Podcasts about Vaja

Le kdo v svojih letih šolanja ni slišal znanega slovenskega reka: "Vaja dela mojstra"? Popolnoma enake nasvete so poslušali že pred več kot dva tisoč petsto leti. Tako je že eden izmed sedmih starogrških modrecev, Periander iz Korinta, svetoval: »Vse je treba uriti!« Hotel je povedati, da nobene stvari ne moremo obvladati brez vaje in da so izkušnje naše najboljše učiteljice. Tudi rimski govorec Cicero je zapisal: »Izkušnja je najboljša učiteljica.« Znameniti rimski pesnik Horacij, ki je živel v zadnjem stoletju pr. n. št., pa je poudarjal: »Vaja oziroma izkušnja te bo marsičesa naučila.« Naj si torej še tako močno želimo, da bi kaj naredili na hitro, pa vseeno dobro, človeška modrost že več kot dve tisočletji meni drugače. Edini način, da postanemo mojster pri kakšnem opravilu ali znanju, so nenehno urjenje, učenje, vaja in piljenje. Kot pravi neki drug slovenski pregovor: »Na napakah se učimo.« Tako razumevanje pri osvajanju znanja in veščin v družbi je bilo nekoč tudi vodilo šolskega sistema, ki je v evropski zgodovini temeljil na dolgoletnem urjenju bodisi ročnih bodisi umskih sposobnosti posameznika. Mojstri, ki so doživeli tako poučevanje, so bili res mojstri v pravem pomenu besede – do zadnje podrobnosti so bili vešči svojega dela in so znali svoje dolgoletne učne izkušnje prenesti tudi na nove rodove. Danes pa se otroci univerzalno šolajo in usposabljajo za vsa znana področja vedenja in tehnike, nobenega izmed osvojenih znanj pa ne utrjujejo z dolgotrajno vajo. Zdi se, da živimo le še na površju, v globine védenja pa sploh ne moremo več prodreti. In popolnoma enako ne znamo in ne zmoremo več prodreti v globino človeške duše, saj smo z vsem v hipu zadovoljni in nimamo potrpljenja, da bi z vajo, urjenjem in vztrajnostjo desetletja, korak za korakom, odkrivali skrivnost, kdo smo in kakšni smo.

Programa 5x93, amb Els Amics de les Arts. Vet aqu

Saates räägime Donald Trumpi taastuleku järgsest maailmast. Liberalistidele üllatuseks sai võimule siiski nende vihatud vastaskandidaat. Mitte ainult USA, vaid terve läänemaailm on dramaatiliste muutuste lävel. Poliitiline kood on muutunud. Kui suur on oht, et Euroopa Liidu ja USA huvid lahknevad? Kas ka NATO laguneb? – Siis oleks Eesti jaoks oht jääda koos Läti ja Leeduga nn halli tsooni, mille julgeolekuga kaubeldakse. Kuidas seda vältida?Saatekülaliseks on Mart Helme – Riigikogu liige, EKRE aseesimees, Riigikogu väliskomisjoni aseesimees, ajaloolane, ajalooteemaliste raamatute ja saadete autor, endine siseminister, endine diplomaat ja Eesti suursaadik Moskvas aastatel 1995 - 1999Saatejuht on Erik Boltowski

Mauricio Ymay, Adal Franco, Miguel Ángel Briseño y Rafa Puente anallizan los temas más Picante de la Liga MX Learn more about your ad choices. Visit podcastchoices.com/adchoices

Izraelske sile, kot rečeno, nadaljujejo obstreljevanje več delov Gaze. V Bejt Lahiji na severu enklave je bilo ubitih najmanj 50 ljudi, med žrtvami so tudi zaposleni v bolnišnici Kamala Advana. V mestu Gaza je bilo v bombardiranju več stanovanjskih stavb ubitih najmanj 13 ljudi, v bližini bolnišnice Nusejrat v osrednjem delu enklave pa je bila tarča izraelske rakete vozilo z oznako press, v katerem je bilo pet palestinskih novinarjev. V oddaji tudi: - Sudan se poglablja v vse hujšo humanitarno krizo. - Vaja pokazala, da je Slovenija solidno odporna proti morebitnim kriznim razmeram ali vojni. - Stroka opozarja na pomen kmetijskih zemljišč pri zagotavljanju prehranske varnosti.

In this episode, we explore the transformative power of mindfulness and meditation to support drinking less alcohol with Simonette Vaja, a trauma-informed psychologist and mindfulness teacher. Simonette introduces her ABCD model—Attention, Breathing, Compassion, and Detox—a practical framework for fostering emotional resilience and supporting an alcohol-free lifestyle. From enhancing decision-making to cultivating inner peace, her approach offers profound insights into how mindfulness can be a cornerstone in the journey to sobriety.  Simonette introduces us to techniques like vagus nerve breathing, which activates the body's relaxation response, and guided meditations to nurture self-compassion and overcome challenges such as perfectionism and anxiety. By addressing not only physical detox but also mental and emotional renewal, her approach provides a holistic path toward personal growth and emotional healing.  This inspiring episode highlights the profound impact of practices like Loving-Kindness Meditation, encouraging listeners to embrace self-love and deepen their emotional connections. Whether you're navigating early recovery or seeking greater balance in life, Simonette's insights offer a roadmap to a mindful, alcohol-free life. Join us to discover how mindfulness can transform your journey toward freedom and well-being.  LEARN MORE ABOUT SIMONETTE VAJA'S WORKWeb: https://www.artistryofwellbeing.com/Insight Timer: https://insighttimer.com/simonettevaja MEGMegan Webb: https://glassfulfilled.com.auInstagram: @glassfulfilledUnwined Bookclub: https://www.alcoholfreedom.com.au/unwinedbookclubFacebook UpsideAF: https://www.facebook.com/groups/1168716054214678 Small group coaching: https://www.elizaparkinson.com/groupcoaching BELLAWeb: https://isabellaferguson.com.auInsta: @alcoholandstresswithisabellaBi-Yearly 6-Week Small Group Challenges: Learn more: https://www.isabellaferguson.com.au/feb-2025-challengeFree Do I Have A Drinking Problem 3 x Video Series: https://resources.isabellaferguson.com.au/offers/JTFFgjJL/checkoutFree HOW DO I STOP DRINKING SO MUCH Masterclass: https://resources.isabellaferguson.com.au/offers/7fvkb3FF/checkoutOnline Alcohol Self-...

Narva järjekordse võimupöörde käigus kõlasid mõtted, et linna poliitiline maastik võiks olla kirjum. Vaatame, millised võimalused oleksid ja palju sellest kasu oleks. Samuti arutleme, kas parteist väljaviskamine on uus "karistuse trend" või saab ka ilma hakkama keerulistes olukordades kohtadel. Stuudios on Olga Ivanova, Anton Aleksejev ja saatejuht Pavel Ivanov.

"Muusikakollektiivi kõla, kuvand ja sõnum sõltub dirigendi oskusest lugu jutustada, muusikat sügavamalt interpreteerida, kui lihtsalt üks lugu ära juhatada," ütleb Eesti Rahvusmeeskoori kunstiline juht ja peadirigent Mikk Üleoja, ja lisab: "dirigent peab suutma tekitada plahvatuse ja suunama sellest tekkinud lööklaine."

Welcome to our podcast episode introducing the groundbreaking Sikh Kirtan Exam! Join us as we dive deep into the rich world of Raag Kirtan and explore the significance of this new educational opportunity.In this episode, we start by getting to know our guests: Dr Harjinder Singh Lallie and Bibi Sukhmani Kaur and their journeys into the world of Kirtan. We discuss where their interest in Kirtan originated and unpack concepts around Raag Kirtan. Through engaging analogies, such as comparing Kirtan to the Mona Lisa and using paint as a metaphor for Raag, we illustrate the beauty and complexity of this musical tradition.We also touch on the importance of having a spiritual life and the role of the Harmonium in India, along with insights into becoming a Darbar Sahib Raagi and the tests they must face. The conversation delves into who Kirtan is performed for.As we transition from learning to teaching Kirtan, we share tips on finding a good teacher or ustaad and provide details about classes available across the UK. We then explore the differences between Vaja and Tanti Saaj Kirtan before introducing the Kirtan Exam itself.Listeners will gain an understanding of the exam structure, the university selection process, and what happens if a student doesn't pass. We also address important questions about prerequisites, age eligibility, and whether prior experience or knowledge of Punjabi/Gurmukhi is necessary.Throughout the episode, we celebrate the greatness of the Kirtan Exam and emphasize the respect required for Gurbani. Our guests also share their future aspirations, favorite Kirtan Sakhi, and memorable experiences, providing a personal touch to this informative discussion.Join us for this enlightening conversation and discover how the Kirtan Exam can open new doors in your spiritual and musical journey! Don't forget to like, subscribe, and hit the notification bell for more content!——————————————————

Notes del programa La setmana que ve comencen les classes i cursos a l'Escola d'Easy Catalan, i avui volem fer un petit escalfament parlant de pronoms febles. Som-hi! Apunta't a un curs de l'Escola d'Easy Catalan! (https://classes.easycatalan.org/) Vídeo d'Easy Catalan sobre el verb haver-hi (https://youtu.be/XZCZdAwE66Q?si=38CIS9B6z1Kwfw04) Taller de llengua EN - dir-ne ('anomenar') - anar-se'n ('marxar cap a un altre lloc') - saber-ne ('tenir coneixements sobre alguna cosa') - sortir-se'n ('superar una situació complicada') HI - haver-hi ('existir, trobar-se') - veure-hi ('poder percebre a través de la vista') - sentir-hi ('poder percebre a través de l'oïda') - tocar-hi ('tenir seny, no estar boig') - entendre-hi ('tenir certs coneixements d'alguna cosa') Bonus L'Andreu i la Sílvia continuen parlant de pronoms "fixats", però en aquest cas a expressions, com ara som-hi o déu-n'hi-do. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:17] Com estàs? Sílvia: [0:18] Molt bé! Ja som al setembre, no? Hem començat a treballar… Andreu: [0:23] Sí. Jo, de fet, avui que gravem és el dia que em reincorporo a la feina després d'unes vacancetes. Per tant… Sílvia: [0:31] Molt merescudes! Andreu: [0:32] Molt… molt fresc i amb ganes de reprendre l'activitat. Sílvia: [0:37] Molt bé! Andreu: [0:37] Però Sílvia, has dit "som al setembre", i això vol dir que Easy Catalan ha fet anys! Sílvia: [0:43] Ai, sí! Sis, no? Andreu: [0:46] Exacte, o sigui, ens hem de felicitar. Enhorabona, per molts anys, Sílvia, i tot l'equip, perquè… Sílvia: [0:52] Tot l'equip, sí, a tot l'equip! Sis anys, déu-n'hi-do, eh? Andreu: [0:56] Fa sis anys! Es diu aviat. Sis anys que vam publicar aquell primer vídeo a Andorra. Sílvia: [1:01] Vaja… sí. Andreu: [1:03] El vam publicar a internet, però es va gravar a Andorra. Sílvia: [1:07] Molt bé, molt bé! Déu-n'hi-do! Andreu: [1:09] Sí, sí. I des de llavors, ja quants vídeos portem? Sílvia: [1:13] No ho sé. Molts! Andreu: [1:15] Molts, no? Més… més de cent! Sílvia: [1:16] No sé quants. Jo ja fa estona que he perdut el compte. Andreu: [1:21] Bé, aquest serà l'episodi cent trenta-(cinc) del pòdcast. Per tant, sí, sí, ja… Sílvia: [1:28] Xerrem massa. [Hem fet feina!] Xerrem massa. Andreu: [1:29] Hem fet feina! Doncs això, hem fet sis anys i en aquests sis anys hem tingut temps de… fer moltes coses, entre les quals també començar l'Escola d'Easy Catalan. Sílvia: [1:40] Oi tant! Una escola que ja va funcionar tot el curs passat i aquest curs continua! Andreu: [1:46] Exacte, i avui, 19 de setembre, vol dir que falten, comptant el dia d'avui, quatre dies, només, perquè s'acabi el període d'inscripció als cursos. Sílvia: [1:55] Això és superimportant per totes les persones que es vulguin apuntar a les classes que fem a Easy Catalan. Andreu: [2:01] Exacte. O sigui, falten només quatre dies, si esteu escoltant l'episodi el mateix dia que ha sortit publicat, per apuntar-vos als cursos que oferim des d'Easy Catalan. I, per si us ho heu estat pensant però encara no heu donat una ullada a la informació a la web, primer dir-vos que la web és classes.easycatalan.org. Sílvia: [2:22] Una web preciosa. Entreu-hi, perquè val la pena només veure-la! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Né un mozzicone di sigaretta gettato accidentalmente, né il gesto estremo di un residente prossimo alla zona dell'installazione e infastidito dall'alta affluenza di turisti. A dare fuoco, ormai un anno fa, al Drago di Vaia, l'installazione dell'artista altopianese Marco Martalar, sarebbe stato un giovane con problemi psichici.

Bu önemli açıklama veya itiraf 3 yıl önce İran İstihbarat Bakanı olan Ali Yunusi tarafından açıklandı veya itiraf edildi. Ali Yunusi ‘İsrail, İran'a o kadar derinden sızdı ki, tüm yetkililer hayatlarını kaybedebilirler korkusuyla yaşamalı" itirafı Haniye ve koruma görevlisinin, Tahran'ın kuzeyindeki Devrim Muhafızlarının misafirhanesinde İsrail Gizli Servisi MOSSAD tarafından nasıl şehit edilebildiğini ortaya koyarken İran istihbaratı VAJA için de veya İran Güvenlik bürokrasisinde MOSSAD ile iş birliği yapan casuslara da işaret ettiği aşikar. Bu suikast'ın en vahim yanlarından biri de şüphesiz Haniye ve korumasının şehit edildiği Devrim Muhafızları misafirhanesinin İran'ın yeni seçilen Cumhurbaşkanı Mesud Pezeşkiyan'ın ikametine sadece 150 metre uzakta olması! SON 10 YILDA İRAN SİYASİ BİR LİDERE SUİKAST OLAYI YAŞAMAMIŞTI. İRAN'IN TEPKİSİ NE OLACAK? Son 10 yılda ülkenin nükleer programıyla bağlantılı bir dizi İranlı bilim insanına düzenlenen suikastların arkasında İsrail'in olduğuna inanılıyor. Ancak İran'da daha önce saygın ya da önde gelen bir siyasi lider hedef alınmamıştı. Suikast İran için derin bir utanç kaynağı olduğu ve güvenlik teşkilatlarının kapasitesi ve güvenirliği konusunda soru işaretleri doğurmuştu. Şimdi asıl endişe İran'ın tepkisi, bunun nasıl şekil alabileceği ve elbette böyle bir tepkinin zaten gerilimin sürdüğü bölge açısından ne anlama geleceği. Haniye suikastı, İsrail'in Beyrut'un güneyinde Lübnan Hizbullahı'nın en üst düzey komutanlarından Fuad Şükrü'yü öldürmesinden sadece birkaç saat sonra düzenlendi. Bu da Hizbullah'a, İsrail ile sınır ötesi füze savaşını tırmandırmak için bir gerekçe sundu. İran bölgede vekalet savaşını yürüttüğü milis güçlerinden İsrail'e yönelik saldırılarını artırmalarını isteyebilir. Bölgede şimdiden İsrail ile Hizbullah arasındaki gerilimin yeni bir zirveye ulaşacağına ve taraflar arasında geniş çaplı bir savaş çıkması ihtimalinin belirginleştiğine inanan yorumcular var. ABD, her zaman olduğu gibi gerilimi arttıracak İsrail'i koruyacak tedbirlerle ortaya çıkıyor. Bu kez de İran'dan İsrail'e yönelik tehditlere karşılık olarak Orta Doğu'ya ilave savaş uçakları ve birlikler sevk etme kararı aldı. Orta Doğu'daki Amerikan güçlerinin savaş hazırlığını artırdığı ve gerekli önlemleri aldığı belirtilirken, sevkiyat için üst düzey yetkililerin onayı beklendiği iddia edildi. İRAN'IN ESKİ VE YENİ İSTİHBARAT BİRİMLERİ VE MOSSAD

Mul on külas laulja, kes on kindlasti väga mitmekülgne - ta võib laulda romantilisi ballaade, samal ajal teha humoorika rolli kodumaises teleseriaalis või parodeerida mõnda tuntud staari. Ta on enda sõnul loomult muretseja, perfektsionist ja väga enesekriitiline, kuid välja see nii ei paista. Tema kohta on öeldud, et kuulsus pole teda ära rikkunud ja paljud on tituleerinud just teda uueks Ivo Linnaks. Külas on Ott Lepland ja saatejuht on Kerli Kivistu.

Mai-Brit on naisajastu coach ehk tundest looja - transformation in feminine depth. Ta loob eelkõige naistele aga vajadusel ka meestele transformatiivseid ruume, kus inimesed saaksid kontakti oma eheduse, autentsuse ja sügavusega, mis tihtipeale käib läbi traumade lahendamise, kihtide läbinägemise jne. Ühtlasi nimetatakse teda ka naiste kehamentoriks, kes suunab kehaga sügavasse kontakti, enesearmastusse ja emotsioonidega sina-peale. Ta teeb seda läbi kehavahendite nagu hingamine, intuitiivne liikumine, emaka kontakt, seksuaalenergia juhtimine ja hääle aktiveerimine. Ta korraldab ka naistele mõeldud eksklusiivset naistefestivali “Ürgessens”, mis leiab aset juba sellel aastal 15.-18.august Võrumaal. Saates räägime Mai-Britiga täispotentsiaalist ja loova väe alla surumisest, kuidas selle väe ja jõuga ühenduda, kuidas edan elu luua naisena, jooga ja enesearengu junkieks olemisest, läbipõlemisest, selle jõudmisest ja sellega tegelemisest, maandamisest, ülitundlikkusega tegelemisest, naiste menstruaaltsükli teemadest, sügavatest traumadest, maailmas reisimisest, meestes enda naisaspekti vastu võtmisest, haavatavusest, aeglustumisest ja rohkema tundmisest. PILETID LEIAD FESTIVALILE SIIT: Kasuta sooduskoodi "chriskala" ja saad valitud piletitelt 10€ soodustust. Soodustus kehtib peamistele festipiletitele. Soodustus ei kehti päevapiletite, tütre piletile ega kombopiletitele, ega ka majutusele või toitlustusele. https://fienta.com/et/naiste-festival-2024 HEAD MÕTTED: - Kui lubada endal olla totter, siis kaovad maskid ja rollid. Mask tuleb meile ette ja roll tuleb meile peale, siis kui me üritame olla keegi või miski. - See, kes me täna oleme, me oleme tegelikult täpselt sellisena maailmale väga vajalikud. - Tuleb lihtsalt elada ja võtta vastu seda, mida elu meile annab. - Asi ei olegi nii väga selles, et kas me tegeleme iseendaga, vaid pigem, millise koha pealt me endaga tegeleme. - Paljud arvavad, et vastutuse on kohustus aga see ei ole ainult nii. See tähendab ka omaks või vastu võtmist, teadvustamist ja aktsepteerimist. - Tihtipeale need inimesed, kellel on arvamus millegi osas või kohta, on endal mingi suurem teema või ka mingid blokeeringud seotud selle teemaga. - Naisaspekt on olla kontaktis tundmatuga ja usaldada seda müstilisust. - Elus on vaja ka küpset eluenergiat, millele toetuda. Kindel teadmine, mida tahan ja soovin ning kuhu liigun aga ma voolan selles, mitte ei suru ega pushi seda. - Trigger on kingitus. - Kui sa oled endaga kontaktis, kontaktis kõige sügavama “miks” küsimusega, siis sa oled kantud ja ei saa valesti teha. - Sulle antakse täpselt nii palju kui sa oled valmis kandma. - Naistel on vaja korralikku seksi ja meestel on vaja pea täis nutta. - Võti on olla endaga aus. - Naise keha puhastus mentruaaltsükli ajal läbi vere, see on väga võimas puhastus protsess. - Suhtes tegelevad mõlemad osapooled iseendaga ja siis tegeletakse suhte kui vormiga.

Sanitat de pagament Ho diu CCOO i és cert. Soles estar malalt, tot i que siga poca cosa, per a confirmar-ho. Si el metge no t'atén busques solució i qui pot, fins i tot qui no pot del tot, busca resposta en la sanitat privada. Vaja, que si no cuides la sanitat pública estàs fent-li un favor a la sanitat privada. No deixa en molt bon lloc a la conselleria de sanitat, al govern de Carlos Mazón, això perquè sembla que siga a cosa feta. Perquè que no s'estiga pagant com toca l'autoconcert per reduir llistes d'espera està provocant que una part del personal sanitari pense a deixar de participar, però tu que estàs malalt busques en la privada la solució que no et dona la pública. Ja dic, en molt bon lloc no queda qui fa ostatges de les seues malalties als seus malalts amb el rescat de resoldre el problema "previo pago de su importe".

Kuidas pöörata tööliste, talupoegade ja nepmanite laiad massid maksude tõstmise usku? Vanamehed viinavabriku kõrvalt tudeerivad sedapuhku kultuuriministeeriumis valminud plaani teha rahvusringhäälingust maksutõusu propagandamasin. Meie koht rahvusvahelises ajakirjandusvabaduse pingereas on paranenud. Järelikult on, mida maha mängida. Või on see üks ületähtsustatud edekabel, mida saab kasutada oma väikese asja ajamiseks. Sellest ja ehk muustki pajatavad Rein Lang ja Väino Koorberg saates "Olukorrat ajakirjanduses", mis algab, nagu ikka, kohe peale kella üheseid uudiseid.

VHK keelpilliorkester esineb koos bass Ain Angeriga, dirigent on Rasmus Puur.

PlayStation 5 Pro pole veel ametlik, aga tulemas on see kindlalt. Kelle ja miks seda on vaja? Veel kindlamalt on meil nüüd käes Steam Deck. Kui hea see on? Uudistes räägime veel hulgast mängudest, mis on tulemas ja mis on tagasi tulemas Martin on edasi mänginud The Thaumaturge'i ja proovinud nunnut majaehitusmängu Summerhouse. Rainer aga räägib, miks Llamasofti kogumik pole päris see, mida ta ootas. Lingid: https://www.eurogamer.net/playstation-5-pro-leaked-specs-appear-online https://www.eurogamer.net/digitalfoundry-2024-spec-analysis-playstation-5-pro-the-most-powerful-console-yet https://www.eurogamer.net/playstation-vr2-production-paused-as-stock-piles-up-report https://www.eurogamer.net/alone-in-the-dark-review-1 https://www.youtube.com/watch?v=Lb2wwEx6DVw https://www.eurogamer.net/state-of-unreal-everything-announced-for-unreal-engine-fortnite https://www.eurogamer.net/the-callisto-protocol-gets-a-roguelike-spin-off https://www.eurogamer.net/world-of-warcraft-now-has-a-standalone-pirate-themed-battle-royale-mode https://www.eurogamer.net/obsidian-espionage-rpg-alpha-protocol-returns-to-pc-following-2019-licensing-drama

Stuudios on filmirežissöör Marko Raat.

20. veebruari "Mehed ei nuta" peateemad: - Laskesuusatajad pääsesid MM-il paisu tagant valla: naiskond neljas, Tuuli Toomingas kaheksas ja kümnes, Regina Ermits 12. ja 13., Kristo Siimer 14... Kust tuli selline hüpe? Kas nii hakkabki olema? Või paremgi veel? - Kas hetk kriisiplaaniks? Ott Tänakul läks Rootsi ralli lumevalli sõitmise tõttu lörri nagu ka Kalle Rovanperäl. Georg Linnamäe ja Romet Jürgenson jõudsid seevastu poodiumile. Mis on nende potentsiaal? - Läti ja Leedu tahavad luua jalgpalli Balti liigat, aga Eesti pool on vastu. On see vastuseis ikka põhjendatud? - BC Kalev/Cramo võitis Eesti korvpallikarika - kas kodus püsitaksegi tänavu kindlalt troonil või on tegelikult Tartul ja teistel konkurentidel ikkagi lootust? - Eesti korvpallikoondis koguneb EM-valikmängudeks Põhja-Makedoonia ja Leedu vastu. Kahe võiduga ollakse peaaegu finaalturniiril, kahe kaotusega oleks juba natuke kärsahaisu tunda. Kuhu siis pendel kaldub? - Pärnu Sadama peatreener Gert Kullamäe sai saates „Pihtas põhjas” kohtunike suunas tehtud mõistujutu eest 1000-eurose trahvi koos muude ähvardustega, mispeale otsustati saade üldse kinni panna. See lugu läks nüüd küll täiega käest ära?

Seekordse episoodi külaliseks ja vestluskaaslaseks on Kreete Suvi. Kreete on kirglik spordi ja trenni armastaja. Viimased aastad on ta süvenenud jõusaali treeningutesse ja leidnud, et see on täielikult tema maailm. Kreete hariduskäik on muljetavaldav ja sellega on võimalik lähemalt tutvuda interneti avarustest, kuid erialaseid koolitusi ja sertifikaate on tal üle kahekümne. Kreete usub, et suure tahtejõu ja pühendumisega suudavad kõik inimesed palju enamat, kui arvatakse, et üldse võimalik on! Tema õpingud ja teekond personaaltreeneriks on näidanud, et kui on elus unistus, tõeline soov või eesmärk, siis selle nimel tuleb tegutseda ja mitte alla anda! Igapäevased väikesed, kuid järjepidevad sammud loovad kokkuvõttes suure tulemuse. Kreete on kogenud ja litsentseeritud personaaltreener ning omab mitmeid rahvusvaheliselt tunnustatud personaaltreenerite sertifikaate ning tugevat väljaõpet. Ta on ka lõpetanud Tallinna ülikoolis psühholoogia eriala, keskenduses tervisepsühholoogiale. Personaaltreenerina töötab Kreete Tallinnas Rotermanni ja Tondi Golden Clubis ja Laagris Via Fitness Spordiklubis. Selles saates räägime Kreetega sellistel teemadel nagu tervis, treenimine, treeneriks olemine, kalorid mida sööme, toit, mikrod ja makrod, eesmärgid, kaalulangus, toitumine jne. Kreete tegemistel saad silma peal hoida siin: https://www.instagram.com/kreetesuvi/ Ennast Kreete treeningusse saad kirja panna siin: https://goldenclub.ee/isik/kreete-suvi/

Spordiaasta parimate valimise järel on vallandunud (traditsiooniline) poleemika, et kas võidud läksid ikkagi õigetele nominentidele ja kas võistluse süsteem vajaks põhjalikku uuendamist, et edaspidi võidaksid need, kes seekord ei võitnud. Spordireporter rahustab Eesti rahvast ja kinnitab: süsteem toimib kenasti ja muutusi ei vaja. Teised teemad: Euroopa võrkpalliliidu presidendi Venemaa-sigadus, Eesti spordi tähtsaim sündmus 2023 oli Anett Kontaveidi lahkumine tippspordist, noolevise, Eesti laskesuusatamises pakitsev tüli ja ettevaade 2024. spordiaastale, kus tooni annavad jalgpalli EM ja Pariisi olümpia. Saatejuhid Joosep Susi ja Ott Järvela (Soccernet.ee).

Notes del programa Com més va més se sent la confusió entre els verbs sentir i escoltar. Quina és la diferència de significat? Per què es dona aquesta confusió? Com podem evitar-la? Tot això, i més, en l'episodi d'avui. Som-hi! Easy Catalan recomana LanguageTool (https://languagetool.org/es) Bonus Parlem de la diferència entre els verbs sentir i sentir-hi. Transcripció Andreu: [0:16] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:17] Bon dia, Andreu! Com estàs? Andreu: [0:19] Molt bé. I tu? Sílvia: [0:20] Molt bé, també. Andreu: [0:22] Escolta, has llegit aquest comentari tan interessant que hem rebut al vídeo del Halloween i la Castanyada? Sílvia: [0:28] No, no l'he llegit. Andreu: [0:29] Doncs, si et sembla, podríem comentar-ne una part. És un comentari força llarg, però l'he trobat molt interessant perquè explica algunes de les regles no escrites que hi ha entorn de la tradició del Halloween. Sílvia: [0:41] Doncs vinga, va. Andreu: [0:42] Són coses que jo no sabia. Sílvia: [0:43] Segur que jo tampoc. Andreu: [0:44] Sí. Diu… Bé, la persona ha escrit aquest missatge en anglès i l'ha traduït amb un traductor basat en intel·ligència artificial, i el primer que diu: "Disculpeu l'ús d'un traductor artificial, però aquest tema em fascina". Bé, cap al final d'aquest missatge, en què ens parla de la seva estada a Catalunya, diu: "On visc, als Estats Units, tenim algunes regles no escrites. Per exemple, només piquem a les portes de les cases que tenen els llums de la porta d'entrada encesos. Els que tenen els llums de la porta d'entrada apagats significa que els residents no són a casa o que no entretenen els visitants". O sigui, que no volen… Sílvia: [1:23] Que els hi toquin la pera. Vaja, molt bé. Andreu: [1:26] Exacte. "Una altra regla no escrita que tenim és el període de temps. Els trick-or-treaters poden començar a picar a les portes uns 30 minuts abans de la posta de sol fins a les 9 aproximadament, quan solen començar les festes. En qualsevol moment més tard d'això, està mal vist". Sílvia: [1:44] Home, clar. Doncs això ho trobo bé, eh? Perquè escolta, llavors ja… ja és hora de sopar, ja te'n vas a sopar, t'oblides d'aquesta… d'aquesta… Molt bé. Molt bé, molt bé. Andreu: [1:53] Diu: "Algunes cases no volen estar responent al timbre durant tota la nit i posen plats o calders de plàstic plens de caramels a l'entrada". Sílvia: [2:02] Ja directament, no? "Agafa el que vulguis". Molt bé. Andreu: [2:05] Self-service. I llavors diu: "El sistema d'honor exigeix que els participants prenguin només una o dues peces alhora". Sílvia: [2:13] Sí, clar. Andreu: [2:13] O sigui, un o dos caramels. Sílvia: [2:14] Sí, sí. Segur, segur que passaria això. Andreu: [2:18] Segur. Sí. I finalment diu: "Hi ha altres costums i normes no escrites, però això és el que recordo ara mateix. Si Halloween es fa més popular a Catalunya, m'interessaria saber com les famílies incorporen els seus propis costums o normes per adaptar-se a la seva cultura". Sílvia: [2:36] Home, doncs estaria bé que també hagués arribat aquesta… aquesta normativa no escrita, no? Perquè aquí crec que és campi qui pugui. Andreu: [2:46] Exacte. Bé, doncs moltes gràcies a aquest usuari per haver deixat aquest missatge i a tota la resta que mireu els vídeos, doncs, us animem també a deixar els vostres missatges i explicar-nos les vostres experiències, si heu estat aquí a Catalunya i heu participat en alguna tradició d'aquest tipus, o com són les tradicions més o menys equivalents al vostre país. Sílvia: [3:07] Oi tant! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. https://files.fireside.fm/file/fireside-uploads/images/4/44acc396-16ef-48a2-a26f-bba0e12207e1/y90LcHA7.png

Ühe keskkonna jaoks Kubernetese kasutamine tundub esmapilgul äärmiselt lihtne. Keerukused ilmnevad sageli alles siis kui keskkond oluliselt kasvab ja Kubernetest on tarvis toodangukõlbulikult hallata. Räägimegi kõigest, millega peaks arvestama ja mida peaks planeerima ühe kestva Kubernetese keskkonna paigaldamisel. Külas on meil Veriffi arenduskogemuse juht Siim Tiilen ja Fyma arendusjuht Kaarel Kivistik.Episoodi veavad Priit Liivak ja Martin KappAlgorütmi toetavad Pipedrive, Nortal ja Veriff.

Take a trip on decommissioned Streetcar 133 in Luis Bunuel's surreal and sweet 1954 film Illusion Travels By Streetcar (La Ilusión Vaja en Tranvía).  When two mechanics learn their favorite streetcar is being taken off the line for good, they take it for one last drunken joyride that turns into an existential examination of life in a big city.  The film stars Carlos Navarro and Fernando Soto as the hapless mechanics and Lilia Prado as their female foil and potential love interest.   Along with the film, Dan and Vicky discuss recently seen films like Hulu home invasion thriller No One Will Save You, 2021's The Father with Anthony Hopkins, Expend4bles, and Showtime doc The 12th Victim about Caril Ann Fugate. Follow us here: hotdatepod.com FB:  Hot Date Podcast Twitter: @HotDate726 Insta:  hotdatepod    

The Fedora Project and Slimbook just announced the Fedora Slimbook, a cutting-edge ultrabook. We'll take to Alejandro and Vaja from Slimbook about the new hardware and how Fedora Linux is optimized for this new platform! The Fedora Podcast features interviews and talks with the people who make the Fedora community awesome! These folks work on new technologies found in Fedora, produce the distro itself, or help put Fedora into the hands of users. There is so much going on in Fedora that it takes a whole podcast series!

Apoie o jornalismo independente.  O Antagonista está concorrendo na categoria 'Canal de Política'. Contamos com a sua ajuda para trazer o troféu para casa.  Vote em: https://app.premioibest.com O Antagonista está concorrendo na categoria 'Canal de Opinião'. Contamos com a sua ajuda para trazer o troféu para casa.  Vote em: https://app.premioibest.com Assine o combo O Antagonista + Crusoé:  https://assine.oantagonista.com/ Siga O Antagonista nas redes sociais e cadastre-se para receber nossa newsletter:  https://bit.ly/newsletter-oa Leia mais em www.oantagonista.com.br  |  www.crusoe.com.br

"Digitunnil" on külas Rivo Roosileht Teliast, kellega räägime sellest, mida näitab värske ruumiandmete analüüs Tallinna bussiliikluse kohta, samuti sellest, kuidas ruumiandmete analüüs aitab kaupmeeste paremini äri teha. Räägime Sam Altmani krüptoraha/krüptoidentiteedi projectist WorldCoin. Toome kuulajani värsekid turva- ja tehiintellekti uudiseid. Stuudios on Andrus Raudsalu, Indrek Vaheoja ja Mait Tafenau.

Guaiteu el calendari un segon! Fixeu-vos-hi b

Ja som en aquell moment de l'any. El d'obrir b

Vaja Mat Pakhavaj Bhau, ਵਾਜਾ ਮਤਿ ਪਖਾਵਜੁ ਭਾਉ (Sri Guru Granth Sahib Page 350 Sabad 888)

Podržite nas preko Patreona i PayPala: Patreon - http://patreon.com/radioaktivni_komarac PayPal - http://paypal.me/radioaktivnikomarac Poslovni žiro račun : 265-6630310000410-75 Radioaktivni Komarac Beograd Izaša je 87. epizoda podkasta Ubod kulture. Gošća je mlada glumica Vaja Dujović-tema najbolji ženski i muški likovi u serijama, ali pričali smo i o uopšteno o serijama, a spomenuli smo i one iz detinjstva. Od fascinacije porodicom Soprano, preko Tomija Šelbija i tetke Poli do Stonsa i brojnih preporuka za serije. Tu je i lista top 5 najboljih ženskih i muških likova u serijama. Uživajte! Voditelj - Bojan Uzelac (Radioaktivni Komarac) Animacija - Vojin Ubiparip (Duna Solution) https://www.dunasolution.com/ Muzika - Nedeljko Stojković (Mono Putnik) https://cutt.ly/TbH3kor Ton, kamera, montaža- Dajana Ikonić-Veljković

Poznate besede hvala, prosim, oprostite, izvolite? Pripoveduje: Zvone Hribar. Napisala: Nina Mazi. Posneto v studiih Radia Slovenija 2004.

"Kui sa juhid inimesi keeldude ja käskudega, siis ei ole tulemus parim võimalik," ütleb rahvusvahelistes kontsernides IBM-is ja Microsoftis Eesti ja Balti regiooni juhina töötanud ning nüüd Eesti Haigekassas peatselt teist ametiaega juhina alustav Rain Laane.

Vaja dela mojstra, to velja tudi za žar mojstra. Kako določiti optimalno temperaturo žar plošče? Kakšna je razlika med direktno in indirektno peko? Kako pravilno začinimo meso in kaj dosežemo z mariniranjem? Kako pripravimo zelenjavna in sadna nabodala na žaru? Bi na žaru popekli polento, spekli fokačo, flambirali banane ali pripravili lignje na žaru, ki bi bili boljši od tistih z lanskega dopusta? Ste že poskusili s kombinacijo peke in dimljenja? Gost četrtkovega svetovalnega servisa bo kuharski mojster Matjaž Pozderec. Ste že poskusili s kombinacijo peke in dimljenja?Vaja dela mojstra, to velja tudi za žar mojstra. Kako določiti optimalno temperaturo žar plošče? Kakšna je razlika med direktno in indirektno peko? Kako pravilno začinimo meso in kaj dosežemo z mariniranjem? Kako pripravimo zelenjavna in sadna nabodala na žaru? Bi na žaru popekli polento, spekli fokačo, flambirali banane ali pripravili lignje na žaru, ki bi bili boljši od tistih z lanskega dopusta?  Gost četrtkovega svetovalnega servisa bo kuharski mojster Matjaž Pozderec.

Vaja Sanih, God The Giver Of Food. Lecture delivered by His Holiness on philosophy, principles, and practices of Krishna consciousness based on revealed Vedic scriptures as received in parampara.

Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/qv3usr3nnemdl1m) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/qv3usr3nnemdl1m/easycatalanpodcast21_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/4tnjiyd223g49x7/easycatalanpodcast1_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Fer esport, estalviar més, tornar a tocar un instrument, llegir més llibres, ser més puntuals, passar menys temps davant les pantalles, progressar en l'aprenentatge de llengües… Aquests són alguns dels propòsits que ens hem fet els membres de l'equip d'Easy Catalan. I vosaltres, què us proposeu per a l'any 2022? Transcripció Sílvia: [0:13] Andreu, molt bon any! Andreu: [0:16] Bon any! Feliç any 2022! Sílvia: [0:19] Ja et vas menjar tots els (grans de raïm), o no? Andreu: [0:22] Sí! Sí, sí! Sílvia: [0:24] Tots? Els 12 grans de raïm? Andreu: [0:26] Els dotze grans, sí, sempre. Tu no? Sílvia: [0:28] Hosti, quin crac. No, jo màxim arribo a 6. Jo sempre dic que un any complet ple de bona sort no el tindré mai. Andreu: [0:37] Home, bona sort 365 dies a l'any… és difícil, eh. Sílvia: [0:42] També. És demanar molt, no? Andreu: [0:45] Sí, és demanar massa. Però… I també, això dels grans de raïm… depèn molt del raïm, perquè n'hi ha de totes les mides… [Ja, és veritat, és veritat.] N'hi ha de totes les mides, amb pinyols i sense, amb pell i sense… Sílvia: [0:58] Sí, sí. No, però jo ho faig bé, eh. Vull dir, jo un gra normal. Vull dir, amb pinyols… amb els pinyols i la pell. Normal. Andreu: [1:06] Com cal. Molt bé. Sílvia: [1:08] Exacte. Andreu: [1:12] Molt bé. Doncs què, com es presenta l'any 2022? Quins propòsits tens, tu, Sílvia? Sílvia: [1:17] Doncs mira, jo tinc un propòsit… Normalment sempre em faig propòsits molt… petitons. Vull dir, perquè així sé que potser els podré assolir, no? [D'acord.] Penso que és millor un que sigui petit i realista que no pas proposar-se moltes coses i que al final no… al final no es pugui fer res. Llavors, el propòsit que tinc per a aquest any és intentar canviar una paraula que normalment utilitzo bastant. Andreu: [1:46] D'acord. I quina és? Sílvia: [1:47] És la paraula normal. Vull treure-la. Vull dir, no hi ha res que sigui normal en aquest món. Llavors, no existeix, aquest concepte, i vull intentar utilitzar d'altres expressions, d'altres paraules, en comptes de normal. Andreu: [2:02] I quines alternatives tens? Sílvia: [2:05] Doncs que és habitual, que pot ser que la majoria de gent ho faci d'aquesta manera… Però potser no normal. Què vol dir, que hi ha alguna cosa que no és normal? No. Doncs no m'agrada i… i m'agradaria canviar-ho. Andreu: [2:20] D'acord. I algun altre propòsit? Sílvia: [2:23] Doncs… No sé, potser intentar continuar amb la dinàmica que tinc de fer com menys coses millor de les coses que no em ve de gust fer. [Molt bé.] Que aquest és el propòsit de l'any passat i que l'estic complint bastant. Llavors… Costa molt de fer, de vegades, però… però continuo amb… amb aquesta idea. Andreu: [2:44] O sigui, prioritzar les que t'agrada per davant de les que no t'agrada fer. [Exacte, sí.] Molt bé. Per tant, has complert o estàs complint el teu propòsit de l'any passat. Sílvia: [2:54] Sí. Ja et dic que els meus propòsits… ja ho veus que són molt petitons. Són detalls. Andreu: [2:59] Ja, però val més la pena que siguin petits i realistes que no el contrari, i que després no es puguin… que no es puguin assolir, no? Sílvia: [3:06] Sí, també… també és veritat. I tu, Andreu, tens algun propòsit? Andreu: [3:10] Sí. Mira, jo tinc el propòsit de revertir la tendència que tinc a adquirir més llibres dels que puc llegir. Sílvia: [3:19] Això és impossible. Andreu: [3:22] El que vull és llegir-ne més dels que adquireixo. D'acord? Penso que és… és… M'interessa plantejar-ho així i no de dir, per exemple, doncs vull llegir 50 llibres, aquest any, o 100 llibres. No? Crec que el que m'interessa més és acumular-ne menys i llegir-ne més. D'acord? Sílvia: [3:43] Em sembla… Em sembla que amb això som bastant semblants, perquè sempre que veiem alguna llibreria oberta, entrem, comprem alguna cosa, i de vegades queden a la tauleta de nit, no?, i tens allà com un munt de llibres per llegir, però… que et fa il·lusió, però que al final no… no acabes fent, no? Andreu: [3:59] Sí. Que al cap i a la fi, penses, bé, doncs no passa res si no el llegeixo ara, el puc llegir més endavant, però clar, si n'adquireixes més dels que tu pots arribar a llegir, o sigui, contínuament, no?, la llista de lectures pendents cada vegada és més gran. Aleshores, això, revertir, diguem, el ritme d'adquisició i de lectura. Sílvia: [4:20] Molt bé. I creus que serà possible? Andreu: [4:22] Sí, jo crec que sí, perquè a més a més té un incentiu, això, que és que si compro menys llibres, també estalvio més. Sílvia: [4:29] Aaah. Andreu: [4:30] Per tant, té aquest incentiu. I… Sí, jo crec que és un objectiu realista. Vull pensar, vaja. Sílvia: [4:39] Molt bé. I l'any anterior, o sigui, l'any passat, el 2021, en tenies algun que al final s'ha complert? Andreu: [4:46] Doncs sí, l'any passat vaig tenir l'objectiu de trobar temps per mantenir les llengües que he estudiat, i que més o menys conec, i per exemple, aquest any no he fet cap curs de rus, però sí que he descobert podcasts nous, he llegit, he mirat tots els vídeos d'Easy Russian… Sílvia: [5:06] Oh, molt bé! Andreu: [5:07] He fet classes d'italki… I per tant, crec que aquest objectiu l'he mantingut per al rus, l'he mantingut per a l'alemany, i també per a l'anglès i el francès, en general, bé, i a part he estat estudiant occità, també, no? Aleshores, per la part de l'aprenentatge d'idiomes, crec que sí que he complert. No em vaig posar objectius massa ambiciosos, en el sentit de "vull fer l'examen de nivell tal", o "vull treure'm el certificat tal", perquè ja sabia que no… Que no seria realista. Llavors, per mi, el que era realista era mantenir hàbits de contacte amb aquestes llengües. Sílvia: [5:44] Ah, molt bé! Andreu: [5:45] I després em vaig proposar també de reduir el consum de carn, i també ho he fet. I estic content, perquè he tingut algunes facilitats, no?, que és que per exemple en el barri on visc, al barri de Gràcia de Barcelona, durant aquest any han sorgit un parell o tres de restaurants vegans… Sílvia: [6:04] Ah, molt bé. Andreu: [6:05] I clar, això, doncs t'amplia l'oferta de menjar que pots consumir sense consumir carn. I també als supermercats cada vegada hi ha més opcions… Sílvia: [6:14] Sí, és veritat. Sí, sí. Andreu: [6:15] I bé, doncs crec que aquest també l'he complert bastant. I després tenia un objectiu pel que fa a l'activitat física, perquè jo passo moltes hores assegut davant la pantalla, com la majoria de nosaltres avui dia, però sí, passo moltes hores aquí assegut, i aleshores per mi és important, doncs… fer exercici i mantenir un nivell d'activitat física, no? Clar, què passa?, que no m'agraden del gimnasos. Sílvia: [6:39] Però hi ha moltes altres formes. Andreu: [6:41] Hi ha moltes altres formes, i… Sí. A Barcelona és una mica complicat, perquè si t'agrada córrer, doncs córrer per Barcelona no és agradable… En fi, aleshores vaig començar a fer exercici a casa. Sílvia: [6:54] Ah, molt bé. Andreu: [6:54] Amb tutorials d'aquests… I per mi, crec que és com la millor opció, primer perquè soc més d'esports en solitari que en equip. Sílvia: [7:03] Ah, d'acord. Andreu: [7:03] Soc més individualista. I segon, fer aquest tipus d'exercicis està bé, perquè ho pots fer en qualsevol lloc. És a dir, si viatges, doncs no depens de cap gimnàs, de cap aparell. Aleshores, he après a fer exercici físic sense cap objecte addicional, només amb… amb mi mateix, i penso que és la millor manera, perquè és això, ho puc fer en qualsevol lloc. [Molt bé!] I aquests són els objectius que recordo. No sé si en tenia d'altres que s'han quedat… Sílvia: [7:31] Aquest ja els hem oblidat, els vam oblidar al febrer. Andreu: [7:37] Sí, sí, sí. I bé, i per a aquest any, doncs a part d'això que he comentat de la lectura, també tinc l'objectiu de passar menys hores davant la pantalla, o les pantalles, en general. Crec que és un objectiu difícil, però necessari, perquè clar, entre la feina i això i allò, al final són moltes hores davant la pantalla, no? El tema del dia Andreu: [8:06] Doncs, Sílvia, t'he portat una sorpresa, avui, i he preguntat a la resta de membres d'Easy Catalan quins són els seus objectius per a l'any 2022. Per tant, si et sembla bé, escoltem els diferents àudios que ens han enviat, a veure quins… quins propòsits s'han fet. Membres de l'equip: [8:23] Hola, com aneu? Soc la Neus, i els meus propòsits de Cap d'Any són: primer de tot, fer més esport, i segon, doncs aprendre tot allò que m'interessa, tenir una mica de rutina establerta i poder estudiar tot allò que trobo que em fa falta i que m'agradaria saber. Que vagi molt bé! Andreu: [8:48] Aquesta és la Neus, passem a la Nuria. Membres de l'equip: [8:50] Holaaa! Ací la Nuria, del País Valencià. Doncs els meus propòsits de Cap d'Any són continuar fent més entrevistes al carrer, per descomptat, per al canal d'Easy Catalan, però entrevistes que siguin interessants i divertides, eh? Això està clar. I també treballar més l'assertivitat. Ací vos deixe una paraula per a reflexionar, l'assertivitat. Bon any a tothom i som-hi! Andreu: [9:16] Uau! Déu-n'hi-do! Bé, crec que podem comentar aquests dos primer. [D'acord.] M'ha fet molta gràcia la Neus, quan ha dit que el seu primer objectiu és fer més activitat física i tot seguit ha rigut. Sílvia: [9:31] Bé, perquè crec que aquest és un propòsit que es fa molta gent, no?, gairebé tothom. I saps que… Rius perquè… ho intentaràs, no? Ho intentarem tots. [Sí.] I ja està. Andreu: [9:44] Però m'ha fet molta gràcia. I després, m'ha agradat molt l'objectiu d'aprendre coses noves, no?, tenir curiositat per aprendre tot allò que… que l'interessa. Crec que això és també un… una cosa a preservar, no? La curiositat, el voler descobrir coses noves. I què en penses dels propòsits de la Nuria? Sílvia: [10:06] Oi, doncs m'han agradat molt! O sigui, estic molt contenta que vulgui continuar fent vídeos d'entrevistes per al canal i estic molt contenta que estigui tan animada, ja que fer un vídeo d'entrevistes al carrer una persona tota sola és molt complicat, vull dir, quan hi anem nosaltres, que som dos o tres, ja és complicat. Per tant, una persona sola, la veritat és que ho valoro moltíssim i penso que fa un esforç molt gran, la Nuria. Andreu: [10:31] Sí. Endavant, Nuria! I ha deixat sobre la taula un concepte, el de l'assertivitat, que és molt interessant, no?, i que també val la pena de treballar-lo, perquè al final, pel que jo tinc entès, és saber defensar els interessos propis, o les posicions, les opinions pròpies, mantenint un nivell emocional estable i sense ferir els altres també, no? És a dir, d'una manera serena. Sí, jo crec que és saber parlar i relacionar-se amb serenitat i amb respecte. Sílvia: [11:03] La veritat és que és una cosa que necessitem molt a hores d'ara, no? Andreu: [11:06] Sí. Molt bé, passem a dos veterans de l'equip, que són els Jack i la Paula. Membres de l'equip: [11:12] Hola, soc en Jack, i aquí teniu els meus propòsits de Cap d'Any. El primer seria (fer) més esforços per aprendre la llengua croata, perquè (aquest semestre visc) a Croàcia. El segon seria (millorar) la meva gestió del temps, perquè al cap d'uns mesos entro en l'últim any del màster i estaré encara més ocupat amb el treballs i tal, i voldria aprofitar més el meu temps lliure. Andreu: [11:37] I ara la Paula. Membres de l'equip: [11:39] Hola! Soc la Paula i treballo amb l'equip d'Easy Catalan des dels Estats Units. Aquest any tinc com a propòsit de Cap d'Any de millorar les llengües que ja conec, és a dir, no començar(-ne de) noves, sinó continuar amb les que ja parlo. També vull continuar (sortint) a córrer algunes vegades cada setmana, com ho vaig començar (a fer) fa dos anys. Sílvia: [12:00] Veus? Torna a aparèixer el tema de fer esport. Andreu: [12:03] El tema de l'esport i el tema de l'aprenentatge de llengües. En el cas del Jack, millorar el croata, perquè viu a Croàcia, i en el cas de la Paula, està molt bé aquest objectiu de no començar llengües noves, sinó mantenir les que tinc, no? Sílvia: [12:17] Ja coneixem () la Paula, que és una poliglota, parla i sap moltíssimes llengües. Per tant, normal que tingui aquest propòsit. Andreu: [12:26] Sí, sí. I no és un propòsit menor. [Sí, exacte.] Vull dir, molt de mèrit i molts ànims, Paula, perquè tens feina. Sílvia: [12:34] Sí. En Jack també ha comentat una cosa que crec que és molt complicada, i és organitzar-se bé el temps, no? Perquè de vegades és un tema que sembla molt superflu, no?, que dius, tampoc és tan important, i la veritat és que ho és molt, saber-se organitzar i saber repartir les hores i els minuts que tens lliure per fer les coses que necessites o que t'agraden. Andreu: [12:55] Sí, sí, totalment. Gestionar el temps. Aquest també me'l faig meu, aquest propòsit, perquè sí, és molt necessari, també, gestionar bé el temps. Molt bé, passem a dues persones del món anglòfon i escoltem la Sophie i el Reece. Membres de l'equip: [13:11] Hola, soc la Sophie! Tinc dos propòsits de Cap d'Any. Primer, vull aconseguir el certificat de C1 de castellà per ser més a prop del meu somni de viure i treballar a Espanya o Catalunya. Segon, vull unir(-me) a una orquestra, perquè vaig comprar un clarinet fa uns mesos, després de no (haver-lo) tocat (des de) fa molts anys, i tinc ganes de fer música altre cop. Hola, com esteu? Soc el Reece, soc escocès i ara mateix visc molt a prop de Glasgow, Escòcia. Faig de traductor de català i castellà a anglès. Aquest any, els meus propòsits de Cap d'Any són els següents: tornar a estudiar alemany més sovint, continuar anant al gimnàs regularment i aprendre a organitzar bé la meva vida. Adeu! Sílvia: [13:59] Molt bé. Andreu: [14:01] Altre cop, aprenentatge de llengües, exercici… I en el cas de la Sophie, la música, amb el clarinet. Sílvia: [14:09] Ai, sí… Molts ànims amb el clarinet, Sophie, perquè la veritat és que aquest propòsit, o sigui, tornar o aprendre a tocar un instrument és un propòsit que necessita molt esforç, també. Es necessiten moltes hores de dedicació, i espero que ho aconsegueixis i que es compleixi aquest propòsit. Andreu: [14:27] Doncs sí. Jo admiro molt la gent que toca instruments i sap tocar música. Jo no estic fet per a això. Sílvia: [14:35] Ja en som dos. Andreu: [14:37] I això que a casa meva tots són músics, o sigui, tots toquen més d'un instrument i això, però… mira, he sortit més per la branca dels idiomes. Sílvia: [14:46] Ja està bé, ja està bé. Vull dir… I també, molts ànims, Sophie, amb l'examen de nivell, amb el certificat, eh, perquè preparar-se un examen de nivell, sigui de la llengua que sigui, també és un esforç molt gran. Andreu: [14:57] I quan tinguis el C1 de castellà, després… el de català! Sílvia: [15:01] Exacte. Andreu: [15:02] Sense pressió, eh! Sílvia: [15:03] I Reece, amb molts ànims amb (l'objectiu de) continuar anant al gimnàs, perquè resulta que el propòsit ja l'has començat abans. Per tant, ànims amb (el fet de) continuar-ho, perquè després de festes normalment costa una mica a tornar a agafar la rutina que ja tenies abans de festes. Per tant, ànims! I… amb l'aprenentatge de l'alemany, com no pot ser d'una altra manera, també, molts molts ànims a tothom! Andreu: [15:26] Sí. Molt bé, escoltem ara la Sara i la Sònia. Membres de l'equip: [15:32] Hola! Soc la Sara, una nova integrant de l'equip. D'aquest any 2022 només n'espero coses bones. Un dels meus propòsits és estalviar més. M'he adonat que gasto massa, i això no pot ser. Per això, m'he proposat reduir despeses i tenir menys extres cada mes. Un altre propòsit de Cap d'Any és ser més puntual. Aquest és un clàssic, perquè m'ho proposo cada any i mai ho aconsegueixo. Sempre arribo tard als llocs, però ja s'ha acabat. Soc molt optimista amb mi mateixa? Espero aconseguir-ho! Bé, bon any a tothom! Hola, soc la Sònia, i els meus propòsits d'Any Nou per a aquest 2022 són: llegir més, fer més esport, alimentar-me millor, incrementant el consum de verdures i fruites, això és una mica típic, i per últim, també, organitzar-me millor per ser més eficient i poder fer més coses. Andreu: [16:35] Mira. Es van repetint, eh. Hi ha propòsits que són… són habituals, són constants. Però molt interessants els propòsits de la Sara. Sílvia: [16:45] El de ser puntual, no? Vull dir, això és un propòsit que es proposa molta gent, que diu, no, a partir d'ara vull ser més puntual del que soc, i la veritat és que jo ho agraeixo moltíssim, que la gent sigui bastant puntual, no?, que si es diu una hora, sigui aquella hora concreta i… I animo tothom que vulgui aquest propòsit, que el compleixi. Andreu: [17:03] L'animés fermament a complir aquest propòsit. I de complir-lo dins del termini. Sílvia: [17:11] Sí! No, i el d'estalviar també. És molt important també estalviar, tenir una cultura de l'estalvi, així que animo tothom també a descobrir aquest món si no… si encara no ho han fet. Doncs Sònia, la veritat és que no són propòsits menors, eh? Potser són els típics, no?, intentar menjar més verdura i fruita, però… però és un propòsit que pot funcionar si per exemple fas un menú. Si et fas un menú a casa, que no sigui setmanal, sinó que sigui de tres setmanes o quatre, pot funcionar molt bé. Per una banda t'estalvies de pensar què has de cuinar o què has de comprar per la següent setmana, i la següent cosa és que organitzes molt millor i equilibres molt més la dieta i augmentes els plats que menges de verdura o de fruita. Andreu: [18:00] Exacte. I si per exemple també vols reduir el consum de carn, al final això també t'obliga a descobrir receptes noves que incloguin, doncs més verdura o també més fruita. A mi m'ha passat, no?, al voler reduir el consum de carn, doncs que per força he hagut de descobrir altres maneres de cuinar, o altres plats, per complementar la dieta, no? [És veritat.] I per últim, escoltarem el Joan i el Matthew. Membres de l'equip: [18:27] Hola, soc el Joan. Per a aquest any 2022 tinc dos propòsits: un és aprendre anglès, millorar el meu anglès, i l'altre és aconseguir molts mecenes per al projecte i assolir les metes que estem planificant aquests dies, perquè això voldrà dir que el projecte és sostenible i a més a més ens obligarà a treballar molt més per poder oferir tot el que estem pensant. Bon dia! Soc el Matthew, i de propòsits de Cap d'Any en tinc quatre: 1) fer dos àpats al mes a casa meva amb els meus amics, perquè m'encanta cuinar i compartir-ho amb altres persones. 2) Llegir el meu primer llibre en àrab. 3) Per al tenis, perfeccionar el meu servei liftat, perquè (el) tinc molt fluix. Ai, però espero que no hi hagi cap contrincant meu escoltant aquest podcast. Però bé. 4) Assistir a tres concerts dels Manel, un més que aquest any passat. Molt bon any a tothom, i que estigueu molt bé! Sílvia: [19:20] M'encanta, el Matthew. Andreu: [19:22] Sí! Sílvia: [19:24] Molt fan teu, Matthew. No, la veritat. O sigui, llegir un llibre en àrab! És que és… O sigui, acaba de començar a aprendre àrab i ja vol llegir el primer llibre en àrab. Vull dir… molt bé, molt bé. Andreu: [19:39] Uau. I ha dit que vol anar a tres concerts de Manel. Sílvia: [19:43] Sí. És que li encanta. Andreu: [19:45] Un més… Un més que l'any passat, o sigui, el 2021 va anar a dos concerts de Manel. Sílvia: [19:50] És que (n')és molt fan, la veritat. Sí, sí. Molt bé! Andreu: [19:55] I… Sí. I m'ha agradat molt el propòsit de cuinar dos vegades al mes per als seus amics, o sigui, d'organitzar àpats amb els seus amics. Escolta, Matthew, si et falta gent, aquí ens oferim, eh? Sílvia: [20:09] Farem el favor de venir. Andreu: [20:11] Sí, sí. Farem l'esforç i ho farem per tu. Sílvia: [20:17] No, la veritat és que el Matthew és molt bon cuiner i és un crac amb la rebosteria, o sigui que… boníssim, tot el que fa. Andreu: [20:26] Segur que s'hi menja molt bé, a cal Matthew. Sílvia: [20:28] Sí. I el Joan ha comentat dues coses: una és que des de fa uns dies estem aprenent anglès, i la veritat és que estem avançant molt ràpid. Per tant, m'alegro molt (que) haguem començat a millorar el nostre anglès, perquè el Joan es vol dedicar a Easy Catalan (i) necessita l'anglès per poder-se comunicar correctament amb tots els equips i tots els col·laboradors. Andreu: [20:52] Exacte. Molts ànims, Joan, amb els teus objectius. T'ajudarem a complir-los, òbviament, perquè no estàs sol en aquest últim projecte relacionat amb Easy Catalan, i… doncs això, i molts ànims també amb l'anglès, que sempre és un repte per a molts de nosaltres. I, per últim, que m'havia deixat una persona, tenim la Sam. Membres de l'equip: [21:14] Hola! Em dic Sam i soc una de les traductores del català a l'anglès per a l'equip d'Easy Catalan. Aquest any que ve tinc dos propòsits de Cap d'Any: primerament, voldria intentar anar al gimnàs almenys tres vegades a la setmana, i el meu segon propòsit és llegir més de 100 llibres al llarg del 2022. Això és tot. Gràcies i bon Cap d'Any! Sílvia: [21:39] M'encanta. Andreu: [21:42] Ho repeteixo per a qui no ho hagi sentit bé. Diu que vol llegir més de 100 llibres al cap de l'any. Sílvia: [21:50] Uau! Molt bé, eh? No, la veritat és que… penso que és un propòsit molt molt bo. Molt. Uau. Andreu: [21:58] Sí, sí. Molt bo, molt ambiciós, també, però… Vaja, quan em va enviar aquest missatge, li vaig preguntar com s'ho farà, o com s'ho fa, per llegir tant, i em va dir que aquest any dos mil… l'any passat, el 2021, en va llegir 92! Sílvia: [22:13] Aiii! Així gairebé, eh? Gairebé arriba als 100. Molt bé, molt bé! Andreu: [22:23] Sí, sí. Déu-n'hi-do! Uau. T'admiro, Sam! Sílvia: [22:25] Sí! Sí. És que és una crac. Andreu: [22:29] Uau. Doncs ja ho veieu, que en l'equip d'Easy Catalan tenim moltes persones que, clar, us n'havíem parlat, però moltes d'elles no les havíeu vist ni sentit. Per tant… Jo mateix, per exemple, amb el Reece, hi havia parlat per xat, però no li havia sentit mai la veu. Aleshores, doncs mira, també ha estat bonic, no?, sentir-nos, sentir una mica tothom. Sílvia: [22:52] Exacte. Sí. La veritat és que, relacionat amb el projecte d'Easy Catalan, tenim moltes idees per aquest any que ve, i una de les coses és que vull que tornem a fer una trobada, tots. Va ser molta feina organitzar l'última trobada que vam fer tots junts a l'octubre, però… tinc ganes de tornar-ho a fer, perquè en l'última trobada la veritat és que vaig estar més d'organitzadora i no vaig poder xerrar i conèixer tots els integrants. Per tant, necessitem fer més trobades per coneixe'ns entre nosaltres. Andreu: [23:23] Sí, definitivament. L'expressió de la setmana Andreu: [23:29] Com a expressió d'aquesta setmana, no pot ser una altra, doncs volem dir com felicitem l'any nou, no? L'entrada a l'any nou. Com ho fem, Sílvia? Sílvia: [23:41] Doncs normalment sempre dic Bon any nou! o Bon any nou 2022! o… Que passis un bon any nou 2022. Andreu: [23:49] Sí, jo també. Bon any!… Es pot dir Bon any! o Bon any nou!. No? És el més habitual. O Bon any nou 2022, etc. Sí, és la forma més… més habitual. I hi ha una altra puntualització que podem fer, que és que la nit de Cap d'Any, o sigui, l'última nit de l'any, no en diem Nit Vella o… Any Nou, sinó que en diem Cap d'Any, no? En castellà és Nochevieja i hi ha persones que fan la traducció literal i diuen Nit Vella, o fins i tot la nit d'Any Nou, però sempre, en català, tradicionalment, generalment, hem dit la nit de Cap d'Any. I el cap en realitat és el principi. O sigui, nosaltres, clar, quan són les 12 de la nit i celebrem l'any nou, estem celebrant el començament, no? I aquest començament és el cap d'any. Sílvia: [24:44] Exacte. Sí, o sigui, celebrem Cap d'Any, però llavors diem Bon any nou. [Sí.] Easy Catalan recomana Andreu: [24:54] I com a recomanació… què recomanem avui, Sílvia? Sílvia: [24:57] Doncs que sigueu feliços! Us hem recomanat moltes coses al llarg de l'any per aprendre diferents conceptes, coses en català i altres històries, però jo crec que el més important en aquesta vida és intentar ser feliç. Penso que tothom té en ment què hauria de passar en la seva vida per poder ser feliç. Doncs busqueu-ho. Vull dir, la vida és un moment que passa i no us podeu quedar en un lloc que no us agrada o amb unes persones que no us fan felices. Busqueu-ho, sigueu valents, poseu tota la voluntat i l'esforç en aconseguir-ho, perquè pot ser que el camí sigui llarg o que fins i tot fracasseu, però la qüestió és que ho intenteu, que intenteu els projectes, els propòsits i les idees que teniu per a aquest any i que sapigueu que tothom que ho ha intentat és un heroi. Per tant, intenteu-ho. Andreu: [25:48] Uau, quin missatge més bonic! Doncs sí, buscar el benestar, perquè no hem vingut en aquest món a patir. Per tant, buscar, doncs això, estar bé, amb nosaltres mateixos i amb la resta. Espero que aquest any compliu els vostres objectius i, si no, com a mínim, que us ho passeu bé intentant-ho. Que tingueu un any… doncs millor que els anteriors, aquests anys de pandèmia que han sigut difícils per a tothom, que continueu aprenent català, que progresseu, que ens feu saber com us va, amb el català, què us falta, quins dubtes teniu, que ens envieu propostes, comentaris… I nosaltres, per la nostra part, intentarem fer més i millor. O sigui, la nostra intenció és fer més episodis, continuar com fins ara i, qui sap, esperem, quan pugui ser, augmentar la freqüència i oferir-vos més episodis. Doncs ara, amb això, si et sembla, ho deixem aquí, i… Bona entrada d'any, bon any nou a tothom, que sigueu molt feliços, i fins aviat! Sílvia: [26:52] Que vagi molt bé. Andreu: [26:54] Adeu! Sílvia: [26:55] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)

La Sílvia viu en un poble petit que no té carrers. L'Andreu és de camp, però actualment viu a Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya. En aquest episodi parlem dels punts forts i els punts febles del fet de viure en zona rural i en zona urbana: tranquil·litat, serveis, contacte social i contacte amb la natura, oportunitats laborals... Què és millor? I vosaltres, sou més rurals o més urbanites? Envieu-nos notes de veu o comentaris escrits a través de les xarxes socials o a podcast@easycatalan.org. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/xbqlps17fd3g8vz) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/xbqlps17fd3g8vz/easycatalanpodcast2_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/kxmc43kawac452r/easycatalanpodcast2_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Episodi del podcast d'Easy German sobre el català i la diversitat lingüística (https://www.easygerman.org/podcast/episodes/158) (web del podcast) Easy Languages (https://www.youtube.com/c/learnlanguages/featured) (canal de YouTube) Despoblament i repoblament "Augmenta lleugerament per primer cop la població rural a Catalunya" (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/398905/augmenta-lleugerament-cop-poblacio-rural-catalunya) (nota de premsa del Govern de Catalunya) @repoblem (https://twitter.com/repoblem) (perfil de Twitter) Altres Caçadora de Masies (https://twitter.com/martamasies): reivindica el valor cultural de les masies, les tradicionals cases rurals catalanes (Instagram (https://www.instagram.com/lloret.m.b/) i notícia relacionada (https://www.ccma.cat/324/la-cacadora-de-masies-la-influencer-catalana-que-triomfa-a-les-xarxes-socials/noticia/3076709/)) turismedelleida (https://www.instagram.com/turismedelleida/) (compte d'Instagram de Turisme de Lleida, la capital de Ponent, envoltada de camps d'arbres fruiters i de zones verdes) L'expressió de la setmana 1) fer-la petar ('conversar, entretenir-se enraonant') Exemple: "Sempre que quedo amb les meves amigues és per fer-la petar. Només quedem per parlar." 2) parlar pels descosits ('parlar excessivament, parlar molt') Exemple: "Quan parlo amb la meva àvia per telèfon no hi ha manera d'acabar la conversa, perquè ella parla pels descosits i passa d'un tema a un altre." Easy Catalan recomana Discord (https://www.patreon.com/easycatalan) (pàgina de Patreon) Apparella't (aplicació per a Android (https://play.google.com/store/apps/details?id=com.plataformaperlallengua.apparellat&hl=ca&gl=US) i iPhone (https://apps.apple.com/es/app/apparellat/id1442485050)) Transcripció Introducció Sílvia: [0:13] Hola! Andreu: [0:14] Hola, Sílvia, com estàs? [Bé, i tu?] Molt bé, molt content, que ja som al segon episodi del podcast! Sílvia: [0:20] Sí! Va tenir molt bona rebuda, no? Andreu: [0:23] Jo crec que sí! De fet, hem rebut comentaris per totes les xarxes, no? Sílvia: [0:27] Sí! Sí, sí. He vist que la gent es posava molt contenta. A més a més, hem tingut molts seguidors nous al canal de YouTube, també, o sigui que genial! Andreu: [0:37] Fantàstic! Doncs potser podem llegir alguns comentaris que hem rebut, per exemple a YouTube l'Anthony Thompson diu que li encanta escoltar els podcasts en el seu idioma, l'anglès, i havia buscat un podcast en català, però no n'havia trobat cap, i mira, ara ja en té un. Sílvia: [0:55] Fantàstic, veus? Andreu: [0:56] I... d'altres comentaris? Sílvia: [0:58] Per exemple, a Instagram ens va parlar una noia, la Bela, i ens va dir: "Em va agradar molt el podcast. Seguiu així! Podeu fer episodis sobre coses culturals, d'autoestima, tècniques d'aprendre idiomes ràpidament...". Andreu: [1:12] Bé, sí, ja ho vam dir, no?, en el primer episodi o en el tràiler, que volem parlar precisament de cultura, evidentment, de la cultura dels Països Catalans, però també de l'aprenentatge de llengües, de la llengua catalana... Sílvia: [1:24] Sí. Potser ara aquest temps en què estem vivint, potser és un tema bastant interessant, ara mateix. Andreu: [1:29] I també, a Twitter, l'Spence diu "I subscribed so fast!" ('M'hi he subscrit de seguida!'). Sílvia: [1:33] Això és el que heu de fer tot(s), eh! Andreu: [1:36] Exacte. I, bé, ens han escoltat per tot arreu, Sílvia. Ens han escoltat en llocs de tot l'Estat espanyol: ens han escoltat des de Catalunya, des del País Valencià, el País Basc, Madrid, les Illes Balears, Andalusia, Castella i Lleó i Galícia, de moment. Sílvia: [1:56] Oooh! Molt bé, molt bé! Andreu: [1:59] I de molts països, també. Ens han escoltat des de... vaja, és que moltíssims països: des dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Mèxic, Àustria, Rússia, Brasil, Suïssa, perdó, Suècia, Bielorússia, Colòmbia, Japó, les Filipines, Polònia, Canadà, Xile, Curaçao, República Txeca, Hong Kong, Hongria, Irlanda, Letònia, els Països Baixos, Perú, Corea del Sud, Suïssa, ara sí, Turquia, Uruguai i Veneçuela! Sílvia: [2:28] Renoi, hem (fet) la volta, no? Andreu: [2:33] Sí, sí. És que ens han escoltat per tot el món! Sílvia: [2:35] Ooi... Ara m'ha fet vergonya. Andreu: [2:38] No, vergonya per què? Sílvia: [2:40] No sé. Oh, molt bé, molt bé. Quina il·lusió, no?, que arribem molt lluny! Andreu: [2:48] Sí, sí. I, vaja, que fa tres dies que vam llançar el primer episodi. Sílvia: [2:52] Molt bé. Molt bé, genial, fantàstic. Andreu: [2:56] I, bé, també hem de comentar que aquest és el tercer podcast de la família de podcasts d'Easy Languages, després del d'Easy German i del d'Easy Greek, i també hem de dir que pròximament n'hi haurà més. Sílvia: [3:08] Exacte! Es van animant, (de) mica en mica es va animant tothom a fer podcasts. Andreu: [3:13] Exacte. I, vaja, Sílvia, jo estic content perquè Easy Catalan és com el germà petit d'aquesta família... Sílvia: [3:19] Completament! Andreu: [3:22] Però, vull dir, que estic content perquè tot i ser germà petit, és el tercer d'aquests idiomes de la família d'Easy Languages en fer un podcast, vull dir que això s'ha de celebrar, també. Sílvia: [3:32] Sí, sí, sí. Té molt mèrit, té molt mèrit també que (hi siguem)... Genial! I, Andreu, saps si la gent ha fet servir gaire el Transcript Player? Andreu: [3:41] Doncs sí, penso que sí, vaja, és que aquesta funció no la vam comentar en el tràiler ni en el vídeo perquè aleshores encara no estava incorporada, però sapigueu que teniu la funció de traducció automàtica, de manera que mentre seguiu la transcripció, mentre la llegiu i escolteu el podcast, podeu activar la traducció a tots els idiomes que inclou el Transcric Player, que són moltíssims, són un fotimer de llengües. Sílvia: [4:08] Sí, n'hi ha moltes. Segur que trobeu alguna llengua que parleu. Si no és la vostra materna, segur que hi ha una llengua que parleu. I a més a més, comentar-vos que aquesta transcripció que teniu disponible només serà disponible en els tres primers episodis que fem de podcast. A partir de llavors ja només serà disponible per a les persones que són (membres de Patreon), que són de la comunitat d'Easy Catalan. A més a més, per als (membres de Patreon) hi ha contingut exclusiu. Andreu: [4:36] Correcte. Aquest contingut exclusiu és una estona que gravem extra al final de cada episodi, en què parlem d'altres qüestions, la Sílvia i jo, i aquesta estona extra, doncs, és el que ha dit la Sílvia, només està disponible per als membres de Patreon. Bé, i avui també volíem comentar que avui, dia 13 de març, que és el dia en què gravem aquest episodi, Easy German, en el seu podcast, ha publicat un episodi en què parlen precisament del nostre podcast, de podcast d'Easy Catalan, també parlen de la llengua catalana, d'algunes dades, per exemple de quants parlants té o on es parla aquesta llengua, i també de la diversitat lingüística. Sílvia: [5:14] Oh! Molt bé, molt bé! Andreu: [5:16] I, vaja, també ens hi podeu sentir a la Sílvia i a mi parlant en alemany. Sílvia: [5:19] Després m'ho escoltaré, perquè encara no ho he sentit. Després m'ho escoltaré, a veure què diuen. Segur que és molt interessant. Andreu: [5:29] Home, a veure, sempre fa il·lusió, no?, que parlin del català en un podcast tan important com el d'Easy German, que pel que tinc entès, ara mateix és el podcast número 1 a Alemanya en ensenyament de l'alemany. Sílvia: [5:43] Exacte! Ho dius molt bé. Sí. Andreu: [5:46] Doncs, Sílvia, tenim dos preguntes extra per a tu dels nostres seguidors, o sigui, són persones que volen saber alguna cosa més, encara, sobre tu. No n'hi ha hagut prou amb tot un episodi en què t'entrevistàvem... No, són dos preguntes breus. El primer és el James, que pregunta si sempre has parlat català a casa. Sílvia: [6:08] Sí. Sí, sempre he parlat català. Tant amb els meus avis materns com els meus avis paterns parlava català, i amb els meus pares sempre hem parlat català... Per tant, sí. Andreu: [6:21] Clar, perquè tu, en el primer episodi, deies que les teves llengües maternes són el català i el castellà, no? Aleshores potser el James es pensava que... bé, suposo que s'ha preguntat això per veure si a casa parleu les dos llengües o només una...? Sílvia: [6:35] O sigui, de parlar, les parlem. Però habitualment sempre parlem en català. Vaig comentar que parlava les dues llengües maternes perquè, com la majoria de persones que han nascut aquí, a Catalunya, la llengua catalana i la llengua castellana són les dues llengües en què aprens a l'escola i (en què) pots veure la televisió, pots escoltar la ràdio i hi fas vida conjuntament. Andreu: [7:01] Però si parlem de llengua materna en el sentit de la llengua que t'han ensenyat els pares, en el teu cas és el català, m'imagino. Sílvia: [7:07] El català, exacte. Sí. Andreu: [7:08] Molt bé. I després, un tal "scvila", aquest és el seu nom d'usuari, ens pregunta com vas conèixer i com vas entrar en el món d'Easy Languages. Sílvia: [7:19] Ah! Doncs jo era seguidora d'Easy Languages perquè sempre m'ha semblat un projecte molt interessant i els seguia a les xarxes socials, al Facebook que tenen, i també em mirava de tant en tant vídeos del canal de YouTube d'Easy Languages. I un dia van publicar al Facebook dient que buscaven gent que comencés el projecte amb la seva llengua materna. Això volia dir que si per exemple parlaves, per exemple suahili, i aquesta era la teva llengua materna, doncs volien que tothom s'animés a fer vídeos i a començar diferents llengües que ara mateix no tenien, a Easy Languages. I vaig mirar a veure si hi havia i Easy Catalan, no em sonava que hi haguessin vídeos d'Easy Catalan, però ho vaig mirar, i vaig veure que no n'hi havia, i vaig pensar que potser seria una bona idea fer-ho, i per això va començar tot. Andreu: [8:14] I eres conscient en aquell moment de tot el que arribaria després, o sigui [No!] de tot el que comporta... Perquè, clar, tu això ho vas començar individualment, però ara no ets només tu, sinó que som tot un equip de... vaja, i quants som, ja? Som tu, el Joan, la Paula, perdó, sí, la Paula ho ha estat fins fa poc, la Sophie, el Jack, la Mònica, la Sam i jo. Set persones! Sílvia: [8:37] Sí. I a veure si s'anima més gent, o sigui, com més serem més riurem, vull dir... Sí, sí. A veure! Andreu: [8:46] Mira, relacionat amb el tema de la diversitat lingüística, no?, és a dir, relacionant-ho amb l'episodi d'Easy German, en què parlen del nostre podcast i de la diversitat lingüística, des d'aquí animem a tothom que parli una altra llengua, sigui quina sigui, que no estigui encara present en el projecte d'Easy Languages, a fer el mateix que vas fer tu i a crear un nou canal. A mi m'agradaria molt que hi hagués Easy Occitan o Easy Basque o Easy Galician, per exemple. Sílvia: [9:14] Seria xulíssim. Andreu: [9:16] Ai, seria molt bonic. [Sí.] Doncs això, des d'aquí animem a tothom a fer el mateix pas que va fer la Sílvia, perquè és una manera, també, de conèixer... o sigui, de conèixer molta gent! Sílvia: [9:27] I d'aprendre molt. S'aprèn moltes coses, no només de tècniques de gravació i de com fer els vídeos correctament, sinó també a aprendre moltes altres coses de cultura i llengües. Andreu: [9:41] Bé, i ara passem al tema del dia, i avui tenim una altra novetat que hem de comentar, que és que ja tenim un "jingle" per a les nostres seccions! Sílvia: [9:48] Molt bé! Andreu: [9:51] Així que comencem... El tema del dia Sílvia: [9:58] Oooh! Que xulo! Molt guai! Andreu: [10:01] T'agrada? Sílvia: [10:02] Sí! Sí, m'agrada molt! Andreu: [10:05] Bé, li hem d'agrair, a la Patrícia, la meva companya de feina, que hagi accedit a posar-hi la veu per fer aquest "jingle" fantàstic. Sílvia: [10:12] Que bonic. Moltes gràcies! Andreu: [10:15] Molt bé. Doncs el tema del dia és sobre la vida al camp i la vida a la ciutat, perquè en l'entrevista que et vam fer en el primer episodi, tu vas comentar que vius al camp i... vaja, no ho vam comentar, però jo visc a ciutat, visc a Barcelona, ja des de fa deu anys, més o menys. Sílvia: [10:32] Però abans havies viscut al camp? Andreu: [10:34] Sí. Exacte, o sigui, jo soc de camp. És a dir, aquest capítol, aquest episodi no serà una batalla sobre què és millor, si viure al camp o viure la ciutat, perquè jo visc a ciutat, però soc més partidari de la vida al camp. O sigui, això ja ho vull deixar clar d'entrada, perquè jo soc nascut al camp. Sílvia: [10:54] Així no sé què hem de discutir. Ja ho tenim clar, Andreu! Andreu: [10:59] Doncs apa, passem a L'expressió de la setmana! No, no, però... Vull dir que avui volem parlar d'aquest tema perquè tu vius al camp, jo visc a ciutat i... Vaja, crec que és un tema d'actualitat, també, perquè en els darrers anys, en les darreres dècades, a Catalunya hi havia hagut una tendència al despoblament de les zones rurals. És a dir, cada vegada hi havia més pobles amb població envellida, amb joves que se n'anaven cap a ciutat per trobar feina, no?, perquè allà hi ha més oportunitats laborals, per exemple... Però resulta que en els últims anys aquesta tendència s'ha invertit i, encara que sigui poc, les zones rurals a Catalunya estan guanyant habitants. Aleshores, és un tema d'actualitat, i per exemple a Twitter hi ha un canal, sí, un perfil de Twitter, que es diu Repoblem, us en posarem l'enllaç a les notes del programa perquè el mireu, i és un perfil que es dedica a difondre, per exemple, pobles que tenen negocis que es traspassen o masies, cases, que estan lliures per ser habitades i que estan en bon estat... És a dir, que difonen informació amb l'objectiu de repoblar pobles petits que han perdut habitants durant anys i anys. Sílvia: [12:21] Sí. Aquí, al Berguedà, tenim molts exemples de pobles petits, i és que la majoria de municipis del Berguedà són pobles de menys de 500 habitants i moltes vegades, perquè no es tanqui una escola o perquè el poble tingui més habitants dels que té, es fan iniciatives com les que acabes de dir, com per exemple que el bar del poble, les persones que el portaven fins llavors es jubilen, i busquen llavors una família que se n'hi vulgui anar a viure, i normalment donen més ajudes, si la família, per exemple, ve i ja té fills, perquè llavors no només venen dues persones o una persona a portar el negoci, sinó que també porten els nens, i per tant els nens aniran a l'escola del poble i això voldrà dir que l'escola tindrà un mínim d'alumnes per poder encara mantenir-se oberta. Andreu: [13:12] Sí, jo ho trobo un projecte fantàstic. O sigui, ho trobo... Bé, tots aquests projectes, no?, que difonen les oportunitats de viure en les zones rurals. Doncs per preparar aquest tema he buscat una mica de dades que ens poden ajudar. Per exemple, doncs, quina proporció de la població de Catalunya viu en zones rurals i (quina viu) en zones urbanes, no? Actualment la població de Catalunya quina és, Sílvia? Tu saps la dada? Sílvia: [13:41] Set milions i mig? Andreu: [13:44] Sí. O sigui, últimament hem sentit aquesta dada de set milions i mig, però l'any 2020 ja érem set milions coma set. Sílvia: [13:51] Ah! Així som més! Andreu: [13:54] Exacte. 200.000 persones són moltes persones, és a dir, és més que tota la població de la ciutat de Lleida! Sílvia: [14:01] Sí, sí. Andreu: [14:02] Doncs actualment som més de 7,7 milions de persones i el 90% de la població viu a la zona metropolitana de Barcelona i les comarques costaneres, mentre que el 10% viu a la Catalunya interior. Sílvia: [14:18] El 10% som els bons. No, no, és broma! Andreu: [14:25] Jo no volia dir això, però... Sílvia: [14:26] Tothom és bo, però imagina't tu, aquest 10% que no som a l'àrea metropolitana, els esforços que hem de fer per no viure-hi, no? Perquè, vull dir, tots els avantatges que (té) la gent que (viu) a l'àrea metropolitana, nosaltres no els tenim. Andreu: [14:43] Una altra cosa és el percentatge de població que viu en zones rurals i la que viu en zones urbanes, que aquesta és una altra dada [Ah, d'acord.], d'acord? I és que a Catalunya hi ha 947 municipis, però la població rural és molt poca, perquè la majoria de ciutadans, que són més del 95%, es concentren en 300 municipis de més de 2.000 habitants, i aquests són considerats població urbana. Sílvia: [15:11] Més de 2.000 habitants és població urbana? Andreu: [15:14] Oficialment es considera que a partir de 2.000 habitants és població urbana, i menys de 2.000 habitants població rural, d'acord? [D'acord.] També cal dir que aquesta tendència que s'ha revertit de despoblament es troba sobretot, és a dir, les zones que s'estan repoblant són sobretot Olot, Balaguer, Tàrrega, B[ɛ]rga... B[e]rga, perdó, Berga... Sílvia: [15:39] Ja estava a punt, eh! Ja estava a punt. Andreu: [15:42] ... i Puigcerdà, que això inclou, doncs, la zona on vius tu, no? Sílvia: [15:45] Clar. Exacte, exacte. Andreu: [15:47] Per tant, bones notícies, o males, no ho sé, ja m'ho diràs tu. Sílvia: [15:51] No, no, bones, bones! Sempre és bo. Sempre és bo que vingui gent. Sí, oi tant! Perfecte. Andreu: [15:55] Aleshores, jo et volia preguntar una mica més sobre el lloc on vius tu, si és un poble o no és un poble, és a dir, vius a pagès, vius en un poble de menys de 2.000 habitants...? Sílvia: [16:06] Jo visc a un municipi que no té carrers, o sigui, no és que hi hagi un nucli, un pilot de cases que són juntes i llavors hi ha un carrer que les comunica totes i tots estem allà al mateix punt, sinó que cadascú té una casa, una casa de pagès, i les cases són disseminades. Això vol dir que estan allunyades l'una de l'altra. Els veïns que tinc més pròxims estan, no sé, a un quilòmetre? Mig quilòmetre? Llavors, tenim moltes cases, perquè em sembla que som... habitades, en el municipi, em sembla que en tenim unes 70-80, però no som... no tenim un lloc com una plaça, com si diguéssim, no hi ha una plaça que és el centre del poble i uns carrers amb el típic d'un poble. Sí que tenim, per exemple, un local social, que és com un pavelló en què celebrem les festes, hi ha un poliesportiu al costat, (bé) un poliesportiu, una pista poliesportiva que hi pots anar a jugar a bàsquet i futbol i tennis i hi ha diferents equipaments, però... no és un poble com a la gent normalment es pensa. Andreu: [17:22] D'acord. I, aleshores, tu consideres que viviu a pagès o... és a dir, per tu, "viure a pagès" defineix el lloc on vius, o diries més aviat que vius al camp? Sílvia: [17:34] Jo sempre dic que visc a un poble molt petit. Andreu: [17:37] D'acord. No, t'ho pregunto perquè "viure a pagès" és una manera de dir que vius al camp, no?, però també implica, penso jo, que d'alguna manera la teva família es dedica a la pagesia, no? Sílvia: [17:49] Sí. Sí, hi ha moltes cases, eh, del poble que són cases de pagès, es dediquen a l'agricultura o a la ramaderia i tenen camps o tenen bestiar i es dediquen això, i molta gent de la població treballa d'això, però també hi ha molta gent que viu al municipi, que viu al poble, que es dediquen a coses molt diferents, com per exemple jo, que soc professora d'alemany. Per tant... Andreu: [18:11] Exacte. Per això, que per tu, no diries que vius a pagès, tot i que teniu tres horts, com vas dir, sinó que vius en un poble petit i et dediques a l'ensenyament de l'alemany. [Sí, sí.] D'acord. Sílvia: [18:23] Ara s'ha inventat un terme per designar pobles com el meu, que es diu "micropoble". Però no m'agrada, tampoc. Andreu: [18:32] Ah, no t'agrada? "Poble petit" és més bufó, no? Sílvia: [18:36] És més bonic, no? Vull dir, "micro"... Andreu: [18:39] Doncs ara volem parlar dels avantatges i els inconvenients de viure en un poble petit o... o en una gran ciutat, com és Barcelona, que és on visc jo, no? Aleshores, si vols comencem pels avantatges de viure en un poble. [D'acord.] Quins són, per tu, aquests avantatges? Sílvia: [18:58] Doncs... A veure, el típic és que estem molt tranquils, o sigui, com acabo de dir, tenim els veïns a mig quilòmetre o un quilòmetre de distància. Per tant, la tranquil·litat és absoluta. Jo també vaig viure en una ciutat quan vaig estar estudiant, i tenir el veí a la paret del costat i que miri la tele mentre tu vols dormir, doncs tampoc no és l'ideal. Per tant, la tranquil·litat és important. Andreu: [19:29] Sí. O tenir un veí de baix que és molt fan de la música tecno i fa festes d'aquestes de 24 hores, etc., tampoc és un... Sílvia: [19:40] I no t'hi convida. O sigui, (el) pitjor és que no t'hi convida, no? Andreu: [19:45] Jo crec que ho prefereixo, eh, que no m'hi convidi. Sílvia: [19:47] D'acord, d'acord. Andreu: [19:50] Molt bé. Aleshores, primer avantatge, la tranquil·litat... Què més? Sílvia: [19:56] La qualitat de vida i de l'aire! Vull dir, a Barcelona, per exemple, com a gran ciutat, la qualitat de l'aire sempre és un problema i, per exemple, s'estan fent moltes mesures en contra de la circulació de cotxes, per millorar les zones verdes... I en canvi nosaltres normalment no (tenim) aquest problema. Perquè la qualitat de l'aire i de la vida és molt més saludable. Andreu: [20:25] Sí, totalment. Jo, de fet, des que visc aquí, a Barcelona, que això ho he notat moltíssim, la qualitat de l'aire, o sigui, la contaminació ambiental i acústica, perquè hi ha molt de soroll, també. De fet, jo visc en un carrer que és força transitat, és només d'un carril, però és molt transitat, i si no tanco les finestres, és impossible concentrar-se, aquí. Vull dir, i després la contaminació ambiental, jo he arribat a passar per diferents carrers, o sigui, tapant-me la boca amb algun mocador o alguna cosa perquè hi havia tant de fum, que ho notes en l'aire, saps?, que hi ha molta contaminació. Sílvia: [21:01] Ja, ja, ja. Sí, sí, sí. Andreu: [21:06] I per mi això és un factor superimportant, o sigui, el dia de demà, quan hagi de triar on vull viure, és a dir, si he de canviar de residència, la qualitat pel que fa a contaminació acústica i ambiental, doncs... és un factor molt important. Sílvia: [21:23] Sí. Una altra cosa que no sé si saps, Andreu, és que en els últims anys el fet de fer diferents carreteres, túnels i infraestructures diferents (fa) que la contaminació atmosfèrica de Barcelona se'n vagi cap a la zona d'Osona. [Ostres!] No sé si ho saps [No...]. No? Doncs hi han com uns corrents d'aire que abans no hi eren, pel fet d'aquestes noves infraestructures, o no sabria dir-te ara molt bé la raó exacta, i segons el temps que fa, segons els corrents d'aires que hi ha, la contaminació de Barcelona puja cap a Osona. Per tant, vull dir que, tot i que visquis lluny de la ciutat, de vegades tampoc no te n'escapes, eh. Andreu: [22:06] Ja, ja. Que fort. Vaja, doncs, Osona no serà el lloc on aniré a viure. Sílvia: [22:12] No, a veure, Osona és molt bonic, eh, vull dir, i és molt bo, però clar... Vull dir, la contaminació de les ciutats no només afecta la gent que viu a les ciutats, sinó que també pot perjudicar d'altres zones. Andreu: [22:24] Déu-n'hi-do. Què més? Quins altres avantatges tenim, de viure en zona rural? Sílvia: [22:29] Una cosa és el tema de l'habitatge. Això és un, jo crec, un avantatge i un desavantatge. El desavantatge és que l'oferta de l'habitatge és molt reduïda, no hi ha gaire oferta, no hi ha gaires cases i pisos per poder llogar o comprar, però l'oferta que hi ha és normalment molt més econòmica que a les grans ciutats. [Sí.] Vol dir que per 350 euros pots tenir un pis amb terrassa o jardí, més garatge, de dues habitacions, amb cuina i lavabo, a Berga, per exemple, i per 350 euros a Barcelona potser pots llogar una habitació. Andreu: [23:14] Totalment. Sí, sí, és així, o per exemple jo conec gent que viu en un poble al costat de Lleida, en un poble petit, i que per 500 euros té un dúplex, és a dir, un pis que són dos pisos, amb dos terrasses i pàrquing inclòs, doncs, per 500 euros, no? Clar, això, a Barcelona, no ho tens ni de broma. Sílvia: [23:38] No. (Bé), se'n riurien de tu, jo crec. Andreu: [23:43] Sí. Sí, sí. I a més a més, doncs, tenen la tranquil·litat de viure en un poble, la qualitat de l'aire és més bona, etc., etc., no? Sílvia: [23:51] Sí. Sí. Sí, exacte. Un altre avantatge que hi ha de viure a pagès o en un poble petit és que tens la natura al costat de casa. Vull dir, a les ciutats també hi ha natura, perquè també hi han parcs i hi han... per exemple, Barcelona té Collserola i molts altres parts a dintre de la ciutat mateix, però és diferent. Tenim molta natura i molt llocs on poder anar a fer esport i on poder descobrir indrets que potser no hi havíem estat mai. Andreu: [24:26] Diferent no, és que no té res a veure, perquè sí que aquí, a Barcelona, tenim un parc, que és el parc de Collserola, que és molt gran i s'hi poden fer rutes a peu, en bicicleta... i està molt bé, però, és a dir, t'hi has de desplaçar, no ho tens a tocar com, o sigui, vivint on vius tu és que surts de casa i ja estàs en plena naturalesa, segurament. Sílvia: [24:45] Sí. Sí, sí, sí. Andreu: [24:46] No? Clar, en el meu cas, si vull anar a Collserola he d'agafar un tren o un autobús, primer, i després els parcs que hi ha són més aviat petits, excepte un, que és el parc de la Ciutadella, no? Doncs sí, jo estic totalment d'acord amb això, amb el contacte amb la naturalesa, és superimportant. I et puc confessar una cosa? [Sí, clar!] Jo, quan vaig a Lleida, o sigui, jo soc molt fan del Senyor dels Anells [Ah, molt bé!] i quan torno a Lleida i veig que tot és verd i que es respira aquesta tranquil·litat, saps?, a tot arreu i tal, em sento com un hòbbit que torna la Comarca. T'ho juro, o sigui... Sílvia: [25:28] O sigui, podríem dir que Lleida és com la Nova Zelanda de Catalunya. Andreu: [25:32] Bé, no ho sé, si es pot dir això, perquè no he estat a Nova Zelanda, però és a dir, sí. Sílvia: [25:37] Home, però és el país dels hòbbits, vull dir, és allà on van gravar la pel·lícula! Andreu: [25:42] Ah, per això ho dius! Sí, en aquest sentit, per mi, sí. O sigui... Jo torno a Lleida i em sento com un hòbbit tornant a la Comarca perquè tot és verd, és tranquil, no hi ha tant de trànsit i tanta... No ho sé, no?, tant d'edifici i tanta cosa com hi ha aquí, a Barcelona, a la zona metropolitana, i sí, sí, jo tinc aquesta sensació. Sílvia: [26:06] Sí, sí. És que estic (segura) que per molta gent que viu a una gran ciutat, anar el cap de setmana o els dies que té festa a la natura és un plaer, o sigui és una cosa gairebé que és una obligació, no?, perquè ja no poden més i quan van allà és com un respir. Andreu: [26:23] Algun avantatge més? Sílvia: [26:26] Ah, sí, en tinc molts! [A veure.] Sí. Que, per exemple, si vius a una població petita tens més ajudes econòmiques. Per exemple, si et fas autònom. [Ah sí?] Sí. Si et fas autònom tens, normalment, una ajuda econòmica ja preestablerta, que la té tothom quan comença, però a més a més hi ha una ajuda econòmica si ets jove i si vius a un poble petit. O sigui, són dos avantatges més (als quals) pots accedir si et fas autònom. Per tant, si tu estàs empadronat a un poble petit i et fas autònom, tens una ajuda extra. Andreu: [27:08] Doncs això està molt bé de saber-ho, perquè una altra dada que he trobat abans, mentre feia cerca, és que, clar, ara aquesta tendència del despoblament s'ha invertit i en part hi té a veure el fet que el 99,6% de les llars de Catalunya l'any 2019, o sigui, potser ara ja és el 100%, però l'any 2019 era el 99,6% ja tenien banda ampla, o sigui, tenien bona connexió a internet, saps? Llavors, això facilita també que tu com a treballador, si fas una feina com la teva, o com la meua, com a traductor, doncs pots treballar perfectament com a autònom des de qualsevol o pràcticament qualsevol punt del territori. Sílvia: [27:51] Sí, exacte. Sí, sí que s'està... ara mateix està fent una campanya molt forta de poder fer arribar la fibra òptica a diferents racons, i estan intentant això, que totes les poblacions tinguin accés a internet, i més amb tot el tema del covid, que ara es potencia molt més el teletreball i fer totes les coses a través d'internet. Andreu: [28:15] Més avantatges. Sílvia: [28:17] Un altre avantatge és que, potser, fas més vida a casa, vull dir, potser per moltes persones això no és un avantatge, no?, perquè s'estimen molt més anar a passejar pels carrers o anar a mirar botigues... Andreu: [28:32] En temps de pandèmia em sembla que la gent ja en té prou, d'estar a casa. Sílvia: [28:35] Però, eh!, si ets una persona que t'agrada estar a casa i que disfrutes simplement estant al sofà de casa o fent les teves coses, doncs és una cosa també bona. Andreu: [28:49] I relacionat amb això hi ha un altre avantatge —relativament avantatge, eh?, després ho matiso— que és el fet que tens també més contacte personal amb la gent de l'entorn. [Ah, sí, sí.] És a dir, a Barcelona —a Barcelona o en una ciutat gran— vius envoltat de moltíssima gent, però alhora és molt habitual que no et parlis amb el veí del costat. És a dir, que amb la gent més propera, del barri mateix, no la coneguis, no t'hi parlis, no? En canvi, en un poble es coneix tothom, amb els avantatges i inconvenients que això té. Sílvia: [29:23] Sí, sí. Sí, depèn de com siguin els veïns, no?, vols dir? Andreu: [29:30] Sí. Sí, sí. No, però (és) allò que diuen que en un poble se sap tot... i aquestes coses. Sílvia: [29:36] És veritat, és veritat. Sí, sí, se sap tot. Andreu: [29:39] Molt bé. Pel que fa a les zones urbanes, és a dir, ja ho veiem que de viure en una zona rural hi ha moltes coses bones per dir, però vaja, viure en una zona urbana, doncs també té coses positives, entre d'altres, doncs que tens més oportunitats laborals, més oferta d'habitatge... Sílvia: [29:58] I formativa, també. Andreu: [30:00] Més oferta formativa, exacte, d'universitats i d'escoles professionals. Tens més oferta comercial i d'establiments per cobrir les necessitats diàries, molta més oferta cultural, és a dir, teatre, cinemes, [Molta més.] sales de concerts, biblioteques... És a dir, molta molta oferta cultural. I també tens, o sigui, infraestructura de més qualitat. Amb això em refereixo no només a habitatges, sinó també a edificis singulars, com ara aquí, a Barcelona, tenim la Sagrada Família, el Parc Güell, zones més de negocis, com el barri del 22@... Sílvia: [30:37] El tema de les infraestructures també és molt important, perquè quan vius en una ciutat gran, el fet de recaptar més impostos als habitants fa que les infraestructures, carrers i tot el que s'ha de mantenir de la ciutat també tinguis molta més capacitat de poder-ho arreglar, perquè en moltes zones rurals el que els passa és que potser hi ha hagut alguna desgràcia o alguna catàstrofe natural o hi ha alguna cosa que s'ha espatllat amb el temps i tarden molt més a arreglar-ho perquè no hi han les ajudes o els pressupostos del municipi no donen per poder-ho arreglar, i per tant es tarda molt més. Per tant, sí, sí, o sigui, completament d'acord. Quan vius a una ciutat grossa, el pressupost i les infraestructures són un punt a favor. Andreu: [31:22] Exacte. I aquí, doncs podríem parlar d'un inconvenient del món rural, que és que tens la necessitat de desplaçar-te sempre, sigui per abastir-te de productes o sigui per, en cas d'urgència, doncs haver de desplaçar-te lluny per anar a l'hospital o a un centre d'atenció mèdica, o que els serveis d'emergències triguen més a arribar... No? Sílvia: [31:44] Sí, i també que normalment per anar fins a la feina, per exemple, molta gent s'ha de desplaçar, no?, que pot ser que tardin un quart d'hora, vint minuts o mitja hora amb el cotxe. El que passa és que jo també conec gent que viu, per exemple, a Barcelona i tarda mitja hora a arribar a la feina. Andreu: [32:04] Totalment cert. Sílvia: [32:05] I treballa i viu a la mateixa ciutat. Andreu: [32:08] O més estona, eh? (Hi ha) gent que viu a la zona metropolitana i de casa a la feina té una hora. Sílvia: [32:12] Per això. Llavors, no sé. El tema d'hospital i tot això, sí que tens raó, però per la feina, per anar fins a l'escola o coses així, potser hi ha gent que més o menys és el mateix, eh? Vull dir... Andreu: [32:24] Sí. Hi ha punts d'aquests que hem comentat que són relatius, eh, per exemple això de la privadesa, això que comentàvem ara... Després també el tema de l'aïllament i la soledat, perquè pots viure en un poble molt petit i molt aïllat, però vaja, tenir molt de contacte social amb els pocs veïns que tens, i pots viure en una ciutat molt gran i viure en plena soledat i molt aïllat, no? Per tant, això també és relatiu. Sílvia: [32:50] Sí, sí. O al revés! Vull dir... Hi ha barris de Barcelona que abans eren com un poble i la gent del barri de tota la vida es coneixen i es saluden pel carrer com fem en els pobles petits. Per tant, depèn, depèn. Andreu: [33:05] Sí, sí. Bé, doncs Sílvia, m'agrada molt fer-la petar amb tu sobre aquest tema, però ja anem tard i hem de passar a... L'expressió de la setmana Andreu: [33:18] I en aquest cas, avui l'expressió de la setmana tornen a ser dos expressions i no una, perquè... bé, igual que tu en l'entrevista, doncs, quan jo et vaig demanar una cançó, me'n vas dir 20, doncs a mi m'agrada parlar de més d'una expressió, perquè mira, també soc generós, no? I la primera expressió és "fer-la petar". [Ah, molt bé!] "Fer-la petar". "Fer-la petar" què vol dir? Quan una cosa, per exemple, explota, doncs peta, no? Un petard, quan explota, peta. O "petar" també es pot dir quan... Sí, quan una persona té molt d'estrès acumulat i en un moment determinat explota, doncs també podem dir que peta. Però "fer-la petar", figuradament, vol dir 'xarrar'. És a dir, és una manera col·loquial de dir "parlar", "conversar"... I, doncs, per exemple, això és el que hem fet tu i jo, l'hem fet petar una bona estona sobre, és a dir, sobre el fet de viure al camp o a la ciutat. Sílvia: [34:23] La veritat és que jo tinc unes quantes amigues i ens encanta fer-la petar. Vull dir, sempre que quedem és per fer-la petar. Només quedem per parlar, o sigui, potser també fem altres coses, no?, anem a caminar o ens en anem a dinar juntes, però sobretot, sobretot, per xerrar, per fer-la petar. Andreu: [34:44] Molt bé. Aleshores m'imagino que si només la feu petar, deveu parlar pels descosits. Sílvia: [34:49] Sí. Sí. Algunes més que altres, però sí. Andreu: [34:54] Què vol dir "parlar pels descosits", Sílvia? Sílvia: [34:57] Doncs un descosit és quan a la roba se li ha desfet un fil i, per tant, la costura que tenies a la peça de roba no és completa, sinó que li falta un tros de fil i està foradada. Això és un descosit, és que un tros de la roba està descosida. I "parlar pels descosits" significa que aquesta persona parla molt. De vegades, ni calla. Només fa que parlar i parlar i parlar i parlar, i es diu que parla pels descosits. Parla fins i tot pels descosits de la roba. Andreu: [35:33] Jo la trobo una expressió molt divertida, "parlar pels descosits". Perquè m'imagino algú parlant pel forat d'una samarreta, no?, a través del forat. Sílvia: [35:43] Ara em diràs que no coneixes a ningú que parli pels descosits! Andreu: [35:49] Oi tant! Mira, una persona que parla pels descosits és el James, que és un dels membres de Patreon [Sí, és veritat.] i l'altre dia vaig estar parlant amb ell pel Discord [Ah, molt bé!]. Vam estat xarrant, la vam estar fent petar pel Discord una bona estona, i sí, sí, és una persona que parla pels descosits, i de fet em va explicar que ell es considera de mentalitat més mediterrània que no pas anglesa, perquè ell és anglès, i que això, no?, perquè és molt de xarrar, de fer-la petar, de sortir fora, no?, de fer vida social i tot això. [Molt bé.] Doncs ell parla pels descosits. Easy Catalan recomana Andreu: [36:35] I lligant-ho amb aquesta conversa que vaig tenir amb el James pel Discord, la primera recomanació és això, el nostre canal de Discord, que hi podeu accedir si us feu membres de Patreon. En aquest canal tenim, en aquest espai, tenim canals de veu per poder parlar en directe, com ho estem fent tu i jo ara, Sílvia [Exacte!], també com a videoconferència, i també hi ha canals de xat i reculls de recursos per a continuar aprenent el català, per exemple reculls de diccionaris, reculls de cursos, enllaços... Sílvia: [37:10] Sí, exacte. Us convidem a tots que vingueu al Discord, perquè em vaig emocionar molt, no t'ho vaig comentar l'altre dia, Andreu, però em vaig emocionar molt l'altre dia, que ja érem sis parlant alhora. Vam quedar, vam fer una trobada i estàvem parlant sis persones pel Discord, i vaig pensar: "Mira, mira que bonic, aquí, tots parlant català". No sé, m'agrada molt. Andreu: [37:30] Va estar molt bé. I la segona recomanació és, Sílvia? Sílvia: [37:34] L'Apparella't! No sé si ho coneixeu, però és un programa per trobar una parella lingüística. Tots els que estigueu aprenent català i vulgueu practicar el vostre català amb algú us podeu inscriure a Apparella't, que s'escriu amb doble pe, perquè ve de "app", de l'anglès, d'"aplicació", Apparella't, i allà us buscaran una persona catalanoparlant que serà la vostra parella lingüística i hi podreu parlar "online", o sigui, en línia a través de l'ordinador. Andreu: [38:04] Sí. Més que "us buscaran", la buscareu vosaltres mateixos, perquè funciona igual que les aplicacions per trobar parella sentimental, diguéssim, de "dating". Funciona igual, el que passa que és per a trobar una parella lingüística, d'acord? Aleshores tu, en aquesta aplicació, pots veure diferents perfils i doncs seleccionar aquells amb qui creguis que tens més afinitat. [D'acord.] Doncs ja ho sabeu, per fer-la petar i per parlar pels descosits, teniu el nostre canal de Discord i l'aplicació Apparella't. [Genial!] I ara, ja per acabar, doncs sapigueu que ens podeu escriure per les xarxes socials o ens podeu escriure un correu a podcast@easycatalan.org amb els vostres comentaris, les vostres opinions sobre el tema de la vida al camp o a la ciutat... Sílvia: [38:56] Què sou, què sou? Procamp o prociutat? Heu de dir-ho! Andreu: [38:59] Exacte. Ens ho podeu escriure o també podeu enviar-nos missatges de veu, i així els inclourem en els episodis [Fantàstic!]. Molt bé, doncs això és tot, Sílvia. Crec que ho podem deixar aquí. Sílvia: [39:13] Molt bé. Doncs que vagi molt bé a tothom i ens tornem a sentir d'aquí a una setmana? [Dos setmanes] Dos setmanes, d'acord. Fantàstic [Doncs apa, que vagi bé!]. Molt bé. Adeu. Andreu: [39:22] Adeu adeu.

Després de dos anys fent vídeos al nostre canal de YouTube, hem pensat que és hora de presentar-nos més bé. En aquest episodi entrevistem la cara més visible d'Easy Catalan, la Sílvia, amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Si vols saber més coses de nosaltres o fer-nos qualsevol pregunta, escriu-nos a podcast@easycatalan.org. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/5um1ahk5ulpapin) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/5um1ahk5ulpapin/easycatalanpodcast1_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/2tj6k2xmrusm2p8/easycatalanpodcast1_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Música "Esbarzers", de La Gossa Sorda (https://open.spotify.com/album/4IXXVSqyg4P8AjZRWQyNhZ?highlight=spotify:track:7tiu52iT5YeFY7QhOCpmOs) (Spotify) Els Pets (https://open.spotify.com/artist/0OVfimlbekXaMrP8IoCzHJ) (Spotify) Txarango (https://open.spotify.com/artist/6XYRpcgPIK9OejoVzA7PbC) (Spotify) Buhos (https://open.spotify.com/artist/7BdgXLhynRQk78pKkhAsAR) (Spotify) "La Guspira", de La Pegatina (https://open.spotify.com/album/4exKF0kRZBvV9XP17EkhUa?highlight=spotify:track:0GJGSM0BfwN3aKIuOqNUyl) (Spotify) Oques Grasses (https://open.spotify.com/artist/5qPeAT4ikl6gJNUexAOEy0) (Spotify) Antònia Font (https://open.spotify.com/artist/503mwh1GWEiWy9bzzpiTFW) (Spotify) Obrint Pas (https://open.spotify.com/artist/2FURpqYsZpi99ySpKCOyQE) (Spotify) Zoo (https://open.spotify.com/artist/7a3ryRcO3alwbqaX4RagzM) (Spotify) Llocs Tortosa (https://www.youtube.com/watch?v=l73iAqaVzw0&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Delta de l'Ebre (https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Delta_de_l%27Ebre) (Viquipèdia) Lleida (https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleida) (Viquipèdia) La Seu Vella (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_Vella_de_Lleida) (Viquipèdia) Girona (https://www.youtube.com/watch?v=s5bsCSw9ixU&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Costa Brava (https://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava) (Viquipèdia) Reus (https://www.youtube.com/watch?v=WJ2v8lnsG9I&t=10s&ab_channel=EasyCatalan) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) El Berguedà (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergued%C3%A0) (Viquipèdia) Cotlliure (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotlliure) (Viquipèdia) Menjar Arròs a la cubana (http://lacuinadesempre.blogspot.com/2012/04/arros-la-cubana.html) (recepta del blog La cuina de sempre) Llibrets de llom (https://www.youtube.com/watch?v=X4C0i5Sj96k&ab_channel=CuinesTV3) (recepta del programa Cuines de TV3) Llibrets de carbassó (https://cansibina.com/2016/07/llibrets-de-carbasso/) (recepta del blog Els fogons de can Sibina) L'expressió de la setmana 1) posar fil a l'agulla ('començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball') Exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". 2) a poc a poc i bona lletra ('amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé') Exemple: "A poc a poc i bona lletra, que tenim molta feina per endavant!" Easy Catalan recomana Learn Catalan with Judit: Google Podcasts (https://podcasts.google.com/feed/aHR0cHM6Ly9hbmNob3IuZm0vcy8zODBiZmY4MC9wb2RjYXN0L3Jzcw?sa=X&ved=0CAMQ4aUDahcKEwjox-fp76LvAhUAAAAAHQAAAAAQBA&hl=ca) / Apple Podcasts (https://podcasts.apple.com/gb/podcast/learn-catalan-with-judit/id1533045850) Transcripció Andreu: [0:13] Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i això que escolteu és el primer episodi del podcast d'Easy Catalan. Estem molt contents de començar aquest nou projecte i de poder crear més contingut en línia per a aprendre català. Oi que sí, Sílvia? Sílvia: [0:25] Hola! I tant! Ens fa molta il·lusió començar aquest podcast, que publicarem dos cops al mes: el segon i quart dijous de cada mes. Abans de començar, però, deixeu-me recordar-vos que teniu disponible la transcripció d'aquest episodi de manera gratuïta. La podeu descarregar com a PDF o HTML, i també obrir a Transcript Player, un reproductor que marca el text a mesura que sona l'àudio. Andreu: [0:52] Exacte. Aquesta transcripció també serà accessible de manera gratuïta per al segon i tercer episodi, i a partir d'aleshores només ho serà per als membres de Patreon. I dit això, comencem! Segurament ja ens coneixeu, a la Sílvia i a mi, perquè ens heu vist en els vídeos del nostre canal de YouTube, i després de dos anys fent vídeos per a vosaltres, potser us heu preguntat més d'un cop qui és aquesta noia que us explica coses de la llengua catalana cada mes. Doncs bé, hem pensat que aquest primer episodi el podem dedicar a coneixe't una mica millor, Sílvia, i per això et farem una entrevista amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Què et sembla? Preparada? Sílvia: [1:34] Bé, em fa una mica de vergonya, francament, però tens raó, penso que després de dos anys ens hem de presentar una mica millor. Va, som-hi! Andreu: [1:42] Perfecte! Doncs mira, tenim un munt de preguntes i molt variades. Començarem per les preguntes que et fan els membres de Patreon, d'acord? [Sílvia: Entesos!] Som-hi, doncs! Mira, el Rastor pregunta: "La Sílvia parla molt clar, cosa que és bo per a principiants. És professora o oradora pública?" Sílvia: [2:00] Doncs sí, soc professora d'alemany i faig classes particulars ara només online, només en línia a través de l'Skype. Andreu: [2:11] I suposo que en les teves classes, doncs, practiques molt el fet de parlar clarament perquè els alumnes t'entenguin, no? Sílvia: [2:17] Exacte. Com que són classes particulars, tot el que faig, intento sempre parlar de forma molt clara i entenedora per què puguin entendre millor tot el que els hi estic explicant, i... potser una altra cosa que també fa que parli de manera, així, molt clara és que la meva mare des de sempre que no hi sent gaire bé, té molts problemes auditius, i jo sempre soc la que li explico el que l'altra gent diu. Vull dir que quan algú de la família li diu alguna cosa, la seva reacció sempre és mirar-me a mi i dir-me "Què m'ha dit?", i llavors jo l'hi he de tornar a repetir i ella sap que quan jo l'hi dic, sempre ho entén. Andreu: [3:04] Aaah... Això explica molt! És molt interessant. Ets com una mena d'intèrpret, aleshores. Sílvia: [3:12] Una mica. Andreu: [3:15] Molt bé. La següent pregunta la fa la Brianna, i diu: "Quines llengües parles? I amb quin nivell cadascuna?". Sílvia: [3:22] Les meves dues llengües maternes són el català i el castellà, i llavors, com que soc professora d'alemany, doncs també tinc un nivell natiu de la llengua alemanya. L'anglès l'he estudiat a l'escola i a l'institut fins que vaig fer batxillerat, però el nivell que vaig sort... o sigui, el meu nivell d'anglès quan vaig sortir de l'institut no era (gaire) alt, així que no sé quin nivell tinc d'anglès, però és molt, molt baix, i ara mateix cada setmana quedo amb una amiga meva que és professora d'anglès i fem un tàndem, i ella m'ensenya anglès, (bé), només parlem. No fem ni gramàtica ni coses així; només parlem de la nostra vida, però ella em va corregint coses de fonètica i de pronunciació, m'ensenya també expressions i jo li ensenyo castellà. I a més a més, un cop a la setmana estem aprenent francès amb la meva mare, perquè... però estem aprenem francès d'una manera una mica peculiar, perquè només volem aprendre francès per anar de viatge, o sigui, vull dir, estem aprenent diàlegs per al restaurant, per a l'hotel, aprenem les begudes, els menjars... o sigui que... Andreu: [4:44] Ah, molt bé! Això és que teniu intenció de viatjar a França, no?, a fer-hi turisme, entenc. Sílvia: [4:49] Sí. Exacte. Sí, exacte. O sigui que aquestes són les llengües que parlo, i el nivell seria com... català castellà i alemany, alt, i anglès i francès, baix. Andreu: [5:01] Molt bé, i la següent pregunta que fa la Brianna, també, és: "En quins països has viscut o has visitat? O quants països, si són molts?". Sílvia: [5:09] He viscut a... (bé), a Catalunya perquè soc d'aquí, i a Alemanya, i no he viscut a cap altre país. Però sí que hem anat a molts llocs de viatge, com per exemple a Itàlia, a Portugal, al Regne Unit... Hem anat també a Brussel·les, Holanda, Alemanya, a Polònia, França, Suïssa... [Andreu: Andorra] Andorra! Andreu: [5:39] Home! Que és el primer vídeo d'Easy Catalan. Sílvia: [5:41] A Andorra hi anem molt sovint, com que és a prop de casa... I no sé si em deixo algun lloc més on haguem anat, però aquests serien els països que hem visitat, i tinc moltes ganes de visitar-ne molts més, o sigui que... Andreu: [5:58] A veure si la pandèmia ens ho permet aviat. [Sílvia: Sí, sí, espero que sí.] Molt bé, l'Aoife pregunta quina és la teva cançó preferida en català. Sílvia: [6:07] Uf! Aquesta pregunta per a mi és molt complicada perquè me n'agraden moltes. Només en puc triar una? [Andreu: Sí.] Doncs si només en puc triar una... (en) diré una que em posa de molt bon humor i que canto molt, molt fort sempre que l'escolto, i és "Esbarzers". Andreu: [6:34] "Esbarzers", de quin grup? Sílvia: [6:35] De La Gossa Sorda. [Andreu: Ah, no la conec.] No la coneixes? Andreu: [6:39] La cançó no la conec. Sílvia: [6:40] Segur que l'has sentit. [Andreu: Sí?] Segur, segur, segur. És com un himne. Andreu: [6:48] Carai, doncs ja la buscaré. Sílvia: [6:50] Sí, sí. Doncs aquesta m'agrada molt, però és que me n'agraden moltes, o sigui totes les cançons de, per exemple, Els Pets m'agraden, m'agraden les de Txarango, de Buhos, de... Ara n'ha tret una La Pegatina que es diu "Guspira" o "La Guspira", que és preciosa, Oques Grasses... No sé, molts, molts grups diferents. Antònia Font m'encanta, Obrint Pas, Zoo, ehm... Andreu: [7:17] Bé, la llista és interminable. Sílvia: [7:19] Sí, sí! És que no n'hi ha una de preferida, me'n poso moltes i totes m'agraden. Andreu: [7:24] D'acord. I l'última pregunta d'aquest grup dels membres de Patreon és de dovah_daddy, bé, aquest és el seu nom d'usuari a Discord, que pregunta quin és el teu lloc preferit del món i quin és el teu lloc preferit de Catalunya. Sílvia: [7:40] Uf! Andreu: [7:43] Potser el teu lloc preferit del món és Catalunya, no ho sé. Sílvia: [7:44] A veure, no tinc un lloc preferit, com si diguéssim. Hi ha un lloc que m'agrada molt, que és a Alemanya, una ciutat que es diu Leipzig, que és preciosa, que m'encanta. Andreu: [7:58] Oh, sí. No hi he estat mai, però m'encantaria visitar-la. Sílvia: [8:00] Doncs jo ja hi he estat tres vegades, amb diferents persones, i és perquè sempre que algú em diu d'anar a Alemanya els dic sempre "Doncs hem d'anar a la ciutat més bonica", i anem a Leipzig. Però... Andreu: [8:16] És perquè vas fer l'Erasmus allà? Sílvia: [8:18] Sí, vaig estar vivint-hi un temps, també, a Leipzig, però no és només això, és que... no sé, té alguna cosa, la ciutat, que és... no sé, m'agrada molt. Hi han músics pel carrer... (Bé), ara no sé, però totes les vegades que hi he anat hi ha gent, de veritat, que són músics, que es dediquen a això, tocant al carrer... Hi ha un lloc molt a la vora on hi ha un monument grandiós en honor a una batalla que van fer tots els països o gairebé tots els països contra Napoleó... No sé, és un lloc molt bonic, molt bonic. Andreu: [8:59] D'acord. I de Catalunya? Sílvia: [9:00] De Catalunya m'agrada tot. No és per dir un lloc concret, m'agrada... Quan vam anar, per exemple, a Tortosa, que també hi vam fer un vídeo, em va encantar Tortosa i el Delta de l'Ebre, em va agradar molt quan vam visitar Lleida i la Seu Vella, m'encanta Girona, m'encanta la Costa Brava, m'encanta Reus, que també hi vam fer un altre vídeo... M'encanta el Berguedà, que és d'on soc jo. M'encanta... tot. Andreu: [9:35] Vaja, que la llista també és interminable [Sílvia: Sí.], com amb la música. Sílvia: [9:39] Ai, no, no, no, no! Però vull dir un lloc. Es diu Cotlliure, pertany a la Catalunya Nord, ja és territori francès, i és un lloc que si no hi heu estat mai, és molt a prop de la frontera d'aquí, a Catalunya, i és preciós, preciós, o sigui que hi heu d'anar. Andreu: [10:01] Doncs mira, me l'apunto, perquè no hi he estat. Sílvia: [10:04] Doncs és preciós. Molt, molt bonic. Andreu: [10:08] Molt bé. Doncs ara passem a les preguntes que et fan la resta de membres de l'equip d'Easy Catalan. Jo et faig les preguntes, tu les respons i després hauràs d'endevinar qui te les ha fet, d'acord? Sílvia: [10:18] D'acord, som-hi, va! Andreu: [10:21] Molt bé, doncs comencem! Per què ets tan apassionada del català i l'ensenyament de la llengua? Sílvia: [10:27] No ho sé. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i... No sé, sempre... No ho sé, no ho sé, Andreu, és molt complicat. Andreu: [10:41] És complicat. Sílvia: [10:41] Sí. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i tot aquest projecte d'Easy Catalan el vaig, (bé), el vam començar entre tots amb aquest objectiu, no?, que la gent tingués més recursos per a aprendre el català. Andreu: [10:56] D'acord. La segona pregunta que fa aquesta persona és: "Quin és el teu plat preferit?". Sílvia: [11:02] El meu plat preferit? De menjar? [Andreu: Sí.] Doncs fa uns anys era l'arròs a la cubana, però ara ja no em ve tant de gust, no sé perquè, i el meu plat preferit ara és els llibrets. (Els) llibrets normalment estan fets de llom i a dintre hi ha pernil dolç i formatge, però aquí a casa els fem, en comptes de posar-hi llom, posant-hi carbassó, o sigui és: carbassó, pernil dolç, formatge, carbassó i arrebossat. I això m'encanta. Ara és el meu preferit. Andreu: [11:40] Fa bona pinta [Sílvia: Sí, sí.]. Ho provaré. Sílvia: [11:42] Sí, boníssims. Andreu: [11:44] Molt bé. I la tercera pregunta d'aquesta persona és: "Tens cap mascota? I, si no, quina mascota tindries?". Sílvia: [11:53] No tinc cap mascota i si hagués de tenir una mascota tindria un peix. Andreu: [11:58] Un peix?! Per què? Sílvia: [12:01] Perquè no m'agraden gaire els animals a dintre de casa i... no soc una apassionada de gossos i gats, ni tampoc de tortugues ni hàmsters ni res que s'hi assembli. Per tant, si hagués de tenir una mascota, seria un peix. Andreu: [12:22] Però n'heu tingut mai cap, de mascota, a casa? Sílvia: [12:23] Sí, sí. Sí, hem tingut gossos, hem tingut peixos... Vull dir, en diferents ocasions hem tingut diferents peixos i... Andreu: [12:33] D'acord. Doncs ara hauries d'intentar endevinar qui t'ha fet aquestes preguntes, de l'equip d'Easy Catalan. Sílvia: [12:37] Hmm... la Sophie. Andreu: [12:43] Sí! Molt bé! Sílvia: [12:43] No ho sabia, eh?, no ho sabia. Andreu: [12:47] Doncs passem a una altra persona de l'equip, que et pregunta quina llengua t'agradaria prendre si poguessis fer-ho. Ara, si tinguessis l'oportunitat d'aprendre una altra llengua. Sílvia: [12:58] Doncs segurament triaria o el portuguès o l'italià. Andreu: [13:02] D'acord, dues llengües romàniques. Per què? Sílvia: [13:04] Sí. Perquè penso que potser, venint del català... (bé), el castellà, una mica d'anglès, una mica de francès, potser serien dues llengües que serien bastant senzilles d'aprendre. Andreu: [13:18] Molt bé. La segona pregunta és: "Com vas conèixer el Joan?". I també pregunta: "Quins són els punts forts i els punts febles de treballar amb la teva parella?". Sílvia: [13:28] D'acord. Doncs amb el Joan ens vam conèixer fa 12 anys, perquè els dos teníem un blog, (bé), en aquella època els blogs eren normals, un blog d'internet, i cadascú escrivia la... Era com un diari personal, però a internet, i cadascú escrivia les seves coses, i un dia, de casualitat, vaig trobar el seu blog. No ens coneixíem de res, simplement li vaig escriure un comentari que era com "Endavant, continua així!" o "Continua escrivint!" o alguna cosa així, vam començar a parlar, de coses molt banals, i al cap d'un any ens vam conèixer i vam començar a sortir, i ja portem 11 anys junts. Andreu: [14:18] Molt bé. I ara quins són els punts forts i punts febles de treballar amb la parella. Sílvia: [14:23] A veure, t'he de dir que no és que treballem tot el dia junts, vull dir, jo tinc una feina, ell té una feina i... Easy Catalan sí que ho fem conjuntament. Per tant, aquesta pregunta potser seria bona d'aquí uns quants mesos, quan el Joan estigui treballant completament d'Easy Catalan, però una de les coses bones és que pots parlar directament amb aquella persona sobre els temes que et preocupen. Vull dir, el tens personalment a davant i és com si treballessis amb un equip en una oficina i pots parlar les coses i li pots ensenyar, a diferència del sigui amb la resta de persones de l'equip d'Easy Catalan, (amb qui) hem de parlar través del Telegram o a través de l'Slack o la comunicació no és la mateixa. Això seria el punt fort, i el punt feble potser seria que dius les coses potser, de vegades, com raja, vull dir que amb una altra persona que no coneixes tant, que no hi tens tanta confiança, doncs potser t'ho penses una mica més a l'hora de dir les coses, i quan és la teva parella o algú de la teva família, doncs... la confiança fa fàstic. Andreu: [15:37] Ja t'entenc. Bé, de fet sempre s'ha dit, no?, que barrejar feina i família és sempre complicat. Tot i que en aquest cas, doncs, encara no és una feina, perquè és el que has dit tu, que cadascú té la seva feina i a part teniu el projecte d'Easy Catalan, que en aquests moments diguéssim que és més aviat un "hobby" conjunt, no? Sílvia: [15:58] Exacte, sí. És simplement que ho fem durant les estones lliures. En el nostre temps lliure, doncs, fem Easy Catalan. Però la idea és que el Joan s'hi comenci a dedicar plenament. Andreu: [16:10] Bé, i la quarta pregunta d'aquesta persona és: "T'ha sorprès alguna cosa, treballant en el projecte d'Easy Catalan?". Sílvia: [16:18] T'ha sorprès? Andreu: [16:19] Sí. Suposo que vol preguntar si has descobert alguna cosa... Sílvia: [16:23] Aaah. M'ha sorprès que tantíssima gent a tot el món aprengui català i que les raons per aprendre català són tan diverses, vull dir, l'altre dia una noia ens va escriure per Instagram i em va dir que era de Bielorússia i que aprenia català o ha après català, perquè l'escrivia perfectament, simplement perquè li agradava la música catalana. Llavors... Andreu: [16:48] Uau! I l'aprèn pel seu compte, entenc? Sílvia: [16:51] Sí, sí, sí, pel seu compte. I jo crec que cada vegada que algú ens contacta, que ens diu alguna informació o per què està estudiant català o com ha trobat els nostres vídeos o si li serveixen els vídeos d'Easy Catalan per alguna cosa, sempre em sorprèn, em fa molta il·lusió i... és una de les coses que dius, mira, val la pena fer Easy Catalan només per aquests missatges. Andreu: [17:15] Tota la raó. Molt bé, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [17:20] Eeehm... la Paula. Andreu: [17:23] Correcte! Sílvia: [17:24] És que els conec una mica. Andreu: [17:29] Ja ho veig, ja! Molt bé. Bé, hem de dir que la Paula a estat col·laboradora i membre de l'equip d'Easy Catalan durant uns mesos, ara ho ha deixat, però vaja, continua donant-nos suport a través de Patreon i... i moltes gràcies, Paula, per tota la feina que has aportat! Sílvia: [17:48] Paula, molts records! Andreu: [17:50] Una abraçada! Bé, la quarta persona diu: "Per què vas decidir fer Filologia Alemanya?". Sílvia: [17:57] Uuuh... Andreu: [18:01] La tercera persona, perdó. Sílvia: [18:03] Doncs mira, va ser... No ho sé, no hi ha una raó clara, com si diguéssim, no hi ha un perquè molt clar, però jo quan estava fent batxillerat ja, (bé), vaig començar quan estava a l'ESO i al batxillerat també feia alemany com a llengua estrangera, i m'agradava molt, perquè la professora que ens feia les classes d'alemany, doncs, li agradava molt la llengua alemanya, i per tant quan una professora et transmet aquesta emoció, doncs a tu també t'agrada l'assignatura, normalment, no sempre. I vaig estar mirant a veure què podia fer de carreres universitàries que tinguessin a veure amb l'alemany i de la llista hi havia molt poquetes coses, i una de les coses era Filologia Alemanya, o sigui que vaig començar Filologia Alemanya! I la veritat és que em va agradar molt, la carrera, perquè... (bé), vaig conèixer gent molt interessant, érem un grup molt petitó, pensa que, (bé), quan ens vam graduar i tot érem set o vuit persones, vull dir que ens coneixíem tots i és molt bonic poder estar quatre anys així, amb un grup tan reduït. Andreu: [19:24] Molt bé! Quin tipus de persona ets menjant? Ets vegana, ets supercarnívora o menges de tot, però de producció ecològica? Sílvia: [19:32] No soc vegana, no soc molt carnívora, però sí que soc carnívora i intento menjar productes, potser no ecològics, però que sé que s'han produït per la vora, vull dir... [Andreu: De proximitat.] Exacte, de proximitat. Si puc comprar pomes que siguin de Sant Llorenç de Morunys, doncs les compro de Sant Llorenç de Morunys, en comptes de comprar-les d'un altre lloc que està a l'altra punta del món, però no sempre és així. Llavors, intento menjar variat, equilibrat i de tot. Andreu: [20:12] Molt bé! Doncs amb això també ha respost la tercera pregunta d'aquesta persona, que et preguntava si consumeixes productes de proximitat i de productors de confiança i... Bé, també pregunta si teniu un hort. Sílvia: [20:26] Sííí! Oi tant! Sí, (bé), un hort, en tenim tres. Andreu: [20:30] Uau! No un, no dos, TRES horts! Sílvia: [20:33] Sí, perquè, (bé), no sé si ho sabeu, però vivim al camp, vull dir com en una casa de pagès i hi tenim camps, i a l'estiu normalment sempre fem hort, i com que tenim molt terreny per fer-ho, ho dividim com en tres llocs diferents i així si les tomaqueres no van bé a un lloc van bé a l'altre. Andreu: [21:00] Molt bé. Carai, Sílvia, doncs m'has de convidar a casa teva, perquè a mi m'encanten els horts i els vull veure. Sílvia: [21:09] Doncs vine a l'estiu, a l'estiu hi són. Ara només tenim enciams i bròquils, que no hi ha gaire re, però a l'estiu és quan has de venir, a finals d'estiu és quan collim les coses. Andreu: [21:20] M'ho apunto. Perfecte, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [21:24] L'Andreu. [Andreu: No.] Doncs el Jack. Andreu: [21:31] Tampoc. [Sílvia: Què dius?] És una persona que s'ha incorporat... Sílvia: [21:34] Aaah, la Mònica! [Andreu: Exacte.] Aaah, per això m'ha descol·locat! Andreu: [21:40] Sí. De fet, t'ha preguntat per què vas decidir fer Filologia Alemanya perquè ella també va estudiar això i... doncs bé, tenia curiositat. Bé, tens excusa perquè no la coneixes tant, perquè s'acaba d'incorporar al projecte. La quarta persona, ara sí, et pregunta: "Per què vas decidir que volies ser professora de llengües?". Sílvia: [22:00] Perquè al fer la carrera universitària, (bé), al llarg, no?, al llarg de tot l'ensenyament obligatori, batxillerat i la carrera universitària vaig tenir l'honor de poder estar amb molts professors que no valien res. Andreu: [22:16] Vas tenir l'honor, dius? Sílvia: [22:18] Sí. Sí, perquè això va fer que veiés el que no s'havia de fer a les classes i que volgués, o sigui que volgués intentar fer un mètode diferent perquè la gent pogués aprendre la llengua correctament. O sigui, veure errors d'altra gent fa que tu no els vulguis cometre [Andreu: Clar]. I potser si no els hagués vist no (m'hauria) dedicat a ensenyar alemany. Andreu: [22:42] Molt interessant. Molt bé! I la segona pregunta és: "Què penses de la situació actual del català a Espanya?". Sílvia: [22:49] Andreu, aquest ets tu segur! A veure, ehm... a Espanya? Andreu: [23:00] Sí. Sílvia: [23:01] A veure, no ho sé, la situació actual del català a Catalunya o a València, (bé), al País Valencià o a les Illes encara, però a Espanya... Ehm... No sé. Políticament s'estan fent moltes coses per intentar que el català sigui una llengua viva, que s'utilitzi en el dia a dia i tot, però a nivell espanyol jo crec que no és una prioritat, vull dir, totes aquestes polítiques s'estan fent a nivell més territorial, més de Catalunya, País Valencià, les Illes, però crec que hi ha molt poques iniciatives a la resta de l'Estat. Tot i això, per exemple, hi ha grups a Madrid per poder aprendre català, i sempre és una cosa bona, no?, que a fora dels països de parla catalana també s'hi pugui aprendre català. Andreu: [24:00] Totalment. De fet, a Espanya, la veritat és que tenim força riquesa lingüística, a l'Estat espanyol, i jo sempre he pensat que seria bo que en tots els instituts de tot l'Estat hi hagués l'oportunitat, no dic l'obligació, però sí l'oportunitat, l'oferta, de poder estudiar la resta de llengües, és a dir, que des de Catalunya poguéssim aprendre una mica de gallec o una mica d'èuscar, per exemple, no? Sílvia: [24:25] Sí. Sí, sí. Exacte. Andreu: [24:27] No sé, sempre he pensat que això ajudaria també a crear més cohesió social. Sílvia: [24:33] Sí. Segur, segur. Andreu: [24:35] Bé, i la tercera pregunta que et fa aquesta persona, que potser soc jo o potser no, és quant de temps heu estat parella tu i el Joan, que em sembla que ho has dit abans. Sílvia: [24:43] Sí. Sí, al desembre vam fer 11 anys. Andreu: [24:47] Uau! Enhorabona! Sílvia: [24:48] Merci. Jo crec que ets tu, eh, Andreu! Andreu: [24:52] Doncs t'he de dir que no. No soc jo. Sílvia: [24:54] No? Doncs el Jack. Andreu: [24:58] Correcte. Sílvia: [24:59] Doncs mira que les preguntes... (Bé), d'acord, d'acord. Andreu: [25:06] Bé. I passem a la cinquena persona, que et pregunta: "Fa cinc anys, pensaves que acabaries sent youtubera? És a dir, que acabaries tenint un canal de YouTube?". Sílvia: [25:15] No. I fa dos anys tampoc. Vull dir... No, no. I encara no em sento com a tal. O sigui, el Joan sí que, per exemple, fa moltes bromes, no? "És que la Sílvia ja la paren pel carrer demanant autògrafs", que és mentida, però sempre fa bromes d'aquestes. Però no em sento en cap cas youtubera ni res que s'hi assembli, o sigui jo simplement el que penso és que estic fent, (bé), estem fent entre tots els vídeos de català perquè la gent pugui aprendre català i ja està. Em sento professora d'alemany, no em sento youtubera. Andreu: [25:58] Jo he de dir que tampoc m'ho hauria imaginat mai i que em fa... és a dir, posar-me davant la càmera encara em fa vergonya, però penso que la causa s'ho val, no? És a dir, falta molt contingut a internet per a aprendre català i nosaltres ara hem tingut l'oportunitat de crear aquest contingut, i ho faig per això, principalment. Sílvia: [26:21] Totalment. Totalment d'acord, Andreu. O sigui, quan vam començar el projecte me'n recordo que jo vaig oferir la possibilitat de posar-se davant de la càmera a tothom, perquè a mi tampoc no era una cosa que m'encantés, i si algú que ens està veient pensa que ho faria molt millor, doncs endavant, o sigui li deixaré el lloc... Andreu: [26:40] Segurament té raó! Sílvia: [26:41] Li deixaria el lloc encantada. I simplement ho vaig fer perquè tothom va dir "No, no, no, no, no, no, no!" I vaig dir, doncs m'hi hauré de posar jo, perquè si no s'hi vols posar ningú, algú hi haurà de ser. O sigui que... sí. Andreu: [26:55] D'acord. I de la mateixa manera que fa cinc anys o fa dos anys no hauries dit mai que acabaries portant un canal de YouTube, què creus que estaràs fent d'aquí cinc anys o què no estaràs fent? Sílvia: [27:09] Jo crec que d'aquí cinc anys ja no seré tant la imatge d'Easy Catalan. Vull dir, jo crec que d'aquí cinc anys estarem fent molts més vídeos i podcasts i coses diferents amb el projecte d'Easy Catalan i jo potser em posaré més cap a darrere i deixaré a d'altra gent que li vingui de gust posar-se davant de la càmera i ser la persona que coneixen més. Jo crec que aquest serà el canvi més gran respecte a ara. Andreu: [27:40] Molt bé. Escolta, però això és una molt bona notícia, o sigui tu creus que d'aquí cinc anys encara farem vídeos, i no només això, sinó que en farem més! Sílvia: [27:49] Sí, sí, sí, sí! [Andreu: Molt bé, fantàstic!] Soc molt tossuda, vull dir... Andreu: [27:51] Doncs ja en som dos! Sílvia: [27:57] A més, el temps passa molt ràpid, eh, Andreu... Andreu: [28:02] Ja, és veritat. Sílvia: [28:03] Ara portem dos anys i què, ha sigut com (un) obrir i tancar d'ulls, o sigui... cinc anys no és re. Andreu: [28:09] Totalment. I què creus que no estaràs fent? Què diries que no estaràs fent d'aquí cinc anys? Sílvia: [28:14] No sé. No en tinc ni idea. Ehm... No ho sé. Andreu: [28:19] Te n'aniries a Mart? Sílvia: [28:21] No! No, no, no, no, no. No, ni de broma, ni de broma. No, no, no. Andreu: [28:27] D'acord. D'acord. D'aquí cinc anys ja t'ho tornaré a preguntar. A veure on ets d'aquí cinc anys. Sílvia: [28:34] Hòstia, no fotem, eh? No, no. No, no pujaria mai a una nau espacial ni llocs així, no. Andreu: [28:43] D'acord. La segona pregunta és: "Quina és per a tu la clau per a aprendre llengües? O sigui, quin és l'element més important per a aprendre una llengua?". Sílvia: [28:52] Les ganes. Vull dir, si una persona ha d'aprendre la llengua perquè l'hi demanen a la feina, perquè l'hi demanen a... perquè ha d'obtenir un certificat per no sé què... Hmmm no. O sigui, si tu tens ganes de veritat d'aprendre aquella llengua perquè t'agraden les sèries, t'agraden les pel·lícules, t'agraden les cançons, vols parlar amb gent del país, coneixes algú que és d'allà i vols parlar amb ell en la seva llengua materna, això farà que aprenguis la llengua molt més ràpid, d'una manera exponencialment molt gran, comparat amb una persona que l'obliguen o ho ha de fer per alguna raó concreta. Andreu: [29:33] Totalment d'acord. La motivació és clau. [Sílvia: Sí. Sí.] Molt bé. Qui t'ha preguntat això, Sílvia? Sílvia: [29:39] Andreu, tu! No sé. Andreu: [29:43] Sí. Sí, sí. Ara ja tenies poques opcions. [Sílvia: Sí, clar, és que...]. Bé doncs, Sílvia, amb això acabem la part de les preguntes de l'entrevista i, si et sembla bé, passem a l'Expressió de la setmana! [Sílvia: Som-hi!] I, bé, l'expressió de la setmana són dos expressions, de fet. La primera és "posar fil a l'agulla". Què significa aquesta expressió, Sílvia? Sílvia: [30:07] Doncs significa 'començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball'. Per exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". Andreu: [30:21] Correcte. O, per exemple: "Quan arribem a 30 membres, començarem a publicar exercicis basats en els nostres vídeos. Per tant, Sílvia, cal que posem fil a l'agulla". I la segona expressió que hem triat és "a poc a poc i bona lletra", que significa 'amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé', o dit en altres paraules, que les coses s'han de fer amb constància i ben fetes, per exemple: "Escolta, Sílvia, crec que això de les entrevistes m'agrada. Saps què m'agradaria fer en els propers episodis? Podríem entrevistar estudiants de català d'arreu del món perquè ens expliquin les seves experiències en l'aprenentatge del català. Sílvia: [31:00] Ostres! Doncs és molt bona idea, però a poc a poc i bona lletra, eh?, que tenim molts temes per tractar i molts episodis per endavant!". Andreu: [31:08] Exactament. Doncs ja ho sabeu: "posar fil a l'agulla" i "a poc a poc i bona lletra". I ara, per últim, passem a la secció Easy Catalan recomana. No sé si recordes que en el tràiler que vam fer del podcast tu em vas preguntar si aquest seria el primer podcast pensat exclusivament per a aprenents de català [Sílvia: Sí.] i jo, ingènuament, et vaig respondre que sí, que si ningú ens deia el contrari, pensava que sí. Doncs bé, vaig fer una mica de cerca i vaig trobar un podcast d'una noia que es diu Judit, i el podcast es diu "Learn Catalan with Judit", d'acord? El podeu trobar a Spotify, a Google Podcasts i a altres aplicacions, i és un podcast amb episodis molt curts, de quatre o cinc minuts aproximadament, pensats, penso jo, per a nivells inicials, d'acord? Aleshores, volem fer justícia i dir que el nostre no és el primer podcast per a aprenents de català, n'hi ha més i... doncs aquest n'és un: "Learn Catalan with Judit". Sílvia: [32:14] I tant de bo n'hi hagi més en el futur, que en trobem més que no els (coneguem) i que en el futur s'animi més gent a fer-ne. Andreu: [32:22] Exactament. De podcasts en català n'hi ha molts i ja us en recomanarem, però ara mateix ens referim a podcasts pensats per a aprenents de català, d'acord? [Sílvia: Molt bé.] Molt bé, doncs escolta, Sílvia, crec que ho haurem de deixar aquí per avui. No ha estat tan dur, no? Sílvia: [32:40] No, és veritat. Ha estat molt bé i ha passat volant! Andreu: [32:43] Doncs apa! Aquest estat el primer episodi del podcast, ara ja coneixeu més la Sílvia, i en el proper episodi continuarem aquesta entrevista amb les preguntes que ens heu enviat vosaltres a través de les xarxes. Encara sou a temps d'enviar-nos més preguntes, així que ho podeu fer tranquil·lament a través del Facebook, l'Instagram o el Twitter, o també enviant-nos un missatge a podcast@easycatalan.org. Pot ser un missatge de text o, si voleu, també de veu. Sílvia: [33:12] Fantàstic, Andreu! Doncs ens sentim en el pròxim episodi. Andreu: [33:15] Molt bé, Sílvia! Adeu. Sílvia: [33:17] Adeu.