Podcasts about tenim

Fluent Fiction - Catalan: Gift Hunt Adventure: Jordi's Quest for the Perfect Headphones Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-04-18-22-34-02-ca Story Transcript:Ca: Al High-Tech City Mall, l'arquitectura de vidre reflexava el sol de primavera.En: At the High-Tech City Mall, the glass architecture reflected the spring sun.Ca: El centre comercial estava ple de famílies i amics gaudint del seu dia.En: The shopping center was full of families and friends enjoying their day.Ca: Jordi caminava per l'entrada, pensant en el regal perfecte per a la seva germana, Marina.En: Jordi walked through the entrance, thinking about the perfect gift for his sister, Marina.Ca: Era el seu aniversari i volia sorprendre-la amb uns auriculars nous, una peça essencial per a la seva música.En: It was her birthday, and he wanted to surprise her with new headphones, an essential item for her music.Ca: Jordi era un jove reservat, però li apassionava la tecnologia.En: Jordi was a reserved young man, but he was passionate about technology.Ca: Sabia que el centre comercial tenia una gran varietat d'auriculars, però en arribar a la botiga d'electrònica, es va adonar que molts models populars estaven esgotats.En: He knew that the mall had a wide variety of headphones, but upon reaching the electronics store, he realized that many popular models were sold out.Ca: La multitud no li feia fàcil la decisió.En: The crowd made the decision difficult for him.Ca: Després de donar unes quantes voltes indecís, Jordi va respirar profundament.En: After pacing indecisively for a while, Jordi took a deep breath.Ca: Havia de trobar una solució.En: He needed to find a solution.Ca: Va pensar en Oriol, el seu amic tecnòfil que treballava a la mateixa botiga.En: He thought of Oriol, his tech-savvy friend who worked at the same store.Ca: Oriol sempre estava al corrent de les últimes novetats tecnològiques.En: Oriol was always up to date with the latest technological trends.Ca: Al local, els llums blaus brillaven sobre les prestatgeries plenes de gadgets moderns.En: In the store, blue lights shone over shelves full of modern gadgets.Ca: Jordi va veure Oriol parlant amb un altre client.En: Jordi saw Oriol talking to another customer.Ca: Amb un petit somriure, Oriol es va acostar.En: With a small smile, Oriol approached.Ca: "Hola, Jordi!En: "Hello, Jordi!Ca: Què fas per aquí?En: What brings you here?"Ca: ""Hola, Oriol.En: "Hi, Oriol.Ca: Necessito la teva ajuda.En: I need your help.Ca: Busco uns auriculars per a la Marina, però sembla que les opcions són limitades", va respondre Jordi amb una mica de frustració.En: I'm looking for headphones for Marina, but it seems like the options are limited," Jordi replied with a bit of frustration.Ca: Oriol, coneixedor dels racons amagats de la botiga, va picar l'ullet i va dir: "Tenim alguns models nous al magatzem.En: Oriol, familiar with the store's hidden corners, winked and said, "We have some new models in the warehouse.Ca: Vine amb mi.En: Come with me."Ca: "Es van dirigir al darrere de la botiga on Oriol va obrir una caixa que contenia un model d'auriculars acabat d'arribar.En: They headed to the back of the store where Oriol opened a box containing a newly arrived headphone model.Ca: Jordi els va examinar.En: Jordi examined them.Ca: Eren elegants i de qualitat.En: They were sleek and high-quality.Ca: Just quan Jordi estava a punt de decidir-se, un altre client va entrar al magatzem, també interessat en els auriculars.En: Just as Jordi was about to make his decision, another customer entered the warehouse, also interested in the headphones.Ca: Oriol, però, va intervenir amb diplomàcia, explicant que Jordi havia arribat primer.En: However, Oriol diplomatically intervened, explaining that Jordi had arrived first.Ca: Jordi es va sentir alleujat i agraït, i de seguida va anar a la caixa per fer la compra.En: Jordi felt relieved and grateful, and he quickly went to the checkout to make the purchase.Ca: Amb els auriculars a la mà, Jordi es va sentir satisfet, havia trobat el regal perfecte.En: With the headphones in hand, Jordi felt satisfied, having found the perfect gift.Ca: Al vespre, en arribar a casa, Jordi va veure la cara de sorpresa de la Marina quan va obrir el paquet.En: In the evening, when he arrived home, Jordi saw Marina's surprised face when she opened the package.Ca: Els ulls d'ella brillaven de felicitat.En: Her eyes sparkled with happiness.Ca: "Estan genials, Jordi!En: "They're awesome, Jordi!Ca: Gràcies mil!En: Thanks a million!"Ca: "Jordi va somriure.En: Jordi smiled.Ca: Va aprendre que demanar ajuda no és signe de debilitat, i amb l'ajut d'Oriol, havia pogut fer molt feliç a la seva germana.En: He learned that asking for help is not a sign of weakness, and with Oriol's help, he was able to make his sister very happy.Ca: Aquesta experiència li va donar més confiança a l'hora de prendre decisions i va reforçar encara més el seu vincle amb Marina.En: This experience gave him more confidence in making decisions and further strengthened his bond with Marina. Vocabulary Words:architecture: l'arquitecturaentrance: l'entradabirthday: l'aniversariheadphones: els auricularsessential item: la peça essencialreserved: reservatvariety: la varietatelectronics store: la botiga d'electrònicacrowd: la multituddecision: la decisiótech-savvy: tecnòfilshelves: les prestatgeriesgadgets: els gadgetssmall smile: el petit somriurefrustration: la frustracióoptions: les opcionswarehouse: el magatzemsleek: elegantshigh-quality: de qualitatcustomer: el clientdiplomatically: amb diplomàciarelieved: alleujatgrateful: agraïtcheckout: la caixasatisfied: satisfetsparkled: brillavenhappiness: la felicitatsign of weakness: signe de debilitatconfidence: la confiançabond: el vincle

Programa 5x126, amb Roger Mas. Tenim una trama pr

Tenim nou disc de la banda liderada per Mike Hadreas. "Glory"

A "Els minuts escombraria" fem la ressaca dels partits del Bar

Benvinguts al "Generaci

Aquesta setmana al Males vibracions, recuperem el format habitual, amb Rubén, Òscar i l'Andreu. I el format habitual són novetats, Agenda Vibradora i secció final al nostre gust. Tenim punk Rock, Hard Rock, Garage, R&B i R&R... No està gens malament, a més a més, vos llancem una pregunta. Llistat: C S Fly - Risin uo; Exfan - Pensamiento Mágico; L.A. Witch - The Lines; Dead Meadow - The Unhounded now; Beta Máximo - Yo pago, tu disparas; Delest - No habrá; MaidVale - Fool; Títo Ramirez - El ritmo de mi anhelo; The Horrors - More than life; Barrabás - Rock And Roll Everybody; Gianna - La Cocaina; Joan Armatrading - Me myself I; Taste - Dual Carriageway pain; Foghat - Honey hush; Ten Years After - Stoned woman.

El proper programa ve carregat de contingut picadet i fresquet. Tenim 9 seccions per a que trieu quina és la que fem pitjor! - Freaks & Beers - Freaks & Kids - It's a TRAP! - La Traductora - El Yelmo - Freakòmetre - El Sacrifici - Pixel·lània - Videojocs de Paraules Esperem que us agradi!

Un concurs que ha organitzat el Síndic de Greuges de Catalunya per trobar la cançó que serà l' Himne dels Drets dels Infants de Catalunya. En parlem amb Jordi Ferrarons, director del centre

podcast recorded with enacast.com

Programa 5x119, amb Montse Guallar. Us expliquem la faula del rei que no sabia llegir! Per qu

Tenim provisions per si esclata la guerra? I les estrenes de la setmana

El programa ‘És temps de lleure‘ és l'espai que reservem cada divendres a la ràdio per parlar de propostes i activitats per al cap de setmana. Tenim per davant un parell de dies, i de nits, per gaudir de temps lliure i fer el que més ens agrada. D'idees a Lloret de Mar no ens […]

Aquest curs, des del gòTIC Ajuntament de Tàrrega, tenim una missió: compartir recursos i estratègies per fer front als grans reptes, inquietuds i preguntes de la ciutadania digital. Recupera les missions superades a https://gotic.tarrega.cat/tenimunamissio/ podcast recorded with enacast.com

Tenim un ritual que fa fora cab

El programa ‘És temps de lleure‘ és l'espai que reservem cada divendres a la ràdio per parlar de propostes i activitats per al cap de setmana. Tenim per davant un parell de dies, i de nits, per gaudir de temps lliure i fer el que més ens agrada. D'idees a Lloret de Mar no ens […]

Programa 5x110, amb Lildami. Tenim un altre fil

Com més maror, més peix. Diu la dita que com més maror, més peix. Es una forma casolana de dir que quan hi ha desordre, hi ha més possibilitats de fer captures. No entrem en detalls. Com que estem vivint una època especialment revolta, els aprofitats i els llestos surten cada dia als diaris i ens omplen el cap de notícies. La tercera guerra mundial que sembla a punt de començar, per exemple. Tenim tres o quatre personatges decidits a posar-la en marxa i només es detindran amb l’amuntegament de poder, de diners i amb les súpliques de milers d’honestos ciutadans agenollats als seus peus demanant-los clemència. Són tan absolutament imbècils que es pensen que la gent els admira i els estima. El poderós que creu, erròniament, que és estimat pels pobles que té subjugats. D’això ja en va parlar l’emperador Marc Aureli al nostre segle II. A banda dels líders mundials, en tenim més de llestos. Hauríem de nomenar el jutge Llarena, que és un personatge que també recollirà pròximament alguna medalla. Ara que lo Marxena s’ha jubilat, potser serà ell qui rebrà la medalla. Ben bé segur. Cal pensar però, que, animats per la perspectiva laudatòria, potser tres o quatre magistrats optaran a la distinció i en veurem de sonades. Com més maror, més peix. A banda del cacau que ja tenim muntat, se’ns obre un nou front amb el cas de la guerra d’Ucraïna i la despesa militar. Espanya, poc o molt, ha de col·laborar. El PP i la justícia espanyola manipuladora, s’han de posar en contra. Aquí tindrem també un festival interessant. No perdrem pistonada. Salut i repúblicaDescarregar àudio (2:13 min / 1 MB)

El "Revoluci

El programa ‘És temps de lleure‘ és l'espai que reservem cada divendres a la ràdio per parlar de propostes i activitats per al cap de setmana. Tenim per davant un parell de dies, i de nits, per gaudir de temps lliure i fer el que més ens agrada. D'idees a Lloret de Mar no ens […]

Tenim bitllets per viatjar a Fran

La vene

Nou capítol de Viatge Electrònic ja disponible!! Un programa una mica especial ja que és tracta d'un dj set. Tenim en Monqui de baixa i per això en Dosha ha volgut fer un set d'una hora de durada amb novetats de les últimes i futures setmanes. Escoltareu temes ambient, chill, techno, dub, breaks, drum & bass… Enllaç de les plataformes al link de la bio. Tracklist: 1- Space Afrika - Self 2- Loradeniz - Brick House 3- Genius of Time feat. Ashar Khan - You Make Me 4- Marcel Dettmann - Suffice to Predict (LB Dub Corp Remix) 5- Atomic moog - Landing Point 6- Small Solar System Body - Higgs Boson Discovery 7- Ibelisse Guardia Ferragutti & Frank Rosaly - Balada para la Corporatocracia (Andy Moor Remix 8- Mercy System - 22:47 9- Nazar - Anticipate 10- Imaginary Number - Shotta (Synkro Refix) 11- Quaad - Water Table 12- Coco Bryce - Bubble Tea 13- Speaker Music feat. AceMo - Techno is a Liberation 14- Genfukei - Last Farewell

Tenim melodies que posen els p

Comencem amb la The Secció on parlem de l'State of Play del passat dimecres. Entrem a Advetnures of Lolo on ens parla de "Los enemigos superiores de Spiderman". Tenim un nou Joc de les Paul·lícules. A la Pixel·lània en Magí ens parla del Touhou Danmaku Kagura Phantasia Lost. Resolem el Sacrifici de THe Substance. Avui tenim Curiositats d'en Yuyito sobre REC. Ho acabem amb Video-Jocs de Paraules. Esperem que us agradi!

Volem reivindicar un instrument modest que sempre s'ha relacionat de manera injusta amb les festes de Nadal i la tuna universit

A la primera part de Voltant i Girant parlarem de Deltebre. Comentarem l’últim ple que van celebrar on es va aprovar la zonificació escolar per al curs vinent i on també es van debatre qüestions d’actualitat com per exemple, el nou hospital de referència a les Terres de l'Ebre, la finca Bombita, el deslinde i la mancomunitat entre localitats veïnes. Ho comentarem amb el tinent d’alcaldia de Deltebre Andreu Curto.

Men

Tenim a la cabina Luke & Liam May, de Decius, trio brit

Fluent Fiction - Catalan: Facing Fear: Júlia's Journey Through Hope and Resilience Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-01-30-23-34-02-ca Story Transcript:Ca: El soroll suau de la ciutat omplia la sala d'espera de l'Hospital de Sant Joan de Déu.En: The gentle noise of the city filled the waiting room of the Hospital de Sant Joan de Déu.Ca: Les finestres grans deixaven entrar la llum freda de l'hivern, creant reflexos que ballaven sobre les parets immaculades.En: The large windows let in the cold winter light, creating reflections that danced on the immaculate walls.Ca: Júlia mirava per la finestra, intentant trobar certa pau en el bullici de Barcelona.En: Júlia looked out the window, trying to find some peace in the bustle of Barcelona.Ca: El cor li bategava ràpid.En: Her heart was beating fast.Ca: Era el dia dels resultats i, per molt que intentés distraure's, no podia evitar sentir una pressió constant al pit.En: It was the day of the results, and no matter how much she tried to distract herself, she couldn't help but feel a constant pressure in her chest.Ca: Pau estava assegut al seu costat, silenciós però atent.En: Pau sat next to her, silent but attentive.Ca: Ell coneixia l'angoixa de Júlia.En: He knew Júlia's anxiety.Ca: Sabia quant significaven aquests resultats per a ella.En: He knew how much these results meant to her.Ca: Júlia era una dona vibrant, apassionada pel pintor, però avui la seva vitalitat semblava atenuada per la preocupació.En: Júlia was a vibrant woman, passionate about painting, but today her vitality seemed dampened by worry.Ca: "Júlia", va dir Pau suaument, trencant el silenci. "Estic aquí per tu. Sempre que necessitis parlar...".En: "Júlia," Pau said softly, breaking the silence. "I'm here for you. Whenever you need to talk..."Ca: Júlia va agafar la mà de Pau.En: Júlia took Pau's hand.Ca: S'hi va aferrar com qui s'hi agafaria a una corda salvavides.En: She held onto it as if it were a lifeline.Ca: Li volia explicar els seus temors.En: She wanted to share her fears with him.Ca: Li volia dir que tenia por del futur, que estava aterrida pel possible diagnòstic de càncer.En: She wanted to tell him she was afraid of the future, terrified of the possible cancer diagnosis.Ca: Però, les paraules no sortien.En: But the words wouldn't come out.Ca: No volia preocupar-lo més del compte.En: She didn't want to worry him more than necessary.Ca: Mentre ella lluitava amb les paraules, Pau li somreia.En: As she struggled with the words, Pau smiled at her.Ca: Era el seu suport, sempre al seu costat, capaç de portar-li claror en els moments més foscos.En: He was her support, always by her side, capable of bringing light to her darkest moments.Ca: Finalment, Júlia va respirar profundament. "Pau, estic espantada", va admetre finalment. "No sé si puc fer front a tot això sola".En: Finally, Júlia took a deep breath. "Pau, I'm scared," she finally admitted. "I don't know if I can face this all alone."Ca: "Mai estaràs sola, Júlia", va respondre Pau amb serietat. "Sigui el que sigui, ho farem junts".En: "You'll never be alone, Júlia," Pau responded seriously. "Whatever happens, we'll face it together."Ca: Aquestes paraules van donar a Júlia un petit far d'esperança.En: Those words gave Júlia a small beacon of hope.Ca: Just en aquell moment, la infermera va cridar el seu nom.En: Just then, the nurse called her name.Ca: Les cames de Júlia tremolaven, però va alçar-se amb determinació.En: Júlia's legs trembled, but she stood with determination.Ca: Pau li va estrènyer la mà un cop més abans de deixar-la anar.En: Pau squeezed her hand once more before letting go.Ca: El camí fins al despatx del metge es va fer etern.En: The walk to the doctor's office seemed endless.Ca: Quan finalment va entrar, el metge la va rebre amb un somriure serè.En: When she finally entered, the doctor greeted her with a calm smile.Ca: "Júlia", va començar. "Tenim les teves proves".En: "Júlia," he began. "We have your results."Ca: Júlia va contenir la respiració.En: Júlia held her breath.Ca: El moment havia arribat.En: The moment had arrived.Ca: Quan el metge va començar a explicar-li els resultats, un sentiment de calma la va inundar.En: When the doctor started explaining the results, a feeling of calm washed over her.Ca: Fos quin fos el diagnòstic, sabia que ho enfrontaria amb valentia i amb Pau al seu costat.En: Whatever the diagnosis, she knew she would face it bravely, with Pau by her side.Ca: L'hospital va tornar a omplir-se de vida quan va sortir de l'habitació.En: The hospital was once again filled with life when she left the room.Ca: Va trobar Pau i, sense dir res, es va abocar als seus braços, més forta del que mai hauria pensat.En: She found Pau and, without saying anything, fell into his arms, stronger than she had ever thought possible.Ca: "Ara gaudirem de cada instant, Júlia", va dir Pau mentre l'abraçava amb calidesa.En: "Now let's enjoy every moment, Júlia," Pau said as he hugged her warmly.Ca: Ella va assentir, agraint no només pel seu suport, sinó per les seves paraules senzilles que li havien retornat la força.En: She nodded, grateful not only for his support but for his simple words that had restored her strength.Ca: El seu camí potser no seria fàcil, però sabia que no estaria sola.En: The path ahead might not be easy, but she knew she wouldn't be alone.Ca: Júlia, ara més resilient, va mirar Barcelona a través de les finestres grans.En: Júlia, now more resilient, looked out at Barcelona through the large windows.Ca: El seu amor per la vida i la pintura bategava amb força renovada.En: Her love for life and painting beat with renewed strength.Ca: Agafada de la mà de Pau, estava preparada per afrontar el futur, sigues el que sigues.En: Hand in hand with Pau, she was ready to face the future, whatever it might bring.Ca: La ciutat continuava respirant sota la llum d'hivern, igual que Júlia amb el seu cor ple d'esperança.En: The city continued breathing under the winter light, just like Júlia with her heart full of hope. Vocabulary Words:the noise: el sorollgentle: suauthe waiting room: la sala d'esperalarge: gransthe reflections: els reflexosimmaculate: immaculadesthe bustle: el bullicito beat (heart): bategarvibrant: vibrantto dampen: atenuarthe lifeline: la corda salvavidesthe fear: la porterrified: aterridathe diagnosis: el diagnòsticthe support: el suportcapable: capaçto face: enfrontarhope: l'esperançathe nurse: la infermerato tremble: tremolardetermination: la determinacióthe path: el camíendless: eterncalm: serèto explain: explicarto wash over: inundarto greet: rebreto hug: abraçarresilient: resilientto beat (as in heart): bategar

Tants riffs de teclat per sobre nostres que nom

Fluent Fiction - Catalan: Snowbound Revelations: Friendship in the Pyrenees Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-01-20-23-34-02-ca Story Transcript:Ca: Les muntanyes del Pirineu estaven cobertes de neu pura i brillant.En: The Pyrenees Mountains were covered in pure, shining snow.Ca: En una petita clariana, una càlida cabana de fusta oferia refugi perfecte de la fredor.En: In a small clearing, a warm wooden cabin offered a perfect refuge from the cold.Ca: Martí, Laia i Pau, tres amics de tota la vida, havien viatjat fins allà per gaudir d'una escapada d'esquí.En: Martí, Laia, and Pau, three lifelong friends, had traveled there to enjoy a skiing getaway.Ca: Martí, sempre aventurer, havia organitzat el viatge, amb la idea de fer-lo inoblidable.En: Martí, always the adventurer, had organized the trip, intending to make it unforgettable.Ca: Però una tempesta de neu els va atrapar, amenaçant els seus plans.En: But a snowstorm caught them, threatening their plans.Ca: A l'interior de la cabana, el foc crepitava al costat de la llar.En: Inside the cabin, the fire crackled beside the hearth.Ca: Martí, malgrat la tempesta, somreia.En: Martí, despite the storm, smiled.Ca: "Ei, no deixem que això ens ho espatlli. Tenim un màxim de temps per divertir-nos igualment", va dir, decidit a mantenir l'ànim alt.En: "Hey, let's not let this ruin it for us. We have plenty of time to have fun anyway," he said, determined to keep spirits high.Ca: Pau volia intentar sortir i xerrar amb el guardabosc, mentre que Laia preferia quedar-se en un lloc segur i esperar.En: Pau wanted to try going out and talking to the ranger, while Laia preferred to stay in a safe place and wait.Ca: La discussió va començar a escalfar-se, però Martí va intervenir.En: The discussion began to heat up, but Martí intervened.Ca: "Vincles. Això volem, oi? Parlem", va suggerir Martí amb calma.En: "Connections. That's what we want, right? Let's talk," Martí calmly suggested.Ca: Pau i Laia van acceptar, a contracor, però plens de curiositat per veure què passaria.En: Pau and Laia reluctantly agreed, but were filled with curiosity to see what would happen.Ca: Van encendre espelmes i van fer una sopa calenta mentre començaven a compartir històries personals.En: They lit candles and made hot soup as they began to share personal stories.Ca: Martí va encetar amb les seves pors de perdre el contacte amb ells.En: Martí started with his fears of losing touch with them.Ca: Pau i Laia van parlar dels seus propis temors i somnis.En: Pau and Laia talked about their own fears and dreams.Ca: Les hores van passar entre rialles i confessions.En: Hours passed amid laughter and confessions.Ca: La petita cabana es va convertir en un lloc de calidesa i comprensió.En: The small cabin became a place of warmth and understanding.Ca: Martí va adonar-se que, malgrat la manca d'aventures a l'exterior, aquell temps junts era just el que necessitaven.En: Martí realized that despite the lack of outdoor adventures, the time together was exactly what they needed.Ca: Finalment, la tempesta va minvar.En: Finally, the storm subsided.Ca: Van sortir, i el món brillava de nou sota una coberta de neu recent caiguda.En: They went outside, and the world shone again under a cover of freshly fallen snow.Ca: L'aire era pur i fresc, els arbres semblaven tacat d'argent.En: The air was pure and fresh, the trees seemed silver-streaked.Ca: Mirant els altres, Martí va sentir un caliu especial.En: Looking at the others, Martí felt a special warmth.Ca: No calien grans aventures per sentir-se units; els imprevistos també tenien el seu encís.En: Great adventures weren't needed to feel connected; the unplanned moments had their own charm too.Ca: Amb un últim sospir d'alleujament, Martí va saber que aquell viatge havia estat un èxit.En: With a final sigh of relief, Martí knew the trip had been a success.Ca: Havia descobert que la veritable aventura estava en la connexió, no en l'exterior.En: He had discovered that the true adventure was in the connection, not the outside world.Ca: Amb aquest pensament, els tres amics es van endinsar en el dia brillant, més propers que mai.En: With this thought, the three friends ventured into the bright day, closer than ever. Vocabulary Words:the storm: la tempestathe cabin: la cabanathe fireplace: la llarthe ranger: el guardaboscthe clearing: la clarianathe refuge: el refugithe adventure: l'aventurathe snowstorm: la tempesta de neuthe warmth: la calidesathe fear: la porthe thought: el pensamentthe confession: la confessióthe laughter: les riallesthe whisper: el murmurithe connection: la connexióthe adventure: l'aventurathe discussion: la discussióthe plan: el plathe charm: l'encísthe sigh: el sospirthe success: l'èxitthe crackle: el crepitarthe peak: el picthe bond: el vinclethe curiosity: la curiositatthe cover: la cobertathe relief: l'alleujamentthe fear: el temorthe dream: el somnithe understanding: la comprensió

Programa 5x80, amb Gori Masip. Tenim un altre artista de circ, per

Aquesta setmana al Males Vibracions, l'Andreu té pressa, però Òscar i Rubén rematen la feina. Tenim secció "Ni tan Mal" d'Eduard, novetats, Agenda Vibradora, aniversari de Sid, algun plagi, al tito Young i fantasies vàries. És el 1er del 25. Llistat: The Velvet west - Electric Buffalo; Slim Paul - Tomorro's Nest; The Wrong Society.- Find me Gone; Glándula - El shake de la autopista; Clean Lines - Want more; Montefuji - Mundo Feliz; Gailu - Euzko Polizia; Koko Jean & the Tonics -Gonna Be A Party Tonight; Los Puntos - Annie; Desmadre 75 - Saca el Güisky, Chely; Bobbie Goldsboro - Proud Mary; Ria Bartok - C’est l'amour; Alan Caddy Orchestra And Singers - Travelling Band; Pink Floyd - See Emily play; Neil Young & The Shocking Pink; Vanusa - What to do.

Aquest curs, des del gòTIC Ajuntament de Tàrrega, tenim una missió: compartir recursos i estratègies per fer front als grans reptes, inquietuds i preguntes de la ciutadania digital. Recupera les missions superades a https://gotic.tarrega.cat/tenimunamissio/ podcast recorded with enacast.com

Benvingudes i benvinguts al trenta-quatrè episodi de la vuitena temporada de Tots al Blitz! El primer programa en català dedicat a l’NFL. Som a les portes de la jornada 16, que comença aquesta nit. Tenim per endavant un cap de setmana on alguns equips intentaran entrar a playoff, molts jugadors que han de renovar intentaran fer-ho el millor possible per cobrar més i molts entrenadors es juguen en un parell de dies el seu lloc de feina. El somni humit de la patronal, vaja! Recordeu que trobareu el programa a totes les plataformes de podcàsting habituals, i que ens podeu seguir a les xarxes socials a: Twitter: https://www.x.com/NFL_enCatala Instagram: https://www.instagram.com/nfl_encatala/ TikTok: https://www.tiktok.com/@nfl_encatala YouTube: https://www.youtube.com/@nfl_encatala Twitch: https://www.twitch.tv/catalunyaradio Discord: https://t.co/LLuFs5FKAY I també el feed de programes: https://t.co/ZGvItz3DQn I no oblideu subscriure-us al nostre canal de Youtube per estar al dia de totes les novetats!

Per la psic

Tot i que vivim després de la Il·lustració, el món en què vivim encara és fosc. Tenim moltes ganes de molt més! En el cant de Zacaries, veiem que Jesús és el promès que ve a donar-nos pau i perdó i que ens ha promès tornar i acabar el que va començar quan va venir de petit. Com a cristians, la nostra esperança no està en nosaltres mateixos ni en aquest món, sinó en Aquell que és misericordiós amb nosaltres. Ell tornarà i farà noves totes les coses. Tenim ganes i esperem aquest dia! Ciutat Nova és una església per a la ciutat de Barcelona i una comunitat de persones normals i imperfectes que volem aprendre a viure segons la voluntat de Déu. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri: http://bcn.ciutatnova.cat/visita Tardor 2024 Predicador: J. J.

Tenim nou disc dels de Boston, "The night the zombies came", una excusa perfecta per fer un recorregut per la seva discografia i per projectes paral

L'Avi Sense Nom rep una trucada d'una operadora i aconsegueix que pengi ella. El Parlament dona llum verda a l'Estatuts dels Municipis Rurals: en Salvadoret agafa el megàfon. Arriba (per fi) el Black Friday: en Conrad Consum obre el seu Consumtori.

La línia de tren de Perpinyà a Vilafranca de Conflent està tallada entre Illa i Vilafranca des del 24 de juliol, quan un comboi va descarrilar a l'alçada d'Eus. Aquest descarrilament, provocat per una esllavissada, va fer que el tren impactés contra un pont que travessa la via per dalt i ara cal que SNCF i l'ajuntament d'aquest vilatge conflentenc decideixin què fan amb aquesta construcció.

Descobreix l'artista català amb qui ha col·laborat l'Angelines. La Copa Amèrica marxa de Barcelona: en Jean Paul fa divulgació sobre Nova Zelanda. Els ajuntaments catalans són els pitjors finançats de l'Estat, ho tractem a Cabralunya Informació.

Tenim nou disc de James Blake, i aix

En la prèvia esportiva del cap de setmana destaquem el derbi a Copa que disputaran demà (18:45 h) el Samà i el Bàsquet Sitges, així com el partit de la 1ª Catalana de futbol que demà (17:30 h), a Aiguadolç, enfrontarà a la UE Sitges (líder) i el Santfeliuenc (3er). Aquesta setmana parlem amb Xavier Cabezas, jugador del primer equip de la UE Sitges, i Adrià Piñol, entrenador del Bàsquet Samà. L'entrada ESPORTS: el Bàsquet Sitges vol canviar la dinàmica davant el Samà. La UE Sitges defensa el liderat en el partit amb el Santfeliuenc i tenim derbi sitgetà en la primera jornada de la lliga de futbol sala de 3ª divisió ha aparegut primer a Radio Maricel.

Benvinguts al "Generaci

Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/dik3zb99hnezcsgmkqv1i) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/scl/fi/dik3zb99hnezcsgmkqv1i/easycatalanpodcast137_transcript.html?rlkey=lo39yyodnmbtyh7s8kb4p4rmu&dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/scl/fi/q923qkohbc3bapbaivpkc/easycatalanpodcast137_transcript.pdf?rlkey=8vrwl484935oc0ysyinmelxyc&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/39596ucl5gm86qcqpawx1/easycatalanpodcast137_vocab.txt?rlkey=imlrfk91qucwis2qvabf9lpso&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/7gzkehki4bpsll6cjppp8/easycatalanpodcast137_vocab-semicolon.txt?rlkey=wi1jt0m3mvs4atftq6y2ajhqv&dl=1) Tema del dia Avui comentem els xocs culturals que hem experimentat nosaltres vivint a l'estranger, concretament a Alemanya. El menjar, els costums, la neteja, el civisme… entre d'altres. Som-hi! Fes-te membre de la comunitat per gaudir dels avantatges amb cada episodi! (https://easycatalan.org/membership) Bonus Ampliem la llista de xocs culturals amb altres anècdotes divertides. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Bon dia a tothom! Sílvia: [0:17] Bon dia, Andreu! [Com estàs?] Com anem? Andreu: [0:19] Molt bé! Carregats d'energia! Sílvia: [0:22] Molt bé, així m'agrada! Andreu: [0:23] I tu? Sílvia: [0:23] Jo també, jo també! I a més a més, aquests dies estem trobant molts bolets, molts rovellons pel bosc i això em fa moltíssima il·lusió, perquè m'encanta anar a buscar bolets, i quan sortim a caminar o qualsevol cosa, de seguida trobo algun rovelló i… m'alegra el dia! Andreu: [0:38] Que guai! Haurem d'organitzar o hauríem d'organitzar una altra excursió per anar a buscar bolets amb Easy Catalan. [Oi tant! Quan vulgueu, sí, sí!] i gravar un vídeo, perquè això s'ha d'ensenyar, s'ha de compartir. Sílvia: [0:50] El guió ja està fet, només falta que quedem, doncs. Andreu: [0:54] Perfecte. Molt bé! Doncs… ai, ara m'has deixat amb ganes d'anar a collir bolets! Bé, a veure, abans de començar aquest episodi hem de dir una cosa, fer un petit anunci, no?, i és que ben aviat, cap a finals de mes o principis de novembre, farem un canvi i és que passarem de Patreon a una plataforma pròpia. Patreon és la pàgina web des de la qual les persones es poden fer membres de la comunitat, no? Membres d'Easy Catalan. Fins ara. Però hem estat treballant en una pàgina web nova, que l'estrenarem, doncs això, molt aviat, i… què podem dir d'aquesta pàgina nova? Sílvia: [1:34] Que és una passada! O sigui, és… és que és genial, és molt visual, hi teniu tots els vídeos posats, amb les miniatures de cada vídeo, els exercicis són interactius, no és com a… a l'altra plataforma, no com a Patreon, que eren com uns PDFs que us podíeu descarregar. Quan cliqueu al vídeo, teniu tots els enllaços relacionats amb aquell vídeo, si voleu la transcripció, si voleu el vídeo sense subtítols, podeu deixar-hi comentaris, comentaris dels exercicis, comentaris del vídeo… Qualsevol cosa, és que és genial! Mireu-vos-ho, perquè és fantàstic! Andreu: [2:10] És això, que està tot integrat, no? Hi tenim els episodis de vídeo, els Super Easys, els directes, o sigui, estan tots els vídeos allà, però també tots els episodis del pòdcast i tots els avantatges relacionats. Això, exercicis, transcripcions, Transcript Player per al pòdcast, no? I podeu filtrar per tipus de contingut. Per exemple, si escolteu el pòdcast i dieu: "Mira, vull mirar-me tots els episodi… o vull escoltar tots els episodis que tenen alguna cosa de gramàtica", doncs podeu filtrar per gramàtica, per exemple. Bé, doncs això vindrà molt aviat. Llavors, si encara no coneixeu aquests avantatges, o específicament els avantatges del pòdcast, per l'episodi d'avui els hem obert a tothom. Són gratuïts, per tant… [Són gratis!] Gratis! Si mireu a l'aplicació des d'on escolteu el pòdcast, o des de la pàgina web del pòdcast, easycatalan.fm, trobareu els enllaços de la transcripció en PDF o en HTML, és a dir, que la podeu obrir al navegador, també del Transcript Player, que és la transcripció en la qual el text es va marcant en groc a mesura que sona l'àudio, i a més a més, teniu al costat l'ajuda de vocabulari, que són les paraules més importants de cada minut, traduïdes a l'anglès, i fins i tot una funció de traducció incorporada per al text, per a la transcripció. Això és una eina molt útil per aprendre. Doncs tot això és gratuït per a aquest episodi, així com el bonus del final. Sílvia: [3:41] Ah! El bonus també…? Andreu: [3:43] El bonus també. Al final de l'episodi, quan sentiu la música, espereu-vos perquè continuarem parlant una mica, i així veureu en què consisteix això del bonus. Sí? Sílvia: [3:53] Sí. Andreu: [3:54] Molt bé! Doncs què, Sílvia, de què parlarem avui? Tema del dia Sílvia: [4:01] Doncs avui porto el tema xocs culturals. Andreu: [4:04] Ah, molt bé! No hem parlat encara en cent trenta-set episodis de xocs culturals? Sílvia: [4:09] Doncs no ho sé, la veritat. Potser sí, eh? Potser els hem anat dient així, de tant en tant. Andreu: [4:13] Potser de passada, no? Sílvia: [4:15] Sí, algun… algun segur que l'haurem dit, però avui porto el tema xocs culturals i concretament xocs culturals entre Alemanya i nosaltres, Catalunya, perquè, com ja havíem comentat aquí, amb l'Andreu ens vam conèixer a Alemanya, tots dos hi hem estat, hi hem viscut alguna temporada, i per tant, potser és el que tenim més en comú per parlar de xocs culturals amb un altre… amb un altre país. Andreu: [4:41] D'acord, molt bé. "Super!" Sílvia: [4:45] D'acord, doncs, comencem amb el primer xoc cultural. Andreu: [4:49] A veure, quin és? Sílvia: [4:50] El temps, el temps meteorològic a Alemanya no és igual com aquí. Hi plou molt més, fa molt més mal temps que no pas aquí, i jo me'n recordo que quan me n'hi vaig anar a viure, al principi feia l'actitud catalana, no? "Oh, avui plou, em quedaré a casa". Perquè això és molt nostre, no? O sigui, fa mal temps, no? "Sembla que potser plourà, avui no faré el que tenia planejat fer". I quan portes una setmana tancada dintre casa, dius… Andreu: [5:26] Sí, o com quan neva, i de cop tanquen les escoles i es paralitza el país, no? Quan ha nevat una mica. Sílvia: [5:32] Clar, doncs no pot ser. I llavòrens fas l'actitud alemanya, no?, que és: "És igual que plogui, és igual que caigui el diluvi universal, agafarem un paraigua i ens en anirem a fer el que ja havíem pensat que faríem". Andreu: [5:45] I la vida continua, sí. Sílvia: [5:47] Exacte, i la vida continua, i penseu que funciona, perquè jo m'hi vaig ja acostumar, vull dir, és que tant era, ja portava un paraigua sempre dintre de la bossa i quan plovia, doncs, treies el paraigua, i quan no plovia, perquè això també era aquest temps canviant que mai saps, doncs això, sí, i els alemanys tenen una frase que és… per mi és or, que diu: "Du bist auch nicht aus Zucker". Eh, que no ets de sucre? Doncs vinga, cap a fora. Andreu: [6:16] Sí, i a més a més, que amb aquests canvis de temps, perquè a més, no és que plogui sovint, sinó que durant el dia pots tenir com moltes estacions en el mateix dia, no? Que ara plou, que ara surt el sol i és estiu… És allò que no saps què posar-te. Sílvia: [6:33] És que és de bojos, és de bojos, sí, sí. El temps és un xoc cultural molt… molt fort, perquè jo me'n recordo la primera vegada que vaig passar tota una setmana sense veure el sol. Va ser un trauma grandiós per mi. Però molt, eh? Andreu: [6:49] Ara, t'he de dir que, com vam explicar, com vaig explicar a l'episodi aquell en què vam dir com ens vam conèixer, aquell mateix estiu, jo després vaig anar a Dublín. I a Dublín plovia el doble o el triple. Llavors, vull dir… només com a indicatiu, se'm van trencar tres paraigües en una setmana. Saps? Sílvia: [7:11] Hòstia, Andreu. D'acord. Sí, crec que el temps meteorològic és un tema molt important, un xoc molt cultural per nosaltres. I és això, o sigui, crec que hi ha gent que no valora gens el temps que tenim aquí a Catalunya, però és que el sol brilli cada dia és una cosa impressionant. [Ja, és veritat.] I que s'ha de valorar moltíssim. Andreu: [7:33] Té la part positiva i la negativa, no? Tenim molt de sol, però alhora tenim poca aigua, llavors… Sílvia: [7:39] Sí, sí, clar, sempre hi ha coses positives i negatives però… bé, vull dir… de veritat, o sigui, impressionant. I clar, jo aquesta actitud que ja vaig agafar, que ja vaig agafar com a rutina allà, me l'he quedada, vull dir, quan arribo aquí i veig que plou, jo si tinc ganes de fer el que volia fer, ho faig i ja està. Vull dir, agafo el paraigua i me'n vaig a caminar igualment. Per què no? O sigui, per què hem de canviar els plans per culpa del temps? De vegades es poden fer igual. Andreu: [8:06] Sí, moltes vegades sí. Però també és veritat que amb la pluja, clar, és… és una cosa molt nostra, no?, que quan plou diem: "Ah, doncs mira!" I és com una excusa per tenir un dia de reclusió a casa, no?, de dir: "Em faig una infusió, em poso una pel·li…" No? Jocs de taula… Sílvia: [8:23] Però això ja és ganduleria, eh? Això ja és ganduleria. Vull dir, ja no en tenies ganes al principi. Andreu: [8:29] A vegades falta una petita excusa, no?, per donar-nos un petit plaer. Sílvia: [8:33] Ah! D'acord, d'acord. Quedem així, doncs. Andreu: [8:35] Molt bé. Què més? Sílvia: [8:37] Següent. El fet de que quan arribes a casa d'algú has de treure't les sabates. Andreu: [8:43] Ah, sí. Sí, sí. I anar amb mitjons o anar amb sabatilles, no? Sílvia: [8:48] Sí. A mi em va sobtar moltíssim, perquè és una cosa que jo no havia fet mai a la vida. Vull dir, jo si anava a casa d'algú, jo no em treia les sabates. Vull dir, entrava a la casa en qüestió amb les sabates i ja està. I allà, no. O sigui, al rebedor, a l'entrada de casa, has de deixar les sabates totes allà i entres o descalç o amb mitjons, sí. I és… és molt curiós… bé, a mi em va sobtar molt, entenc la lògica, perquè clar, com que el temps no és com aquí, doncs, les sabates o estan molles o havies trepitjat neu i estan mig enfangades, no? I té lògica, vull dir, està bé, està bé. Però sobta. A mi em va sobtar. Andreu: [9:26] Sí, a mi també, perquè no és l'habitual, aquí. Jo crec que cada vegada més, ara hi ha moltes cases i pisos en què veig el costum aquest, no?, de treure's les sabates, i que està molt bé, perquè, coi, les mateixes sabates amb què vas pel carrer, doncs… Sílvia: [9:41] Sí, sí, sí, sí. Andreu: [9:43] No… bé, embruten la casa, no? Sílvia: [9:44] Que sí, que sí, ho entenc, ho entenc. Andreu: [9:46] A part que és molt més còmode anar descalç i és bo pels peus, o amb sabatilles, no?, que no amb les sabates tot el dia. Però sí, quan… és veritat, els primers viatges a Alemanya és una cosa que et sobta perquè a més és la cosa habitual allà, no? Aquí potser no és el més habitual, o no ho era tant, i allà sí. És veritat. Sílvia: [10:05] És curiós. També… També cal dir que potser el… els sistemes de calefacció i el sis… el terra també és diferent, no?, vull dir que de vegades, també, això es nota, perquè clar, si tinguessis rajoles sempre a tots els pisos i a totes les cases, potser el tema d'anar descalç, perquè la rajola és molt més freda que no pas el parquet o d'altres tipus de terres, doncs, potser també seria diferent. Andreu: [10:33] Clar, sí, perquè aquí els pisos en general, o les cases, no estan tan ben aïllades com al nord d'Europa, no? O més cap al nord. Llavors, clar, és això. Aquí tenim molts terres de rajola, no tant parquet. Sílvia: [10:48] Tot i que ara ja la tendència està canviant, no? Que la gent es posa molt parquet a casa i tot això. Però sí, sí. O sigui, clar, la rajola, si toques la rajola freda a l'hivern amb els peus, acabes congelat al… al cap de dos segons, llavons, sí. Andreu: [11:03] Sí, sí. Bé, el… el Katalanski, el Halldór Már, va dir, no?, que… que ell va conèixer el fred, ell és d'Islàndia, però va conèixer el fred a Barcelona. Per això, perquè els pisos no estan ben aïllats, tèrmicament. Sílvia: [11:15] I aquí, (bé), aquí a Barcelona i a d'altres llocs, hi han molts… molts pisos que no tenen ni calefacció. Que aquesta és una altra, no? Vull dir… Ja sé que tampoc fa tan fred, però una mica de calefacció potser sí que caldria. Andreu: [11:30] Sí. Molt bé. Sílvia: [11:32] És curiós. Andreu: [11:32] Què més? Sílvia: [11:34] Següent. Un dia, que em va quedar gravat al cap, vaig anar a una ciutat a fer de turista, a visitar-la, i en un carreró em vaig trobar una gent que a casa seu hi tenien abelles i venien pots de mel i també pots de melmelada. I havien posat com un estand a davant de casa seu amb pots de mel i pots de melmelada i una caixeta al costat per deixar-hi els diners. Andreu: [12:00] D'acord. Sílvia: [12:01] I això era així sempre. Vull dir, no és que hi hagués algú que en aquell moment no hi era i perquè havia marxat i tornava al cap d'un moment, sinó que sempre ho tenen allà. I llavons, si tu passes per aquell carreró i vols un pot de mel o de melmelada, agafes el pot de mel o de melmelada i deixes els diners. Andreu: [12:17] Aquí, una altra persona, és a dir, aquí algú agafaria el pot dels diners, no? Sílvia: [12:22] I tots els pots de mel i melmelada. Andreu: [12:25] I apa, adeu! Sílvia: [12:28] I em va sobtar moltíssim perquè vaig pensar: "Fixa't tu quina cultura tan bona que puguis fer això". Perquè aquí no quedaria ni la caixa en què hi han els pots. Andreu: [12:39] Això de confiar en la bona fe de l'altre, no? Dels altres. Sílvia: [12:43] És molt fort, a mi em va sobtar moltíssim, perquè aquí lligues les bicis i se t'enduen el candau i tot. Andreu: [12:51] Total. Això em va xocar molt… és veritat, al viatge aquell mateix de Freiburg i a la resta, no?, però que hi ha… crec que ara ja no és tant així, perquè també hi ha robatoris, però hi havia moltes bicicletes que no estaven ni lligades, o sigui, aparcades, recolzades sobre una barana, sobre una paret, i no estaven lligades, o potser lligades però sobre si mateixes, no?, la roda amb… amb el ferro del quadre, i ja està, no estaven lligades amb… amb una barana o un… un fanal, no. I això em va sobtar, em va sorprendre. Sílvia: [13:21] Sí, això és veritat, o sigui, hi ha robatoris com a tot arreu, però aquest xoc, o sigui, em va sobtar moltíssim, perquè una cosa així no… no seria possible, vull dir… no. Andreu: [13:32] Això també em va… és a dir, també em vaig trobar amb una cosa semblant l'any passat, que vaig anar pel nord d'Alemanya, a les vacances. Vaig anar a Lübeck i allà… no sé si has estat a Lübeck, però hi ha un riu que envolta, diguéssim, la ciutat, no? I llavors, en aquell riu hi fan rem, o sigui, hi ha com un parell de clubs de rem, i tu pots anar allà i apuntar-t'hi o llogar un rem, però hi havia una associació que deixava els rems gratuïtament o a canvi de la voluntat. Sílvia: [14:05] D'acord. Andreu: [14:06] D'acord? I jo penso: "És que aquí això és impossible, perquè, vull dir, els rems són cars, reparar-los és car", saps? Aquí no, això no… no passarà. Sílvia: [14:19] És molt trist, no?, perquè m'agradaria que això passés també aquí. Vull dir, que hi hagués aquesta bona voluntat. I estic segura que hi ha molta gent que es comporta correctament, no? Andreu: [14:28] Total. Sílvia: [14:29] No estic dient el contrari, però és curiós. Em va xocar moltíssim. Andreu: [14:34] En fi, cultures diferents! Sílvia: [14:37] Sí. La següent és la cosa que m'ha fet més fàstic de la meva vida. Andreu: [14:42] Ai. Sílvia: [14:44] O sigui, jo sé que la fregona es va inventar per aquí, a Espanya o no sé on, per aquí en algun lloc. Però, per favor, adopteu-la. Compreu fregones. O sigui, la cosa que m'ha fet més fàstic d'aquest món és que com que no fan servir fregones, vaig veure un senyor, que era l'encarregat de netejar una estació de tren, i en comptes de fregar el terra de l'estació de tren, que per norma general les estacions de tren diguem que no són gaire netes, ho fregava amb una mopa i, o sigui, treia això de tela que hi ha al cap de la mopa amb les mans, ho cargolava amb les seves pròpies mans i ho tornava a ficar dintre l'aigua, bruta, per tornar-ho a posar en la mopa, m'entens? M'entens el que t'estic explicant? [Sí, sí.] És la cosa més fastigosa que he vist a la meva vida i a… al pis on vivia, al pis de… d'estudiants on vivia, tampoc hi havia fregona i també ho havíem de netejar amb la mopa. O sigui, fer el mateix procés que aquest senyor, però jo ho feia amb guants perquè em moria del fàstic, també. Llavors, em… per favor, adopteu una fregona. Andreu: [16:00] Adopteu una fregona. Un motxo, que dic jo. Sílvia: [16:04] Tu vas fregar amb fregona o amb… amb mopa? Andreu: [16:08] No, amb… amb el motxo. Sílvia: [16:10] Ah, sí? En teníeu? Andreu: [16:11] Ah, no, a Alemanya? Sílvia: [16:12] Sí. Andreu: [16:13] No, això… bf, la veritat, no me'n recordo. No me'n recordo. Al pis… Als pisos on vaig estar, jo crec que hi havia motxo. Sílvia: [16:21] Jo no. I fins i tot vaig organitzar una reunió amb els companys de pis i els hi vaig dir: "No podríem comprar una fregona?" Perquè n'hi han! Vull dir que no les... o sigui, jo n'he vist, jo n'he vist. Es podria comprar. I els hi vaig dir: "Si voleu la pago jo". I em van dir: "No, no, no, és que les fregones són molt brutes". I jo: "Què?" O sigui, quina raó és aquesta, o sigui… Andreu: [16:45] Bé, a veure, no sé si és una cosa general a Alemanya, però jo he de dir que a totes les cases on he estat, que en són unes quantes, perquè vaig fer tres intercanvis amb l'institut, amb tres famílies diferents, i després viatges d'aquests en què estàs en una casa d'acollida, també, totes les cases estaven netes i polides. Sílvia: [17:04] Jo no dic que no! Jo no dic que no, jo no dic que no! Però… però… però una fregona, sisplau. Andreu: [17:10] D'acord. Hosti, parlant de neteja, hi ha una altra cosa que per a mi, eh… o sigui, ha sigut com un petit xoc cultural, i és que a Alemanya és molt molt habitual trobar-se a la dutxa aquest estri, que no sé com es diu, per netejar el vidre de la dutxa perquè no s'hi acumu… eh… perquè no quedin taques de calç, no? Sílvia: [17:33] Clar, sí, sí! Sí, molt típic, sí. Però aquí també, eh? Andreu: [17:36] No, però aquí no és tan típic! Sílvia: [17:38] Ala! Sí! Andreu: [17:39] No, no, allí… allà estan obsessionats amb això! Sílvia: 17:43 (Bé), va, d'acord, d'acord, el grau potser és diferent. Però sí, sí. Sí, sí. Andreu: [17:48] Jo aquí no ho havia vist mai, en canvi allà ho veia a tot arreu. Sílvia: [17:52] Sí, però és… és molt típic. Andreu: [17:54] O sigui, que existeixi aquest estri, sí. Però que l'hagi d'utilitzar tothom quan acaba de dutxar-se, això jo no ho havia vist, aquí. En canvi allà és com obligatori, quan t'acabes de dutxar… eh… netejar el vidre. Sílvia: [18:06] És que facilita molt la feina. Sí. Andreu: [18:10] Sí, no, si em sembla fantàstic. Sílvia: [18:12] Sí, sí, sí. Andreu: [18:13] Però va ser com un xoc cultural, no? Sílvia: [18:14] D'acord. Següent xoc cultural. Tema menjar. Jo estic molt acostumada a cuinar. Ja n'hem parlat d'altres vegades, cuinar pel dinar, cuinar pel sopar. Potser hi ha algun sopar que no cuines perquè ja ho tenies cuinat, però menjar calent. I a Alemanya, en moltes cases, és… és molt comú no cuinar. Vull dir, menjar un… un pa amb alguna cosa, o fins i tot no dinar, no? Fas un esmorzar molt gros i no dines, i llavòrens, quan ha… són una mica passada l'hora de dinar per nosaltres, llavons fan el "Kaffee und Kuchen", no? O sigui, llavors ens fotem un tall de pastís enorme i un cafè. I això, el tema dels… del canvi d'hàbits alimentaris, per mi és un xoc cultural grandiós. No menjar calent per sopar, de vegades al cap de setmana no cuinar per dinar… Buà! Per mi va ser com: "Però com pot ser que la família el diumenge no mengi tota junta el dinar?" Per mi va ser molt fort, aquest xoc. Andreu: [19:22] Sí, jo crec que nosaltres ho tenim com molt més fixat, no?, que tant dinar com el sopar és com menjar calent, seient a taula, amb família, no?, dedicant-hi l'estona necessària… [Sí.] Potser, fins i tot, si és cap de setmana, doncs, amb sobretaula o amb petita migdiada després, qui vulgui. I clar, això és un xoc cultural que ens trobem amb altres cultures, doncs… més del nord, no?, que pot ser al migdia fan un mos, potser aquesta seria l'expressió adequada, no? "Fer un mos", que és com 'menjar alguna cosa ràpida', en lloc de seure a taula, dinar bé… no? Sílvia: [19:58] És molt curiós, molt. I per mi, que és una cosa que és com… és el que has dit, no?, que està molt inculcada a… a les nostres vides, vull dir, dinar, sopar… o sigui, són coses com que sí, que les has de fer i que, a més a més, doncs no és només una llesca de pa amb alguna cosa. Vull dir, no, has de menjar alguna cosa calenta. O… M'entens? O sigui, que és el procés de cuinar i, a més a més, menjar tots junts. I de cop arribar allà i que la cuina gairebé no la faiguin servir, com si diguéssim, comparat amb nosaltres, és com: "Aaaah!" I per mi ja saps que el menjar és molt important. La meva rutina alimentària és… per mi és una de les bases principals de la vida, vull dir… I va ser un xoc molt gros, molt. Andreu: [20:48] Jo en aquest sentit soc molt diferent, perquè allà on vaig m'adapto, dic: "Ah, funciona així? Vinga, perfecte, doncs… ja em va bé!" I provar coses noves i… no sé, ho trobo com… com una curiositat més i… i sí, no em fa res adaptar-me a nous costums o altres tipus de menjar, no? O sigui, per mi això, cap problema. Molt bé! Més xocs culturals? Sílvia: [21:13] El següent és el… el tema dels mercats de puces. Andreu: [21:16] Ah, sí. Sílvia: [21:17] Que de mercats de puces també n'hi ha moltíssims a França, vull dir, només cal travessar la frontera i ja de seguida en trobes, no? Però aquí potser no és tan típic que n'hi hagi tants tants tants tants. I a mi les fires i mercats m'han agradat sempre, perquè amb la família sempre hi hem anat i tinc molt el costum d'anar-hi. I per mi va ser un xoc cultural positiu, perquè cada cap de setmana hi havia un "Flohmarkt", no?, un mercat d'aquests de puces, en què la gent treia tots els trastos i "catxarros" que tenen per casa que no volen més i els posen allà tots junts en paradetes i pots anar a mirar a veure si hi ha alguna cosa que t'agrada. I m'encantava. M'encantava. I pensava: "Tant de bo hi hagués també això allà!" I ara està començant a haver-hi tot de mercats d'aquests cap a la zona de Girona. Andreu: [22:08] Sí. Recordo que l'última vegada que hi vam anar, vam estar allí una estona mirant pel mercat de… d'antiguitats. Bé, aquí tenim mercats d'antiguitats, eh?, potser és això que dius tu, que no n'hi ha tants… Sílvia: [22:18] Sí, però no és el mateix, eh? No és el mateix. Andreu: [22:19] Ja, i no són… no són el mateix concepte, perquè el concepte així pot ser més modern, són com mercats en què fins i tot hi ha, ara bé, pots trobar-hi com "food trucks" i paradetes de menjar, música, no-sé-què, és com tot un esdeveniment, no? Aquí, en canvi, el més típic eren com aquests mercadets petits de… d'antiguitats, no? Com el més semblant al mercat de puces, eren mercats d'antiguitats, que sobretot eren com objectes antics que podien jo-què… que podien ser, per exemple, vaixelles, rellotges, segells i monedes, mobles, també… Sílvia: [22:57] Però clar, aquests mercats d'antiguitats potser els paradistes, les persones que fan les parades, és la seva feina, vull dir, ells van de fira en fira venent aquests productes, però en canvi, en aquests mercats de puces d'Alemanya són persones que tenen la seva feina, que no es dediquen a això, però que aquell dia han netejat a casa o han fet endreça del garatge, han trobat una sèrie d'objectes que la família ja no fa servir perquè els nens han crescut o pel que sigui, i els han tret allà per vendre. I llavons trobes jocs que ja no juguen els nens, o roba, o no sé, estris de cuina que ja no fan servir. Alguna màquina que van comprar al seu dia perquè els hi va fer gràcia, l'han fet servir dues vegades i no la volen més. I és curiós que es faigui això, perquè aquí no hi ha tant el costum de vendre aquests objectes. Ara potser amb aquestes aplicacions en què pots vendre en línia i tot això, potser sí, però el fet de treure tots els veïns les coses que no volen al carrer i tot això, no gaire. Andreu: [24:03] Sí, i si vas a Berlín, per exemple, al… al mercat aquest del Mauer Park, clar, allò sí que és un xoc cultural, perquè és una cosa enorme… [Sí.] Amb molta… sí, és com molta cultura de carrer… [Sí.] És… És molt guai. Sílvia: [24:20] Però allà fins i tot, vull dir, hi ha com… pots menjar-hi, vull dir, hi ha com "food trucks" o restaurants, no sé com dir-ho, o sigui, hi ha… hi ha llocs on dinar… allò sí que és gros, vull dir, és molt diferent. Andreu: [24:32] Sí, sí. L'abraçada de la Sílvia Sílvia: [24:38] Doncs avui vull fer una abraçada molt molt molt forta a totes les persones que hagin anat a viure a un altre lloc, a un altre país, i segur que hi haurà dies que tindreu enyorança, que us queixareu de la gent i (dels seus) costums, de les coses que no podeu creure que siguin així, però espero i desitjo que trobeu un lloc on viure envoltats de persones que us estimin, que us ajudin quan ho necessiteu i que facin que us sentiu com a casa. Cuideu-vos moltíssim, molt molt molt, i molts ànims amb tots els dies! Andreu: [25:11] Fantàstic! Doncs, una abraçada a totes aquestes persones que hagin anat a viure a un altre lloc i, dit això, ja acabem l'episodi. Recordeu, aquest episodi té tots els avantatges gratuïts, per tant, ara, després de la música, hi haurà uns minuts més de conversa i, si us agraden aquests avantatges i creieu que us poden ser útils per al vostre aprenentatge, recordeu que us podeu fer membres de la comunitat des de easycatalan.org/membership, i amb això també tindreu l'accés a Discord, que és on xerrem cada setmana, per escrit i parlant de viva veu. Per tant, això, moltes gràcies a tothom per escoltar-nos, als membres de la comunitat, al Joan i la Irene i a tu, Sílvia, per preparar aquest tema d'avui. Sílvia: [25:57] I a tu, Andreu. Moltíssimes gràcies a tothom! Adeu! Andreu: [26:00] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Tenim tres dels actors impulsors del musical "

Amb la Mayka Navarro parlem de l'

Notes del programa Quina diferència hi ha entre la Renfe i els Ferrocarrils de la Generalitat? Es pot arribar a tot arreu en tren? Són puntuals, els trens? Avui tenim el Matthew amb nosaltres per parlar d'una de les coses que més li agraden: els trens! Classes de conversa amb Easy Catalan (https://classes.easycatalan.org/) Easy Catalan recomana Senderisme en tren (https://senderismeentren.cat/) Bonus En Matthew ens explica alguns trucs (o trampetes) per fer que els viatges en tren ens surtin més econòmics. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:15] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:17] M'han dit que per allà, per Berga, està plovent molt, no? Sílvia: [0:20] Molt, molt. Si sentiu trons o pluja i això, sapigueu que està caient un bon patac. Andreu: [0:26] Aquí ahir a Barcelona també va estar… bé, ahir del dia que vam gravar aquest episodi, va estar plovent moltíssim, bé, moltíssim, va estar plovent tot el dia, que és una cosa també poc habitual aquí, a Catalunya en general, però a Barcelona també, no? Tenim poca pluja. Per tant, bé, celebrem que plogui, que així s'omplen els em… els embassaments i vol dir que hi haurà una mica menys de sequera. Bé, Sílvia, et volia mostrar, abans de començar amb el tema del dia i tot això, un àudio que ens va arribar del Gustavo. El Gustavo és de Veneçuela i és un dels afortunats que va guanyar un llibre amb el sorteig que vam fer al vídeo de les llibreries. Sílvia: [1:05] Molt bé! Doncs enhorabona! Andreu: [1:07] Sí, enhorabona, primer de tot, Gustavo! I bé, escoltem el seu missatge. Gustavo: [1:11] Bon dia, Sílvia! Bon dia, Andreu! Em dic Gustavo, soc de Veneçuela i fa set anys que visc a Barcelona. Soc estudiant de català des de fa gairebé un any i mig al CPNL i ara mateix estic fent l'Elemental 3. I abans de tot, volia agrair-vos per l'ajuda immensurable que ens doneu amb el pòdcast els vídeos de YouTube, les classes particulars, els camps d'estiu i totes les activitats que feu per ajudar els estudiants de català com llengua estrangera com jo i per mantenir viva aquesta llengua tan bonica. Crec que no podria mai agrair-vos prou. A més a més, volia agrair-vos per tots els consells i recomanacions de llibres, pel·lícules, cançons i tots els recursos disponibles per aprendre a millorar la llengua. Que sapigueu que al Consorci de vegades utilitzem alguns dels vostres vídeos per començar un debat o discutir alguna cosa en català. Sens dubte, tot el treball que feu és molt útil i és molt ben rebut i apreciat per nosaltres. Llavors, no pareu mai de fer el que feu, perquè ho feu molt, molt bé! Andreu: [2:25] Carai! Sílvia: [2:26] Renoi! Escolta, quina felicitació! Doncs moltes gràcies a tots els que escolteu el pòdcast, mireu els vídeos i feu servir els materials. Andreu: [2:37] Sí. I està bé saber que també l'utilitzen des d'altres llocs on s'ensenya català no?, o des de llocs on… on s'ensenya amb classes, amb gent, no?, com el Consorci per la Normalització. En aquest sentit, també hem de recordar que nosaltres també oferim classes, no?, i concretament ara al juliol farem classes de conversa, durant les tres primeres setmanes, per a aquella gent que vulgui participar al Campus d'Estiu i vulgui escalfar motors, però també per a qualsevol persona que vulgui practicar el seu català parlat, no? Sílvia: [3:09] Sí, perquè de vegades anem a classes de català de qualsevol llengua i només ens ensenyen gramàtica, vocabulari, eh… fem vídeos, no?, coses d'aquestes, però no hi ha el moment mai, no es troba mai el moment de poder parlar, de poder fer una conversa. Doncs aquest és el moment, ara, al juliol, és quan farem aquestes classes de conversa perquè tots tingueu l'oportunitat d'expressar-vos i millorar el vostre català. Andreu: [3:31] Exacte, per tant, queden molt pocs dies per començar aquests cursos de conversa. Teniu tota la informació a classes.easycatalan.org. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Notes del programa En poques setmanes hem votat dues vegades: a les eleccions catalanes i a les europees. En aquest episodi parlem del vot exterior i del fet d'anar-se'n a viure a l'estranger. Classes de conversa amb Easy Catalan (https://classes.easycatalan.org/) Campus d'Estiu d'Easy Catalan (https://campus.easycatalan.org/) De què parlen els catalan? Hi ha prop de 300.000 catalans que viuen a l'estranger i que ho tenen molt difícil per votar a les eleccions catalans. Per què passa, això? Taller de llengua Quin verb és millor, mudar-se o traslladar-se? Easy Catalan recomana Sèrie Tor, de Carles Porta (https://www.ccma.cat/3cat/tor/) Pòdcast Tor, tretze cases i tres morts, de Carles Porta (https://www.ccma.cat/3cat/tor-tretze-cases-i-tres-morts/) Bonus Parlem de l'impacte turístic que ha tingut la sèrie de Tor i de l'efecte dels continguts que esdevenen virals. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia a tothom! Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:17] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] Com estàs? Sílvia: [0:19] Bé, i tu? Andreu: [0:20] Molt bé! Mira, fa poc vam rebre un comentari a l'episodi sobre la cultura popular, i aquest comentari és d'una noia de Costa Rica, es diu Noelia, i ens explica… bé, et llegeixo el comentari directament, diu: "Hola! Soc de Costa Rica i em va agradar molt aquest episodi, especialment perquè al meu país també tenim els gegants, los gigantes, a les festes del poble. Que guai! O com diem nosaltres, ¡qué chiva!" Sílvia: [0:48] ¡Qué chiva! Sí. Andreu: [0:50] ¡Qué chiva! Doncs que curiós, no? De fet, l'altre dia, a una trobada presencial que vam fer a Barcelona, en què hi havia gent de Brasil i gent de Costa Rica, es veu que els gegants també existeixen a altres països, a part de Costa Rica, no? O sigui, a una zona del Brasil també n'hi ha… Llavors… I em van ensenyar imatges i són pràcticament idèntics als nostres. Sílvia: [1:13] Molt bé, genial, fantàstic! Doncs mira, ja tenim alguna cosa en comú! Andreu: [1:17] Realment no hi ha res com viatjar per adonar-te que al final les cultures s'assemblen més del que pensem, no? I… que pot ser hi ha alguna influència catalana en tot això, tampoc ho sé. Sílvia: [1:28] Crec que a Costa Rica hi va haver un català com a president. Podria ser? Si no m'estic equivocant. Andreu: [1:34] No ho sé. Bé, en fi, moltes gràcies pel comentari, Noelia. Ella ens va escriure aquest comentari directament a Spotify. Hi ha gent que ens escolta des de Spotify, d'altra gent que ho fa des de les aplicacions, cadascú des d'on vulgui, però feu-nos arribar el… les vostres opinions, que ens van molt bé per saber, doncs, si el contingut que fem és útil, o no, o què us interessa més… Sílvia: [1:58] O què podem millorar… Andreu: [1:59] Què podem millorar, exacte. D'acord? Llavors, com a primera cosa, aquesta. Com a segona, crec que hem de recordar que al juliol teniu l'oportunitat de practicar molt molt molt el vostre català. Sílvia: [2:12] Sí. Crec que és una oportunitat única, perquè no s'ofereixen gaires cursos intensius per poder parlar i… i crec que és molt útil per a tots els aprenents. Així que si voleu practicar i parlar i parlar i parlar, apunteu-vos a les classes que hem preparat per les tres primeres setmanes de juliol. Andreu: [2:30] Exacte. Tenim cursos de cinc hores setmanals i de tres hores setmanals. Sílvia: [2:36] Exacte. Andreu: [2:37] I dels diferents nivells. Per tant, podeu triar, també hi ha diferents horaris, podeu triar els que… el que us convingui més, i sobretot és això, que són classes de conversa. I ja, si ho voleu rematar i ser uns màsters megacracs, doncs us apunteu al Campus d'Estiu, que també és al mes de juliol, l'última setmana. Sílvia: [2:56] Exacte. Per les classes ho trobareu a classes.easycatalan.org i pel Campus, campus.easycatalan.org. Andreu: [3:04] Perfecte. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Tenim temps? Si responem que no a la pregunta, que en realitat ens falta temps, possiblement