POPULARITY
19 episodes with Txarango
5 episodes with Txarango
3 episodes with Txarango
4 episodes with Txarango
3 episodes with Txarango
2 episodes with Txarango
16 episodes with Txarango
2 episodes with Txarango
6 episodes with Txarango
Sergi Carbonell i un piano. Sergi Carbonell, que va ser teclista de Txarango, publica "Amorosa bondat", el seu segon disc com a cantautor. Interpretar
Sergi Carbonell i un piano. Sergi Carbonell, que va ser teclista de Txarango, publica "Amorosa bondat", el seu segon disc com a cantautor. Interpretar
Sergi Carbonell i un piano. Sergi Carbonell, que va ser teclista de Txarango, publica "Amorosa bondat", el seu segon disc com a cantautor. Interpretar
Sergi Carbonell i un piano. Sergi Carbonell, que va ser teclista de Txarango, publica "Amorosa bondat", el seu segon disc com a cantautor. Interpretar
Sergi Carbonell i un piano. Sergi Carbonell, que va ser teclista de Txarango, publica "Amorosa bondat", el seu segon disc com a cantautor. Interpretar
El 9 de juny de l'any 2020 ens deixava el cantant de Jarabe de Palo, als 53 anys. El recordem a trav
El hippy de Txarango arrenca carrera en solitari despr
L'exteclista i un dels compositors de Txarango presenta el seu primer disc en solitari, "Refugi", una aposta per mirar endavant en la seva aventura com a cantautor, sense oblidar una d
Ep.196 Dimarts 26 d'abril a les 9 del vespre el programa presentat per Laia De Luca i Rafel Hidalgo. Fragment del llibre "Honorables. Cartes a la pàtria perduda" de Quim Torra; un consell d'en Jordi Marjanedas; la Maria Barbal explica el dia de Sant Jordi; dos consells de lectura: “Canto degli speroni rossi” de Grazia Fresu (Patrizia D'antonio) e “Una persona alla volta de Gino Strada (Claudia Daurù); un fragment de “Tandem”; i de la Glòria Judal, una píndola literaria, “La parada” de Joaquim Ruyra, i El rebost del català; de Semifusa TV, l'agenda del maig; la selecció musical d'en Toni Orpinell: Carles Viarnès, Blaumut, Txarango, el trio Marala i Cati Plana i Pau Puig.Ep.196 Martedì 26/04 ore 21 il programma presentato da Laia De Luca e Rafel Hidalgo. Un brano di "Honorables. Cartes a la pàtria perduda" di Quim Torra; un consiglio di Jordi Marjanedas; la scrittrice Maria Barbal spiega a Roma cos'è Sant Jordi e la Festa del libro in Catalogna; altri consigli di lettura: “Canto degli speroni rossi” di Grazia Fresu (Patrizia D'antonio) e “Una persona alla volta di Gino Strada (Claudia Daurù); un brano di “Tandem”; e di la Glòria Judal, una pillola letteraria, “La parada” di Joaquim Ruyra, e L'angolo del catalano; infine la programmazione di Semifusa TV per il mese di maggio; la selezione musicale curata da Toni Orpinell: Carles Viarnès, Blaumut, Txarango, el trio Marala i Cati Plana i Pau Puig.
Ep.194 Dimarts 19 d'abril a les 9 del vespre el programa presentat per Laia De Luca i Rafel Hidalgo. Lectura del dia: “Donne con lo zaino” (Patrizia D'Antonio); Catalunya a Florència (Claudia Daurù); El rebost del català (Glòria Judal); la Llibreria Ona (Montserrat Puig); De Josep Carner, “La processó a l'albada” (Glòria Judal); l'Anna Maria Villalonga i la seva obra; selecció musical n. 150: Galgo lento, Eduard Iniesta, Txarango, Xavi Sarrià, La nena Samsó (Toni Orpinell).Ep.194 Martedì 19/04 ore 21 il programma presentato da Laia De Luca e Rafel Hidalgo. Invito alla lettura: “Donne con lo zaino” (P. D'Antonio); la Catalogna a Firenze (C. Daurù); L'angolo del catalano (G. Judal); la Llibreria Ona (M.Puig); di Josep Carner, “La processó a l'albada” (G. Judal); Anna Maria Villalonga e la sua opera; 150ema selezione musicale di Toni Orpinell: Galgo lento, Eduard Iniesta, Txarango, Xavi Sarrià, La nena Samsó.
Ep.193 Dimarts 12 d'abril a les 9 del vespre el programa presentat per Laia De Luca i Rafel Hidalgo. El temple dels pobres d'Alfred Bosch (lectura d'un fragment); Guies catalans del món, 1 i 2, (Maria Hernández); El rebost del català (Glòria Judal); la Mancomunitat de Catalunya (Montserrat Puig); Guerra, agressivitat i pacifisme (Pietro Cataldi); música de Laura Guarch, Miquel Abras, Marina Rossell, Poomse i Txarango (Toni Orpinell).Ep.193 Martedì 12/04 ore 21 il programma presentato da Laia De Luca e Rafel Hidalgo. “Il tempio dei poveri” di A.Bosch (brano del romanzo); Guide catalane nel mondo; L'angolo della lingua catalana; la “Mancomunitat” catalana; Guerra, aggressività e pacifismo, riflessione di Pietro Cataldi; musica di Laura Guarch, Miquel Abras, Marina Rossell, Poomse e Txarango.
Notes del programa En aquest episodi us portem un convidat molt especial: en Halldór Már, presentador de Katalonski. Descobrirem més coses sobre la seva faceta de músic i intentarem esbrinar si hi haurà noves temporades del programa. Som-hi! Halldór Már: Instagram (https://www.instagram.com/halldormar/) / Twitter (https://twitter.com/HalldorMar) / web (http://halldormar.com/) - Disc Winds (https://open.spotify.com/album/1QAkzj5CSOOcUZWcvnDQUJ?go=1&sp_cid=935d0bfbbb8fd136b9e7a57623dd5daf&utm_source=embed_player_m&utm_medium=desktop&nd=1) (Spotify) - Disc Records (https://open.spotify.com/album/1NOpilsfKPyY5rZ7df3z5v?go=1&sp_cid=935d0bfbbb8fd136b9e7a57623dd5daf&utm_source=embed_player_m&utm_medium=desktop&nd=1) (Spotify) - Single No hi ha estranys en aquest món (https://www.youtube.com/watch?v=C9X_rgJStc4) (YouTube) Katalonski: - Tots els capítols (https://www.ccma.cat/tv3/katalonski/capitols/) (TV3) - Llista de reproducció a YouTube (https://www.youtube.com/playlist?list=PLHF437Sz2MHq1fuj2MM97Ayp0C3_N1X1I) Altres referències: La filadora (https://www.youtube.com/watch?v=purFQmlvwac) (YouTube) El cant dels ocells (https://www.youtube.com/watch?v=IaYsxmKJTGs) (YouTube) Miquel Llobet (https://www.youtube.com/channel/UCswpwdN49TyFsKppxSXgbVA) (YouTube) Joan Manuel Serrat (https://www.youtube.com/channel/UC9twmdozj_iXRhX_FRZMwzw) (YouTube) Super Polyglot Bros (https://www.instagram.com/superpolyglotbros/) (Instagram) Malalts de tele (https://www.ccma.cat/tv3/malalts-de-tele/) (TV3) Set de nit (https://www.ccma.cat/tv3/set-de-nit/) (TV3) Andreu Buenafuente (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-titol-amb-andreu-buenafuente/andreu-buenafuente/video/5803555/) (TV3) L'expressió de la setmana ser bufar i fer ampolles ('una cosa, ser molt fàcil') (Rodamots (https://rodamots.cat/escreix/bufar-i-fer-ampolles/)) Exemple: "Aprendre català és bufar i fer ampolles!" Transcripció Andreu: [0:16] Hola, Sílvia! Sílvia: [0:17] Hola, Andreu! Què, com estàs? Andreu: [0:20] Molt bé. Com estàs tu? Sílvia: [0:22] També, molt bé, molt bé! A més a més, aquests dies estem rebent molts àudios, no? Andreu: [0:26] Sí! L'últim que hem rebut ha sigut per Telegram i ens arriba des de Xile, del Diego, que de fet és molt actiu a Telegram i ens ha escrit algunes consultes, ja. Ens va enviar un àudio relatiu a l'últim… a un dels últims vídeos que hem publicat, que és el dels americans, el de per què aprenen català els nord-americans, no? Sílvia: [0:48] Sí. Que ha tingut molt bona rebuda. Andreu: [0:50] Sí. Sí, sí. Sorprenentment, ha tingut molts comentaris i molta gent que l'ha celebrat, no?, aquest vídeo. Doncs recordes que en el vídeo la Brianna i el Joe diuen que van aprendre català perquè es van enamorar de la música catalana? Sílvia: [1:05] Oi tant, sí! Andreu: [1:06] I tu, en el vídeo, deies que ho trobaves curiós, no? Que ho trobaves sorprenent. Doncs mira què diu el Diego sobre això: Diego: [1:14] Hola a tothom! Com esteu? Soc el Diego, de Xile. No soc americà, però volia dir que no sé per què a la Sílvia li fa molta curiositat el fet que la música catalana (sigui) de molt bona qualitat. Per exemple, jo vaig escoltar Txarango, i crec que en la meva vida mai (n')havia escoltat cap (de) tan bo, així que crec que estic en desacord amb la Sílvia, perquè Txarango era un grup de música catalana d'exportació i la (veritat) és que m'agrada molt. Tenen lletres molt maques i molt bons ritmes. Això. Que tinguin un bon dia. Adeu. Sílvia: [2:05] No, a veure, a veure, jo penso que la música catalana és molt bona, i per això ha sortit tan bé aquest vídeo que hem fet sobre els grups de música catalans i per això hem fet aquestes entrevistes tan divertides on la gent canta i s'ho passa tan bé, però em sembla sempre curiós que algú aprengui una llengua partint de la base només de la música, o sigui, perquè li agrada una cançó o perquè… no sé, perquè li agrada un grup de música. Andreu: [2:31] Sí, sí, totalment. De fet, la Brianna ens va explicar que va trobar una cançó per casualitat en català, no? Que li va aparèixer al YouTube, i arran d'això es va enamorar de la llengua. Sílvia: [2:41] I la veritat és que és curiós, vull dir, com a motiu per aprendre una llengua, doncs és curiós. Però sí, per suposat que la música catalana és de les millors, o si no la millor, que hi ha. Andreu: [2:52] Oh, oh! Bé, en tot cas, moltes gràcies, Diego, pel missatge, felicitats pel teu català. Explica'ns més coses sobre com l'aprens: si ho fas pel teu compte o si estàs fent un curs a la universitat o en línia… Volem saber com ho fas, perquè la veritat és que tens un català molt bo. I, bé, sense més dilacions, i parlant de música, aprenents de català, gent que l'aprèn a distància… avui tenim un convidat molt molt molt especial. Hola, Halldór! […] Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)
PRIMER PLANO no es solo un programa de entrevistas, nos acerca a músicos desde una perspectiva diferente para contar esas historias que seguro no sospechabas. Y esta semana recibimos a Amaya Saizar, integrante de los grupos Trigo Limpio, Bravo y Txarango
Ana Bejerano (1961-2022) Ana Bejerano entró en 1985 en Mocedades en sustitución de Amaya Uranga, que comenzó su carrera en solitario. Grabó con el grupo tres discos como principal solista. Permaneció en el grupo hasta 1994. En 1996 fundó el grupo Txarango, con el que grabó un disco. En 2012 formó el cuarteto de jazz Ana Bejerano Concept, con el que grabó el disco Solitude. En 2019 regreso a Mocedades con motivo del 50º Aniversario del Grupo. Tomajazz: © Pachi Tapiz, 2022 Fotografía facilitada por Marcelo Escrich. En JazzX5 #383 suena Ana Bejerano Concept y el tema "Solitude" Más información sobre Ana Bejerano https://www.facebook.com/anabejeranoech Más información sobre JazzX5 JazzX5 es un minipodcast de HDO de la Factoría Tomajazz presentado, editado y producido por Pachi Tapiz. JazzX5 comenzó su andadura el 24 de junio de 2019. Todas las entregas de JazzX5 están disponibles en https://www.tomajazz.com/web/?cat=23120 / https://www.ivoox.com/jazzx5_bk_list_642835_1.html. JazzX5 y los podcast de Tomajazz en Telegram En Tomajazz hemos abierto un canal de Telegram para que estés al tanto, al instante, de los nuevos podcast. Puedes suscribirte en https://t.me/TomajazzPodcast. Pachi Tapiz en Tomajazz https://www.tomajazz.com/web/?cat=17847
Un homenatge en tota regla a la vida, on cada can
Entrevistem David Rosell en directe. Parlem amb un artista que ha marcat la m
Avui, el cantant de Jarabe de Palo hauria fet 55 anys. Un any despr
Ja ha passat prou temps per oblidar quan en Marcel era cantant dels Txarango al costat de l'Alguer Miquel. Ara, en t
A "Casa Babylon" estrenem la cinquena temporada amb una selecci
No tot han de ser flors i violes, per
David Demaria, Demarco Flamenco, Ana Mena, Ambkor, Txarango, Amparanoia, Muerdo, Isma Romero, Pole y mucha más música . En este lunes os presentamos un montonazo de novedades, que mañana os refrescaremos en gran parte en nuestra presentación de nueva lista musical. Además contamos con la entrevista a David Demaria, nos encantó hablar con uno de los artistas más importantes de nuestro pais. Os deseamos una semana fabulosa a todos/as y que no os falte la buena música. Ya sabeis que emitimos el programa en directo de Lunes a Viernes de 9:30h a 11h en ENERGIA FM y en RADIO MAR... y que además nos encuentras sonando en www.cadenaenergia.es y en nuestro canal de youtube "Musica Guillermo Nieto". Gracias a todos los que os seguis sumando a nuestro canal en Ivoox.com ... vamos camino de 5.000 suscritos y esto nos ilusiona mucho. Gracias de corazón. Paz y música
Txarango ha reunit al seu nou disc, "El gran ball", la plana major de la m
Txarango ha reunit al seu nou disc, "El gran ball", la plana major de la m
Aquest cantant amb arrels llatines viu a Miami i ha titulat el seu disc de debut "Alegr
Un dia, una noia de Maryland, als EUA, va fer clic en una recomanació de YouTube d'una cançó en català. Qui ho havia de dir que, gràcies a la Jenifer d'Els Catarres, avui la Brianna s'estaria preparant pel certificat de nivell C1 de català per poder mudar-se a Barcelona i cursar-hi un màster. La Brianna és una amant de la música, de les llengües... i de l'art de fer volar coloms! Notes del programa Vídeo Com sona el català? (https://www.youtube.com/watch?v=kwXkiuUWaYo&t=6s) (canal de YouTube d'Easy Catalan) Learning Catalan (resources, tips, and more) (https://relearnalanguage.com/learning-catalan/) (blog de Multilingual Marissa) Catalan Foods (11 coolest dishes + recipe links) (https://relearnalanguage.com/catalan-foods-recipes-cuisine/) (blog de Multilingual Marissa) Multilingual Marissa (https://www.instagram.com/multilingualmarissa/) (perfil d'Instagram) Música "Jenifer", d'Els Catarres (https://www.youtube.com/watch?v=FhJR6OO1X8Y) (YouTube) "De pares a fills", d'Els Catarres (https://www.youtube.com/watch?v=Nm7SbKNQS_4) (YouTube) "Esperança", de Txarango (https://www.youtube.com/watch?v=d3PIfJjTFCs) (YouTube) Manel (https://www.youtube.com/channel/UCYQm8GQEmBsi6KxKOird7_w) (canal oficial de YouTube) Cesk Freixas (https://www.youtube.com/channel/UC66CUSD4Cd3gq5ARjwIloUg) (canal oficial de YouTube) Sílvia Pérez Cruz (https://www.youtube.com/channel/UCuGp-QCOQb_Ra4X5-hqGGAw) (canal oficial de YouTube) L'expressió de la setmana 1) fer volar coloms ('imaginar, il·lusionar-se') Exemple: "M'agrada pensar en el futur i fer volar coloms sobre on viuré o què faré d'aquí 10 anys." 2) ser un/una somiatruites ('fer-se il·lusions, creure possibles coses irrealitzables') Exemple: "En Pau sempre diu que quan sigui milionari se n'anirà a viure a Mart. És un somiatruites, aquest noi." Easy Catalan recomana Canal de YouTube Català al Natural (https://www.youtube.com/channel/UCAUs47G3wtvo94GA0d7aauA) LyricsTraining (https://es.lyricstraining.com) Viasona (https://www.viasona.cat/) (portal i revista digital) Enderrock (https://www.enderrock.cat/) (portal i revista digital) Transcripció Sílvia: [0:12] Hola, Andreu! Andreu: [0:13] Hola, Sílvia, com estàs? Sílvia: [0:16] Ui, doncs encara una mica cansada, eh, de la classe de ioga que vam fer amb l'Adriana. L'has vist, el vídeo? Andreu: [0:23] Sí, i tant! Vaig veure com feies totes les postures d'adho-mukha i, bé, la postura del gos i totes les postures. Molt bé! Què, tens cruiximents? Sílvia: [0:34] Oi tant! L'endemà encara en tenia i ara ja estic millor. Però ho has intentat o no, a casa? Andreu: [0:41] Jo sí! De fet, durant el confinament vaig començar a fer, per un costat, exercicis d'aquests intensius, i per l'altre també ioga. Però no ho he fet de manera continuada, eh? He fet algunes classes soltes algun dia i... bé, està bé, m'agrada. És que cansat, per això, eh? Sílvia: [1:00] Sí, sí. Jo, quan estava fent la classe, pensava que només seria 15 minuts i tampoc seria (gaire) dur, però la veritat és que l'endemà vaig notar encara com tibaven, els músculs. Per tant, sí, sí. Ho heu de provar. Si no heu provat, ho de provar. Andreu: [1:15] I t'has quedat amb ganes de continuar fent ioga, o què? Sílvia: [1:18] Sí, estaria bé guanyar una mica de flexibilitat, perquè segur que si heu mirat el vídeo haureu vist que l'Adriana ho feia perfecte, que per això és professora de ioga, i jo ho feia el millor que vaig saber, però hi ha molt camí per millorar. Per tant, estaria molt bé continuar fent algun exercici de ioga per millorar la flexibilitat. Andreu: [1:38] La veritat és que, encara que sembli senzill, perquè no són moviments (gaire) ràpids, però sí que són moviments molt precisos, no?, i quan mires un vídeo d'aquest tipus, són moltes instruccions per seguir, i bé, t'hi has d'acostumar, també. Sílvia: [1:56] Exacte. Andreu: [1:57] Alguna novetat més, des d'aleshores? Sílvia: [2:00] Doncs que... aquest vídeo el vam gravar fa molts mesos, i l'Adriana ja ha sigut mare. En el vídeo explica que estava embarassada, doncs la nena, perquè és una nena, ja ha nascut. Andreu: [2:13] Molt bé! Enhorabona, Adriana! Que bé! Una altra novetat que volíem comentar és que la Paula s'ha reincorporat a l'equip d'Easy Catalan. Sílvia: [2:23] Exacte! Ja tornem a tenir la Paula aquí i segur que la veureu molt aviat. Andreu: [2:29] Em fa gràcia perquè, d'alguna manera o d'una altra, sempre acabem parlant de la Paula, en el podcast. I bé, segur que ja la coneixeu, perquè va sortir per exemple en el vídeo de la pronunciació, que vam gravar a Girona, i també va aparèixer en el primer, si no m'equivoco, en el primer directe que vam fer YouTube. Sílvia: [2:50] Exacte. Sí, sí, exacte. Molt bé! I Andreu, tenim algun comentari de l'últim episodi del podcast? Andreu: [2:57] Doncs sí, tenim un comentari per exemple de la Multilingual Marissa. És una noia que ens segueix ja des de fa un temps, sobretot per Instagram, i aquesta noia, si no m'equivoco, viu als Estats Units, però el seu comentari és que ella també va aprendre el català a Mèxic, i vaja, igual que l'Ana, la protagonista del tercer episodi del podcast. I bé, aquesta noia, la Marissa, volíem comentar que té un blog a internet molt interessant que es diu Relearn a language. How to relearn French, Spanish, Polish or any language, i vaja, doncs una d'aquestes llengües que parla la Marissa és el català, i va fer una entrada en el seu blog amb consells, recursos i molta informació per a aprendre català. I bé, és una entrada força exhaustiva, hi ha des d'informació històrica fins a informació sobre com és la pronúncia en català, també hi ha algunes dades, curiositats i mites sobre el català, i entre d'altres, doncs recomana el nostre podcast i el nostre canal de YouTube, així que moltes gràcies, Marissa, per recomanar-nos, i a part d'aquesta entrada, que és molt interessant i que deixarem en les notes del programa, n'ha fet una altra sobre receptes catalanes, sobre el menjar. Sílvia: [4:14] Exacte. El blog de la Marissa és molt molt interessant per a totes les persones que comencen a aprendre el català i volen fer-se una idea de com és la llengua, i també podeu seguir-la veient els seus vídeos que fa a YouTube, i és una noia meravellosa, així que si la seguiu estarà supercontenta. Andreu: [4:33] Marissa, si ens escoltes, des d'aquí ja et convidem, ara mateix, a compartir amb nosaltres la teva història. Per tant, si vols venir un dia al podcast, nosaltres estarem encantats d'escoltar-te. Sílvia: [4:43] Les portes estan obertes a tothom! Andreu: [4:45] Exacte. I avui tenim una altra convidada que ens fa molta il•lusió, perquè és una membre de Patreon, és una persona que ens dona suport a través de Patreon, i no només això, sinó que també penso que és la persona més activa en el nostre espai de Discord, que és on ens trobem amb els mecenes de Patreon per fer-la petar, per xarrar, per coneixe'ns... Cada setmana parlem una estona, i bé, aquesta persona és la més activa del Discord. Sílvia: [5:12] És la Brianna. Hola, Brianna! [Hola!] Brianna: [5:16] Hola, què tal? Andreu: [5:18] [Molt bé!] Molt bé. Com estàs? Brianna: [5:20] Molt bé, molt contenta d'estar aquí amb vosaltres. [...] Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis.
Aquesta setmana, sorprenentment, canviem radicalment el contingut del podcast i parlem de coses de menjar, d'odiar coses així en general (i en particular Txarango i Búhos) i de traumes infantils del Carles (de debò, Grancar, t'ho dic com a amic, ves a teràpia). Ah, sí, i juguem i tal. No sé, seguiu-nos també a xarxes @MontcadaBif i comenteu-nos merdes com ara PER MOLTS ANYS, PERE I NÚRIA.
Escoltarem un grapat de can
Després de dos anys fent vídeos al nostre canal de YouTube, hem pensat que és hora de presentar-nos més bé. En aquest episodi entrevistem la cara més visible d'Easy Catalan, la Sílvia, amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Si vols saber més coses de nosaltres o fer-nos qualsevol pregunta, escriu-nos a podcast@easycatalan.org. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/5um1ahk5ulpapin) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/5um1ahk5ulpapin/easycatalanpodcast1_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/2tj6k2xmrusm2p8/easycatalanpodcast1_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Música "Esbarzers", de La Gossa Sorda (https://open.spotify.com/album/4IXXVSqyg4P8AjZRWQyNhZ?highlight=spotify:track:7tiu52iT5YeFY7QhOCpmOs) (Spotify) Els Pets (https://open.spotify.com/artist/0OVfimlbekXaMrP8IoCzHJ) (Spotify) Txarango (https://open.spotify.com/artist/6XYRpcgPIK9OejoVzA7PbC) (Spotify) Buhos (https://open.spotify.com/artist/7BdgXLhynRQk78pKkhAsAR) (Spotify) "La Guspira", de La Pegatina (https://open.spotify.com/album/4exKF0kRZBvV9XP17EkhUa?highlight=spotify:track:0GJGSM0BfwN3aKIuOqNUyl) (Spotify) Oques Grasses (https://open.spotify.com/artist/5qPeAT4ikl6gJNUexAOEy0) (Spotify) Antònia Font (https://open.spotify.com/artist/503mwh1GWEiWy9bzzpiTFW) (Spotify) Obrint Pas (https://open.spotify.com/artist/2FURpqYsZpi99ySpKCOyQE) (Spotify) Zoo (https://open.spotify.com/artist/7a3ryRcO3alwbqaX4RagzM) (Spotify) Llocs Tortosa (https://www.youtube.com/watch?v=l73iAqaVzw0&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Delta de l'Ebre (https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Delta_de_l%27Ebre) (Viquipèdia) Lleida (https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleida) (Viquipèdia) La Seu Vella (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_Vella_de_Lleida) (Viquipèdia) Girona (https://www.youtube.com/watch?v=s5bsCSw9ixU&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Costa Brava (https://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava) (Viquipèdia) Reus (https://www.youtube.com/watch?v=WJ2v8lnsG9I&t=10s&ab_channel=EasyCatalan) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) El Berguedà (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergued%C3%A0) (Viquipèdia) Cotlliure (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotlliure) (Viquipèdia) Menjar Arròs a la cubana (http://lacuinadesempre.blogspot.com/2012/04/arros-la-cubana.html) (recepta del blog La cuina de sempre) Llibrets de llom (https://www.youtube.com/watch?v=X4C0i5Sj96k&ab_channel=CuinesTV3) (recepta del programa Cuines de TV3) Llibrets de carbassó (https://cansibina.com/2016/07/llibrets-de-carbasso/) (recepta del blog Els fogons de can Sibina) L'expressió de la setmana 1) posar fil a l'agulla ('començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball') Exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". 2) a poc a poc i bona lletra ('amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé') Exemple: "A poc a poc i bona lletra, que tenim molta feina per endavant!" Easy Catalan recomana Learn Catalan with Judit: Google Podcasts (https://podcasts.google.com/feed/aHR0cHM6Ly9hbmNob3IuZm0vcy8zODBiZmY4MC9wb2RjYXN0L3Jzcw?sa=X&ved=0CAMQ4aUDahcKEwjox-fp76LvAhUAAAAAHQAAAAAQBA&hl=ca) / Apple Podcasts (https://podcasts.apple.com/gb/podcast/learn-catalan-with-judit/id1533045850) Transcripció Andreu: [0:13] Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i això que escolteu és el primer episodi del podcast d'Easy Catalan. Estem molt contents de començar aquest nou projecte i de poder crear més contingut en línia per a aprendre català. Oi que sí, Sílvia? Sílvia: [0:25] Hola! I tant! Ens fa molta il·lusió començar aquest podcast, que publicarem dos cops al mes: el segon i quart dijous de cada mes. Abans de començar, però, deixeu-me recordar-vos que teniu disponible la transcripció d'aquest episodi de manera gratuïta. La podeu descarregar com a PDF o HTML, i també obrir a Transcript Player, un reproductor que marca el text a mesura que sona l'àudio. Andreu: [0:52] Exacte. Aquesta transcripció també serà accessible de manera gratuïta per al segon i tercer episodi, i a partir d'aleshores només ho serà per als membres de Patreon. I dit això, comencem! Segurament ja ens coneixeu, a la Sílvia i a mi, perquè ens heu vist en els vídeos del nostre canal de YouTube, i després de dos anys fent vídeos per a vosaltres, potser us heu preguntat més d'un cop qui és aquesta noia que us explica coses de la llengua catalana cada mes. Doncs bé, hem pensat que aquest primer episodi el podem dedicar a coneixe't una mica millor, Sílvia, i per això et farem una entrevista amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Què et sembla? Preparada? Sílvia: [1:34] Bé, em fa una mica de vergonya, francament, però tens raó, penso que després de dos anys ens hem de presentar una mica millor. Va, som-hi! Andreu: [1:42] Perfecte! Doncs mira, tenim un munt de preguntes i molt variades. Començarem per les preguntes que et fan els membres de Patreon, d'acord? [Sílvia: Entesos!] Som-hi, doncs! Mira, el Rastor pregunta: "La Sílvia parla molt clar, cosa que és bo per a principiants. És professora o oradora pública?" Sílvia: [2:00] Doncs sí, soc professora d'alemany i faig classes particulars ara només online, només en línia a través de l'Skype. Andreu: [2:11] I suposo que en les teves classes, doncs, practiques molt el fet de parlar clarament perquè els alumnes t'entenguin, no? Sílvia: [2:17] Exacte. Com que són classes particulars, tot el que faig, intento sempre parlar de forma molt clara i entenedora per què puguin entendre millor tot el que els hi estic explicant, i... potser una altra cosa que també fa que parli de manera, així, molt clara és que la meva mare des de sempre que no hi sent gaire bé, té molts problemes auditius, i jo sempre soc la que li explico el que l'altra gent diu. Vull dir que quan algú de la família li diu alguna cosa, la seva reacció sempre és mirar-me a mi i dir-me "Què m'ha dit?", i llavors jo l'hi he de tornar a repetir i ella sap que quan jo l'hi dic, sempre ho entén. Andreu: [3:04] Aaah... Això explica molt! És molt interessant. Ets com una mena d'intèrpret, aleshores. Sílvia: [3:12] Una mica. Andreu: [3:15] Molt bé. La següent pregunta la fa la Brianna, i diu: "Quines llengües parles? I amb quin nivell cadascuna?". Sílvia: [3:22] Les meves dues llengües maternes són el català i el castellà, i llavors, com que soc professora d'alemany, doncs també tinc un nivell natiu de la llengua alemanya. L'anglès l'he estudiat a l'escola i a l'institut fins que vaig fer batxillerat, però el nivell que vaig sort... o sigui, el meu nivell d'anglès quan vaig sortir de l'institut no era (gaire) alt, així que no sé quin nivell tinc d'anglès, però és molt, molt baix, i ara mateix cada setmana quedo amb una amiga meva que és professora d'anglès i fem un tàndem, i ella m'ensenya anglès, (bé), només parlem. No fem ni gramàtica ni coses així; només parlem de la nostra vida, però ella em va corregint coses de fonètica i de pronunciació, m'ensenya també expressions i jo li ensenyo castellà. I a més a més, un cop a la setmana estem aprenent francès amb la meva mare, perquè... però estem aprenem francès d'una manera una mica peculiar, perquè només volem aprendre francès per anar de viatge, o sigui, vull dir, estem aprenent diàlegs per al restaurant, per a l'hotel, aprenem les begudes, els menjars... o sigui que... Andreu: [4:44] Ah, molt bé! Això és que teniu intenció de viatjar a França, no?, a fer-hi turisme, entenc. Sílvia: [4:49] Sí. Exacte. Sí, exacte. O sigui que aquestes són les llengües que parlo, i el nivell seria com... català castellà i alemany, alt, i anglès i francès, baix. Andreu: [5:01] Molt bé, i la següent pregunta que fa la Brianna, també, és: "En quins països has viscut o has visitat? O quants països, si són molts?". Sílvia: [5:09] He viscut a... (bé), a Catalunya perquè soc d'aquí, i a Alemanya, i no he viscut a cap altre país. Però sí que hem anat a molts llocs de viatge, com per exemple a Itàlia, a Portugal, al Regne Unit... Hem anat també a Brussel·les, Holanda, Alemanya, a Polònia, França, Suïssa... [Andreu: Andorra] Andorra! Andreu: [5:39] Home! Que és el primer vídeo d'Easy Catalan. Sílvia: [5:41] A Andorra hi anem molt sovint, com que és a prop de casa... I no sé si em deixo algun lloc més on haguem anat, però aquests serien els països que hem visitat, i tinc moltes ganes de visitar-ne molts més, o sigui que... Andreu: [5:58] A veure si la pandèmia ens ho permet aviat. [Sílvia: Sí, sí, espero que sí.] Molt bé, l'Aoife pregunta quina és la teva cançó preferida en català. Sílvia: [6:07] Uf! Aquesta pregunta per a mi és molt complicada perquè me n'agraden moltes. Només en puc triar una? [Andreu: Sí.] Doncs si només en puc triar una... (en) diré una que em posa de molt bon humor i que canto molt, molt fort sempre que l'escolto, i és "Esbarzers". Andreu: [6:34] "Esbarzers", de quin grup? Sílvia: [6:35] De La Gossa Sorda. [Andreu: Ah, no la conec.] No la coneixes? Andreu: [6:39] La cançó no la conec. Sílvia: [6:40] Segur que l'has sentit. [Andreu: Sí?] Segur, segur, segur. És com un himne. Andreu: [6:48] Carai, doncs ja la buscaré. Sílvia: [6:50] Sí, sí. Doncs aquesta m'agrada molt, però és que me n'agraden moltes, o sigui totes les cançons de, per exemple, Els Pets m'agraden, m'agraden les de Txarango, de Buhos, de... Ara n'ha tret una La Pegatina que es diu "Guspira" o "La Guspira", que és preciosa, Oques Grasses... No sé, molts, molts grups diferents. Antònia Font m'encanta, Obrint Pas, Zoo, ehm... Andreu: [7:17] Bé, la llista és interminable. Sílvia: [7:19] Sí, sí! És que no n'hi ha una de preferida, me'n poso moltes i totes m'agraden. Andreu: [7:24] D'acord. I l'última pregunta d'aquest grup dels membres de Patreon és de dovah_daddy, bé, aquest és el seu nom d'usuari a Discord, que pregunta quin és el teu lloc preferit del món i quin és el teu lloc preferit de Catalunya. Sílvia: [7:40] Uf! Andreu: [7:43] Potser el teu lloc preferit del món és Catalunya, no ho sé. Sílvia: [7:44] A veure, no tinc un lloc preferit, com si diguéssim. Hi ha un lloc que m'agrada molt, que és a Alemanya, una ciutat que es diu Leipzig, que és preciosa, que m'encanta. Andreu: [7:58] Oh, sí. No hi he estat mai, però m'encantaria visitar-la. Sílvia: [8:00] Doncs jo ja hi he estat tres vegades, amb diferents persones, i és perquè sempre que algú em diu d'anar a Alemanya els dic sempre "Doncs hem d'anar a la ciutat més bonica", i anem a Leipzig. Però... Andreu: [8:16] És perquè vas fer l'Erasmus allà? Sílvia: [8:18] Sí, vaig estar vivint-hi un temps, també, a Leipzig, però no és només això, és que... no sé, té alguna cosa, la ciutat, que és... no sé, m'agrada molt. Hi han músics pel carrer... (Bé), ara no sé, però totes les vegades que hi he anat hi ha gent, de veritat, que són músics, que es dediquen a això, tocant al carrer... Hi ha un lloc molt a la vora on hi ha un monument grandiós en honor a una batalla que van fer tots els països o gairebé tots els països contra Napoleó... No sé, és un lloc molt bonic, molt bonic. Andreu: [8:59] D'acord. I de Catalunya? Sílvia: [9:00] De Catalunya m'agrada tot. No és per dir un lloc concret, m'agrada... Quan vam anar, per exemple, a Tortosa, que també hi vam fer un vídeo, em va encantar Tortosa i el Delta de l'Ebre, em va agradar molt quan vam visitar Lleida i la Seu Vella, m'encanta Girona, m'encanta la Costa Brava, m'encanta Reus, que també hi vam fer un altre vídeo... M'encanta el Berguedà, que és d'on soc jo. M'encanta... tot. Andreu: [9:35] Vaja, que la llista també és interminable [Sílvia: Sí.], com amb la música. Sílvia: [9:39] Ai, no, no, no, no! Però vull dir un lloc. Es diu Cotlliure, pertany a la Catalunya Nord, ja és territori francès, i és un lloc que si no hi heu estat mai, és molt a prop de la frontera d'aquí, a Catalunya, i és preciós, preciós, o sigui que hi heu d'anar. Andreu: [10:01] Doncs mira, me l'apunto, perquè no hi he estat. Sílvia: [10:04] Doncs és preciós. Molt, molt bonic. Andreu: [10:08] Molt bé. Doncs ara passem a les preguntes que et fan la resta de membres de l'equip d'Easy Catalan. Jo et faig les preguntes, tu les respons i després hauràs d'endevinar qui te les ha fet, d'acord? Sílvia: [10:18] D'acord, som-hi, va! Andreu: [10:21] Molt bé, doncs comencem! Per què ets tan apassionada del català i l'ensenyament de la llengua? Sílvia: [10:27] No ho sé. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i... No sé, sempre... No ho sé, no ho sé, Andreu, és molt complicat. Andreu: [10:41] És complicat. Sílvia: [10:41] Sí. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i tot aquest projecte d'Easy Catalan el vaig, (bé), el vam començar entre tots amb aquest objectiu, no?, que la gent tingués més recursos per a aprendre el català. Andreu: [10:56] D'acord. La segona pregunta que fa aquesta persona és: "Quin és el teu plat preferit?". Sílvia: [11:02] El meu plat preferit? De menjar? [Andreu: Sí.] Doncs fa uns anys era l'arròs a la cubana, però ara ja no em ve tant de gust, no sé perquè, i el meu plat preferit ara és els llibrets. (Els) llibrets normalment estan fets de llom i a dintre hi ha pernil dolç i formatge, però aquí a casa els fem, en comptes de posar-hi llom, posant-hi carbassó, o sigui és: carbassó, pernil dolç, formatge, carbassó i arrebossat. I això m'encanta. Ara és el meu preferit. Andreu: [11:40] Fa bona pinta [Sílvia: Sí, sí.]. Ho provaré. Sílvia: [11:42] Sí, boníssims. Andreu: [11:44] Molt bé. I la tercera pregunta d'aquesta persona és: "Tens cap mascota? I, si no, quina mascota tindries?". Sílvia: [11:53] No tinc cap mascota i si hagués de tenir una mascota tindria un peix. Andreu: [11:58] Un peix?! Per què? Sílvia: [12:01] Perquè no m'agraden gaire els animals a dintre de casa i... no soc una apassionada de gossos i gats, ni tampoc de tortugues ni hàmsters ni res que s'hi assembli. Per tant, si hagués de tenir una mascota, seria un peix. Andreu: [12:22] Però n'heu tingut mai cap, de mascota, a casa? Sílvia: [12:23] Sí, sí. Sí, hem tingut gossos, hem tingut peixos... Vull dir, en diferents ocasions hem tingut diferents peixos i... Andreu: [12:33] D'acord. Doncs ara hauries d'intentar endevinar qui t'ha fet aquestes preguntes, de l'equip d'Easy Catalan. Sílvia: [12:37] Hmm... la Sophie. Andreu: [12:43] Sí! Molt bé! Sílvia: [12:43] No ho sabia, eh?, no ho sabia. Andreu: [12:47] Doncs passem a una altra persona de l'equip, que et pregunta quina llengua t'agradaria prendre si poguessis fer-ho. Ara, si tinguessis l'oportunitat d'aprendre una altra llengua. Sílvia: [12:58] Doncs segurament triaria o el portuguès o l'italià. Andreu: [13:02] D'acord, dues llengües romàniques. Per què? Sílvia: [13:04] Sí. Perquè penso que potser, venint del català... (bé), el castellà, una mica d'anglès, una mica de francès, potser serien dues llengües que serien bastant senzilles d'aprendre. Andreu: [13:18] Molt bé. La segona pregunta és: "Com vas conèixer el Joan?". I també pregunta: "Quins són els punts forts i els punts febles de treballar amb la teva parella?". Sílvia: [13:28] D'acord. Doncs amb el Joan ens vam conèixer fa 12 anys, perquè els dos teníem un blog, (bé), en aquella època els blogs eren normals, un blog d'internet, i cadascú escrivia la... Era com un diari personal, però a internet, i cadascú escrivia les seves coses, i un dia, de casualitat, vaig trobar el seu blog. No ens coneixíem de res, simplement li vaig escriure un comentari que era com "Endavant, continua així!" o "Continua escrivint!" o alguna cosa així, vam començar a parlar, de coses molt banals, i al cap d'un any ens vam conèixer i vam començar a sortir, i ja portem 11 anys junts. Andreu: [14:18] Molt bé. I ara quins són els punts forts i punts febles de treballar amb la parella. Sílvia: [14:23] A veure, t'he de dir que no és que treballem tot el dia junts, vull dir, jo tinc una feina, ell té una feina i... Easy Catalan sí que ho fem conjuntament. Per tant, aquesta pregunta potser seria bona d'aquí uns quants mesos, quan el Joan estigui treballant completament d'Easy Catalan, però una de les coses bones és que pots parlar directament amb aquella persona sobre els temes que et preocupen. Vull dir, el tens personalment a davant i és com si treballessis amb un equip en una oficina i pots parlar les coses i li pots ensenyar, a diferència del sigui amb la resta de persones de l'equip d'Easy Catalan, (amb qui) hem de parlar través del Telegram o a través de l'Slack o la comunicació no és la mateixa. Això seria el punt fort, i el punt feble potser seria que dius les coses potser, de vegades, com raja, vull dir que amb una altra persona que no coneixes tant, que no hi tens tanta confiança, doncs potser t'ho penses una mica més a l'hora de dir les coses, i quan és la teva parella o algú de la teva família, doncs... la confiança fa fàstic. Andreu: [15:37] Ja t'entenc. Bé, de fet sempre s'ha dit, no?, que barrejar feina i família és sempre complicat. Tot i que en aquest cas, doncs, encara no és una feina, perquè és el que has dit tu, que cadascú té la seva feina i a part teniu el projecte d'Easy Catalan, que en aquests moments diguéssim que és més aviat un "hobby" conjunt, no? Sílvia: [15:58] Exacte, sí. És simplement que ho fem durant les estones lliures. En el nostre temps lliure, doncs, fem Easy Catalan. Però la idea és que el Joan s'hi comenci a dedicar plenament. Andreu: [16:10] Bé, i la quarta pregunta d'aquesta persona és: "T'ha sorprès alguna cosa, treballant en el projecte d'Easy Catalan?". Sílvia: [16:18] T'ha sorprès? Andreu: [16:19] Sí. Suposo que vol preguntar si has descobert alguna cosa... Sílvia: [16:23] Aaah. M'ha sorprès que tantíssima gent a tot el món aprengui català i que les raons per aprendre català són tan diverses, vull dir, l'altre dia una noia ens va escriure per Instagram i em va dir que era de Bielorússia i que aprenia català o ha après català, perquè l'escrivia perfectament, simplement perquè li agradava la música catalana. Llavors... Andreu: [16:48] Uau! I l'aprèn pel seu compte, entenc? Sílvia: [16:51] Sí, sí, sí, pel seu compte. I jo crec que cada vegada que algú ens contacta, que ens diu alguna informació o per què està estudiant català o com ha trobat els nostres vídeos o si li serveixen els vídeos d'Easy Catalan per alguna cosa, sempre em sorprèn, em fa molta il·lusió i... és una de les coses que dius, mira, val la pena fer Easy Catalan només per aquests missatges. Andreu: [17:15] Tota la raó. Molt bé, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [17:20] Eeehm... la Paula. Andreu: [17:23] Correcte! Sílvia: [17:24] És que els conec una mica. Andreu: [17:29] Ja ho veig, ja! Molt bé. Bé, hem de dir que la Paula a estat col·laboradora i membre de l'equip d'Easy Catalan durant uns mesos, ara ho ha deixat, però vaja, continua donant-nos suport a través de Patreon i... i moltes gràcies, Paula, per tota la feina que has aportat! Sílvia: [17:48] Paula, molts records! Andreu: [17:50] Una abraçada! Bé, la quarta persona diu: "Per què vas decidir fer Filologia Alemanya?". Sílvia: [17:57] Uuuh... Andreu: [18:01] La tercera persona, perdó. Sílvia: [18:03] Doncs mira, va ser... No ho sé, no hi ha una raó clara, com si diguéssim, no hi ha un perquè molt clar, però jo quan estava fent batxillerat ja, (bé), vaig començar quan estava a l'ESO i al batxillerat també feia alemany com a llengua estrangera, i m'agradava molt, perquè la professora que ens feia les classes d'alemany, doncs, li agradava molt la llengua alemanya, i per tant quan una professora et transmet aquesta emoció, doncs a tu també t'agrada l'assignatura, normalment, no sempre. I vaig estar mirant a veure què podia fer de carreres universitàries que tinguessin a veure amb l'alemany i de la llista hi havia molt poquetes coses, i una de les coses era Filologia Alemanya, o sigui que vaig començar Filologia Alemanya! I la veritat és que em va agradar molt, la carrera, perquè... (bé), vaig conèixer gent molt interessant, érem un grup molt petitó, pensa que, (bé), quan ens vam graduar i tot érem set o vuit persones, vull dir que ens coneixíem tots i és molt bonic poder estar quatre anys així, amb un grup tan reduït. Andreu: [19:24] Molt bé! Quin tipus de persona ets menjant? Ets vegana, ets supercarnívora o menges de tot, però de producció ecològica? Sílvia: [19:32] No soc vegana, no soc molt carnívora, però sí que soc carnívora i intento menjar productes, potser no ecològics, però que sé que s'han produït per la vora, vull dir... [Andreu: De proximitat.] Exacte, de proximitat. Si puc comprar pomes que siguin de Sant Llorenç de Morunys, doncs les compro de Sant Llorenç de Morunys, en comptes de comprar-les d'un altre lloc que està a l'altra punta del món, però no sempre és així. Llavors, intento menjar variat, equilibrat i de tot. Andreu: [20:12] Molt bé! Doncs amb això també ha respost la tercera pregunta d'aquesta persona, que et preguntava si consumeixes productes de proximitat i de productors de confiança i... Bé, també pregunta si teniu un hort. Sílvia: [20:26] Sííí! Oi tant! Sí, (bé), un hort, en tenim tres. Andreu: [20:30] Uau! No un, no dos, TRES horts! Sílvia: [20:33] Sí, perquè, (bé), no sé si ho sabeu, però vivim al camp, vull dir com en una casa de pagès i hi tenim camps, i a l'estiu normalment sempre fem hort, i com que tenim molt terreny per fer-ho, ho dividim com en tres llocs diferents i així si les tomaqueres no van bé a un lloc van bé a l'altre. Andreu: [21:00] Molt bé. Carai, Sílvia, doncs m'has de convidar a casa teva, perquè a mi m'encanten els horts i els vull veure. Sílvia: [21:09] Doncs vine a l'estiu, a l'estiu hi són. Ara només tenim enciams i bròquils, que no hi ha gaire re, però a l'estiu és quan has de venir, a finals d'estiu és quan collim les coses. Andreu: [21:20] M'ho apunto. Perfecte, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [21:24] L'Andreu. [Andreu: No.] Doncs el Jack. Andreu: [21:31] Tampoc. [Sílvia: Què dius?] És una persona que s'ha incorporat... Sílvia: [21:34] Aaah, la Mònica! [Andreu: Exacte.] Aaah, per això m'ha descol·locat! Andreu: [21:40] Sí. De fet, t'ha preguntat per què vas decidir fer Filologia Alemanya perquè ella també va estudiar això i... doncs bé, tenia curiositat. Bé, tens excusa perquè no la coneixes tant, perquè s'acaba d'incorporar al projecte. La quarta persona, ara sí, et pregunta: "Per què vas decidir que volies ser professora de llengües?". Sílvia: [22:00] Perquè al fer la carrera universitària, (bé), al llarg, no?, al llarg de tot l'ensenyament obligatori, batxillerat i la carrera universitària vaig tenir l'honor de poder estar amb molts professors que no valien res. Andreu: [22:16] Vas tenir l'honor, dius? Sílvia: [22:18] Sí. Sí, perquè això va fer que veiés el que no s'havia de fer a les classes i que volgués, o sigui que volgués intentar fer un mètode diferent perquè la gent pogués aprendre la llengua correctament. O sigui, veure errors d'altra gent fa que tu no els vulguis cometre [Andreu: Clar]. I potser si no els hagués vist no (m'hauria) dedicat a ensenyar alemany. Andreu: [22:42] Molt interessant. Molt bé! I la segona pregunta és: "Què penses de la situació actual del català a Espanya?". Sílvia: [22:49] Andreu, aquest ets tu segur! A veure, ehm... a Espanya? Andreu: [23:00] Sí. Sílvia: [23:01] A veure, no ho sé, la situació actual del català a Catalunya o a València, (bé), al País Valencià o a les Illes encara, però a Espanya... Ehm... No sé. Políticament s'estan fent moltes coses per intentar que el català sigui una llengua viva, que s'utilitzi en el dia a dia i tot, però a nivell espanyol jo crec que no és una prioritat, vull dir, totes aquestes polítiques s'estan fent a nivell més territorial, més de Catalunya, País Valencià, les Illes, però crec que hi ha molt poques iniciatives a la resta de l'Estat. Tot i això, per exemple, hi ha grups a Madrid per poder aprendre català, i sempre és una cosa bona, no?, que a fora dels països de parla catalana també s'hi pugui aprendre català. Andreu: [24:00] Totalment. De fet, a Espanya, la veritat és que tenim força riquesa lingüística, a l'Estat espanyol, i jo sempre he pensat que seria bo que en tots els instituts de tot l'Estat hi hagués l'oportunitat, no dic l'obligació, però sí l'oportunitat, l'oferta, de poder estudiar la resta de llengües, és a dir, que des de Catalunya poguéssim aprendre una mica de gallec o una mica d'èuscar, per exemple, no? Sílvia: [24:25] Sí. Sí, sí. Exacte. Andreu: [24:27] No sé, sempre he pensat que això ajudaria també a crear més cohesió social. Sílvia: [24:33] Sí. Segur, segur. Andreu: [24:35] Bé, i la tercera pregunta que et fa aquesta persona, que potser soc jo o potser no, és quant de temps heu estat parella tu i el Joan, que em sembla que ho has dit abans. Sílvia: [24:43] Sí. Sí, al desembre vam fer 11 anys. Andreu: [24:47] Uau! Enhorabona! Sílvia: [24:48] Merci. Jo crec que ets tu, eh, Andreu! Andreu: [24:52] Doncs t'he de dir que no. No soc jo. Sílvia: [24:54] No? Doncs el Jack. Andreu: [24:58] Correcte. Sílvia: [24:59] Doncs mira que les preguntes... (Bé), d'acord, d'acord. Andreu: [25:06] Bé. I passem a la cinquena persona, que et pregunta: "Fa cinc anys, pensaves que acabaries sent youtubera? És a dir, que acabaries tenint un canal de YouTube?". Sílvia: [25:15] No. I fa dos anys tampoc. Vull dir... No, no. I encara no em sento com a tal. O sigui, el Joan sí que, per exemple, fa moltes bromes, no? "És que la Sílvia ja la paren pel carrer demanant autògrafs", que és mentida, però sempre fa bromes d'aquestes. Però no em sento en cap cas youtubera ni res que s'hi assembli, o sigui jo simplement el que penso és que estic fent, (bé), estem fent entre tots els vídeos de català perquè la gent pugui aprendre català i ja està. Em sento professora d'alemany, no em sento youtubera. Andreu: [25:58] Jo he de dir que tampoc m'ho hauria imaginat mai i que em fa... és a dir, posar-me davant la càmera encara em fa vergonya, però penso que la causa s'ho val, no? És a dir, falta molt contingut a internet per a aprendre català i nosaltres ara hem tingut l'oportunitat de crear aquest contingut, i ho faig per això, principalment. Sílvia: [26:21] Totalment. Totalment d'acord, Andreu. O sigui, quan vam començar el projecte me'n recordo que jo vaig oferir la possibilitat de posar-se davant de la càmera a tothom, perquè a mi tampoc no era una cosa que m'encantés, i si algú que ens està veient pensa que ho faria molt millor, doncs endavant, o sigui li deixaré el lloc... Andreu: [26:40] Segurament té raó! Sílvia: [26:41] Li deixaria el lloc encantada. I simplement ho vaig fer perquè tothom va dir "No, no, no, no, no, no, no!" I vaig dir, doncs m'hi hauré de posar jo, perquè si no s'hi vols posar ningú, algú hi haurà de ser. O sigui que... sí. Andreu: [26:55] D'acord. I de la mateixa manera que fa cinc anys o fa dos anys no hauries dit mai que acabaries portant un canal de YouTube, què creus que estaràs fent d'aquí cinc anys o què no estaràs fent? Sílvia: [27:09] Jo crec que d'aquí cinc anys ja no seré tant la imatge d'Easy Catalan. Vull dir, jo crec que d'aquí cinc anys estarem fent molts més vídeos i podcasts i coses diferents amb el projecte d'Easy Catalan i jo potser em posaré més cap a darrere i deixaré a d'altra gent que li vingui de gust posar-se davant de la càmera i ser la persona que coneixen més. Jo crec que aquest serà el canvi més gran respecte a ara. Andreu: [27:40] Molt bé. Escolta, però això és una molt bona notícia, o sigui tu creus que d'aquí cinc anys encara farem vídeos, i no només això, sinó que en farem més! Sílvia: [27:49] Sí, sí, sí, sí! [Andreu: Molt bé, fantàstic!] Soc molt tossuda, vull dir... Andreu: [27:51] Doncs ja en som dos! Sílvia: [27:57] A més, el temps passa molt ràpid, eh, Andreu... Andreu: [28:02] Ja, és veritat. Sílvia: [28:03] Ara portem dos anys i què, ha sigut com (un) obrir i tancar d'ulls, o sigui... cinc anys no és re. Andreu: [28:09] Totalment. I què creus que no estaràs fent? Què diries que no estaràs fent d'aquí cinc anys? Sílvia: [28:14] No sé. No en tinc ni idea. Ehm... No ho sé. Andreu: [28:19] Te n'aniries a Mart? Sílvia: [28:21] No! No, no, no, no, no. No, ni de broma, ni de broma. No, no, no. Andreu: [28:27] D'acord. D'acord. D'aquí cinc anys ja t'ho tornaré a preguntar. A veure on ets d'aquí cinc anys. Sílvia: [28:34] Hòstia, no fotem, eh? No, no. No, no pujaria mai a una nau espacial ni llocs així, no. Andreu: [28:43] D'acord. La segona pregunta és: "Quina és per a tu la clau per a aprendre llengües? O sigui, quin és l'element més important per a aprendre una llengua?". Sílvia: [28:52] Les ganes. Vull dir, si una persona ha d'aprendre la llengua perquè l'hi demanen a la feina, perquè l'hi demanen a... perquè ha d'obtenir un certificat per no sé què... Hmmm no. O sigui, si tu tens ganes de veritat d'aprendre aquella llengua perquè t'agraden les sèries, t'agraden les pel·lícules, t'agraden les cançons, vols parlar amb gent del país, coneixes algú que és d'allà i vols parlar amb ell en la seva llengua materna, això farà que aprenguis la llengua molt més ràpid, d'una manera exponencialment molt gran, comparat amb una persona que l'obliguen o ho ha de fer per alguna raó concreta. Andreu: [29:33] Totalment d'acord. La motivació és clau. [Sílvia: Sí. Sí.] Molt bé. Qui t'ha preguntat això, Sílvia? Sílvia: [29:39] Andreu, tu! No sé. Andreu: [29:43] Sí. Sí, sí. Ara ja tenies poques opcions. [Sílvia: Sí, clar, és que...]. Bé doncs, Sílvia, amb això acabem la part de les preguntes de l'entrevista i, si et sembla bé, passem a l'Expressió de la setmana! [Sílvia: Som-hi!] I, bé, l'expressió de la setmana són dos expressions, de fet. La primera és "posar fil a l'agulla". Què significa aquesta expressió, Sílvia? Sílvia: [30:07] Doncs significa 'començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball'. Per exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". Andreu: [30:21] Correcte. O, per exemple: "Quan arribem a 30 membres, començarem a publicar exercicis basats en els nostres vídeos. Per tant, Sílvia, cal que posem fil a l'agulla". I la segona expressió que hem triat és "a poc a poc i bona lletra", que significa 'amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé', o dit en altres paraules, que les coses s'han de fer amb constància i ben fetes, per exemple: "Escolta, Sílvia, crec que això de les entrevistes m'agrada. Saps què m'agradaria fer en els propers episodis? Podríem entrevistar estudiants de català d'arreu del món perquè ens expliquin les seves experiències en l'aprenentatge del català. Sílvia: [31:00] Ostres! Doncs és molt bona idea, però a poc a poc i bona lletra, eh?, que tenim molts temes per tractar i molts episodis per endavant!". Andreu: [31:08] Exactament. Doncs ja ho sabeu: "posar fil a l'agulla" i "a poc a poc i bona lletra". I ara, per últim, passem a la secció Easy Catalan recomana. No sé si recordes que en el tràiler que vam fer del podcast tu em vas preguntar si aquest seria el primer podcast pensat exclusivament per a aprenents de català [Sílvia: Sí.] i jo, ingènuament, et vaig respondre que sí, que si ningú ens deia el contrari, pensava que sí. Doncs bé, vaig fer una mica de cerca i vaig trobar un podcast d'una noia que es diu Judit, i el podcast es diu "Learn Catalan with Judit", d'acord? El podeu trobar a Spotify, a Google Podcasts i a altres aplicacions, i és un podcast amb episodis molt curts, de quatre o cinc minuts aproximadament, pensats, penso jo, per a nivells inicials, d'acord? Aleshores, volem fer justícia i dir que el nostre no és el primer podcast per a aprenents de català, n'hi ha més i... doncs aquest n'és un: "Learn Catalan with Judit". Sílvia: [32:14] I tant de bo n'hi hagi més en el futur, que en trobem més que no els (coneguem) i que en el futur s'animi més gent a fer-ne. Andreu: [32:22] Exactament. De podcasts en català n'hi ha molts i ja us en recomanarem, però ara mateix ens referim a podcasts pensats per a aprenents de català, d'acord? [Sílvia: Molt bé.] Molt bé, doncs escolta, Sílvia, crec que ho haurem de deixar aquí per avui. No ha estat tan dur, no? Sílvia: [32:40] No, és veritat. Ha estat molt bé i ha passat volant! Andreu: [32:43] Doncs apa! Aquest estat el primer episodi del podcast, ara ja coneixeu més la Sílvia, i en el proper episodi continuarem aquesta entrevista amb les preguntes que ens heu enviat vosaltres a través de les xarxes. Encara sou a temps d'enviar-nos més preguntes, així que ho podeu fer tranquil·lament a través del Facebook, l'Instagram o el Twitter, o també enviant-nos un missatge a podcast@easycatalan.org. Pot ser un missatge de text o, si voleu, també de veu. Sílvia: [33:12] Fantàstic, Andreu! Doncs ens sentim en el pròxim episodi. Andreu: [33:15] Molt bé, Sílvia! Adeu. Sílvia: [33:17] Adeu.
Descobrim la nova proposta de Claudio Gabriel Sanna a l'entorn de les can
Descobrim la nova proposta de Claudio Gabriel Sanna a l'entorn de les can
Aquí teniu un ASMR amb les meves quatre cançons preferides EN CATALÀ al llarg del temps, que evidentment considero que sónles millors per poder ser cantades en ASMR. Així doncs, les cançons són les següents: 1. Paraules d'amor de Joan Manuel Serrat 2. La Dansa del Vestit de Txarango 3. Boig per Tu de Sau 4. Sense Tu de Teràpia de Shock (cançó de Polseres Vermelles) Espero que us hagi agradat aquest vídeo d'Airam SR i... Fins aviat! :) Estic a YouTube Airam SR, on us ensenyo la part visual i colorida de l'asmr en català!
Un viatge pels paisatges sonors dels Pa
Tanquem la tercera temporada de "Casa Babylon" repassant el m
Mariona Fernández nos habla del concepto de bienestar y, además, nos habla de una actividad abierta a creadores que se realiza con caballos, con tintes terapéuticos además de efecto de llamada a las musas. Dani Juanico nos trae la parte musical, con una versión de un tema de Txarango. Entrevistamos a Jesús Cardona para hablar de la segunda fase de la transición energética hacia la descarbonización de Menorca. Rafa Muñoz es el invitado de Hem de refredar el planeta de Antón Soler. Hablamos de trasplantes y órganos con Loli Ametller de ALCER y más.
Fem memòria a Sant Esteve del Monestir amb Joan Sebastià Haydn. Nascut a Lilla, aquest ch’ti és el president de la Bressola, que gestiona set escoles i un col·legi de secundària amb uns mil mainatges que estudien en català. La seua família arribà a Catalunya Nord quan Haydn tenia 2 anys ja que el pare trobà una feina a l'Hospital de Tuïr. Amb ell parlem de la vida a Terrats als anys 70, de l'escola i dels seus estudis secundaris al Liceu Agrícola de Tesà i a Carcassona. Els estudis al van dur a treballar al món del vi i dotze anys després canvià d'ofici esdevenint educador i gestor de centres terapèutics i educatius per mainatges handicapats, la seua feina actual. Als trenta anys decidí aprendre a parlar català. També parlem de la seua trajectòria associativa, del seu pas per Aire Nou de Baó, on fa de casteller i diable i evidentment de la Bressola, l'associació que presideix actualment. Per a acompanyar el programa, Haydn ha escollit una cançó del disc recopilatori "123...pica Bressola" així com d'altres peces de Mazoni, Txarango, Teràpia de Shock, Manel i Buhos. Un programa de Berenguer Ballester.
Nova jornada de manifestació contra la reforma de les jubilacions. Diversos sectors seran impactats per aquest moviment de vaga. A l’educació el nombre de professors en vaga hauria de ser prou important. Els transports també són impactats. Cap tren avui des de l’estació de Perpinyà, només hauria de circular un sol TGV Barcelona – París. El servei d’autobusos hauria de ser força més impactat en comparació amb la setmana passada. Els sindicats han convocat una manifestació aquest matí al centre de Perpinyà. És prevista a les 10h30 a Plaça Catalunya. La manifestació ha estat convocada per la instersindical CGT, FO, FSU, Solidaires i la CGC. Avui s’han sumat a la crida la CFDT, CFTC i l’UNSA. Però la unitat no és total, aquests 3 últims sindicats són més prudents al moment de rebutjar aquesta reforma. El Consell Departamental va votar ahir els pressupostos de funcionament i d’inversió. Van ser aprovats per la majoria d’esquerres i amb l’abstenció de l’oposició. En aquesta sessió els Consellers Departamentals van aprovar reclamar a l’estat un projecte més ambiciós pel futur de la N116 en quant a mesures de seguretat. Avui es presentarà al Conflent la Delegació nord-catalana del Consell per la república. A Catalunya Nord cada cop es veuen més els punts d’inscripció al Consell per la República que és, ni més ni menys, que l’organ que representa el govern de Catalunya a l’exili. La justícia belga va decidir ahir esperar fins el 3 de febrer per prendre una decisió sobre una avantual extradició del President Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig. A Salelles ja fa més d’un mes que desenes de caravanes es van instal·lar a l’espai públic sense cap autorització. Una situació insuportable pel batlle que ha decidit portar la Prefectura davant la justícia per denunciar la inacció de les forces de l’ordre davant d’aquesta situació. A la Cerdanya una operació conjunta de les Duanes de la Guingueta i de Porta i la Guàrdia Civil espanyola va permetre arrestar diversos traficants de tabac. Les Duanes franceses van descobrir un total de 864 cartrons de cigarets vinguts d’Andorra, i 160 cartrons per la Guàrdia civil. El grup musical Txarango plega. Ho van anunciar ahir els membres del grup. Un anunci que anava acompanyat d’una bona notícia per tots els amants del grup: la sortida d'un disc nou aquesta primavera i una gira a partir de l'estiu.
No ens agraden els amics invisibles però n'hem fet un a la nostra manera. SALE MAL. Tot i que els bons amics invisibles son els enverinats. A banda d'això comentem la polèmica del jugador nazi de l'Albacete, la protesta prevista per al Barça Madrid, la loteria de Nadal i de la retirada de Txarango.
Alguer Miquel, de Txarango, i Mario Trigo, d'Alta
Y como creo que la ocasión lo merece, hoy, haciendo un pequeño paréntesis en nuestra andadura por los años 70, vamos a rumbear… La rumba es un género de música tradicional que se originó en Cuba durante el siglo XIX. De raíces africanas, la rumba cubana es considerada la madre de numerosos ritmos y bailes latinos, como la salsa, y tiene derivaciones en diversos países de América Latina. En noviembre de 2016 la Unesco inscribió a La rumba cubana, mezcla festiva de baile y música, y todas las prácticas culturales inherentes como integrante de la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad. Algo tendrá el agua cuando la bendicen. Los principales instrumentos musicales que se usan en la rumba cubana son de percusión. Los más usados son tres tambores llamados tumbadoras. La melodía en la rumba cubana la llevan los cantantes. En Cuba se conoce como rumba tanto una familia de ritmos musicales como a un estilo de danza y hay tres tipos de rumba: el yambú y la columbia, de Matanzas, y el guaguancó, de La Habana. Y hemos empezado por esta última, a cargo de Ibrahim Ferrer y la rumba “Cienfuegos Tiene Su Guaguancó”. Escucharemos ahora otro de los tipos de rumba cubana, el yambú. Montvale Rengue y su Rumba Yambú. Como hemos dicho, la instrumentación para la rumba incluye tres tumbadoras (la tumbadora o Congas es un tambor inventado en Cuba que, a diferencia de los africanos, tiene llaves). Dos de los tambores, (la tumbadora prima y el segundo o tres) marcan el ritmo básico; la tercera tumbadora, llamada quinto, que se afina más alto, da los golpes improvisados, los floreos dirigidos a los bailarines… Porque, amigos, la rumba es para bailar, así que… Bueno, todos quietos, vamos con el último estilo de rumba cubana, la Columbia de Matanzas Los muñequitos de Matanzas y su Columbia Cubana. Nos vamos a despedir del género isleño con una aportación más reciente a cargo de MONGO SANTAMARIA y su GUAGUANCO SABROSO. Se aprecia perfectamente que la melodía y su estructura han evolucionado y han dejado atrás ese, precioso por otro lado, acompañamiento casi de exclusiva percusión. Mongo Santamaría. Si cuba fue la cuna de la rumba, España es su paraíso. Este ritmo invasor se apoderó del ADN nacional y ya forma parte de su estructura para siempre jamás. Dos núcleos regionales se disputan la hegemonía de su autenticidad, Andalucía y Cataluña, ambas con sobrados motivos para presumir de su saber hacer. Pero existe una tercera vía que podríamos denominar Rumba Quinqui, melodías que, al estilo de los viejos corridos mejicanos, cantaban las andanzas de famosos delincuentes de la época, casi todos ellos con película incluida. Vamos a empezar por ellos. Los 70 y los 80 no fueron fáciles en España. La ansiada democracia no supuso un gran cambio para los habitantes de los barrios más pobres que, ocultos bajo la alfombra de un país que quería reclamar su puesto en Europa, sufrieron el impacto de la droga y la desigualdad de forma indiscriminada. Los cineastas que se atrevieron a tratar el tema no contaron con el respaldo de una sociedad que quería huir desesperadamente de sus propios demonios pero, con el tiempo, el “cine quinqui” se ha convertido en el mejor testimonio público de la España que buscó héroes entre sus delincuentes. Con Eloy de la Iglesia y José Antonio de la Loma como máximos exponentes tras las cámara, directores como Carlos Saura, Vicente Aranda, Gil Carretero o el mismísimo Pedro Almodóvar filmaron algunos de los títulos imprescindibles del género. Hemos escuchado a los Chunguitos en Ay que dolor, de la película de Carlos Saura, Deprisa, Deprisa. El grupo siempre ha estado formado por miembros de la familia Salazar, hermanos o primos. Se trasladaron desde Badajoz a Madrid siendo todavía muy niños, dentro de una familia en la que contaban otros ocho hermanos, instalándose en el barrio de Vallecas, en Madrid. Allí comenzaron a actuar por los mesones de la Plaza Mayor cantando canciones populares. Descubiertos por Ramón Arcusa, del Dúo Dinámico, se consolidaron en el mundillo de la música por su participación en las bandas sonoras de las película Deprisa, deprisa, de Carlos Saura; Perros callejeros, de José Antonio de la Loma y Días contados, de Imanol Uribe. Sus canciones mezclan rumba gitana y canción melódica española y hablan, casi exclusivamente, de las condiciones de pobreza, de los problemas por las drogas y de la marginación de los gitanos y de otros habitantes de los barrios en donde ellos mismos vivían, temas compartidos con otros grupos de rumba gitana, como Los Chichos. Los chichos cantan las andanzas de otro delincuente, el Vaquilla, a su vez, tema de la película de José Antonio de la Loma, Yo el Vaquilla. Los Chichos son un grupo español integrado, en sus comienzos, por Juan Antonio Jiménez Muñoz artísticamente el Jero, líder del grupo, compositor y voz principal, y los hermanos Emilio y Julio González Gabarre. Su carrera musical comenzó en 1973 y en todos estos años han obtenido 23 casetes de platino, 29 discos de oro y 32 discos de platino, incluyendo su último disco por descargas digitales, que titularon Hasta aquí hemos llegado. Los Chichos han sido un grupo de referencia para varios artistas como Antonio Orozco, Sergio Dalma, Estopa, Ketama, La Barbería del Sur, Camela o el Arrebato, reconociendo que sus carreras se han visto, de alguna manera, tuteladas por la influencia que Los Chichos han ejercido sobre ellos. Una muestra de esta influencia es esta excelente versión que de Si me das a elegir, de los Chunguitos, hace Antonio Vega. La rumba catalana es un género musical que desarrolla la comunidad gitana catalana en la ciudad de Barcelona desde mediados de los años 60, tomando ritmos que derivan de la rumba flamenca con influencias de música cubana y R&R. Todo salió de las comunidades de gitanos catalanes del barrio de Gracia, calle de la Cera del Raval y Hostafrancs. La comunidad gitana de estos barrios tiene un asentamiento histórico y es catalanoparlante, como las que se asientan en Vich, Tárrega, Lérida, Perpiñán, la Camarga y decenas de localidades del sur de Francia, usando la lengua catalana de forma cotidiana, asi como el castellano y el caló, también en sus manifestaciones musicales. El género se fundamenta en una fusión de cantes catalano-andaluces de aire liviano con las claves básicas de la música afrocubana. Instrumentalmente acompaña voces y palmas con guitarra española y bongós, a los que más tarde se incorporan timbales, congas, pequeñas percusiones, piano, vientos, bajo eléctrico, teclados electrónicos. Y quien es el precursor del género en Barcelona, pues Antonio Gonzalez “El pescadilla”. Si el Pescadilla fue un precursor, el rey fue Peret. Pedro Pubill Calaf, más conocido como Peret nació en Mataró, Barcelona, 24 de marzo de 1935. Su padre se ganaba la vida como vendedor ambulante de telas y Peret de pequeño le acompañaba en sus desplazamientos comerciales por Cataluña y Baleares, por lo que fue poco a la escuela. Parece ser que aprendió a leer de forma autodidacta fijándose en los carteles publicitarios. Aficionado desde niño a la guitarra y al cante gitano, a los doce años formó un dúo con una prima suya. Se llamaban Los Hermanos Montenegro. Debutaron en el teatro Tívoli de Barcelona, en un festival infantil. Ocasionalmente actuaba en locales de la costa catalana. Poco a poco, su nombre se fue conociendo en Barcelona. Así, grabó un par de discos que sonaron bastante en las emisoras de la zona. Al poco se casó con Fuensanta, Santa, una gitana de la familia a la que años más tarde dedicaría una de sus más populares canciones: «Mi Santa». A mediados de los 60 dio el salto a Madrid, cuando fue contratado por El Duende, un tablao flamenco perteneciente a Pastora Imperio y Gitanillo de Triana, y ahí se inició su escalada. Algunas de sus interpretaciones, como «El muerto vivo», que acabamos de escuchar, del colombiano Guillermo González Arenas, empezaron a tener mucho éxito entre gentes de diversa extracción social. Y en este momento ocurrió un fenómeno muy significativo que Manuel Román describió así en su libro Memoria de la copla: En las discotecas de moda, donde se programa música anglosajona y de los conjuntos españoles de la época, como Los Bravos y otros del género pop, hay de pronto un cambio brusco, pasada la medianoche, que el pinchadiscos de turno aprovecha para que suenen las rumbas de Peret. En 1967 grabó «Una lágrima», versión rumbera de un vals del maestro Monreal, que tuvo un éxito fulgurante, convirtiéndose en una de las canciones del verano de 1968. En los años posteriores, todas las orquestas incorporan a su repertorio temas como «El gitano Antón», «Don Toribio Carambola», «Saboreando», «¡Lo mato!», «Si fulano fuese mengano», «Chaví», «Canta y sé feliz» (con la que participó en el Festival de la Canción de Eurovisión 1974), etc. En 1982, de forma imprevista, Pedro Pubill Calaf abandonó radicalmente su actividad artística e ingresa en la sección barcelonesa de la Iglesia Evangélica de Filadelfia. Durante nueve años ejerció bajo el nombre de «Hermano Pedro» labores religiosas con dedicación exclusiva. Posteriormente, sin dejar su creencia religiosa, cesó en la actividad pastoral y montó una productora discográfica. Desde entonces, se subió a los escenarios ya de forma esporádica. El 30 de julio de 2014, Peret anunciaba ante los medios que padecía cáncer, retirándose de los escenarios para realizar su tratamiento y volver lo antes posible en buen estado de salud. No le dio tiempo, el 27 de agosto de 2014 fallece en el Hospital Quirón de Barcelona debido a un cáncer de pulmón a los 79 años, fue enterrado en el cementerio de Mataró. Y Cuando en 1977 parecía que la rumba catalana estaba dando alguna cabezada, aparece un señor argentino llamado Gato Perez a revolucionar, nuevamente, el género. Llegó a Barcelona en 1966. Acabado el bachillerato se estableció un tiempo en Londres, con el objetivo de entrar a trabajar en alguna discográfica pero no tuvo suerte y volvió a Barcelona. Desde principio de los años 1970 su inquietud musical le lleva a la formación, con otros músicos, de distintas bandas como Slo-Blo (country rock, primer grupo que actuó en la sala Zeleste, de Barcelona) y Secta Sónica (jazz rock, proveniente, en parte, del anterior) En 1977 empieza a experimentar con la rumba catalana y posteriormente publica sus dos primeros álbumes (Carabruta y Romesco), a los que seguirá el más comercial Atalaya. En 1981 Gato Pérez padece un infarto, empieza a tener graves problemas de salud y la fatiga producida por sus problemas cardíacos le obliga a dejar el alcohol. Sus siguientes álbumes los compone, según sus propias palabras, 'bajo los efectos del agua mineral'. Gato Pérez ha sido reconocido como el renovador de la rumba catalana, precisamente en unos momentos en que pasaba por sus horas más bajas, debido a la pujanza de la muy dinámica movida madrileña. Destacan especialmente la calidad de sus letras y la fusión que logra entre la rumba y otras músicas populares contemporáneas, como el rock, la salsa o incluso el bolero. Sus problemas de salud no lo abandonarán hasta su muerte, víctima de un infarto de miocardio, en 1990. Pero la vida sigue y en la actualidad sobresale un dúo que, precisamente, inicia gira y promoción en estos días. Son los Estopa. Los hermanos David y José nacieron en el barrio de San Ildefonso de Cornellá de Llobregat, un municipio a escasos kilómetros de Barcelona. Sus padres habían llegado desde Zarza Capilla (Badajoz), en la comarca de la Serena, y regentaban el bar La Española, enfrente de la comisaría de policía de Cornellá. Los Chichos, Los Chunguitos, Bordón 4 o Los Amaya, entre otros, era la música que oían ya desde la infancia David y José, que pronto comenzaron a aficionarse a la guitarra, antes de abandonar el instituto y empezar a buscarse la vida en varios trabajos, el último en una fábrica filial de la SEAT produciendo piezas para automóviles. La historia dice que del grito "¡Dale estopa!" que utilizaba el encargado de la fábrica para que no cesaran en su trabajo, surgió el nombre de una de las bandas más importantes de la música española de la última década. Con el paso de los años Estopa ha ido creciendo en profesionalidad y calidad y siempre han mantenido una dignidad alta y el beneficio de un público entregado. La rumba flamenca es un palo flamenco que es movedizo y que tiene un toque flamenco aun en las interpretaciones que, derivando de ella, no son propias de ese campo. Se suelen emplear voces tanto masculinas como femeninas, aunque se dan también las ejecuciones instrumentales. Este estilo, se originó como ya hemos dicho a partir de la mezcla del flamenco con la rumba cubana, en España se hizo conocida en teatros y espectáculos de variedades, de donde la adoptarían los intérpretes flamencos. Los instrumentos principales en la rumba flamenca son las palmas, la guitarra flamenca y las castañuelas. A partir del año 1987 los artistas del género incluyen el cajón como principal instrumento de percusión tras ser descubierto por Paco de Lucía en Perú. La rumba flamenca es, como decirlo, menos canalla que la catalana, más de señoritos, dicho esto sin mala intención. La versión que hemos escuchado de unos versos de Garcia Lorca a cargo de Manzanita es preciosa. Vamos a escuchar ahora a uno de los más bizarros de su época. Hablamos de Bambino. El estilo de Bambino es personal e inconfundible. Ha sido denominado «cultivador de la rumba dramática», también se ha señalado «su exasperada forma de meter por bulerías la ranchera, el bolero o el cuplé que no ha sido ni será igualada», así como su interpretación «de esa melodía cargada de sentimientos en el rincón más sutil de la música flamenca», para terminar apuntando, en palabras de Ramón Vendrell, que «era el príncipe de la rumba fatal» Bambino, en definitiva, imprimió un sello personal a la rumba y a la bulería, conjugando el dramatismo, la pasión y la sinceridad en todas sus interpretaciones. Otro grupo representante del género el francés Gipsy Kings. Los Reyes gitanos son una formación musical francesa gitana, cuyos miembros tienen ascendientes españoles, que canta en castellano una mezcla entre flamenco, pop y varias tradiciones de canción ligera como la rumba. Las ventas de sus discos suman más de 60 millones de copias alrededor del mundo. Aunque los miembros del grupo son de nacionalidad francesa, sus abuelos eran emigrantes gitanos españoles que huyeron de España y emigraron a Francia en la década de 1930 durante la Guerra Civil. Son los máximos exponentes de la rumba flamenca española en el mundo. Su música tiene un estilo particular, con marcadas influencias del pop. Muchas canciones de los Gipsy Kings se nutren de otros ritmos, especialmente de la salsa. Su música ha sido descrita como un lugar donde "el flamenco, la rapsodia romaní y la salsa funk se reúnen". Tengo que pedir disculpas a todos los oyentes por despachar tan superficialmente un género musical tan poderoso como la rumba o el pop/fusión, como queremos llamarlo, sin atender a personajes tan importantes como Ricardo Gabarre (Junco), Ramón de Algeciras, Los Calis, El Fary, Alazán, Ketama con Antonio Carmona, Rosa Morena, Perlita de Huelva, Las Grecas, Los Amaya, Rumba Tres, Los Manolos, Ojos de Brujo, Azúcar Moreno, Rosario Flores, Lolita Flores, Antonio Flores, La cabra mecánica, Melendi, Manu Chao y su banda Mano Negra, Kiko Veneno, Pata Negra, Mártires del Compás, Muchachito Bombo Infierno, La Troba Kung-fú, La Pegatina, Bongo Botrako, Txarango, La Familia Rústika, La Banda del Panda o Vergüenza Ajena y tantos y tantos otros que merecerían especialmente nuestra atención. Pero hoy no ha dado para más. Afortunadamente, nos vamos a marchar con el mejor, con Paco de Lucía, y famosísima rumba Entre dos aguas. Con esta despedida, seguro que hemos sido perdonados. Feliz semana y… BUENAS VIBRACIONES.
Y como creo que la ocasión lo merece, hoy, haciendo un pequeño paréntesis en nuestra andadura por los años 70, vamos a rumbear… La rumba es un género de música tradicional que se originó en Cuba durante el siglo XIX. De raíces africanas, la rumba cubana es considerada la madre de numerosos ritmos y bailes latinos, como la salsa, y tiene derivaciones en diversos países de América Latina. En noviembre de 2016 la Unesco inscribió a La rumba cubana, mezcla festiva de baile y música, y todas las prácticas culturales inherentes como integrante de la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad. Algo tendrá el agua cuando la bendicen. Los principales instrumentos musicales que se usan en la rumba cubana son de percusión. Los más usados son tres tambores llamados tumbadoras. La melodía en la rumba cubana la llevan los cantantes. En Cuba se conoce como rumba tanto una familia de ritmos musicales como a un estilo de danza y hay tres tipos de rumba: el yambú y la columbia, de Matanzas, y el guaguancó, de La Habana. Y hemos empezado por esta última, a cargo de Ibrahim Ferrer y la rumba “Cienfuegos Tiene Su Guaguancó”. Escucharemos ahora otro de los tipos de rumba cubana, el yambú. Montvale Rengue y su Rumba Yambú. Como hemos dicho, la instrumentación para la rumba incluye tres tumbadoras (la tumbadora o Congas es un tambor inventado en Cuba que, a diferencia de los africanos, tiene llaves). Dos de los tambores, (la tumbadora prima y el segundo o tres) marcan el ritmo básico; la tercera tumbadora, llamada quinto, que se afina más alto, da los golpes improvisados, los floreos dirigidos a los bailarines… Porque, amigos, la rumba es para bailar, así que… Bueno, todos quietos, vamos con el último estilo de rumba cubana, la Columbia de Matanzas Los muñequitos de Matanzas y su Columbia Cubana. Nos vamos a despedir del género isleño con una aportación más reciente a cargo de MONGO SANTAMARIA y su GUAGUANCO SABROSO. Se aprecia perfectamente que la melodía y su estructura han evolucionado y han dejado atrás ese, precioso por otro lado, acompañamiento casi de exclusiva percusión. Mongo Santamaría. Si cuba fue la cuna de la rumba, España es su paraíso. Este ritmo invasor se apoderó del ADN nacional y ya forma parte de su estructura para siempre jamás. Dos núcleos regionales se disputan la hegemonía de su autenticidad, Andalucía y Cataluña, ambas con sobrados motivos para presumir de su saber hacer. Pero existe una tercera vía que podríamos denominar Rumba Quinqui, melodías que, al estilo de los viejos corridos mejicanos, cantaban las andanzas de famosos delincuentes de la época, casi todos ellos con película incluida. Vamos a empezar por ellos. Los 70 y los 80 no fueron fáciles en España. La ansiada democracia no supuso un gran cambio para los habitantes de los barrios más pobres que, ocultos bajo la alfombra de un país que quería reclamar su puesto en Europa, sufrieron el impacto de la droga y la desigualdad de forma indiscriminada. Los cineastas que se atrevieron a tratar el tema no contaron con el respaldo de una sociedad que quería huir desesperadamente de sus propios demonios pero, con el tiempo, el “cine quinqui” se ha convertido en el mejor testimonio público de la España que buscó héroes entre sus delincuentes. Con Eloy de la Iglesia y José Antonio de la Loma como máximos exponentes tras las cámara, directores como Carlos Saura, Vicente Aranda, Gil Carretero o el mismísimo Pedro Almodóvar filmaron algunos de los títulos imprescindibles del género. Hemos escuchado a los Chunguitos en Ay que dolor, de la película de Carlos Saura, Deprisa, Deprisa. El grupo siempre ha estado formado por miembros de la familia Salazar, hermanos o primos. Se trasladaron desde Badajoz a Madrid siendo todavía muy niños, dentro de una familia en la que contaban otros ocho hermanos, instalándose en el barrio de Vallecas, en Madrid. Allí comenzaron a actuar por los mesones de la Plaza Mayor cantando canciones populares. Descubiertos por Ramón Arcusa, del Dúo Dinámico, se consolidaron en el mundillo de la música por su participación en las bandas sonoras de las película Deprisa, deprisa, de Carlos Saura; Perros callejeros, de José Antonio de la Loma y Días contados, de Imanol Uribe. Sus canciones mezclan rumba gitana y canción melódica española y hablan, casi exclusivamente, de las condiciones de pobreza, de los problemas por las drogas y de la marginación de los gitanos y de otros habitantes de los barrios en donde ellos mismos vivían, temas compartidos con otros grupos de rumba gitana, como Los Chichos. Los chichos cantan las andanzas de otro delincuente, el Vaquilla, a su vez, tema de la película de José Antonio de la Loma, Yo el Vaquilla. Los Chichos son un grupo español integrado, en sus comienzos, por Juan Antonio Jiménez Muñoz artísticamente el Jero, líder del grupo, compositor y voz principal, y los hermanos Emilio y Julio González Gabarre. Su carrera musical comenzó en 1973 y en todos estos años han obtenido 23 casetes de platino, 29 discos de oro y 32 discos de platino, incluyendo su último disco por descargas digitales, que titularon Hasta aquí hemos llegado. Los Chichos han sido un grupo de referencia para varios artistas como Antonio Orozco, Sergio Dalma, Estopa, Ketama, La Barbería del Sur, Camela o el Arrebato, reconociendo que sus carreras se han visto, de alguna manera, tuteladas por la influencia que Los Chichos han ejercido sobre ellos. Una muestra de esta influencia es esta excelente versión que de Si me das a elegir, de los Chunguitos, hace Antonio Vega. La rumba catalana es un género musical que desarrolla la comunidad gitana catalana en la ciudad de Barcelona desde mediados de los años 60, tomando ritmos que derivan de la rumba flamenca con influencias de música cubana y R&R. Todo salió de las comunidades de gitanos catalanes del barrio de Gracia, calle de la Cera del Raval y Hostafrancs. La comunidad gitana de estos barrios tiene un asentamiento histórico y es catalanoparlante, como las que se asientan en Vich, Tárrega, Lérida, Perpiñán, la Camarga y decenas de localidades del sur de Francia, usando la lengua catalana de forma cotidiana, asi como el castellano y el caló, también en sus manifestaciones musicales. El género se fundamenta en una fusión de cantes catalano-andaluces de aire liviano con las claves básicas de la música afrocubana. Instrumentalmente acompaña voces y palmas con guitarra española y bongós, a los que más tarde se incorporan timbales, congas, pequeñas percusiones, piano, vientos, bajo eléctrico, teclados electrónicos. Y quien es el precursor del género en Barcelona, pues Antonio Gonzalez “El pescadilla”. Si el Pescadilla fue un precursor, el rey fue Peret. Pedro Pubill Calaf, más conocido como Peret nació en Mataró, Barcelona, 24 de marzo de 1935. Su padre se ganaba la vida como vendedor ambulante de telas y Peret de pequeño le acompañaba en sus desplazamientos comerciales por Cataluña y Baleares, por lo que fue poco a la escuela. Parece ser que aprendió a leer de forma autodidacta fijándose en los carteles publicitarios. Aficionado desde niño a la guitarra y al cante gitano, a los doce años formó un dúo con una prima suya. Se llamaban Los Hermanos Montenegro. Debutaron en el teatro Tívoli de Barcelona, en un festival infantil. Ocasionalmente actuaba en locales de la costa catalana. Poco a poco, su nombre se fue conociendo en Barcelona. Así, grabó un par de discos que sonaron bastante en las emisoras de la zona. Al poco se casó con Fuensanta, Santa, una gitana de la familia a la que años más tarde dedicaría una de sus más populares canciones: «Mi Santa». A mediados de los 60 dio el salto a Madrid, cuando fue contratado por El Duende, un tablao flamenco perteneciente a Pastora Imperio y Gitanillo de Triana, y ahí se inició su escalada. Algunas de sus interpretaciones, como «El muerto vivo», que acabamos de escuchar, del colombiano Guillermo González Arenas, empezaron a tener mucho éxito entre gentes de diversa extracción social. Y en este momento ocurrió un fenómeno muy significativo que Manuel Román describió así en su libro Memoria de la copla: En las discotecas de moda, donde se programa música anglosajona y de los conjuntos españoles de la época, como Los Bravos y otros del género pop, hay de pronto un cambio brusco, pasada la medianoche, que el pinchadiscos de turno aprovecha para que suenen las rumbas de Peret. En 1967 grabó «Una lágrima», versión rumbera de un vals del maestro Monreal, que tuvo un éxito fulgurante, convirtiéndose en una de las canciones del verano de 1968. En los años posteriores, todas las orquestas incorporan a su repertorio temas como «El gitano Antón», «Don Toribio Carambola», «Saboreando», «¡Lo mato!», «Si fulano fuese mengano», «Chaví», «Canta y sé feliz» (con la que participó en el Festival de la Canción de Eurovisión 1974), etc. En 1982, de forma imprevista, Pedro Pubill Calaf abandonó radicalmente su actividad artística e ingresa en la sección barcelonesa de la Iglesia Evangélica de Filadelfia. Durante nueve años ejerció bajo el nombre de «Hermano Pedro» labores religiosas con dedicación exclusiva. Posteriormente, sin dejar su creencia religiosa, cesó en la actividad pastoral y montó una productora discográfica. Desde entonces, se subió a los escenarios ya de forma esporádica. El 30 de julio de 2014, Peret anunciaba ante los medios que padecía cáncer, retirándose de los escenarios para realizar su tratamiento y volver lo antes posible en buen estado de salud. No le dio tiempo, el 27 de agosto de 2014 fallece en el Hospital Quirón de Barcelona debido a un cáncer de pulmón a los 79 años, fue enterrado en el cementerio de Mataró. Y Cuando en 1977 parecía que la rumba catalana estaba dando alguna cabezada, aparece un señor argentino llamado Gato Perez a revolucionar, nuevamente, el género. Llegó a Barcelona en 1966. Acabado el bachillerato se estableció un tiempo en Londres, con el objetivo de entrar a trabajar en alguna discográfica pero no tuvo suerte y volvió a Barcelona. Desde principio de los años 1970 su inquietud musical le lleva a la formación, con otros músicos, de distintas bandas como Slo-Blo (country rock, primer grupo que actuó en la sala Zeleste, de Barcelona) y Secta Sónica (jazz rock, proveniente, en parte, del anterior) En 1977 empieza a experimentar con la rumba catalana y posteriormente publica sus dos primeros álbumes (Carabruta y Romesco), a los que seguirá el más comercial Atalaya. En 1981 Gato Pérez padece un infarto, empieza a tener graves problemas de salud y la fatiga producida por sus problemas cardíacos le obliga a dejar el alcohol. Sus siguientes álbumes los compone, según sus propias palabras, 'bajo los efectos del agua mineral'. Gato Pérez ha sido reconocido como el renovador de la rumba catalana, precisamente en unos momentos en que pasaba por sus horas más bajas, debido a la pujanza de la muy dinámica movida madrileña. Destacan especialmente la calidad de sus letras y la fusión que logra entre la rumba y otras músicas populares contemporáneas, como el rock, la salsa o incluso el bolero. Sus problemas de salud no lo abandonarán hasta su muerte, víctima de un infarto de miocardio, en 1990. Pero la vida sigue y en la actualidad sobresale un dúo que, precisamente, inicia gira y promoción en estos días. Son los Estopa. Los hermanos David y José nacieron en el barrio de San Ildefonso de Cornellá de Llobregat, un municipio a escasos kilómetros de Barcelona. Sus padres habían llegado desde Zarza Capilla (Badajoz), en la comarca de la Serena, y regentaban el bar La Española, enfrente de la comisaría de policía de Cornellá. Los Chichos, Los Chunguitos, Bordón 4 o Los Amaya, entre otros, era la música que oían ya desde la infancia David y José, que pronto comenzaron a aficionarse a la guitarra, antes de abandonar el instituto y empezar a buscarse la vida en varios trabajos, el último en una fábrica filial de la SEAT produciendo piezas para automóviles. La historia dice que del grito "¡Dale estopa!" que utilizaba el encargado de la fábrica para que no cesaran en su trabajo, surgió el nombre de una de las bandas más importantes de la música española de la última década. Con el paso de los años Estopa ha ido creciendo en profesionalidad y calidad y siempre han mantenido una dignidad alta y el beneficio de un público entregado. La rumba flamenca es un palo flamenco que es movedizo y que tiene un toque flamenco aun en las interpretaciones que, derivando de ella, no son propias de ese campo. Se suelen emplear voces tanto masculinas como femeninas, aunque se dan también las ejecuciones instrumentales. Este estilo, se originó como ya hemos dicho a partir de la mezcla del flamenco con la rumba cubana, en España se hizo conocida en teatros y espectáculos de variedades, de donde la adoptarían los intérpretes flamencos. Los instrumentos principales en la rumba flamenca son las palmas, la guitarra flamenca y las castañuelas. A partir del año 1987 los artistas del género incluyen el cajón como principal instrumento de percusión tras ser descubierto por Paco de Lucía en Perú. La rumba flamenca es, como decirlo, menos canalla que la catalana, más de señoritos, dicho esto sin mala intención. La versión que hemos escuchado de unos versos de Garcia Lorca a cargo de Manzanita es preciosa. Vamos a escuchar ahora a uno de los más bizarros de su época. Hablamos de Bambino. El estilo de Bambino es personal e inconfundible. Ha sido denominado «cultivador de la rumba dramática», también se ha señalado «su exasperada forma de meter por bulerías la ranchera, el bolero o el cuplé que no ha sido ni será igualada», así como su interpretación «de esa melodía cargada de sentimientos en el rincón más sutil de la música flamenca», para terminar apuntando, en palabras de Ramón Vendrell, que «era el príncipe de la rumba fatal» Bambino, en definitiva, imprimió un sello personal a la rumba y a la bulería, conjugando el dramatismo, la pasión y la sinceridad en todas sus interpretaciones. Otro grupo representante del género el francés Gipsy Kings. Los Reyes gitanos son una formación musical francesa gitana, cuyos miembros tienen ascendientes españoles, que canta en castellano una mezcla entre flamenco, pop y varias tradiciones de canción ligera como la rumba. Las ventas de sus discos suman más de 60 millones de copias alrededor del mundo. Aunque los miembros del grupo son de nacionalidad francesa, sus abuelos eran emigrantes gitanos españoles que huyeron de España y emigraron a Francia en la década de 1930 durante la Guerra Civil. Son los máximos exponentes de la rumba flamenca española en el mundo. Su música tiene un estilo particular, con marcadas influencias del pop. Muchas canciones de los Gipsy Kings se nutren de otros ritmos, especialmente de la salsa. Su música ha sido descrita como un lugar donde "el flamenco, la rapsodia romaní y la salsa funk se reúnen". Tengo que pedir disculpas a todos los oyentes por despachar tan superficialmente un género musical tan poderoso como la rumba o el pop/fusión, como queremos llamarlo, sin atender a personajes tan importantes como Ricardo Gabarre (Junco), Ramón de Algeciras, Los Calis, El Fary, Alazán, Ketama con Antonio Carmona, Rosa Morena, Perlita de Huelva, Las Grecas, Los Amaya, Rumba Tres, Los Manolos, Ojos de Brujo, Azúcar Moreno, Rosario Flores, Lolita Flores, Antonio Flores, La cabra mecánica, Melendi, Manu Chao y su banda Mano Negra, Kiko Veneno, Pata Negra, Mártires del Compás, Muchachito Bombo Infierno, La Troba Kung-fú, La Pegatina, Bongo Botrako, Txarango, La Familia Rústika, La Banda del Panda o Vergüenza Ajena y tantos y tantos otros que merecerían especialmente nuestra atención. Pero hoy no ha dado para más. Afortunadamente, nos vamos a marchar con el mejor, con Paco de Lucía, y famosísima rumba Entre dos aguas. Con esta despedida, seguro que hemos sido perdonados. Feliz semana y… BUENAS VIBRACIONES.
Una noche llena de sorpresas. Eso es lo que les espera a quienes, a partir de las 20:30 horas, tomen posición en la Plaza Estación de Las Arenas; espacio que hasta el domingo acoge los diferentes conciertos –tanto gratuitos como de pago– de una nueva edición del Festival Internacional de Folk de Getxo. Los protagonistas de la noche van a ser los chicos de TXARANGO una de las bandas más destacadas del panorama catalán. Dicen que sus conciertos se convierten en un celebración colectiva. Txarango es música festiva, de calidad y con mensaje; por eso sus canciones, que beben de muchas fuentes, logran atrapar a propios y extraños desde la primera escucha. Ya se especifica en el programa de Getxo Folk que su concierto será “sin sillas”. Ya lo dice Txarango: “un mundo que baila hoy es un mundo mejor”. Con Sergi Carbonell, teclista y compositor, hemos conocido detalles de la cita en Getxo y de los planes que les ocuparán durante el año y medio que tienen previsto alejarse de los escenarios, una vez den por terminada la gira Freedom 2018.
Una noche llena de sorpresas. Eso es lo que les espera a quienes, a partir de las 20:30 horas, tomen posición en la Plaza Estación de Las Arenas; espacio que hasta el domingo acoge los diferentes conciertos –tanto gratuitos como de pago– de una nueva edición del Festival Internacional de Folk de Getxo. Los protagonistas de la noche van a ser los chicos de TXARANGO una de las bandas más destacadas del panorama catalán. Dicen que sus conciertos se convierten en un celebración colectiva. Txarango es música festiva, de calidad y con mensaje; por eso sus canciones, que beben de muchas fuentes, logran atrapar a propios y extraños desde la primera escucha. Ya se especifica en el programa de Getxo Folk que su concierto será “sin sillas”. Ya lo dice Txarango: “un mundo que baila hoy es un mundo mejor”. Con Sergi Carbonell, teclista y compositor, hemos conocido detalles de la cita en Getxo y de los planes que les ocuparán durante el año y medio que tienen previsto alejarse de los escenarios, una vez den por terminada la gira Freedom 2018.
La vocalista griega Elefteria Arvanitaki, el grupo catalán de fusión Txarango o el histórico grupo de folk británico Fairport Convention harán de la 34ª edición del Festival Internacional de Folk de Getxo una cita inaludible. Todos los conciertos –ya sean gratuitos o de pago– van a tener lugar en el mismo recinto: la Plaza Estación de Las Arenas. Los primeros en pisar ese escenario, a las 20:30 horas del jueves 13 de septiembre, serán los componentes de KORRONTZI. La banda aprovechará la ocasión para presentar en exclusiva las melodías que marcan el ritmo del proyecto audiovisual BASQUE SELFIE, una historia de tradición en la que Agus Barandiaran ha participado activamente porque cuenta un periodo muy concreto de su vida. La película se estrenará el día 21 en la sección Zinemira del Festival Internacional de Cine.
La vocalista griega Elefteria Arvanitaki, el grupo catalán de fusión Txarango o el histórico grupo de folk británico Fairport Convention harán de la 34ª edición del Festival Internacional de Folk de Getxo una cita inaludible. Todos los conciertos –ya sean gratuitos o de pago– van a tener lugar en el mismo recinto: la Plaza Estación de Las Arenas. Los primeros en pisar ese escenario, a las 20:30 horas del jueves 13 de septiembre, serán los componentes de KORRONTZI. La banda aprovechará la ocasión para presentar en exclusiva las melodías que marcan el ritmo del proyecto audiovisual BASQUE SELFIE, una historia de tradición en la que Agus Barandiaran ha participado activamente porque cuenta un periodo muy concreto de su vida. La película se estrenará el día 21 en la sección Zinemira del Festival Internacional de Cine.
Será entre los días 13 y 16 de septiembre cuando Getxo acoja una nueva edición de su Festival Internacional de Folk con la participación de artistas como los catalanes Txarango o Korrontzi. Hoy mismo se han presentado todos los detalles y la directora del certamen, Marta Herrera, nos lo ha contado en EHM
Será entre los días 13 y 16 de septiembre cuando Getxo acoja una nueva edición de su Festival Internacional de Folk con la participación de artistas como los catalanes Txarango o Korrontzi. Hoy mismo se han presentado todos los detalles y la directora del certamen, Marta Herrera, nos lo ha contado en EHM
El portaveu de Pallasos en Rebeldía parla amb Gaspar Tarrida de la seva relació amb el festival i amb els membres de Txarango, i explica com Clownia situa Sant Joan de les Abadesses al centre d'una connexió única i internacional entre l'art i la solidaritat.
Ets dels que no entenen una bona revetlla sense el "Volcans" dels Buhos i "Una lluna a l'aigua" dels Txarango? Volem fer-te feli
Casa Babylon apadrina una vegada al mes les Festes Can
A L'ofici d'educar parlem del circ com una eina socioeducativa, d'apoderament personal i comunitari, que pot afavorir la inclusi
A L'ofici d'educar parlem del circ com una eina socioeducativa, d'apoderament personal i comunitari, que pot afavorir la inclusi
No hem parat de dir-ho: el 2017 ha estat un gran any per a la m
Aprofitant que divendres i dissabte presenten oficialment el seu nou disc "El cor de la terra" al Poble Espanyol, convidem a tres membres del grup Txarango per parlar de la m
Formula.CAT amb Andreu Bassols (Música en català i grups emergents)
Formula.CAT 136 - 9Son amb Txarango, Padeviena, Dorban, Segonamà, Els Catarres
En esta entrega viajamos a España para conocer a los catalanes Txarango.
Formula.CAT amb Andreu Bassols (Música en català i grups emergents)
Monografic darrers treballs de Raydibaum i Txarango
Formula.CAT amb Andreu Bassols (Música en català i grups emergents)
Formula.CAT Edicio 21 - Novetats Joan Dausa, Txarango, Amics de les Arts - Homenatge SAU 13 anys
En esta entrega viajamos a España para conocer a los catalanes Txarango.
© 2020-2025 Ivy Podcast Discovery LLC
