. Agència creativa.

L'Associació Cooperació Rural pel Desenvolupament (ACORD) ha proposat promoure una normativa catalana que reguli i incentivi la cooperació vertical entre agroindústries i explotacions agràries en tots els sectors agraris en una reunió que ha mantingut aquest divendres al matí amb Meritxell Serret, presidenta de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya.

No es pot estimar allò que no es coneix. “Conèixer per estimar” és, precisament, la premissa en què es fonamenta el treball que, des de fa trenta anys, està duent a terme el Consell Cultural de les Valls d’Àneu i que es materialitza en forma de festival un cop l'any. Concretament, ens referim al Dansàneu que, aquest 2021, tindrà lloc entre els dies 25 de juliol i 1 d’agost. Per tal de fer-se estimar, durant tots aquest anys les Valls d’Àneu han mostrat i explicat, a través del Dansàneu, el patrimoni arquitectònic i monumental, natural i immaterial que conforma aquestes valls, tot acollint projectes encapçalats per artistes de primer nivell que, sovint, adapten les seues propostes per a l’ocasió i per a ser interpretades en aquest entorn extraordinari. No és fortuït, doncs, el fet que el Dansàneu (que el 2015 es va refundar com a Festival de Cultures del Pirineu) hagi estat reconegut amb un dels cinc Premis Nacionals de Cultura d'aquest 2021 pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Per conèixer el Festival de les Cultures del Pirineu de més a prop i descobrir les novetats que enguany ens té preparades, hem conversat amb la Rut Martínez, directora del Dansàneu, i amb en Ferran Rella, director del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, entitat organitzadora del festival.

Raimat, una finca de producció vitivinícola amb més de cent anys d’història, ha obert les portes a tots aquells que hi vulguin anar. Amb més de 700 hectàrees de terreny obert al públic, Raimat Natura ha passat a ser l’espai natural visitable més gran de Catalunya situat en una finca vitivinícola. Quan Manuel Raventós, fa més de 100 anys, va comprar aquesta gran finca de més de 3.000 hectàrees que, en aquells moments per a molts no era més que un desert, hi va haver de construir un poble i dotar-lo de tots els mitjans que necessitava, com ens explica Joan Esteve, actual director del Celler Raimat amb qui hem parlat. Des d’aquell primer moment, doncs, el celler ha mantingut un sentiment de responsabilitat vers el seu entorn.

A les terres de Ponent, concretament al poble de Torrelameu (a la Noguera), és on se situen les instal·lacions del CREBA (Centre de Recerca Experimental Biomèdica Aplicada), un dels referents pel que fa a la recerca i a la formació en l’àmbit de la biomedicina. Des que es va inaugurar l’any 2016, pel centre han passat 1301 persones provinents tant de Catalunya com de la resta d’Espanya i, fins i tot, d’Europa. Totes elles han assistit a algun dels 95 cursos de formació sanitària especialitzada que s’hi ha impartit. El projecte està impulsat per la Diputació de Lleida i per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. Per conèixer el centre i tot el que s’hi fa amb més detall, hem parlat amb Jorge Olsina, director del CREBA, cap de servei de Cirurgia General i Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i responsable del Grup de Recerca de Cirurgia Experimental de l'IRB de Lleida.

Avui hem volgut conèixer el guitarrista, músic i poeta Josep-Manel Vega que ha fet de la música i la poesia la seva vida. L'una i l’altra entortolligades com les heures als roures, com una trena fins a la cintura. El guitarrista resident a Os de Balaguer, Josep-Manel Vega, ha presentat aquest 2021 l'Improvising around the world, un disc amb 10 improvisacions que ha anat enregistrant al llarg de dos anys en les seves improvisacions en viu, fetes en 6 països: Espanya, Bèlgica, Holanda, Anglaterra, el Marroc i Hongria. A més, dues de les improvisacions incloses en el disc han estat realitzades en companyia del multiinstrumentista de Balaguer Àlex Fuentes (flauta i percussions). Es tracta d'Impro a La Seu Vella (Lleida) i Ludens in Malignum Castrum, aquesta última, utilitzant les campanes del Museu de Campanes d’Os de Balaguer.

Adobs, energia verda, productes cosmètics, Adblue, cel·lulosa per a fer pantalles de mòbil o bosses de compostatge... Transformar les dejeccions ramaderes en futur; aquest és el repte de la SAT Alcarràs Bioproductors, un dels partners del G6, el BioHub Km0 (el Hub de la Bioeconomia Circular a Catalunya). Es tracta d’un hub d’investigació, que tindrà la seu a Alcarràs, per trobar altres finalitats a les dejeccions ramaderes. Les proves pilot que es facin al hub hauran de servir perquè després, els resultats que se'n derivin, es puguin desenvolupar a més gran escala creant nous productes i, per tant, noves empreses i noves oportunitats de negoci. Al hub s’hi ha sumat la Cambra de Comerç de Lleida, la Cambra de Comerç de Tàrrega, la Universitat de Lleida, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida; ramaders i associacions; entitats públiques i privades. Per Miquel Serra, membre d’Alcarràs Bioproductors i un dels impulsors del BioHub Km 0, és una oportunitat perquè es quedi a casa el talent a les terres de Lleida (biòlegs, investigadors...) i perquè es creïn noves empreses que, alhora, puguin generar nous llocs de treball. A L’Oest s’està construint el futur. Parlem amb Miquel Serra, membre d’Alcarràs Bioproductors.

Si bé és cert que els darrers anys s’ha anat introduint, en el conjunt de la societat, el concepte ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), aquest conjunt de fites recollides a l’Agenda 2030 i relacionades amb la qüestió de la sostenibilitat, encara és força desconegut per gran part de la població. Per això hem volgut parlar amb la doctora Núria Camps i Mirabet, professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, Coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació de la Universitat de Lleida i gran coneixedora i experta en tot allò que fa referència a l’Agenda 2030 i als Objectius de Desenvolupament Sostenible que s’hi recullen.

A la Red Peppers Agency de la Gemma Capell no només s’hi remena pebrots sinó tot tipus de productes alimentaris perquè és una agència que es dedica, principalment, al gastromàrqueting. Ella i tot el seu equip hi han posat ovaris (de pebrots res, en aquest cas) perquè són un grup de dones amb les idees clares i l’empenta necessària per tirar endavant un projecte potent com aquest, fins i tot, en èpoques grises com la que vivim que elles han inundat de color roig: roig als llavis, roig al cor, roig a la imatge de marca; pensament en roig. Com diu la Gemma “el vermell no és el meu color preferit però és el meu color; bé, és el nostre color. Tot l’equip, portem el vermell molt endins”. Amb el color roig com a bandera, doncs, a Red Peppers Agency no es pot fer la feina d’una altra manera que no sigui amb passió; passió pel màrqueting i per la feina ben feta.

Hem parlat amb Helena Martínez, diputada de l'Àrea d'Igualtat de la Diputació de Lleida. Ens ha explicat la campanya Lleida és nom de dona que la Diputació de Lleida posarà en marxa el proper 8 de març i que anirà #MésEnllàDel8M en el temps. Les protagonistes d'aquesta campanya són tres dones: Anna Paüls (pagesa), Zaida Teruel (pilot i monitora de motociclisme) i Aida Beà (doctora en biologia), professionals en àmbits que normalment han estat masculinitzats.

Entrevistem l'Esther Girabet, impulsora del projecte Avantva Coop, que ha posat en marxa, a través de goteo.org, una campanya de micromecenatge per adequar un obrador col·lectiu de cosmètica natural al Poal. Avantva és un projecte transversal constituït en cooperativa sense ànim de lucre, on els beneficis es reverteixen a la pròpia cooperativa i on les persones se situen al centre.

Carles Gibert és el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida (PROMECO) i diputat de transformació a la Diputació de Lledia i hem volgut parlar amb ell per tal d'aprofundir en els detalls del nou i ambiciós Projecte estratègic per a la transformació econòmica de les terres de Lleida, Pirineu i Aran 2020-2027 que es va presentar a finals d'octubre a la Diputació de Lleida.

Manifest publicat i signat per loest.cat en motiu de la commemoració del Dia Mundial de la Dona Rural, el dia 15 d'octubre. Què ens defineix com a dones rurals? L'adjectiu ens situa en el mapa però no ens encasella. Nosaltres, per exemple, també som dones rurals.

Entrevistem en David Lesan, tècnic de joventut del Consell Comaracal del Segrià i regidor de l'Ajuntament de Corbins. El David Lesan és un enamorat de la gent, de la cultura, del territori i, concretament, del seu poble, Corbins. Per això ens va demanar que l'entrevistéssim al Parc del riu de Corbins.

Jordi Clivillé és un jove pagès d'Alcoletge que protagonitza la campanya que la DOP Pera de Lleida ha dut a terme durant la campanya de la collita de la pera i que es diu 24 hores a la vida d'un productor de la DOP Pera de Lleida. El Jordi és llicenciat en ADE i juntament amb el seu germà, que està acabant la carrera d'Educació Infantil, i el seu pare es fan càrrec de l'explotació familiar. Hem parlat amb ell perquè ens expliqués de primera mà com és el seu dia a dia durant l'època de collita.

En aquesta entrevista hem parlat amb en Gerard Pujol sobre les dificultats de la collita d'enguany, les previsions de producció i preus i també tota la feina que des de la DOP s'està fent per tal de promocionar el producte de la DOP Pera de Lleida i que inclou, entre altres, la publicació d'un llibre de receptes, la inauguració de la campanya de la mà d'un lleidatà reconegut o el seguiment d'un dia sencer de feina d'un jove pagès de la DOP.

Si per definir-vos el producte sobre el qual us parlarem avui, us diem que es tracta d'un aliment de color verd fosc, dotat d'unes propietats nutricionals extraordinàries, entre les quals en destaca l'elevat valor proteic, la capacitat de millora del sistema immuntari o bé la gran aportació que ens fa de vitamines del grup B, als que ja teniu uns quants anys com ara nosaltes, la primera cosa que us vindrà al cap seran, possiblement, aquells espinacs que en Popeye feia sortir de la llauna a gran velocitat i que, tan bon punt s'acabava de cruspir, li donaven una força descomunal que el feien capaç de vèncer tot aquell i tot allò que li barrés el pas. Aquest, però, no és l'aliment protagonista del nostre reportatge perquè, ara i aquí, parlarem de l'espirulina, una microalga que està fent mèrits per esdevenir un dels superaliments del futur i que, tot i tenir més de 3.500 milions d'anys, és força desconeguda. D'altra banda, encara que els espinacs no siguin el protagonista del reportatge d'avui i, si bé sembla que la seua principal propietat no és l'aportació de ferro que, per diversos equívocs, se'ls atribuïa arran dels dibuixos animats del Popeye, no volem pas desmerèixer aquest aliment ja que el seu consum aporta altres beneficis, com ara alts nivells de fibra o grans quantitat de vitamines. Avui, doncs, no parlarem d'espinacs sinó que parlarem d'espirulina amb en Joan Solé, l'emprenedor que ha muntat la primera granja d'espirulina fresca a Europa. Aprofitem per dir-vos que amb aquesta entrevista, acomiadem l'aportació que L'Oest ha fet a la campanya Tinc sort de tenir-te a prop que la Diputació de Lleida, a través del Patronat de Promoció Econòmica, ha estat duent a terme aquests darrers mesos per tal de promoure el comerç i la petita empresa de proximitat. En aquest cas, també podem dir ben fort i ben clar que tenim sort de tenir a prop el Joan Solé i l'empresa Espirulina.Bio d'Almenar perquè és un luxe tenir la primera granja d'espirulina fresca que es va establir a Europa l'any 2019, al costat de casa.

A LA MEVA ESQUERRA O A LA TEVA ESQUERRA? Trobar l’oest depèn, només, del punt de mira, de la referència cartesiana representada en un mapa. Per exemple, a l’oest de Catalunya, hi trobem Lleida. És cert. Tan cert com que Barcelona és a l’oest, si prenem com a referència Mallorca. Depèn, només, d’on poses el dit al globus terraqüi o d’on deixes anar el cursor al Google maps. Lleida, la plana de Lleida, és l’Oest, "la terra on es pon el sol" ("Soc de l'oest", David Esterri). Però, us aclarim que no som vampirs, no només es pon el sol a Ponent; també hi surt. Sí, i ho fa cada dia. Us hem de confessar que vam tenir molts dubtes a l’hora de posar el nom de L’Oest al nostre mitjà perquè no volíem dependre de cap punt de mira extern. Amb L’Oest, la Xarxa d’Informació Positiva, ens volem posicionar com a eix, ser el centre, sense tenir en compte les lateralitats físiques o geogràfiques. Diem a la presentació de.loest.cat que som tres dones que podríem viure on ens donés la gana i que hem DECIDIT quedar-nos a viure a l’Oest. Durant molt de temps el talent lleidatà ha fugit. Fins i tot Maria Mercè Marçal se’n va anar a viure a Barcelona. És per això que ens autoanomenem quatre cops rebels perquè hi afegim la rebel•lia de ser activistes de Ponent. Tot i que és una petita mentida perquè a Ponent s’hi viu bé: -Tenim habitatge pagable, en relació a l’habitatge impagable d’altres zones de Catalunya. -Tenim temps del qual disposar: al cap i a la fi, el temps és el més important a la vida i, de fet, disposem de dues hores més de temps al dia, que els qui s’han de traslladar als seus llocs de treball a l’àrea metropolitana. -Tenim energia: la del sol, la de l’aigua, la del vent per a fer moure el món. -Tenim aliments: som el rebost de Catalunya. -Tenim aigua, que és la vida. Per regar i per fer guerres d’aigua a la terrassa o al carrer dels pobles en temps de no confinament. -A Lleida no parlem amb la e. Parlem amb la e oberta i amb al e tancada, que no és el mateix (no som gent de neutres). -El lleidatà no fa gràcia. És preciós. I té paraules màgiques com bambarol, espona o popes. -A Lleida hi ha pagesos i ramaders, però també pintores, manobres, científiques, arquitectes, economistes, advocats, peixaters, artistes, músics, periodistes... -A l’Oest tenim un paisatge privilegiat, en gran mesura modelat per la pagesia, rutes increïbles i inacabables per anar en bici i serres per on anar a córrer sota els pins. Sí, també hi tenim Covid. I on no? A les aigües fecals de Barcelona ja se’n va trobar el 2019. I sí, vam sortir a celebrar la Revetlla de Sant Joan i vam veure els amics. I quines ganes que en teníem! I sí, a dia d’avui tenim 11 persones ingressades a l’UCI de l’Hospital Arnau de Vilanova, malaltes de Covid. Sí, a Lleida hi ha focus on hi ha temporers de la fruita afectats amb coronavirus. I sí, es cert que molts viuen en magatzems i altres al carrer. I aquí, farem una aturada. De tot cor: tant de bo la problemàtica de les persones migrades que venen a treballar a la fruita fos generada pels pagesos de Lleida. Tant de bo! Perquè trobar una solució seria molt més fàcil i ràpid. Que hi hagi persones migrades indocumentades, vivint en condicions de pobresa, que necessitin un sou vital provinent de la campanya de la fruita de Lleida o de la venda de fulards a la Barceloneta, no és una qüestió que es pugui resoldre d’una manera unilateral, només amb la implicació de la pagesia. Tu, persona del primer món que ens estàs llegint ara còmodament, a l’oest o a l’orient, també n’ets responsable. No cal assenyalar amb índex acusador la pagesia, perquè aquest sector no té la vareta màgica per solucionar la immigració i la pobresa. N’és corresponsable, i tant! Com ho són les administracions, els països d’origen, les màfies i les grans empreses i com ho som tu i jo, que amb els nostres diners decidim comprar a un preu o a un altre o a un proveïdor o a un altre. Per acabar, Lleida no és més lluny de qualsevol punt, que qualsevol punt ho és de Lleida. En qualsevol cas, és tan a prop o tan lluny com un ho senti, perquè els camins són bidireccionals. Avui, a l’Oest ha sortit el sol. Qui ho diria!

El podcast correspon a una entrevista que realitzada a Mireia Tenia i Berta Palau, les dues dones que estan al capdavant del gabinet de comunicació extern Comunicant Bona Premsa i que, que tenen com a lema la frase "Fes-ho bé, fes-ho saber!" Entre altres coses, confessen que la relació amb les persones és el que més els agrada i, també, fer d'altaveu d'històries de debò, creades des del cor dels seus clients o de clients en potència.

Entrevista a les germanes Badia (Judit i Marta) que ens parlen de Badia vinagres, un negoci familiar amb més de cent anys d'història, localitzat a Mollerussa. Parlem amb elles del passat, del present (adaptat a la nova situació) i del futur més imminent a partir d'aquesta adaptació.

Pageson és la nova plataforma de compravenda en línia de productes agroalimentaris i de proximitat. El projecte permet dur a terme operacions de compravenda de principi a fi sense la intervenció de cap tipus d'intermediari. Pageson.net ha estat desenvolupada per l'empresa Slowcode de Cervera.

Entrevista a Jaume Solsona, director general i tècnic d'Espais Expositius. L'empresa que, fins l'arribada de la crisi pel coronavirus, es dedicava al muntatge d'estands per a fires i exposicions, s'ha ha hagut d'adaptar a la nova situació i ara, a més, ofereix el servei de muntatge de mampares protectores per a empreses. El seu director ens parla d'aquest procés d'adaptació.

El grau d'autoproveïment de Catalunya és baix. La recuperació del conreu als boscos, la inversió en el desenvolupament de les zones rurals, podria ser part de la solució. En parlem amb Francesc Reguant, director de l'Obealimentària.

Entrevista realitzada a la Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà. Entre altres, hem tractat temes com el paper de la dona en el món rural, així com el del sector agroalimentari en el conjunt del territori.

Entrevista a Víctor Falguera (cofundador d'AKIS International) en què parlem de la situació actual del sector agroalimentari (millora de la gestió dels recursos, transferència tecnològica, venda de proximitat) i de l'aportació d'AKIS International en la millora de la gestió dels recursos en el sector agroalimentari, a tavés de la tecnologia.

Entrevista a Eulàlia Pagès en motiu de la celebració del Dia de Sant Jordi en ple període de confinament per la COVID19. L'editora ens parla de com afronten aquesta Diada i de la proposta de celebrar el Dia del Llibre en ple estiu, concretament, el 23 de juliol, entre altres coses.

Aquest podcast recull les declaracions d'alcaldes, tinents d'alcalde i voluntaris/-àries en referència a la notícia sobre el desconfinament del Ratolí Pérez que s'ha produït fa pocs dies.