TЯA TЯA - IB3 Música

Les imatges de portada són un esquer estètic que es llença al públic per atreure’l i que intenta sintetitzar-ne el contingut o fer un suggeriment del que s’escoltarà al disc. La fotografia esdevé en molts casos una radiografia del que trobarem al seu interior. Els músics es decanten en molts casos fotògrafs i fotògrafes cèlebres, que han estat els ideòlegs i ideòlogues de la imatge i que han creat treballs exprofeso per les portades. D’altres, han cedit les imatges ja fetes. Proposam tan sols un tast d’entre mil i un exemples.

La majoria dels músics no tenen un sol talent com a creadors i així ho demostren: també són artistes visuals i plàstics que creen les portades per als seus discos. A TЯATЯA parlam de compositors i compositores que també són dibuixants i pintors. Una selecció dispar que inclou els sons i les imatges de: Cecilia, Joni Mitchell, Aute, Robin Hitchcock i Sam Prekop, entre molts altres.

A TЯATЯA vos proposam un recorregut musical a partir d’una selecció eclèctica d’artistes avançats que, des de la música han tendit ponts i passarel·les a d’altres manifestacions artístiques generant el seu propi llenguatge estètic i sonor: Laurie Anderson, David Byrne, Bjork, Sufjan Stevens, Syd Barret, David Bowie.

Quan la literatura inspira artistes i escriptors Text i composició musical han anat sempre lligats. De fet, grans obres literàries de tots els temps han estat musicades. Poemes del segle XVI es materialitzen al XXI, fragments de novel·les esdevenen lletres de cançons, l’experimentació literària és també musical. La literatura no sols ha inspirat els músics si no que els propis escriptors també han composat, han format grups de música o hi han col•laborat: Boris Vian, Michel Houellebecq, Leonard Cohen i Agustín Fernández Mallo ens acompanyaran amb Machado, Rosalía de Castro, Antonio Gala, Salvat-Papasseit i John Cooper Clarke en el TRATRA que tanca la temporada.

La creació contemporània integra la concepció dels habitatges on volem viure i el disseny de les ciutats que volem habitar. Avui a TRATRA vos proposam temes i cançons que han considerat l’arquitectura des de diferents punts de vista a partir de relacions lliures entre ambdues.

L’art contemporani troba sovint punts de connexió amb la música i la subcultura pop, dance, punk i underground, en definitiva. Els i les artistes exploren la relació entre el so i la visió, utilitzen vinils i tocadiscos per a les seves obres o recreen els ambients propis dels concerts en directe i de les discoteques als museus i galeries, a més de col·laborar amb els músics. Cristian Marclay, Ana Laura Aláez, Fito Conesa, Lluís Juncosa, Tomás Pizá, Guillermo Rubí, Tomás Spicolli i Jose Fiol són alguns dels artistes convidats al TЯA-TЯA #11: La música com a llenguatge (II)

L’art contemporani troba sovint punts de connexió amb la música i la subcultura pop, dance, punk i underground, en definitiva. Els i les artistes exploren la relació entre el so i la visió, utilitzen vinils i tocadiscos per a les seves obres o recreen els ambients propis dels concerts en directe i de les discoteques als museus i galeries, a més de col·laborar amb els músics. Cristian Marclay, Ana Laura Aláez, Fito Conesa, Lluís Juncosa, Tomás Pizá, Guillermo Rubí, Tomás Spicolli i Jose Fiol són alguns dels artistes convidats al TЯA-TЯA #11: La música com a llenguatge (II)

Hello Again de The Cars, dirigit per Andy Warhol ens servirà per donar-vos la benvinguda a un nou capítol de TЯA-TЯA! sobre les relacions entre art contemporani i narració audiovisual. Els artistes contemporanis seran també directors de vídeos per les bandes musicals del moment.D’altres vegades, les seves obres apareixen en els clips de solistes i grups o bé inspiren les històries visuals que acompanyen les cançons: Tony Oursler, Robert Longo, Yayoi Kusama, Ron Mueck i Erwin Wurm, entre molts, hi seran presents.

Un nou capítol de portades de discos ideades per grans artistes contemporanis i d’altres inspirades directament per les seves obres. Els nostres protagonistes són Ai Wei Wei, Banksy, Kara Walker i Gerhard Richter entre d’altres creadors plàstics i visuals, que acompanyen a Blur, Arto Lindsay, Gastr del Sol o Tyler The Creator en les cobertes que conceberen per a tots ells amb referències figuratives i una forta herència del pop, el punk i l’art urbà.

En un món hiperconnectat, l’allau d’imatges que s’hi genera ens copsa diàriament. La saturació icònica en la qual estam immersos ens anestesia, fins i tot, ens causa indiferència. Però quan varen sortir a la llum del segle passat, moltes de les portades de les quals parlarem avui constituïen finestres al món per l'art contemporani. Bé perquè els seus dissenys emulen obres concretes, les utilitzen o bé, s’hi inspiren, se n’apropien. Hi ha artistes reconeguts que dissenyen portades de discos. Altres caràtules sumen el treball de dissenyadors gràfics, fotògrafs i creadors, que en definitiva, es veuen influenciats per l'art de la seva època i per les relacions estretes entre músics i artistes. Seguim explorant els vincles aquests vincles amb les portades que varen crear Nan Goldin, Cindy Sherman, Barbara Kruger o Basquiat, entre d’altres.

Reprenem les passejades sonores per l'art visual que acompanya la música. De nou Pilar Rubí ens proposta un recorregut pel pop en majúscules en aquest Tra Tra 6 on redescobrir de quina manera veuen els artistes com OMD, Madonna, David Bowie o Iggy Pop les composicions que han convertit en clàssics del gènere. Pots veure aquí les imatges relacionades!

El videoclip és un curtmetratge que ofereix una representació visual d'una cançó i el món del cinema no s’ha mantingut aliè a les possibilitats del mitjà musical, si no tot el contrari: Michel Gondry ha fet parella amb Björk, Jim Jarmusch amb Jack White, Sofia Coppola amb Air i Paul Thomas Anderson amb Radiohead. Són alguns exemples de com el món del cinema conta la música. A TЯA-TЯA! repassam algunes de les aliances entre músics i cineastes que han fet posibles creacions audiovisuals de tot tipus: conceptuals, emocionals o narratives, les històries que ens proposen formen part del nostre bagatge icònic personal i de la cultura contemporània, en general. Aquí teniu les imatges que acompanyen aquest podcast:

Molts artistes han creat obres exprofeso per a condensar l’univers estètic dels músics en les portades dels seus discos. A pesar del procés de desmaterialització dels suports musicals en l’era internet, la imatge del disc segueix sent significativa avui i ens dóna pistes sobre el seu contingut. Yayoi Kusama i Yoshitomo Nara posen cara a Shonen Knife i Towa Tei respectivament, Max ho va fer amb Neotokyo. Mestres de l’art contemporani com Baldessari o Kounellis també ho faran amb altres grups. I com no, la fotografia n’ocupa un lloc important: Wolgang Tillmans concebrà una portada per Tiga i Doug Aitken, la del disc de resmescles de Low. A TЯA-TЯA! vos convidam a descobrir algunes de les propostes de la simbiosi de l’art amb la música.

La vida i l’obra dels artistes contemporanis apareix referenciada en moltes cançons. Fins i tot, n’hi ha de titulades amb el nom propi dels creadors. Warhol n’és un dels més coneguts, producte de sí mateix, que inspirà Bowie i molts altres compositors. Els surrealistes (Dalí, Ernst, Magritte) són omnipresents en la música popular com també els expressionistes americans (Manic Street Preachers dediquen un tema a l’obra de De Kooning). L’art outsider fascina a Sufjan Stevens, que pren l’obra de Royal Robertson per la coberta i l’interior del seu álbum “The Age of Adz”, tal i com ja havia fet amb l’obra de Henry Darger, que inspirà una cançó anterior “The Vivian Girls Are Visited In The Night”. A TЯA-TЯA! vos proposam una selecció possible de temes en aquest sentit. Tot això en forma de recorregut sonor ho teniu a un play de distància:

La música ha servit com a font d’inspiració per a molts artistes a l’hora de crear les imatges de les portades dels discos. Carta de presentació durant la segona meitat del segle XX per a solistes i grups, avui dia s’han convertit en objectes de culte i memorabília. A TЯA-TЯA! vos proposam un recorregut musical a partir d’una selecció eclèctica.

L’art contemporani, els artistes i les obres que han generat, inspiren i han inspirat una gran quantitat de cançons. L’imaginari de la música pop s’ha identificat amb els escenaris i els ambients que recreen moltes obres, majoritàriament pictòriques. Els músics han fet seves, de manera ecléctica i personal, les imatges creades pels artistes de diverses èpoques i tendències en una perfecta simbiòsi. A TЯA-TЯA! vos proposam un recorregut musical a partir d’una selecció que passa pel tecno, la cançó d’autor, el madchester sound i que inclou, com no, clàssics del pop.