Podcasts about unes

La sobrecàrrega dels metges afecta tant als professionals com als pacients. És una de les denúncies que fa Metges de Catalunya, que des de l'octubre passat ha convocat fins a 12 jornades de vaga per reclamar millores laborals que consideren bàsiques. A més, han iniciat la campanya Ni un minut més per deixar de fer hores extra. Agnès Rivera, internista de l'Hospital de Blanes i delegada sindical de Metges de Catalunya, apunta que reclamen millores laborals, però que, sens dubte, són uns aspectes que acabaran repercutint en la millora del servei. I lamenta que hi ha molt desconeixement i prejudicis entorn a la feina dels metges. “Som un sindicat i volem millorar les nostres condicions laborals, però estem segurs que això farà que millori l'atenció a l'usuari, tant per l'accessibilitat com per la seguretat del pacient”Agnès Rivera Els metges, mobilitzats arreu de l'Estat, volen un conveni propi que puguin negociar ells mateixos i que tingui en compte les peculiaritats de la seva feina. Argumenten que a les meses de negociació la representació del col·lectiu mèdic és molt reduïda, mentre que és un grup professional que té unes peculiaritats molt concretes. Per exemple, a banda de la jornada laboral normal, que seria equivalent a les quaranta hores setmanals, s'hi ha de sumar una jornada complementària que és obligatòria fins als 50 anys i que puja a 500 hores l'any. Unes hores, les complementàries, que no cotitzen. A tot això, a més, fins ara s'hi sumaven hores extra per poder reduir les llistes d'espera. A Catalunya, però, s'ha impulsat la iniciativa Ni un minut més, que consisteix en deixar de fer aquesta jornada extra. “El govern s'ha compromès a millorar l'accessibilitat dels pacients a certes intervencions i això, si no es fa una activitat extra, no s'hi arriba”, explica la delegada sindical. “Amb ‘Ni un minut més' la gent deixa de fer l'activitat extra, treballem tota la nostra jornada laboral, la complementària que és obligatòria fins als 50 anys, però no fem tota la jornada extra que se'ns demanava a part”Agnès Rivera La mesura Ni un minut més, que asseguren que ha tingut molt bona resposta, també es du a terme als CAP, on es fan mòduls de tarda per reduir la sobrecàrrega que pateixen els metges. Segons Núria López, metgessa del CAP de Lloret, cada facultatiu al municipi té una cartera d'uns 1.800 o 1.900 pacients. “Estem sobresaturats, a tota Espanya i aquí Lloret igual, demanes hora al metge de capçalera i és al cap de 5 o 6 setmanes com a mínim”Núria López A més, també denuncien que només tenen 12 minuts per pacient, un temps que és molt limitat per a la majoria de visites. “Els 12 minuts són pràcticament una utopia, perquè a primària ho veiem tot i normalment el pacient no ve per una cosa, perquè quan portes quatre setmanes esperant els motius de consulta són quatre o cinc com a mínim”Núria López Malgrat les 12 jornades de protesta que han acumulat els últims mesos, lamenten que no s'ha avançat gens i critiquen que és una “irresponsabilitat” de cara al col·lectiu, però també a la ciutadania en general. “La sanitat pública jo sempre deia que tenim una sanitat meravellosa, però cada vegada parlem més en passat: teníem una sanitat pública molt maca”, lamenta Agnès Rivera. “És una situació d'irresponsabilitat majúscula el que està passant ara, tant que no sé si pot ser casual ni perquè siguin uns inútils, no sé si poden fer-ho tan malament si no és voluntari”Agnès Rivera Després de l'aturada de l'estiu, a partir del setembre els metges anuncien noves mobilitzacions i asseguren que no pararan fins que aconsegueixin les seves millores que reclamen i que creuen que són de justícia.

Entre Hopper i Doisneau és el projecte fotogràfic que han impulsat un grup de lloretencs amb la voluntat de reivindicar l'autenticitat fotogràfica amb persones reals i denunciar la invasió de la intel·ligència artificial. Es tracta d'un projecte sense ànim de lucre, impulsat pel fotògraf Òscar Rodbag, que n'és el director. Admirador de les obres del pintor nord-americà Edward Hopper, en destaca el tractament de la llum, les figures solitàries i el misteri de les seves escenes. “Hopper va captar una mica l’estat anímic d’una societat nord-americana afectada per la Segona Guerra Mundial: diuen que per això pintava la gent solitària, amb posat trist o pensatiu, i quan hi havia més d’un personatge a l’escena, no tenien contacte visual entre elles”, comenta Rodbag. Unes obres que vincula a la societat actual, amb la irrupció de les xarxes socials i la IA. “He volgut buscar un cert paral·lelisme entre els personatges solitaris de les obres de Hooper i la societat actual, cada cop més fragmentada i menys empàtica per les xarxes socials i, sobretot, la forta irrupció de la intel·ligència artificial en tots els àmbits”Òscar Rodbag Pel que fa a l'altre artista que inspira el projecte, és el fotògraf francès Robert Doisneau, mestre de l'anomenada “realitat inventada”, que són escenes capturades de la vida quotidiana, però que en realitat estan acuradament preparades. Un aspecte que també està molt vinculat a la falsa realitat que mostra la gent avui en dia a les seves xarxes socials. “Ell va pensar allò que cada vegada és més habitual a les xarxes, inventar una realitat que no és certa o està clarament esbiaixada, on els protagonistes exhibeixen una vida perfecta i feliç, quan en realitat se senten soles i tristes. Si es tracta d’art, no hi ha cap problema, però si això es trasllada a la nostra manera de donar-nos a conèixer pot arribar a comportar una veritable frustració o desconfiança social entre nosaltres”, afegeix el fotògraf. “Amb les imatges de Doisneau, com passa amb la comunicació actual a les xarxes, es premia o valora com a art, el fet de semblar espontani allò que està construït”Òscar Rodbag Per tant, el projecte combina la il·luminació o l'atmosfera de Cooper amb la tècnica de la realitat inventada de Doisneau “per descriure, si res canvia, a una societat abocada a l'aïllament social”. Tot plegat, ambientat a Lloret de Mar. “Penso que Lloret té un potencial molt important a nivell de raconets pocs coneguts o llocs que hi hem passat un munt de vegades i no hi prenem atenció. I vaig pensar: ‘Per què no creem un projecte creant imatges en aquests llocs, per reivindicar-los o no?'”, matisa. “Estem creant això amb un objectiu conjunt de crear art a Lloret i per reivindicar una mica Lloret de Mar és molt més que un destí turístic”Òscar Rodbag La proposta consisteix en crear un total de 17 fotografies i, de moment, en duen 9, amb la intenció d'acabar entre setembre i octubre. I la idea és crear una exposició itinerant, amb la col·laboració de l'Ajuntament. I també crear un calendari benèfic de cara al 2027. Per al projecte, Òscar Rodbag compta amb la col·laboració de Joan Romà Ortiz com a director artístic, Natàlia Romero com a estilista de vestuari, Pere Cabañas per fer el making off de les fotos per documentar que no estan fetes amb IA, Ruth Seguel com a perruquera, Anna Pujol de modista, Toni Sendra per a la pintura, l'ambientació i la preproducció i Jan Rodbag de tècnic d'il·luminació. A més, hi ha un grup de voluntaris que s'encarrega d'aconseguir l'atrezzo i, el que no troben, ho compren amb el finançament d'empreses col·laboradores que fan una aportació de 350 euros. Tota la informació es pot consultar a la pàgina web projectelloret.com.

Arriben les festes del barri de Can Carbó i Mas Baell. De divendres a diumenge, la comissió de festes ha preparat un gruix d'activitats pensades per a tots els gustos i edats. Unes activitats que estan obertes a tothom i que es faran a la Plaça Centre Cívic Can Carbó. El tret de sortida el donarà la cantada d'havaneres amb el grup Es Vano aquest divendres, a dos quarts de deu de la nit. Tot seguit, el pregó amb Toni Salvatella, de l'antic Bar Toni. Una persona idònia per donar la benvinguda a la popular celebració d'aquests dos barris, tal com assenyalen dos membres de la Comissió de Festes, César Gómez i Fèlix Fuentes, que recorden que Salvatella va ser membre d’una de les primeres comissions de festes del barri. «El Bar Toni, obert des del 1963, primer amb l’avi Joan i després amb en Toni fins ara que l’ha traspassat, és testimoni de tot el que ha passat en el barri»César Gómez Per tancar la nit, música amb d'Rumbaos i Dj La Bamba. De cara a dissabte, de bon matí botifarrada popular, per seguir amb jocs infantils, zumba i un aperitiu musical. A la tarda, festa de l'escuma, berenar popular i nit de concerts amb el Dúo Ana y Carlos i el grup de versions Four Fiesta. Diumenge, últim dia de les festes, el barri es despertarà amb una xocolatada i jocs populars i jocs d'aigua. Al migdia, arrossada i, a la tarda, playbacks, quina musical i fi de festa amb Dj Aura Events. Un altre representant de la comissió de festes, Josu Díez, remarca que algunes de les novetats d'aquest any són la recuperació dels ‘playbacks’, la quina musical i la sessió de zumba. «Hem recuperat els ‘playbacks’ de diumenge, que fa anys que es feien al barri, i ho fem amb l’ajuda de la Fundació Ser.Gi que estan al barri treballant pel barri i per la gent del poble»Josu Díez A la barra de les festes (Comissió de festes Can Carbó i Mas Baell) Una altra novetat és l'arrossada popular de diumenge, que pel preu de només 2 euros inclou un plat d'arròs, amanida i pa. «L’arrossada popular és una activitat de molta germanor, serà una manera de trobar-nos tots, asseure’ns tots junts a menjar un arròs, gent del barri i gent de fora del barri»César Gómez Els tiquets es poden comprar al Puntet o a les activitats al llarg de les festes. Segons Félix Fuentes, totes les activitats sempre tenen molt èxit, perquè cada cosa està pensada per un públic diferent i destaca la cantada d’havaneres, on repartiran coca i cava per a tothom. «Totes les activitats tenen èxit, perquè van dirigides a un tipus de públic concret»Félix Fuentes Cartell de les festes de Can Carbó i Mas Baell Des de la comissió de festes de Can Carbó i Mas Baell animen a tothom a participar de la celebració, que començarà divendres al vespre i s'allargarà fins diumenge a la nit.

El silenci administratiu i el retard a l'hora de respondre és la principal queixa que han fet arribar els veïns de Lloret al Síndic del Ciutadà. Un fet que genera molta desconfiança del ciutadà envers l'administració. És una de les principals conclusions de la memòria del Síndic, que David Tejero ha presentat al ple municipal d'aquest dilluns. El representant de la ciutadania remarca que també hi ha preocupacions relacionades amb els serveis socials, l'habitatge, la seguretat o el manteniment de la via pública. “La principal preocupació és la relació que hi ha entre el ciutadà i l'administració, hi ha moltes queixes relacionades amb la manca de resposta, els retards o la sensació de no ser escoltats”David Tejero Al llarg de l'últim any, el Síndic ha registrat 520 consultes i 123 queixes. Unes xifres positives, perquè demostren que la població coneix el servei, però David Tejero també considera que l'administració ha d'actuar per evitar que la intermediació d'aquesta figura sigui necessària. En aquest sentit, assegura que la gran majoria de queixes s'han acabat resolent de seguida i sense arribar a més, per la qual cosa considera que es podrien haver resolt abans.   Per això, el Síndic assenyala que el més important és que l'Ajuntament tingui amb un equip humà que compti amb els recursos necessaris per oferir una atenció de qualitat i propera. “El més urgent és continuar invertint en les persones, parlem molt de digitalització, IA, noves aplicacions… però al final qui atén als ciutadans són persones”David Tejero David Tejero ha fet una crida a la població perquè faci ús del servei que ofereix el Síndic i demana que no esperin a estar desesperats per acudir-hi. El seu principal objectiu, afegeix, és “contribuir a construir una administració més propera, més transparent i més humana” i que cada vegada siguin menys necessàries les seves intervencions.

El balan

Ahmed Tommouhi va passar 15 anys a la pres

Colòmbia celebra la segona volta de les eleccions presidencials. L'anàlisi de Xavier Vendrell, assessor del president Petro a la campanya del 2022, sobre els errors de l'esquerra de Cepeda davant d'Abelardo de la Espriella.

Cap

Les différents candidats à l'élection présidentielle ne comptent pas laisser du terrain à leur adversaire. Le match se joue jusque dans les meetings où certains partis envoient leurs espions en mission chez les concurrents. Hébergé par Audiomeans. Visitez audiomeans.fr/politique-de-confidentialite pour plus d'informations.

M

"No vernos encima de la naturaleza", Nahomi Dueñas de la UNES