Podcasts about aquesta

L’art del Suprem. Amb una argumentació judicial plena d’embolics el Tribunal Suprem espanyol ha ordenat de tornar a l’Aragó les pintures de la sala capitular del Monestir de Sixena, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Són unes pintures de gran qualitat que marquen el pas entre el final del romànic i l’arribada del gòtic. Aquestes pintures van quedar molt malmeses després d’un incendi durant la guerra del 36. El restaurador Josep Maria Gudiol i Ricart, les va poder salvar, en part, i les va portar al museu barceloní on s’aguanten textualment per la pela. Atès el seu delicat estat, diversos especialistes han demanat que no es remenin les pintures perquè es podrien malmetre per sempre més. A hores d’ara ningú no sap ni qui, ni com ho pensen fer. Aquest sembla però, un detall sense importància. Si les pintures no es poden penjar, o no es poden exposar al públic durant quatre o cinc anys tampoc no és cap problema. No passa res. Bona part de les obres que es van emportar de Lleida, encara no estan exposades i les tenen en un magatzem que no pot visitar ningú. Tampoc diràs que els preocupi massa. Allò veritablement important, és que les obres no estiguin a Catalunya. Aquesta és la seva victòria. Hi ha qui parla d’un anticatalanisme ferotge. Es molt possible. El govern català lamenta però accepta plenament la decisió del Tribunal Suprem i llança missatges de cordialitat, amistat i entesa. Aquesta voluntat que manifesta el govern català de quedar bé amb tothom, no ens portarà cap benefici. Ni ara ni mai. Salut i república.Descarregar àudio (2:10 min / 1 MB)

Un espai de venda directa, per

Avui hem sentit: "Triumphlied", cantata simf

Avui hem sentit: "Liebeslieder walzer", per a cor i piano, op.52; "N

Aquesta setmana ha tornat a les nostres vides la saga 'Destino final' amb una seqüela que arriba 14 anys després de l'última, i en aquest episodi repassem el millor de la franquicia o què ens ha semblat la nova entrega. També comentem altres notícies o estrenes de la setmana com les espanyoles 'Lo que queda de ti' i 'Tras el verano', o la comèdia romàntica 'Jane Austen arruinó mi vida'.

Arquitectura i religi

Cap

Aquesta temporada, el programa d'esports s'escolta i també es veu. De dilluns a divendres de 13 a 13.30 hores i a les 19 hores en repetició a Calafell Ràdio i durant la setmana a calafell.tv. Un programa dirigit i presentat per Roser Ribas.. podcast recorded with enacast.com

Aquesta setmana al Males Vibracions anem a veure coales amb la taula de surf. Això sí, amb amulet de revenja i portant les novetats i l'Agenda Vibradora. Tot açò i més tret de les caixes màgiques de l'Òscar, Rubén i l'Andreu. Llistat, paraula de Callaghan: Hippy - Tupilaq; Nadia Sheikh - Memories; Les Lullies -A l’etroit; Zig Zags - Deadbeat at dawn; Private Function - Animal; Finale - Es amor; Aerotuerto - La guillotina; The Comancheros - We own the night; Hendrik Röver & Los Míticos Gts - La Fiebre; The Sunsets - The hot generation; Sound Barrier - Hey Hey; The Atlantics - Come on; The Koalas - She's a lady; The Chats - Pub feed; AC/DC - Carry me home; The Celibates Rifles - Killing time; Radio Birdman - Hand of law.

Meritxell Neddermann. Aquesta nit culmina una etapa de Meritxell Neddermann, que ens visita per parlar-nos del seu tancament de gira i del seu futur. Filosofia, amb Leo Espluga. Laura Grau: rep

Aquesta temporada, el programa d'esports s'escolta i també es veu. De dilluns a divendres de 13 a 13.30 hores i a les 19 hores en repetició a Calafell Ràdio i durant la setmana a calafell.tv. Un programa dirigit i presentat per Roser Ribas.. podcast recorded with enacast.com

Meritxell Neddermann. Aquesta nit culmina una etapa de Meritxell Neddermann, que ens visita per parlar-nos del seu tancament de gira i del seu futur. Filosofia, amb Leo Espluga. Laura Grau: rep

Meritxell Neddermann. Aquesta nit culmina una etapa de Meritxell Neddermann, que ens visita per parlar-nos del seu tancament de gira i del seu futur. Filosofia, amb Leo Espluga. Laura Grau: rep

Meritxell Neddermann. Aquesta nit culmina una etapa de Meritxell Neddermann, que ens visita per parlar-nos del seu tancament de gira i del seu futur. Filosofia, amb Leo Espluga. Laura Grau: rep

Meritxell Neddermann. Aquesta nit culmina una etapa de Meritxell Neddermann, que ens visita per parlar-nos del seu tancament de gira i del seu futur. Filosofia, amb Leo Espluga. Laura Grau: rep

Abans d'obrir les portes, 250 persones podran provar en primícia la nova atracció Tornado King.

‘Jazz Club' és el programa d'actualitat jazzística que dona veu a tots els agents del sector. Aquesta producció de Ràdio Municipal de Terrassa vol ajudar a popularitzar el jazz entre tots els públics. Músics, directors de festivals, associacions, fotògrafs, crítics musicals i clubs de jazz, tots tenen veu cada setmana a ‘Jazz Club', el programa que explica tota l'actualitat jazzística que genera el país i que està dirigit i presentat per Susanna Carmona. podcast recorded with enacast.com

Cada dimarts, l'entrevista del dia és pels concerts que tenen lloc al Can Ramon. Aquesta setmana, concretament el dissabte 17 de maig, els Supergatos arriben al local lleidatà i oferiran el seu primer concert a la ciutat. Parlem amb l'Adrià Botam, un dels dos cantants i guitarristes. podcast recorded with enacast.com

Aquesta temporada, el programa d'esports s'escolta i també es veu. De dilluns a divendres de 13 a 13.30 hores i a les 19 hores en repetició a Calafell Ràdio i durant la setmana a calafell.tv. Un programa dirigit i presentat per Roser Ribas.. podcast recorded with enacast.com

Aquesta temporada, el programa d'esports s'escolta i també es veu. De dilluns a divendres de 13 a 13.30 hores i a les 19 hores en repetició a Calafell Ràdio i durant la setmana a calafell.tv. Un programa dirigit i presentat per Roser Ribas.. podcast recorded with enacast.com

Aquesta setmana "Els homes cl

Aquesta setmana, a A les Portes de Troia, viatgem a les ciutats de la Catalunya moderna per entendre com es governaven, com es prenien les decisions, quins càrrecs municipals existien i quins sistemes es feien servir per escollir els seus governants. Amb Anna González Pérez.

Aquesta setmana comencem amb Qawwali des del Punjab amb els nebots de Nusrat Fateh Ali Khan, Rizwan i Muazzam, descobrim el trio femení japonés Kuunatic i la seva reinterpretació contemporànea de la tradició, recomanem concerts de Timbalada a la Salamandra (+masterclass) i el festival Cornamussam d'Olot i acabem amb un record per la mort de Joe Louis Walker.

Aquesta setmana hem dedicat un programa especial dedicat a les primeres bandes de música jamaicana de Madrid. Tracklist: – The Refrescos “Aquí no hay playa” – Guaqui Taneke “Un día más” – Malarians “Disparalo” – The Peeping Toms “Telephone now” … Continua llegint →

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei per reduir la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals. Amb la llum verda al Consell de Ministres, el text, acordat amb els sindicats UGT i CCOO i que t

Aquesta setmana al Males Vibracions, tenim de tot un poc. Secció "Ni tan mal" d'Eduard amb Augusto Algueró; novetats musicals, Agenda Vibradora i part final des d'Itàlia fins a Alemanya passant per Espanya i els E.E.U.U. d'Amèrica. Llistat: Four Tops - I'll be there (Reach out); André Miguel & The Movement - Can ya diggit?; Eel men - Sore eyes; Telesatan - Cut'n'Slice; Isolationsgemeinschaft - Schwelle; Handsome Dick Manitoba - Back to my T.V.; EDDY SMITH & THE 507 - Love Sick; The Georgia Thunderbold - Lend me a Hand; Augusto Algueró - Penélope; Joan Manel Serrat - Penolope; Los Pasos - La Moto - Los Bravos - La Moto; José Luís Perales - Un velaro llamado libertad; Rocky Roberts - Stasera mi butto; Peppino Di Capri - Operazione Sole; Nuestro Pequeño Mundo - Sinner man; Farm - Sunshine in my window; Neil Young - Cripple Creek Ferry;Peter Schilling - Major Tom (Völlig losgelöst).

La Paeria de Balaguer ha tret a licitació per un import de 105 mil euros el contracte per al servei d’atenció veterinària destinat al refugi d’animals municipal i a les colònies felines de la ciutat. L’objecte del contracte és garantir la salut i el benestar dels animals allotjats o recollits pel servei de benestar animal, en compliment del que estableix la normativa vigent sobre protecció dels animals Térmens inverteix 300.000 euros perquè el pavelló sigui un refugi climàtic. També està previst canviar l’enllumenat per un altre de tecnologia led Demanen més control a les zones naturals de bany interior catalanes davant l’augment d’afluència de públic i d’accidents. Alumnes d’un cicle formatiu de guia en el medi natural practiquen rescats al riu al Club Nàutic Mig Segre de Ponts El canal Algerri-Balaguer registra en un any unes vint ruptures que obliguen a tallar l’aigua. Els regants ho atribueixen a l’antiguitat de les canonades, l’afectació és local i sol reparar-se en 24 hores El sindicat agrària Asaja rebutja la reducció de la jornada laboral i diu que el sector agroalimentari n’ha de quedar fora “sí o sí”. El sindicat agrari demana als partits del Congrés que s’oposin a la mesura Una exposició itinerant recorrerà el territori de Lleida per visibilitzar la vulnerabilitat de la dona amb càncer al món rural Torna el Mercat de la Ganga al centre històric. A partir d’aquest dimecres, i durant tot l’estiu, els comerços trauran cada dimecres els seus articles a millor preu al carrer en horari de matí Aquesta tarda en el marc de la Càtedra d’Estudis Medievals, tindrà lloc al Consell Comarcal de la Noguera la taula rodona ‘Els arxius del futur’ Balaguer acull una nova campanya de donació de sang i plasma. Les donacions es fan aquest dimecres i dijous al Centre Cívic del Carrer Miracle tots dos dies 16.45 a 20.45 h El cicle ‘Música a Contracorrent’ arriba a Camarasa amb una visita patrimonial i un concert en directe de la balaguerina Maria Fernández, dins d’un espai hidroelèctric centenari La Sentiu de Sió acull el cicle “Terra de ges”, una proposta per redescobrir el secà guixenc entre natura, cultura i pagesia ESPORTS El Trofeu Albert Barri de natació va celebrar el passat dissabte la seva onzena edició amb més de 300 nedadors a BalaguerDescarregar àudio (26:57 min / 12 MB)

Aquesta temporada, el programa d'esports s'escolta i també es veu. De dilluns a divendres de 13 a 13.30 hores i a les 19 hores en repetició a Calafell Ràdio i durant la setmana a calafell.tv. Un programa dirigit i presentat per Roser Ribas.. podcast recorded with enacast.com

Aquesta setmana, A a les Portes de Troia, parlem sobre el col·leccionisme. Fem un breu repàs històric i n'analitzem els pros i contres basant-nos en la legislació de diferents països. Ens acompanya Joan Fontanillas, llicenciat en filologia clàssica i filosofia, professor de secundària i divulgador numismàtic a través del canal de Youtube DIVERNUMIS.

Cap

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, coneixerem les claus per entendre el romànic català i les seves manifestacions artístiques més destacades. Ho fem de la mà d'en Joan Pau Inarejos, autor del llibre 'Amb ulls de romànic'.

Aquest any, per Sant Jordi, l'APLEC, l'Associació per a l'ensenyament del català, ha decidit publicar un llibret homenatge a la cantant Bea Ortega, Tot Bea.Un llibre per fer recordar, o descobrir, la lletra i la música d'aquesta cantant i professora emblemàtica de Catalunya Nord, morta en 2015 a només 48 anys.Aquesta publicació és el fruit d'un treball de recerca i de recopilació d'arxius que mai havia estat fet abans. Tot Bea ha estat editat amb la col·laboració de Singlantana Sound i el suport de l'OPLC, el Departament i la Regió.És el quart llibre editat per l'APLEC per oferir als estudiants del secundari de català de Catalunya Nord.Hem doncs parlat de l'obra i de la vida de la Bea Ortega amb l'Esteve Valls, fundador de Singlantana Sound i encarregat de missió per l'APLEC.

Aquesta setmana, Alex Cortés ens presenta el seu nou disc Dés d'Ahir. Amb optimisme i determinació ens presenta 5 cançons del seu últim treball.

Quan aneu a dormir, no tanqueu només la llum, barreu les portes i finestres, que no us entri el vampir. Sort que la protagonista de Nosferatu no ens ha fet cas, perquè si no, no tindríem la nova pel·lícula de Robert Eggers. Parlem dels drets de Dràcula, les referències a les anteriors adaptacions de Nosferatu, el primer contacte d'Eggers amb el projecte, la creació d'Orlok, el càsting i la producció. A partir d'1 hora i 2 minuts, comentem els millors moments i escenes amb espòilers. Tanquem aquesta part amb un repàs als futurs projectes d'Eggers. A 1 hora i 21 minuts, ressenya breu de Transformers One. És la millor adaptació que s'ha fet mai de les joguines de Hasbro? Tanquem a 1 hora i 28 minuts amb Mickey 17 sense espòilers. La nova distopia de ciència-ficció de Bong Joon-ho (Paràsits) protagonitzada per Robert Pattinson. Aquesta ressenya per separat també en format vídeo: https://youtu.be/eu1G2iTft7g Us acompanyen l'Ignasi Arbat, la Marta Sanz i en Francesc Morales. Web: https://www.ningunoesperfecte.cat Patreon: https://www.patreon.com/ningunoesperfecte

Aquesta setmana l'historiador Iu Escape ens parla dels relats històrics al servei d'ideologies diverses. Parlem en particular del relat històric del Donald Trump.

Aquesta setmana a la seva crònica d'opinió, l'advocat Pere Becque ens parla de l'aspecte religiós però també polític de la mort del papa Francesc.

Cap

El Pa

En els últims temps, moltes veus han comparat la situació actual amb la dècada del 1930, un període marcat per l'ascens del totalitarisme. Aquesta comparació porta Iu Escape a reflexionar sobre les similituds i diferències entre els règims totalitaris històrics i els fenòmens polítics contemporanis. Per entendre aquesta qüestió, l'obra d'Hannah Arendt, filòsofa alemanya jueva exiliada, ofereix claus valuoses.Arendt, en el seu llibre Els orígens del totalitarisme, destaca que el totalitarisme va més enllà de la simple dictadura. Mentre que ambdues formes de govern autoritàries comparteixen trets com el lideratge absolut, l'adoctrinament i la supressió de llibertats, el totalitarisme inclou elements específics com el complot i el terror.Arendt assenyala que els règims totalitaris sovint es basen en la creació de relats de complot, on es designa un enemic imaginari (com els jueus als anys 30) per justificar les seves accions. Aquesta estratègia busca dividir la societat i generar por.El terror és l'eina principal del totalitarisme. No només es dirigeix contra els opositors polítics, sinó que també busca crear un ambient de sospita generalitzada. Això porta a la desconfiança mútua i la fragmentació social.Un dels conceptes més influents d'Arendt és la “banalitat del mal”. Segons ella, els grans crims contra la humanitat no són comesos necessàriament per monstres o psicòpates, sinó per persones normals que actuen sense qüestionar les ordres. Aquesta manca de pensament crític i de responsabilitat individual és el que permet que els sistemes totalitaris prosperin.Aquesta idea és especialment rellevant avui en dia. En un món on moltes persones es limiten a “fer el seu treball” sense questionar les conseqüències ètiques, el risc de deshumanització i de suport a sistemes opressius és latent.Arendt defensa que la clau per combatre el totalitarisme és el pensament crític i l'acció col·lectiva. Les persones han de qüestionar les ordres i les normes, i assumir la responsabilitat de les seves accions. Això requereix una educació que fomenti el pensament independent i la participació activa en la vida pública.En aquest sentit, el consumisme i el mercantilisme actuals, que prioritzaven el benefici econòmic sobre els valors ètics, poden ser vistos com a factors que contribueixen a la deshumanització i, per extensió, al ressorgiment de tendències totalitàries.

Les persones migrants de renda baixa que arriben a Catalunya Nord es troben amb molts tipus diferents de traves socials i burocràtiques que els dificulten poder tirar endavant la seva vida i integrar-se a la societat del departament. Ajudar a aquestes persones és l'objectiu principal de la Cimade, una entitat d'àmbit estatal amb implementació des de fa dècades al centre ciutat de Perpinyà. Aquesta entitat se centra en tres grans eixos principals: el jurídic, per ajudar en aspectes administratius o de tribunals, l'educatiu, per ensenyar francès, i el de les fronteres. En aquest últim eix, els voluntaris fan d'observadors a la frontera administrativa entre els estats espanyol i francès, on la policia fa identificacions i controls racistes.

Les Caves Byrrh són un dels edificis més destacats del patrimoni industrial de la Catalunya Nord i una de les atraccions turístiques més importants de l'interior del Rosselló. Aquesta indústria de Tuïr va produir durant anys milions de litres de licor que s'exportaven arreu del món i que van col·locar la subcomarca dels Aspres al mapa. Avui, la consumició d'aquest tipus de vermut ha baixat molt, però el licor es continua fent a una part de la fàbrica, mentre que la resta està museïtzada i acull turistes durant tot l'any...

L'assemblea francesa va aprovar fa uns dies una controvertida llei per lluitar contra els deserts mèdics, és a dir, contra el fet que hi ha departaments de l'estat on pràcticament no hi ha metges. Aquesta llei ha tingut el rebuig frontal de la majoria de personal sanitari i sindicats de metges, ja vinguin d'àmbits rurals o urbans. El president honorífic de la Confederació de sindicats de metges de l'estat francès, Joan Pau Ortiz, explica que aquesta llei és una mesura únicament estètica i que els dos principals problemes del sistema sanitari francès són l'escassetat de metges i la falta de personal administratiu i d'infermeria que puguin agilitzar la feina dels metges.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem un segle cabdal de la història de la ciutat de Ravenna, el que va de Gal·la Placídia a Teodoric, així com les seves construccions més significatives.

Aquesta setmana volem destacar el drama que va viure la pobra Teresa Bagioli Sickles. El seu home li va matar l'amant i es va organitzar un merder de cal d

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Aquesta setmana toca parlar d'Adolescence, la producció independent que sense fer fressa ha acabat en boca de tothom i s'ha convertit en una de les millors sèries estrenades a Netflix. Començarem fent-ne una crítica i tot seguit, ens endinsem en la producció. Coneixem a l'equip creatiu format per Jack Thorne, Stephen Graham i Philip Barantini, al repartiment, explicarem com s'ha fet els plans seqüència, el rodatge i com sorgeix la idea. Tot seguit analitzarem els quatre capítols un a un. Comentarem els diferents aspectes d'aquesta història: l'impactant episodi de la detenció i d'interrogatori, tot el que passa entre els adolescents i professors a l'escola, l'impactant entrevista amb la psicòloga i quines són les repercussions per a la família. Us acompanyen l'Ignasi Arbat, la Marta Sanz i en Jep Soler. Web: https://www.ningunoesperfecte.cat Patreon: https://www.patreon.com/ningunoesperfecte

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, explorarem la cara menys coneguda de Gutenberg: el seu costat empresarial, els seus conflictes econòmics i la seva caiguda. Amb Natàlia Vilà Urriza.

Benvinguts al "Generaci

Aquesta setmana volem destacar les figures de la Pippa Bacca i la Lina Llubera, dues artistes internacionals a qui la vida els hi va anar regular. A la pobra Pippa la van assassinar mentre feia autoestop com a part d'una performance que duia a terme. La Lina t

Aquesta setmana hem triat dos personatges ben estrafolaris. Per comen