Podcasts about jocs

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Més diners per arreglar places i jocs infantils de Sabadell

Jueces 6:6 “De este modo empobrecía Israel en gran manera por causa de Madián; y los hijos de Israel clamaron a Jehová”Si estudiamos el significado de Madián, este nombre viene del original hebreo y significa: pleito, rencilla, contienda, pelea. Cuando hablamos del “espíritu de Madián” hablamos de un poder espiritual cuyo propósito es el de destruir, causar disensión, peleas, contiendas, temor. Cuando permitimos que este espíritu entre en nuestras vidas y en nuestras familias, viene pobreza y destrucción.Los madianitas eran una de las tribus del desierto, descendientes de Abraham y Cetura su segunda esposa, Génesis 25:2 “Abraham tomó otra mujer, cuyo nombre era Cetura, la cual le dio a luz a Zimram, Jocsán, Medán, Madián, Isbac y Súa”, por tanto medios hermanos de los israelitas.La Biblia narra como Madián se introdujo en la vida del pueblo de Dios para destruirlo en dos ocasiones: La primera ocurrió cuando los madianitas se habían unido a los moabitas para contratar a Balaam para que maldijese a Israel Números 22:5-6 “Por tanto, envió mensajeros a Balaam hijo de Beor, en Petor, que está junto al río en la tierra de los hijos de su pueblo, para que lo llamasen, diciendo: Un pueblo ha salido de Egipto, y he aquí cubre la faz de la tierra, y habita delante de mí. Ven pues, ahora, te ruego, maldíceme este pueblo, porque es más fuerte que yo; quizá yo pueda herirlo y echarlo de la tierra; pues yo sé que el que tú bendigas será bendito, y el que tú maldigas será maldito”, el Señor le dijo a Balaam que no maldijera al pueblo de Israel porque era un pueblo bendito, Números 22:12, luego, los Madianitas sedujeron al pueblo de Israel para que fornicara espiritualmente haciendo que adoraran sus dioses, Dios ordenó a Moisés a hostigar y herir a los madianitas, Números 25:16-18. Dios mandó a Moisés que saliese a luchar contra los madianitas, Moisés envió a doce mil hombres a la guerra, mil hombres de cada tribu, según las instrucciones recibidas, debían llevar los vasos del santuario y las trompetas (Shofares). Todo indica que esta era una guerra espiritual. Los reyes de Madián fueron muertos (5) a espada, y observamos aquí, la muerte de Balam el profeta. Los nombres de los reyes : Evi= “injusticia”; Requem= “De mil mascaras, Hipocresía”; Zur= “Acosador”; Hur= “Idolatría”; Reba= “Escasez”. (Estos son los espíritus inmundos que hay que derribar).La segunda ocurrió en el libro de Jueces 6 y 7, la cual muestra como Los Madianitas asediaban al pueblo de Israel hasta tal punto que se escondían en cuevas y cavernas, acampaban contra el pueblo de Dios y destruían los frutos de la tierra, los arruinaban, venían como langostas para devastar la tierra, traían para el pueblo temor y miseria y dice la palabra que el pueblo de Israel empobrecía Jueces 6:6. La desobediencia del pueblo, la adoración a los baales y las imágenes de Asera, fueron los motivos por los que Dios los entrego a los madianitas. Sobre el pueblo vino escasez, pobreza, miedo, temor, devastación, injusticia, opresión, peleas, iras, contiendas; son enemigos en las sombras que se levantan hoy en medio de nuestras vidas, hogares, familias.Dice la Palabra que los hijos de Israel clamaron al Señor… Aquí me voy a detener, en lo que llamamos “Clamor”, la clave para que se una el cielo con la tierra. Hoy es un día para clamar por libertad, por justicia, por bendición, por prosperidad, por conversión, por sanidad y por milagros.La Biblia registra muchos casos de clamor, de hecho Dios le enseñó a Jeremías 33:3 “Clama a mí, y yo te responderé, y te enseñaré cosas grandes y ocultas que tú no conoces”; pero el mas grande clamor ocurrió en un lugar llamado “Getsemaní”:El verdadero carácter y madurez de una persona se mide en la hora de la prueba. La forma cómo afrontamos el sufrimiento ciertamente revela las profundidades de nuestra mente y de nuestra alma. Getsemaní es el lugar donde podemos ver a Jesús alcanzar una de las cimas de su vida: sus actitudes, sus reacciones y su oración al Padre constituyen una guía para nosotros en la noche oscura de la prueba. Aquellas largas horas de agonía cargadas de gran intensidad emocional y espiritual. El acompañamiento fallido de los discípulos y la oración profunda de Jesús nos permiten apreciar una situación con la cual nos identificarnos todos. Hubo un solo Getsemaní en la historia, irrepetible; y cada uno de nosotros en algún momento de nuestra vida experimentará o hemos experimentado un “Getsemaní”, situaciones de prueba, tentación y peligro en las que se libran batallas decisivas para nuestra fe.Marcos 14;34 “Mi alma está muy triste, hasta la muerte”. Jesús tuvo que enfrentar en la máxima expresión de su humanidad, por un lado la muerte, por otro la responsabilidad de la misión que se le había encomendado. Lucas 22:44 “Y estando en agonía, oraba más intensamente; y era su sudor como grandes gotas de sangre que caían hasta la tierra”. La descripción que Jesús mismo hace de sus sentimientos es profundamente conmovedora: “Y tomó consigo a Pedro, a Jacobo y a Juan, y comenzó a entristecerse y a angustiarse. Y les dijo: Mi alma está muy triste, hasta la muerte; quedaos aquí y velad “, Marcos 14:33-34. El texto original nos revela una intensidad emocional creciente desde la ansiedad hasta la tristeza de muerte, Jesús sintió soledad extrema, abandono y desolación. La medicina nos explica que, en un estado de estrés muy intenso, la sangre puede salir de los pequeños vasos, los capilares, y producir micro hemorragias. El sudor de Jesús mezclado con sangre marca el clímax de aquella noche de gran clamor y lágrimas y nos revela con una crudeza conmovedora la intensidad de la lucha que estaba sosteniendo.Las grandes pruebas conllevan grandes lecciones porque Dios es especialista en transformar nuestras adversidades en oportunidades. Vemos dos lecciones que derivan de dos oraciones: la de los discípulos, una oración fracasada, y la de Jesús, un modelo de aceptación de la voluntad del Padre. Una oración fracasada: “Vino a sus discípulos y los halló durmiendo…”, Lucas 22:45, Jesús necesitaba mucho la oración en aquella larga noche; era arma vital en un contexto de lucha espiritual. Por ello busca el apoyo de tres discípulos amados, que ya le habían acompañado en otras situaciones especiales, y les ruega: “Quedaos aquí, y velad conmigo”, Mateo 26:38. Jesús como hombre, necesitaba sentir la cercanía y el apoyo de seres queridos en la hora de la prueba. Sin embargo, los discípulos, rendidos por el cansancio, se quedan dormidos y no una vez, sino tres veces, Mateo 26:44-45 “Y dejándolos, se fue de nuevo y oró por tercera vez, diciendo las mismas palabras.  Entonces vino a sus discípulos y les dijo: Dormid ya, y descansad. He aquí ha llegado la hora, y el Hijo del Hombre es entregado en manos de pecadores”. Los suyos han vuelto a fallarle; Judas le había entregado horas antes, Pedro iba a negarle pronto y entremedio otra experiencia de frustración y soledad en el momento más necesario y por parte de aquellos en los que más confiaba. Una oración modelo: “Se postró en tierra, y oró que si fuese posible, pasase de él aquella hora” Marcos 14:35,  Jesús nos deja otra lección memorable, un ejemplo de sumisión y aceptación de la voluntad del Padre. Es una oración modelo por su contenido y por su forma. Descubrimos en ella el reflejo de nuestras propias luchas espirituales y nos estimula a imitar al Maestro en nuestros “Getsemaní”. Jesús necesitaba llegar a la aceptación de todo lo que iba a suceder en Él. Aceptar sin embargo, no es algo inmediato; la aceptación genuina es un proceso costoso con varios pasos: ...

L'Olimpíada Popular de Barcelona volia ser una alternativa als Jocs de Berlín de Hitler, combinant esport i antifeixisme, però va ser truncat pel cop d'estat del 18 de juliol. Avui parlem d'aquesta fascinant història amb el Manu Valentín.

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

(Els temacles al min 50:09)Els jocs de lluita són un dels grans pilars de l'art de l'entreteniment digital. Un gènere que ens fascina tant per les seves mecàniques com per l'estil artístic que tan sovint el caracteritza.Esperem que el gaudiu!

Acabem la setmana dedicada al 150

Les propostes, adreçades a les famílies, tindran lloc aquest dissabte i diumenge a Lloret de Mar.

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Recuperem en Javi Rodríguez que arriba disposat a cremar-ho tot! Notícies lúdiques, al bar parlem dels preus dels Jocs de Taula i que parlen de Jocs de Taula i fem un cop d’ull a les coses que hem jugat… trinxada inclosa. Ap! mirem els guanyadors de l’As d’Or i fem un cop d’ull un a un a tots els nominats als Premios Tabula.

ULTRAESPORTS. Entrevistes amb Oriol Cardona, classificat pels Jocs Olímpics d'Hivern del 2026, i amb Jose Camacho, que ha fet 50 maratons amb només 30 anys.

Avui fem el programa n

Litus Ballbé va canviar l'stick d'hoquei per la sang i el cos de Crist, d'esportista olímpic a capellà, ens ho explicarà tot aquest dimarts a La Riota.

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

#AlaCartaIB3 | No et perdis el programa 13x23 (edició 591) de Font de Misteris! Ja tens disponible un nou capítol de la tretzena temporada per escoltar-lo quan vulguis. ✨ Hem començat el programa parlant de diferents jocs de taula i videojocs on els protagonistes són els llops, o Hitler, o ambdues coses. Quines són les seves particularitats? Que hi ha darrera dels personatges i els rols que els protagonitzen? Al Contes i Rondalles de na Irene Font hem conegut la historieta anomenada “Un, Dos, Tres, Marro és! del llibre ‘rondaies eivissenques' de Joan Castello Guasch. I a la darrera part del programa hem continuat parlant de les suposades restes de Hitler #FontdeMisterisIB3

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

podcast recorded with enacast.com

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Avui parlem de l'arribada de Ses Majestats els Reis d'Orient, el Parc de Jocs de Reis i el pessebre de les Antigues Peixateries. podcast recorded with enacast.com

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

La pel

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

podcast recorded with enacast.com

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

L'Info 7 és l'informatiu de Punt 7 Ràdio Sant Celoni. S'hi expliquen les notícies locals i es complementa amb l'agenda cultural del poble. Conductora: Gemma Pascual podcast recorded with enacast.com

La Furgo s'ha desplaçat avui fins al Campus Catalunya de la URV però no per fer classe, sinó per parlar de jocs, de jocs de taula, i és que el pròxim 9 i 10 de novembre se celebra al Recinte Firal de Tarragona el festival Tarragona Juga. Hem parlat amb el seu director el Jan […] L'entrada La Furgo | Festival de jocs de taula TGN Juga ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

La Furgo s’ha desplaçat avui fins al Campus Catalunya de la URV però no per fer classe, sinó per parlar de jocs, de jocs de taula, i és que el pròxim 9 i 10 de novembre se celebra al Recinte Firal de Tarragona el festival Tarragona Juga. Hem parlat amb el seu director el Jan […] L'entrada La Furgo | Festival de jocs de taula TGN Juga ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Fluent Fiction - Catalan: Rainy Ruins: How An Unplanned Day Revived Team Spirit Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2024-11-04-23-34-03-ca Story Transcript:Ca: El vent suau de tardor bufava entre les ruïnes antigues d'Empúries, amb el sol amagant-se darrere núvols grisos.En: The gentle autumn breeze blew through the ancient ruins of Empúries, with the sun hiding behind gray clouds.Ca: Laia, Pol i Júlia caminaven entre les pedres velles, una part del retir d'equip de cap de setmana de la seva empresa.En: Laia, Pol, and Júlia walked among the old stones as part of their company's weekend team retreat.Ca: Era el dia de Tots Sants, i la brisa portava un aire de misteri.En: It was All Saints' Day, and the breeze carried an air of mystery.Ca: Laia era ambiciosa.En: Laia was ambitious.Ca: Volia demostrar que podia liderar l'equip.En: She wanted to show she could lead the team.Ca: Havia preparat una agenda plena d'activitats. Jocs de confiança, tallers creatius i una visita guiada per la història local.En: She had prepared a schedule full of activities: trust games, creative workshops, and a guided tour of local history.Ca: Però Pol, sempre relaxat, semblava més interessat a gaudir del dia.En: But Pol, always relaxed, seemed more interested in enjoying the day.Ca: Júlia, l'enginyera escèptica, no estava gaire convençuda dels avantatges de les activitats de grup.En: Júlia, the skeptical engineer, wasn't very convinced about the benefits of group activities.Ca: Mentre avançaven, el cel es va enfosquir.En: As they moved on, the sky darkened.Ca: Laia va notar mirades de dubte entre els seus companys.En: Laia noticed doubtful looks among her coworkers.Ca: "Confieu en mi", va dir amb un somriure esperançat.En: "Trust me," she said with a hopeful smile.Ca: Però Júlia va murmurar, "espero que aquesta pluja no ens arruïni el dia."En: But Júlia murmured, "I hope this rain doesn't ruin our day."Ca: Pol simplement va riure, "Doncs, sempre podem improvisar."En: Pol just laughed, "Well, we can always improvise."Ca: Les primeres gotes van caure quan van arribar al lloc programat per a un joc de rol.En: The first drops fell as they arrived at the scheduled spot for a role-playing game.Ca: Laia, inquieta, va mirar el cel.En: Laia, uneasy, looked at the sky.Ca: Els núvols negres prometien una tempesta.En: The black clouds promised a storm.Ca: "No importa", va pensar, "podem seguir."En: "No matter," she thought, "we can continue."Ca: Però la pluja va començar a caure més fort, apagant qualsevol entusiasme.En: But the rain began to fall harder, dampening any enthusiasm.Ca: Laia tenia dos camins. Insistir a seguir l'horari o escoltar el suggeriment de Pol i buscar refugi.En: Laia faced two choices: insist on sticking to the schedule or heed Pol's suggestion to seek shelter.Ca: L'antic arc de les ruïnes semblava una bona opció.En: The ancient arch of the ruins seemed like a good option.Ca: "Ràpid, seguiu-me!" Va cridar, movent-se cap a l'arc de pedra que oferia protecció.En: "Quick, follow me!" she shouted, moving toward the stone arch offering protection.Ca: Un cop a cobert, la pluja caient formava un teló d'aigua al seu voltant.En: Once under cover, the falling rain formed a curtain of water around them.Ca: Laia, mullada però decidida, va mirar al seu voltant.En: Laia, wet but determined, looked around.Ca: "Fem alguna cosa diferent."En: "Let's do something different."Ca: Va notar que, malgrat el temps, els seus companys somreien.En: She noticed that, despite the weather, her colleagues were smiling.Ca: Pol va treure una manta i alguns d'ells van seure en cercle.En: Pol pulled out a blanket, and some of them sat in a circle.Ca: "Això és millor que qualsevol joc de confiança", va bromejar Pol, i Júlia va assentir amb un somriure raro.En: "This is better than any trust game," Pol joked, and Júlia nodded with a rare smile.Ca: Laia va decidir anar amb el flux.En: Laia decided to go with the flow.Ca: "Compartim històries", va suggerir.En: "Let's share stories," she suggested.Ca: Cadascú va explicar una història sobre el passat, sobre les seves esperances i somnis.En: Each person told a story about the past, about their hopes and dreams.Ca: Laia va trobar que la improvisació havia convertit la tensió en camaraderia.En: Laia found that improvisation had turned tension into camaraderie.Ca: La seva posició d'autoritat no era tan important com la seva capacitat d'escoltar i adaptar-se.En: Her position of authority wasn't as important as her ability to listen and adapt.Ca: Aquella tarda, amb la pluja caient, es van forjar llaços veritables.En: That afternoon, with the rain falling, genuine bonds were forged.Ca: A mesura que el so de la pluja es va apaivagar, les rialles i les històries van omplir l'espai.En: As the sound of the rain subsided, laughter and stories filled the space.Ca: Laia va comprendre que la lideratge no es tracta només de seguir un pla, sinó de crear moments que connecten les persones.En: Laia realized that leadership isn't just about following a plan but about creating moments that connect people.Ca: Va ser un dia de Tots Sants diferent del que havia planejat, però va acabar sent una experiència memorable, reforçant no només els vincles de l'equip, sinó també la visió de lideratge de Laia.En: It was an All Saints' Day different from what she had planned, but it ended up being a memorable experience, strengthening not only the team's bonds but also Laia's vision of leadership.Ca: Amb el mar Mediterrani al fons, sabien que aquest retir seria recordat durant molt de temps.En: With the Mediterranean Sea in the background, they knew this retreat would be remembered for a long time. Vocabulary Words:the breeze: la brisaancient: antiguesthe ruins: les ruïnesto hide: amagar-sethe crowd: la multitudambitious: ambiciosathe schedule: l'agendatrust: confiançathe workshop: el tallerskeptical: escèpticato convince: convèncerto murmur: murmurarto improvise: improvisarthe enthusiasm: l'entusiasmethe choice: la triathe shelter: el refugithe arch: l'arcto offer: oferirthe story: la històriathe dream: el somnithe tension: la tensióthe camaraderie: la camaraderiato adapt: adaptar-seto forge: forjarto subside: apaivagar-sethe laughter: les riallesto connect: connectarthe bond: el vinclethe vision: la visióto strengthen: reforçar

Les valoracions dels Inter-agency Games de l'ONU és molt positiva.

Programa de ràdio setmanal dedicat als Jocs de Taula moderns. Es parla de novetats i clàssics, de campanyes de micro-mecenatge i s'entrevista a dissenyadors, editorials o associacions. Un programa fet des de Ràdio Arenys per a La Xarxa. Presentat per Juan Carlos Reigosa i Javi Rodríguez. podcast recorded with enacast.com

Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/dik3zb99hnezcsgmkqv1i) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/scl/fi/dik3zb99hnezcsgmkqv1i/easycatalanpodcast137_transcript.html?rlkey=lo39yyodnmbtyh7s8kb4p4rmu&dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/scl/fi/q923qkohbc3bapbaivpkc/easycatalanpodcast137_transcript.pdf?rlkey=8vrwl484935oc0ysyinmelxyc&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/39596ucl5gm86qcqpawx1/easycatalanpodcast137_vocab.txt?rlkey=imlrfk91qucwis2qvabf9lpso&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/7gzkehki4bpsll6cjppp8/easycatalanpodcast137_vocab-semicolon.txt?rlkey=wi1jt0m3mvs4atftq6y2ajhqv&dl=1) Tema del dia Avui comentem els xocs culturals que hem experimentat nosaltres vivint a l'estranger, concretament a Alemanya. El menjar, els costums, la neteja, el civisme… entre d'altres. Som-hi! Fes-te membre de la comunitat per gaudir dels avantatges amb cada episodi! (https://easycatalan.org/membership) Bonus Ampliem la llista de xocs culturals amb altres anècdotes divertides. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Bon dia a tothom! Sílvia: [0:17] Bon dia, Andreu! [Com estàs?] Com anem? Andreu: [0:19] Molt bé! Carregats d'energia! Sílvia: [0:22] Molt bé, així m'agrada! Andreu: [0:23] I tu? Sílvia: [0:23] Jo també, jo també! I a més a més, aquests dies estem trobant molts bolets, molts rovellons pel bosc i això em fa moltíssima il·lusió, perquè m'encanta anar a buscar bolets, i quan sortim a caminar o qualsevol cosa, de seguida trobo algun rovelló i… m'alegra el dia! Andreu: [0:38] Que guai! Haurem d'organitzar o hauríem d'organitzar una altra excursió per anar a buscar bolets amb Easy Catalan. [Oi tant! Quan vulgueu, sí, sí!] i gravar un vídeo, perquè això s'ha d'ensenyar, s'ha de compartir. Sílvia: [0:50] El guió ja està fet, només falta que quedem, doncs. Andreu: [0:54] Perfecte. Molt bé! Doncs… ai, ara m'has deixat amb ganes d'anar a collir bolets! Bé, a veure, abans de començar aquest episodi hem de dir una cosa, fer un petit anunci, no?, i és que ben aviat, cap a finals de mes o principis de novembre, farem un canvi i és que passarem de Patreon a una plataforma pròpia. Patreon és la pàgina web des de la qual les persones es poden fer membres de la comunitat, no? Membres d'Easy Catalan. Fins ara. Però hem estat treballant en una pàgina web nova, que l'estrenarem, doncs això, molt aviat, i… què podem dir d'aquesta pàgina nova? Sílvia: [1:34] Que és una passada! O sigui, és… és que és genial, és molt visual, hi teniu tots els vídeos posats, amb les miniatures de cada vídeo, els exercicis són interactius, no és com a… a l'altra plataforma, no com a Patreon, que eren com uns PDFs que us podíeu descarregar. Quan cliqueu al vídeo, teniu tots els enllaços relacionats amb aquell vídeo, si voleu la transcripció, si voleu el vídeo sense subtítols, podeu deixar-hi comentaris, comentaris dels exercicis, comentaris del vídeo… Qualsevol cosa, és que és genial! Mireu-vos-ho, perquè és fantàstic! Andreu: [2:10] És això, que està tot integrat, no? Hi tenim els episodis de vídeo, els Super Easys, els directes, o sigui, estan tots els vídeos allà, però també tots els episodis del pòdcast i tots els avantatges relacionats. Això, exercicis, transcripcions, Transcript Player per al pòdcast, no? I podeu filtrar per tipus de contingut. Per exemple, si escolteu el pòdcast i dieu: "Mira, vull mirar-me tots els episodi… o vull escoltar tots els episodis que tenen alguna cosa de gramàtica", doncs podeu filtrar per gramàtica, per exemple. Bé, doncs això vindrà molt aviat. Llavors, si encara no coneixeu aquests avantatges, o específicament els avantatges del pòdcast, per l'episodi d'avui els hem obert a tothom. Són gratuïts, per tant… [Són gratis!] Gratis! Si mireu a l'aplicació des d'on escolteu el pòdcast, o des de la pàgina web del pòdcast, easycatalan.fm, trobareu els enllaços de la transcripció en PDF o en HTML, és a dir, que la podeu obrir al navegador, també del Transcript Player, que és la transcripció en la qual el text es va marcant en groc a mesura que sona l'àudio, i a més a més, teniu al costat l'ajuda de vocabulari, que són les paraules més importants de cada minut, traduïdes a l'anglès, i fins i tot una funció de traducció incorporada per al text, per a la transcripció. Això és una eina molt útil per aprendre. Doncs tot això és gratuït per a aquest episodi, així com el bonus del final. Sílvia: [3:41] Ah! El bonus també…? Andreu: [3:43] El bonus també. Al final de l'episodi, quan sentiu la música, espereu-vos perquè continuarem parlant una mica, i així veureu en què consisteix això del bonus. Sí? Sílvia: [3:53] Sí. Andreu: [3:54] Molt bé! Doncs què, Sílvia, de què parlarem avui? Tema del dia Sílvia: [4:01] Doncs avui porto el tema xocs culturals. Andreu: [4:04] Ah, molt bé! No hem parlat encara en cent trenta-set episodis de xocs culturals? Sílvia: [4:09] Doncs no ho sé, la veritat. Potser sí, eh? Potser els hem anat dient així, de tant en tant. Andreu: [4:13] Potser de passada, no? Sílvia: [4:15] Sí, algun… algun segur que l'haurem dit, però avui porto el tema xocs culturals i concretament xocs culturals entre Alemanya i nosaltres, Catalunya, perquè, com ja havíem comentat aquí, amb l'Andreu ens vam conèixer a Alemanya, tots dos hi hem estat, hi hem viscut alguna temporada, i per tant, potser és el que tenim més en comú per parlar de xocs culturals amb un altre… amb un altre país. Andreu: [4:41] D'acord, molt bé. "Super!" Sílvia: [4:45] D'acord, doncs, comencem amb el primer xoc cultural. Andreu: [4:49] A veure, quin és? Sílvia: [4:50] El temps, el temps meteorològic a Alemanya no és igual com aquí. Hi plou molt més, fa molt més mal temps que no pas aquí, i jo me'n recordo que quan me n'hi vaig anar a viure, al principi feia l'actitud catalana, no? "Oh, avui plou, em quedaré a casa". Perquè això és molt nostre, no? O sigui, fa mal temps, no? "Sembla que potser plourà, avui no faré el que tenia planejat fer". I quan portes una setmana tancada dintre casa, dius… Andreu: [5:26] Sí, o com quan neva, i de cop tanquen les escoles i es paralitza el país, no? Quan ha nevat una mica. Sílvia: [5:32] Clar, doncs no pot ser. I llavòrens fas l'actitud alemanya, no?, que és: "És igual que plogui, és igual que caigui el diluvi universal, agafarem un paraigua i ens en anirem a fer el que ja havíem pensat que faríem". Andreu: [5:45] I la vida continua, sí. Sílvia: [5:47] Exacte, i la vida continua, i penseu que funciona, perquè jo m'hi vaig ja acostumar, vull dir, és que tant era, ja portava un paraigua sempre dintre de la bossa i quan plovia, doncs, treies el paraigua, i quan no plovia, perquè això també era aquest temps canviant que mai saps, doncs això, sí, i els alemanys tenen una frase que és… per mi és or, que diu: "Du bist auch nicht aus Zucker". Eh, que no ets de sucre? Doncs vinga, cap a fora. Andreu: [6:16] Sí, i a més a més, que amb aquests canvis de temps, perquè a més, no és que plogui sovint, sinó que durant el dia pots tenir com moltes estacions en el mateix dia, no? Que ara plou, que ara surt el sol i és estiu… És allò que no saps què posar-te. Sílvia: [6:33] És que és de bojos, és de bojos, sí, sí. El temps és un xoc cultural molt… molt fort, perquè jo me'n recordo la primera vegada que vaig passar tota una setmana sense veure el sol. Va ser un trauma grandiós per mi. Però molt, eh? Andreu: [6:49] Ara, t'he de dir que, com vam explicar, com vaig explicar a l'episodi aquell en què vam dir com ens vam conèixer, aquell mateix estiu, jo després vaig anar a Dublín. I a Dublín plovia el doble o el triple. Llavors, vull dir… només com a indicatiu, se'm van trencar tres paraigües en una setmana. Saps? Sílvia: [7:11] Hòstia, Andreu. D'acord. Sí, crec que el temps meteorològic és un tema molt important, un xoc molt cultural per nosaltres. I és això, o sigui, crec que hi ha gent que no valora gens el temps que tenim aquí a Catalunya, però és que el sol brilli cada dia és una cosa impressionant. [Ja, és veritat.] I que s'ha de valorar moltíssim. Andreu: [7:33] Té la part positiva i la negativa, no? Tenim molt de sol, però alhora tenim poca aigua, llavors… Sílvia: [7:39] Sí, sí, clar, sempre hi ha coses positives i negatives però… bé, vull dir… de veritat, o sigui, impressionant. I clar, jo aquesta actitud que ja vaig agafar, que ja vaig agafar com a rutina allà, me l'he quedada, vull dir, quan arribo aquí i veig que plou, jo si tinc ganes de fer el que volia fer, ho faig i ja està. Vull dir, agafo el paraigua i me'n vaig a caminar igualment. Per què no? O sigui, per què hem de canviar els plans per culpa del temps? De vegades es poden fer igual. Andreu: [8:06] Sí, moltes vegades sí. Però també és veritat que amb la pluja, clar, és… és una cosa molt nostra, no?, que quan plou diem: "Ah, doncs mira!" I és com una excusa per tenir un dia de reclusió a casa, no?, de dir: "Em faig una infusió, em poso una pel·li…" No? Jocs de taula… Sílvia: [8:23] Però això ja és ganduleria, eh? Això ja és ganduleria. Vull dir, ja no en tenies ganes al principi. Andreu: [8:29] A vegades falta una petita excusa, no?, per donar-nos un petit plaer. Sílvia: [8:33] Ah! D'acord, d'acord. Quedem així, doncs. Andreu: [8:35] Molt bé. Què més? Sílvia: [8:37] Següent. El fet de que quan arribes a casa d'algú has de treure't les sabates. Andreu: [8:43] Ah, sí. Sí, sí. I anar amb mitjons o anar amb sabatilles, no? Sílvia: [8:48] Sí. A mi em va sobtar moltíssim, perquè és una cosa que jo no havia fet mai a la vida. Vull dir, jo si anava a casa d'algú, jo no em treia les sabates. Vull dir, entrava a la casa en qüestió amb les sabates i ja està. I allà, no. O sigui, al rebedor, a l'entrada de casa, has de deixar les sabates totes allà i entres o descalç o amb mitjons, sí. I és… és molt curiós… bé, a mi em va sobtar molt, entenc la lògica, perquè clar, com que el temps no és com aquí, doncs, les sabates o estan molles o havies trepitjat neu i estan mig enfangades, no? I té lògica, vull dir, està bé, està bé. Però sobta. A mi em va sobtar. Andreu: [9:26] Sí, a mi també, perquè no és l'habitual, aquí. Jo crec que cada vegada més, ara hi ha moltes cases i pisos en què veig el costum aquest, no?, de treure's les sabates, i que està molt bé, perquè, coi, les mateixes sabates amb què vas pel carrer, doncs… Sílvia: [9:41] Sí, sí, sí, sí. Andreu: [9:43] No… bé, embruten la casa, no? Sílvia: [9:44] Que sí, que sí, ho entenc, ho entenc. Andreu: [9:46] A part que és molt més còmode anar descalç i és bo pels peus, o amb sabatilles, no?, que no amb les sabates tot el dia. Però sí, quan… és veritat, els primers viatges a Alemanya és una cosa que et sobta perquè a més és la cosa habitual allà, no? Aquí potser no és el més habitual, o no ho era tant, i allà sí. És veritat. Sílvia: [10:05] És curiós. També… També cal dir que potser el… els sistemes de calefacció i el sis… el terra també és diferent, no?, vull dir que de vegades, també, això es nota, perquè clar, si tinguessis rajoles sempre a tots els pisos i a totes les cases, potser el tema d'anar descalç, perquè la rajola és molt més freda que no pas el parquet o d'altres tipus de terres, doncs, potser també seria diferent. Andreu: [10:33] Clar, sí, perquè aquí els pisos en general, o les cases, no estan tan ben aïllades com al nord d'Europa, no? O més cap al nord. Llavors, clar, és això. Aquí tenim molts terres de rajola, no tant parquet. Sílvia: [10:48] Tot i que ara ja la tendència està canviant, no? Que la gent es posa molt parquet a casa i tot això. Però sí, sí. O sigui, clar, la rajola, si toques la rajola freda a l'hivern amb els peus, acabes congelat al… al cap de dos segons, llavons, sí. Andreu: [11:03] Sí, sí. Bé, el… el Katalanski, el Halldór Már, va dir, no?, que… que ell va conèixer el fred, ell és d'Islàndia, però va conèixer el fred a Barcelona. Per això, perquè els pisos no estan ben aïllats, tèrmicament. Sílvia: [11:15] I aquí, (bé), aquí a Barcelona i a d'altres llocs, hi han molts… molts pisos que no tenen ni calefacció. Que aquesta és una altra, no? Vull dir… Ja sé que tampoc fa tan fred, però una mica de calefacció potser sí que caldria. Andreu: [11:30] Sí. Molt bé. Sílvia: [11:32] És curiós. Andreu: [11:32] Què més? Sílvia: [11:34] Següent. Un dia, que em va quedar gravat al cap, vaig anar a una ciutat a fer de turista, a visitar-la, i en un carreró em vaig trobar una gent que a casa seu hi tenien abelles i venien pots de mel i també pots de melmelada. I havien posat com un estand a davant de casa seu amb pots de mel i pots de melmelada i una caixeta al costat per deixar-hi els diners. Andreu: [12:00] D'acord. Sílvia: [12:01] I això era així sempre. Vull dir, no és que hi hagués algú que en aquell moment no hi era i perquè havia marxat i tornava al cap d'un moment, sinó que sempre ho tenen allà. I llavons, si tu passes per aquell carreró i vols un pot de mel o de melmelada, agafes el pot de mel o de melmelada i deixes els diners. Andreu: [12:17] Aquí, una altra persona, és a dir, aquí algú agafaria el pot dels diners, no? Sílvia: [12:22] I tots els pots de mel i melmelada. Andreu: [12:25] I apa, adeu! Sílvia: [12:28] I em va sobtar moltíssim perquè vaig pensar: "Fixa't tu quina cultura tan bona que puguis fer això". Perquè aquí no quedaria ni la caixa en què hi han els pots. Andreu: [12:39] Això de confiar en la bona fe de l'altre, no? Dels altres. Sílvia: [12:43] És molt fort, a mi em va sobtar moltíssim, perquè aquí lligues les bicis i se t'enduen el candau i tot. Andreu: [12:51] Total. Això em va xocar molt… és veritat, al viatge aquell mateix de Freiburg i a la resta, no?, però que hi ha… crec que ara ja no és tant així, perquè també hi ha robatoris, però hi havia moltes bicicletes que no estaven ni lligades, o sigui, aparcades, recolzades sobre una barana, sobre una paret, i no estaven lligades, o potser lligades però sobre si mateixes, no?, la roda amb… amb el ferro del quadre, i ja està, no estaven lligades amb… amb una barana o un… un fanal, no. I això em va sobtar, em va sorprendre. Sílvia: [13:21] Sí, això és veritat, o sigui, hi ha robatoris com a tot arreu, però aquest xoc, o sigui, em va sobtar moltíssim, perquè una cosa així no… no seria possible, vull dir… no. Andreu: [13:32] Això també em va… és a dir, també em vaig trobar amb una cosa semblant l'any passat, que vaig anar pel nord d'Alemanya, a les vacances. Vaig anar a Lübeck i allà… no sé si has estat a Lübeck, però hi ha un riu que envolta, diguéssim, la ciutat, no? I llavors, en aquell riu hi fan rem, o sigui, hi ha com un parell de clubs de rem, i tu pots anar allà i apuntar-t'hi o llogar un rem, però hi havia una associació que deixava els rems gratuïtament o a canvi de la voluntat. Sílvia: [14:05] D'acord. Andreu: [14:06] D'acord? I jo penso: "És que aquí això és impossible, perquè, vull dir, els rems són cars, reparar-los és car", saps? Aquí no, això no… no passarà. Sílvia: [14:19] És molt trist, no?, perquè m'agradaria que això passés també aquí. Vull dir, que hi hagués aquesta bona voluntat. I estic segura que hi ha molta gent que es comporta correctament, no? Andreu: [14:28] Total. Sílvia: [14:29] No estic dient el contrari, però és curiós. Em va xocar moltíssim. Andreu: [14:34] En fi, cultures diferents! Sílvia: [14:37] Sí. La següent és la cosa que m'ha fet més fàstic de la meva vida. Andreu: [14:42] Ai. Sílvia: [14:44] O sigui, jo sé que la fregona es va inventar per aquí, a Espanya o no sé on, per aquí en algun lloc. Però, per favor, adopteu-la. Compreu fregones. O sigui, la cosa que m'ha fet més fàstic d'aquest món és que com que no fan servir fregones, vaig veure un senyor, que era l'encarregat de netejar una estació de tren, i en comptes de fregar el terra de l'estació de tren, que per norma general les estacions de tren diguem que no són gaire netes, ho fregava amb una mopa i, o sigui, treia això de tela que hi ha al cap de la mopa amb les mans, ho cargolava amb les seves pròpies mans i ho tornava a ficar dintre l'aigua, bruta, per tornar-ho a posar en la mopa, m'entens? M'entens el que t'estic explicant? [Sí, sí.] És la cosa més fastigosa que he vist a la meva vida i a… al pis on vivia, al pis de… d'estudiants on vivia, tampoc hi havia fregona i també ho havíem de netejar amb la mopa. O sigui, fer el mateix procés que aquest senyor, però jo ho feia amb guants perquè em moria del fàstic, també. Llavors, em… per favor, adopteu una fregona. Andreu: [16:00] Adopteu una fregona. Un motxo, que dic jo. Sílvia: [16:04] Tu vas fregar amb fregona o amb… amb mopa? Andreu: [16:08] No, amb… amb el motxo. Sílvia: [16:10] Ah, sí? En teníeu? Andreu: [16:11] Ah, no, a Alemanya? Sílvia: [16:12] Sí. Andreu: [16:13] No, això… bf, la veritat, no me'n recordo. No me'n recordo. Al pis… Als pisos on vaig estar, jo crec que hi havia motxo. Sílvia: [16:21] Jo no. I fins i tot vaig organitzar una reunió amb els companys de pis i els hi vaig dir: "No podríem comprar una fregona?" Perquè n'hi han! Vull dir que no les... o sigui, jo n'he vist, jo n'he vist. Es podria comprar. I els hi vaig dir: "Si voleu la pago jo". I em van dir: "No, no, no, és que les fregones són molt brutes". I jo: "Què?" O sigui, quina raó és aquesta, o sigui… Andreu: [16:45] Bé, a veure, no sé si és una cosa general a Alemanya, però jo he de dir que a totes les cases on he estat, que en són unes quantes, perquè vaig fer tres intercanvis amb l'institut, amb tres famílies diferents, i després viatges d'aquests en què estàs en una casa d'acollida, també, totes les cases estaven netes i polides. Sílvia: [17:04] Jo no dic que no! Jo no dic que no, jo no dic que no! Però… però… però una fregona, sisplau. Andreu: [17:10] D'acord. Hosti, parlant de neteja, hi ha una altra cosa que per a mi, eh… o sigui, ha sigut com un petit xoc cultural, i és que a Alemanya és molt molt habitual trobar-se a la dutxa aquest estri, que no sé com es diu, per netejar el vidre de la dutxa perquè no s'hi acumu… eh… perquè no quedin taques de calç, no? Sílvia: [17:33] Clar, sí, sí! Sí, molt típic, sí. Però aquí també, eh? Andreu: [17:36] No, però aquí no és tan típic! Sílvia: [17:38] Ala! Sí! Andreu: [17:39] No, no, allí… allà estan obsessionats amb això! Sílvia: 17:43 (Bé), va, d'acord, d'acord, el grau potser és diferent. Però sí, sí. Sí, sí. Andreu: [17:48] Jo aquí no ho havia vist mai, en canvi allà ho veia a tot arreu. Sílvia: [17:52] Sí, però és… és molt típic. Andreu: [17:54] O sigui, que existeixi aquest estri, sí. Però que l'hagi d'utilitzar tothom quan acaba de dutxar-se, això jo no ho havia vist, aquí. En canvi allà és com obligatori, quan t'acabes de dutxar… eh… netejar el vidre. Sílvia: [18:06] És que facilita molt la feina. Sí. Andreu: [18:10] Sí, no, si em sembla fantàstic. Sílvia: [18:12] Sí, sí, sí. Andreu: [18:13] Però va ser com un xoc cultural, no? Sílvia: [18:14] D'acord. Següent xoc cultural. Tema menjar. Jo estic molt acostumada a cuinar. Ja n'hem parlat d'altres vegades, cuinar pel dinar, cuinar pel sopar. Potser hi ha algun sopar que no cuines perquè ja ho tenies cuinat, però menjar calent. I a Alemanya, en moltes cases, és… és molt comú no cuinar. Vull dir, menjar un… un pa amb alguna cosa, o fins i tot no dinar, no? Fas un esmorzar molt gros i no dines, i llavòrens, quan ha… són una mica passada l'hora de dinar per nosaltres, llavons fan el "Kaffee und Kuchen", no? O sigui, llavors ens fotem un tall de pastís enorme i un cafè. I això, el tema dels… del canvi d'hàbits alimentaris, per mi és un xoc cultural grandiós. No menjar calent per sopar, de vegades al cap de setmana no cuinar per dinar… Buà! Per mi va ser com: "Però com pot ser que la família el diumenge no mengi tota junta el dinar?" Per mi va ser molt fort, aquest xoc. Andreu: [19:22] Sí, jo crec que nosaltres ho tenim com molt més fixat, no?, que tant dinar com el sopar és com menjar calent, seient a taula, amb família, no?, dedicant-hi l'estona necessària… [Sí.] Potser, fins i tot, si és cap de setmana, doncs, amb sobretaula o amb petita migdiada després, qui vulgui. I clar, això és un xoc cultural que ens trobem amb altres cultures, doncs… més del nord, no?, que pot ser al migdia fan un mos, potser aquesta seria l'expressió adequada, no? "Fer un mos", que és com 'menjar alguna cosa ràpida', en lloc de seure a taula, dinar bé… no? Sílvia: [19:58] És molt curiós, molt. I per mi, que és una cosa que és com… és el que has dit, no?, que està molt inculcada a… a les nostres vides, vull dir, dinar, sopar… o sigui, són coses com que sí, que les has de fer i que, a més a més, doncs no és només una llesca de pa amb alguna cosa. Vull dir, no, has de menjar alguna cosa calenta. O… M'entens? O sigui, que és el procés de cuinar i, a més a més, menjar tots junts. I de cop arribar allà i que la cuina gairebé no la faiguin servir, com si diguéssim, comparat amb nosaltres, és com: "Aaaah!" I per mi ja saps que el menjar és molt important. La meva rutina alimentària és… per mi és una de les bases principals de la vida, vull dir… I va ser un xoc molt gros, molt. Andreu: [20:48] Jo en aquest sentit soc molt diferent, perquè allà on vaig m'adapto, dic: "Ah, funciona així? Vinga, perfecte, doncs… ja em va bé!" I provar coses noves i… no sé, ho trobo com… com una curiositat més i… i sí, no em fa res adaptar-me a nous costums o altres tipus de menjar, no? O sigui, per mi això, cap problema. Molt bé! Més xocs culturals? Sílvia: [21:13] El següent és el… el tema dels mercats de puces. Andreu: [21:16] Ah, sí. Sílvia: [21:17] Que de mercats de puces també n'hi ha moltíssims a França, vull dir, només cal travessar la frontera i ja de seguida en trobes, no? Però aquí potser no és tan típic que n'hi hagi tants tants tants tants. I a mi les fires i mercats m'han agradat sempre, perquè amb la família sempre hi hem anat i tinc molt el costum d'anar-hi. I per mi va ser un xoc cultural positiu, perquè cada cap de setmana hi havia un "Flohmarkt", no?, un mercat d'aquests de puces, en què la gent treia tots els trastos i "catxarros" que tenen per casa que no volen més i els posen allà tots junts en paradetes i pots anar a mirar a veure si hi ha alguna cosa que t'agrada. I m'encantava. M'encantava. I pensava: "Tant de bo hi hagués també això allà!" I ara està començant a haver-hi tot de mercats d'aquests cap a la zona de Girona. Andreu: [22:08] Sí. Recordo que l'última vegada que hi vam anar, vam estar allí una estona mirant pel mercat de… d'antiguitats. Bé, aquí tenim mercats d'antiguitats, eh?, potser és això que dius tu, que no n'hi ha tants… Sílvia: [22:18] Sí, però no és el mateix, eh? No és el mateix. Andreu: [22:19] Ja, i no són… no són el mateix concepte, perquè el concepte així pot ser més modern, són com mercats en què fins i tot hi ha, ara bé, pots trobar-hi com "food trucks" i paradetes de menjar, música, no-sé-què, és com tot un esdeveniment, no? Aquí, en canvi, el més típic eren com aquests mercadets petits de… d'antiguitats, no? Com el més semblant al mercat de puces, eren mercats d'antiguitats, que sobretot eren com objectes antics que podien jo-què… que podien ser, per exemple, vaixelles, rellotges, segells i monedes, mobles, també… Sílvia: [22:57] Però clar, aquests mercats d'antiguitats potser els paradistes, les persones que fan les parades, és la seva feina, vull dir, ells van de fira en fira venent aquests productes, però en canvi, en aquests mercats de puces d'Alemanya són persones que tenen la seva feina, que no es dediquen a això, però que aquell dia han netejat a casa o han fet endreça del garatge, han trobat una sèrie d'objectes que la família ja no fa servir perquè els nens han crescut o pel que sigui, i els han tret allà per vendre. I llavons trobes jocs que ja no juguen els nens, o roba, o no sé, estris de cuina que ja no fan servir. Alguna màquina que van comprar al seu dia perquè els hi va fer gràcia, l'han fet servir dues vegades i no la volen més. I és curiós que es faigui això, perquè aquí no hi ha tant el costum de vendre aquests objectes. Ara potser amb aquestes aplicacions en què pots vendre en línia i tot això, potser sí, però el fet de treure tots els veïns les coses que no volen al carrer i tot això, no gaire. Andreu: [24:03] Sí, i si vas a Berlín, per exemple, al… al mercat aquest del Mauer Park, clar, allò sí que és un xoc cultural, perquè és una cosa enorme… [Sí.] Amb molta… sí, és com molta cultura de carrer… [Sí.] És… És molt guai. Sílvia: [24:20] Però allà fins i tot, vull dir, hi ha com… pots menjar-hi, vull dir, hi ha com "food trucks" o restaurants, no sé com dir-ho, o sigui, hi ha… hi ha llocs on dinar… allò sí que és gros, vull dir, és molt diferent. Andreu: [24:32] Sí, sí. L'abraçada de la Sílvia Sílvia: [24:38] Doncs avui vull fer una abraçada molt molt molt forta a totes les persones que hagin anat a viure a un altre lloc, a un altre país, i segur que hi haurà dies que tindreu enyorança, que us queixareu de la gent i (dels seus) costums, de les coses que no podeu creure que siguin així, però espero i desitjo que trobeu un lloc on viure envoltats de persones que us estimin, que us ajudin quan ho necessiteu i que facin que us sentiu com a casa. Cuideu-vos moltíssim, molt molt molt, i molts ànims amb tots els dies! Andreu: [25:11] Fantàstic! Doncs, una abraçada a totes aquestes persones que hagin anat a viure a un altre lloc i, dit això, ja acabem l'episodi. Recordeu, aquest episodi té tots els avantatges gratuïts, per tant, ara, després de la música, hi haurà uns minuts més de conversa i, si us agraden aquests avantatges i creieu que us poden ser útils per al vostre aprenentatge, recordeu que us podeu fer membres de la comunitat des de easycatalan.org/membership, i amb això també tindreu l'accés a Discord, que és on xerrem cada setmana, per escrit i parlant de viva veu. Per tant, això, moltes gràcies a tothom per escoltar-nos, als membres de la comunitat, al Joan i la Irene i a tu, Sílvia, per preparar aquest tema d'avui. Sílvia: [25:57] I a tu, Andreu. Moltíssimes gràcies a tothom! Adeu! Andreu: [26:00] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Presència sabadellenca als Jocs Olímpics

Últim programa de la temporada amb uns continguts especials i diferents. De la mà de l'Albert Abril, l'Alberto i el Sergio concursen als Jocs de Troia. Bon estiu a tothom i ens retrobem al setembre!

Conrad Consum celebra, per fi, una victòria de l'Espanyol. Salvador Illa vol ser president aviat i en Justo presenta El Jaroteo de la Investidura. Abordem la crisi Espanya-Argentina amb els companys de Radio Latina Internacional.

Amb Florenci Almunia, president del Club Nàutic Sitges, parlem sobre la classificació de Jan Heuninck per als Jocs de París. És el primer cop que un regatista del club aconsegueix disputar uns jocs. Amb Rafa Porras, entrenador de l'Aleví A sub 11 de la Blanca parlem també del bon paper de l'equip en el torneig internacional del TAR. Empat (1-1) de la UE Sitges davant el Sant Ildefons i derrota (2-1) del filial al camp del Torrellenc que posa fi a 22 jornades sense perdre. El Bàsquet Sitges insisteix en voler quedar segon i el CP Subur Sitges va perdre en la seva visita a la pista del CP Vilafranca. L'entrada ⚽️⛵️ESPORTS: bon paper de l’Aleví A sub 11 de la Blanca en el Torneig TAR. La UE Sitges suma un punt contra el Sant Ildefons i el Bàsquet Sitges segueix amb opcions d’acabar segon. El Club Nàutic Sitges celebra la classificació de Jan Heuninck per als Jocs de París ha aparegut primer a Radio Maricel.

La UE Sitges, tot i avançar-se amb un 0-2, va acabar perdent (3-2) al camp del Parc en l'estrena d'Alex Villalgordo a la banqueta. El filial, en el debut de Raúl Aroca, es va desfer sense masses problemes (6-1) de la Penya Jove. La jornada també ens ha deixat les victòries del Bàsquet Sitges (60-69) a la pista del Basket Almeda i la del CP Subur Sitges (8-4) davant el Martinenc. Conversem també uns minuts amb Emilio Huete. L'entrenador de Luca Hoek diu que no es pot descartar la presència del jove nedador de només 16 anys en els propers Jocs de París. L'entrada ⚽️

LECOQ debuta en franc

Programa 4x61. Potser estem davant de l'atleta m

Programa 4x61. Potser estem davant de l'atleta m

Cap

Cap

Cap

Cap

Expanding the Canon is an initiative from the Washington DC-based Theater J, which has commissioned seven racially and ethnically diverse Jewish writers to create new full-length plays. These plays will thematically and visually center diverse Jewish narratives in order to correct and broaden the historically limited portrayals of Jewishness on stages in the United States and around the world. Hayley Finn, Theater J's artistic director, and Zachariah Ezer, one of the seven playwrights that collectively form the Expanding the Canon cohort, join Dan and Lex for a conversation about their project's work to expand (or maybe upend?) notions of Jewish canon.Learn more about Shawn Harris's upcoming (un)course, called Dungeons & Dragons & Dreidels,  by clicking here!Access full shownotes for this episode via this link.And if you're enjoying Judaism Unbound, please help us keep things going with a one-time or monthly tax-deductible donation. Support Judaism Unbound by clicking here!