Montcada Bifurcació

Moltíssimes gràcies a tothom per aguantar-nos cada setmana durant totes tres temporades. També gràcies a l'equip d'aquest programa: Jordi, Carles, Pere, Sergi i Núria, per fer-nos riure cada setmana. I per permetre'm a mi, l'esclau que puja els programes a ivoox i escriu aquestes línies, menjar calent un dia a la setmana amb el sou que em pagueu. Gràcies per acabar al patrocinador, Salsas Choví. I a sa puta mare.

Al camp i a la platja fa calor i la gent es paseja en banyador. El Sol apreta, per fi arriba l'estiu i ve amb aquest programa de la mà. Comença ja, ja és aquí, el que més t'agrada a tu: És el Montcada, és el Montcada, el programa de l'avi i el nen. Has de saltar per evitar que la vaqueta et foti una bona revolcada, arribar a la gran final i ser el nostre campió. Sí, senyor!

Avantpenúltim episodi del Montcada Bifurcació on un cop més ens queixem de tot i ho fem tots cinc alhora. Alhora perquè no hem tingut cap Dalsy i perquè no parem d'interrompre'ns els uns als altres. Som així de graciosets, tu. Res més, que visca Espanya i tal i ànims amb la turra de l'Eurocopa, l'Eurovision dels heterosexuals.

A veure, joder, que portem 34 programes ja, que hauríeu d'anar sabent de què van els nostres episodis! Doncs parlem de menjar, de coses que hem vist a Twitter, fem la merda del Trívial i us anunciem la data de l'últim Montcada Bifurcació. Voleu saber quan serà? Escolteu-nos. O no, que no som la vostra mare.

Hola, coneixeu en Jordi i la Núria? Són uns bebitos. Encara fan olor de Dalsy. I per això ens reinventem els tres rucs que quedem per aixecar el programa. Concursos, seccions noves i merda de la bona. Amb molts forcs articificials. Seguir escrivint coses fins que la barra del SEO estigui en verd perquè, joder, hem d'arrib

Sí, tenim una membre viral. I aquesta setmana hi som tots, fet que confirma el que tots temíem: hi ha un dels cinc que sobra, i és l'audiència qui ha de decidir a qui enviem dins el dinosaure. No sé, digueu-nos-ho a les nostres xarxes socials. O comenteu-ho aquí, jo què sé.

Sí, volem sortir de farra amb Déu nostro senyor, què passa? Apart de tot això, ens fem el nostre govern a mida amb consellers de la mida de Vegeta o el paio del gif de les palles robòtiques, seguim liant-la amb el trívial, analitzem els amics borratxos i supliquem que ens seguiu a xarxes.

A veure, si no sabeu triar entre migdiada i anar a dormir i voleu totes dues coses alhora després no us queixeu de què fem algun Dalsy de tant en tant. Tothom sap que quan es dorm és a la nit. O QUÈ SOM? ESPANYOLS? Bueno, sí, tècnicament sí. Millor callo.

Ens hem tornat locus i hem decidit jugar a D&D? Doncs mira, no. Però busquem la millor mascota de la història i ens queixem que a la tele hi surtin surtin periquitos malalts i ratolins drogats. Ah, i estrenem presentador perquè el Jordi tenia un tema a Catalunya Ràdio.

Vaja, vaja, el Hellfest? Que potser sonarà... METALL EN CATALÀ? No ho sabem, ens hem quedat en què la Núria és tan jove que ni tan sols coneix el Thalassa. La veritat, que aquests post-millenials no saben res de bo de la vida. A tot això, seguim odiant coses, fent jocs estúpids i tal. Gràcies per preguntar. Ens veiem al Cherry Súper Latino!

Ei, TV3, aquí teniu una ideaca de programa I GRATIS! Com tot el que us oferim, vaja. No sé de què us queixeu. Un dia muntarem un patreon, us feu subs, ens forrem, ho invertim tot a Bitcoins, peta la bombolla i tornem a ser pobres com fins ara. Mentrestant, aprofiteu i gaudiu d'un programa especial amb dos tuiteros aleatoris convidats per enllaç!

Aquesta setmana, sorprenentment, canviem radicalment el contingut del podcast i parlem de coses de menjar, d'odiar coses així en general (i en particular Txarango i Búhos) i de traumes infantils del Carles (de debò, Grancar, t'ho dic com a amic, ves a teràpia). Ah, sí, i juguem i tal. No sé, seguiu-nos també a xarxes @MontcadaBif i comenteu-nos merdes com ara PER MOLTS ANYS, PERE I NÚRIA.

Tornem a combatre el Dalsy! Demostrem que la tele mainstream ens copia una altra vegada, escoltem gent afònica, persones a qui se li apaguen els llum i fem explotar el Trívial! Y eso sin ser terroristas ni nada de eso. Ah, i tornem a tenir convidat gràcies a un link loco a Twitter

Programa dedicat a la memòria de la nostra estimadíssima Núria Sanz. Resoldrem d'una vegada per totes el gran guanyador de les Justes, entrevistarem una mica improvisadament una campiona d'Espanya, tornarem a imitar concursos de la tele viejunos i... acabarem el Trívial? Apa, bona setmana santa!

Estrenem presentadora al Montcada Bifurcació! Lluitem contra el Dalsy massiu gràcies a la resistència, passegem per Twitter, viatgem a Holanda, escoltem música aleatòria i juguem al Trivial sense en Jordi. I si ho dubtàveu: sí, una altra setmana que no sona metall en català.

Celebrem els dos aneguets, si Déu vol, amb un poscas sense cap mena d'imitació a la gentola que envia vídeos a El Temps! Això sí, continuem parlant de menjar com persones velles (l'únic que supera l'edat de Crist és el Sergi, però). Més val això que res! Però mentre hi hagi salut, continuarem fent programes perquè tot i que no en veiem un duro, els diners no donen la felicitat.

Què, voleu saber per qui va el títol de l'episodi, oi? Normal. Segur que ja ho sabeu, per qui va, encara que ara no hi caigueu. Merescudíssim, eh. Ja quan ho escolteu ens escriviu a twitter o instagram @montcadabif i ens doneu la raó. O no, com vulgueu. Però recordeu: fer el que fa és lleig i de mala persona. No li doneu els vostres clicks. Gràcies.

Ostres tu, una altra temporada que arribem als 20 programes! I sense Dalsy general! Estem flipant fortet, tant que tenim a la Núria de vaga feminista (olé, ben fet, machete al machote) i tornen SORPRESES* I COSES QUE FEIA TEMPS QUE NO TENÍEM**. *Jocs inspirats en la tele **Gràcia

Programa ple de màgia, emoció i sobretot pluja de tweets! De debò, estem zero inspirats, sort de Twitter. @jack, paga'ns algo. Però bueno, l'internet aquesta setmana ens ha aguantat. O no? Només ho descobrireu si ens escolteu!

Capítol dedicat amb una abraçada molt forta a tota la gent de Movistar. Gracias por este sueño! I una abraçada també a José Nocilla. Petons a tots. Tenim son.

Hola, amics! Tornem a tenir un Dalsy però els altres quatre fem el que podem. Parlem de coses guais, i molts ànims al Jordi que li tocarà ser president de mesa a Badia del Vallès. Una abraçada. Escalf. Escalf i EPIs. Sobretot EPIs. Petonets a tots, i voteu amb cap. És a dir, NO VOTEU A VOX.

Sí, com podeu deduir pel tema que el títol del programa està en gallec hem fet el programa endrogats. Però som bona gent. I tenim un (altre) #PremisTuitort! Ni que fos algo bo. O dolent. Realment no és res, s'ho donen entre amiguets. Petons a tots. I ànims amb el confinament municipal. Cuideu la família, que en el fons us estimen.

Arribem a la quinzena d'episodis d'aquesta temporada i descobrim que la Núria pronuncia REGOLAR "Bandicoot". Apart d'això, la resta bé. Aquesta setmana els que envieu tweets amb [llegir amb veu de vídeo a El Temps]"Ui, és que feu episodis molt llaaaargs, avui fa soooool" no us queixareu. Desgraciats. Ara us deixem que anem a esmorzar gelat. Petons. Fora catalans dels Països Catalans.

Sí, amics, tornem a tenir un convidat i torna a ser un músic! En aquest cas, en Red Pèrill (Red Perril, segons una reputada emissora musical) que ho està petant amb Suau. I a twitter també, cal dir-ho. Seguiu-lo. Segurament els únics fleets que valen la pena. Si és que algú mira els fleets de la gent, clar. Això dels fleets sí que, en general, no ho peta gaire. Pobre twitter. COMPREU-LI LA MÚSICA QUE ÉS GUAI. DE LES TRISTORS EN FAREM FLOW (i un podcast).

BON ANY NOU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!¡¡¡!!!¿!!!¿¿11!!!!!!!!!!!!11!!!!!!!!!!!!6!!!!!!!UNO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1!!!!!!!!!!!!!!!¿?¡¡¡¡¡¡!?!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!¿!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!8=D!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Bon Nadal a tothom! Apa, sí, ja hi tornem a ser, un any més fem Enemic Invisible, per anar a felicitar-nos per aquest 2020 de merda i seguir putejant-nos com ho fem tot nosaltres: amb amor. A més, hi haurà moltes més sorpreses i una espècie de Battle Royale per veure quin oient es queda a l'enllaç. Una abraçada, Rosa, t'estimem!

Hola! Ens hem grillat, crèiem que el nostre podcast sonava molt bé i hem convidat tres senyores a que trenquin amb la cosa. I ho hem aconseguit. Demanem disculpes pels cops, crits i problemes tècnics: no és nostre, és d'ells. I res més, que són gent molt maca. Escolteu-les. O no, feu el que vulgueu. No som els vostres pares. De moment.

Sí, amics, ja ha arribat Nadal al Montcada Bifurcació, com podreu endevinar per les sintonies i especialment perquè anem borratxos de ponche de huevo i tips de pavo de la tía Margaret, que tiene una rica tarta de manzana reposando en la repisa. Apart d'això, repassem els nostres 2020 de merda (musicalment parlant), repassem modes que no han de tornar i ens fiquem amb el Jordi que és un puto calbo. Visca els croissants. I amunt els carquinyolis. Sabem que ens escoltes, Jordi Basté.

Hola a tothom i especialment a la persona que llegeix això que publiquem com a descripció! Sí, volem pensar que ivoox té a algú contractat que es dedica a llegir totes aquestes merdes i les fa servir per decidir si un podcast és bo i el recomana a la portada o no. Tan de bo que sí. I tan de bo t'agradi el detallet i ens recomanis el nostre. També recomanem que aneu a l'AMFest aquest finde si sou de Barcelona. Especialment divendres. Queden entrades. Són gent guai. Apa, fins la setmana vinent!

Vale, putadón. Vam gravar el programa, que inclou brometes de la drogaïna (la coca, no les salses Choví que són pura droga), just abans de la mort de Maradona. És una merda, eh, quan vols fer humor. Ara queda tot desfassat. Vaya mierda. Però com que això és un podcast, imagineu que el vam publicar fa una setmana i mitja i no avui. Apa, res més, saludus a tot i una abraçada a l'Argentina. COMPREU SALSES CHOVÍ. JODER. Follow @montcadabif i @salsaschovi.

Què, el Nadal ja s'acosta, eh? Vaja, que falta un meset de no res. Quina mandra. Com a regal, aquesta setmana parlem de pelis i sèries de dibuixos i alguns traumes, repassem les merdes de twitter, diem alguna paraulota però poquetes, torna Gintònic és Mierda, parlem de callos i el Sergi té l'oportunitat de guanyar al Trívial. Apa, escolteu-lo.

Vaja, un altre Dalsy. Però gràcies a això ens convertim en una espècie de Cuines + concursos idiotes + el Trívial (tindrem ja guanyador?) + programa especialitzat en informàtica. Vaja, que ha estat un programa xulo. Malgrat no tenir encara el patrocini de Salsas Chovi. Algun dia, amics. Algun dia.

D'acord, aquest ja no és el Montcada Bifurcació cànon que us va enamorar, que fèiem per Skype, presentava aquell tal Enric i hi havia seccions com "el rebobinador" o "gintònic és mierda". Hem perdut la gràcia a l'anomenar seccions, segurament. Però aquesta setmana com a mínim us portem una entrevista prou interessant amb George Freginald, el músic i compositor. Res més, nosaltres anem a mirar a veure qui guanya les eleccions als EEUU, si el dolent o el pitjor. Petons!

Doncs aquesta setmana, aprofitant el toc de queda (?), ens hem dedicat sobretot a ballar temazos. No, no hem posat res de Manel, no som prou guais. Ah, sí, també hi ha el Trivial i les merdes habituals. No sé, aquest episodi una mica de gràcia sí que fa. Escolteu-lo. O no, no us hi obligarem, no som les vostres mares.

Hola, mama! No pateixis, que aquesta setmana no insultem tant. De fet, no diem gaires paraulotes. Què, com va tot? Recorda que demà necessito un tupper per dinar, em faràs un favor si em deixes sobres d'alguna cosa. Perquè algú més llegeix aquests textos que posem? Pel SEO tot això va de puta mare, no?

Sí, sí, parlem de menjar, no patiu. Però més enllà del contingut habitual, aquesta setmana ens capbussem de ple en un jardí explorant els límits de l'humor i el possible triangle amorós entre Pedro Sánchez, Miley Cyrus i María Isabel. I sí, el Trívial i les merdes de sempre. Aquesta setmana, amb un 20% de Dalsy!

Que sí, que sí, que ja tornem! Això sí, si ens escolteu veureu que hi ha alguns canvis. No us direm quins, que volem els clicks. Però no patiu, que al final tot s'arregla. Res més, que mitjons bruts a les làpides de les tombes de les vostres mares. Petons, i esperem que l'estiu us hagi anat prou bé.

L'últim programa de la temporada ve acompanyat d'algunes sorpreses que ens han fet il·lusió. Què maca l'ela geminada d'il·lusió. La primera temporada la vam tancar l'any 2017. La segona va arrencar cap als últims mesos de 2019. Quan tindrem tercera temporada del Montcada? Només ho sap el vent.

Al penúltim episodi de la temporada tanquem una altra ronda del Trívial amb guanyador. Repassem els resultats del Concurs d'Openings i Endings de les nostres sèries d'infantesa i adolescència i fem bastantes més coses que, la veritat, em fa mandra explicar perquè tampoc ningú llegeix això d'aquí. Oi? Si has llegit això envia'ns un tuit o DM amb captura a @montcadabif.

Si barrejar plàtan amb allioli us sembla desagradable, tranquils. Al programa no hi ha res tan fastigós. I això que tornem a escoltar cuñaos, parlem d'openings originals que mai van arribar aquí perquè estem enganyats i... I NO US DONEM CAP CHAPA. Ho prometem. 100% seguro todo legal.

Repassem com va el concurs d'openings i endings del 3XL i escoltem algunes cançons mítiques que s'han quedat fora. Recuperem la secció "tirem l'enllaç de la gravació a Twitter i que entri a participar qui vulgui". A més ens hem inventat un concurs bastant cutre.

El Jordi Pi s'ha posat malalt i ho aprofitem per criticar-lo, a veure si no torna mai més, o algo. Ah, i també us presentem el concurs d'openings i endings dels dibuixos de la nostra infància. US DONEM TOTES LES CLAUS PER SEGUIR-LO I APRENDRE A VOTAR TOT 100% SEGUR I LEGAL.

En aquest programa hi tenim de tot i bo. Reinventem el culo o codo amb Charlie Pee, tenim concurs d'openings del 3XL en català, comentem el futbol de lligues estranyes i us proposem participar en un joc amb nosaltres i com sempre ho hem acabat amb el trivial i aniversaris. De veritatm escriure això és una tortura i Ivoox obliga a fer-ho. Send halluda.

Sabeu quan s'alineen els astres i tot surt bé? A la perfecció? A pedir de Ned? Doncs aquesta setmana ens ha passat tot el contrari. El descontrol i el caos regnen en un episodi digne d'ensenyar a les facultats de comunicació com a exemple del que no s'ha de fer. Però sí, podeu fer clic si voleu. Vosaltres mateixos.

Parlem de videotrucades —ens infiltrem en una—, entrevistem en rigorós directe en Josep Lopes i muntem el Talego Sí Fest amb alguns dels grups que havíen de participar al concert dels terrats de Barcelona. Ens ha quedat prou xulo, aquest. Realment algú llegeix això?

Ens estava quedant un programa bastant rodó fins que ens n'hem adonat i tot ha començat a anar malament. Programa històric, per cert: la temporada més llarga de totes les que ha tingut el Montcada. De les dues temporades que hem fet, vaja. En quatre anys, sí. Ai, què vols

Al programa d'aquesta setmana parlarem dels sorprenents rituals satànics que hi ha a Montcada i intentarem invocar el nostre propi dimoni. Però no ens surt massa bé el tema, perquè acabem entrevistant en Ferran Aixalà, un dels nostres herois. Un àngel caigut del cel perquè per fi algú al nostre programa faci una mica de rissa. Ah, i el Trívial i els aniversaris, tot i que aquesta setmana no n'hi ha cap d'important.

En aquest episodi us portem els millors 9 minuts de la història del nostre podcast. Que no és gran cosa? Doncs no massa, però ens fa riure. Entrevista fake a Pep Anton Muñoz, episodi especial del Cor de la Ciutat, repàs a Twitter i inici de la recerca d'un nou ídol del programa.

En aquest episodi històric —no per llarg, que també— es decideix finalment el primer guanyador del Trívial de la temporada. Parlem amb una nedadora olímpica del que passava a la vila dels Jocs de Rio i repassem molt, moltíssim, el Twitter. Hora i mitja, tu. Ni nosaltres ho aguantaríem.

Ens hem tornat bojos! Aquesta setmana entrevistem Albert Uderzo (o no), entrem de pet al Diario de Patricia, tornem a tenir una convidada sorpresa al programa, repassem els nostres Twitters i aprenem a conviure amb el drama d'estar confinats. Ah, i el Trívial. Sí. Les merdes de sempre.

Estem confinats a casa! Però gravem programa... com sempre, vaja. Especial confinament, especial coronavirus, especial amb un 50% més de programa perquè mateu el temps a casa! Inclou una batalla a mort, molt de riure i també coses serioses perquè, de vegades, ens disfressem de periodistes.