Podcasts about aquesta

Les festes de Maó tornen enguany amb una programació especial que no només posa en valor els moments més emblemàtics, sinó també aquelles persones que, sovint de manera discreta, fan possible que tot rutlli. Aquesta nova mirada ens convida a descobrir històries de protagonistes anònims, imprescindibles perquè el so del fabiol i l'esperit de celebració arribin amb força a cada racó de la ciutat.Els menadors, guardians del ritme festiuEntre els testimonis que han compartit la seva experiència hi trobem Andreu López i Sara Quevedo, que en el seu moment varen exercir com a menadors. La seva funció, lluny de ser secundària, és clau per garantir que la somera es mogui pel camí correcte, respectant els temps i donant espai perquè el fabioler pugui tocar les tonades que marquen l'inici i els instants culminants de la festa. La seva tasca requereix atenció, serenor i coneixement de la tradició, ja que són els responsables de mantenir l'ordre i la fluïdesa del ritual.Amb les seves vivències ens recorden que les festes no serien iguals sense la feina de tots aquells que vetllen perquè cada detall encaixi. El paper dels menadors reflecteix la connexió entre passat i present, mantenint viu un llegat cultural que és molt més que espectacle: és identitat col·lectiva.Noves generacions i nous reptesA més dels qui ja han viscut la festa des de dins, aquest any hi ha cares noves que es preparen amb il·lusió. Aroa Aznar sortirà per primera vegada a les festes de Maó i viu amb intensitat els preparatius previs. La seva presència simbolitza la continuïtat i la força de les noves generacions, que assumeixen el compromís de formar part activa de la celebració i de mantenir-ne la vigència.Per altra banda, Laia Madrid té una responsabilitat diferent però igualment essencial: assegurar-se que el seu cavall estigui en perfectes condicions per als dies de festa. Des de ferrar el cavall  fins al guarniment, passant per la cura de posar viruta nova la nit anterior perquè l'animal descansi bé, cada detall forma part d'un procés acurat que demostra la implicació i l'afecte envers la tradició. Aquesta atenció constant garanteix que el cavall pugui lluir-se i complir amb la seva funció dins del conjunt festiu.Una feina d'equip invisible però decisivaDarrere cada imatge que quedarà gravada a la memòria col·lectiva hi ha un ampli equip de persones que sovint no apareixen als focus, però que són imprescindibles perquè la festa sigui un èxit. Des dels que organitzen la logística fins als qui s'encarreguen dels animals, passant pels menadors, músics i col·laboradors, tots conformen una xarxa de dedicació compartida.Aquest relat coral, recollit en la programació d'enguany, té la intenció de posar de manifest la dimensió humana i comunitària de les festes de Maó. És un reconeixement a l'esforç i a la passió de molts que, en silenci, treballen perquè la ciutat pugui gaudir dels dies més esperats del calendari.Amb aquest nou enfocament, les festes no només es viuen a la plaça o als carrers, sinó també en el relat de les persones que hi dediquen temps i energia. Una manera diferent de celebrar, que reforça la idea que la festa és patrimoni de tots i que cada rol, per petit que sembli, és essencial per mantenir viu l'esperit que any rere any fa bategar Maó.

Ses festes de Maó des de la seguretat fins al Santuari. Ses veus dels protagonistes anònims amb en Xim TodoLes festes de Gràcia de Maó són molt més que els moments de música, cavalls i places plenes de gent. Són també l'esforç col·lectiu d'un gran nombre de persones que, sovint de manera invisible, treballen perquè tot es desenvolupi amb ordre i respecte. Enguany, la mirada se centra en dos àmbits que rarament apareixen als titulars però que són fonamentals: la seguretat del port i la feina de la Confraria de la Mare de Déu de Gràcia.La coordinació al port, un engranatge complexEl dia 9 de setembre, quan la festa es trasllada a baixamar, el port de Maó es converteix en un escenari principal. És un espai on coincideixen visitants, veïns, comerciants, restauradors, pescadors i professionals de múltiples sectors. Enmig d'aquest escenari tan divers, la policia portuària té un paper clau.El cap de la policia portuària i el seu equip coordinen tots els canvis de mobilitat necessaris, vetllen pel correcte desenvolupament de les activitats i asseguren que els diferents actors implicats puguin conviure sense problemes. La seva feina comença molt abans del dia de la festa: reunions, planificació d'itineraris, control dels accessos i col·laboració amb altres cossos de seguretat. Quan arriba el moment, el resultat ha de ser una coreografia impecable on cada moviment encaixi amb el següent.La seva tasca, sovint poc visible per al gran públic, és essencial perquè els actes al port puguin desenvolupar-se amb normalitat i sense incidents. És un exemple clar de com la seguretat i la celebració poden anar de la mà quan hi ha dedicació i professionalitat.La Confraria i la cura del SantuariAl marge de l'activitat frenètica al port, un altre grup de persones treballa amb la mateixa passió des d'una vessant diferent, vinculada a la tradició i la fe. La Confraria de la Mare de Déu de Gràcia és l'encarregada de mantenir en bon estat la imatge de la patrona, el Santuari i alguns dels moments més significatius de la festa.La seva història és llarga i està teixida amb la implicació de veïns, voluntaris i devots que dediquen temps i esforços perquè tot funcioni al voltant de la dimensió religiosa de la celebració. A diferència de les confraries de Setmana Santa, aquesta entitat té una funció específica lligada a les festes de Maó: garantir que la imatge de la verge i el seu entorn estiguin preparats i cuidats per acollir els actes més emotius.Aquesta feina, que requereix discreció i constància, és un testimoni de com la fe i la tradició es mantenen vives gràcies a persones que no busquen protagonisme però que són indispensables. El seu compromís assegura que la festa tingui també un component espiritual profund, en equilibri amb l'alegria dels carrers.Una celebració amb moltes cares invisiblesLes festes de Maó són el resultat d'una suma de voluntats. Des de la policia portuària que garanteix l'ordre en un escenari tan complex com el port, fins a la Confraria que vetlla per la part més íntima i religiosa, tots contribueixen a crear una experiència compartida que dona sentit al calendari festiu de la ciutat.Aquest relat mostra que darrere cada detall hi ha persones amb noms i històries, que assumeixen responsabilitats i reptes per amor a la seva comunitat i tradicions. La seva feina invisible és la base que permet que Maó pugui gaudir de les festes de Gràcia amb seguretat, devoció i orgull col·lectiu.

Amb motiu del 50è aniversari de la seva estrena als Estats Units, el 20 de juny de 1975, la productora Universal reestrena a cinemes de tot l'estat -entre ells els multisales de Vilanova- 'Tiburón', el clàssic d'Steven Spielberg que inaugurà l'era dels 'blockbusters'. Aquesta nit, al cinema Aribau de Barcelona, el director del festival de cinema de Sitges, Àngel Sala, en farà la prèvia. 'Tiburón' és la pel·lícula que més vegades ha vist després de 2001 de Kubrick, i amb ell n'hem parlat d'alguns dels aspectes més fonamentals. Tot comença amb un record d'infantesa al cinema-teatre Fleta de Saragossa, la nit del 19 de desembre de 1975, quan la pel·lícula s'estrenà a Espanya. L'entrada Torna un clàssic, ‘Tiburón’, i Àngel Sala el presenta aquesta nit al cinema Aribau ha aparegut primer a Radio Maricel.

Aquesta setmana les propostes cinematogràfiques que ens porta l'Antonio del Valle passen per comentar 'Los Rose', 'Aquel verano en París', 'El regreso de Ulises', 'Materialistas, 'El gran premi, a tot gas' i el clàssic d'Spielberg 'Tiburón', que torna a les pantalles amb motiu del seu 50è aniversari. L'entrada L’agenda cinematogràfica amb Antonio del Valle ha aparegut primer a Radio Maricel.

El Govern aprova la despesa de 200 milions per a la primera convocatòria del Pla de Barris. S’obrirà en les pròximes setmanes i els ajuntaments podran presentar els seus projectes fins al 15 d’octubre En el cas de Balaguer la paera en cap, Lorena González, ha explicat que s’està treballant amb un grup motor a partir de la diagnosi que s’ha fet del centre històric. Recordem que Balaguer va ser inclosa a l’últim Pla de Barris com un dels municipis que podien rebre ajuts per a futurs projectes amb ajuts d’entre el 50% i el 75% del cost del projecte Continua el desplegament de contenidors intel•ligents a la comarca. Aquest dies s’han instal•lat a l’EMD de Gerb que estaran en període de proves fins que els usuaris es familiaritzin amb el sistema El govern espanyol garanteix ajudes per als afectats dels incendis a la Segarra. L’executiu declara zona catastròfica les localitats de Torrefeta i Florejacs. En aquests incendis van perdre la vida dos pagesos d’una finca agrícola a Coscó, nucli d’Oliola El consum de biomassa forestal creix un 12% el 2024 i s’enfila fins a gairebé 550.000 tones anuals. L’aprofitament d’aquest material redueix les emissions de gasos en més de 215.000 tones Un estudi afirma que la dieta mediterrània hipocalòrica combinada amb activitat física redueix el risc de tenir diabetis. La investigació analitza durant sis anys l’evolució de més de 4.700 persones de l’Estat d’entre 55 i 75 anys El Geoparc Orígens presenta l’episodi final de la sèrie Formació dels Pirineus: els volcans del Carbonífer a Sarroca de Bellera. El vídeo s’estrenarà aquest dijous 28 d’agost a les 19:00, al canal de YouTube del Geoparc Orígens Balaguer finalitza el Cicle de Monòlegs. Aquest dimecres es farà una sessió de cinema a la fresca amb la projecció de la pel•lícula d’animació basada en el manga “Els Guardians de la Nit: Tren Infinit”. La projecció es farà a les 10 de la nit a la sala d’actes de l’ajuntament Esports El dissabte 30 d’agost se celebrarà a Balaguer la Triatló Jove. Aquesta prova tindrà lloc a les 17h al Parc de la Transsegre. Comptarà amb proves de natació al riu Segre, recorregut en bici interurbà i tram de cursa a peu. El Triatló Jove està organitzat pel Club Esportiu Pedala.catDescarregar àudio (26:57 min / 12 MB)

En les properes setmanes, un centenar de famílies de Balaguer rebran una carta amb informació sobre el projecte “Omplim la motxilla!”, impulsat pel Pla Educatiu d’Entorn amb la participació de professionals de diferents àmbits educatius, Serveis Socials, CEDIAP, Creu Roja i Salut, entre altres. L’objectiu és potenciar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i facilitar l’adaptació al context escolar, especialment en el cas de famílies nouvingudes o amb realitats culturals i educatives diferents a les de Catalunya El poble de Castelló de Farfanya iniciarà la tercera i darrera fase de restauració de la seva font barroca. Aquesta compta amb algunes peces que són reciclades de l’època, i es van afegir dos àngels a la part superior de la Font, que són del segle XV, d’època medieval Comença la campanya de l’ametlla amb bones previsions de collita i un repunt en els preus. El sindicat Jarc demana al Govern que “aposti” pel regadiu, on les produccions poden multiplicar per 20 les de secà ‘Gust de Lleida’ supera els 700 adherits i consolida el seu lideratge com a marca agroalimentària del territori. En formen part productors, elaboradors, establiments i entitats compromeses amb els valors de qualitat, proximitat i arrelament Els embassaments de Lleida acumulen més del 50% de capacitat en plena campanya de reg segons les dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. El pantà de Rialb està al 73 % i Camarasa està al 55,2% de capacitat. Queda enrere la sequera de 2021-23, anys en què les comunitats de regants van haver de limitar regs L’onada de calor de mitjan agost va ser la més intensa de la història d’Espanya, amb 4,6ºC més del que és habitual. A Catalunya només hi ha hagut episodis més severs el 2023 i el 2003 L’oferta del Consorci per a la Normalització Lingüística arriba per primera vegada a les 40.000 places en un trimestre. La inscripció s’amplia a tota una setmana i ofereix un 15 % més de places que el mateix període de l’any passat Aquest dimarts finalitza el Cicle Música i Tapes amb DJ Lokito. La sessió començarà a les 9 de la nit a la Plaça del Mercadal i com sempre durant el concert es podran degustar tapes i prendre un refrigeri Esports El pròxim 14 de setembre, Bellmunt d’Urgell acollirà la tretzena edició de la BTT Serra d’Almenara La Societat de Pescadors Esportius de Balaguer ha organitzat aquest passat cap de setmana la 27a Marató de Pesca amb la participació d’una vintena de pescadorsDescarregar àudio (31:13 min / 14 MB)

El Congrés de Cultura Catalana, que es va iniciar a Perpinyà ara fa una mica més d'un any, enfoca un curs escolar determinant en el qual tindran lloc els debats clau per arribar a unes resolucions, que es faran el mes de juny, sobre cadascun dels quatre eixos temàtics plantejats. Aquesta iniciativa s'emmiralla en el congrés de cultura catalana dels anys 70, que va reflexionar sobre com havia de ser la nació després del franquisme. 

Aquesta setmana tenim al Ciutadà K i la seva secció De festival, on ens parlarà del festival TRETS que té lloc a La Ràpita on cada any s'escull una cultura diferent i que aquest any ha estat escollida la japonesa. Programa de cine, en sèrie i en serio, on parlem sobre la cartellera, novetats, rumors i notícies del món de la gran i petita pantalla... També en podcast a iVoox, Spotify i a www.radiorapita.cat

Aquesta setmana dediquem tot el programa al Blues del desert que pels Tuareg és una forma de reinvindicació cultural i política en un espai en conflicte com el Sahel. Escoltem bandes veteranes de Mali com Tinariwen i altres més joves com Tamikrest o Imarhan i figures actuals del Níger com Bombino i Mdou Moctar.

Aquesta setmana a la cartellera trobareu: 'Materialistas', 'Los super Elfkins', 'Weapons', 'Mi postre favorito' i 'Köln 75'. En fem un repàs amb l'Antonio del Valle. L'entrada El cinema de la setmana, amb Antonio del Valle ha aparegut primer a Radio Maricel.

Tema del dia El Mike ens va dir que amb l'episodi sobre el sexe ens havíem saltat uns quants passos, perquè abans de tenir relacions amb algú, cal CONÈIXER algú. I com es fa per conèixer gent catalanoparlant? Els assistents del primer episodi amb públic ens van ajudar a reunir diversos consells. Som-hi! Mira l'episodi al canal de YouTube! (https://youtu.be/hXZrSnvJcrM?si=d6mWNnZ8IpRv2pJh) Les vostres preguntes Els participants del Campus van preparar algunes preguntes perquè les responguéssim espontàniament. A veure què volien saber...?! Bonus L'expressió de la setmana Continuem la conversa a partir de les expressions preferides dels participants del Campus. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:17] Com estàs? Sílvia: [0:18] Molt bé! Andreu: [0:19] A veure, què ha passat? Sílvia: [0:22] Sí, és una petita sorpresa. En el pòdcast encara no ho havia dit, però estic embarassada. Andreu: [0:29] Som dos al micro, però tres a l'escenari. Sílvia: [0:31] Exacte. A més a més, aquest pòdcast l'estem gravant des de la llibreria Ona de Barcelona. Això vol dir que, per tots els que estigueu sentint el pòdcast en diferit, podeu veure aquest vídeo a través de les càmeres que acaba de muntar el Joan i, per tant, ens podreu veure a l'Andreu i a mi, que normalment no ens veiem en el pòdcast. Andreu: [0:52] Exacte, és la primera vegada, de fet, que gravem... No, la primera no, perquè a l'edició, a la primera edició del Campus vam fer un episodi en una plaça de Gràcia amb molt de soroll de fons, un episodi improvisat, però clar, la primera vegada en aquestes condicions, no?, amb públic, és aquesta. Llavors, hola a tothom, benvinguts al primer episodi amb públic d'Easy Catalan. Moltes gràcies a la llibreria Ona per acollir-nos. Sí? A la Pilar, a la Montse i a tothom que ens ha facilitat aquest espai. Estem molt agraïts i molt a gust aquí, a la llibreria Ona, perquè és un lloc on el català té una presència molt i molt important. Sílvia: [1:35] Oi tant! I també moltíssimes gràcies a tots els que heu vingut fins aquí, als participants del Campus, també, perquè aquesta setmana estem fent el Campus d'Estiu, i és una de les activitats que estem realitzant, i està anant molt bé, no? Andreu: [1:49] Doncs sí, jo crec que... bé, els tenim aquí davant, participants del Campus, esteu contents, de moment? Sílvia: [1:55] Verd, vermell. Andreu: [1:58] Sí? D'acord. Sílvia: [1:58] Bé, bé, bravo, bravo! Andreu: [2:00] Això és un bon senyal, i també que pràcticament la meitat dels participants són repetidors, han… van venir l'any passat i/o l'anterior, per tant… molt contents! Sílvia: [2:11] Oi tant. Moltíssim, moltíssim! Andreu: [2:14] Encara queden uns dies de Campus. Sílvia: [2:16] Encara. Andreu: [2:17] Activitats per fer, farem un taller de cuina, anirem a Vilanova i la Geltrú. Sílvia: [2:22] Al cine… Andreu: [2:22] Al Castell de Montjuïc. Sílvia: [2:24] I ens ho passarem molt bé junts. Andreu: [2:26] I parlarem moltíssim. Sí. Aprofito per dir que els que ens estiguin escoltant, que no són aquí, aquest episodi també estarà publicat com a vídeo al canal de YouTube del pòdcast, que també té un canal de YouTube. Els que sou aquí, escolteu el pòdcast des del canal de YouTube? Sí…? Sílvia: [2:43] Ai, mira, algú sí. Andreu: [2:44] La majoria no, però alguns sí. Sílvia: [2:46] Alguns sí! Ah, molt bé. Andreu: [2:47] D'acord. Sílvia: [2:48] Interessant. Andreu: [2:49] Doncs sí, Easy Catalan Podcast. És fàcil de trobar. Perfecte. I bé, abans de començar amb el tema del dia, volem fer-vos un anunci, una novetat que tenim per compartir, i és que aquest any, al gener, vam fer un repte de 30 dies, sí? Vam fer una activitat a Discord, que és el punt de trobada que tenim amb la comunitat. Discord és una aplicació i una web que té canals de xat i canals de veu, i allà vam fer un repte on cada dia, durant un mes, hi havia una activitat per fer. Aquesta activitat podia ser escriure un text, enviar una foto, un àudio, compartir alguna cosa, cada dia d'un tema diferent. Doncs, què passarà, Sílvia? Sílvia: [3:32] Doncs que en tornarem a fer un altre! Així que, si ens voleu acompanyar, com ho han de fer? Andreu: [3:36] Doncs, per participar en el repte, que començarà al mes de setembre, encara tenim l'agost per descansar, sí?, vacances, tranquil·litat, però al setembre, si voleu reprendre l'activitat i parlar cada dia, practicar cada dia el català amb nosaltres i amb altres aprenents, doncs us heu de fer membres de la comunitat, potser ja ho sou, des de easycatalan.org/membership, i simplement amb això ja tindreu accés a totes les activitats del repte. Sílvia: [4:05] El repte serà com l'última vegada, que el farem al Discord, així que si ja teniu accés al Discord, podreu accedir en aquest repte. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Ja

Ell, director artístic del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, ella directora de la Fundació del Festival, i junts els dos capitans del gran vaixell que representa el Festival de Sitges i que enguany celebra 58 anys amb la il·lusió intacte. Més enllà de la dificultat de l'espai generada per la manca del Retiro (encara en obres) i el fet que la petició que fan cada any de demanar un auditori de moment no arriba el Festival avança amb èxit gràcies principalment a una programació amb criteri que no passa exclusivament pel gust dels directors sinó per entendre i pensar en el públic del Festival, un públic que respon comprant entrades i generant una demanda a hores d'ara inassumible al 100% i precisament és aquesta la gran frustració dels directors, deixar gent sense entrades. La part burocràtica i econòmica també pesa i més encara quan la subvenció pública amb prou feines supera el 40%, la cerca de patrocinis costa en l'àmbit cultural. Aquesta és la conversa amb els dos capitans del Festival de Cinema de Sitges, Àngel Sala i Mònica Garcia L'entrada Nova edició sense El Retiro i amb desig d’auditori. El 58è Festival de Cinema de Sitges arribarà amb la il·lusió intacte i amb una programació que és clau de l’èxit i inspiració en el sector. En parlem amb els directors, Àngel Sala i Mònica Garcia ha aparegut primer a Radio Maricel.

Aquesta setmana últim programa de la temporada i com sempre, repassarem l'actualitat televisiva. Entrevistarem a Gabriel Hinijosa, guanyadora de Masterchef 12+1, parlarem també amb Lluís Sánchez, guanyador de la darrera edició del concurs Eufòria de 3Cat que ens presenta nou disc, també tindrem a la Mireia Carbonell que ens presenta el projecte del grup Periscopi Invertit, l'artista Mawot ens presenta el seu nou single i moltes sorpreses més! podcast recorded with enacast.com

Cap a cotxes més eficients i intel·ligents: l'arquitectura electrònica del futur. Al Capítol 69 de La Nova Mobilitat — l'últim de la temporadas '24-'25 — parlem amb en Xavier Anzuela sobre com està evolucionant l'arquitectura electrònica dels vehicles, especialment als models de BMW. Ens endinsem en un canvi profund: de les arquitectures tradicionals, amb una centraleta per cada funció, passant per arquitectures centralitzades per dominis, fins a arribar a l'arquitectura zonal, que agrupa funcions per àrees del vehicle. Aquesta nova manera de concebre l'electrònica permet estalviar quilòmetres de cablejat i reduir pes, millorant així l'eficiència global del vehicle. A més, parlem de la introducció de l'alimentació a 48 volts, una aposta que permet: ✅ Reduir les pèrdues elèctriques. ✅ Oferir potència de manera més eficient als sistemes de direcció steer-by-wire i de suspensió activa. ✅ Millorar alguns components de la solució d'ADAS o conducció autònoma del vehicle, com les càmeres, que es poden alimentar amb el mateix cable de comunicació. En aquest episodi descobrim:

Fa només dos mesos que és obert al carrer Sant Bonaventura 16 i la satisfacció de l'emprenedora que hi ha darrera és evident només mirant-li la cara. Maria Vidal és una barcelonina que va decidir fa cinc anys, passada la pandèmia, deixar la ciutat comtal per venir a viure a Sitges, és enginyera informàtica però un burn out la va portar a prendre la decisió de deixar l'ordinador i la feina per centrar-se en la seva gran afició, la reposteria. I dit i fet, va buscar local, va crear la imatge del negoci i es va posar a fer cookies i a vendre-les. Aquesta és la història de com neix Miam Bakery, un petit obrador de galetes d'estil americà que gestiona una catalana que s'esforça també en integrar-se a Sitges. L'entrada Miam Bakery, cookies fetes a Sitges per la catalana Maria Vidal ha aparegut primer a Radio Maricel.

L'assemblea nacional francesa està tramitant una nova llei agrícola, coneguda com a llei Duplomb, que permetrà reintroduir l'ús d'un pesticida cancerigen i facilitarà la creació de grans reserves d'aigua per poder regar. Aquesta proposta ha indignat a partits, col·lectius ecologistes i associacions de malalts de càncer, que consideren que és una llei perillosa i errònia, cosa que comparteixen els gairebé dos milions de ciutadans que han signat una petició contra aquesta llei.

Tenim nou disc de James Blake, i aix

Tempestes intenses aquesta tarda a Sabadell

Des de ben petita va tenir clar que volia fer música i ara lluita fort perquè aquesta sigui la seva professió. És de Sitges però per primera vegada actuarà en un escenari local, ho farà al Cicle Imprescindibles en el marc del Festival de Terramar el proper diumenge 27 de juliol. Avui hem descobert aquesta jove sitgetana compositora, cantant i productora musical i talent emergent que avui mateix ha presentat un nou tema, Sábanas nuevas. Amb ella conversem sobre la seva música, les seves lletres honestes i que ensenyen vulnerabilitat però amb un so pop que enganxa. Aquesta és la conversa amb Pd: Soy Cris, l'alterego de Cristina Robles. L'entrada Pd: Soy Cris serà als Imprescindibles. Compositora, cantant i productora musical emergent i de Sitges ha aparegut primer a Radio Maricel.

Finalment ni barracons ni espais municipals, l'escola Miquel Utrillo acollirà els alumnes que havien quedat fora d'assignació i que corresponen a una línia de 5è de primària. Això significa que el curs vinent 2025-26 l'Utrillo comptarà de tres línies en el curs de 5è que se sumen a les tres línies ja existents a 4t i a 2n de primària. Aquesta decisió presa a darrera hora pels serveis territorials d'educació del departament de la Generalitat representa un canvi substancial en la preparació del curs, en l'organització i distribució de les tasques i els espais i sobretot significa dificultar un projecte educatiu que l'Utrillo fa anys aplica als cursos de 5è i 6è de primària i tensiona encara més el centre. A hores d'ara és l'únic curs que es coneix desdoblat per al proper curs. La notícia positiva per aquest centre de cara al proper curs és que el departament d'educació li ha concedit una SIEI (suport intensiu d'escolarització intensiva) que representa una mestre d'educació especial i una vetlladora que podran atendre els casos d'alumnes amb més necessitats. De tot plegat n 'hem parlat amb el director de l'escola Miquel Utrillo, Enric Canalda. L'entrada L’Utrillo acollirà un tercer grup de 5è de primària i per primera vegada comptarà d’un suport SIEI ha aparegut primer a Radio Maricel.

Les societats en crisi s'inventen d'altres mons: presents, futurs o passats, com utopia, distopia, apotopia o... ucronia. Aquesta consisteix en una reescriptura de la història, una història alternativa com si hagués tingut lloc realment. La novel·la d'en Joan Lluís Lluís en inventar-se la mort del dictador per un modest corrector borni no ens parla d'un temps que hauria pogut passar sinó del nostre País, tant al Solsonès o a Barcelona com a Catalunya del Nord. Una lectura molt recomanable.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem el gust per la natació que es va desfermar a la Anglaterra del segle XIX i la seva vinculació amb l'herència clàssica.

Tema del dia Avui fem un #temadelRandy i parlem d'expressions fixades que consisteixen en una comparació, sovint amb un animal. Som-hi! Vine al pòdcast en directe el dia 24/07/2025 a la llibreria Ona (https://share.google/BMkdt9OkOYP06LOZr). Comencem a les 18 h! Llengut, el trívial sobre el català i les llengües del món (https://eljocllengut.cat/) Paremiologia Catalana Comparada Digital (https://pccd.dites.cat/) ser astut com una guineu cantar com un rossinyol cantar com una "almeja" ser tossut com una mula (no) baixar del burro no siguis porc! estar cec com un talp estar sord com una tàpia ser/estar fort com un cavall/toro/roure ser poruc com una llebre estar boig com una cabra ser pobre com una rata estar avorrit com una ostra ser més pesat que el plom em menjaria un bou amb banyes ser ràpid com una llebre L'expressió de la setmana (no) baixar del burro ('no admetre que estàs equivocat i que l'altre té raó, obstinar-se amb alguna cosa o alguna idea') Bonus Comentem altres expressions comparatives: - estar fresc com una rosa - estar/anar borratxo com una cuba - estar net com una patena - ser més negre que el carbó - ser més dur que una pedra - estar més content que un gínjol - estar prim com un fideu - estar/posar-se vermell com un tomàquet Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Joan! Joan: [0:16] Hola, Andreu! Andreu: [0:18] Què, estàs preparat? Joan: [0:19] Preparadíssim, preparadíssim. Andreu: [0:20] Buà, que la setmana que ve ja comencem el Campus, eh? Joan: [0:23] Sí, sí, sí, sí, sí, sí. I a més a més, el 24, què? Andreu: [0:26] El 24, primer pòdcast en directe! Joan: [0:28] En tens ganes o què? Andreu: [0:30] Moltes, però estic una mica nerviós. Joan: [0:32] I espantat? Andreu: [0:34] Més que res per les qüestions tècniques, no? Joan: [0:37] Sí, sí, sí, sí. Andreu: [0:38] Perquè… vaja, jo sempre tinc problemes amb l'ordinador i els micros… Joan: [0:44] A mi em fa molta por tot el… perquè clar, com que volem gravar imatge, ja m'han avisat que les càmeres a vegades s'escalfen massa en espais tancats i amb la calor que farà… Andreu: [0:55] Però això no… no ens ha de fer patir, perquè a la llibreria Ona hi ha bona climatització, estarem bé, estarem a gust. Per tant, si dijous 24 voleu passar una estona divertida amb nosaltres, al primer pòdcast en directe que fem amb públic i… bé, anar a un refugi climàtic, al final, no?, perquè també és un tipus de refugi climàtic. Joan: [1:17] Sí, sí. Andreu: [1:17] Doncs veniu a les 6 de la tarda, començarem cap a les 6, a la Bookeria. La Bookeria és, no el mercat que hi ha a les Rambles de Barcelona, sinó la sala de la llibreria Ona on fan els esdeveniments. Fan les presentacions de llibres, hi fan xerrades, activitats diverses, i també, ara, el pòdcast en públic d'Easy Catalan. Joan: [1:41] Sí. És molt important que quan entreu no us espanteu, perquè jo me'n recordo el primer dia que hi vaig anar, i quan entres és com un espai petit, baixes unes escales, hi ha un espai petit i sembla que no hi hagi d'haver res més. A vegades… No? No sé, a mi em va donar aquesta sensació, però després aquesta llibreria és enorme! Hi ha unes escales per allà, tires més enllà i hi ha molt espai. Andreu: [2:01] Sí. Joan: [2:01] Vull dir que el dia que vingueu, entreu i ja està. Andreu: [2:04] Té molts espais diferenciats. Hi ha una part de literatura infantil, amb jocs, aquesta part de la Bookeria, on s'hi pot anar qualsevol dia a fer un cafè, a fer una infusió i llegir o estudiar. És una mica com una biblioteca i alhora una sala d'actes. Joan: [2:22] Sí, està molt bé, l'espai és preciós. I la llibreria és genial, o sigui, podeu venir… el pòdcast serà cap a les 6, podeu venir mitja hora abans i fullegeu uns quants llibres en aquell espai tan xulo. Tots en català, no? Andreu: [2:35] Exacte. Aquesta llibreria el que té de particular és que tots els llibres són en català, tot és literatura catalana o literatura estrangera traduïda al català, excepte una prestatgeria que té literatura catalana traduïda a altres llengües. O sigui, tot va entorn del català i la literatura catalana. Joan: [2:53] I si veniu, també podreu comprar el "Llengut", el joc aquest que va fer l'Andreu i la Patrícia, sobre el català i això, que el tenen allà en venda, no? Andreu: [3:00] És veritat, sí. A la llibreria Ona han acollit molt bé el "Llengut", que és aquest joc sobre llengües, sobre el català, però sobre llengües de tot el món. És un joc tipus trívial on hi ha sis categories de preguntes i tot de curiositats lingüístiques que… bé, podem dir que és una mica per a "freaks", per a friquis de la llengua. Joan: [3:22] Però al final és com tots els trívial, que agafes la targeta i et diuen: "Qui va ser l'emperador romà que…" i dius: "Què?" Doncs el mateix, no? Et preguntaran una cosa de llengua que no sabràs ni de què va, però aprendràs… aprendràs jugant. Andreu: [3:35] Clar, no es tracta tant de saber-ho tot com de provar sort i guiar-te una mica per la intuïció, els coneixements que puguis tenir, i això, i aprendre. Joan: [3:45] I es pot dir alguna cosa de què anirà el pòdcast? O és més secret? Andreu: [3:50] Clar, de què anirà el pòdcast encara no ho sabem. No ho sabem tampoc nosaltres, perquè ho acabarem de definir amb els participants del Campus d'aquest estiu. Joan: [4:00] D'acord, d'acord, d'acord, d'acord. Però segur que farem intervenir el públic i tothom podrà participar, no? Andreu: [4:05] Clar, això sí! A més a més, després farem la sobretaula, no?, farem el bonus i xerrarem amb tots els assistents. Per tant, us animem a venir perquè us volem conèixer. Si no he tingut ocasió de participar en les trobades presencials que organitzem, doncs, veniu aquest dijous, dia 24. Joan: [4:25] Doncs va, hi sou tots convidats, ja ho sabeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Fluent Fiction - Catalan: Bonding Through Brushstrokes: Art, Friendship, and Courage Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-07-14-22-34-02-ca Story Transcript:Ca: El sol brillava intensament damunt del Castell de Montjuïc.En: The sun shone intensely over the Castell de Montjuïc.Ca: Era un dia esplèndid d'estiu, i el festival d'art comunitari havia transformat els històrics murs de pedra en un espai ple de color i vida.En: It was a splendid summer day, and the community art festival had transformed the historic stone walls into a space full of color and life.Ca: Banderes vibrants onejaven al vent, mentre artistes locals i visitants passejaven entre les obres d'art.En: Vibrant flags waved in the wind as local artists and visitors strolled among the artworks.Ca: Entre ells, hi havia Adrià, un artista local amb un fort desig de fer que la seva obra fos apreciada.En: Among them was Adrià, a local artist with a strong desire to have his work appreciated.Ca: Adrià estava una mica nerviós.En: Adrià was a bit nervous.Ca: Sabia que aquest festival era una gran oportunitat, però la seva naturalesa introvertida li jugava males passades.En: He knew this festival was a great opportunity, but his introverted nature played tricks on him.Ca: En Marc, el seu amic de confiança, li donava ànims.En: Marc, his trusted friend, encouraged him.Ca: "Has de parlar amb les persones, Adrià. Connecta amb elles", li deia.En: "You have to talk to people, Adrià. Connect with them," he said.Ca: Clara, una blocaire de viatges de València, estava entre la multitud.En: Clara, a travel blogger from València, was among the crowd.Ca: La seva càmera capturava cada detall del lloc per al seu blog, però el que realment buscava eren connexions autèntiques.En: Her camera captured every detail of the place for her blog, but what she truly sought were authentic connections.Ca: Caminant entre les instal·lacions artístiques, descobrí una pintura que la captivà.En: Walking among the art installations, she discovered a painting that captivated her.Ca: Els colors eren vius, i les formes explicaven històries més enllà de les paraules.En: The colors were vivid, and the forms told stories beyond words.Ca: Adrià va notar l'interès de Clara per la seva obra, però el dubte li pesava.En: Adrià noticed Clara's interest in his work, but doubt weighed on him.Ca: "Mira com observa la teva pintura", li va dir en Marc.En: "Look at how she's observing your painting," Marc told him.Ca: "És l'oportunitat que buscaves".En: "This is the opportunity you were looking for."Ca: Amb una respiració profunda, Adrià es va acostar a Clara.En: With a deep breath, Adrià approached Clara.Ca: "Hola, sóc Adrià. Aquesta peça... és la meva", va dir amb un somriure tímid.En: "Hello, I'm Adrià. This piece... it's mine," he said with a shy smile.Ca: Clara va aixecar la vista, sorpresa i encantada.En: Clara looked up, surprised and delighted.Ca: "És meravellosa", respongué ella, "Explica-me'n la història."En: "It's wonderful," she replied, "Tell me its story."Ca: I així, començà una conversa plena de passió i entusiasme.En: And so, a conversation full of passion and enthusiasm began.Ca: Adrià parlava dels seus sentiments i idees darrere de cada transició de color i traç de pinzell.En: Adrià spoke about his feelings and ideas behind each color transition and brushstroke.Ca: Clara escoltava amb atenció, captant cada paraula i veient més enllà de la superfície.En: Clara listened intently, capturing every word and seeing beyond the surface.Ca: A mesura que el sol començava a declinar, Clara va proposar a Adrià fer un article sobre les seves obres al seu blog.En: As the sun began to set, Clara proposed to Adrià to write an article about his works for her blog.Ca: Aquest gest sincer podria portar-li l'atenció que sempre havia buscat.En: This sincere gesture could bring him the attention he had always sought.Ca: Amb la ciutat als seus peus i el castell com a testimoni, Adrià va trobar una nova confiança en ell mateix i en el poder del seu art.En: With the city at their feet and the castle as a witness, Adrià found a new confidence in himself and the power of his art.Ca: L'amistat naixent amb Clara li mostrava que les connexions genuïnes eren possibles.En: The budding friendship with Clara showed him that genuine connections were possible.Ca: El festival va ser un èxit no només per a Adrià, sinó també per a Clara.En: The festival was a success not only for Adrià, but also for Clara.Ca: Van aconseguir allò que buscaven: connexions que van més enllà de les paraules i els clics.En: They achieved what they were looking for: connections that went beyond words and clicks.Ca: Amb nous somnis i projectes compartits, la seva història tot just començava, sota el cel clar de Barcelona.En: With new dreams and shared projects, their story was just beginning, under the clear sky of Barcelona. Vocabulary Words:the sun: el solthe castle: el castellthe community: la comunitatthe stone walls: els murs de pedravibrant: vibrantthe wind: el ventthe artist: l'artistathe desire: el designervous: nerviósthe nature: la naturalesathe trick: la mala passadathe trusted friend: l'amic de confiançaencourage: donar ànimsthe blog: el blogauthentic: autènticthe installation: la instal·laciócaptivated: captivadavivid: viuthe doubt: el dubtethe opportunity: l'oportunitatthe shy smile: el somriure tímidthe story: la històriathe passion: la passióthe enthusiasm: l'entusiasmethe transition: la transicióthe brushstroke: el traç de pinzellthe surface: la superfíciethe proposal: la propostathe gesture: el gestthe witness: el testimoni

Les jornades romàniques s'han celebrat del 8 al 12 de juliol a Cuixà. Aquesta trobada prestigiosa ha aplegat dos centenars de persones vingudes de tot Europa i fins i tot dels Estats Units. El tema d'enguany les abadies cistercenques i els ordres reformats a l'època romànica.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem les peripècies de la descoberta, interpretació i polèmica sobre la conservació de la vil·la romana del Pont del Treball, descoberta ara fa catorze anys. Amb Adrià Quesada, coordinador del projecte Vineae et Alni

Avui

A l'episodi d'avui ens posem el cinturó per comentar dues estrenes molt potents, el drama d'alta cilindrada F1: The Movie, protagonitzat per Brad Pitt, i el violent retorn dels Yautja amb l'antologia animada per a adults Predator: Killer of Killers. Obrim amb F1 de Joseph Kosinski. En fem la crítica, comentem la implicació de Brad Pitt, la producció i els millors moments en la part amb espòilers a partir del minut 44. Cotxes reals, rodatge a circuits oficials, cameos i una història que vol capturar la màgia del cinema esportiu. A partir d'1 hora i 13 minuts, Predator: Killer of Killers. Comentem les tres històries, com expandeix la mitologia Yautja, l'estil d'animació, les relacions amb la saga i expliquem les claus del darrer acte. Aquesta ressenya, per separat, també en format vídeo: https://youtu.be/CVK6tSq1K24 Prepara't per una cursa salvatge i una cacera intergalàctica. Us acompanyen l'Ignasi Arbat, la Marta Sanz i en Francesc Morales. Web: https://www.ningunoesperfecte.cat Patreon: https://www.patreon.com/ningunoesperfecte

Els Kinésoterapeutes d'arreu de l'estat s'han mobilitzat aquest dimarts per reclamar un augment salarial i una millora de les seves condicions laborals. Aquests professionals ja havien acordat l'any 2023 un augment dels sous amb l'organisme encarregat, un tracte que havia d'entrar en vigor aquest primer de juliol i que van acordar assumint unes contrapartides perjudicials per als treballadors, com per exemple la limitació d'obrir noves consultes a Catalunya Nord. Ara, l'estat ha ajornat unilateralment aquest tracte, que, com a mínim, no s'aplicarà fins al gener del 2026.Els Kinés denuncien que el seu poder adquisitiu s'ha reduït un 20% durant els últims deu anys i alerten que estan al límit. Si aquest augment salarial públic no prospera, expliquen que el que acabarà passant és que cada professional aplicarà una taxa addicional a les consultes, que no pagarà ni la seguretat social ni les mútues i que, per tant, hauran d'assumir directament els pacients. Aquesta estratègia ja s'aplica a algunes consultes, però, segons alguns professionals, pot portar a “una situació de descontrol”.En unes mobilitzacions que han començat aquest dimarts a París, els tres principals sindicats dels Kinés exigeixen que l'estat compleixi la seva part del tracte, estan disposats a negociar un nou calendari i, a més, reclamen que la gent pugui anar directament a la consulta, sense passar per un metge generalista que li faci una recepta. A Catalunya Nord, esperen fer una mobilització més endavant, per la qual volen comptar amb el suport de la resta de personal sanitari no hospitalari.Queralt Castellón és kiné a Pollestres.

Aquesta cançó no! Conversa amb Maria-Salicrú-Maltas 1

Perpinyà acull cada estiu el festival Sirocco, una cita cultural amb música i art de procedències diverses i d'estils variats. El festival se celebra aquesta setmana, del 2 al 5 de juliol entre el Teatre de la Complicité i la Casa Musicale. El Casal de Perpinyà participa en aquest festival proposant una programació en llengua catalana, que enguany assumirà el grup de rumba Els Delai, a qui vam entrevistar a Ràdio Arrels pel disc de la Setmana.

Aquesta cançó no! Conversa amb Maria-Salicrú-Maltas 2

Aquesta cançó no! Conversa amb Maria-Salicrú-Maltas 5

El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les principals obsessions inquisidora del règim franquista. La repressió i la censura ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas.El llibre «Aquesta cançó no!» És un testimoni honest de la investigadora que hem rebut a l'estudi de Ràdio Arrels a Prada perquè ens expliqui més.

El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les principals obsessions inquisidora del règim franquista. La repressió i la censura ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas.El llibre «Aquesta cançó no!» És un testimoni honest de la investigadora que hem rebut a l'estudi de Ràdio Arrels a Prada perquè ens expliqui més.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, explorem els orígens i la trajectòria del Partit Comunista Català, un projecte polític singular nascut el 1928. Analitzem el seu context, les seves idees i figures clau, i la seva relació amb el moviment obrer i el catalanisme. Amb Ignasi Bea, autor del llibre 'Ni Madrid ni Moscou El partit comunista català (1926-1930)', editat per Tigre de Paper.

Avui anem a l'illa del Fred per analitzar un live-action que ens ha agradat: el de Com ensinistrar un drac. Comencem amb la crítica i continuem amb el repàs a les precioses localitzacions i com Dean DeBlois ha fet front a dirigir la seva pròpia pel·lícula d'animació. Ens endinsem en la producció i us expliquem com s'han fet les escenes més icòniques. A continuació, repassem els millors moments, els personatges i un repartiment encertadíssim. Vine amb en Singlot, l'Astrid, l'Esdentegat i companyia, i ensinistra també el teu drac. Seguim amb una conversa amb en Lluís Comes, que s'ha encarregat de la traducció al català de la pel·lícula. Parlem de l'adaptació i dels reptes que ha suposat adaptar els diàlegs de la versió animada a actors de carn i ossos. Tanquem, a 1 hora i 46 minuts, amb una ressenya curta i sense espòilers de Novocaine, protagonitzada per Jack Quaid. Aquesta ressenya, per separat, també en format vídeo: https://youtu.be/XEghp9nCNG8. Us acompanyen l'Ignasi Arbat, la Marta Sanz i l'Escarrufa. Web: https://www.ningunoesperfecte.cat Patreon: https://www.patreon.com/ningunoesperfecte

Aquesta setmana, a Les Portes de Troia, parlem sobre la Revolta de Nika, l'aixecament popular que va incendiar Constantinoble l'any 532. Descobrirem com les curses de carros, les faccions de l'hipòdrom i la tensió política van desembocar en una crisi imperial i un vessament de sang sense precedents en els aixecaments socials de l'Imperi Bizantí.

Aquesta setmana a les portes de Troia repassarem el paper dels aliments al llarg de la història de la humanitat.

Fem repàs a la cartellera cinematogràfica de la setmana que comença pel Cinema Prado amb Sirat, el film d'Oliver Laxe protagonitzat per l'actor vilanoví Sergi López i que no deixa ningú indiferent. També al Prado la comèdia divertidíssima protagonitzada per la gran Susan Sarandon, Las 4 fantásticas. A Les Roquetes, a La Bòbila projecten Algo le pasa a mi yerno. Aquesta setmana una proposta estival, a la Masia d'en Cabanyes aquest dissabte 14 de juny a les 22h es projecta E.T. El extraterrestre i al Multisales Odeon de Vilanova es pot gaudir de la producció catalana Esmorza amb mi i de la versió en acció real de Como entrenar a tu dragón. L'entrada Les estrenes de cinema amb Antonio del Valle ha aparegut primer a Radio Maricel.

Programa 5x163, amb Alfred Garc

Expliquem que la Generalitat presentar

Benvinguts al "Generaci

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, celebrem el programa 500 amb una edició amb públic al Palau Robert, al bell mig de Barcelona. Per commemorar aquest número tan especial, dediquem un programa al món de l'any 1000 en un format "tria la teva aventura", en el que el públic va escollint els temes sobre els que parlarem.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Aquesta setmana ens n'anem fins a l'any 2004 per celebrar els més de vint anys de Spider-Man 2 de Sam Raimi. Comentarem com vam viure la seva estrena en aquell moment i com la veiem després de tots aquests anys. Ens endinsarem dins el procés de producció, càsting, rodatge, efectes visuals i música, així com un repàs als còmics que la van inspirar. Finalment, comentarem les escenes més destacades de la pel·lícula amb un grapat de curiositats de rodatge. Des de la redacció del Daily Bugle, us acompanyaran  l'Ignasi Arbat, l'Aram Bonmatí i en Marcel González. Web: https://www.ningunoesperfecte.cat Patreon: https://www.patreon.com/ningunoesperfecteEscucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de Podcast Ningú no és perfecte. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/12928

Cap

Cap

Aquesta setmana volem destacar el drama que va viure la pobra Teresa Bagioli Sickles. El seu home li va matar l'amant i es va organitzar un merder de cal d

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)