Col·leccionable - IB3 Música

Col·leccionable dedicat al naixement del tweepop a Mallorca. No té altre nom més que Redpoppy, quartet inquer que posteriorment es rebatejava com The Aprons. Emmirallats en el so anomenat tweepop, C86, indie pop o jangle pop, de cases com el referenciat segell de Bristol Sarah Records. Foren precursors d'aquell so, els primers i dels únics a l'època a reivindicar-lo des de l'arxipèlag, en paral·lel a referents estatals com Le Mans. Posaríem la mà al foc, que en aquells anys, era el 1994, els inquers degueren ser els primers de l'Estat a reivindicar una de les referències de Sarah, The Sea Urchins, fent una versió, com també en farien de Luna i més endavant de Belle and Sebastian.Com a Redpoppy varen fer dues maquetes; reconvertits ja en The Aprons, dues més. Eren els germans Simó i Antoni Reus, responsables del fanzine April Eyes, mític i seminal a l'època, a més de Joan Reynés i Núria Mestre. Venien de fer noise com Nuevas Criaturas i L’Encruïa. Tant en una pell com en l'altre, els anys de Redpoppy o The Aprons es convertien també en seminals i mítics per a una història que esdevenia un tresor local que va despuntar poc més enllà de la mar i que després evolucionaria en el que són Marlovers. Sonen: “Pristine Christine”, de The Sea Urchins (Sarah Records, 1987) “Cling Film”, de The Sea Urchins (“Stardust”, Sarah Records, 1992) “Cling Film”, de Redpoppy (maqueta “Swallow”, 1994) “Hold You”, de Redpoppy (maqueta “Songs From Lilliput”, 1996) “Inside My Sorrow”, de Redpoppy (“Songs From Lilliput”, 1996) “Keep Smiling”, de Redpoppy (“Songs From Lilliput”, 1996) “It Never Comes”, de The Aprons (maqueta “Autumn Time”, 1997) “High and Low”, de The Aprons (“Autumn Time”, 1997) "Full of Love”, de The Aprons (“Autumn Time”, 1997) “Hold Me”, de The Aprons (maqueta “Polaroid”, 1999) “Twenty Five”, de The Aprons (“Polaroid”, 1999) “Glowing Field”, de The Aprons (“Polaroid”, 1999) “My Dreams”, de The Aprons (“Polaroid”, 1999) “Bad Liar”, de Marlovers (“I Don't Feel Like Myself”, Rock Indiana, 2021)

Col.leccionam un nom propi: una creació única, mereixedora de traspassar tant l'homenatge a Deià que representa com també el microcosmos familiar. El 2022 fa 45 anys de l'autoedició d'"El Olivo" (Bass Drums, 1977), la creació poètico-musical, orgànica i viva, de la mà de l'escriptor Robert Graves i el seu gendre aleshores, el músic català Ramon Farran, i amb qui era la seva dona, Lucia Graves. És la creació de l'univers únic deianenc, fa quatre dècades, a Ca n’Alluny. Farran els va conèixer després de venir a Mallorca el 1957 amb el seu inseparable Tete Montoliu (qui evidentment també apareix en el disc) per fer de grup de jazz de l’Hotel Formentor, després de voltar pels Estats Units. El bateria, compositor, productor i arranjador Ramon Farran, que ha rebut el Premi Enderrock d’Honor de la Música Balear 2021 i que actualment amb més de 80 anys encara dirigeix l’Orquestra Nacional de Jazz, ha tocat amb una infinitat de noms vertiginosos: Miles Davis, Louis Armstrong, Ronnie Scott, Chet Baker, Frank Sinatra… Productor darrere de clàssics de la música a Espanya, va ser el fundador del primer club de jazz a Palma, el 1965, l'Índigo Club, per on passarien gran part dels mites del jazz o un jove Robert Wyatt, que residia a Deià i a qui Farran no només li va obrir les portes per fer-hi feina sinó que li va ensenyar un dels seus béns més preuats: tocar la bateria. Després d'aquells anys lluminosos a Mallorca, aquest 2022 ha retornat a viure-hi, a Sóller. Ha tornat, en part, per retornar el regal que li va fer Robert Graves a mitjan dels anys 60, previ a "El Olivo", i musicar l'obra poètica seva que li va llegar. En conversam fent el cafè, convidats a ca seva. Sonen: Under The Olives Olive Tree Three Words Only A Lost World The Far Side Of Your Moon

Des del "The Inner Light" dels Beatles, de la connexió directa entre George Harrison i el margalidà Joan Fornés, passant pel microcosmos hippie viscut a Formentera a finals dels seixanta, amb alguns dels seus baluards -Pink Floyd, King Crimson o Joni Mitchell- o pel "Bitches Brew" de Miles Davis, no menys revelador amb l'obra del psicodèlic deianenc Mati Klarwein, fins arribar als nostres dies, amb inspiracions illenques contemporànies com la de Cigarettes After Sex i l'eivissenc Can Mortera o el manacorí Toni Llull com a noms de cançó. Una petita col·lecció de títols internacionals d’inspiració illenca "The Inner Light", de The Beatles (1968) "Ibiza Bar", de Pink Floyd ("More", 1969) "Formentera Lady", de King Crimson ("Islands", 1971) "My Old Man", de Joni Mitchell ("Blue", 1971) "Bitches Brew", de Miles Davis ("Bitches Brew", 1970) "Cry", de Cigarettes After Sex ("Cry", 2019) "Can Mortera", de Pedro Vian ("Ibillorca, 2020) "Toni Llull", de Myoboku ("Vas Volant", 2021)

Especial sobre un dels grans grups que marquen el pop a les Illes Balears. Xisco Albeniz i Celestí Oliver conversen sobre la banda del primer,La Búsqueda

Segon Col·leccionable dedicat a versions perpetrades per artistes illencs de tots els temps. Des del ‘Bama Lama, Bama Loo’ de The Little Richard interpretat per un dels grups mallorquins dels seixanta més excitants, The Four Winds and Dito, fins al ‘Sinnerman’, l’espiritual clàssic de principis del segle XX que va engrandir Nina Simone en el seu Pastel Blues, de 1965, i així com se l’ha feta seva, The Marzipan Man -l'alter ego del mallorquí Jordi Herrera de The Satellites- el 2017. I entre i entre, l'assumpció des de Mallorca dels Yardbirds o l’autoria seminal de Tomeu Penya i d'altres estàndards dels seixanta com els nord-americans The Blue Magoos, els britànics The Roulettes o el referent posterior d’Alex Chilton (Big Star). És un nou Col·leccionable de perversions: ‘Bama Lama, Bama Loo’, de The Little Richard (1964) ‘Bama Lama, Bama Loo’, de The Four Winds and Dito, de Tijuana (Regal, 1964) ‘Corazón lleno de mal’, de Mike & The Runaways (Regal, 1965) ‘Heart Full of Soul’, de Yardbirds (Columbia, 1965) ‘No sé qué siento’, de Come Animal (2015) ‘No sé qué siento’, d'Els Mallorquins, de 'Holydays in Mallorca' (Fonal, 1966) ‘Nada todavía’, Los 5 del Este (Odeon EMI, 1967) ‘(We ain’t got) Nothing Yet’, de Blue Magoos, de 'Psychedelic Lollipop' (1967). ‘Bad bad time’, de The Roulettes (Parlophone, 1964) ‘Bad bad Time’, de Zebra (Novola, 1974) ‘Watch The Sunrise’, de Big Star, de '1 Record' (Arden/Satx, 1972) ‘Watch The Sunrise’, de Los Valendas, de 'Not The Singer But The Songs... An Alex Chilton Tribute' (Munster, 1991) ‘Sinnerman’, de The Marzipan Man (2017) ‘Sinnerman’, de Nina Simone, de 'Pastel Blues' (Philips Records, 1965)

Col·leccionam un cançoner pop d’autors illencs que ens eixamplen el cor. Aquest és un Col·leccionable fet a partir de personalitats que ens il·luminen. Vivim un brillant moment d’autoria pop en la nostra llengua que abraça tres generacions i amb un llegat que va millorant a cada nou pas. En aquesta nova passejada sonora pel pop illenc vos trobareu això: ‘Verí de s’altra punta’, de Lluís Cabot, de ‘Fernanda’ (Bankrobber, 2020) ‘Quan me respires’, de Maria Jaume, de ‘Fins a maig no revisc’ (Bankrobber, 2020) ‘Ahir és dins es meu cap’, de Suenyos Garau (Bubota, 2020) ‘Una sesta entre les canyes’, de Jorra i Gomorra, de ‘Vellut i purpurina’ (Bubota, 2020) ‘Estàtues’, de Polseguera, de ‘Vida gris’ (Bubota, 2019) ‘Braços oberts’, de Sebastià Gris (2020) ‘Grega’, de Miquel Serra, de ‘Be-sades’ (Foehn, 2020) ‘Ses aigües són salades’, de Joana Gomila, de ‘Paradís’ (Bubota, 2020) ‘Estimar no és suficient’, de Roger Pistola, de ‘Quart creixent’ (Bubota, 2020) ‘Roll’, de Damià Oliver (2020) 'Riu amunt’, d’Aucell Cantaire, de ‘Cant aire’ (Rocket Music, 2019) 'Idò un cafè’, de Maria Hein (2020)

Òbviament les Balears no estan al marge de la producció de trap, r'n'b, reggaeton o neo-soul, batejada com a música urbana, que ha explosionat en els darrers anys amb noms com Aleesha, Rels B o Dollar Selmouni que ja són uns dels clars exponents de l'exportació de l'escena fora de les nostres fronteres. Alguns, en multinacionals, altres encara en una microescena, aquest Col·leccionable n'és una mostra. "Ciudad incandescente", de Sofia R (2020). "No Man", d'Aleesha (Rose Records, 2020). "Bien y Mal", Javielito acompanyant Yung Beef i Paul Marmota, del disc "Sonrisas" (La Vendición, 2020). "Vull ballar amb tu", de Baaldo, del disc "El Chico de la Doble A" (Produccions Blau, 2020). "Un verano en Mallorca", de Rels B, del disc "La Isla LP" (Sony, 2020). "Hasta el cielo", Dollar Selmouni acompanyant Carlos Jean, Mala Rodríguez i Carolina Yuste, de la BSO (La Carbonería, 2020). "California", de Kine Teka (2019). "Ready", de Jvkko In Vein ft. Gianni Ferragramo & Spacial Cheezzy (prod. LB i Mito Beatzz). "Whole Zip", de Gianni Ferragramo ft. Robert Dinero (2020). "Enemigo", Robert Dinero (2020). "Insomnio", de Dos Anjo, del dosc "Fe" (Wavy Music, 2018). "Te hablo claro", de Julieta Cavalaro (2020). "Poco a poco", de Mary Paxanga i Felicia Watson. "Ben aprop", de Júlia Colom i Nin Petit (2020).

Com qualsevol crisi, la de la Covid també ha duit cançoner que s’hi inspira. Aquest és un Col·leccionable de cançons illenques d’era Covid, fetes o editades a partir del confinament. Saudade confinada, Negre i 3 colors A Pandemian Affair, de The Jazz Fingers Confinament #4, de Poomse Confinuum # 7, de Marc Melià Utopia / Dystopia, de Synteck Quarantine, de The Prussians Seny (confined session), de Leonmanso Tira-Tira confineo, de Suenyos Garau Més tresors que mapes, de Lluís Cabot Virus (Coronavirus), de Jack Alzheimer Negacionista, de Fundación Francisco Frankenstein

Nova col·lecció a Col·leccionable amb una selecció del primer so denominat independent de les Balears, anys abans que l’etiqueta indie esdevingués una estètica comercial. L’inici de l’auge del so a principis dels anys noranta, aleshores anomenat alternatiu o underground. Amb els ambaixadors Sexy Sadie, passant per Yeldings, Frankenbooties, Henteligens o Honey Langstrumpf, tots ells pròpiament dins el so dels noranta, a més de rara avis com Crudos i Demonio Sánchez. Hello, So Young, de Yeldings She Didn’t Shave Under Her Arms, de Dirty Boots (Frankenbootie EP, 1994) Planets, de Henteligens (La Parturienta EP, 1994 i Inside Me, 1995) Another Trip, de Sexy Sadie (Elefant Records, 1994) Spinning Top Girl, de Honey Langstrumpf (Elefant Records, 1995) Cling Film, versió de The Sea Urchins de Redpoppy (Maqueta Swallow, 1994) March Days, de The Walk (Maqueta, 1990) Dakota’s Hotel (laying on the grass), de Crudos (Maqueta, 1992) Corazón rojo, de Demonio Sánchez (La Parturienta EP, 1994)

Col·leccionable d’autor, exclusiu: descobrim con sonava el cantautor manacorí Miquel Serra abans de l’Opilions, el 2009, el disc que es convertí en el punt de partida de la seva carrera discogràfica, amb el fitxatge posterior de Foehn. L’escriptura a la paret és un CDR inèdit, d’aquells enregistraments embrionaris que ell repartia de mà en mà entre amics i coneguts, del qual col·leccionam 11 de les 12 cançons: Os Panda Taiga, de Roses místiques Cançó africana Lletania del sol Veure’m de lluny Les cordes de les portes Suor pels ulls Lo que sé de jo Bo pel jutge Tu saps, de Crancs Contrapunto La foscor que torna Petita llum

Primera col·lecció de perversions a Col·leccionable en forma de parelles de versions, fetes des de les Balears i que, des de la diferència, tenen en comú el bon gust per la tria i l’encert per part dels grups mallorquins a qui dedicam aquesta nova col·lecció. Continuarà... 1. Extraños juegos, de Trance (Maldición, Solo Para Punks, Metadona, 2013) 2. Extraños juegos, de Zombies (Extraños juegos, RCA Victor, 1980) 3. Accidental colors, de The Outnumbered (Why Are All the Good People Going Crazy, Homestead, 1985) 4. Accidental colors, d’El Primer Tercio (Apuesta otra vez, DRO 1990) 5. Red Rubber Ball, The Cyrkle (Columbia, 1966) 6. La Pelota de goma, Los Pops (Regal, 1967) 7. Out of Time, The Rolling Stones (Aftermath, Decca, 1966) 8. Has pasado a la historia, de Los Javaloyas (Buenas vibraciones, 1967) 9. I Can See For Miles, de The Who (The Who Sell Out, Track Records, 1967) 10. I Can See For Miles, de Cerebros Exprimidos (Kill The Pope, Munster Records, 1992) 11. Comunication Breakdown, de Led Zeppelin (Led Zeppelin, Atlantic, 1969) 12. Comunication Breakdown, de Los Crudos (Maqueta, 1992) 13. Man of Mystery, de The Shadows (The Shadows To The Fore, Columbia EMI, 1960) 14. Man of Mystery, The Frankenbooties (In Your Mouth: Te Subterfuge Compilation, Vol. 11, Subterfuge, 1994) 15. Ellaine, de Trance (Vivir mata, Cero en conducta Records, 2018) 16. Tell Me That You Care, d’Elaine & The Shardells (Music Forum, 1965)

Col·lecció dedicada als grans, però sovint oblidats, primers noms de la primera new wave mallorquina, des de finals de la dècada dels setanta i fins a la primera meitat dels 80; molts d'ells, grups maleïts: grans exponents però amb una trajectòria no tan sortada. 1- Mac: “Es marxe” (Discos Maller, 1980) 2- Forats Negres: “Track 5 / No Money” (Maqueta, 1981/ Espora Records, 2015) 3- Furnish Time: “Qué hacer por la mañana cuando al despertar se es feliz” (Twins, 1986) 4- ExCrocodiles: “Christine” (Sometimes Music, 1984). 5- El Primer Tercio: “Sin razón” (DRO, 1987) 6- Veruschka Vamp: "Sin título" (Maqueta, 1985) 7-Zincpirithione: “Al final” (Maqueta, 1984) 8- Peppone: “Chico con personalidad” (Blau, 1983). 9- Nasti: “Otoño” (Maqueta, 1985) 10- La Burot: “El santuario”, de Burotcracia (Maqueta, 1985)

Més enllà de la tradició del house o el techouse -comercial, sobretot- que arrosseguen les Illes Balears, també hi ha una altra electrònica, més experimental, en segons quin casos, o d'ànima més pop, en altres, que dóna i ha donat llum a la producció d'electrònica a l'arxipèlag, tot i que sovint aquesta sigui obscura. Des dels pioners més avantguardistes als anys 80, com Pedro Trotz o Biyi Amez -productor a La Puta Opepé- i DJ Triqui, a la nova generació de músics que suposa una renovació del planter, i que podeu col·leccionar tot seguit. Pedro Trotz: “a003” de Serie alfabética. Vol. A (Autoeditat, 1986) Biyi Amez: “Big Bang antes del silencio” de La Máquina del Tiempo (Tu pierdes, 1998) Moscow School (DJ Triqui): “Contagi” de Bubonic EP (Autoeditat, 2013) Emea: Fiat Tipo de Fill (Bubota, 2019) Defled: Y606 d’Impressions (Modern Obscure Music, 2015). Synteck: Inèdita Mantoshit i Elements in Motion: One Hundred Feelings de Loudness EP (Zeroocho Records, 2013) Enjoint: “Temps” (Autoeditat, 2014) Tènia: “Memorizu” de Tènia (Autoeditat, 2016) Marfan: “Capicua” de Quan tu no hi eres, col·lecció de fracassos (Autoeditat, 2018) Geniva: Noflodamatller de Travessa plena de fites (Autoeditat, 2008) Vogt: ‘Hemostasis’ de Sutura (Autoeditat, 2014) Snowman lost his head: “Dins una illa de vent” de Mei (Velomar 2015) Adriana Petit: “Sólo el fuego sabe” d’Agujeros negros acolchados (Autoeditat, 2019) Aina Climent: Temps vertader (Autoeditat, 2020)

(Foto: platja de Palmanova, any 1960) Mallorca com a tema central d'una cançó fou un dels fils conductors d'una part important de la produccó pròpia musical illenca durant els 60. Celestí Oliver vos proposa guardar-vos aquesta selecció amb la que poder fer un viatge musicat per una illa plena d'encant que agafava forma de cançó a través del seu paisatge. Aquest és el playlist amb el que poder fer aquest viatge en el temps i en un espai ara ja molt canviat de la Mallorca que comença a viure l'eclosió del turisme: Los 4 Chesson: Recuerdo a Formentor (Recuerdo a Formentor, 1959) Los 4 Ros: Ay mamá Mallorca (Amor Amargo, 1966) Los Kaly: Encantada Mallorca (Encantada Mallorca, 1969) Macovals: Cala Millor (Vacaciones en Mallorca, 1970) Milord’s: Palmanova (Ven a Mallorca, 1972) Bonet de Sant Pere: Palma nova (Bonet de San Pedro, 1969) Los Sixtar: Cala Figuera (Cartagenera, 1966) Los Romantics: Can Picafort (Can Picafort, 1971) Walter Klein: Noches de Palma (En el II Festival Internacional de la Canción de Mallorca, 1965) Los Musette’s: Mallorca Graciosa (Authentic Musette Sound, 1965) Richard y sus Bambucos: Mis días en Mallorca (Música en al a Bahia, 1966) Frida Boccara: Quand Palma Chantait (Quan Palma Chantait, 1964) Bernardo Bernardini Quintet: Adiós Mallorca (Cuando me enamoro, 1968)

Balearic music o balearic beat, gèneres encunyats a finals dels anys 80 i que responen a la visió eclèctica i heterodoxa de fer gaudir la música en comunitat a les pistes de ball d’Eivissa a partir del 1984 on el folk del moviment hippie i el pop i rock europeu i americà no renyien amb l’exotisme dels ritmes africans i asiàtics ni amb els arpegis i les figures infinites i en espiral de guitarra espanyola o del flamenc, el funk i soul llatí i avantguarda. I tot, evocant paisatgismes i ambients expansius amb esperit lliure. A partir d’Eivissa, els discjòqueis i músics anglesos expandiren i engrandiren una manera de sentir. El gènere Balearic recull tota aquesta tradició: arriba a actuals com els mallorquins Oso Leone i ve de l'amplitud de Jefferson Airplane, Black Sabbath -sí, així ho entenem-, Pharoah Sanders, Kevin Ayers, Cocteau Twins o The Durruti Column. Són part del Col·leccionable particular dedicat a l'anomenat so Balearic. La col·lecció que vos convidam a guardar-vos és aquesta: Oso Leone: Virtual U (Gallery Love, 2019) Joan Bibiloni: Flors musties dins un palau (Joana Lluna, 1982) Jefferson Airplane: Embryonic Journey (Surrealistic Pilow, 1967) Black Sabbath: Planet Caravan (Paranoid, 1970) Tones on Tail: Lions (Pop, 1984) Cocteau Twins: Oomingmak (Victorialand, 1986) This Mortal Coil: Song To The Siren (It'll Ends in Tears, 1984) The Durruti Column: Tomorrow (Circuses and Bread, 1986) Kevin Ayers: Decadence (Bananamour, 1973) Pharoah Sanders: Astral Traveling (Thembi, 1971) Art of Noise: Robinson Crusoe (Below the Waste, 1989)

Referències o reverències musicals? Aquest és el plantejament amb el qual Celestí Oliver fa un recorregut sonor per les músiques essencials d'una banda de pes com és La Granja. Més de 3 dècades de trajectòria fan d'aquest grup mallorquí un referent del pop i un gran "reversionador" de cançons a qui retre homenatge i que són part també de la nova col·lecció de cançons que volem que et guardis bé!

Celestí Oliver fa una primera recollida de la música illenca que va durant els anys de 'boom turístic' va fer capgirar el que s'entenia per folklore popular. Una repassada per una època d'enormes canvis socials i culturals que la música va adoptar d'una forma ben interessant