Podcasts about molt

Molt Personal els divendres a les 15 hores en directe a Radio Manresa podcast recorded with enacast.com

El periodista ha parlat sobre l'empremta que ha deixat al llarg dels anys en ràdio i televisió.

'Només li hem posat les pestanyes. No hem tocat res més' afirma Dani Pujol sobre allò que ha passat amb la Geganta nova des del diumenge de la seva presentació al diumenge de Corpus. Si el dimoni està en els detalls, les pestanyes semblen haver estat la clau d'una percepció que sembla haver retornat on tocava, en espera que per Festa Major s'acabin de polir quatre detalls més. Ha estat un dilluns de bons balanços. El president de la comissió de Corpus, Eduard Tomàs, també s'ha mostrat molt satisfet del desenvolupament de la festa, malgrat les dificultats per la manca de gespa i el patiment per si la processó podia acabar remullada. A la satisfacció del balanç s'hi ha afegit la bona acollida que ha tingut l'altar del Cap de la Vila, amb l'evocació a vuit establiments històrics del primer tram del carrer Jesús, com a culminació d'una catifa commemorativa que ha recollit vuit dissenys icònics dels darrers 75 anys. L'entrada Dani Pujol i Eduard Tomàs. Cadascú en el seu àmbit fan un molt bon balanç del Corpus ha aparegut primer a Radio Maricel.

Ramon Mirabet ha aparegut a mig pregó per cantar un dels seus temes més populars i dedicar unes paraules precioses a Sitges atenent a les preguntes de la pregonera del Corpus 2025, Roser Forgas Sampedro. La periodista sitgetana ha volgut compartir el seu dia amb tot de sitgetans protagonistes actius en la festa del Corpus, des dels grallers fins a la canalla que fa catifes, passant per qui les dibuixa o cultiva els clavells, o qui coneix la història de la festa i amb menció especial als gegants Cubanitos, també presents al Racó de la Calma, i colla de la que en va formar part anys enrera. Forgas ha parat atenció en el que representa per a ella el Corpus però s'ha centrat en el tarannà de col·lectivitat que la festa genera i del que ella en gaudeix amb amics, família i també, a la feina. El Racó de la Calma ha aplegat més de 250 persones per escoltar així el pregó que obre oficialment la festa del Corpus 2025, acte que ha iniciat el president de la comissió de Corpus, Eduard Tomàs. L'entrada Roser Forgas pregona el Corpus compartint protagonisme amb gent de la festa i algun convidat molt especial ha aparegut primer a Radio Maricel.

Molt Personal els divendres a les 15 hores en directe a Radio Manresa podcast recorded with enacast.com

Amb Montserrat Mirabent Baqués, pendonista de la Minerva d'enguany, finalitzem el nostre particular viatge en aquesta prèvia del Corpus 2025. Amb la Montse repassem els bonics records d'una festa que a casa seva, com ella molt bé diu, s'ha viscut molt. L'acompanyaran portant el penó els seus fills Sara i Xavier. L'entrada Montse Mirabent Baqués, pendonista de la Minerva 2025: “a casa sempre s’ha viscut molt el Corpus. Eren dies d’enrenou familiar” ha aparegut primer a Radio Maricel.

Molt es parla dels grans noms de l'indie espanyol, i poc de bandes com Morgan. Amb el seu nou disc, "Hotel Morgan", els de Madrid tornen a demostrar que s

Molt s'ha parlat de la geganta, i menys del barret i de les joies que l'acompanyen. Cristina López i Montse Curtiada van agafar els encàrrecs amb la il·lusió amb la qual s'agafa un projecte de molta responsabilitat. La Cris -que només ha lamentat no haver tingut prou temps per a emprovar com cal l'encaix del barret amb la geganta totalment arreglada- va tenir entre les mans la peça original, i la desmuntà per a crear el barret nou amb les mateixes proporcions. Durant tot el procés, no han mancat les històries i anècdotes que li han pogut explicar sobre els vestits originals d'Artur Carbonell. Per la seva banda, Montse Curtiada va decidir utilitzar la flor de la geganta com a element identificatiu de les joies com a segona opció, després de descartar-ne una primera més elaborada. La proporció de les peces respecte el tamany de la geganta i la perspectiva visual a peu de carrer ha estat un dels reptes per salvar, i un altre que l'ha neguitejada molt ha estat que ni arrecades ni collaret perdessin la subjecció durant les ballades. Curtiada reconeix que diumenge es va emocionar molt al veure el conjunt. L'entrada Cristina López i Montse Curtiada, les dues artesanes darrera del barret i les joies de la geganta nova ha aparegut primer a Radio Maricel.

Programa 5x165, amb Francesc Mauri. Atenci

Notes del programa Vídeo d'Easy Spanish (https://www.youtube.com/live/Y-gDL0r017c?si=iwypJA3zxj44SKNU) sobre paraules catalanes que es diuen habitualment en el castellà parlat a Catalunya. Easy Catalan recomana Vermuteria Les Cosines (https://www.instagram.com/lescosinescoop?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=ZDNlZDc0MzIxNw==) (Instagram) Tema del dia A pocs dies de fer el primer viatge com a equip al País Valencià, posem a prova el que sabem d'aquest territori de parla catalana a partir d'un qüestionari preparat per la IA. Som-hi! Bonus Continuem amb les preguntes que ens ha preparat el Xat Gepet. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] I bon dia a tothom. Com estàs? Sílvia: [0:20] Bé, i tu? Andreu: [0:21] Bé, molt bé. Avui tinc un dia intens, perquè ara són les 9, comencem a gravar, després tinc una classe, després una reunió, després a la tarda faig una col·laboració amb Easy Spanish, al pòdcast. Farem un episodi… bé, clar, quan surti aquest episodi nostre ja… clar, l'haurem fet, però és un episodi sobre paraules catalanes que s'utilitzen freqüentment en el castellà que es parla a Catalunya. Sílvia: [0:49] Ah, molt bé, sí. "Rachola". Andreu: [0:52] Sí, "rachola" o "adeu", no? Molta gent castellanoparlant diu "adeu". O "merci", que "merci" en realitat ve del francès, però és molt català, dir "merci". Doncs sí, parlarem d'aquestes coses, o vam parlar, no sé en quin temps verbal parlar ara mateix, però sí, parlarem d'aquest tipus de paraules, però ho farem en castellà. Llavors, si algú té curiositat de saber com sono en castellà, deixarem l'enllaç a la descripció de l'episodi. Ho dic perquè fa unes setmanes vam fer una trobada presencial aquí a Barcelona i va venir una noia que és de... viu a Roma, la Neia, i em va dir... Diu: "Sí, sentir-te parlar castellà és com sentir un gat que lladra". Sílvia: [1:40] Hòstia! Andreu: [1:43] Sí. Sílvia: [1:43] Tampoc és tan estrany, no? Ai, no sé… Andreu: [1:47] No sé si interpretar-ho com que el parlo molt malament, que no crec que sigui el cas, o sigui, òbviament tinc un accent, es nota, que… Sílvia: [1:55] ¿Sí? ¿Me lo dices de verdad? Andreu: [1:57] "Te lo cuento, te lo digo". Òbviament hi ha un accent que és fàcil de detectar, però… clar, suposo que és per qüestió de costum, no?, perquè la gent, a tu i a mi, ens identifica amb el català i llavors sentir-nos parlar una altra llengua és molt estrany. Sílvia: [2:16] Però són aquelles relacions lingüístiques, no? Vull dir, hi ha parelles que s'han conegut parlant anglès i per molt que llavors un dels dos faci l'esforç d'aprendre la llengua de l'altre, continuen parlant anglès entre ells. Llavors, són aquestes relacions que quan tu has conegut una persona parlant amb aquella llengua, ja sempre ha de ser així. Vull dir, si canvia és una cosa estranya per tu. Andreu: [2:37] Clar, són associacions, no? Associes aquella persona amb una llengua. Molt bé, doncs parlant d'això, vull fer un... Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Molt Personal els divendres a les 15 hores en directe a Radio Manresa podcast recorded with enacast.com

Ismael Irurzun és una llegenda del Nàstic. Va ser el màxim golejador de l’equip en l’any de l’ascens a Primera amb Luis César a la banqueta. Ara bé, els dos pròxims caps de setmana no pot desitjar altra cosa que no sigui que la Real Sociedad B aconsegueixi l’ascens. Per què? El seu fill, Álex […] L'entrada Ismael Irurzun: “El favorit és el Nàstic, però la Real és un filial madur i competirà molt bé” ha aparegut primer a Ràdio Ciutat de Tarragona.

Els alumnes de l'Institut-Escola valoren la seva estada a la ciutat alemanya de Bonn, amb el programa d'intercanvi Erasmus.

Notes del programa Pòdcast Plaersdemavida (https://open.spotify.com/show/3fSEbAQ5Fb1T8AaqBkCpxp?si=eb34aa47882b4a27) Fes-te membre de la comunitat! (http://easycatalan.org/membership) De què parlen els catalans? Al mes de maig s'havia de votar a Brussel·les sobre l'oficialitat del català a Europa, però al final la votació es va ajornar. Vídeo d'Easy Catalan sobre la Unió Europea (https://youtu.be/uZ110H1TuWM?si=vlcCEkvEPVadcrJz) Tema del dia Estrenem la llista de temes d'en Randy improvisant al voltant del tema "cuinar". Sabem cuinar? Tenim un plat estrella? Hem fet algun desastre a la cuina? Bonus Continuem la conversa sobre les nostres habilitats culinàries. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Joan! Joan: [0:16] Bon dia! Andreu: [0:17] Com estàs? Joan: [0:18] Bé, bé. Molt bé! Andreu: [0:20] Sí? Jo estic molt cansat. Començo la setmana ja… perquè clar, avui gravem aquest episodi en dilluns. Joan: [0:28] Sí. Andreu: [0:29] I no sé si és perquè és dilluns o perquè ha arribat la calor, perquè aquest cap de setmana ha fet bastanta calor. Joan: [0:36] Sí. Andreu: [0:36] No sé què ho fa, però estic rebentat. Sí. A més a més, aquest cap de setmana... bé, ahir, ahir diumenge vam fer un dinar amb una colla que no ens vèiem des d'abans de la pandèmia. Joan: [0:48] Uau! Andreu: [0:49] Sí, sí, i… perquè és un grup d'aquests que t'hi veus molt de tant en tant. Joan: [0:53] Sí… Andreu: [0:54] I la meitat ara tenen criatures. I clar, vam estar allà jugant i això, i és que, mare meva, és... Joan: [1:02] Esgoten. Andreu: [1:03] Sí, sí, és esgotador. Joan: [1:05] Sí, sí, jo ahir vaig estar amb la meva neboda, també, i... uf! A més a més, com que viu aquí al costat, ve sense avisar, jo havia planificat que faria dissabte, tot i que era diumenge, i re, canvi de plans! Andreu: [1:22] Sí, sí… Doncs, a més a més unes d'aquestes criatures són una parella de bessones, petites petites, de dos anys i, mare meva, són tremendes! Joan: [1:36] Doncs espera que en tinguin sis! Andreu: [1:42] Uf… Per cert, parlant d'això, l'altre dia en una classe vam parlar… vam comentar la paraula "criatura", perquè… clar, sobretot per als anglòfons, és una paraula molt curiosa, perquè pot tenir dos... és a dir, per a nosaltres, té dos significats: pot fer referència als nens petits, no?, una criatura, un nen petit, un nadó, o no cal que sigui nadó, però també pot ser una bèstia, un monstre. Joan: [2:08] Sí. Una criatura. Sí, sí, sí. Andreu: [2:09] En canvi, en anglès només s'utilitza per al segon significat. Joan: [2:13] Clar. Andreu: [2:14] No s'utilitza per a un nadó o per a un nen petit. Joan: [2:16] Ja, ja. Andreu: [2:16] Saps? I ho vam estat comentant i després el James va dir: "Sí, sí, penso això cada cop que sento una persona fer servir el mot 'criatura'. És un nadó? És una monstruositat? Són les dues coses al mateix temps?" Diu: "No tornaré a mirar un nen català de la mateixa manera mai". Joan: [2:34] Sí, sí. Ai… Andreu: [2:37] Sí, jo crec que una mica dels dos significats els podem trobar, eh? Joan: [2:41] Sí, quan no són els teus, sí. Andreu: [2:46] Ai… En fi, una altra cosa que volia comentar ara al principi és… bé, una actualització sobre els Premis Sonor, perquè vam dir, no?, que ens van nominar a aquests premis dels pòdcasts en català, i bé, vam anar-hi amb el Matthew, la Sònia i alguns membres de la comunitat, i… bé, va passar el que ens esperàvem, que és que no vam rebre el premi, el va rebre un altre pòdcast, que el recomano, el recomano, aprofito, es diu "Plaersdemavida", tot junt… Joan: [3:13] Re, re, boicot, boicot. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Celebren que es posi fi a una reivindicació de fa uns quinze anys perquè l'edifici estava molt deteriorat i ocasionava "problemes de molts tipus".

La SAVIESA POPULAR s'ha convertit avui en SAVIESA EMOCIONAL gràcies al projecte “Una lectura i un fil que s'estira” Aquest divendres 23 de maig hem assistit aquí, a les Escoles Velles de Sant Pere de Riudebitlles, a una nova forma de treballar les emocions, amb la Montse Bueno i els nostres amics de SAVIESA POPULAR Ens ho han combinat amb una lectura amb veu alta, i hem descobert una nova forma de treballar les nostres pròpies i intimes emocions amb el projecte “Una lectura i un fil que s'estira” Ha sigut una molt bona experiència. Del tot recomanable. Molt treballada i amb uns resultats sorprenents Aquest projecte, millora la mateixa comprensió lectora. L'atenció. La reflexió. La expressió de les emocions. I moltes més cosetes És per això que li hem demanat a la Montse Bueno ens expliqui com funciona aquest projecte que incideix en la comprensió lectora i l'argumentació del nostre mon emocional a partir d'unes cançons i una lectura en veu alta Moltes graciés al equip dels 3 lectoras/lector de l'EVA354: l'Olga, la Carme i l'Antonio que juntament amb la voluntària Montse Fernández contribueixen a dinamitzar el nostre grup de SAVIESA POPULAR Montse i companyia, molta força per continuar aquest gran projecte, que fa servir la lectura en veu alta com a desencadenant de reflexions, situacions, temes dels que tots aprenem. A gaudir-ho!! Aquest és el 21é programa de “Saviesa Popular” des del 12 de maig del 2022 Podeu veure el vídeo al enllaç https://youtu.be/fo-dJ6wBzG8 podcast recorded with enacast.com

El circ

Molt Personal els divendres a les 15 hores en directe a Radio Manresa podcast recorded with enacast.com

Tema del dia Ara fa dos anys vam conèixer en Randy, un amant de les llengües que aprèn i practica el català des de l'altre costat de l'Atlàntic (i que ho va començar a fer molt abans que nosaltres mateixos nasquéssim). Avui parlem amb ell perquè ens parli de com ho fa per aprendre llengües i, més concretament, el català. Som-hi! Inscriu-te al Campus d'Estiu 2025 (https://campus.easycatalan.org/) L'expressió de la setmana Ostres! ('eufemisme de hòstia, usat per expressar sorpresa') i tota la pesca ('i tota la resta, i totes les altres coses, etcètera') Bonus El Randy ens parla amb més detalls del Casal dels Catalans de Califòrnia a Los Angeles (https://www.instagram.com/casalcatalalosangeles?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=ZDNlZDc0MzIxNw==). Transcripció Joan: [0:15] Hola, Andreu! Andreu: [0:16] Hola, Joan! Hola a tothom! Com estàs? Joan: [0:19] Bé, molt content. Avui tinc moltes ganes d'aquest episodi. Andreu: [0:23] Sí, no? Bé, avui, últim episodi de mes, tornem a tenir un convidat. I, a veure, la qüestió és que aquí al pòdcast moltes vegades demanem propostes de temes, no? Demanem que ens envieu àudios o que ens escriviu i ens digueu de quins temes voleu que parlem, perquè si no, nosaltres parlem del que volem, però potser no us interessa, no? I fa poc una persona ens va enviar un missatge dient que tenia algunes idees per al pòdcast. Doncs resulta que aquesta persona, que és membre de la comunitat d'Easy Catalan, ens va enviar un PDF amb més de 40 idees i propostes de tema. Llavors, com que això no és gaire habitual, no passa cada dia, hem decidit convidar aquesta persona avui al pòdcast. Ell és el Randy, al seu perfil de Discord es descriu com a "lingotaku", viu a Los Angeles i ja parlava català abans que el Joan i jo existíssim en aquest món, crec. [Sí, jo crec que sí.] Sí, per tant, benvingut, Randy! Randy: [1:25] Hola, què tal? Joan: [1:26] Hola, hola! Andreu: [1:28] Bon dia, com estàs? Randy: [1:29] Molt bé, molt bé. I vosaltres? Andreu: [1:33] Molt bé, també. Escolta, què vol dir això de "lingotaku"? Randy: [1:36] Ah, és una… com una persona molt interessada en la lingüística. És de "lingo", del llatí, i "taku", que és de "otaku", del japonès, que és una persona… com "linguòfil", podem dir. Andreu: [1:51] Perfecte. És una paraula inventada per tu o existeix…? Randy: [1:54] Sí, sí. No, inventada, inventada. Andreu: [1:57] Molt bé. Randy: [1:57] I particular. Andreu: [1:58] Tens el copyright. Randy: [1:59] Sí, sí, sí, clar. Andreu: [2:02] Molt bé. Joan: [2:03] Amb el tema aquest d'otaku, ens podries explicar una mica la teva relació amb el Japó, no?, Randy. Randy: [2:09] Sí, sí, si vols, si vols. Joan: [2:11] Jo sé que tens una relació propera. Randy: [2:13] Sí, és que m'agraden molt les llengües estrangeres i (vaig tenir) l'oportunitat d'estudiar el coreà, però va ser pagat per la meva escola. I això per a mi va obrir un món nou, de les llengües. I després (vaig tenir) l'oportunitat de fer com un intercanvi, de participar en un programa amb Japó, on podia ensenyar en una escola japonesa (durant) dos anys. I ho vaig fer. I per això vaig començar a estudiar el japonès ben aviat i vaig continuar quan hi vivia. I no diria que el parlo perfectament, però em puc defendre, i he mantingut la meva relació amb Japó. I ara soc director del programa d'intercanvi educatiu entre Los Angeles i la seva ciutat germana a Japó. Doncs, podem dir que tinc, no sé, tres peus o…? És que tinc un peu a Japó i un peu a Nagoia, la ciutat de Nagoia, i un peu a Barcelona i l'altre aquí a Los Angeles. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

El torneig es va disputar el cap de setmana passat i les valoracions són molt positives.

2025. május 28., szerda, 6.30-8 óra

Àngels Barceló, natural de Barcelona, és una de les periodistes més reconegudes d'aquest país i la veu més escoltada cada dia a Espanya a través dels micròfons del programa "Hoy por Hoy" d'aquesta mateixa casa. Àngels Barceló connecta el Llapis de Memòria.

Eva Comas-Arnal, nascuda a Gavà, és escriptora, periodista i s'identifica com a "rodorediana" com a bona amant de la literatura de Mercè Rodoreda. Eva Comas-Arnal connecta el Llapis de Memòria.

El "Revoluci

Tema del dia Més o menys, tots hem passat per la consulta del dentista, ja sigui per fer-nos una simple neteja, curar una càries, treure un queixal o posar-nos ferros. Com han estat les nostres experiències a cal dentista? Som-hi! Cursos intensius de conversa (15 hores) (https://classes.easycatalan.org/) Apunta't al Campus d'Estiu 2025 (http://campus.easycatalan.org/) Bonus Continuem la conversa parlant sobre el fil dental i la higiene bucal. Transcripció Sílvia: [0:15] Hola, Andreu! Andreu: [0:16] Hola, Sílvia! Sílvia: [0:18] Escolta, ja m'han dit, ja, que som finalistes! Andreu: [0:20] Exacte! Som finalistes dels Premis Sonor, que (són) uns premis que van néixer fa, crec, tres anys, ara és la tercera o quarta edició, que donen als pòdcasts fets en llengua catalana. I aquest any hem resultat finalistes de la categoria de pòdcast conversacional. Sílvia: [0:40] Mira que bé. Andreu: [0:41] Ei, un aplaudiment, no?, o sigui... Sílvia: [0:43] Sí! Andreu: [0:46] Sílvia, qui ho diria? Sílvia: [0:48] Sí, oi? No, però fa il·lusió, aquestes coses. Vull dir, és igual si al final ens acaben donant el premi o no. Andreu: [0:58] Clar! Sílvia: [0:58] L'important és que diguin: "Mira, doncs aquesta gent està aquí xerrant de la seva vida i algú o altre se'ls escolta". Andreu: [1:06] Home, és un reconeixement. I pensa que hi ha hagut més de 200 candidatures! Sílvia: [1:11] Fixa't tu. Andreu: [1:12] O sigui, més de 200 pòdcasts que s'han presentat a aquests premis, hi ha 12 categories, perquè hi ha pòdcast de ficció, pòdcast de no sé què. Me les sé, eh? Bé, i nosaltres hem entrat a la categoria de pòdcast conversacional, i això, va sortir anunciat a Catalunya Ràdio, a La Tarda de Catalunya Ràdio. Sílvia: [1:34] Molt bé. Andreu: [1:34] I bé, la setmana que ve, el dia 26, dilluns al vespre, es farà una gala de premis a l'auditori del Camp del Barça. Sílvia: [1:43] Ah, molt bé. Andreu: [1:44] A l'auditori del Futbol Club Barcelona. Doncs allà es farà l'entrega de premis i sabrem si finalment ens han... bé, hem resultat guanyadors o no! Sílvia: [1:53] Quins nervis, quins nervis. Ai, ai, ai, ai. Ai, ai, ai, ai. Andreu: [1:56] Bé, en qualsevol cas, nosaltres ja celebrem haver arribat a la final, no? Ser finalistes. Sílvia: [2:01] Sí. Andreu: [2:02] És un honor, trobo. Sílvia: [2:03] Tant ens és que de tercer, segons com primers. La il·lusió hi és igual. Andreu: [2:07] Exacte. Però bé, haurem d'anar-hi, haurem d'anar a aquesta gala per fer acte de presència i, si tenim sort, doncs, anar a recollir el premi. Sílvia: [2:17] A veure, a veure, a veure què passa. Andreu: [2:18] En qualsevol cas, moltes gràcies als oients, no?, per fer-nos confiança, perquè si som aquí és perquè vosaltres sou aquí també, perquè ens escolteu. Sílvia: [2:26] Oi tant. Andreu: [2:27] Si no ens escoltés ningú, doncs ja hauríem tancat la paradeta fa temps. Sílvia: [2:31] I ja faria temps, la veritat. Andreu: [2:33] Sí, però la veritat és que hem crescut molt. O sigui, aquest últim any, recordo, no?, el resum de Spotify que deia que el 68% dels oients actuals ens van descobrir al llarg del 2024, i nosaltres vam néixer, aquest pòdcast, el 2021. Per tant... Sílvia: [2:52] Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Però va, Andreu, ja està, eh?, que sembla que no tinguem padrina avui. Vinga. Andreu: [2:59] Home, ens hem de felicitar! A veure... Jo crec que està bé, dir-ho. Però sobretot això, que gràcies als oients. Sílvia: [3:07] D'acord, d'acord. Vinga, ja prou floretes i endavant! Andreu: [3:11] D'acord. Doncs vinga, a veure, de què hem de parlar avui? Sílvia: [3:14] Avui, primer de tot, dir-vos que si no us heu apuntat encara al Campus, hi sou a temps. Si voleu venir a passar tota una setmana de juliol amb nosaltres i aprendre català, us heu d'apuntar al Campus d'Estiu, que és una activitat xulíssima. Andreu: [3:30] Sí, ja és la tercera edició del Campus i és això, és una setmana intensa de dilluns a diumenge en què practicareu el català amb nosaltres i amb altres aprenents i, a més a més, fareu tot d'activitats culturals i… bé, de tota mena. Sílvia: [3:47] De descoberta de la ciutat de Barcelona i no només de Barcelona, sinó també de Vilanova i la Geltrú. Andreu: [3:52] I tot en català. Per tant, si voleu participar en aquest Campus, recordeu que la web és campus.easycatan.org. Però una altra cosa molt important que hem de dir és que per a qui vulgui posar-se les piles abans del Campus, hem preparat uns cursos de conversa durant les setmanes prèvies. Sílvia: [4:12] Exacte. Andreu: [4:13] El Campus és del 21 al 27 de juliol, això vol dir que les tres setmanes anteriors farem uns grups de conversa diaris, no?, cada dia, de dilluns a divendres, una hora. Sílvia: [4:24] Això va superbé si voleu millorar el vostre català en poc temps. Penseu que en tres setmanes fareu un munt d'hores parlant, parlant i parlant. Andreu: [4:32] I llavors arribareu al Campus ja ben frescos, no?, i partireu d'un bon punt per… vaja, per portar el vostre català a un altre nivell. Sílvia: [4:41] Oi tant! Andreu: [4:41] Quina és la web per apuntar-se a aquests grups de conversa? Sílvia: [4:45] Doncs és classes.easycatalan.org. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Violeta Hódar, natural de Motril, és un dels nous talents dins la indústria musical espanyola actual. La seva carrera es va catapultar després de passar per Operación Triunfo 2023, i ara presenta el seu primer disc. Violeta Hódar connecta el Llapis de Memòria.

Meet Barb! A prolific contributor to the Lovefly Facebook group with her facts and top tips. She is not completely over her fear but, at the time of recording, she has now managed 16 flights ... without the anticipatory anxiety and even managing to walk about during the flight. As you know, these are not small achievements at all.  www.lovefly.co.uk/courses/ FB - Lovefly Insta @loveflyhelp #fearofflying #lovefly #anxiety #flyingwithoutfear    Intro music 'Fearless' Daniel King

Han estat alumnes de primer de primària (5 i 6 anys) els protagonistes d'aquest recital i l'activitat s'emmarca dins el Festival Circuit que ha organitzat l'Escola Pia de Sitges que s'estendrà al llarg de tota la setmana i que aplega tots els alumnes, des dels més petits d'I3 fins a batxillerat. L'objectiu és ensenyar com de prioritària és l'educació artística en aquesta escola i fer-ne partícip tot el municipi. Hem conversat entorn aquesta primera edició del Festival Circuit amb una de les professores encarregades i hem gaudit d'un munt de poemes i embarbussaments que aquesta trentena d'alumnes ens han recitat de memòria. L'entrada L’Escola Pia celebra el primer Festival Circuit Artístic i la ràdio acull un recital poètic molt especial ha aparegut primer a Radio Maricel.

De què parlen els catalans? El 29 d'abril se'n va anar la llum a tota la península Ibèrica durant bona part del dia. Què va passar exactament? Com ens va afectar? Com ho vam viure? Ens va servir per reflexionar? Tema del dia Aprofitant la reflexió sobre la dependència de l'electricitat, parlem dels electrodomèstics i aparells electrònics que tenim a casa, per veure fins a quin punt són necessaris o prescindibles. Som-hi! Bonus Parlem dels aparells electrònics que es posen de moda. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] I bon dia a tothom! Com estem? Sílvia: [0:20] Bé! I tu? Andreu: [0:22] Sí? Tot bé! Content, perquè hem rebut un missatge d'un oient que, de fet, tu coneixes o vas conèixer personalment. [Jo?] Sí. L'any passat, recordes, durant el Campus d'Estiu, que un dia em vas venir i em dius: "Andreu, no saps què m'ha passat! Estàvem al metro i m'ha vingut un noi que m'ha reconegut…" Sílvia: [0:40] Sí, vam xerrar! Vam xerrar aquest noi, jo, i em sembla que estàvem amb el Randy. Andreu: [0:47] Doncs es diu Lars. No sé si te'n recordes o si t'ho va dir. Sílvia: [0:50] A veure, soc molt dolenta amb els noms, llavors no, no, no… Seré sincera. Andreu: [0:54] Bé, doncs el Lars, un any després, pràcticament, ens ha enviat un àudio i ens fa una proposta interessant. Mira, te'l poso perquè la sentis: Lars: [1:04] Hola, equip d'Easy Catalan, què tal? Soc en Lars, havíem parlat una… (bé), un cop, perquè havia conegut la Sílvia al metro al Campus de l'Estiu, i fa poquet que he començat a treballar en un lloc, en un teatre, que es diu El Teatre Més Petit del Món. Es troba a Gràcia, al carrer de l'Encarnació, i allà fem... (bé), hi ha un pianista d'aquí que es diu Lluís d'Arquer i fa concerts de piano tots els dijous i dissabtes. I jo, per sort, m'he fet amic d'ell i fa tres mesos que he començat a treballar amb ell fent de taquilla i tal. I doncs, m'encantaria convidar-vos, o sigui, convidar-vos a vosaltres que vingueu al teatre a veure un concert un dia quan vulgueu i després, (bé), si us interessa, havia pensat que estaria guai fer alguna cosa amb el Lluís. Potser durant el Campus d'Estiu podria ser interessant venir al teatre amb els estudiants perquè coneguin un espai superbonic a vila de Gràcia, podríem parlar amb el Lluís de la seva música, de la seva història. Em podeu escriure i teniu dues entrades, (bé), o quatre, si voleu venir vosaltres dos o no sé qui més hi ha a l'equip. Que vagi molt bé, una abraçada. Adeu! Sílvia: [2:50] Renoi, escolta, ens conviden i tot, Andreu! Andreu: [2:54] Escolta, més àudios com aquest, eh? Nosaltres oberts a... Sílvia: [2:59] No ens movem per interès, eh? Però es nota una mica, Andreu. Andreu: [3:04] No, a veure, o sigui, carai, quina il·lusió, no?, que ens convidin a un espectacle. Sílvia: [3:10] Moltíssimes gràcies, moltíssimes gràcies, Lars. Andreu: [3:13] Sí, moltes gràcies per pensar en nosaltres. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Barry Ó Súilleabháin & Tom Ó hAllmhuráin ag labhairt faoi chomórtas Bearradh Caorach agus Féile Cheoil ar siúl sa gCreagán in Oirthear na Gaillimhe ag deireadh an míosa.

L'any 2025, el Museu d'Art Modern de Ceret celebra un aniversari significatiu: 75 anys d'existència. Molt més que una institució, aquest lloc emblemàtic ha teixit vincles forts amb els artistes que han modelat la seva identitat. L'exposició esdeveniment 75 anys d'amistat, els artistes i el museu, que es podrà descobrir fins al 16 de novembre 2025, ens convida a submergir-nos al cor d'aquesta relació privilegiada rellevant les donacions importants i les personalitats que han fet la història d'aquest museu tan singular.En parlem amb Jean-Roch Dumont Saint Priest, director-conservador del Museu d'Art Modern de Ceret.

Tema del dia Sempre que pot, el Joan aprofita per posar-se a cantar, i avui ha tocat fer-ho al pòdcast. En aquest episodi cantem algunes de les cançons tradicionals que tot català coneix. Som-hi! #esguerratfest (https://x.com/bombolleta/status/1915806515270664407) "Ton pare no té nas", cantada pel Quartet Mèlt (https://youtu.be/T02Yrq0a5Hk?si=AxYGicdE1Cjy7Us1) Apunta't al Campus d'Estiu 2025! (https://campus.easycatalan.org/) Bonus Cantem l'himne del Barça… i alguna coseta més! Transcripció Joan: [0:15] Hola, Andreu! Com estàs? Andreu: [0:17] Hola, Joan! Bon dia! Molt bé. Bé, han sigut… hem passat unes quantes tradicions molt juntes, no?, últimament. Ha sigut Setmana Santa… Joan: [0:25] Sant Jordi… Andreu: [0:26] Després va ser Sant Jordi, tot seguit. Joan: [0:27] Sí. Andreu: [0:28] Què, com vas passar a Sant Jordi? Joan: [0:29] És que Sant Jordi… sempre hi tinc una relació d'amor-odi. [Ah, sí?] O sigui, m'encanta Sant Jordi, m'encanta… o sigui, és la Diada Nacional de Catalunya, més que l'11 de setembre, però per què no és festiu? Andreu: [0:44] És veritat. Però mira, l'altre dia vaig llegir un tweet d'un noi que em sembla que és professor, que argumentava per què està bé que no sigui festiu, d'acord?, perquè jo sempre havia pensat com tu, que… no?, és un dia molt bonic, és un dia en què celebrem moltes coses, no?, perquè és el dia dels enamorats, però també és el dia dels llibres, hi ha un ambient, no sé… molt… molt guai i està bé poder sortir al carrer per veure aquest ambient i gaudir-ne, però aquest noi deia: "Està bé que no sigui festiu, perquè així els nens a l'escola es poden familiaritzar molt bé amb tota aquesta tradició". No? A l'escola es fan representacions teatrals de la llegenda de Sant Jordi o es fan concursos literaris… Crec que és una oportunitat per als nens per viure bé la tradició i estar en contacte, doncs això, amb els llibres, amb la literatura, perquè d'una altra manera, si aquest dia fos festiu, quants nens agafarien un llibre aquell dia? Joan: [1:40] D'acord, em sembla bé. O sigui, és… Andreu, és perfecte. Com que és el dia dels enamorats, els nens a l'escola i les parelles al carrer. Que sigui festiu per tots, menys pels professors. No, no. Però no sé, potser a la tarda, no? O sigui, matí treballar, tarda festiu. Andreu: [1:57] Exacte, llavors una cosa híbrida potser seria el millor, no? Classes al matí i a la tarda tothom lliure per poder sortir al carrer. Joan: [2:06] Sí, sí, sí, sí. No sé, sempre és aquesta... Quan dic relació amor-odi és això. També, el gremi de llibreters diu que si fos estiu la gent se n'aniria de pont i no gaudirien tant de la festa. Però també descentralitzaria la festa, vull dir, potser se n'anirien de pont… te'n vas al Pirineu o a la platja o no sé on i descentralitzes la festa. Andreu: [2:26] Clar, però si passa com aquest any que Setmana Santa i Sant Jordi estaven tan junts, si fem Sant Jordi festiu, és això, no?, que la gent allargaria les vacances de Setmana Santa, faria un pont llarg i això al final redueix la venda de llibres també. Joan: [2:42] Sí, sí, sí. Bé, no sé jo penso que estem d'acord que Sant Jordi és la millor festa de la història. Andreu: [2:47] Totalment. Bé, et va caure algun llibre? Te'n van regalar algun? Joan: [2:53] Sí, sí, en vaig comprar un... bé, el vaig triar, el va comprar la Sílvia, que és, res, per desgràcia és en castellà. Andreu: [3:00] Home… Joan: [3:02] Sí, és que tinc aquest problema amb la literatura fantàstica, que tot ho fan en castellà. Andreu: [3:06] No, home, però ara s'està fent molta traducció al català, també. Joan: [3:09] De llibres que ja he llegit. Andreu: [3:11] Ah. Joan: [3:12] Clar, o sigui, van tard! Ai… Bé, no sé, sí, sí, sí. Jo, igualment, soc militant i els compro. Andreu: [3:18] Els que ja has llegit. [Sí.] Molt bé. Doncs jo he rebut un llibre per Sant Jordi i me n'he autoregalat dos més, els tres en català. Un escrit originalment en català i els altres dos són traduccions, que al final també és literatura en català. Joan: [3:32] Sí, esclar. Andreu: [3:32] I bé, estic molt content. Joan: [3:34] Molt bé. Andreu: [3:35] Amb els llibres. I a més a més, aquest any vaig fer una cosa, vaig descobrir una cosa nova de Sant Jordi que jo no sabia que existia fins… fins l'any passat, crec, que és el pa de Sant Jordi. Joan: [3:46] Ni idea. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Fem repàs a la cartellera cinematogràfica de la setmana. Al Cinema Prado es projecta Parenostre i la comèdia francesa Por todo lo alto. Al Cinema Ribes poden veure La història de Souleymane, premi Cèsar al millor actor revelació per Abou Sangaré i Molt lluny, protagonitzada per Mario Casas. Al Círcol Catòlic La buena letra i als Odeón Multisales ja es pot veure el documental sobre el Dalai Lama produït per Richard Gere, Saviesa i Felicitat i encara sou a temps de gaudir de Cónclave amb Ralph Fiennes. L'entrada Les estrenes de cinema amb Antonio del Valle ha aparegut primer a Radio Maricel.

Hi ha un tipus de persona que quan rep un mal servei s'enfada, però no se'n queixa mai. Quan algú es queixa d'un mal servei, d'un error de l'escola i ho resolem immediatament, recuperem aquella família i la fidelitzem. Però què passa quan una família ha quedat descontenta i no n'ha dit res? Saps quin és el problema? Que no són pocs, estem parlat de la immensa majoria.

Apagada elèctrica: connectem amb la Montse Martín i l'Angelines ens explica el seu calvari. Què va passar ahir? Truquem a Red Eléctrica i ens atén Zoraida.

Tema del dia S'acosten dates d'exàmens de català, i per això hem volgut dedicar aquest episodi a parlar de qüestions importants que cal tenir en compte a l'hora d'afrontar un examen de certificat. Som-hi! Vols fer classes particulars de català? Reserva'n una des de classes.easycatalan.org (https://classes.easycatalan.org/)! Bonus Com han estat les nostres experiències fent exàmens oficials? Transcripció Sílvia: [0:15] Hola, Andreu! Andreu: [0:16] Hola, Sílvia! Com anem? Sílvia: [0:19] Molt bé! Mira, aprofitant que s'acosten exàmens oficials, que la veritat, s'acosten sempre... Andreu: [0:25] Sí, perquè sempre hi ha convocatòries, no? Sílvia: [0:28] Sempre hi ha algun examen oficial en el qual et pots apuntar. I que em passo els dies donant consells als alumnes. Avui he pensat que podem explicar uns quants consells per a aquelles persones que es volen presentar a un examen oficial, que porten molts mesos estudiant per aquest examen oficial i que falten pocs dies perquè arribi el dia decisiu. Andreu: [0:50] Perfecte, o sigui, fem una mica de teràpia pre-examen. Sílvia: [0:54] Exacte. Andreu: [0:55] Molt bé. Sílvia: [0:55] Doncs, si et sembla bé, pots començar tu. Andreu: [0:58] Ah, d'acord. Sílvia: [0:59] I dius un consell. Andreu: [1:00] Jo crec que un bon consell és que el dia abans no intentar estressar-nos i estudiar-ho tot i estar tota l'estona allà repassant i això, perquè si ja hem estudiat els dies previs, no?, ja ens ho sabem, el dia abans és millor intentar descansar. Sílvia: [1:19] Totalment. Andreu: [1:19] Desconnectar una mica. Potser fer una revisió així lleugera, però això, el més important és descansar per arribar el dia de l'examen ben fresc i concentrat. Llavors, què hem de fer? Doncs intentar dormir bé, no?, així tindrem més energia i més capacitat de concentració. Potser estarem nerviosos i no dormirem del tot bé, però hem d'intentar, doncs això, descansar i reposar les hores necessàries per llevar-nos en bon estat l'endemà. Sílvia: [1:49] És que jo crec que és molt important perquè hi ha gent que l'últim dia es passen jo què sé quantes hores estudiant i ja no toca. Vull dir, això ja ho hauries d'haver fet abans. Llavors, val més que ho deixis estar, que deixis els llibres i que et centris en descansar, en cuidar-te i en estar en forma per l'endemà. Sí, totalment. Andreu: [2:10] A veure, jo recordo l'època de l'institut, a secundària i batxillerat, que quan teníem la setmana d'exàmens, doncs allà sí que estudiaves el dia abans i… o jo, com a mínim, estudiava els dies previs, però també el dia abans, no? Però tractant-se, ara parlem de llengües, no?, d'aprenentatge d'idiomes, molt sovint, doncs, no ens trobem en aquest cas, no?, d'una setmana plena d'exàmens, sinó que tenim la data de l'examen de català, d'alemany o del que sigui, i podem preparar-nos, doncs això, les setmanes prèvies, els mesos previs, i l'últim dia, doncs això, descansar. Sílvia: [2:48] I sobretot, si voleu estudiar, que sigui durant el temps necessari, no ho agafeu tot a l'últim moment. I per estudiar, jo el que us recomanaria sempre és apuntar-vos a classes particulars per poder treballar concretament aquelles parts de l'examen que us costin més. Andreu: [3:04] Per tant, si l'examen de llengua que heu de fer és de català, heu de saber que podeu fer classes particulars amb nosaltres, amb Easy Catalan. Fem cursos en grup, però també classes particulars i sessions de conversa. Molts alumnes dels que tenim, de fet, venen a les nostres classes per això, precisament, per preparar-se per a un examen. No? I agafen dos, tres, quatre, cinc classes i, doncs, les dediquem a repassar aquells punts de gramàtica o a practicar l'expressió escrita o l'expressió oral… Aleshores, si això us interessa a vosaltres, per arribar ben preparats, recordeu que podeu reservar classes des del web classes.easycatalan.org. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Amb l'especialista en arbres Edu Arnal des de Cudillero, a Astúries, conversem sobre plantes i arbres, d'entrada avisant que la pèrdua de fulles de les tipuanes i les jacarandes d'ara respon a un instint de supervivència d'aquests arbres i que en cap cas anuncia malaltia perquè acabaran florint com sempre. Coincidint amb Sant Jordi ens recomana la compra i lectura del llibre 101 flors de camp de marges i voreres de Catalunya de l'editorial Cossetània i acabem fent llistat de plantes òptimes per ornamentar els nostres balcons i finestres de cara a que llueixin per Corpus. L'entrada Món verd amb Edu Arnal: arbres que perden fulla per salut, plantes per a balcons i un llibret molt recomanable ha aparegut primer a Radio Maricel.

Amb Mayka Navarro analitzem els episodis reiterats de crema de contenidors i vehicles al barri de Cerdanyola de Matar

Tema del dia Fa uns dies vam anunciar les dates del pròxim Campus d'Estiu, però avui ja us en donem tots els detalls. Ens esperen hores de conversa, àpats, sobretaules, tallers, excursions, cinema… i molt més! Inscriu-te al Campus Complet o al Campus Bàsic (https://campus.easycatalan.org/) Som-hi! Bonus Fem apostes sobre quins participants de les edicions anteriors del Campus creiem que repetiran aquest any. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Joan! Joan: [0:16] Bon dia! Andreu: [0:17] Com va això? Joan: [0:18] Bé, molt bé. Andreu: [0:20] Jo estic una mica adormit encara, perquè són les 9 del matí, normalment no gravem tan aviat. Encara tinc la veu una mica així. Hauria d'haver fet exercicis de veu, com els actors. Joan: [0:32] Jo m'he llevat i he esmorzat pa amb tomàquet i ja porto una bona estona per aquí corrent. Andreu: [0:37] Molt bé, doncs Joan, ens van enviar un missatge fa poc sobre la teva, diguéssim, recent incorporació al pòdcast com a veu activa. Joan: [0:48] Ui, quina por. Andreu: [0:48] Sí, va ser un missatge del Mike, el nostre estimat Mike, que diu: "Hola, nois, bona tarda! En primer lloc, m'agradaria donar l'enhorabona al Joan i la Sílvia per aconseguir la seva nova casa". Joan: [0:58] Gràcies, gràcies. Andreu: [1:00] "En segon lloc, tot i que trobo a faltar la Sílvia als pòdcasts, escoltar en Joan ha augmentat la meva comprensió auditiva d'ell d'un 30% a un 80% aproximadament". Joan: [1:14] Però em sap molt greu dir-te, Mike, que quan participo al pòdcast intento, tot i que potser no ho aconsegueixo, vocalitzar més i parlar una mica més a poc a poc. Andreu: [1:28] Ara ho has intentat molt més, eh? Joan: [1:30] Sí, oi? Andreu: [1:32] Ara s'ha notat aquí un esforç extra. Joan: [1:35] Perquè volia que li quedés clar, al Mike. No, però penso que sí, que com a mínim vocalitzar una mica més ho intento. Andreu: [1:47] Hauríem de posar un senyal acústic que jo pugui activar quan detecto que estàs parlant molt ràpid. Llavors el posaré perquè te n'adonis. Joan: [1:55] "Cling!! I jo: "Ui…" Andreu: [1:58] Sí. D'acord. Bé, diu: "Bones notícies, oi? En tercer lloc, pel que fa a l'apocalipsi zombi, quan arribi, i segur que arribarà, jo aniré a la masia amb bici portant el rifle i la motxilla amb alimentació". Joan: [2:13] Ara que ha dit això del rifle, me'n recordo que et vaig dir, quan vam acabar el pòdcast: "I no hauria de ser 'fusell'?", no?, perquè a mi em quadra més "fusell" que "rifle". "Rifle" és com… no sé. Però és correcte, també. Andreu: [2:24] Sí, és correcte, les dues són… Es pot dir. Potser "fusell" sona més… més genuí, no? Joan: [2:30] Sí, és que "rifle", com que els castellans ho diuen igual… Andreu: [2:33] Sí. És curiós, perquè quan vam publicar aquell episodi encara no havia sortit… no havien sortit totes aquestes notícies de la Unió Europea que divulgaria un kit de supervivència en cas de catàstrofe natural o conflicte bèl·lic, no? Joan: [2:50] Ah, no? No havia sortit, encara? Andreu: [2:52] Va sortir, o sigui, publicat l'episodi just quan es parlava d'això, als mitjans. Joan: [2:57] Que curiós. Andreu: [2:58] Sí, vull dir, va ser casualitat. Joan: [3:00] No, no, no, casualitat no. Estàvem sincronitzats amb els nostres diputats. Andreu: [3:06] Segur, segur. Bé, a veure, més coses. Fa no res vam acabar el Club de Lectura, no? [Sí.] L'experiència… Joan: [3:13] Un èxit! Andreu: [3:14] Un èxit, no? Jo crec que podem estar contents de com ha anat. Hi ha hagut una participació molt alta. Joan: [3:20] Sí. Andreu: [3:20] Fins i tot a les videotrucades. Crec que han sigut les videotrucades més… multitudinàries que hem fet mai. Joan: [3:25] Sí, sí, sí, sí, sí. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

En l'

Tema del dia Un membre de la comunitat ens va demanar de fer un episodi sobre com mostrar emocions parlant en català, i com que els vostres desitjos són ordres, en l'episodi d'avui ens imaginem diverses situacions i com hi reaccionaríem. Som-hi! Apunta't als pròxims cursos d'Easy Catalan! (https://classes.easycatalan.org/) Bonus Continuem amb les emocions d'Inside Out 2: la vergonya, l'enveja i l'avorriment. Transcripció Andreu: [0:16] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:17] Bon dia, Andreu! Com estàs? Andreu: [0:19] Molt bé. Bon dia a tothom, a tots els que ens escolten. Molt bé! Molt content. Fresc, després del cap de setmana. Avui que estem gravant és dilluns i estic ben fresc. I tu? Sílvia: [0:29] Me n'alegro molt. Doncs jo he aprofitat molt el cap de setmana, m'he cansat molt i avui no estic tan fresca com tu, però faig fent. Andreu: [0:36] D'acord. Bé, ja ho remuntarem, això, ja veuràs. Sílvia: [0:39] Exacte, exacte. Andreu: [0:40] Doncs, a veure, primer de tot voldria comentar missatges que ens han arribat dels oients. El primer és en referència a l'episodi de les supersticions. Sílvia: [0:48] Ah, d'acord. Andreu: [0:49] És un missatge de l'Emmy, que ens diu: "Hola, equip! A les curses de bicicleta, si el teu dorsal és el 13, l'has de portar cap per avall per combatre les males vibracions". Sílvia: [1:01] Això del número 13 també, déu-n'hi-do, eh?, la gent. S'ho agafa molt a pit. Però sí, sí. Andreu: [1:06] Sí, sí. Al Club de Lectura, que el llibre que estem llegint, cada capítol està titulat amb un número, no? O sigui, són números, "Capítol 13", "Capítol 15". Doncs el número 13 també és el de la mala sort, no? Perquè passa una cosa... Sílvia: [1:21] Molt dolenta. Andreu: [1:21] Forta, molt dolenta. Bé, un altre comentari sobre l'episodi dels connectors, el 157. Recordes que vam parlar de l'adjectiu "macarrònic"? Sílvia: [1:31] Sí. Andreu: [1:34] Doncs la Gabriella ens ha escrit, diu: "Hola, nois! Com que us ho preguntàveu, us deixo la descripció de l'etimologia de la paraula "macarrònic"". Sílvia: [1:41] De veritat, l'ha buscat? Andreu: [1:43] Sí. Diu: "Traduït a partir d'un diccionari italià". Diu: ""Macarrònic, derivat de "macarró". Surt de l'expressió "llatí macarrònic", equivalent a "llatí de cuina", utilitzat pels humanistes per fer broma, per satiritzar", diu ella, "el llatí de baix nivell, parlat pels cuiners dels convents". O sigui, que no anàvem tan lluny, no? Ho vam relacionar amb la cuina, amb els macarrons. Sílvia: [2:10] Clar. Andreu: [2:12] De fet, ho podríem haver buscat nosaltres mateixos aquell dia, però no ho vam fer. A diccionari.cat, si entreu a diccionari.cat, aquest és un diccionari que dona informació etimològica i si ho busquem, posa: "de l'italià "maccheronico", derivat de "maccherone", que vol dir 'macarró', aplicat al "llatí de cuina", que diu que parlaven els cuiners dels convents. Sílvia: [2:37] M'encanta. Andreu: [2:37] El mateix. Bé, doncs això, ja hem après alguna cosa nova. Moltes gràcies, Gabriella. Doncs, si vosaltres no voleu que el vostre català sigui macarrònic, què heu de fer? Què poden fer, Sílvia? Sílvia: [2:51] Doncs apuntar-vos a les classes! Heu d'entrar a l'enllaç classes.easycatalan.org i allà hi trobareu tota la informació relacionada amb els cursos que estan a punt, a punt, a punt de començar! Andreu: [3:03] Aquests dies ens han escrit algunes persones per xarxes preguntant-nos, demanant més informació sobre els cursos, i bàsicament, el que és més important és que comencen el dia 7 d'abril. Per tant, falten molt pocs dies per apuntar-s'hi. Són cursos en línia, les classes es fan per videotrucada, això vol dir que les podeu fer des de qualsevol lloc del món, mentre tingueu internet, i que són tres mesos de classes. Farem dues classes setmanals, d'una hora cadascuna. Per tant, si voleu aprendre català amb membres de l'equip, com el Joan, la Valentina, la Renée o jo mateix, entreu a aquesta web que ha dit la Sílvia, classes.easycatalan.org i allà hi ha la informació dels preus i els horaris. D'acord? Doncs vinga, ja ho sabeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Notes del programa Aviat comencen els nous cursos d'Easy Catalan! Podeu apuntar-vos-hi des de classes.easycatalan.org (https://classes.easycatalan.org/)! Les vostres preguntes La Christine ens fa arribar una pregunta sobre pronoms febles: "En aquesta frase, el pronom en és necessari, opcional o incorrecte? Si us plau, obre la carta. Diria que no és res urgent, però no n'estic segura." Tema del dia Fem una activitat que ha fet l'Andreu amb els seus alumnes. Quins 3 objectes us enduríeu a una illa deserta per poder garantir la vostra supervivència? Easy Catalan recomana Documental Balandrau, l'infern glaçat (YouTube (https://youtu.be/pRgfNnGWZr8?si=_xTfvlCvOO3UfLEO) i 3Cat (https://www.3cat.cat/3cat/balandrau-infern-glacat/video/6100449/)) Sèrie Sala polivalent (https://www.3cat.cat/3cat/t1xc1-tecniques-de-supervivencia-i-preparacionisme/video/6326707/) Bonus I com ens ho faríem en un escenari com el d'una apocalipsi zombi? Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Joan! Joan: [0:16] Bon dia! Andreu: [0:17] Bon dia a tothom! Què? Ja et puc donar l'enhorabona, no? Joan: [0:22] Per què? Andreu: [0:23] Perquè m'ha dit un ocellet que ja teniu les claus. Joan: [0:26] Ah, sí. Hem comprat una casa amb la Sílvia. Sí, sí, sí. Andreu: [0:30] Molt bé! Felicitats! Enhorabona! Joan: [0:33] Sí, ara ja es pot dir que estem ben casats, com si diguéssim, no? Amb el banc. Andreu: [0:38] Sí. Ha sigut difícil, arribar fins aquí? Joan: [0:43] Sí, la veritat. Ha sigut un procés llarg, perquè hem tingut també un seguit de problemes per aconseguir, jo què sé, tots els papers que ens demanava el notari i… buàh, s'ha allargat molt, sí, sí. Andreu: [0:54] Déu-n'hi-do. Bé, doncs, això, enhorabona a vosaltres i molts ànims a tothom que estigui en el procés de buscar casa, buscar pis, encara que sigui de lloguer, perquè ja vam dir que és complicat ara mateix. Joan: [1:07] Horrible. Andreu: [1:08] Llavors, això, molts ànims! Una altra cosa que volia comentar, bé, que et volia preguntar, és si podem avançar alguna cosa del Campus, perquè l'estem preparant, encara no l'hem anunciat oficialment, però creus que podríem avançar alguna informació? Joan: [1:24] Jo crec que podríem avançar les dates, que és el més important, no?, Andreu? Andreu: [1:28] Exacte. Quan seran? Quan serà el Campus? Joan: [1:30] Deixa'm agafar un calendari, que em fas aquí unes emboscades… No, no. Serà l'última setmana de juliol, l'última setmana completa, que és la que va del 21 al 27. Andreu: [1:44] D'acord. Del 21 al 27 de juliol. Per tant, si esteu pensant a participar al Campus 2025 d'Easy Catalan, ja us podeu reservar aquesta setmana. La resta de la informació encara tardarem uns dies, pocs dies, a fer-la pública. Tota la informació, doncs, de les activitats que farem, dels preus, de... tot. Joan: [2:06] A veure, també podem dir que serà Barcelona, igual que els altres anys. Andreu: [2:10] Exacte. Molt bé, doncs, Joan, la comunitat va creixent, la comunitat d'Easy Catalan, i volia compartir alguns missatges que ens han arribat a través de Discord i a través de Spotify. Joan: [2:22] D'acord. Andreu: [2:23] El primer és de la Sofia, que diu: "Hola a tothom, em dic Sofia, soc de Xile i fa uns anys que visc a Barcelona. He conegut la comunitat d'Easy Catalan pel pòdcast i m'ha agradat molt, així que m'he decidit a aprendre el català". Joan: [2:36] Molt bé, escolta! És el que busquem, gent que vulgui participar a la nostra comunitat, que cada vegada és més viva. He de confessar que des de que ha crescut tant estic una mica saturat, amb el Discord. No, perquè hi ha molta activitat i abans entrava, no?, al principi, és veritat, al principi no era tan activa i teníem aquesta necessitat com de dinamitzar-la i això, però ara entro i saps aquests numerets que apareixen? U, dos, tres, o com si estigués tot ple de notificacions, no sé com dir-ho. Andreu: [3:07] Sí, sí. Doncs a mi és que, clar, igual que el correu electrònic, no m'agrada tenir missatges per llegir, m'agrada tenir-ho net. Llavors, al Discord igual, quan veig que en un canal s'ha escrit alguna cosa, intento llegir-ho ràpid. Joan: [3:22] Sí, és la clau, és la clau. No, jo prometo que m'hi tornaria a posar ara, després de Setmana Santa, com aquell qui diu, perquè a vegades em sap molt greu, perquè diuen alguna cosa que m'agradaria respondre, però han passat tants dies, que dic: "Ara aquí… què diràs, Joan? Ja s'ha acabat, això". Andreu: [3:39] Doncs jo estic enganxat a Discord. A la comunitat. Joan: [3:45] No, és molt xulo, és molt xulo, la veritat, sí. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Tema del dia Després de l'episodi 123: Paraules del Berguedà (https://www.easycatalan.fm/123), avui toca parlar de paraules de Lleida, la ciutat nadal de l'Andreu. Serà capaç, la Sílvia, d'endevinar-ne el significat? Som-hi! eu ('sí, és cert') ni mai ('doncs ja t'ho faràs') en pic ('tan bon punt, tan aviat com') aumon ('enlloc') queds ('sabates esportives') xampú ('cervesa amb llimonada') mixó ('ocell') salèncios ('sabatilles/espardenyes d'anar per casa') némon ('som-hi, anem') paracon ('ves amb compte') espavil ('afanya't / ja t'espavilaràs') escatxigar ('esquitxar') txapel ('escopinada voluntària') capellà ('petita escopinada involuntària') torcar-se ('eixugar-se, rentar-se') entrepussar ('entrebancar-se') fenya ('feina') popes ('pits') Bonus Parlem d'algunes altres paraules típiques del català de Lleida. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia a tothom! Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:17] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:19] Com va això? Sílvia: [0:20] Bé, i tu? Andreu: [0:22] Molt bé. Saps què? Em fa molta gràcia, perquè els meus alumnes de català, amb poques classes, ja comencen a parlar amb accent lleidatà. Sílvia: [0:32] Ai, que guai! Andreu: [0:34] Els contamino. Sílvia: [0:36] Així m'agrada. Andreu: [0:38] Clar, molts d'ells comencen aprenent català i aprenent la variant oriental, no?, el català central, diguéssim, de Barcelona o Girona o Tarragona, que és aquesta… aquests dialectes que fan… la O, la converteixen a U quan no és tònica, no? Per exemple, no sé, el verb "portar", tu dius "p[u]rtar", no? O "mac[u], jo diria "mac[o]". Bé, i és divertit veure com al cap de poques classes ja comencen a parlar amb la E, a parlar amb la O… i bé, és molt divertit, no? En qualsevol cas, milloren el seu català, aprenen paraules noves, i això és el que fem a les classes. Llavors, aprofito per dir que el mes d'abril comença el nou trimestre de català a Easy Catalan, i si voleu, doncs això, continuar aprenent el català però d'una manera més, no sé, més intensa, amb classes, fer una mica de teoria, pràctica, no només escriure, sinó també parlar, doncs recordeu que oferim aquestes classes des d'Easy Catalan, amb el Joan i amb mi com a professors. Podeu consultar tots els preus, tota la informació, horaris, a la web. Quina és la web, Sílvia? Sílvia: [1:53] Classes.easycatalan.org. Tema del dia Andreu: [2:01] Molt bé, i parlant d'accent lleidatà, avui volia fer la segona part del concurs de dialectalismes, no?, que vam començar amb el concurs que em vas fer tu de berguedanismes. Sílvia: [2:14] Que guai! Sí, sí, sisplau, sisplau! Andreu: [2:15] De paraules del Berguedà. Sílvia: [2:17] M'encanten els concursos. Andreu: [2:19] Fantàstic. Doncs, recordem el funcionament. Jo et diré una paraula lleidatana, típica de Lleida, i tu hauràs d'intentar endevinar què vol dir sense més context. Si no l'endevines, llavors jo et posaré una frase d'exemple, un possible context que t'ajudarà a entendre'n el significat. Si tot i així no saps què vol dir, llavors ja te l'explicaré. Sílvia: [2:44] D'acord. Andreu: [2:44] Si l'endevines sense context, tindràs dos punts per aquella paraula. Amb context, un punt. I si te l'he d'explicar, òbviament, zero punts. Sílvia: [2:54] Almenys no resta. Andreu: [2:56] Almenys no resta, exacte. D'acord. Per tant, comencem? Sílvia: [3:02] Vinga! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Programa 5x108, amb Diana G

Let's talk outfitters! In this solo episode, Chad dives into what makes a top-tier outfitter and why partnering with the best can make all the difference in your next hunting trip. Listen to the details of what makes Basswood Lodge in New York and the molt migration so legendary. From fresh geese pouring out of Canada into New York hitting the agricultural fields for the first time, to his passion for breaking flocks, the art of calling, and the different styles of Canada goose calls that turn wary birds into committed feet-down shots. With new geese showing up daily and fresh opportunities every morning, this is waterfowl hunting at its finest. Don't miss another awesome episode to help set you up for success! This episode is brought to you by: Basswood Lodge, Nutrien Ag Solutions, Bad Boy Mowers, Benelli Shotguns, Federal Premium Black Cloud, Hi Viz Sights, Rob Roberts Custom Gunworks, JARGON Goose Calls, Realtree Brand Camo, Banded Hunt Gear, Greenhead Gear Canada Goose Decoys, KERSHAW Knives, The Provider Culinary, LEER Toppers, Mickey Thompson Tires, and Corning Ford.

Tema del dia Avui tenim dues convidades molt especials, dues veteranes de la comunitat d'Easy Catalan a Discord: la Kerry i la Simone! En aquest episodi ens parlen de la seva experiència com a membres del Club de Lectura autogestionat. Som-hi! Participa en el Club de Lectura aquest mes de març! (https://easycatalan.org/bookclub) Llibres El món es torna senzill, de Laura Gost (https://www.grup62.cat/llibre-el-mon-es-torna-senzill/345425) El perquè de tot plegat, de Quim Monzó (https://www.quadernscrema.com/cataleg/el-perque-de-tot-plegat/) Sobre el feixisme, l'exili i la censura, de Pere Calders (https://www.penguinllibres.com/tematiques/110596-ebook-sobre-el-feixisme-l-exili-i-la-censura-9788417627874) L'expressió de la setmana espavila't ('afanya't, ves ràpid, no t'entretinguis') n'hi ha per llogar-hi cadires! ('això és increïble / molt divertit / ben curiós!') Bonus La Kerry i la Simone ens parlen d'alguns dels llibres que han llegit fins ara a Discord: Aloma, de Mercè Rodoreda (https://www.grup62.cat/llibre-aloma/95770) Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent (https://www.penguinllibres.com/tematiques/306606-ebook-les-calces-al-sol-9788418226687) El futur de la humanitat, d'Eduald Carbonell (https://arallibres.cat/cataleg/el-futur-de-la-humanitat/) Les nenes que llegien al lavabo, de Sebastià Portell (https://arallibres.cat/cataleg/les-nenes-que-llegien-al-lavabo/) Belfondo, de Jenn Díaz (https://www.amsterdamllibres.cat/cataleg/belfondo/) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia a tothom! Si escolteu aquest episodi avui mateix, dia 28 de febrer, vol dir que demà comença el nou Club de Lectura que hem organitzat a Discord. És una oportunitat perfecta per llegir un llibre en català, si encara no ho heu fet. I si ja ho heu fet abans, ara podreu llegir en companyia de l'equip d'Easy Catalan i d'altres aprenents com vosaltres. La novel·la, titulada "La mort lenta", de Xavier Mas Craviotto, la comentarem per capítols en un fòrum a Discord. I farem una videotrucada setmanal els divendres, concretament els divendres 7, 14, 21 i 28 de març a les 6 de la tarda, hora catalana. Si voleu participar-hi però encara no teniu el llibre, no patiu, encara teniu temps per buscar-lo i unir-vos a la lectura. Nosaltres proposem un ritme de lectura, però vosaltres sou lliures de llegir i participar en els xats i les videotrucades en la mesura que vulgueu i pugueu. Ah, i recordeu que al final de tot, el dia 4 d'abril a les 6, coneixerem l'autor i podrem parlar de la novel·la amb ell. Per participar-hi només cal ser membre de la comunitat, així que us deixem l'enllaç easycatalan.org/bookclub a la descripció de l'episodi, on trobareu tota la informació. I dit això, passem al tema del dia! Tema del dia Andreu: [1:33] Doncs, parlant de Discord i de clubs de lectura, avui hem convidat al pòdcast dues persones molt actives de la comunitat, que són la Kerrie i la Simone. Benvingudes! Com esteu? Kerry: [1:44] Hola a tothom! Molt bé. Simone: [1:45] Hola a tothom, també estic molt bé, eh? Andreu: [1:48] Fantàstic. Doncs jo molt content que sigueu aquí. Avui és la primera vegada que tenim dues convidades alhora, i penso que està molt bé fer-ho també en aquest format. Llavors, primer de tot, moltes gràcies per acceptar la invitació. M'imagino que la proposta de venir al pòdcast sempre fa una mica de por, una mica de respecte. Kerry: [2:06] Sí, molta por. Andreu: [2:07] "Molta por". No, no, no heu de patir. Això serà una conversa informal, sí? No és un programa de TV3 ni Catalunya Ràdio. És una cosa molt de casa, diguéssim. Llavors, no patiu gens. Doncs, a veure, jo crec que hem parlat de vosaltres una mica al pòdcast en alguna ocasió. De fet, Kerrie, tu vas enviar algun àudio, t'hem sentit ja, la teva veu, aquí… [És veritat, sí.] I vas explicar-nos aquella anècdota dels veïns, del sopar de germanor. Però, a veure, per coneixe-us una mica millor, us proposo una activitat que a vegades fem a classe de català, que és presentar-nos mútuament. És a dir, Simone, per exemple, com presentaries la Kerrie? Què saps de la Kerrie que puguis compartir? Simone: [2:50] La Kerrie és una persona fantàstica, molt culta, professora d'anglès, també, té una família molt bonica… I ella és una lletraferida increïble, perquè llegeix molt, i… és la meva amiga, també. És la meva amiga, perquè som a prop, perquè la Kerrie viu a uns 15 minuts d'on jo estic vivint i… és això, tenim aquest interès comú que és parlar català, perquè ens fa goig parlar català, i és això. Andreu: [3:28] Molt bé, perfecte. Doncs, Kerrie, com presentaries la Simone? Kerry: [3:33] Gràcies, Simone. El mateix. La Simone, la Simone és una amiga meva, molt bonica, és brasilera, té una filla i… no sé, aprenem català juntes, des del principi, crec, perquè… sí, el Club de Lectura va començar l'any… no sé, 2022, i ens coneixem des d'aquí, no? Sí, sí. Andreu: [3:58] Molt bé. Clar, de fet, vosaltres sou veteranes de la comunitat. Ja fa temps que formeu part de la comunitat d'Easy Catalan a Discord, igual que el Kevin i el Kamo, que els vam entrevistar fa uns mesos. I aquí la Sílvia i jo hem parlat moltes vegades de Discord i hem intentat explicar el millor que hem sabut què és això, no?, tenint en compte que els oients no poden veure el que diem. Però tot i així, encara hi ha gent que a vegades ens pregunta: "Això de Discord, què és?", no? Llavors, vosaltres que teniu ja una certa experiència, o molta experiència, com ho explicaríeu amb les vostres paraules? Què és Discord? Kerry: [4:34] És una comunitat molt bonica, no?, Simone? Simone: [4:37] Sí, és una comunitat on podem compartir tot el que volem, de fet. Parlem sobre temes diferents. Hi ha persones que (els agrada), per exemple, cuinar, i parlen de menjars, altres parlen de pel·lícules, altres de llibres, com nosaltres, i hi ha espai per a tothom i per a tots els temes, també. Les persones són… al cap i a la fi, fan amistats entre elles i és increïble, és un espai molt divertit, també. Andreu: [5:17] D'acord. Kerrie, alguna cosa per afegir? Kerry: [5:20] És que sento que fa… és una gran part de la meva vida. És que cada dia hi ha alguna cosa a Discord a llegir, a veure els vídeos que envieu, per exemple, els jocs de paraules i tot això. I, no sé, cada dia hi ha alguna cosa per fer a Discord. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Tema del dia En el nostre dia a dia hi ha més accions de les que ens pensem que estan basades en la fe, creences, costums populars o pensament màgic. Avui toca parlar de supersticions! Bonus L'expressió de la setmana néixer amb la flor al cul ('tenir sempre molta sort, tenir sort en tot') Taller de llengua Com diem en català menos mal? Cançó "Que tinguem sort" (https://youtu.be/JzW4trGkVds?si=CAdeDb7t5ntEcAgl), de Lluís Llach Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia a tothom! Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:17] Bon dia! Com va, Andreu? Andreu: [0:19] Molt bé. Què, amb quin peu t'has llevat avui? Sílvia: [0:23] Amb el peu dret, jo crec. Andreu: [0:25] Amb el peu dret? Cada dia amb el peu dret? Sílvia: [0:27] Jo sí. Cada dia amb el peu dret, sí. El Joan cada dia amb el peu esquerre. Andreu: [0:34] Però literalment o figuradament? Sílvia: [0:37] Literalment. Andreu: [0:38] Sí? Sílvia: [0:38] Sí, sí. Figuradament depèn del dia. Jo crec que no té res a veure amb quin peu… quin és el primer peu que poses a terra per saber si estàs de bona o de mala lluna. Andreu: [0:50] També, clar, "llevar-se amb el peu dret", o "esquerre", "llevar-se amb el peu esquerre" normalment es diu per quan estàs de mala lluna o que tens mala sort aquell dia, no? "És que avui m'he llevat amb el peu esquerre, tot em surt malament". Sílvia: [1:02] Sí, també, també, sí, sí. Andreu: [1:05] Que jo no sé quina ràbia ens tenen als esquerrans, perquè… l'esquerra és la dolenta, no? Sílvia: [1:10] Sempre s'ha associat a coses negatives, no? Andreu: [1:13] Sí. Bé, doncs avui volem parlar d'això, de la sort i la mala sort, perquè, bé, ara fa unes setmanes, no?, amb les festes de Cap d'Any, doncs, hi ha algunes tradicions relacionades amb la sort, com ara menjar-se els dotze grans de raïm. Sílvia: [1:30] Sí, oi tant. Andreu: [1:32] Si no te'ls menges tots, se suposa que tindràs mala sort. Si te'ls menges tots, tindràs bona sort. També hi ha la tradició aquesta més recent de posar-se roba interior de color vermell. Sílvia: [1:42] Sí, és veritat! Andreu: [1:44] Per Cap d'Any. Sílvia: [1:45] Tens tota la raó. Andreu: [1:46] I també durant les festes, aquí, com a mínim en aquest país, tenim diverses loteries. Hi ha la loteria de Nadal, la loteria de Cap d'Any… No? Aquí a Catalunya tenim la Grossa. I per tant, és com que pensant en l'any nou, també temptem la sort, no? O sigui, ens desitgem sort durant el bon any i tot això. Llavors, volia parlar de la sort, però des de la perspectiva de les supersticions, no? Aquestes creences o accions, potser no gaire o gens racionals, sense fonament lògic, i que estan més basades en la fe, en la religió, en costums o una mica en pensament màgic, no? Llavors, la primera pregunta és: tu et consideres una persona supersticiosa? Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Common eiders are the largest duck in the Northern Hemisphere, with some tipping the scales at nearly 6 pounds. They are also the most widely distributed and heavily harvested sea duck in the world. In North America alone, there are 4 subspecies of the common eider. On this episode, Dr. Sarah Gutowsky and Kate Martin join Dr. Mike Brasher for Part One of our in depth discussion about this highly prized bird. This episode covers all the basics, including how to identify them, where they breed and winter, what their nests look like, and what we've learned from recent research about their ecology and unexpected shenanigans during the nesting season. Tune in for a wealth of information as we lay the foundation for even more discussions to come.Listen now: www.ducks.org/DUPodcastSend feedback: DUPodcast@ducks.org