Podcasts about estem

La sobrecàrrega dels metges afecta tant als professionals com als pacients. És una de les denúncies que fa Metges de Catalunya, que des de l'octubre passat ha convocat fins a 12 jornades de vaga per reclamar millores laborals que consideren bàsiques. A més, han iniciat la campanya Ni un minut més per deixar de fer hores extra. Agnès Rivera, internista de l'Hospital de Blanes i delegada sindical de Metges de Catalunya, apunta que reclamen millores laborals, però que, sens dubte, són uns aspectes que acabaran repercutint en la millora del servei. I lamenta que hi ha molt desconeixement i prejudicis entorn a la feina dels metges. “Som un sindicat i volem millorar les nostres condicions laborals, però estem segurs que això farà que millori l'atenció a l'usuari, tant per l'accessibilitat com per la seguretat del pacient”Agnès Rivera Els metges, mobilitzats arreu de l'Estat, volen un conveni propi que puguin negociar ells mateixos i que tingui en compte les peculiaritats de la seva feina. Argumenten que a les meses de negociació la representació del col·lectiu mèdic és molt reduïda, mentre que és un grup professional que té unes peculiaritats molt concretes. Per exemple, a banda de la jornada laboral normal, que seria equivalent a les quaranta hores setmanals, s'hi ha de sumar una jornada complementària que és obligatòria fins als 50 anys i que puja a 500 hores l'any. Unes hores, les complementàries, que no cotitzen. A tot això, a més, fins ara s'hi sumaven hores extra per poder reduir les llistes d'espera. A Catalunya, però, s'ha impulsat la iniciativa Ni un minut més, que consisteix en deixar de fer aquesta jornada extra. “El govern s'ha compromès a millorar l'accessibilitat dels pacients a certes intervencions i això, si no es fa una activitat extra, no s'hi arriba”, explica la delegada sindical. “Amb ‘Ni un minut més' la gent deixa de fer l'activitat extra, treballem tota la nostra jornada laboral, la complementària que és obligatòria fins als 50 anys, però no fem tota la jornada extra que se'ns demanava a part”Agnès Rivera La mesura Ni un minut més, que asseguren que ha tingut molt bona resposta, també es du a terme als CAP, on es fan mòduls de tarda per reduir la sobrecàrrega que pateixen els metges. Segons Núria López, metgessa del CAP de Lloret, cada facultatiu al municipi té una cartera d'uns 1.800 o 1.900 pacients. “Estem sobresaturats, a tota Espanya i aquí Lloret igual, demanes hora al metge de capçalera i és al cap de 5 o 6 setmanes com a mínim”Núria López A més, també denuncien que només tenen 12 minuts per pacient, un temps que és molt limitat per a la majoria de visites. “Els 12 minuts són pràcticament una utopia, perquè a primària ho veiem tot i normalment el pacient no ve per una cosa, perquè quan portes quatre setmanes esperant els motius de consulta són quatre o cinc com a mínim”Núria López Malgrat les 12 jornades de protesta que han acumulat els últims mesos, lamenten que no s'ha avançat gens i critiquen que és una “irresponsabilitat” de cara al col·lectiu, però també a la ciutadania en general. “La sanitat pública jo sempre deia que tenim una sanitat meravellosa, però cada vegada parlem més en passat: teníem una sanitat pública molt maca”, lamenta Agnès Rivera. “És una situació d'irresponsabilitat majúscula el que està passant ara, tant que no sé si pot ser casual ni perquè siguin uns inútils, no sé si poden fer-ho tan malament si no és voluntari”Agnès Rivera Després de l'aturada de l'estiu, a partir del setembre els metges anuncien noves mobilitzacions i asseguren que no pararan fins que aconsegueixin les seves millores que reclamen i que creuen que són de justícia.

Aquesta setmana es dona el tret de sortida de la Festa Major de Santa Cristina, que arriba amb algunes novetats. La primera serà l'activitat d'obertura: un Vespreig amb el grup Viva la Pepa! L'activitat és gratuïta, aquest dijous, a partir de les set de la tarda, a la Roca d'en Maig. La regidora de Cultura i Festes, Vereda López, espera que la iniciativa tingui una bona rebuda. «Sabem que és una demanda del poble i que, a més a més, a la gent cada vegada li agrada més fer aquests plans més de tarda-vespre i vam pensar que seria una bona iniciativa. Esperem que la gent ho rebi bé», ha afegit la regidora. «Volíem donar un tret de sortida a la Festa Major, que quedés palès que comencem la festa, que es respira diferent aquesta setmaneta; així que comencem amb aquest vespreig obert per a tothom»Vereda López El vespreig està pensat per a tots els públics, però especialment per al jovent, que també tindrà nits de concerts a l'aparcament de Sa Caleta, amb l'Orquestra Maribel i 31FAM. «Farem tots els concerts grans, diguéssim, en aquest aparcament de Sa Caleta, que és ampli i que, a més a més, està a primera línia de mar, que és un tret característic de la nostra festa»Vereda López Una Festa Major en què també s'ha pensat en els més petits, amb la novetat de muntar una festa de l'escuma (atenció perquè s’ha canviat la data) i jocs inflables d'aigua, per dijous 23, i un concert de Xiula aquest proper diumenge. A més, com a novetat, els gegants de Lloret faran una cercavila nocturna diumenge 26, diada de Sant Elm. «Estem molt contents, perquè els gegants volen participar com sempre a la Festa Major i aquest any arrenquem amb el que esperem que sigui una tradició també, de fer partícips els gegants a la Festa Major amb Sa Nocturna»Vereda López Abans de tot això, aquest mateix divendres serà el torn d'una de les activitats de més èxit: el correfoc. A dos quarts de deu de la nit començarà la cercavila de Festa Major amb Kalatrons i els Diables de Sa Forcanera i, una hora més tard, s'iniciarà el correfoc. La regidora demana molta precaució a tothom. «Molt de compte amb el correfoc, vigilem tots molt, protegim-nos bé, és una activitat que a la gent li encanta, però que també sabem de la perillositat que té i, per tant, tothom ben protegit, a gaudir-ho, però amb precaució i amb seny»Vereda López Els propers dies vindran carregats d'activitats molt variades pensades per a tots els públics. El tancament de la Festa Major es farà la diada de Sant Elm, diumenge 26, amb el castell de focs artificials i el concert de La Principal de la Bisbal a Sa Caleta.

El nou mocador solidari de la Festa Major, que és de color taronja, aquest any destinarà els diners a l'Oncolliga. El gerent de l’Associació de Comerciants, Francesc Alsina, remarca que la principal novetat d'aquest any és que, després de 12 anys venent els mocadors solidaris, es puja el preu a 2 euros per ampliar la recaptació. “Creiem que amb 12 anys fent aquesta activitat ja era hora d'aplicar aquest increment d'un euro i així la recaptació encara serà molt millor”Francesc Alsina Cada any, els comerciants escullen una entitat de Lloret o que tingui arrelament a la vila per destinar els diners que es recullen amb la campanya. Aquest any, es donarà a l'Oncolliga, que ajuda els malalts de càncer i els seus familiars. «Oncolliga està treballant fortament i amb un tema també de voluntariat que creiem que hi ha un missatge solidari per l’activitat que fa aquesta entitat»Francesc Alsina Pel que fa al color, Francesc Alsina, reconeix que és complicat trobar-ne de nous després de tant de temps, però, malgrat repetir, sempre busquen tonalitats diferents. «Aquest color el vam fer el 2010 i el que sí que ens trobem és que les tonalitats han pogut anar canviant amb 21 anys que fem els mocadors; la qüestió és que la tradició continuï»Francesc Alsina Des de l'Oncolliga, estan molt contentes que s'aporti a l'entitat la recaptació d'aquest any, ja que tota ajuda per als malalts de càncer i els seus familiars és benvinguda. Ho ha remarcat una representant de l'Oncolliga, Idoia Saracíbar. «Estem molt contentes, no ens esperàvem que ens donessin la recaptació del mocador de Santa Cristina a nosaltres, esperem que amb la pujada a 2 euros tothom col·labori exactament igual», ha comentat. «Tots els diners aniran a ajudar a malalts de càncer i també a familiars i acompanyants, perquè a vegades ens oblidem d’aquestes persones tan importants que són les que estan al costat del malalt»Idoia Saracíbar Els mocadors, que ja són tota una tradició a Lloret de Mar, es podran adquirir als comerços adherits a la campanya. Fa 12 anys que són solidaris, però 21, que es reparteixen per la Festa Major de Santa Cristina.

Entre Hopper i Doisneau és el projecte fotogràfic que han impulsat un grup de lloretencs amb la voluntat de reivindicar l'autenticitat fotogràfica amb persones reals i denunciar la invasió de la intel·ligència artificial. Es tracta d'un projecte sense ànim de lucre, impulsat pel fotògraf Òscar Rodbag, que n'és el director. Admirador de les obres del pintor nord-americà Edward Hopper, en destaca el tractament de la llum, les figures solitàries i el misteri de les seves escenes. “Hopper va captar una mica l’estat anímic d’una societat nord-americana afectada per la Segona Guerra Mundial: diuen que per això pintava la gent solitària, amb posat trist o pensatiu, i quan hi havia més d’un personatge a l’escena, no tenien contacte visual entre elles”, comenta Rodbag. Unes obres que vincula a la societat actual, amb la irrupció de les xarxes socials i la IA. “He volgut buscar un cert paral·lelisme entre els personatges solitaris de les obres de Hooper i la societat actual, cada cop més fragmentada i menys empàtica per les xarxes socials i, sobretot, la forta irrupció de la intel·ligència artificial en tots els àmbits”Òscar Rodbag Pel que fa a l'altre artista que inspira el projecte, és el fotògraf francès Robert Doisneau, mestre de l'anomenada “realitat inventada”, que són escenes capturades de la vida quotidiana, però que en realitat estan acuradament preparades. Un aspecte que també està molt vinculat a la falsa realitat que mostra la gent avui en dia a les seves xarxes socials. “Ell va pensar allò que cada vegada és més habitual a les xarxes, inventar una realitat que no és certa o està clarament esbiaixada, on els protagonistes exhibeixen una vida perfecta i feliç, quan en realitat se senten soles i tristes. Si es tracta d’art, no hi ha cap problema, però si això es trasllada a la nostra manera de donar-nos a conèixer pot arribar a comportar una veritable frustració o desconfiança social entre nosaltres”, afegeix el fotògraf. “Amb les imatges de Doisneau, com passa amb la comunicació actual a les xarxes, es premia o valora com a art, el fet de semblar espontani allò que està construït”Òscar Rodbag Per tant, el projecte combina la il·luminació o l'atmosfera de Cooper amb la tècnica de la realitat inventada de Doisneau “per descriure, si res canvia, a una societat abocada a l'aïllament social”. Tot plegat, ambientat a Lloret de Mar. “Penso que Lloret té un potencial molt important a nivell de raconets pocs coneguts o llocs que hi hem passat un munt de vegades i no hi prenem atenció. I vaig pensar: ‘Per què no creem un projecte creant imatges en aquests llocs, per reivindicar-los o no?'”, matisa. “Estem creant això amb un objectiu conjunt de crear art a Lloret i per reivindicar una mica Lloret de Mar és molt més que un destí turístic”Òscar Rodbag La proposta consisteix en crear un total de 17 fotografies i, de moment, en duen 9, amb la intenció d'acabar entre setembre i octubre. I la idea és crear una exposició itinerant, amb la col·laboració de l'Ajuntament. I també crear un calendari benèfic de cara al 2027. Per al projecte, Òscar Rodbag compta amb la col·laboració de Joan Romà Ortiz com a director artístic, Natàlia Romero com a estilista de vestuari, Pere Cabañas per fer el making off de les fotos per documentar que no estan fetes amb IA, Ruth Seguel com a perruquera, Anna Pujol de modista, Toni Sendra per a la pintura, l'ambientació i la preproducció i Jan Rodbag de tècnic d'il·luminació. A més, hi ha un grup de voluntaris que s'encarrega d'aconseguir l'atrezzo i, el que no troben, ho compren amb el finançament d'empreses col·laboradores que fan una aportació de 350 euros. Tota la informació es pot consultar a la pàgina web projectelloret.com.

La novena edició de la Cursa solidària de Sant Adrià per l'ELA ha recaptat 4.002 euros. La cita, amb l'organització de La Sansi de Lloret, es va celebrar el passat 7 de juny a Sant Adrià del Besòs, amb l'objectiu fer difusió sobre l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). L'ELA és una malaltia neurodegenerativa que actualment no té cura i que destrueix les motoneurones i provoca una paràlisi muscular progressiva. Un dels noms més coneguts a Espanya amb aquesta malaltia és el de l'exfutbolista del Barça Juan Carlos Unzué. Per lluitar contra la malaltia, la Cursa solidària de Sant Adrià per l'ELA ha pogut recaptar més de 4.000 euros, que han estat entregats a l'Hospital Vall d'Hebrón, pel seu institut de recerca. Des de l'organització de la cursa, Jose Luis Blanco, president de La Sansi, ha destacat que ja tenen ganes que arribi la desena edició per poder augmentar la recaptació. Considera que cal donar la major visibilitat possible a aquesta malaltia. «Estem ja amb ganes de la pròxima edició, que serà la desena, per intentar recaptar el màxim possible i donar molta més visibilitat a aquesta malaltia»Jose Luis Blanco Esportivament parlant, la novena edició de la Cursa solidària Sant Adrià per l'ELA va reunir, el passat 7 de juny, un rècord de 2.001 participants, amb una cursa de 5 quilòmetres, una caminada de 3 quilòmetres i tres curses de menors.

La Piscina Municipal de Lloret ha acollit aquest cap de setmana la segona edició del BIWPA Summer Cup Waterpolo, amb la participació de 375 jugadors repartits en 22 equips de vuit països. L'organització fa un balanç molt positiu d'un torneig que ha crescut amb sis equips més respecte a l'any passat.   «Estem molt contents amb el resultat, de com ha sortit tot i que ningú prengués mal».Saúl Sanz Pel que fa als resultats, el Club Natació Sabadell, el Club Natació Catalunya i el Rari Nantes Savona d'Itàlia es van proclamar campions de les tres categories. «En tots els podis de les tres categories hi ha hagut com equips locals com estrangers, en aquest sentit, la competició de caràcter internacional ha estat un èxit«.Saúl Sanz Sanz també remarca que competir contra equips de diferents països és una experiència increïble tant per als clubs locals com per als visitants. «Tenim la sort que a Catalunya hi ha molts equips de waterpolo, el Summer Cup és una experiència increïble per tothom, tant pels locals com visitants».Saúl Sanz Més enllà dels resultats, la Summer Cup vol ser un bon comiat divertit de la temporada i, per a alguns equips, també un preparatori abans dels Campionats d'Espanya. Vista la bona acollida, el torneig ja té continuïtat assegurada i tornarà a celebrar-se l'any vinent. «És una data que ja tenim calendaritzada i molts equips ja ens han demanat que els reservem la plaça”.Saúl Sanz

Walking After Stroke: What Your PT Knows That Your Doctor Doesn’t A doctor walked in, ran a reflex test, and told the patient they would never walk again. That same day, a physical therapist from Dr. Kory Langwell’s team arrived. The patient was in tears. And then they walked 70 feet. “I hope you go back and tell that doctor,” Kory said, “that they missed that.” Dr. Kory Langwell is a Doctor of Physical Therapy with over 15 years of experience. He runs a mobile home therapy practice across Southern California, and now coaches stroke survivors worldwide through his virtual program at Unlimited Potential Physical Therapy. In episode 410 of the Recovery After Stroke podcast, Kory broke down the realities of walking after stroke what’s actually possible, where the system fails survivors, and what a good physical therapist knows that most doctors don’t. The Moment the System Stops For most stroke survivors in the United States, recovery starts with intensity. In the hospital, you might receive three hours of therapy a day. Then you go home. Within weeks, that drops to thirty minutes, once or twice a week. “Insurance doesn’t know when your brain stops recovering,” Kory says. “Therapy ending doesn’t mean progress ends.” The problem is that for many survivors, the message lands the other way around. When the funding stops, the belief follows: that recovery is over, that this is where they plateau, that there’s nothing left to do. That belief, more than the stroke itself, can stall everything that comes next. The Plateau Is Not a Full Stop One of the most damaging phrases in stroke recovery is “you’ve plateaued.” It implies that the brain has reached its ceiling, that whatever function you have now is what you’ll have forever. Kory pushes back hard on this. “I’ve seen progress years, decades, 10 to 20 years after a stroke. Arms, hands, legs, walking ability. People just get fed up and stop looking for resources.” What a plateau usually means is that the current approach has stopped working, not that progress itself is impossible. The clinical response isn’t to discharge the patient. It’s to audit what they’re doing and change something. Different exercises, different load, different feedback. Reassess in six weeks. See what moves. Walking After Stroke: Why More Isn’t Always Better Walking after stroke is where survivors often get their first taste of both independence and confusion. The instinct, and it’s a good one, is to walk more. Further, longer, more often. But Kory draws an important distinction between the acute stage and everything that comes after. In the early weeks post-stroke, more isn’t always better. If someone can walk five steps, pushing them to twenty-five on back-to-back days may overtax the neurological system rather than rebuild it. Fatigue compounds quickly. Quality collapses. And when quality collapses, the brain reinforces the wrong patterns. “I’d rather have somebody walk 50 feet really well than 150 feet terribly,” Kory says. Visual feedback changes this completely. When survivors watch themselves walk in a mirror, or on a phone recording, they often see something very different from what they feel. Bill Gasiamis described exactly this: convinced his running gait was dangerous, he watched the footage and found it was far better than he’d thought. The problem wasn’t the movement. It was the feedback. Once a survivor moves into the chronic stage months or years post-stroke, the calculus shifts. Walking remains one of the best exercises available. Kory also recommends walking backwards in a safe environment like a hallway or near a kitchen sink: it challenges balance, engages the brain differently, and creates new neurological input. Why Falls Happen – And What Actually Prevents Them Falls after stroke aren’t random. They follow a pattern. The clinical term is proprioception: the brain’s sense of where the body’s joints and limbs are in space. After a stroke, this system is often disrupted. Survivors may not feel their foot on the ground, or may not register that a leg isn’t bearing weight the way it needs to. Add a divided attention task carrying a plate, thinking about turning off the television, reaching for something, and the risk multiplies immediately. Bill described this directly: he’d made a sandwich, sat down, finished eating, and went to stand up. His attention was on getting the plate to the sink without dropping it. His left leg wasn’t registered as being on the floor. He fell before he’d taken a step. The countermeasure is simple: stop, feel the floor, confirm the leg is active before moving, then carry the plate. Step by step, not simultaneously. Foot Drop, AFOs, and Electrical Stimulation Foot drop, where the muscles that lift the front of the foot are weakened or uncoordinated, is one of the most common walking challenges after stroke. Many survivors are placed in an AFO (ankle foot orthosis) to manage it. Kory’s view on AFOs is measured: they’re a tool, not a sentence. Whether to wear one, when, and whether to eventually stop using one depends entirely on the individual. “Take it off every once in a while if you’re in a safe environment,” Kory advises. “That gives new input to the brain a chance for things to improve.” Electrical stimulation is another tool worth exploring. Kory recommends starting with an affordable unit available on Amazon for around $40 to test whether the technique produces results before investing in higher-end systems. You can find Kory’s recommended unit at linktr.ee/unlimitedpotentialpt. The “Life Athlete” Mindset Kory calls his stroke survivor clients “life athletes.” Not because they run marathons or lift heavy, but because athlete thinking produces athlete results. Athletes track. They audit their approach. They celebrate small gains. They adjust when progress slows. And they don’t let one bad assessment from one clinician define what they believe is possible. “If somebody told you you’d never walk again, you can take that feedback and use it as motivation,” Kory says. “Or you can let it get you down. That’s up to you.” What to Do With a Limiting Prognosis When a doctor says “you’ll never walk again,” it’s rarely cruelty; it’s usually outdated thinking. General practitioners have limited training in neurological rehabilitation. Some are still working from research that concluded recovery stops at six months or a year. That conclusion was drawn from patients who stopped therapy and stopped trying, not from the brain’s actual ceiling. “I just want to leave the door open,” Kory says. The research on neuroplasticity is clear: the brain continues to adapt when given the right challenge, the right environment, and enough time. A prognosis isn’t a prophecy. It’s a snapshot of what one clinician observed on one day. Walking after stroke real, functional, independent walking is possible far longer and far later than most doctors suggest. And sometimes, it happens the same day they said it never would. If this episode has helped you, Bill’s book The Unexpected Way That A Stroke Became The Best Thing That Happened shares the tools and mindset that made the difference across his own recovery. If the Recovery After Stroke podcast has been valuable to you, you can support it financially at patreon.com/recoveryafterstroke. This blog is for informational purposes only and does not constitute medical advice. Please consult your doctor before making any changes to your health or recovery plan. She Was Told She’d Never Walk Again – Her PT Proved Them Wrong | Dr. Kory Langwell (Interview) Dr. Kory Langwell on the therapy gap, foot drop, and why the plateau after stroke is a label not a limit. Highlights: 00:00 Introduction – Walking After Stroke 07:24 Insurance and Therapy Limitations 11:22 Supporting Survivors and Caregivers 16:45 Community and Support in Recovery 26:57 The Impact of Electrical Stimulation in Rehabilitation 29:17 Walking: Quality Over Quantity in Recovery 30:25 Understanding the Stages of Recovery 36:39 Navigating the Challenges of Falling Post-Stroke 42:05 Setting Realistic Goals for Recovery 44:46 The Role of Medical Professionals in Rehabilitation Transcript: Introduction – Walking After Stroke Kory Langwell (00:00) So we had a client recently there. Doctor told them they were never gonna walk again. And literally, like they our therapist showed up, the patient was in tears, and then they walked 70 feet with our therapist. And it was all because it was a doctor that didn’t know them. They did like some reflex testing and said, you’re hyporeflexic, you’re never gonna walk again. And then literally that same day walked 70 feet. I was like, I hope you go back and tell them, BIll Gasiamis video 25, image (00:23) Before we get into today’s conversation, I want to extend a genuine thank you to everyone who supports this show. Whether you’ve joined as a YouTube member, contributed through Patreon, left a review, shared an episode, commented, or picked up a copy of my book, You Are the Reason This Podcast Keeps Going. Today’s guest is Dr. Corey Langwell. A doctor of physical therapy with over 15 years of clinical experience. Corey runs a mobile therapy practice across Southern California and now coaches stroke survivors worldwide through unlimited potential physical therapy, a virtual program built for people who can’t access the in-person care they need. In this conversation, we get into the gap that opens up the moment you leave hospital. While the word plateau might be the most dangerous word in stroke recovery, What physical therapists know about walking after stroke that most doctors do not, and what it actually takes to keep making progress, years or even decades post-stroke. If you’ve ever been told there’s a ceiling on your recovery, this episode is going to challenge that. Here’s my conversation with Dr. Corey. BIll Gasiamis (01:39) Kory Langwell, welcome to the podcast. Kory Langwell (01:42) Thanks for having me. BIll Gasiamis (01:43) Tell me a little bit about your background. Kory Langwell (01:47) Yeah, I’ve been a doctor of physical therapy for over 15 years and I’ve had my own mobile therapy practice for a little over five years. So helping people in their homes throughout Southern California with my staff of PTs, OTs, and speech therapists. And now we’re expanding to worldwide really with our virtual coaching program for people that have had strokes. So BIll Gasiamis (02:12) Worldwide. That’s awesome, right? So that’s where I found you on the TikTok app. And it’s a pretty decent channel to follow. Tell me just while we’re here and I remembered to ask, what is the TikTok handle? Kory Langwell (02:14) Yeah. Yeah. Yeah, yeah. It’s Dr. Kory Stroke Recovery PT and I can I can send you the link later on. But yeah, so I started two months ago and it’s been growing ever since. So BIll Gasiamis (02:38) Yeah, it’s really good because I think your information comes from the clinical background, something that I can’t do. I can put a lot of information out about my personal experience with stroke, what other people tell me about their experience, but your specific instructions around how to improve or how to do something differently or how to achieve an outcome with regards to whatever physical deficit people have after stroke. Is really helpful. So for people who are watching and listening, go to TikTok and probably the other social media channels, yeah, Kory? Kory Langwell (03:12) Yeah, yeah, I started a YouTube recently, unlimited potential physical therapy. And yeah, I’m also on Facebook, Unlimited Potential Rehab. So yeah. BIll Gasiamis (03:22) Yeah. You’re one of those people. I often get asked where can I find somebody that’s going to help me with my stroke recovery? I can’t get there or whatever. And I’m I’m often the middleman. People think that I know everything about everyone, especially from Australia to the United States, right? But what’s weird is I do know a lot of people and I can connect people. So it’s great that we connected and I found you. And I think it’s really important that. Kory Langwell (03:39) Yeah. Yeah. BIll Gasiamis (03:50) It’s your perspective and the way you think about recovery that’s different. And that’s why I reckon people A, should follow you and B, listen to this podcast episode. So don’t leave yet. F listen to the episode and then go and follow Kory on TikTok and all the socials. We’ll have all the links in the show notes. My first question is about the gap. Okay. So we’re often Kory Langwell (04:01) I appreciate that. BIll Gasiamis (04:17) Find ourselves as stroke survivors get sent home from hospital. Everyone does amazing things before we leave hospital. The care is amazing. They try and rehabilitate us as much as they can. They keep us alive. They send us home. But then the gap at home is we’re kind of left alone. Nobody to check in with us to make sure that things are kind of on track, that we’ve settled in. And it feels for a lot of people like recovery ends after therapy ends. But Can you give us a bit of a your your thoughts on that? Kory Langwell (04:54) Yeah, usually at least here in the States, people go from getting three hours of therapy a day in the hospital to literally dropping down to thirty minutes once or twice a week. So there is this huge gap where they just feel like they’re not getting enough and then that it really slows down their progress, or so they feel. and that’s where we’ve come in with our in-home care. But what I’ve seen is people just they need that accountability, whether it’s virtually or in person. And so that’s one thing that we really strive to do is just provide that that one-on-one support virtually. And also, you know, what I see with a lot of people is they think that, stroke recovery. Stops at you know, three months, six months, a year. We’ll probably talk about this more later on. But you just got to keep challenging yourself, doing new things. And I find a lot of times people get stuck on just finding random things on the internet, and then they just they don’t reach out or have the support that they need to move forward and make progress. So grant you just don’t want insurance to tell you when therapy ends or when progress ends. So that doesn’t mean your brain just immediately is yeah. Yeah, therapy’s done because insurance says it is and the brain just shuts off. I mean, I’ve seen progress years, decades, you know, 10 to 20 years after a stroke. I’ve seen progress with arms, hands, legs, general walking ability, you know, stuff like that. So it’s a lot of times they just people get fed up, they get frustrated, and then they stop doing or looking for resources. So BIll Gasiamis (06:26) Y the thing that you said is very interesting about insurance telling you when therapy ends. Now what they’re doing, what are they doing? Are they like I know what they’re doing fundamentally, right? They can’t forever pay somebody to have rehabilitation. And maybe they’re encouraged to pay them for as little as possible as well, because it costs money, right? So they they Kory Langwell (06:49) Yeah. Yeah. BIll Gasiamis (06:53) come up with some kind of a conclusion or whatever, and then they say to people, Well, y that’s about it. You’re not going to really improve any more than that. And we need you to we we’re going to stop funding it. So how does that conversation go from what you understand? And can anyone intervene in that moment and continue the therapy? Is there a way to kind of argue your case to get more therapy? Insurance and Therapy Limitations Kory Langwell (07:24) Yeah, it’s a tough one. So having worked in hospitals in acute rehab units, having worked in outpatient clinics, and then now as my own mobile practice in people’s homes, I’ve seen the whole spectrum of therapy and the issues that come along along each step of the way. in the hospital, you know, it used to be therapy they would get six to eight weeks in the hospital a lot of times here in the States. And now it it used it dropped down to like three weeks for a lot of acute rehabs, and now they’re pushing it down to like 10 to 14 days. which is not a lot of time. And, you know, we used to be able to get people to near independence with a lot of their their skills, you know, the activities or ADLs, activities of daily living. But what I see now is a lot of times hospitals when I left the hospital world in November of 2021, at that point, it was like, let’s just get people to like minimum assistance, meaning they need about 25% or less, and let’s we gotta ship them out of here because it’s like it’s like a churn. It cause hospitals, to be honest. They’re big business. They they are, you know, it’s unfortunate. and they have some of the most highly trained therapists, but the therapists are kind of hamstrung from upper management, middle management, you know, being told probably from people above them that they can only do so much. in the states we have private equity buying out a lot of hospitals and stuff like that. So there are things are changing in the length of stay that clients get. Once somebody goes to home health, they usually only get like two to three weeks, once or twice a week, because the goal of home health is usually get them to outpatient, get them to a clinic. and when they go to a clinic, most of the time somebody will reach like a maintenance level where like they’re not really making a ton of progress and the therapists know they’re not gonna be getting reimbursed as well for that. So that gets really challenging and they have to write really good goals to help. you know, progress things or continue with therapy. So if your therapist is telling you in the outpatient clinic, that’s the one area where you can oftentimes have the best chance of extending therapy. They might be able to, you know, wiggle their way around writing new goals, higher level goals that you can work towards and progressing. And then other times they want to stop therapy for one to two months, three months and then reassess, you know, down the road, which is where a lot of times people seek us out for private therapies on the side. So It’s unfortunate, but yeah, the insurance game does have a their hand in it a lot of times, telling people when they can discharge or not. So yeah. BIll Gasiamis (09:50) How hard is it for a therapist to know that the stroke survivor patient is not ready to go home, but you have to wind it up for them. Kory Langwell (09:59) Yeah. Whew, it’s really challenging. And usually, I mean, in out most outpatient clinics, you might get somebody two or three days a week if you’re lucky. Usually 30 minute sessions in in the clinic. Sometimes you have one-on-one places for an hour, which are great, or 45 minutes, but you’re it’s a volume game in the clinics because the reimbursements have shrunk in the outpatient world too. So they’re like, We need more volume here. And it’s unfortunate. It’s not on the therapist. It’s more on the, you know, just the the whole game that they have to do in order to survive, or else they would have to close up shop. But as far as like extending somebody, it it it can be a challenge. It’s it’s really you see it coming as a therapist, you know, and you’re in the outpatient insurance-based game. you’re like, ooh, you know, I I in about two to four weeks I can tell this is gonna be an issue with your insurance or whatnot. And most therapists, if you can get somebody to like 90% better. You know, that’s pretty darn good, especially after a stroke. there’s a lot of factors that go into that, a lot of variables. But yeah, so it’s it’s tough and getting somebody back to a hundred percent is can be challenging with the insurance game. BIll Gasiamis (11:07) Yeah, getting back to a hundred percent is Kory Langwell (11:12) It’s hard. It’s like the new one hundred percent or yeah, it’s another topic for yeah. BIll Gasiamis (11:13) my gosh. Yeah. The new hundred percent I pref yeah, that I love that. That’s a great statement actually, because a hundred percent, I mean Supporting Survivors and Caregivers BIll Gasiamis video 25, image (11:22) If this podcast has helped you in any way, here’s how you can help it reach more people. Share this episode with a survivor, a carer, or anyone who needs to hear that recovery doesn’t have an expiry date. Leave a review. It makes a massive difference. And if you’d like to support the show financially, you can do that through Patreon at patreon.com/recoveryafterstroke or by becoming a YouTube member. Now it’s back to the show. BIll Gasiamis (11:50) I I have that challenge with a lot of stroke survivors who are early on in their recovery. They reach out and they say, you know, how long is this going to take for me to get better? And like, dude, like it might never get better. in that what they want is they want to go back to where they were before the stroke. And there’s n nobody’s going back there. Nobody at all. Kory Langwell (11:59) We don’t know. Yeah. Yeah. BIll Gasiamis (12:11) Not a single person. And if there’s damage in the brain and the damage is permanent, which damage is in some instances, then you cannot reverse that damage. You have to accept that damage and then adjust and recover and overcome the challenges that you’ve been left with. And it’s such a difficult thing. But the new 100%, I love that, Kory, because I kind of am there. And if people ask me how do you feel, which nobody nobody understands to ask how do I feel after my stroke, my left side is completely numb. You know, I get spasticity. It doesn’t look visibly like other people experience spasticity. So I got away with that part of it. I don’t look like I’ve had a stroke, but I have the fatigue, I have the balance issues when I get tired, I have all these challenges that are always there and they’ve been there since two thousand and fourteen. Like it’s not going away. Kory Langwell (13:07) Yeah. There’s There are those silent problems too that like you said, like you’re doing so well in general that a lot of people just can’t see the fatigue or the how tight your arm feels or different things, which is oftentimes really challenging. But if you put it even, you know, towards like an orthopedic injury where somebody has like a shoulder surgery or a knee surgery, typically they also have like that new one hundred percent where it’s you know, it’s never gonna it’s hard to have it feel a hundred percent like it was before. There are certain instances where somebody might make this miraculous recovery. It does happen. Maybe they’ve had a TIA, a mini stroke, or you know, just made this miraculous recovery. Those those people do exist and it does happen. But what I find in the stroke community that happens a lot is there’s this everyone wants to compare themselves to other people, or they’re they’re wanting to get the answers from things, but there is no crystal ball on these recoveries, you know, for for neuro issues. It’s more like let’s see how it progresses in one month, three months, six months, a year, and then just continue to track because it is a lifelong issue that you have. have to manage and and continue to, you know, have things come up over over time. So yeah. BIll Gasiamis (14:14) Yeah, I agree with that. So this next question I thought about how I’m gonna ask it a lot. So I’m gonna ask it just the way my gut’s telling me to ask it, which is how much bullshit is that you’ve reached the plateau? Kory Langwell (14:31) yeah, that’s a that’s a fun one. I I love the I love the the BS part of that. yeah, it’s tough. I mean, you can see a lot of times what you’ll see is like there’s almost, you know, you think of plateau as like a flat line. And a lot of times what we do see is you’re there’s still room for progress. Like maybe somebody’s feeling like they’re 60% back to their normal self. Well, if we can get you to 65%, would you take that? Like most people would say. You know, it’s either sixty or sixty five percent. Like, yeah, let’s do that. But a lot of times what I see is Progress has just slowed down, they get upset, you know, the doctor’s like, whoop, this is as good as it’s gonna get. This is where you’re at. You’ve plateaued and you’ve entered a maintenance stage. And what I often see with that is it’s that’s the time to shift something up, mix something up, do something different. so what we like to do is take into account what kind of audit what somebody’s doing when their exercises, their daily routine and all that, and then shift things in some certain way and reassess in six weeks to see if we can progress that or make any other changes. So just like with any other training, like if somebody was a bodybuilder going for a competition or a professional athlete, we take that kind of same approach to our stroke recovery. We call athletes in general. Like they’re life athletes, you know. So we wanna help people feel as independent and as strong as they can. So yeah. BIll Gasiamis (15:50) That’s a great mindset shift, right? So if you consider yourself somebody who’s injured, somebody who’s never gonna be the same, all that kind of stuff, well, it might be accurate, but it may not be helpful in the way you approach your recovery. But an athlete, that’s very cool. Now I know some people say what an athlete runs on a track and field you know, facility. An athlete does this, an athlete does that. Well, Maybe, maybe they don’t, you know, maybe you can be your own version of an athlete that allows you to think about that constant and never ending pursuit of getting better and improving. And whether you’re getting better and improving your physical side or your mental attitude or your emotional side or your or your nutrition, you know. Community and Support in Recovery Athletes have all these things that they always constantly forever focus on and their gains come from, you know, that really last part, which is almost unattainable, but it’s about going for it. It’s about going for the last one percent. And then reflecting back, like you said, maybe twelve months later and going, Look how far I’ve come, rather than look what I can’t do or look what I haven’t achieved yet. It’s like, look what I have been able to achieve. That’s Kory Langwell (17:03) Yeah. Yeah. Yeah. And that’s where and that’s where tracking comes into it. Are there, you know, your what what are your BIll Gasiamis (17:15) Such a different mindset. Kory Langwell (17:21) you know, your KPIs, your key performance indicators that you’re looking into as far as, hey, I was only lifting one pound with my arm and now I’m do lifting three pounds. Like that’s huge improvement in a, you know, what however long it’s been. So those whatever you’re tracking, it helps to you know, it could be your diet. Am I making good choices eighty percent of the time? Am I so making sure in like all of your life assets assets and that or facets of life, that’s what we try to do as well. And like you said, mindset, movement, muscle, all that. all those things together. we we you know, tie all those things into our our program. And I think everyone needs to do that as far as, you know, their strengthen those the mental muscle, the physical muscle, you know, they’re just as important. And having that support, whether it’s with a coach or whether it’s with family, friends, outsiders, you know, other stroke survivors, it’s really important. So BIll Gasiamis (18:14) Yeah, community is the I think biggest thing for me. because then with the right community, the one that I’ve created for myself, at least I get to talk about the things that bug me about what happened to me with people who one hundred percent understand it. And then that way, even if we’re different in our attitude in the way we go about things, at least we understand. Kory Langwell (18:35) Yeah. BIll Gasiamis (18:45) And you’re totally being heard. Do know what mean? Like it takes one minute to listen to the story of a stroke survivor and to fully understand where they’re coming from because they’ve been through a a similar, a very similar experience to to myself. Kory Langwell (18:52) Yeah. Yeah, yeah, absolutely. for sure. It’s so true. I mean, as a therapist, I I never really I mean, I knew there was a mental toll to it, but having worked with people for, you know, they come on and they’re with us for several years, you really see the mental aspects, like the ups and downs that occur with that. And it’s so huge to you know, important to to focus on that as well. So and not lose sight of it. So those silent symptoms of the stroke, you know, like we were talking about as far as the the emotional aspect or other things of that. So yeah. BIll Gasiamis (19:26) Yeah. Yeah, one of the biggest complaints that I get from stroke survivors, not about their spouse, but about people about people who haven’t had a stroke, right? So often it’s the spouse that gets the raw end of the stick. But it’s that they just don’t understand me. And it’s so true, right? There’s no way that that person can understand you unless they’ve had a stroke, and we do not want that for them. That’s better that they don’t understand you and that you have to learn how to explain yourself in a way Kory Langwell (19:53) Yeah. Yeah. BIll Gasiamis (20:04) that gets the message across even if they don’t get it. Like it’s okay because they’re never gonna get it. We don’t want them to really ever get it. What we wanna do is accept that they can’t understand something that they have never experienced, which we don’t want them to experience. Kory Langwell (20:20) Yeah, that’s so true. I mean, the it a lot of times it comes from a good place. They’re like, just get up and move. Why are you so tired? or you know, things of that nature. And it y you’re right. They just they don’t understand it. It’s it’s tough. There really should be more caregiver support and education. I’ve tr I’ve strived to do that on my page or on my different resources that I’ve included on my bio. But yeah, it’s it’s in sh it’s a challenge for people to to see the whole picture and the recoveries process that’s going on with that. So yeah. BIll Gasiamis (20:51) Yeah. How common is foot drop? Kory Langwell (20:56) yeah. Strokes you you do see it a fair amount. it’s what I see a lot of times with that. You know, when in the hospital, a lot of times I don’t like to immediately put somebody in like an AFO. Everyone knows ankle foot orthosis and stuff like that. but it’s something that I like to see how the body reacts initially to to the the weaker ankle or whatnot, and how is somebody compensating? So you’ll see somebody, you know, try to march their leg up to clear their foot through the gate cycle, or they’ll kick their their leg out to the side so that they don’t drag their foot or their toe. so I like to see. See what’s going on for the first week or so before we start trying to, you know, put a bunch of equipment on somebody. But honestly, it it’s it’s pretty common. it just depends on the nature or severity of the stroke. Most muscle recovery starts proximally, meaning like at the hip and then works its way down, or in the shoulder and then works its way down to the hand. so the ankle and the hand are usually the last to recover. but yeah, so it’s obviously it’s very noticeable on somebody’s walk gate or whatnot if they have it, or you know, as you just see their AFO and you’re like, that guy’s got foot drop, most likely, or whatnot. So yeah, just trying to figure out where’s is there are there other weak links up the chain and the knee, the quad, you know, your your your glutes, your hip, what other areas could use some help to help you get that leg through and help you be more independent? So BIll Gasiamis (22:28) Mm. Kory Langwell (22:29) really treating the whole ankle or the whole walking pattern, not just the ankle or the foot. Cause we a lot of times we get laser focused into one area after a stroke like my hand or my foot, but we gotta look at the whole body. So yeah. BIll Gasiamis (22:41) So there is a conversation that happens again in the community about whether I should be wearing AFO or I shouldn’t. And you often hear people saying, I got rid of my AFO. it was causing me to walk badly or incorrectly and it was decreasing the muscle activity in the correct way. Kory Langwell (22:51) Yeah. Yeah. BIll Gasiamis (23:08) And then you hear the exact opposite. Well, you know, you should definitely have an AFO so you don’t trip over, you don’t do this, you don’t do that. Like, how do you determine that whole should I or should I not have an AFO? And do some people definitely need an AFO? And then also are there some people who can transition out of an AFO? Kory Langwell (23:20) Yeah. Yeah, it it really is with a lot of neurotype issues, it it really does depend. You’ll hear the answer, it depends a lot of times in the neuro world, neurological issue or you know, in the stroke world. But on a case by case basis, it’s really how does somebody look? How independent are they with and without it? How much strength do they have in their the muscles on your shin and on the outside of your leg that help lift your ankle up? is it something that maybe you just wear it when you’re outside? And then when you’re inside the house, you’re getting that input. with your shoes off. I I really liked the shoes off, you know, kind of full input on how your foot’s moving. You can really see it visually, get some feedback there on what’s going on. So it it and it can change over time. Maybe somebody ditches it after a while or maybe they w they know like, hey, I’m gonna be going on this longer walk. I’m gonna use my AFO so I don’t get as tired because it can be more taxing and energy draining to have to, you know, lift your leg up more, kick it out to the side or whatnot. So we’re really trying to figure out what’s the best quality over quantity for for most folks so that they’re not overdoing it, but they still are getting you know, the appropriate amount of feedback and and to help them live their life, be as independent as possible. So I’m not against or for it. It’s just wanna it depends on the person. So yeah. BIll Gasiamis (24:45) Sounds like it’s a tool to be probably continuously assessed and determine its usability and then also for some people determine whether or not it’s short term, long term thing. And then also keep looking at it. What I seem to also see is people get told something, they do it, and then they do it for a long, long time and nobody kind of ever intervenes a year later to say, where are we at with that? Kory Langwell (24:51) Yeah. Yeah. It you know, it it’s it’s good to take it off every once in a while if you’re especially if you’re in safe environment and just reassess things, you know, on your own or with a therapist or whatnot. That again gives new input and sensory, you know, feedback to your brain of like, what’s going on here? And that that’s a chance for that neuroplasticity to occur, which you know, is a is a is a big buzzword in the in the neuro world. But yeah, so we’re just trying to create those environments and those chances for, you know, things to improve and and reassess. assess things as as you’re going along. So yeah. BIll Gasiamis (25:49) Can you explain to me briefly if you can, like what happens with foot drop, why does it occur? and why don’t I hear about the opposite of foot drop, which is the foot changing and going in the other direction? The Impact of Electrical Stimulation in Rehabilitation Kory Langwell (26:06) Yeah. so your your muscles on your shin, you know, like those those are the ones that people get shin splints on from working out or whatnot, your anterior tibialis muscle, those are a prime mover of lifting your foot up. And oftentimes the feedback and the timing, the coordination down to those muscles is just weakened or impaired. So you’ll see a lot of issues with that. You also have muscles on the outside of your shin. They’re called everters. So they evert or turn the foot out. So the combination of those everters and then the dorsiflexors that lift the foot up, those muscles are the two prime movers of that motion. They’re oftentimes affected with different strokes. And then so a lot of times what we end up using is like things. like electrical stimulation. I have a really good video on my YouTube, about eight to ten minutes long on how to set that up. but you can You c I I see a lot of good impact with the with the E stem, whether somebody’s laying down or sitting, or then there’s other things like the bioness for the leg and the arm, but the one for the leg to help with the timing and coordination, all that, all those things that go into it. So it’s just not just weakness, it’s that timing, coordination, balance, all those things combined. So yeah. BIll Gasiamis (27:19) Got it, got it. So you’ve seen some positive, helpful, supportive kind of outcomes from those electrical stimulators at like Bioness and other other types. Kory Langwell (27:33) Yeah, yeah. I’ve even like I’ve I have one that I use with clients that I I bought on Amazon for like forty bucks because the the range is anywhere from thirty to forty bucks up to like hundreds of dollars. Or, you know, the Bioness is you I think they can get that covered with insurance, at least a partial bit of it, but those are a lot more expensive. like thousands of dollars from to my knowledge. But I what I’ve seen is I don’t see a huge difference between some of those cheaper versions and then the larger ones. some of the bigger ones, like the Bioness, you do get a little more feedback or like that since like it will come on at a certain point of your gait cycle. So it’s like, lifts the toes at a certain point. helps you go through whereas versus you know a standard ESTEM unit, you’re usually it’s on for like 10 seconds, it’s off for 10 to 30 seconds depending on the settings. So but as an exercise tool in the general, in general, if somebody’s having issues and they have good sensation to that area. So you don’t want to put it on somebody that like can’t feel their leg or whatever. But it can be very beneficial at like getting that sensory and then the motor or muscle input back to that area. So not saying it’s going to get to that 100%. But it’s gonna help you. it oftentimes does help people, even, you know, if it’s ten to fifty percent better, great. You know, that’s a huge difference with somebody getting around. So yeah. BIll Gasiamis (28:53) Okay. So worth people considering the possibility of getting a forty dollar version just to sort of try it out and see whether or not it might be supportive. And then if it is and they want to get something more expensive, then go f go from there. your homework after this conversation is going to be to send us the links to every single thing you mentioned. So we can put it in the show notes and everyone can have a look at it. Now, with walking, Kory Langwell (29:12) Yeah. Yeah, absolutely. Walking: Quality Over Quantity in Recovery BIll Gasiamis (29:23) I’m of the I’m I I’m I’m in the camp of do more in the from the perspective of if you’re only walking for a minute, try and get to two. If you’re walking for two, try and get to four and so on. And then if you can get to thirty minutes or an hour at some stage, doesn’t matter when, then that’s even better. but when we started that conversation about Kory Langwell (29:39) Yeah. BIll Gasiamis (29:53) you joining me on the podcast and we share ideas about what we’re gonna talk about. You came back with me with regards to something about walking that people miss that could mean that walking further, longer, and more could actually be causing a problem. Tell me about about walking and the things that we can run into that make well, not things worse necessarily, but Not from an exercise perspective, but from a rehabilitation’s pers perspective. Understanding the Stages of Recovery Kory Langwell (30:20) Yeah. Yeah, I think it there’s a little differentiator in there. It’s like where what stage are you at in the recovery? So if somebody’s in that really acute stage, it’s you know, pretty fresh on the stroke, maybe it’s like somebody less than a month post stroke. We don’t want to get to the point where they’re just like you know, nearly exhausting themselves every single walk, you know, so there’s a time and a place for that. So you know, if somebody can only walk like five steps, we don’t want to go try to, you know, you’re gonna walk 25. And like you can do that every now and then, but don’t do it on like back to back days. Don’t do it on like back to back therapy sessions or whatever. So there’s a there’s a combination of like early on we want to make sure things are good quality. And then as we get moving forward, we want to progress in a fashion that’s comfortable and not over Taxing the neurological system, because a lot of times, as you know, fatigue plays a huge role in that. And how is that affecting you? Are you like you went for a super long walk, but now you’re down for the count for two days or you know, at least a day. So you know, walking a hundred feet can feel like a marathon early on. So it’s just making sure that you’re getting the right feedback, that accountability, support, where you’re it’s quality. in not just overdoing it. So I find that a lot where people want to do a ton of reps or like they’re doing an exercise, like they’re trying to lift their arm up, but they’re doing this the whole time, you know, and I’m like, you’re just you’re not lifting your arm, they’re just like tiring out their trap muscle as opposed to like some of the the delt or bicep or different areas. So like you’re just gonna get really bulky but traps up here, but you’re not really necessarily helping yourself versus if you did good quality and like keep that shoulder down. I’m just using that as an example. But for walking, you know, same thing. Like are you using a mirror for feedback? To see, like, I’m actually, I’m every step, I’m kind of falling off to the side. Why is that? I’d rather like have somebody walk 50 feet really well than like 150 feet terribly, you know. So it’s and that that again goes into more of the acute stage. Now, if somebody’s sub-acute, more of a chronic, it’s been 10, 15 years, go for it. Like, if you want, if you feel good about it, you’re not overtact taxing yourself, getting overtired or anything, you know, do what you can. Walking is one of the best exercises for you. I also like I I’m a big fan of walking backwards. So in a safe area like by the kitchen sink or a hallway or something, it just challenges your mind and it’s a really good balance exercise for somebody post stroke or with any neurological issue because it just told you you see somebody try it the first time, they’re like, What do you want me to do? Walk backwards. And then there’s tons of ways you can adjust the the intensity on that as well. So yeah. BIll Gasiamis (33:01) So also I remember being in outpatient rehab and feeling like I actually wasn’t able to walk well. And then the therapist saying, Well, why don’t we just record it and have a look at how you’re walking? And it was also about running because I I wanted to run, but I didn’t want to run marathons. I just wanted to be able to run across the road if a car’s coming or something. And I said, Well, I’m a bit concerned about how that Kory Langwell (33:15) Yeah. BIll Gasiamis (33:30) goes ’cause I don’t want to injure myself running, et cetera. And well he said, Well, why don’t we do a run, I’ll record you and I’ll then we’ll break it down and I’ll show you what you’re doing or what you’re not doing. And it turns out that my running style was fine. What wasn’t fine was the feedback that I was getting because it was completely different to the previous thirty seven years of my life. And I and because it felt different and my brain registered it differently, it It was scary. Like it was like, well, this doesn’t I’m gonna probably injure myself is how I I thought it. But when I saw the video, it was completely different. And sure, there was some instructions still about how to do it correctly, what I might be able to improve, especially with my left leg, but the but the overall picture was more positive than I t made it out to be. And that’s the challenging part. Sometimes we think we’re less capable than we are. Kory Langwell (34:06) Yeah, yeah. Yeah, and that’s why the visual feedback is so important, whether you record it with your cell phone or you know, just getting the real time feedback on with a mirror or something like that. It’s you know, you see that used in therapy a lot because you may not notice that you’re doing something and just having somebody tell you that isn’t gonna help as much as if you’re somebody’s telling you plus they’re showing you what you’re doing. Yeah, that that can be a huge, you know, help of like, you know, that I can feel that now. It’s good biofeedback. I can, you know, move on from there. So yeah. BIll Gasiamis (35:01) Yeah. And so it sounds like there’s two parts to that conversation. Is sometimes we think we’re doing it better than we are, and sometimes we think we’re doing it worse than we are. So it’s really important to have somebody assess you or at least give you feedback and give you the opportunity to check your assumptions about yourself and then also to check via perhaps a recording to check, you know, how you are actually doing things. So you can see it from Kory Langwell (35:10) Yeah. BIll Gasiamis (35:31) their perspective and then you can adjust as you’re going forward. Kory Langwell (35:35) Yeah, absolutely. BIll Gasiamis (35:37) So what about falling? That’s a huge issue after stroke. I fell quite a few times after surgery. The first time I fell, Kory, was about I don’t know, less than twenty-four hours after I woke up after brain surgery. And the nurse said to me, Have you been to the bathroom to movie bowels? And I was like, No, I haven’t been anywhere. And she said, Well, great, get up, I’ll let I’ll help you. get there and now she was a lot smaller than me and a lot thinner framed and she said just put your arm around me and I’ll help you get to the bathroom. Okay, cool. I did that and when I stepped out onto my left leg, from the left side of the bed, as soon as I put weight on it, without her having any idea, I completely fell straight to the ground, in the ward, screaming Kory Langwell (36:32) no. Yeah. Yeah. BIll Gasiamis (36:36) I’ve got a fresh h scar and patch on my head from brain surgery literally twenty-four hours ago. so it became quite a concern after that because it was the first time I realized that my left side doesn’t work. And it was the first time I realized that th falling after a stroke with a cr a fresh craniotomy and all that kind of stuff is also very dangerous, right? So when I came home Navigating the Challenges of Falling Post-Stroke Kory Langwell (36:37) Yeah. BIll Gasiamis (37:04) I was pretty independent and I felt really good about the fact that I was able to walk on my own. but when I got up from the couch one time and many other times when I’ve fallen, when I got up from the couch on time, I forgot to connect my new leg to my my standing up, my getting up from the couch. I had just eaten a sandwich. It was in a plate. I was the one that went and made the sandwich, sat down and started eating it. And then as soon as I finished it, I went to get up to take the plate to the sink. And my left leg wasn’t aware that it was on the ground. And I fell immediately. And I dropped the plate, I broke the plate, I smashed my ribs on the arm of the couch. I thankfully didn’t injure myself terribly, but it was a close call. And I always after that, I always made a point and still do in the morning when I wake up to get out of bed. Kory Langwell (37:41) Yeah. Wow. Yeah. BIll Gasiamis (38:01) make sure my foot is on the ground before I stand up so that I don’t lose balance and fall. So that’s my that’s my story about falling, but also it’s very common in stroke survivors. I hear that a lot. Tell me about why falls happen after stroke. Kory Langwell (38:05) Yeah. Yeah. Yeah. You know, first off it Kinda hurts my therapist heart to hear that what you know, the nurse and you will fall in there. That’s where I’m like, he needed a PT evaluation to see how strong his legs are, where his, you know, sensation is and all that. Usually when we get somebody up, we want to make sure they’re safe at the edge of the bed. And then maybe we’re transferring just to like a a bedside commode in the the first time. And then you’re you you check that box then. We start moving towards walking once we make sure it’s safe. But sometimes the nurses get a little gung ho with things and get a little excited. we try to stay in our lane and, you know, just do the That PTS needed. but as far as like, you know, making sure somebody’s safe, it’s creating the right environment for them that, you know, like I mentioned, making sure they’re strong enough with their legs to, you know, and the most people will know as they started physical therapy what level they’re at, how much help they need, all those things. So, and then not over challenging somebody where we’re doing like very advanced balance exercises or doing very, you know, doing three tasks at once or like you carrying that dish, you know, and that’s a more your brain is like thinking, we’re good and I’m just gonna carry this dish and I’m gonna go turn off the TV while I’m getting up or whatever. And your brain’s like, nope, no you’re not, and you just fall over. So it’s like creating, you know, those too many environmental stimuli probably and then just where it kind of I don’t tricked your brain into to not focusing on where your your leg is at. We call that the proprioception or just realizing where your joints are, your limbs are in space. And sometimes that can be very affected after strokes. So we just wanna, you know, see how that looks, see how you’re moving, and and you know, go from there. So yeah. BIll Gasiamis (40:08) You probably describe that better than anybody, actually. Proprioception is my is a challenge that I have, but nobody ever connected that to what you just said, too many things happening at once. And it was exactly that. I had a plate, I just finished a meal, and my goal was to get the plate back to the sink safely without dropping it. And it was my my attention was Kory Langwell (40:33) Yeah. BIll Gasiamis (40:36) diverted away from making sure my leg was in the right position for me to stand up and was the muscles were activated, which I had been doing every day before that, right? I’d been making sure. But right now I had a plate in my hand and it was get up without dropping the plate. Kory Langwell (40:37) Yeah, Yeah. Yeah, yeah. Yep. Yeah. Pun pun intended, step by step, right? Just looking into like, okay, my feet are on the ground. I am able to push myself up to stand. Now we’re gonna take a step slowly, you know, go through that. So yeah, it’s it’s making sure everything looks appropriate and is, you know, safe for that specific client. So yeah. BIll Gasiamis (41:12) In my case I think now reflecting back on it, it would have been better if I’d gotten up and then reached over to pick up the plate and then moved to towards the the kitchen sink. And I think I was at home alone that day. And again, I screamed because before I knew it all was on the ground. Kory Langwell (41:27) Yeah. It happens. Yeah. Yeah. Setting Realistic Goals for Recovery BIll Gasiamis (41:35) It’s a very interesting thing to reflect back on it. under these sort of conditions where you and I are talking about things that seem they’re very glossed over. They’re not often spoken about in detail and people miss the the point. And sometimes people think I can’t do something properly, therefore I’m not gonna do it at all. But with regards to walking, what’s the best thing to do? about a walk that you haven’t been able to get back to the normal sort of style and and feel uncomfortable about doing. Some people will go, well, I’m opting out, I’m not gonna do that anymore because I can’t do it properly. It’s too difficult or it’s uncomfortable. Kory Langwell (42:21) Yeah. Yeah. I think it’s making goals that are you know, you hear about those specific, measurable, attainable, realistic time frame, the smart goals. So making sure that applies here. So It you gotta be able to walk before you can run, like with anything in life. So and that’s just you know, symbolic quote or whatnot, but you just wanna be able to do stuff that you can be working towards, but it’s also not so far out there that it’s like really hard. And then I see a lot of times people move those goalposts on themselves too much where they’re like, I got here. Now it’s like I wanna, you know, it’s you got to celebrate those small wins and then go from there as like far as you know, moving forward. So we had a client recently there. Doctor told them they were never gonna walk again. And literally, like they our therapist showed up, the patient was in tears, and then they walked 70 feet with our therapist. And it was all because it was a doctor that didn’t know them. They did like some reflex testing and said, you’re hyporeflexic, you’re never gonna walk again. And then literally that same day walked 70 feet. I was like, I hope you go back and tell them, you know, that that you missed that. So it’s BIll Gasiamis (43:15) Mm. Kory Langwell (43:36) really just making sure that you’re creating these sustainable goals that You know, and not letting people like that doctor that may not know you, a family member, you know, get in your ear and and cause these things that are detrimental to your your progress and take it in the right way. So yeah. BIll Gasiamis (43:55) You can’t actually answer this and I’m putting you on the spot, but I’m gonna ask it anyway. Like I assume that doctors, therapists, everybody is about rehabilitating, supporting, helping people and all that kind of stuff. I I not assume they definitely are, right? But what do you think is behind a questi a statement like you’re never going to X again? Like I hear that so, so much and I thought that by the time we get to twenty twenty six that that won’t be a thing that I hear about so often. Like, but I I don’t think it comes from being nasty or trying to give people setbacks or whatever. But do you have a sense of what that might be? Is it training? Is it a lack of training? Kory Langwell (44:30) Yeah. The Role of Medical Professionals in Rehabilitation I think yeah, you see a lot of like GPs, general practitioners, they don’t really have great training in like neurological rehab. So if it’s a PM and R doc, like a physical medicine and rehab doc, I find usually they’re a little more open-minded or or willing to s you know see the the progress or or whatnot over time. If you go into a doctor’s appointment, you show up in a wheelchair and it’s been, you know, six months, the doctor’s probably your general practitioner is probably gonna be like, well, this is what it is. It’s been six months. And I think some of that is from old research that came out that you can’t make progress after six months to a year, which was more because they just stopped therapy, they stopped doing things and you know, didn’t see progress because of that. So it’s, you know, yeah, if you don’t do anything and you just sit on your butt, all day you’re you’re not gonna see progress or you’re not gonna change. So but yeah as far as from a doctor’s standpoint it it can also be case by case with the doctors as far as their own experience and whatnot. And I don’t think necessarily they ever mean like harm or anything. Maybe they are trying to be realistic with clients as far as like this is what I’m seeing. I don’t think you know, the chances of this are slim, but they they it’s probably just a way of wording it better versus saying you’re never gonna do something again because there’s so many different things that are coming out, like research wise, treatment, you know, like things change drastically now. so it’s I I just like to to leave a at least leave the door open for people to see that improvement. So yeah. BIll Gasiamis (46:16) And walking doesn’t have to be the way you walked before. It could be a different version. It looked differently, feel differently, but it can still be walking. also I think it’s from ignorance, right? And again, ignorance, I don’t throw that out as a way to attack somebody, but it’s like literally that person hasn’t been in the space where Kory might work. They haven’t been in a space where they have seen people overcome some difficult challenges. Kory Langwell (46:23) Yeah. BIll Gasiamis (46:41) So they just make a assumption based on old thinking or something they heard in the past or old research that just stuck. And they’re just telling you, your job, your responsibility is to find new research to overcome that challenge because that research, it’s so bad if there was some and if they disseminated it to all the population in the medical community, and that has been continued to be passed on. I mean, that is so crazy that it persists and now. I just want to encourage people, do not believe anyone that tells you, A, you’ve hit hit a plateau, B, that you’re never going to do something again. And even though that might be true, just don’t believe it because there might be a technology around the corner that happens to solve that problem for you. You just don’t know about it yet. And always work towards the solution rather than focusing on the problem is kind of how I see it. And that’s generally what you guys tend to do. You guys tend to help people focus on. Kory Langwell (47:27) Yeah. Yeah. BIll Gasiamis (47:41) How do we overcome a problem? What’s the solution to this? Kory Langwell (47:46) Yeah, I think using it as motivation is is huge. So like you can take anything somebody tells you, you can take it one of two ways. And if you let it get you down, that’s up to you. Or if you’re like, Okay, I take that feedback, I appreciate it, but I’m not gonna accept it and use it as motivation to to strive to do better and move better. Like that that’s up to you. and who somebody is in their own, you know, life. So I always tell people it’s like, Well, what do you want to work on? You know, if some people are like, I don’t wanna do this anymore, I don’t wanna exercise, it’s like that’s up to you. So And other people they’re like, I want to push as hard as I can, I want to do what I can do. And so it’s really, you know, up to the what that somebody wants to do with their life and their progress, their recovery. BIll Gasiamis (48:28) Kory, it’s been an awesome conversation. Thanks so much for joining me on the podcast and saying yes when I reached out to have you on here and share your wisdom. Can you tell me where can people go and find th information about you? Kory Langwell (48:44) Yeah, so our our main website is unlimitedpotential.biz and you we have a health coaching page on there where people could message me on there if they want. I’ve had some people reach out. I’m pretty active in TikTok on on like DMs if people in my private messages of people reach out there as well. Dr. Kory, K-O-R-Y, stroke recovery PT. and then I’ll we’ll try to get you the handle there, the links on all that stuff. Those are probably the two best ways to reach me. I will say it’s really hard to give specific advice over a text or an email or whatnot. So I and there obviously I understand like there’s a lot of people that have financial issues or they they want the free advice or whatnot, but it’s just it’s really hard as a therapist to give a lot of that. I try my best and I can’t reach everyone doing that, but we really are able to to make a difference when we do work with people one on one. So yeah. BIll Gasiamis (49:36) Yeah. There might be programs that people can look into that you are offering either in house or somewhere else. That’s probably why I would encourage people to reach out to get an answer about your specific issue. Dr. Corey’s not going to do that. just like many people can’t answer a specific question about a problem that you may or may not have un unless they have information about your data or you know, they’re your physician or they have your scans and all that kind of stuff, that’s not gonna happen. But that’s okay. people can still follow you because your tips on TikTok are really cool. They’re on the mark and that’s where I love listening and learning from you. Kory Langwell (50:16) Thank you, I appreciate it. I’ll keep coming. BIll Gasiamis (50:19) Yeah, definitely keep them coming, man. it’s been a great thing, this social media thing because it brings information to people that otherwise wouldn’t be able to access it. Some people might be stuck with the doctor who said, You’re never gonna do this again. And that would be the most terrible place to be stuck and have nobody else to kind of throw a spanner in the works in that type of thinking and then suggest something more, more hopeful, more positive. Kory Langwell (50:34) Yeah. Yep. Yeah, absolutely. And it’s always good. I mean, I learn from stroke survivors all the time on what they’re going through. And it’s just, you know, it’s everyone working together around the world now. So I’m in I’m in California and we have, you know, like we’re talking you’re in Australia. I’ve talked to people all over the world now and it’s it’s just been great to to open those doors to a lot of people and you know, at least have conversations with them. So BIll Gasiamis (51:09) Doctor Kory, thank you so much for joining me on the podcast. Kory Langwell (51:11) Yeah. Thanks. Thanks for having me. BIll Gasiamis video 25, image (51:13) Well, that was Dr. Corey Langwell, Doctor of Physi

El futbol base femen

L'exemple sempre va lligat a la idea i en aquesta ocasió la Fira Femenina de la Ciència i la Tecnologia disposa de la científica lloretenca Montserrat Palaudelmás, doctora en Biologia i Responsable de Qualitat de Laboratori d'una farmacèutica, per mostrar tot el que la ciència pot oferir a les nostres joves. Llicenciada i doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona, la científica lloretenca va iniciar la seva carrera a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), on va treballar com a auxiliar de laboratori i va fer la tesi doctoral, consolidant una base sòlida en recerca aplicada. Ha continuat formant-se de manera constant i ha desenvolupat la seva trajectòria en l'àmbit biomèdic i industrial, treballant com a Investigadora Sènior a Grífols i actualment com a Responsable de Qualitat al Laboratori a Bioiberica. Ha participat en publicacions científiques i de divulgació, construint un perfil que combina recerca, indústria i transferència de coneixement. Una trajectòria que mostra com la constància i la curiositat poden obrir camins reals en la ciència i servir d'inspiració per a les joves. «Estem en aprenentatge constant, és una feina que mai acabes d’aprendre completament» Montserrat Palaudelmàs La recerca de respostes i el diàleg permanent amb altres companys de professió són trets fonamentals de la tasca científica. El progrés i el desenvolupament personal, dues de les recompenses. «Aquesta feina m’ha permès viatjar molt i conèixer molta gent, però també m’ha ensenyat a superar obstacles, a parlar en públic o a demanar-me el ‘perquè’ en molts reptes científics», assegura Palaudelmàs. La ciència és un vehicle per a la innovació i al progrés, però també una manera de viure. Una prova d’obstacles que fa a les nostres joves més analítiques, resolutives i coneixedores, i aquesta idea és inseparable de l’exemple de Montserrat Palaudelmàs.

Avui dimecres expliquem que 10 famílies d’hotelers participen en l'exposició que ha marcat la transformació turística de Lloret de Mar. Aquest dimarts ha obert les portes a la Casa de la Cultura una exposició que posa en valor la història de les famílies hoteleres i el seu paper en la transformació de Lloret de Mar en una destinació turística de referència. Estem parlant del Rigat, Rosamar, Delamar, Santa Marta, Annabel, Xaine, Acapulco, Guitart, Cleopatra, i l'Azure de la cadena HTOP. L'exposició l'ha elaborat l'Arxiu Municipal de Lloret. La mostra inclou tota mena de documents, fotografies, objectius i obsequis que els turistes van regalar a les famílies hoteleres. Una de les parts més destacades és el recull d'anècdotes i curiositats vinculades als establiments de Lloret de Mar. Avui en sabem unes quantes. Altres temes d'interès: Turisme: El seminari sobre Arxius i Turisme comença aquesta tarda a Lloret de Mar. En la seva segona edició fa una atenció especial als allotjaments turístics, des de la pensió familiar fins al resort internacional. Hi ha un centenar d'inscrits i 30 comunicacions. Infraestructures: Recordem que aquesta tarda hi ha la consulta sobre l'avinguda de Vidreres i una xerrada sobre com es desenvolupa el cervell adolescent al Teatre. Esports: Fem un apunt del Club Esportiu Judo Lloret, que ha aconseguit cinc medalles d'or aquest cap de setmana, en el Campionat Internacional de Judo Sa Palomera, a Blanes. Cinema: Donem veu al cineclub Adler per saber quina pel·lícula projecten aquest dijous i escoltarem més dones que ‘Són Aurora', amb un perfil científic per inspirar nenes i joves.

Trump ha comparat l'alto al foc a l'Iran de “pacient terminal”. Conversem amb Rafael Grasa, expert en geopolítica i conflictes armats.

Palantir, Anthropic, Open AI... Estem en mans de les tecnològiques? Quin és el risc?

L'elecció de Prevost deixava tothom bocabadat, però aleshores hi havia un periodista ja s'ho ensumava… Estem parlant de Vicenç Lozano, i avui ens presenta el seu nou llibre: ‘Lleó XIV, ombres sota la cúpula; L'operació secreta del conclave i els paranys del pontificat'

Notes Tens un pressupost personal per controlar les teves despeses i planificar l'estalvi? El Joan, que és un apassionat de l'economia, avui ens proposa parlar d'aquests i alguns altres conceptes bàsics d'economia domèstica. Som-hi! Troba el teu professor ideal de català a italki!

Estem obsessionats amb la missi

L'Orquestra Jove de la Selva torna avui al Teatre de Lloret. En aquesta ocasió, per oferir un concert amb les seccions dels joves més grans de la formació i una orquestra de Noruega. Hi haurà 85 músics a sobre de l'escenari, amb edats entre els 13 i els 20 anys. Plegats, presentaran un repertori que inclourà música catalana i d'altres països com Noruega o Irlanda. Acabaran amb dues peces conjuntes, de temes de Henry Mancini. “Estem fent un intercanvi amb Noruega, els joves van arribar dijous i hem assajat cada dia a un poble diferent”Dolors Vidal L'Orquestra Jove de La Selva fa 27 anys que es va formar, en una unió de petites escoles de música de la comarca. Enguany, els hi espera un any molt intens en què han volgut donar importància als intercanvis culturals dels seus participants. “L’Orquestra Jove de La Selva es va formar fa 27 anys perquè molts pobles teníem escoles de música petites però no podíem muntar una orquestra i per això ens vam ajuntar”Dolors Vidal El concert amb l'Orquestra Jove de la Selva és aquest dilluns, 30 de març, a les 19h, al Teatre de Lloret.

Al 'Què t'hi Jugues!' parlem amb la portera del Badalona Women, María Valenzuela

El "Revoluci

Santi Laiglesia no va escriure els an

El Casal Municipal de la Gent Gran ja ho té tot apunt per participar en la commemoració del 8M, Dia Internacional de la Dona. Tot i que se celebra el diumenge, des del Casal han preparat tot un seguit d'activitat per aquest divendres, 6 de març. Serà a la plaça Pere Torrent. A partir de les 11.30 h, s'instal·larà un tapís de ganxet al balcó del Casal i, a la mateixa hora, es farà una ballada de country, a càrrec del grup Casal Country, amb Romà Ribas al capdavant. Una hora més tard, a les 12.30 h, es farà una mostra d'activitats físiques i balls, que anirà a càrrec dels alumnes dels diferents cursos de l'Escola Dance & Fitness de Lloret i de l'Ainhoa Peris. El regidor de la Gent Gran, Alejandro Pérez, destaca la implicació dels usuaris del casal en la celebració dels actes reivindicatius del 8M. “Estem molt contents de tenir la gent gran que tenim, amb ganes de seguir aportant pel nostre municipi i que aquest creixi amb valors”Alejandro Pérez Les activitats del Casal de la Gent Gran per celebrar el Dia Internacional de la Dona són aquest divendres al matí, a la plaça Pere Torrent.

Al 'Què T'hi Jugues' parlem amb Albert Yarza el dia que hi haurà grada d'animació al Camp Nou a les semifinals de Copa del Rei

Tema del dia Hem guanyat el premi a la innovació dels Premis Martí Gasull 2026 i això ha estat gràcies a tots vosaltres, la nostra audiència. Moltíssimes gràcies a tots els que ens heu votat! ❤️ En aquest episodi expliquem com va ser la gala i com la vam viure. Podeu veure el vídeo de l'esdeveniment a: Gala de la 13a edició dels Premis Martí Gasull (3Cat) Plataforma per la Llengua Guanyadors i nominats La Bressola, xarxa d'escoles d'immersió en català a la Catalunya Nord (Premi Martí Gasull 2026) Cavall Fort, revista infantil en català Centre Artesà Tradicionàrius, centre cultural que treballa per recuperar i promoure la música tradicional La Sotana, pòdcast sobre el Barça CatLletres, projecte de divulgació de música en català Grups musicals Grup de l'Alguer: Gionta i Riccardo (Instagram) Grup de Mallorca: Fades Bonus Fem una mica de safareig sobre coses que van passar durant la gala i la festa. Transcripció Toni Cruanyes (TV3): [0:10] I precisament sobre normalització del català, aquest vespre s'han lliurat els Premis Martí Gasull i Roig, que reconeixen persones o entitats que hagin destacat en la defensa o la promoció del català. Són uns guardons que arriben a la tretzena edició i que ha seguit des de Barcelona Vanessa Petit. Vanessa Petit: [0:25] Fer sentir l'accent ha estat el lema d'aquesta edició, que ens recorda que el futur del català depèn en bona mesura de la implicació social i també del seu ús en tots els àmbits de la vida quotidiana. Però pel que fa als guardons, hi havia tres categories, dues de les quals s'han decidit amb el vot popular. El premi Martí Gasull ha recaigut en la xarxa educativa La Bressola, que promou l'ús del català a la Catalunya Nord i que s'enfrontava en aquest cas a dues candidatures molt fortes, com són Cavall Fort o també el Centre Artesà Tradicionàrius. Pel que fa a la innovació, en aquesta categoria ha guanyat el projecte Easy Catalan, que vol ensenyar el català a persones que no el parlen i ho fa a través de continguts audiovisuals amb entrevistes pel carrer. Aquesta categoria explora noves vies de promoció del català i també hi havia com a candidates el pòdcast La Sotana i el creador de contingut CatLletres. Per últim, el Premi Especial del Jurat, que ha recaigut en l'activista i exsíndic de l'Alguer Carlo Secchi, per la seva trajectòria en defensa del català a l'Alguer. Sílvia: [1:39] Bravo! Sílvia: [1:39] Enhorabona a tothom! Andreu: [1:43] Bon dia, Sílvia! Bon dia, Joan! Sílvia: [1:45] Bon dia, Andreu! Bon dia, Joan! Andreu: [1:49] Avui, episodi superespecial, perquè hi som els tres, això no ho havíem fet mai encara. Joan: [1:54] No! Sílvia: [1:55] Però és que avui s'ho val. Andreu: [1:57] Avui s'ho val. Joan: [1:58] Serà un guirigall. Andreu: [1:59] Sí, no sé… no sé com sortirà, això d'avui, perquè, de fet, no hi ha guió, tampoc. Sílvia: [2:04] No ens cal. Joan: [2:05] No ens cal. No ens ha calgut mai. Andreu: [2:08] Però bé, som aquí per celebrar una mica això que ha passat aquesta setmana, aquest dilluns. Joan: [2:13] Ahir! Andreu: [2:14] Ahir! Estem gravant dimarts, per tant, va ser ahir. Doncs això, va ser la gala dels Premis Martí Gasull. En vam parlar uns quants dies aquí al pòdcast, no? Vam fer campanya perquè ens votéssiu… Joan: [2:25] Sí, sí, sí, sí… Andreu: [2:25] I per tant… Sílvia: [2:25] Moltes gràcies a tothom per votar-nos! Andreu: [2:28] Exacte. O sigui, hem de donar unes gràcies immenses a tots vosaltres, perquè si hem aconseguit guanyar aquest premi, és gràcies a vosaltres! No hi havia un jurat que decidia el guanyador, sinó que era una votació popular. Sílvia: [2:40] I hem guanyat! Joan: [2:40] Ueee! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari.

L'Esplai Capicua celebra enguany els 35 anys i ha preparat una gimcana festiva i oberta a tot el poble de cara al 18 d'abril. El punt de trobada serà a l'Ajuntament, des d'on s'iniciarà l'activitat. Al llarg del matí, els equips, que hauran d'estar formats entre dues i vuit persones, hauran de superar proves repartides per tot el municipi, algunes de caire fotogràfic. Les activitats estaran adaptades a diferents edats i nivells per tal que tothom hi pugui participar. L'equip que aconsegueixi més punts rebrà un premi, tal com ha explicat el responsable de l’esplai, Pau Pérez. “Hem pensat en tres nivells de dificultat perquè no volem que ningú s’ho perdi”Pau Pérez La gimcana finalitzarà amb una botifarrada popular a la Plaça Germinal Ros, a davant del Teatre, amb els participants. El preu de la inscripció és de 4 euros per persona, que dona dret a participar en la gimcana i al dinar. D'aquesta manera, se celebraran els 35 anys d'un esplai que continua creixent. Pau Pérez ha parlat amb orgull de la trajectòria del Capicua. “Estem molt orgullosos d’aquests 35 anys i veiem com es produeix un relleu generacional, el projecte està molt consolidat”Pau Pérez L'Esplai Capicua té, actualment, 120 nens i nenes entre 6 i 16 anys. A més, amb llista d'espera en la majoria dels grups.

Avui divendres informem que la criminalitat baixa un 8,5% a Lloret de Mar als darrers mesos de l'any passat. Les dades publicades pel Ministeri d'Interior mostren una evolució clarament positiva en matèria de seguretat. La davallada evidencia l'esforç en polítiques de prevenció, coordinació i presència policial al municipi. La disminució afecta la gran majoria de tipologies delictives, especialment els delictes contra el patrimoni i aquells vinculats a la convivència ciutadana, que experimenten descensos significatius. La reducció és especialment significativa en diverses tipologies delictives com els robatoris amb força a domicilis/establiments (establiments comercials, empreses hotels i apartaments) amb un 39'7%, i una reducció molt propera al 48% dels robatoris amb força en domicilis. Ho comentem amb l'alcalde, Adrià Lamelas. Altres temes d'interès: Infraestructures: Expliquem que fan obres al carril bici per eliminar la mitjana i fer-lo més espaiós. Estem parlant del tram que hi ha a davant de les pistes d'atletisme. Cultura: Parlem d'un concert que arriba a mitjan de març, a càrrec de l'escola d'Anna Granados, que ens portarà concursants d'Euforia, com l'Aina, en Fredrik o la Lluna, a l'escenari del teatre de Lloret. Ensenyament: Avui comencen les jornades de portes obertes a les escoles i demà una formació adreçada a persones que es dediquen a les cures o al treball de la llar. Les 25 places estan cobertes per dones. Agenda: Repassem els partits que hi ha aquest cap de setmana així com l'agenda que ens situa al teatre. Avui, amb un dels plats forts de la temporada: LA CORONA D'ESPINES de Segarra i dirigida per Xavier Alberti. Totes les entrades estan venudes des de fa dies. Dissabte hi ha KENÒPSIA, un espectacle que critica els grans projectes arquitectònics que trobem arreu, també a Lloret, però que no fan la seva funció. Sovint, estan buits. I diumenge es representa HELLAS amb el grup de teatre EL MIRALL sobre grans personatges de l'antiga Grècia. Dones, totes elles, molt vigents encara.

La Llibreria – Fleca Fenals ha celebrat els 25 anys, com un dels negocis de referència al barri. Tot i que els seus propietaris han tancat el local per jubilació, aquests dies ha rebut el reconeixement de part de l'Ajuntament, per aquesta trajectòria d'un quart de segle. La Llibreria – Fleca Fenals, ubicada al carrer Pere Codina i Mont- són en Matas, la Maria i la seva filla Eva. Aquesta última fa una valoració positiva de 25 anys de negoci, on des del principi han estat ben acollits al barri de Fenals. “Estem molt agraïts, hem donat vida a un barri que, quan hi vam arribar, estava en creixement”Eva Matas L'Eva explica que al llarg d'aquests 25 anys han sobreviscut a molts canvis, com l'aparició d'internet, la venda online o la pandèmia. Però aquest negoci familiar sempre ha tingut clientela fidel. Ho ha explicat la regidora de Comerç, Cristina Aymerich. “Tothom els coneixia, com els meus pares, que hi anaven cada dia a comprar el diari, era un punt de trobada”Cristina Aymerich Segons fonts municipals, la Llibreria – Fleca Fenals serà molt enyorada al barri, amb una família molt professional i amable que ara inicia la jubilació. La regidora fa una crida als veïns perquè comprin a les botigues i comerços de Lloret.

Oncolliga ha recaptat a Lloret 1.971,19 euros a través de la campanya dels Esmorzars solidaris. Una xifra força superior a la de l'any passat, que va ser de 1.260 euros. Per tant, les valoracions que es fan des de la delegació de l'entitat són molt positives, tal com apunta Sílvia Serrano, que agraeix tota la col·laboració rebuda. “Estem molt contentes i volem agrair als deu establiments que hi han participat i a tota la gent que va fer d'un acte quotidià com anar a esmorzar un gest solidari”Sílvia Serrano A més, Oncolliga també agraeix a les merceries El Botó i Margarita, que van regalar les cintes per poder fer els llaços solidaris que van repartir a la campanya. Els beneficis rebuts se sumen a tot el que es va aconseguint al llarg de l'any amb les diferents accions solidàries per poder finançar diferents projectes, a banda de la investigació del càncer. “Aquests diners se sumen a tots els que es recapten durant l'any per poder oferir diferents serveis, com atenció psicològica, assessorament legal, fisioteràpia, préstec de material… i també finançar projectes de recerca per a la investigació sobre el càncer”Sílvia Serrano Recordem que amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer, el 4 de febrer, diversos establiments de Lloret es van sumar a la campanya d'Oncolliga i van oferir Esmorzars solidaris. Després de l'èxit de les dues primeres edicions, l'entitat preveu que la iniciativa es converteixi en una cita anual fixa i que cada cop s'hi sumin més establiments. De moment, aquest any n'hi ha hagut una desena, tres més que l'any passat. La propera activitat benèfica d'Oncolliga a Lloret serà la parada que muntaran a la fira de Sant Jordi, on vendran el braçalet solidari i roses, entre altres coses.

La Karate Driss Academy ha arribat al seu desè aniversari i ho fa amb un gran estat de forma i com una de les entitats de referència a Catalunya, especialment en el karate infantil, amb diversos karatekes cada any que formen part de la selecció catalana. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana, l'acadèmia ha tornat a destacar en el Campionat de Catalunya infantil, que s'ha disputat aquí Lloret. La Karate Driss Academy, que hi ha participat amb 26 competidors, ha aconseguit 21 medalles: 5 ors, 4 plates i 12 bronzes. Les medalles d'or han estat per Mila Rodríguez, Luna Zivanovic, Melany Cristea, Sofía Voicu i Ian Rumi. Driss Labied amb dues medallistes (Karate Driss Academy) Uns resultats molt bons, segons el fundador i director del club, Driss Labied, tot i que reconeix que s'han quedat amb una medalla d'or menys que l'any passat. “Estem molt contents, un any més hem quedat primers en el medaller del karate català i ja van quatre anys seguits”Driss Labied El Campionat de Catalunya, celebrat aquest dissabte al Pavelló Municipal d'Esports de Lloret, ha comptat amb la participació de prop de 500 competidors de diferents punts de Catalunya, entre els 6 i els 13 anys d'edat. Els participants al Campionat de Catalunya infantil (Karate Driss Academy) Ara, els 21 medallistes del club lloretenc participaran a la preselecció que es farà aquest proper dissabte per veure si aconsegueixen plaça per al Campionat d'Espanya. La Driss Academy va néixer fa més d'una dècada, però aquest 2026 celebra el 10è aniversari com a club oficial i el seu director fa una valoració molt positiva de tot el que han aconseguit en aquest temps, en què s'han posicionat com un club de referència, especialment en karate infantil. “No em podia imaginar que podríem arribar fins aquí, perquè la veritat és que el nostre club és dels millors de Catalunya i cada any anem a més”Driss Labied L'entitat compta actualment amb una setantena de karatekes. 14 d'ells, participaran el cap de setmana del 21 i 22 de febrer a la Lliga Nacional, que se celebrarà a Logronyo.

Estem preparats per les llevantades? En parlem amb Jordi Zapata, observador meteorològic

Compareix Pedro Sánchez: en Mohamed Jordi no li acaba de comprar la moto. Estem en fase de pre-alerta: cara a cara entre Mònica Usart i Jep Cabestany. El Nadal serà caríssim: en Salvadoret ens explica per què i l'Angelines ens dona les claus per evitar-ho.

Benvingudes i benvinguts al trenta-unè episodi de la novena temporada de Tots al Blitz! El primer programa en català dedicat a l’NFL. Només queden 4 jornades pel final de la temporada regular de l’NFL i queda molt peix per vendre. Tenim favorits contra les cordes, d’altres que encara no saben com han arribat fins on són i alguns que ja veuen que podran aprofitar les últimes jornades per descansar de cara als play-off. Seguim sense tenir ni idea de què passarà i fent anàlisis una mica d’aquella manera, però el que tinc clar, crec que ja ho podem dir, és que cada setmana ens emportem una sorpresa i jo no li demano gaire més a aquesta lliga. Estem davant d’un final de cicle o és una temporada tonta? Vols la nostra samarreta? Aquí: https://nfl-en-catala.aixeta.cat/ca/campaigns#LDFNNH Apunta't al pick'em d'NFL en català: https://fantasy.espn.com/games/nfl-pigskin-pickem-2025/group?id=2f576645-7bd5-4980-b626-bd3b96da84ae&joining=true Recordeu que trobareu el programa a totes les plataformes de podcàsting habituals, i que ens podeu seguir a les xarxes socials a: Bluesky: https://bsky.app/profile/nflencatala.bsky.social Instagram: https://www.instagram.com/nfl_encatala/ TikTok: https://www.tiktok.com/@nfl_encatala YouTube: https://www.youtube.com/@nfl_encatala Twitch: https://www.twitch.tv/catalunyaradio I també el feed de programes: https://t.co/ZGvItz3DQn I no oblideu subscriure-us al nostre canal de Youtube per estar al dia de totes les novetats!

In this episode of Bay Area Business Radio, Lee Kantor interviews Adamaka Ajaelo, Executive Director and Founder of Self-eSTEM, a nonprofit empowering girls and women in STEM. Adamaka shares her personal journey in STEM, inspired by her Nigerian immigrant father, and discusses the organization's programs that build digital, technical, and leadership skills. She highlights the […]

Estem pendents de la trobada entre Trump i Zelenski, i entrevistem el treballador humanitari i escriptor Jordi Ra

Tema del dia L' 1 de novembre torna el Club de Lectura d'Easy Catalan, i en aquesta ocasió serà amb l'acompanyament d'una booktuber catalana, l'Anna Rosich. No la coneixes encara? Doncs escolta aquest episodi, en què ens explica quin tipus de contingut fa a les xarxes i com són els seus hàbits lectors. Som-hi! Tots els detalls sobre el nou Club de Lectura els sentiràs a partir del minut 23:00 d'aquest episodi i també a: http://easycatalan.org/bookclub Perfils de l'Anna Rosich (@traduintdesdecalella) Instagram (https://www.instagram.com/traduintdesdecalella/) YouTube (https://www.youtube.com/@TraduintdesdeCalella) Blog (https://traduint.wordpress.com/) Vídeo sobre els llibres en català més traduïts a altres idiomes (https://youtu.be/kS66XHiSFR4?si=pzPMHDiMBDwDjDfr) Bonus L'Anna ens explica l'origen i el significat de l'expressió fer safareig. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia a tothom! Aquest no és l'últim episodi del mes, però hem decidit avançar l'entrevista perquè és molt important el que us hem de comunicar, i per tant, com més aviat ho sapigueu, millor. Ja vam dir a l'episodi anterior que al novembre farem una nova edició del Club de Lectura. La primera va ser al març, i tot i que el llibre va ser una mica difícil, tots vam coincidir que l'experiència de llegir un llibre conjuntament i comentar-lo setmana rere setmana va ser molt enriquidora. Aquest cop tornarem a llegir un llibre durant un mes i farem una videotrucada setmanal per comentar els capítols. La novetat és que comptarem amb una persona que ens acompanyarà durant tot el mes. Ella és l'Anna Rosich, traductora, correctora i creadora de continguts. El seu perfil a les xarxes es diu Traduint des de Calella (@traduintdesdecalella, tot junt). Jo fa temps que la segueixo, m'agrada molt el contingut que fa i la manera que té tan propera de comunicar, i per això l'hem convidada a formar part d'aquesta nova edició del Club de Lectura. En aquest episodi, l'Anna ens parlarà de com va començar a crear continguts sobre llibres, li preguntarem pels seus hàbits lectors i ens desvelarà quin és el llibre que llegirem al novembre. Som-hi! Tema del dia Andreu: [1:30] Anna Rosich, bon dia! Anna: [1:32] Hola, bon dia! Andreu: [1:33] Com va? Anna: [1:34] Molt bé, molt bé. Estic molt nerviosa, però també molt contenta. Andreu: [1:37] Re, re, fora nervis. Aquí et pots sentir com a casa. Si et sembla bé, començarem parlant del teu perfil com a creadora de continguts, per a qui no et conegui. Ja he dit que el teu nom a xarxes, el teu perfil és @traduintdesdecalella. Això vol dir que ets de Calella. Anna: [1:54] Soc de Calella, soc de la Calella del Maresme, perquè també hi ha una Calella més cap al nord de Catalunya, Calella de Palafrugell, i de vegades la gent es confon. Jo soc de la Calella del Maresme, que està a 40 quilòmetres, per si algú no ho sap, 40 quilòmetres de Barcelona i també 40 quilòmetres de Girona. Estem al mig, al mig. Andreu: [2:14] Molt bé. Anna: [2:15] Sí. I mira, quan em vaig haver de posar el nom de xarxes, vaig pensar: "Soc traductora, soc de Calella"… doncs mira, no ho sé. Andreu: [2:22] Ja ho tenim. Anna: [2:23] Sí. Andreu: [2:24] Molt bé. Aleshores, ja fa temps que jo sé que existeixes com a creadora de continguts, que et segueixo. Com va ser? Com vas començar? Com va sorgir la idea de fer continguts a les xarxes sobre llibres? Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

El programa "Generaci

Send us a textIn this episode we dive into the world of theatre and cinema in Catalan! You'll learn how to talk about plays, films, and musicals, plus how to describe your favourite genres — from comedies and dramas to horror and fantasy.We'll also explore some key vocabulary for theatre (actors, stage, script, audience) and practice useful phrases in different tenses:Present continuous (Estem mirant una obra de teatre)Past perifràstic (Vaig veure un musical molt divertit)Imperfect (L'ambient era molt especial)By the end, you'll be able to say what you like (and don't like!) to watch and share your cultural experiences in Catalan.We hope you enjoy it!

Benvinguts al "Generaci

Tema del dia El Mike ens va dir que amb l'episodi sobre el sexe ens havíem saltat uns quants passos, perquè abans de tenir relacions amb algú, cal CONÈIXER algú. I com es fa per conèixer gent catalanoparlant? Els assistents del primer episodi amb públic ens van ajudar a reunir diversos consells. Som-hi! Mira l'episodi al canal de YouTube! (https://youtu.be/hXZrSnvJcrM?si=d6mWNnZ8IpRv2pJh) Les vostres preguntes Els participants del Campus van preparar algunes preguntes perquè les responguéssim espontàniament. A veure què volien saber...?! Bonus L'expressió de la setmana Continuem la conversa a partir de les expressions preferides dels participants del Campus. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:17] Com estàs? Sílvia: [0:18] Molt bé! Andreu: [0:19] A veure, què ha passat? Sílvia: [0:22] Sí, és una petita sorpresa. En el pòdcast encara no ho havia dit, però estic embarassada. Andreu: [0:29] Som dos al micro, però tres a l'escenari. Sílvia: [0:31] Exacte. A més a més, aquest pòdcast l'estem gravant des de la llibreria Ona de Barcelona. Això vol dir que, per tots els que estigueu sentint el pòdcast en diferit, podeu veure aquest vídeo a través de les càmeres que acaba de muntar el Joan i, per tant, ens podreu veure a l'Andreu i a mi, que normalment no ens veiem en el pòdcast. Andreu: [0:52] Exacte, és la primera vegada, de fet, que gravem... No, la primera no, perquè a l'edició, a la primera edició del Campus vam fer un episodi en una plaça de Gràcia amb molt de soroll de fons, un episodi improvisat, però clar, la primera vegada en aquestes condicions, no?, amb públic, és aquesta. Llavors, hola a tothom, benvinguts al primer episodi amb públic d'Easy Catalan. Moltes gràcies a la llibreria Ona per acollir-nos. Sí? A la Pilar, a la Montse i a tothom que ens ha facilitat aquest espai. Estem molt agraïts i molt a gust aquí, a la llibreria Ona, perquè és un lloc on el català té una presència molt i molt important. Sílvia: [1:35] Oi tant! I també moltíssimes gràcies a tots els que heu vingut fins aquí, als participants del Campus, també, perquè aquesta setmana estem fent el Campus d'Estiu, i és una de les activitats que estem realitzant, i està anant molt bé, no? Andreu: [1:49] Doncs sí, jo crec que... bé, els tenim aquí davant, participants del Campus, esteu contents, de moment? Sílvia: [1:55] Verd, vermell. Andreu: [1:58] Sí? D'acord. Sílvia: [1:58] Bé, bé, bravo, bravo! Andreu: [2:00] Això és un bon senyal, i també que pràcticament la meitat dels participants són repetidors, han… van venir l'any passat i/o l'anterior, per tant… molt contents! Sílvia: [2:11] Oi tant. Moltíssim, moltíssim! Andreu: [2:14] Encara queden uns dies de Campus. Sílvia: [2:16] Encara. Andreu: [2:17] Activitats per fer, farem un taller de cuina, anirem a Vilanova i la Geltrú. Sílvia: [2:22] Al cine… Andreu: [2:22] Al Castell de Montjuïc. Sílvia: [2:24] I ens ho passarem molt bé junts. Andreu: [2:26] I parlarem moltíssim. Sí. Aprofito per dir que els que ens estiguin escoltant, que no són aquí, aquest episodi també estarà publicat com a vídeo al canal de YouTube del pòdcast, que també té un canal de YouTube. Els que sou aquí, escolteu el pòdcast des del canal de YouTube? Sí…? Sílvia: [2:43] Ai, mira, algú sí. Andreu: [2:44] La majoria no, però alguns sí. Sílvia: [2:46] Alguns sí! Ah, molt bé. Andreu: [2:47] D'acord. Sílvia: [2:48] Interessant. Andreu: [2:49] Doncs sí, Easy Catalan Podcast. És fàcil de trobar. Perfecte. I bé, abans de començar amb el tema del dia, volem fer-vos un anunci, una novetat que tenim per compartir, i és que aquest any, al gener, vam fer un repte de 30 dies, sí? Vam fer una activitat a Discord, que és el punt de trobada que tenim amb la comunitat. Discord és una aplicació i una web que té canals de xat i canals de veu, i allà vam fer un repte on cada dia, durant un mes, hi havia una activitat per fer. Aquesta activitat podia ser escriure un text, enviar una foto, un àudio, compartir alguna cosa, cada dia d'un tema diferent. Doncs, què passarà, Sílvia? Sílvia: [3:32] Doncs que en tornarem a fer un altre! Així que, si ens voleu acompanyar, com ho han de fer? Andreu: [3:36] Doncs, per participar en el repte, que començarà al mes de setembre, encara tenim l'agost per descansar, sí?, vacances, tranquil·litat, però al setembre, si voleu reprendre l'activitat i parlar cada dia, practicar cada dia el català amb nosaltres i amb altres aprenents, doncs us heu de fer membres de la comunitat, potser ja ho sou, des de easycatalan.org/membership, i simplement amb això ja tindreu accés a totes les activitats del repte. Sílvia: [4:05] El repte serà com l'última vegada, que el farem al Discord, així que si ja teniu accés al Discord, podreu accedir en aquest repte. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Monty Patel is the Head Boys' Basketball Head Coach at eSTEM High School in Arkansas. Monty also serves as the Head Coach for Team Arkansas TBT and is the Director of the AAU Club Off 2 U. He was previously an assistant coach at Jacksonville, North Little Rock, and Marion High Schools. He won a state championship at Jacksonville in 2020 as an assistant. Monty has helped more than 30 of his players play college basketball at various levels. On this episode Mike and Monty discuss the impact of relationships—among players, coaches, and parents—on building a successful basketball program. From building trust with players and parents to networking with college coaches, Monty reveals how genuine connections have been key to his success. Patel reflects on his recent successes, including leading his team to a significant victory in the state tournament, while also addressing the challenges faced along the way, particularly the necessity of maintaining accountability and open communication. He candidly recounts his personal health struggles, which underscore the importance of prioritizing well-being amidst the demands of coaching. Our conversation highlights the overarching theme that basketball extends beyond mere competition; it is a vehicle for fostering growth, resilience, and community. Tune in to discover how relationships can elevate a coaching career and impact players' lives beyond the court. Follow us on Twitter and Instagram @hoopheadspod for the latest updates on episodes, guests, and events from the Hoop Heads Pod.Make sure you're subscribed to the Hoop Heads Pod on iTunes or wherever you get your podcasts and while you're there please leave us a 5 star rating and review. Your ratings help your friends and coaching colleagues find the show. If you really love what you're hearing recommend the Hoop Heads Pod to someone and get them to join you as a part of Hoop Heads Nation.Jot down some notes as you listen to this episode with Monty Patel, Boys' Basketball Head Coach at eStem High School in the state of Arkansas.Website - https://www.estemschools.org/documents/athletics/basketball/high-school/14756Email - coachpatel928@gmail.comTwitter - @MontyPatelVisit our Sponsors!Dr. Dish BasketballOur friends at Dr. Dish Basketball are here to help you transform your team's training this off-season with exclusive offers of up to $4,000 OFF their Rebel+, All-Star+, and CT+ shooting machines. Unsure about budget? Dr. Dish offers schools-only Buy Now, Pay Later payment plans to make getting new equipment easier than ever.The Coaching PortfolioYour first impression is everything when applying for a new coaching job. A professional coaching portfolio is the tool that highlights your coaching achievements and philosophies and, most of all, helps separate you and your abilities from the other applicants. Special Price of just $25 for all Hoop Heads Listeners.Wealth4CoachesEmpowering athletic coaches with financial education,...

Fluent Fiction - Catalan: Lost in Park Güell: A Serendipitous Journey to the Mosaic Lizard Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-07-19-22-34-02-ca Story Transcript:Ca: Un matí d'estiu, el sol lluïa brillant sobre el Park Güell a Barcelona.En: One summer morning, the sun was shining brightly over Park Güell in Barcelona.Ca: Els colors vibrants dels mosaics de Gaudí il·luminaven l'aire.En: The vibrant colors of Gaudí's mosaics lit up the air.Ca: Oriol i Montserrat estaven decidits a trobar l'estàtua del famós llangardaix de mosaics per completar la col·lecció de fotos d'estiu d'Oriol.En: Oriol and Montserrat were determined to find the statue of the famous mosaic lizard to complete Oriol's summer photo collection.Ca: Oriol, amb entusiasme, es mirava la mapa que havien agafat a l'entrada.En: Oriol, with enthusiasm, looked at the map they had taken at the entrance.Ca: Però la cosa no anava tant bé com esperaven; el mapa era antic, i les rutes semblaven confuses.En: But things weren't going as well as they had hoped; the map was old, and the routes seemed confusing.Ca: Montserrat reia mentre mirava el seu telèfon. "No et preocupis Oriol," va dir ella, "el GPS ho soluciona tot."En: Montserrat laughed while looking at her phone. "Don't worry Oriol," she said, "the GPS solves everything."Ca: Van començar la seva aventura entre les corbes i els colors del parc, esquivant turistes amb càmeres i nens jugant.En: They began their adventure among the curves and colors of the park, dodging tourists with cameras and children playing.Ca: Tot semblava anar bé, fins que, sobtadament, la pantalla del telèfon de Montserrat es va apagar; la bateria estava esgotada. "Ai no!", va exclamar Montserrat, amb els ulls grans. "Ara què farem?"En: Everything seemed to be going well, until suddenly, Montserrat's phone screen went dark; the battery was dead. "Oh no!" exclaimed Montserrat, with wide eyes. "Now what do we do?"Ca: Oriol, amb la seva optimista confiança, va decidir seguir el seu instint. "Confieu en mi, el meu sentit de l'orientació és infal·lible!", va dir, tot convençut.En: Oriol, with his optimistic confidence, decided to follow his instinct. "Trust me, my sense of direction is infallible!" he said, fully convinced.Ca: I així, van caminar endavant, girant a l'esquerra, després a la dreta, baixant unes escales i pujant-ne d'altres.En: And so, they walked on, turning left, then right, down some stairs and up others.Ca: Però després de quasi una hora caminant, superstosos i una mica suats, van donar voltes al mateix lloc.En: But after almost an hour of walking, superstitious and a little sweaty, they ended up circling the same spot.Ca: Finalment, Oriol va mirar Montserrat i va admetre la seva derrota. "Estem perduts", va dir, però amb el somriure encara als llavis.En: Finally, Oriol looked at Montserrat and admitted his defeat. "We're lost," he said, but with a smile still on his face.Ca: A l'horitzó, un grup d'artistes estava assegut, tocant música i bloquejant l'únic camí que semblava conduir a la figura del llangardaix.En: On the horizon, a group of artists was sitting, playing music and blocking the only path that seemed to lead to the lizard figure.Ca: En aquest punt, un artista local els va veure i, amb un riure amigable, els va preguntar si buscaven el famós llangardaix.En: At this point, a local artist saw them and, with a friendly laugh, asked if they were looking for the famous lizard.Ca: Després que Oriol i Montserrat expliquessin la seva aventura, el local els va indicar el camí correcte. "Just a temps per veure la posta de sol", va dir.En: After Oriol and Montserrat explained their adventure, the local pointed them in the right direction. "Just in time to see the sunset," he said.Ca: Gràcies a l'ajuda del local, Oriol i Montserrat van arribar finalment a l'estàtua, amb la llum daurada de l'hora màgica banyant el parc i quasi cap turista al voltant.En: Thanks to the local's help, Oriol and Montserrat finally reached the statue, with the golden light of the magic hour bathing the park and almost no tourists around.Ca: Oriol va fer la foto perfecta, i mentre l'enviava a un amic, Montserrat se'n va adonar que, potser, no tot es pot solucionar només amb tecnologia.En: Oriol took the perfect photo, and as he sent it to a friend, Montserrat realized that maybe not everything can be solved with technology alone.Ca: Al final, Oriol va aprendre que demanar indicacions pot ser un gest sàvi, i Montserrat va veure que una mica de confiança en el destí pot portar grans moments.En: In the end, Oriol learned that asking for directions can be a wise gesture, and Montserrat saw that a bit of faith in destiny can lead to great moments.Ca: Amb una rialla, els dos amics van deixar el parc, sabent que havien viscut una aventura memorable sota el cel estiuenc de Barcelona.En: With a laugh, the two friends left the park, knowing they had experienced a memorable adventure under the summer sky of Barcelona. Vocabulary Words:the sun: el solvibrant: vibrantsdetermined: deciditsstatue: l'estàtuamosaic: mosaicenthusiasm: entusiasmemap: el mapaentrance: l'entradaroute: les rutesconfusing: confusescurves: les corbesdodging: esquivanttourist: turistesscreen: la pantallabattery: la bateriaoptimistic: optimistaconfidence: confiançasense of direction: sentit de l'orientacióinfallible: infal·liblesuperstitious: superstososdefeat: derrotahorizon: l'horitzóartist: artistespath: el camísunset: posta de solstatue: l'estàtuagolden light: la llum dauradamagic hour: hora màgicatechnology: tecnologiafaith in destiny: confiança en el destí

Denuncien les altes temperatures a les escoles: "Estem a més de 30 graus"

Estem d'acord que aix

Si hi ha un videojoc que est

Programa 5x125, amb Roger Mas. En Clarence 13X no t

Nom

Programa 5x85, amb Enric Calpena. Canalleta de mirada pura i brillant, pareu b

Tema del dia Podem dir "Barça" per referir-nos a la ciutat de Barcelona? I què és "Barna"? En l'episodi d'avui resolem aquest dubte i parlem d'una de les institucions més importants de la cultura catalana: el Futbol Club Barcelona. Som-hi! Encara pots participar en el Repte de 30 Dies! (https://easycatalan.org/membership) Bonus El Joan ens explica les polèmiques actuals relacionades amb el Barça. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia a tothom! Bon dia, Joan! Joan: [0:17] Bon dia! Andreu: [0:18] Com va, això? Joan: [0:19] Bé, anar fent. Andreu: [0:21] Estem encara… ara estem ben bé a la meitat del Repte de 30 Dies, del nostre challenge que estem fent a Discord. Què et sembla? Com està anant aquest challenge? Joan: [0:30] Per mi, tot un èxit. O sigui, a l'inici no m'ho esperava pas. Andreu: [0:34] No? Joan: [0:35] Tant èxit? O sigui, ha sigut espectacular! Tantes intervencions a cada repte, cada dia… Andreu: [0:40] Sí, és veritat. Estan mantenint tots els participants la constància. O sigui, jo pensava que hi hauria un inici molt fort i després aniria baixant i veig que no! Joan: [0:50] Sí, sí, o sigui, brutal! És que jo, dins del meu cap, eh?, li vaig dir a la Sílvia, me'n recordo: "Si hi participen més de 10 persones, jo ja em dono per satisfet". Així, en to pessimista. I veig més de 20 i potser 30 persones cada… I dic: "Però què di…? Però què és això?" Andreu: [1:08] Sí. I, no sé, és molt guai perquè ja vas coneixent la gent. La primera activitat era per presentar-se, però després hem enviat fotos, han enviat àudios, alguns han enviat vídeos… i ja és com que vas coneixent aquestes persones i… no sé, és molt xulo. A mi em va agradar especialment l'activitat en què havien de parlar d'una persona especial o important per a ells. I va ser molt bonic, aquell dia. O sigui, tots els dies són entretinguts, però aquella activitat em va agradar molt perquè… sí, no sé, veure les persones parlant de les seves persones especials, importants… sí, no sé, em va emocionar, va ser molt bonic. Joan: [1:50] A mi em fa gràcia quan hi ha vídeos, m'agrada. Andreu: [1:52] Sí. Doncs, precisament en aquestes activitats del nostre Challenge de 30 Dies, hi va haver un comentari que, de fet, tu i jo havíem parlat d'això recentment, i és un comentari del Simon, que va dir: "El meu fill m'acaba de dir que no es diu mai 'Barça' en referència a Barcelona, sinó que és només per al club de futbol. Perdoneu!" Joan: [2:17] És típic, no? Andreu: [2:18] Sí. És a dir, la paraula "Barça" hi ha qui la confon o la utilitza per referir-se a la ciutat de Barcelona, però és això que diu el Simon, que "Barça" és només el club de futbol. Alerta. Joan: [2:31] Sí, és com quan nosaltres diem "Bayern" per referir-nos a Múnic, no? És com: "Sí, vaig a Bayern", perquè el Bayern de Múnic, jo quan era petit, em pensava que la ciutat era Bayern. Andreu: [2:44] Bé, és la regió. Joan: [2:46] Ja, però no és la ciutat. Sí, sí. Andreu: [2:50] Clar, després sí que hi ha una paraula més curta per referir-nos a la ciutat de Barcelona. Joan: [2:55] Sí. Andreu: [2:56] Quina és? Joan: [2:56] "Barna", no? O… Andreu: [2:58] Sí, "Barna". Joan: [2:59] Sí. Andreu: [3:00] "Barna", que és com una forma, no sé, col·loquial, potser pròpia més de l'argot juvenil…? No ho sé. Joan: [3:07] A mi sempre m'ha semblat molt com pretensiós, eh? No m'ha agradat mai, no sé per què. Potser, clar, jo sempre he viscut allà a prop de Barcelona, i la gent que deia "Barna" eren com els "pijos". No sé, no… Andreu: [3:21] Ah, sí? Joan: [3:22] Sí. Andreu: [3:22] No, doncs, a Lleida crec que hi havia gent que en deia "Barna". "Vas a Barna aquest cap de setmana?" Però era una forma per… com guai de dir Barcelona, saps? Joan: [3:32] Sí, però són pretensiosos. Andreu: [3:34] Sí. Però no sé si encara s'utilitza gaire. Joan: [3:38] No ho sé. Però ja et dic, jo no l'he fet servir mai, em sembla pretensiós o estrany, com si vols anar de guai. Andreu: [3:48] "Barna". Sí, és veritat. Doncs això, "Barça" per al club de futbol, "Barna" per a la ciutat, però preferim "Barcelona" nosaltres, aquí, al pòdcast, i després hi ha la forma, diguéssim, curta per escriure… jo què sé, per WhatsApp o així, que és "BCN", "BCN", que és el codi també de l'aeroport. Joan: [4:09] Sí, aquesta… aquesta l'acceptem. Però escrit, eh? No m'ho diguis parlant, que… Andreu: [4:13] Clar, clar. No direm mai: "Vaig a BCN". "Visc a BCN". No, no, no… Joan: [4:20] Ai… Andreu: [4:20] D'acord. Molt bé, doncs això ens serveix d'introducció per passar al tema del dia. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Programa 5x68, amb Jordi Cubino. Avui repassem la biografia de Paul Verlaine, un dels precursors del moviment simbolista franc

Notes del programa Apunta't a un curs de català o a un grup de conversa d'Easy Catalan (https://classes.easycatalan.org/) Tema del dia La relació dels catalans amb el foc, amb la caca i amb l'anime són algunes de les peculiaritats que més us han sobtat. En aquest episodi parlem d'aquests i d'altres xocs culturals experimentats per vosaltres en terres catalanes. Som-hi! Taller de llengua Com es diu el tronc de Nadal, tió o cagatió? Bonus La conversa continua amb altres xocs culturals viscuts per aprenents de català. Transcripció Andreu: [0:15] Hola hola! Sílvia: [0:16] Hola, Andreu! Andreu: [0:17] Com anem? Sílvia: [0:18] Molt bé! Andreu: [0:19] Sílvia, ens va arribar un missatge fa poc a Spotify que em va fer molta il·lusió, perquè recordes l'Ana, del son jarocho? Sílvia: [0:27] Sí, clar! Andreu: [0:28] Episodi 3. Sílvia: [0:30] Clar, és que anava a dir el 3, no? Sí, sí, al principi. Andreu: [0:33] Sí, sí. Ara passem per l'episodi 155, però… ai, perdó, 145. Però sí, doncs vam rebre un missatge d'una noia que es diu Margarita, i diu: L'Ana és amiga meva. Ens vam conèixer a Barcelona. Les dos som de Mèxic, però ara fa temps que no parlem gens. El vostre pòdcast va ser la raó perfecta per cercar-la una altra vegada. Gràcies per fer aquest pòdcast. És boníssim". Sílvia: [0:59] Oh, uau! Molt bé. Això fa superil·lusió, no? Quan fa molt temps que no parles amb una amiga que havies tingut i de cop li dius: "Ei, Maria! Què, què fem?" Andreu: [1:10] Clar, i tu imagina't que et poses a escoltar un pòdcast i de cop sents aquella persona que coneixes i que fa temps que no hi parles, no? Sílvia: [1:18] Clar. Sí, sí. Andreu: [1:20] Doncs això, Margarita, molt contents que t'hagi servit el pòdcast per reprendre una amistat o reprendre el contacte amb una amistat. I a més amb l'Ana, que és supermaca. Sílvia: [1:29] Sí, molt simpàtica! Súper, que guai! Andreu: [1:33] Doncs sí, i una altra anècdota per compartir, i és que el Pierre i la Marianne, que han estat fent el curs de C1 aquest trimestre… Sílvia: [1:42] I el Campus d'Estiu. Andreu: [1:43] I el Campus d'Estiu. Doncs, el Pierre i la Marianne van anar a fer escalada a Montserrat conjuntament i l'anècdota és que, clar, ells dos, el que tenen en comú, el que els ha ajuntat com a amics, és el català. Sílvia: [1:59] I Easy Catalan, deixem-ho clar. Andreu: [2:00] I Easy Catalan, i Easy Catalan. Doncs, la seva llengua de comunicació és el català, i quan estaven allà, a Montserrat, hi havia un altre grup d'escaladors d'aquí, de Catalunya, que els van sentir parlant, van identificar que tenien un accent de fora i van dir: "Estem flipant. Es van quedar flipant de sentir dues persones que les dos són de fora… i les dos parlen en català entre si". Sílvia: [2:27] Doncs catalans, hauríeu de flipar menys, eh? Andreu: [2:29] Doncs sí, hauríeu de flipar menys i acceptar que el català al final el fem servir qui vol i molta més gent de la que ens pensem. Sílvia: [2:37] Oi tant! Sí, sí, sí. Que és una llengua per tothom. Andreu: [2:41] Doncs sí. I parlant d'això, dels cursos, avui, de fet, dia 19 de desembre, ha estat l'últim dia dels cursos trimestrals d'aquesta tardor i, bé, ha estat molt bé, ha sigut una experiència molt bonica i molt enriquidora. I si algú ha pensat a inscriure's a un curs de català, que sàpigui que aquest mes de gener comença el segon trimestre, per tant, comencen nous cursos en línia, en grups reduïts de 3 a 6 persones. I com ho podeu fer per inscriure-us? Sílvia: [3:10] Doncs heu d'entrar a la pàgina web classes.easycatalan.org i allà hi tindreu tota la informació: els dies que es faran les classes, els horaris, a quines hores, quant val i com ho heu de fer per inscriure-us-hi. Andreu: [3:23] Al final de la pàgina hi ha un apartat de preguntes freqüents, però si teniu més dubtes, més preguntes, ens podeu escriure per Instagram, per Telegram, per Facebook, per la xarxa que vulgueu. Sílvia: [3:35] També heu de tenir clar que és el segon trimestre, però que no heu d'haver fet el primer trimestre per apuntar-vos-hi. Podeu començar al gener amb forces, amb aquest any nou, amb tots els propòsits i també sou molt benvinguts. Andreu: [3:48] Exacte. I tingueu en compte que podeu fer un curs amb exercicis i explicacions, teoria sobre gramàtica, vocabulari i tota la pesca, o cursos de conversa. Teniu aquestes dues opcions. Sílvia: [4:02] Veniu a xerrar una estona i us ho passareu pipa! Andreu: [4:05] Això, això! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Notes del programa Feia temps que ens demanàveu un accés més fàcil als avantatges de la comunitat, una millor organització i funcions més atractives, així que hem dissenyat una nova plataforma de subscripció amb aquests objectius en ment, per tal que la vostra experiència sigui més senzilla i interactiva i us pugueu centrar en l'aprenentatge de la llengua. Visita la nova plataforma! (https://members.easycatalan.org/) Què implica això per als membres de la comunitat? En aquest vídeo () us expliquem les novetats, com fer la transició des de Patreon i què podeu esperar un cop feu la transició. Tindreu tot el contingut (vídeos, exercicis, descàrregues i xats de la comunitat) còmodament en un sol lloc. A més, el procés de transició és ràpid i senzill. Gràcies per ser amb nosaltres en aquest nou capítol d'Easy Catalan. Estem encantats d'acompanyar-vos en el llançament d'aquesta nova plataforma i som aquí per ajudar-vos en cada pas. Encara no ets membre de la comunitat i vols gaudir dels avantatges? Accedeix a la web i tria la teva subscripció! (https://members.easycatalan.org/memberships) Som-hi!