Podcasts about espanya

Lluís Alejandre: la memòria viva d'un menorquí entre la història, la milícia i la marDel port de Maó a la cúpula de l'Exèrcit: un viatge vital de vuit dècades marcat per l'arrelament a la seva terra i el servei públic"Decidir és seleccionar; seleccionar és renunciar."Amb aquesta contundent màxima comença la conversa amb el nostre convidat d'avui, una d'aquelles figures que condensen la història recent de Menorca i d'Espanya. Parlem de Lluís Alejandre, un maonès de 84 anys (nascut el 1941) que ha recorregut el món com a militar i historiador, però que mai no ha perdut el cordó umbilical que el manté unit de forma visceral a la seva illa natal. Un home de trajectòria intensa que avui presideix la Fundació de l'Illa del Rei i que repassa, amb lucidesa i enyorança, el seu periple vital.El port de Maó com a mirall de la pròpia identitatSi fos un indret de Menorca, Alejandre ho té claríssim: triaria sense dubtar-ho el port de Maó. I no és una elecció casual o merament estètica, sinó profundament històrica i sentimental. Amb arrels familiars il·lustres —entre els seus antecessors hi ha la saga de pintors Hernández Sanz o constructors navals com els Monjo—, entén el port com el veritable motor que va situar Menorca al mapa del món.Des de la seva visió com a historiador, remarca com els britànics van saber valorar la importància estratègica d'aquesta rada natural per damunt d'altres rutes de cabotatge, traslladant-hi la capitalitat i escrivint la història moderna de l'illa. Aquesta passió per la mar i les arrels va ser la seva brúixola durant els llargs anys que va viure lluny de casa. Després de residir quatre anys a Amèrica, tres a França i voltar per mig planeta, l'enyorança de la terra es convertia en una constant. Trobar un altre menorquí a la Cinquena Avinguda de Nova York, com li va ocórrer amb el pintor Joan Ponç, era l'excusa perfecta per connectar immediatament amb la seva essència.Una vocació de servei nascuda de la muntanya i l'esportNet i fill d'advocats, a casa seva no hi havia cap antecedents militars directes. Tanmateix, la influència del pare d'un amic, a qui considerava un model exemplar, i un esperit actiu lligat a la muntanya i a l'atletisme el van portar a ingressar a l'Acadèmia Militar als 17 anys. El jove que feia voltes a l'illa a peu va trobar a la milícia una sortida per a la seva energia física i la seva disciplina.L'educació rebuda al col·legi de La Salle de Maó —un espai que recorda amb un orgull especial per la seva obertura i les seves instal·lacions esportives— va ser el fonament de la seva joventut. Anys més tard, visitant una escola de La Salle a Santiago de Cuba on havia estudiat Fidel Castro, Alejandre reconeixia amb emotivitat la mateixa estructura arquitectònica i l'esperit dels frares francesos que el van formar a la Menorca dels anys cinquanta.De la transició militar a la diplomàcia de pauLa trajectòria d'Alejandre és un fidel reflex de la transformació d'Espanya. Format durant la dictadura, quan el concepte de defensa era estrictament intern i de fronteres cap endins, va viure en primera persona la gran obertura cap a l'exterior amb l'arribada de la democràcia i l'ingrés a les Nacions Unides i l'OTAN.De la seva etapa inicial a les tropes de muntanya i deu anys als paracaigudistes —fent servei a la Península i al Sàhara—, va passar a l'Estat Major i a la diplomàcia internacional. Va participar activament en missions de pau en escenaris tan complexos com Nicaragua, El Salvador, Colòmbia o l'Havana. La seva brillant carrera el va portar a ser director de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, cap del Gabinet Tècnic del ministre Eduardo Serra a l'any 2000, capità general de Barcelona com a tinent general i, finalment, a culminar la seva professió com a cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra (JEME).Un recorregut vital completíssim que demostra que, per molt lluny que un viatgi o altes que siguin les responsabilitats assumides, les arrels maoneses sempre acaben marcant el camí de retorn a casa.

Analitzem el xoc diplom

Espanya activa l'ex

El joier artesà lloretenc i gerent de la Joieria Salva d’Or, Joan Salvador, ha estat guardonat amb el primer premi de la cinquena edició del Concurs Internacional Sistemàtica «Forjant Talents», organitzat per l’Associació Joies d’Autor amb motiu del seu 30è aniversari. El reconeixement l’ha rebut en la categoria de Disseny d’Alta Joieria gràcies a la creació de l’anell Consonància, elaborat amb or de 18 quirats en tres colors, una turmalina verda central de 4,39 quirats i 50 diamants talla brillant. La peça està valorada en uns 5.000 euros aproximadament. A més de joier artesà, Joan Salvador també és dissenyador 3D i encastador. «Consonància es diu l’anell, és de 18 quirats, jugant amb or blanc, groc i rosa. Porta una pedra principal que seria una turmalina verda de 4,39 quirats i 50 diamants de talla brillant de molt bona qualitat».Joan Salvador El concurs ha reunit joiers, dissenyadors i escoles de diferents països, entre els quals Portugal, Espanya i diversos estats d’Amèrica Llatina. L’anell s’exposarà del 24 al 27 de setembre a MadridJoya, la Fira Internacional de Joieria i Rellotgeria que se celebra a IFEMA Madrid. El dia 26, Salvador hi recollirà el premi. «Sé que el premi consta d’un curs de gemmologia, un diploma i després una entrevista a un diari de joieria que es diu El Contrast. No sé del tot segur si hi ha alguna cosa més». Joan Salvador Un reconeixement que, assegura, li permetrà continuar creixent professionalment. De fet, explica que el seu principal objectiu en presentar-se al concurs era donar-se a conèixer dins del sector. Pel que fa a la seva trajectòria, Joan Salvador fa 27 anys que es dedica professionalment a la joieria. Va començar amb només setze anys i actualment en té quaranta-tres. «Ho he mamat des de petit, els meus pares tenien el taller a casa. El meu pare era joier des dels setze anys també. Des del 75 tenien el taller a casa i a partir del 88 van muntar una botiga petitona al carrer Conill i Sala».Joan Salvador Ara estan ubicats a uns 50 metres de l’antiga botiga familiar, al carrer de La Vila. Salvador conclou explicant que té moltes ganes de viatjar a Madrid per recollir el premi i aprofitar l’ocasió per conèixer professionals del sector arribats de diferents punts del món.

D'aquí dues setmanes, el dilluns 17 d'agost la Universitat Catalana d'Estiu us acollirà al liceu Renouvier de Prada, com sempre amb un programa nou i temes d'actualitat que poden interessar tothom. La Directa, una publicació mensual que Ràdio Arrels rep regularment a l'antena per conèixer els seus articles i investigacions, VilaWeb i altres diaris han rebut una sanció de l'Agència espanyola de protecció de dades -AEPD- en lesadministracions públiques.La canícula de finals de juny, amb més de setanta departaments en alerta roja durant dies, va ocupar l'essencial de l'actualitat i dels informatius. Els incendis després. Trump i l'Iran van omplir la resta. Això fa que la notícia de l'aprovaciód'un “Projecte de llei constitucional per una Còrsega autònoma dins la República” va passar desapercebuda. És una primera etapa car ara passarà al senat i, si també és aprovada, la llei serà promulgada.

El Club Natació Lloret ha tancat la temporada amb bons resultats al 20è Trofeu de Sabadell. Joel Arredondo va pujar al podi després d'aconseguir la tercera posició als 100 metres esquena. A més, també va ser sisè a la final dels 50 metres esquena, establint un rècord absolut del club i de Girosona, només per darrere d'internacionals com Hugo González i Martin Kizierowski. L'altra representant del club, Maria Gallart, també va signar una bona actuació, acabant sisena a la final B dels 50 metres, braça. L'entrenador del Club Natació Lloret, Joan Parra, fa una valoració molt positiva del rendiment dels dos nedadors. «Tots dos van fer una molt bona competició. La Maria va participar a la final B, tot i que és categoria júnior de segon any i va nedar molt bé els cinquanta braça, molt a prop de marca personal».Joan Parra Pel que fa a Joel Arredondo, Parra destaca la seva reacció després del Campionat d'Espanya. I explica que «va fer una competició molt destacada» després que la setmana anterior amb el Campionat d’Espanya els quedés un regust agredolç. «Al Campionat d'Espanya se'ns va quedar un regust agredolç perquè havíem treballat per fer un campionat més competitiu, però tres dies després, va tornar a competir i va estar a molt bon nivell».Joan Parra L'entrenador també subratlla l'alt nivell de la competició, que va posar punt final al circuit de natació d'aquesta temporada. “Es tancava l'edició dels circuits de natació i, en ser l'última competició, va fer que aquesta tingués un nivell més important del que han estat la majoria dels trofeus» explica. «Tot i ser una competició amb una participació més reduïda que la resta, hi havia un gran nivell». Joan Parra Amb aquest trofeu, el Club Natació Lloret dona per acabada la temporada i ja comença a preparar el pròxim curs.

Els ambaixadors dels 27 pa

Espanya repatriar

✨Ja disponible el programa 668 de Font de Misteris! ⚰️ Ens endinsàrem en les peculiars creences, costums i rituals relacionats amb la mort al municipi d'Inca durant el segle XVIII, descobrint com els inquers afrontaven el final de la vida i els seus enterraments. ⚖️ També recordàrem la figura de Cayetano Ripoll, el darrer home executat a Espanya acusat d'heretgia, un cas que simbolitzà el final d'una etapa marcada per la persecució religiosa. #FontdeMisterisIB3

Espanya guanya el Mundial contra l'Argentina amb un gol del davanter del Bar

Matapos ang 104 na laban at isang buwan ng hindi malilimutang football, ang Espanya ang itinanghal na kampeon ng FIFA World Cup 2026 matapos nitong talunin ang Argentina, 1-0, sa isang kapanapanabik na pinal na laban.

En el programa Sempre Plou quan no fan Escola, episodi 160, com no podia ser d'una altra manera, hem parlat d'allò més important per a Espanya i els espanyols en estos moments, l'equip d'Espanya juga la final de futbol del campionat del món a Nova York, enfront de la selecció de l'Argentina. El futbol és el més important del menys important, però interessa que siga molt important; per uns dies, els espanyols vivim en la glòria, no patim de res. Que continuen guanyant. També hem parlat del Banc de Merda. Interessant banc, encara que semble mentida, ens pot ajudar molt. Millor escolten, li pot interessar.

The Country Revival Farmers tornen un any més a Lloret de Mar amb motiu de la Festa Major de Santa Cristina. La banda, que és el quart any que vindrà per festa major, però que ha actuat moltíssimes vegades a Lloret, oferirà un concert aquest dimarts. Un dels seus integrants, Lluís Font, anima a tothom a assistir-hi i assegura que és obert a tothom, tant a qui ja sap ballar com als que no en tenen ni idea. «Fem un concert-ballada per a tothom, pel que no sàpiga ballar country també, perquè a diferència d’altres grups és que a part de line dance també fem polques, valsos texans…» Lluís Font The Country Revival Farmers, que fa molts anys que actua a Lloret, van ser pioners a l'estat espanyol en fer concerts de country lligats amb ball. I tot va ser d'una manera molt casual. «Vam ser pioners a Espanya de fer country lligat amb ball: un dia a Camprodon van sortir les nostres dones a aprendre a ballar i un dia em truca un representant perquè anéssim a tocar a Ripoll i em va preguntar si portaríem també aquelles dones que ballen»Lluís Font El concert de The Country Revival Farmers es farà demà dimarts, a dos quarts de vuit del vespre, a la Roca d'en Maig. 

La inversi

La sobrecàrrega dels metges afecta tant als professionals com als pacients. És una de les denúncies que fa Metges de Catalunya, que des de l'octubre passat ha convocat fins a 12 jornades de vaga per reclamar millores laborals que consideren bàsiques. A més, han iniciat la campanya Ni un minut més per deixar de fer hores extra. Agnès Rivera, internista de l'Hospital de Blanes i delegada sindical de Metges de Catalunya, apunta que reclamen millores laborals, però que, sens dubte, són uns aspectes que acabaran repercutint en la millora del servei. I lamenta que hi ha molt desconeixement i prejudicis entorn a la feina dels metges. “Som un sindicat i volem millorar les nostres condicions laborals, però estem segurs que això farà que millori l'atenció a l'usuari, tant per l'accessibilitat com per la seguretat del pacient”Agnès Rivera Els metges, mobilitzats arreu de l'Estat, volen un conveni propi que puguin negociar ells mateixos i que tingui en compte les peculiaritats de la seva feina. Argumenten que a les meses de negociació la representació del col·lectiu mèdic és molt reduïda, mentre que és un grup professional que té unes peculiaritats molt concretes. Per exemple, a banda de la jornada laboral normal, que seria equivalent a les quaranta hores setmanals, s'hi ha de sumar una jornada complementària que és obligatòria fins als 50 anys i que puja a 500 hores l'any. Unes hores, les complementàries, que no cotitzen. A tot això, a més, fins ara s'hi sumaven hores extra per poder reduir les llistes d'espera. A Catalunya, però, s'ha impulsat la iniciativa Ni un minut més, que consisteix en deixar de fer aquesta jornada extra. “El govern s'ha compromès a millorar l'accessibilitat dels pacients a certes intervencions i això, si no es fa una activitat extra, no s'hi arriba”, explica la delegada sindical. “Amb ‘Ni un minut més' la gent deixa de fer l'activitat extra, treballem tota la nostra jornada laboral, la complementària que és obligatòria fins als 50 anys, però no fem tota la jornada extra que se'ns demanava a part”Agnès Rivera La mesura Ni un minut més, que asseguren que ha tingut molt bona resposta, també es du a terme als CAP, on es fan mòduls de tarda per reduir la sobrecàrrega que pateixen els metges. Segons Núria López, metgessa del CAP de Lloret, cada facultatiu al municipi té una cartera d'uns 1.800 o 1.900 pacients. “Estem sobresaturats, a tota Espanya i aquí Lloret igual, demanes hora al metge de capçalera i és al cap de 5 o 6 setmanes com a mínim”Núria López A més, també denuncien que només tenen 12 minuts per pacient, un temps que és molt limitat per a la majoria de visites. “Els 12 minuts són pràcticament una utopia, perquè a primària ho veiem tot i normalment el pacient no ve per una cosa, perquè quan portes quatre setmanes esperant els motius de consulta són quatre o cinc com a mínim”Núria López Malgrat les 12 jornades de protesta que han acumulat els últims mesos, lamenten que no s'ha avançat gens i critiquen que és una “irresponsabilitat” de cara al col·lectiu, però també a la ciutadania en general. “La sanitat pública jo sempre deia que tenim una sanitat meravellosa, però cada vegada parlem més en passat: teníem una sanitat pública molt maca”, lamenta Agnès Rivera. “És una situació d'irresponsabilitat majúscula el que està passant ara, tant que no sé si pot ser casual ni perquè siguin uns inútils, no sé si poden fer-ho tan malament si no és voluntari”Agnès Rivera Després de l'aturada de l'estiu, a partir del setembre els metges anuncien noves mobilitzacions i asseguren que no pararan fins que aconsegueixin les seves millores que reclamen i que creuen que són de justícia.

podcast recorded with enacast.com

El TJUE valida l'amnistia dels CDRs i Puigdemont: truquem a Lluís Tovar que ens atén, lamentablement, des de Luxemburg. Argentina elimina Anglaterra i jugarà la final contra Espanya: connectem amb Ràdio Latina Internacional. En Manel Vidal ens abandona i llegeix el seu propi dietari.

El Professor de Debò resol el misteri de la inversió a l'AP7. L'Angelines reivindica el poder de la lectura (a la seva manera). Espanya, a la final del Mundial: en Moha està molt tranquil i en Diego vaticina que l'Argentina també hi serà. Les persones que més gasten en lleure a la nit tenen entre 35 i 44 anys i en Juli Pijuli sap per què.

Arrenquen les semifinals del Mundial de futbol amb el Fran

Programa sobre en Carles Ruiz Ponsetí (Maó, 1891) qui va ser un industrial i inventor menorquí, fill de l'empresari Pau Ruiz Verd. Després d'establir-se als Estats Units el 1917, va treballar a l'empresa Remington Rand de Nova York, on va participar en el desenvolupament de diverses màquines  arribant a enregistrar patents. El 1932 va tornar a Maó amb el propòsit de fabricar màquines de calcular amb el nom de Sumadoras Comercial, SL (Sumco), impulsant una indústria pionera en la fabricació de màquines sumadores a Espanya. Amb  l'ajuda de la Bibliografía existent i dels testimonis que hem trobat, expliquem tota la historia. En aquest episodi hi ha diversos moments i protagonistes com Margarita Caules, Jaume Pelegrí, Miquel Astol, Ernesto Sintes i Artur Bagur. A més d'en Kico Borràs, també participa en la locució na Chinca Pujol.

Almenys 11 morts, 8 ferits i 19 desapareguts en un incendi a Los Gallardos, a Almeria.

Egipte elimina l'Argentina: truquem al nostre analista de capçalera, Diego Messi. L'OCDE pica el crostó a Espanya: en Jean Paul Desgrava cobra en visibilitat. El Professor de Debò resol el misteri de l'esvoranc de la L9 del metro. L'Angelines, molt a favor de la nova normativa per als passatgers d'avió.

Trump dona per acabat l'alto el foc amb l'Iran i carrega novament contra Espanya, 200 municipis en risc extrem d'incendi i l'esvoranc del Putxet.

La lloretenca Aina Tuzón s'ha proclamat campiona d'Espanya amb la selecció de Catalunya en categoria infantil en el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques de voleibol. La cita es va disputar la setmana passada a Lugo. El combinat català es va imposar en la gran final davant de la Comunitat Valenciana. De nou, Aina Tuzón va poder formar part de la convocatòria, com a reconeixement al gran nivell mostrat al llarg de tota la temporada. Una temporada en què també ha estat convocada en dues ocasions per la Selecció Espanyola sub15. Aina Tuzon, en un dels partits amb la selecció Per a la pròxima temporada, Aina Tuzón continuarà defensant els colors del Barça. Competirà en categoria cadet, iniciant una nova etapa en la seva formació esportiva. «Han estat setmanes molt especials per a mi, guanyar el campionat amb la Selecció ha estat una gran experiència»Aina Tuzón Aina Tuzon amb la copa Amb aquestes fites, la lloretenca continua consolidant-se com una de les jugadores amb més projecció del voleibol català.

La novena edició de la Cursa solidària de Sant Adrià per l'ELA ha recaptat 4.002 euros. La cita, amb l'organització de La Sansi de Lloret, es va celebrar el passat 7 de juny a Sant Adrià del Besòs, amb l'objectiu fer difusió sobre l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). L'ELA és una malaltia neurodegenerativa que actualment no té cura i que destrueix les motoneurones i provoca una paràlisi muscular progressiva. Un dels noms més coneguts a Espanya amb aquesta malaltia és el de l'exfutbolista del Barça Juan Carlos Unzué. Per lluitar contra la malaltia, la Cursa solidària de Sant Adrià per l'ELA ha pogut recaptar més de 4.000 euros, que han estat entregats a l'Hospital Vall d'Hebrón, pel seu institut de recerca. Des de l'organització de la cursa, Jose Luis Blanco, president de La Sansi, ha destacat que ja tenen ganes que arribi la desena edició per poder augmentar la recaptació. Considera que cal donar la major visibilitat possible a aquesta malaltia. «Estem ja amb ganes de la pròxima edició, que serà la desena, per intentar recaptar el màxim possible i donar molta més visibilitat a aquesta malaltia»Jose Luis Blanco Esportivament parlant, la novena edició de la Cursa solidària Sant Adrià per l'ELA va reunir, el passat 7 de juny, un rècord de 2.001 participants, amb una cursa de 5 quilòmetres, una caminada de 3 quilòmetres i tres curses de menors.

El Teatre de Lloret acollirà aquest divendres, el concert solidari de tribut a Tina Turner. L’esdeveniment recaptarà fons per a la investigació de l’atròfia muscular espinal juntament amb l'associació ForçAME. Cristina Pozo, serà l’encarregada de posar-se a la pell i a la veu de l’artista, en una doble actuació a les set de la tarda i a les nou de la nit. «Aquest concert ja fa vuit anys que va rodant per tota Espanya, som nou a l’escenari, amb dues ballarines, una corista i moltes sorpreses».Cristina Pozo La idea de clonar a Turner va néixer per la gran admiració que Pozo té cap a l’artista. L’actuació compta amb una posada en escena que simula la manera d’actuar de la cantant de Tennessee, amb coreografia, canvi de vestuari, una banda de músics, dues ballarines i una corista. «És molt dinàmic i ens agrada molt que la gent gaudeixi, que s’ho passi bé, que canti, que balli, i que sigui tot molt divertit». Cristina Pozo Tanmateix, la importància d’assistir-hi, a banda de gaudir, també és la de col·laborar amb la causa. «Fa anys que ens coneixem amb la gent de l’associació ForçAME, ens agrada molt col·laborar amb ells i poder ajudar. Crec que és important».Cristina Pozo Proud Mary, Simply the Best i What’s Love Got To Do With It, són alguns dels clàssics de la cantautora que no faltaran, en un concert tribut a una de les artistes més emblemàtiques dels últims temps. «Tothom coneix a Tina Turner. Jo en sóc una gran admiradora i com sóc tan canyera, vaig pensar que així col·locaria l’energia a l’escenari».Cristina Pozo Les entrades tenen un cost de quinze euros i es poden comprar a través de la plataforma Entrapolis. Tots els diners recaptats es destinaran a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Diu Francesco Tonucci que escoltar de veritat els nens i les nenes ens dona pistes sobre alguns dels principals errors que cometem els adults. Pel pedagog,

La banda brit

En el programa Sempre Plou quan no fan Escola, episodi 158, no podíem deixar passar la visita del Papa a Espanya, on molta gent, d'alta etiqueta, van aprofitar la conjuntura per a parlar amb ell, no sabem el missatge de cada un, però sí que sabem que més de set minuts li van oferir d'ovació, tots contents estaven. Millor escolten el programa.

Notes Poder viatjar en el temps, teletransportar-te, ser invisible, tenir la capacitat de volar... Quin superpoder t'agradaria tenir, i per què? En aquest episodi, el Joan i l'Andreu parlen d'allò que els surt naturalment bé i també d'aquelles habilitats sobrehumanes que els encantaria tenir. Troba el teu professor ideal de català a italki!

La visita del papa a Catalunya i la inauguració de la Sagrada Família van deixar una ombra inesperada: l'expulsió per la força de més de 600 cantants catalans acreditats durant els actes religiosos. Pere Becque analitza el que qualifica d'acte de repressió d'alta intensitat contra l'expressió de la catalanitat.

Espanya empata contra Cap Verd: en Mohamed Jordi ho celebra (i en Gollumed Jordi pateix). En Xose Anton Pazos de Vieira prova una IA que fa la feina d'un advocat (surt malament). Truquem a la cimera del G7 a Evian i ens atén la Zoraida. 

Aquesta setmana Joan Becat comenta la visita del papa Lleó XIV a Catalunya. Tot i l'intent inicial de l'església espanyola d'imposar el castellà en els actes oficials, la insistència de les entitats civils catalanes va aconseguir que el pontífex rectifiqués i utilitzés el català. Amb tot, la jornada va evidenciar fortes tensions polítiques i va deixar com a taca l'expulsió policial d'una coral davant la por de protestes reivindicatives.

Era l'11 de juny del 1976 quan els Stones visitaven per primera vegada Barcelona i Espanya. Ara que fa 50 anys i coincidint amb la publicaci

La banda de Barcelona liderada pel bateria Anton

'És el mal més gran que pot existir a la humanitat'. Així defineix el magistrat Vicente Magro els casos de violència vicària, o sia la que s'exerceix sobre la dona a través del maltractament o l'assassinat dels seus fills per part del seu cònjuge. Des del 2013 a Espanya 68 menors han estat assassinats per violència vicària. La periodista sitgetana Anna Grimau ens presenta 'Matar en vida', un reportatge que aborda el testimoni i la reflexió de dones víctimes d'aquest tipus de violència, complementat amb l'apunt d'especialistes en el tema des de l'àmbit judicial/legal. El podeu trobar disponible a la plataforma RTVEplay. L'entrada ‘Matar en vida’, el reportatge d’Anna Grimau sobre la violència vicària que remou consciències ha aparegut primer a Radio Maricel.

La primera associació nacional de policies LGTBI a Espanya acaba de complir 20 anys de vida i avui hem conversat amb qui va ser un dels policies fundadors. Manuel González és agent de policia local a Sitges des de l'any 2000 i a poc de jubilar-se ens explica com van ser els començaments de la Gaylespol. L'associació va néixer amb una primera trobada al Saló d'Or del Palau Maricel l'any 2006 i dos anys després va aconseguir que s'obrís la primera oficina contra delictes d'odi a Barcelona. Avui en dia la tasca de la Gaylespol se centra principalment en oferir suport i acompanyament a tots els membres de cossos policials que formin part del col·lectiu LGTBI i alhora en reeducar, sensibilitzar i formar companys per tal de garantir entorns segurs i lliures de discriminació. Manuel González considera que l'evolució en vint anys pel que fa al tracte que rep la gent del col·lectiu dins els cossos policials ha millorat força però encara queda camí per fer. L'entrada Manuel González, policia local a Sitges i fundador de la Gaylespol, la primera associació nacional de policies LGTBI ha aparegut primer a Radio Maricel.

A poques setmanes perqu

Espanya accepta desembarcar a les Can

En el Dia Internacional de la Dansa conversem amb el jove sitgetà Eloi Almirall Vivó que és a punt de prendre la decisió d'on continuar amb els seus estudis de dansa clàssica, si a Milan, Oslo o Stuttgart. Gràcies als seus bons resultats i a un concurs de l'Institut del Teatre on estudia, i en el que va treure la millor nota, podrà optar a una de les tres alternatives. Hem parlat amb ell dels seus inicis al món de la dansa amb la Sílvia Paretas, de l'esforç i la dedicació que li té en aquesta disciplina i del seu somni de convertir-se en el primer ballarí d'una gran companyia de dansa. El futur en el seu cas passarà sí o sí per marxar a fora a estudiar perquè, tal com ens explica, a Catalunya i a Espanya la dansa continua sent una disciplina poc valorada i reconeguda. L'entrada Eloi Almirall Vivó, una jove promesa de la dansa clàssica ha aparegut primer a Radio Maricel.

Avis i nets tenen un vincle summament especial, i malgrat aix

El president de la Xina considera que el gegant asi

Pedro S

Estats Units “trenca” relacions amb Espanya: truquem a l'ambaixada i ens atén Zoraida. Arriba la borrasca Regina i en parlem amb dues expertes diferents: Mònica Usart i Rebeca Gregal. S'acaba el Mobile World Congress: ens ho expliquen en Víctor Endrino i la Montse Martí.

La Casa Blanca diu que Espanya accepta cooperar amb l'ex

Donald Trump amena

El detall dels pressupostos i les

Es desclassifiquen documents del 23F: en Mohamed Jordi considera que va sortir bé. En Jep Cabestany dramatitza alguns fragments dels documents desclassificats del 23 F. Espanya vol prohibir les begudes energètiques als menors de 16: en Narcís, molt en contra.

Cap

Repassems els refranys populars relacionat amb el temps amb la Mònica Usart. L'Angelines ens descobreix 10 coses que no sabíem de Loli Bahia. Espanya construïrà el corredor del Mediterrani… al Vietnam. El Professor de Debò resol el misteri d'INECO.