Podcasts about aquesta

Aquesta temporada, el programa d'esports s'escolta i també es veu. De dilluns a divendres de 13 a 13.30 hores i a les 19 hores en repetició a Calafell Ràdio i durant la setmana a calafell.tv. Un programa dirigit i presentat per Roser Ribas.. podcast recorded with enacast.com

Aquesta setmana a les portes de Troia repassarem el paper dels aliments al llarg de la història de la humanitat.

Aquesta setmana comencem amb el nou disc del veterà Femi Kuti i la seva reflexió vital a través de l'Afrobeat, descobrim el músic Immy Owusu amb arrels a Ghana i el seu Afrodelysim, recomanem concerts als festivals Aphonica i Cruïlla amb Africa Express i recordem al gran Rory Gallagher als 30 anys de la seva mort.

Periodisme solidari amb el Memorial Gomis. Aquesta setmana parlem del XX Memorial Joan Gomis de Periodisme Solidari, que convoquen diferents entitats com ara Just

Aquesta és la retransmissió íntegra i en directe del partit entre el Nàstic de Tarragona i la Real Sociedad B per Ràdio Ciutat de Tarragona. Anada de la final del play-off d'ascens a segona divisió. Amb la narració de Carles Cortés, acompanyat per Adrià Tella i els exjugadors Antoni Pinilla i Álvaro Herrera en els comentaris, i Raúl Escarbajal en el control tècnic. L'entrada La transmissió íntegra del Nàstic 1 – 3 Real Sociedad B ha aparegut primer a Ràdio Ciutat de Tarragona.

Aquesta temporada, el programa d'esports s'escolta i també es veu. De dilluns a divendres de 13 a 13.30 hores i a les 19 hores en repetició a Calafell Ràdio i durant la setmana a calafell.tv. Un programa dirigit i presentat per Roser Ribas.. podcast recorded with enacast.com

Fem repàs a la cartellera cinematogràfica de la setmana que comença pel Cinema Prado amb Sirat, el film d'Oliver Laxe protagonitzat per l'actor vilanoví Sergi López i que no deixa ningú indiferent. També al Prado la comèdia divertidíssima protagonitzada per la gran Susan Sarandon, Las 4 fantásticas. A Les Roquetes, a La Bòbila projecten Algo le pasa a mi yerno. Aquesta setmana una proposta estival, a la Masia d'en Cabanyes aquest dissabte 14 de juny a les 22h es projecta E.T. El extraterrestre i al Multisales Odeon de Vilanova es pot gaudir de la producció catalana Esmorza amb mi i de la versió en acció real de Como entrenar a tu dragón. L'entrada Les estrenes de cinema amb Antonio del Valle ha aparegut primer a Radio Maricel.

Coincidint amb l'anunci de la gira d'El Último de la Fila per al 2026 i els 30 anys del seu últim disc, no em quedava cap altra opció que titular aquest episodi: “Trenta i punt”. Hi sona un tema de La Rebelión de los Hombres Rana, així com una cançó de Quimi Portet extreta del disc Hoquei Sobre Pedres. En tots dos àlbums hi trobem el productor David Tickle, que avui ens serveix de fil conductor. També recuperem Promesas que no valen nada de Piratas, publicat el 1995 i amb una lletra que homenatja directament Insurrección. Tot queda lligat: també fa trenta anys d'aquest segon disc del grup d'Iván Ferreiro. Celebrem, a més, els trenta anys de la inclusió de Frank Zappa al Rock & Roll Hall of Fame, i ho fem escoltant una de les seves primeres composicions. El rànquing 107 està dedicat a cançons que orbiten al voltant de Good Times de Chic. Aquesta promesa feta a l'episodi 28, sí que val. Tanquem el cercle amb dues produccions de David Tickle que també compleixen trenta anys i comparteixen una força temàtica sorprenent: una d'Adam Ant, que parla de penediment i redempció; i una altra de Joan Armatrading, sobre resistència, dignitat i la lluita contra l'adversitat. Dues lletres poderoses, dues mirades que connecten a través del temps. Jordi Via, Terrassa, juny de 2025 Ivoox Premium: https://www.ivoox.vip/premium?affiliate-code=0c2fca8aa0e6cfffa1f31d2df6c21b75 TOTS ELS EPISODIS DE CREMA D'ESTRELLES ELS PODEU TROBAR AQUÍ: https://lilvia.blogspot.com Nostalgia: https://go.ivoox.com/sq/2574733 Via Miranda: https://go.ivoox.com/sq/2494621 The Sound Of Music: https://go.ivoox.com/sq/1788620 Sinfonautas: https://go.ivoox.com/sq/1317188 Marcianos Que Nos Tocan Las Guitarras: https://go.ivoox.com/sq/707397 Subterranea: https://go.ivoox.com/sq/17710 Entremixtando: https://go.ivoox.com/sq/1247719 La Capsa De Ritmes: https://go.ivoox.com/sq/1363038

Aquesta setmana al Males Vibracions fem un xicotet homenatge a dos recents difunts, dos grans de la música, dos grans que hem escoltat moltes voltes. Adeu a Sly Stone i a Brian Wilson. D'altra banda com que fa calor, obrim Calippos, i ens fiquen en matèria amb les novetats, una bona Agenda on ens centrem princialment amb els Concerts del Pinar, i també la festa que tenim montada per al dissabte. I acabem Souleros i Funnkis. Tot gràcies a Òscar, Andreu i Rubén, que com be diu, millor amb ajut que sol. Llistat: The BEach Boys - Good Vibrations; Super 400 . Dreamboat; Pepos People - Cheat; ZIG ZAGS - Rats in love; Altos Hornos - Golpe en la pequeña China; Split System - Chemicals; Los Altragos - Clubs de moda; LOS STRAITJACKETS - High wire act; Nube Naranja - Golpaes Torpes (R.O.M.A.); Digger & The Pussycats - Cut your Loose; Dead Kennedys - Chicken Farm; Bobby Burd - I Need Help (I Can’t Do It Alone) Part 1; Dan Sartain Tema Love is suicide; The Jimy Castor Bunch .- Psyche; Sly And The Family Stone - Poet; Baby Huey - Running.

Programa 5x163, amb Alfred Garc

Expliquem que la Generalitat presentar

El partit polític Unitat Catalana ha publicat una enquesta adreçada a la població de Catalunya Nord per saber quina és la seva opinió de la ciutat de Perpinyà, posant èmfasi amb el sistema educatiu universitari. Unitat vol seguir l'exemple d'altres ciutats mitjanes de l'estat i convertir la capital de Catalunya Nord en un centre de referència pels estudiants, cosa que dinamitzaria la ciutat durant tot l'any.Unitat Catalana proposa que la ciutat passi de 8.000 a 16.000 estudiants, cedint espais municipals per la instal·lació de nous centres universitaris i pressionant al govern per obrir nous establiments, mentre que llença una enquesta per saber l'opinió de la ciutadania. Aquesta enquesta sobre el futur acadèmic de Perpinyà és una de les accions que Unitat està duent a terme per preparar les eleccions municipals del 2026. En aquest sentit, el passat dissabte van rebre els seus companys de Junts per Catalunya, el partit de Puigdemont, amb qui tenen un conveni des de fa anys. El seu secretari general, Jordi Turull, es va comprometre a “passar de les paraules als fets” i treballar conjuntament amb accions concretes, en un acte en el qual també es va parlar de la importància de Ràdio Arrels. Junts i Unitat també van fer una visita al Convent de Santa Clara, on la Bressola vol fer el seu liceu.Mateu Pons és copresident d'Unitat Catalana.

El pianista Ricard Vi

Aquesta setmana el restaurant can

Aquesta setmana comencem amb quatre novetats de Flamenco d'aquest 2025, el guitarrista Juan el Flaco, el pianista Diego Amador, Javier Limón i el projecte Sosegá i el cantaor David de Jacoba, seguim amb la descoberta de la banda belga d'etnojazz Azmari, el concert recomanat d'Amparo Sánchez i la banda LIPA i un record per l'històric riff de Satisfaction dels Rolling Stones.

Benvinguts al "Generaci

Aquesta és la retransmissió íntegra i en directe del partit entre el Múrcia i el Nàstic de Tarragona per Ràdio Ciutat de Tarragona. Final anticipada a l’Enrique Roca: tornada de les semifinals del play-off d'ascens a segona divisió després de l’empat a 1 de l’anada al Nou Estadi. Amb la narració de Carles Cortés, acompanyat per Adrià Tella i els exjugadors Antoni Pinilla […] L'entrada La transmissió íntegra del Múrcia 0 – 1 Nàstic ha aparegut primer a Ràdio Ciutat de Tarragona.

Aquesta setmana ens arriba l'esperadíssima 'Sirat' d'Oliver Laxe, gran premi del jurat i una de les pel·lícules espanyoles més importants d'aquest any. En aquest programa analitzem en profunditat el que ens proposa el director gallec. L'altra estrena important de la setmana és 'Ballerina', spin-off de la saga 'John Wick' protagonitzat per Ana de Armas i que espera recaptar molts milions arreu del món. Altres estrenes de la setmana són la francesa 'MadS', dos cintes de genere 'La casa al final de la curva' i 'The Ritual', o l'espanyola 'La buena suerte', protagonizada per Hugo Silva. A les plataformas també tenim estrenes com el nou true crime de Netflix 'La viuda negra' o 'Mountainhead', la tornada de Jesse Armstrong al món dels rics després de 'Succession'.

Cada setmana, Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat I tu, com ho veus?, de Víctor Bellmont (Zahorí).I tu, com ho veus?, fa part de la selecció del Premi del Llibre Vivent 2025-2026.La Fête du Livre Vivant, que tindrà lloc aquest 14 de juny al parc Palauda de Tuïr, és un esdeveniment gratuït per a públic jove, pensat per gaudir en família, organitzat per la mediateca departamental Claude Simon i el departament dels Pirineus Orientals. Aquesta jornada cultural, lúdica i festiva proposa  diversos espais creatius, jocs, zona de descans, un estand d'autors, llibres, llibreters, espectacles de petit format a càrrec de companyies locals, lectures de contes, lectures musicals i altres sorpreses itinerants. L'objectiu és de descobrir el plaer de llegir en francès i en català, compartir al voltant de la selecció del Premi del Llibre Vivent, premi departamental de literatura juvenil atorgat per joves de 3 a 15 anys amb la col·laboració dels mestres, documentalistes i bibliotecaris participants.

M

El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit, va ser una de les principals obsessions inquisidora del règim franquista. La repressió i la censura ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas.El llibre «Aquesta cançó no!» És un testimoni honest de la investigadora que hem rebut a l'estudi de Ràdio Arrels a Prada perquè ens expliqui més.Enric BalaguerEpisodi Núm. 6

El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit, va ser una de les principals obsessions inquisidora del règim franquista. La repressió i la censura ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas.El llibre «Aquesta cançó no!» És un testimoni honest de la investigadora que hem rebut a l'estudi de Ràdio Arrels a Prada perquè ens expliqui més.Enric BalaguerEpisodi Núm. 1

El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit, va ser una de les principals obsessions inquisidora del règim franquista. La repressió i la censura ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas.El llibre «Aquesta cançó no!» És un testimoni honest de la investigadora que hem rebut a l'estudi de Ràdio Arrels a Prada perquè ens expliqui més.Enric BalaguerEpisodi Núm. 2

El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit, va ser una de les principals obsessions inquisidora del règim franquista. La repressió i la censura ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas.El llibre «Aquesta cançó no!» És un testimoni honest de la investigadora que hem rebut a l'estudi de Ràdio Arrels a Prada perquè ens expliqui més.Enric BalaguerEpisodi Núm. 1

El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit, va ser una de les principals obsessions inquisidora del règim franquista. La repressió i la censura ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas.El llibre «Aquesta cançó no!» És un testimoni honest de la investigadora que hem rebut a l'estudi de Ràdio Arrels a Prada perquè ens expliqui més.Enric BalaguerEpisodi Núm. 4

El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit, va ser una de les principals obsessions inquisidora del règim franquista. La repressió i la censura ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas.El llibre «Aquesta cançó no!» És un testimoni honest de la investigadora que hem rebut a l'estudi de Ràdio Arrels a Prada perquè ens expliqui més.Enric BalaguerEpisodi Núm. 5

Memento #342. Aquesta aut

Aquesta temporada, el programa d'esports s'escolta i també es veu. De dilluns a divendres de 13 a 13.30 hores i a les 19 hores en repetició a Calafell Ràdio i durant la setmana a calafell.tv. Un programa dirigit i presentat per Roser Ribas.. podcast recorded with enacast.com

'Uns tràmits de terminis dilatats, plens d'incerteses, que sovint no semblen alineats amb la vocació de servei públic que motiva gran part de les iniciatives culturals de les nostres viles'. Aquesta frase, extreta del comunicat que l'organització de la Festa de la Poesia va fer públic la setmana passada, explica els fonaments de la situació que es viu avui. La celebració, fins ara organitzada per l'àrea de cultura de l'Ajuntament, s'enfrontava a la obligació de ser licitada, i, en conseqüència, a la possibilitat que un concurs públic arraconés als promotors de la iniciativa i a tots els qui la fan possible. D'aquí que, per a evitar-ho, l'Ajuntament cedís la gestió de la Festa directament als seus organitzadors, obrint, aleshores, un meló prou conegut, vinculat a la lentitud dels processos burocràtics de les subvencions i el seu pagament, o a la justificació de determinades despeses. Amb tot això sobre la taula, Cèlia Sánchez-Mustich i Joan Duran han decidit traslladar l'esdeveniment al 8 de novembre i fer-la en una única jornada. Serà, malgrat el decencís del moment, un dia gran amb més de 70 poetes que ja han canfirmat la seva presència per a la celebració del 18è aniversari. L'entrada La lentitud burocràtica ofega la festa de la poesia, que s’ajorna al 8 de novembre i durant una única jornada ha aparegut primer a Radio Maricel.

Aquesta setmana els Homes Cl

Aquesta temporada, el programa d'esports s'escolta i també es veu. De dilluns a divendres de 13 a 13.30 hores i a les 19 hores en repetició a Calafell Ràdio i durant la setmana a calafell.tv. Un programa dirigit i presentat per Roser Ribas.. podcast recorded with enacast.com

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, celebrem el programa 500 amb una edició amb públic al Palau Robert, al bell mig de Barcelona. Per commemorar aquest número tan especial, dediquem un programa al món de l'any 1000 en un format "tria la teva aventura", en el que el públic va escollint els temes sobre els que parlarem.

Comunicar des de l'esperan

Aquesta és la retransmissió íntegra i en directe del partit entre el Nàstic de Tarragona i el Múrcia per Ràdio Ciutat de Tarragona. Arrenca el play-off d’ascens a segona divisió amb l’anada de les semifinals. Amb la narració de Carles Cortés, acompanyat per Adrià Tella i els exjugadors Antoni Pinilla i Álvaro Herrera en els comentaris, i Raúl Escarbajal en el control tècnic. L'entrada La transmissió íntegra del Nàstic 1 – Múrcia 1 ha aparegut primer a Ràdio Ciutat de Tarragona.

Aquest mes de maig s'ha tancat una nova edici

Aquesta setmana ens arriba 'La trama fenicia', l´última obra de Wes Anderson, cineasta que provoca odi i entusiasme a parts iguals. En aquest programa repassem la seva carrera i ens preguntem si és un geni o un impostor. També valorem el palmarès del Festival de Cannes, pel que rebem la visita del norte estimat Agus Izquierdo.

L’art del Suprem. Amb una argumentació judicial plena d’embolics el Tribunal Suprem espanyol ha ordenat de tornar a l’Aragó les pintures de la sala capitular del Monestir de Sixena, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Són unes pintures de gran qualitat que marquen el pas entre el final del romànic i l’arribada del gòtic. Aquestes pintures van quedar molt malmeses després d’un incendi durant la guerra del 36. El restaurador Josep Maria Gudiol i Ricart, les va poder salvar, en part, i les va portar al museu barceloní on s’aguanten textualment per la pela. Atès el seu delicat estat, diversos especialistes han demanat que no es remenin les pintures perquè es podrien malmetre per sempre més. A hores d’ara ningú no sap ni qui, ni com ho pensen fer. Aquest sembla però, un detall sense importància. Si les pintures no es poden penjar, o no es poden exposar al públic durant quatre o cinc anys tampoc no és cap problema. No passa res. Bona part de les obres que es van emportar de Lleida, encara no estan exposades i les tenen en un magatzem que no pot visitar ningú. Tampoc diràs que els preocupi massa. Allò veritablement important, és que les obres no estiguin a Catalunya. Aquesta és la seva victòria. Hi ha qui parla d’un anticatalanisme ferotge. Es molt possible. El govern català lamenta però accepta plenament la decisió del Tribunal Suprem i llança missatges de cordialitat, amistat i entesa. Aquesta voluntat que manifesta el govern català de quedar bé amb tothom, no ens portarà cap benefici. Ni ara ni mai. Salut i república.Descarregar àudio (2:10 min / 1 MB)

Aquesta setmana quasi no arranquem, però en contra de tota la tecnologia i de tota lògica, aconseguim tindre el capítol 398. Òscar, Rubén i Andreu, tres desvergonyits, ens apropen el seu mon musical, amb novetats, Agenda Vibradora de la mà Godzilla que marxa a les comarques de l'interior fins i tot. També tenim una part final on podem anar des de França a Itàlia, sense deixar de passar pel punk i fins i tot li fem un homenatge a Derringer, R.I.P. (Rock In Peace). Aprofitem aquestes línies per cagar-nos en la puta mare que va parir la targeta de so de l'ordinador de Ràdio Espai Jove. Llistat: Andre Miguel & The Moment - Sinvergüenza; Fizzz- Wasted time; MOOON -MODULATION BABY; Sempre res - Centra't; The Flaming Sideburns - Lucille; Mamotreto - Lovercraft Haiku; JOHNNY MOPED - I’M A SKITZOID; Heavy Lungs - Mr. Famous; The Cinelli Brothers - Leavi it with you; Pierre Henry et Michel Colombier - Psyché Rock; VILLAGE PEOPLE - Fight Food; SPIZZENERGI - SOLDIER SOLDIER; The McCoys - Sloopy Hang out; Adriano Celentano - Mondo in Mi 7a.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Aquesta setmana ens n'anem fins a l'any 2004 per celebrar els més de vint anys de Spider-Man 2 de Sam Raimi. Comentarem com vam viure la seva estrena en aquell moment i com la veiem després de tots aquests anys. Ens endinsarem dins el procés de producció, càsting, rodatge, efectes visuals i música, així com un repàs als còmics que la van inspirar. Finalment, comentarem les escenes més destacades de la pel·lícula amb un grapat de curiositats de rodatge. Des de la redacció del Daily Bugle, us acompanyaran  l'Ignasi Arbat, l'Aram Bonmatí i en Marcel González. Web: https://www.ningunoesperfecte.cat Patreon: https://www.patreon.com/ningunoesperfecteEscucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de Podcast Ningú no és perfecte. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/12928

Aquesta setmana, A Les Portes de Troia, parlem sobre la batalla de Mühlberg (1547): una contundent victòria de Carles V sobre els prínceps protestants de la Lliga Esmalcalda en el context de les Guerres de Religió europees de l'edat moderna. Analitzarem les causes del conflicte, el desenvolupament de la batalla i les conseqüències polítiques, religioses i simbòliques d'un enfrontament que va marcar el declivi d'un projecte imperial.

Quan el cor s'apodera del que és de Déu, el fruit es torna agre. Jesús, la pedra rebutjada, és l'únic que pot donar sentit i dolçor a la nostra vida. Aquesta paràbola és una crida a revisar el nostre fruit i tornar a Ell.Ciutat Nova és una església per a la ciutat de Barcelona i una comunitat de persones normals i imperfectes que volem aprendre a viure segons la voluntat de Déu. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri: http://bcn.ciutatnova.cat/visitaPrimavera 2025Predicador: Dani P.

Maxime Cayuela és probablement el cantautor més jove de Catalunya Nord que canti en català. Aquesta setmana ens ha presentat el seu primer disc: 13.

Cap

Aquesta setmana, a A les Portes de Troia, viatgem a les ciutats de la Catalunya moderna per entendre com es governaven, com es prenien les decisions, quins càrrecs municipals existien i quins sistemes es feien servir per escollir els seus governants. Amb Anna González Pérez.

Aquesta setmana, A a les Portes de Troia, parlem sobre el col·leccionisme. Fem un breu repàs històric i n'analitzem els pros i contres basant-nos en la legislació de diferents països. Ens acompanya Joan Fontanillas, llicenciat en filologia clàssica i filosofia, professor de secundària i divulgador numismàtic a través del canal de Youtube DIVERNUMIS.

Cap

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, coneixerem les claus per entendre el romànic català i les seves manifestacions artístiques més destacades. Ho fem de la mà d'en Joan Pau Inarejos, autor del llibre 'Amb ulls de romànic'.

Cap

Aquesta setmana volem destacar el drama que va viure la pobra Teresa Bagioli Sickles. El seu home li va matar l'amant i es va organitzar un merder de cal d

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)