Podcasts about anys

Una exposició històrica i un nou nano per Sant Roc 2026 podcast recorded with enacast.com

Lluís Alejandre: la memòria viva d'un menorquí entre la història, la milícia i la marDel port de Maó a la cúpula de l'Exèrcit: un viatge vital de vuit dècades marcat per l'arrelament a la seva terra i el servei públic"Decidir és seleccionar; seleccionar és renunciar."Amb aquesta contundent màxima comença la conversa amb el nostre convidat d'avui, una d'aquelles figures que condensen la història recent de Menorca i d'Espanya. Parlem de Lluís Alejandre, un maonès de 84 anys (nascut el 1941) que ha recorregut el món com a militar i historiador, però que mai no ha perdut el cordó umbilical que el manté unit de forma visceral a la seva illa natal. Un home de trajectòria intensa que avui presideix la Fundació de l'Illa del Rei i que repassa, amb lucidesa i enyorança, el seu periple vital.El port de Maó com a mirall de la pròpia identitatSi fos un indret de Menorca, Alejandre ho té claríssim: triaria sense dubtar-ho el port de Maó. I no és una elecció casual o merament estètica, sinó profundament històrica i sentimental. Amb arrels familiars il·lustres —entre els seus antecessors hi ha la saga de pintors Hernández Sanz o constructors navals com els Monjo—, entén el port com el veritable motor que va situar Menorca al mapa del món.Des de la seva visió com a historiador, remarca com els britànics van saber valorar la importància estratègica d'aquesta rada natural per damunt d'altres rutes de cabotatge, traslladant-hi la capitalitat i escrivint la història moderna de l'illa. Aquesta passió per la mar i les arrels va ser la seva brúixola durant els llargs anys que va viure lluny de casa. Després de residir quatre anys a Amèrica, tres a França i voltar per mig planeta, l'enyorança de la terra es convertia en una constant. Trobar un altre menorquí a la Cinquena Avinguda de Nova York, com li va ocórrer amb el pintor Joan Ponç, era l'excusa perfecta per connectar immediatament amb la seva essència.Una vocació de servei nascuda de la muntanya i l'esportNet i fill d'advocats, a casa seva no hi havia cap antecedents militars directes. Tanmateix, la influència del pare d'un amic, a qui considerava un model exemplar, i un esperit actiu lligat a la muntanya i a l'atletisme el van portar a ingressar a l'Acadèmia Militar als 17 anys. El jove que feia voltes a l'illa a peu va trobar a la milícia una sortida per a la seva energia física i la seva disciplina.L'educació rebuda al col·legi de La Salle de Maó —un espai que recorda amb un orgull especial per la seva obertura i les seves instal·lacions esportives— va ser el fonament de la seva joventut. Anys més tard, visitant una escola de La Salle a Santiago de Cuba on havia estudiat Fidel Castro, Alejandre reconeixia amb emotivitat la mateixa estructura arquitectònica i l'esperit dels frares francesos que el van formar a la Menorca dels anys cinquanta.De la transició militar a la diplomàcia de pauLa trajectòria d'Alejandre és un fidel reflex de la transformació d'Espanya. Format durant la dictadura, quan el concepte de defensa era estrictament intern i de fronteres cap endins, va viure en primera persona la gran obertura cap a l'exterior amb l'arribada de la democràcia i l'ingrés a les Nacions Unides i l'OTAN.De la seva etapa inicial a les tropes de muntanya i deu anys als paracaigudistes —fent servei a la Península i al Sàhara—, va passar a l'Estat Major i a la diplomàcia internacional. Va participar activament en missions de pau en escenaris tan complexos com Nicaragua, El Salvador, Colòmbia o l'Havana. La seva brillant carrera el va portar a ser director de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, cap del Gabinet Tècnic del ministre Eduardo Serra a l'any 2000, capità general de Barcelona com a tinent general i, finalment, a culminar la seva professió com a cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra (JEME).Un recorregut vital completíssim que demostra que, per molt lluny que un viatgi o altes que siguin les responsabilitats assumides, les arrels maoneses sempre acaben marcant el camí de retorn a casa.

El 2001 fou un any intens per a la comissió de Festa Major que dirigia Joan Marsal. A partir d'una idea que Isidre Panyella reconeixia que Joan Marsal 'tenia ficada al cap' el 26 d'agost, acabat Sant Bartomeu, el pirotècnic sitgetà proposà un espectacle únic que no havia fet mai enlloc: la palmerada. 240 palmeres disparades en tres grups de 80, que ocuparen tota la llargada del passeig i que formaren una postal tan memorable com difícil d'abastar per la vista i les càmeres fotogràfiques. Del nostre arxiu sonor recordem l'entrevista que manteniem amb Isidre Panyella el 20 d'agost del 2001, dies abans d'un esdeveniment que fou molt aplaudit i que no s'ha repetit mai. Santa Tecla, en canvi, deixà un molt mal regust de boca. Un ruixat inoportú un cop sortida la processó, però amb el tabernacle del Sant encara dins de la Parròquia, provocà un munt de malentesos entre comissió i Ajuntament, que acabà amb la part inicial de la cercavila pels carrers, i la part final amb el Sant fent un petit recorregut pels voltants de la Parròquia, el que provocà crits i soroll al pas de les autoritats de tornada al temple. Trist i dolgut, Joan Marsal explicava l'endemà que els polítics havien de dedicar-se a la política i deixar fer a la comissió. Quedaven anys perquè arribés el protocol de Festa Major. L'entrada 25 anys després de la Festa Major de la palmerada i de la Santa Tecla de l’escridassada. Del nostre arxiu sonor, Isidre Panyella i Joan Marsal ha aparegut primer a Radio Maricel.

Tenia només tres anys, quan una caiguda des d'un segon pis li va provocar una lesió medul·lar incompleta. Com a rehabilitació, va començar a practicar la natació adaptada i ja no ho ha deixat. Aquesta és la història de l'Imran Belahsen, del Centre Natació Mataró, que té l'objectiu de participar als Jocs Paralímpics de Los Angeles el 2028. Aquest estiu està entrenant-se a la Piscina de Lloret i des de la ràdio hem tingut l'oportunitat de poder conversar una estona amb ell. “Quan vaig tenir el meu accident, de petit, vaig començar a fer natació a l'Institut Guttmann, com una forma de rehabilitació, per obtenir més força al tronc, a l'esquena…”Imran Belahsen Tot i que l'Imran va néixer sense cap discapacitat física, era tan petit quan va tenir l'accident que assegura que sempre ho ha tingut molt interioritzat i que no li representa un problema en el seu dia a dia. “Amb 3 anys vaig caure d'un segon pis i això em va causar una lesió medul·lar incompleta. Com que va ser de tan petit, des que soc conscient tinc aquesta condició i ja és el meu dia a dia, no soc conscient que ho tinc”  Imran Belahsen Tot i així, reconeix que l'aigua li aporta una sensació de llibertat especial. “Quan estic a l'aigua, és una sensació de llibertat: sí que estic molt acostumat a la meva discapacitat, però quan camino vulguis o no estic una mica condicionat, però a l'aigua tinc molta més llibertat”Imran Belahsen El secret per ser un bon nedador assegura que és, sobretot, fer cas a l'entrenadora.   “Per ser un bon nedador intento sempre fer cas a la meva nedadora i poc més”Imran Belahsen Com diem, aquests dies l'Imran s'entrena a la Piscina de Lloret, que considera que és de les millors de Catalunya. “És una molt bona piscina, m'agrada molt, de les millors de Catalunya on he nedat”Imran Belahsen Actualment, l'Imran té 17 anys i està estudiant batxillerat. Els estudis, els compagina amb cinc entrenaments a l'aigua i dos al gimnàs cada setmana.

L'Ajuntament de Lloret ha arribat a un acord per renovar el conveni laboral del personal municipal, dotze anys després de la seva última actualització. Després de quatre mesos de negociacions, la proposta del Govern municipal va obtenir aquest divendres el suport majoritari de la Mesa Negociadora i permetrà actualitzar les condicions salarials i socials dels treballadors fins al 2031. La proposta va rebre els vots favorables d'Intersindical-CSC, UGT, USOC i una part del sindicat policial CSIF. En canvi, SIP-FEPOL i la resta de representants de CSIF van optar per no participar en la votació. Des de la USOC, la seva representant, Meritxell Marcos, ha valorat positivament el resultat de les negociacions i ha assegurat que “és un acord força equilibrat” que incorpora “moltes millores econòmiques importants per a tot el personal”. També ha destacat que el conveni permetrà impulsar la Relació de Llocs de Treball (RLT), un document del qual l'Ajuntament encara no disposa i que servirà per ordenar i valorar tots els llocs de treball. «Considerem que l’acord és força equilibrat i que respon a totes les necessitats, com a mínim d’una part de la plantilla.»Meritxell Marcos En la mateixa línia, la representant d'Intersindical, Pili Jiménez, considera que “ha estat un procés llarg i complex”, però que finalment “s'ha assolit un acord que beneficia el conjunt del personal municipal”. Segons el sindicat, el nou conveni incorpora millores econòmiques, especialment per a les categories professionals més baixes, així com avenços com la implantació de la carrera professional horitzontal. «Fa 4 mesos que negociem i finalment hem assolit un acord que beneficia el conjunt del personal municipal. Considerem que és un bon acord. La renovació del conveni incorpora millores econòmiques per tots els treballadors de l’Ajuntament.»Pili Jiménez En canvi, una part del sindicat policial CSIF rebutja l'acord. El seu representant, Òscar Garcia, assegura que cal continuar negociant perquè encara “hi ha queixes i carències que no s'estan recollint”. A més, considera que la votació no es va convocar respectant els terminis previstos i anuncia que impugnaran l’acord. «No hi ha hagut un consens ni un recull de les necessitats reals de la plantilla. Tenim queixes i carències que no s’estan recollint i hem de continuar lluitant per això.»Òscar Garcia També SIP-FEPOL va optar per no participar en la votació. El seu representant, Gabriel Romero, afirma que segons ells, «no hi ha hagut una voluntat real de negociació des de l’inici» i critica que els sindicats policials no van disposar del temps necessari per estudiar la proposta abans de votar. Per aquest motiu, assegura que el seu sindicat també impugnarà el conveni. «Creiem que no hi ha hagut una voluntat real de negociació i no ens sentim prou valorats.»Gabriel Romero Per la seva banda, el cap negociador del Govern, Alejandro Pérez, defensa que el nou conveni incorpora millores salarials per a tota la plantilla i també reivindicacions específiques de la Policia Local. En aquest sentit, destaca que s'han incrementat complements, la productivitat i les retribucions per festius i judicis. Pérez assegura que li sobta l'oposició d'una part dels sindicats policials, ja que, segons afirma, “hi ha moltes millores que es veuen reflectides per al conjunt de treballadors de la policia local”. «Parlant amb dades, al 2027 hi haurà millores econòmiques que en el cas de la policia suposen un increment respecte als altres de més de 2.500 euros.»Alejandro Pérez Són declaracions d’Alejandro Pérez, regidor municipal i cinquè tinent d’alcalde.

El festival Amb So de Cobla torna a convertir Palam

L'actor Willem Dafoe (foto)

El Casal Municipal de la Gent Gran celebra el seu 42è aniversari aquest dissabte, coincidint amb la Festa Major de Santa Cristina. La celebració començarà a dos quarts d'onze del matí i durant tota la jornada s’han programat una sèrie d'activitats obertes a tothom. El regidor de la gent gran, Alejandro Pérez, assegura que és una jornada molt especial per als usuaris de l'equipament.  “Us recomanem que vingueu a gaudir d'un dia molt especial on la il·lusió i les ganes de construir un gran moment ens acompanyaran i seran protagonistes del nostre aniversari”Alejandro Pérez Així doncs, la plaça Pere Torrent acollirà la ballada del grup Casal Country, a partir de dos quarts d'onze del matí, i al migdia, audició de sardanes amb la cobla Flama de Farners. A la tarda, dins del casal, es repartirà berenar per a tots els jubilats i usuaris del casal i tancaran la celebració la coral Tot Cor, el grup d'havaneres Es Vano i el taller d'havaneres Sa Dona Marinera. Serà a partir de les set de la tarda, de nou a la plaça Pere Torrent.

A la segona part del programa ens acompanya Adelfa Bo, propietària del nou Bar Coliseum 90, una proposta singular inspirada en la música i en la cultura dels anys 90.

Fa vint-i-cinc anys el solar que ocupa avui dia el PRBB era només un descampat davant del mar. I la construcció d'un parc de recerca per algunes persones semblava massa ambiciosa. La realitat, però, ha superat totes les expectatives i vint anys després d'obrir les seves portes el PRBB és avui un ecosistema de recerca funcional àmpliament reconegut. Des de les reticències inicials al concepte obert, les molèsties de les obres i la il·lusió d'encetar un nou projecte, parlem amb Jordi Camí i Reimund Fickert (PRBB), Arcadi Navarro (FPM, MELIS-UPF i IBE) i Jordi Pérez Sánchez (MELIS-UPF) per endinsar-nos en els orígens del Parc.

A la primera part del Voltant i Girant Estiu parlem amb Eva Marin, regidora de Foment Cultural de Deltebre sobre la Biblioplatja de Riumar, un servei que combina lectura i mar i que torna a apropar la cultura a peu de sorra.

L’Ajuntament de Lloret ha iniciat les obres per canviar la gespa del Camp Municipal d’Esports, després de nou anys sense renovació. Aquesta temporada, doncs, l’equipament comptarà amb gespa artificial d’última generació i homologada per la FIFA. Tot, amb uns pressupostos de treball de poc més de 220.000 euros, amb un 70% subvencionats per la Generalitat. Una subvenció que forma part de les actuacions de modernització i condicionament de les instal·lacions esportives públiques de la Xarxa Bàsica pel període 2025-2029 del Consell Català de l'Esport. Ens en dona més detalls el regidor d’Esports, Frederic Guich. «Tot just estan fent les primeres accions per desmuntar la gespa actual i posar-ne la nova. Van començar dilluns amb la descàrrega de material».Frederic Guich El canvi de la gespa es farà en diverses fases. De moment ja s’ha extret l’herba que hi havia, la qual miraran de reaprofitar per algun altre espai, si és possible. Després s’evacuarà el que és el ferm, del que està fet el terra, i posteriorment es col·locarà la nova gespa. Es preveu que les obres durin unes quatre setmanes, és a dir, a mitjan agost la nova gespa ja hauria d’estar instal·lada. Un canvi totalment necessari, diu Guich, després que la que es va posar l’any 2017 no donés els resultats desitjats. «Aquesta darrera temporada tots els equips del Lloret que han utilitzat aquesta gespal’han patida i havia arribat a un punt que fins i tot era perillós, podia causar alguna lesió».Frederic Guich Aquesta actuació anirà unida a la que també es farà a les pistes d’atletisme aquesta tardor, on es canviarà el tartan, el material sintètic que cobreix la pista. «Lloret es mereix també unes pistes d’atletisme a escala europea».Frederic Guich Guich atribueix el deteriorament dels equipaments esportius al fet que a Lloret, cada any hi passen 100.000 persones per les nostres instal·lacions. «No som vila esportiva per casualitat. Hem de fer un manteniment important cada any i al cap d’un temps, canvis més intensos».Frederic Guich El regidor espera que les obres acabin en el termini previst, perquè els futbolistes puguin gaudir de la nova gespa com més aviat millor.

A la segona part del programa connectem amb Alfons Coloma, copropietari de la gelateria La Xixonenca, de l'Ampolla, per descobrir-ho tot sobre el seu negoci.

La possibilitat d'allargar l'esperança de vida més enllà dels 100 anys, els avenços de la biotecnologia i el paper creixent de la intel·ligència artificial en la medicina han estat alguns dels temes abordats pel criminòleg Jordi Palau en una entrevista al programa Carrer Major. Palau considera que la ciència avançarà fins al punt que moltes […] L'entrada Carrer Major | Podrem viure 120 anys? El debat sobre la longevitat arriba de la mà de la IA ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Continua servint cafès a diari i forma part de la història de Sitges en tant que per aquest establiment ha passat gairebé tothom, s'han fet tertúlies, reunions, trobades i anuncis. Mantenir-se actualment és costòs i fins i tot hi ha hagut moments en que ha perdut diners i tot i això s'ha mantingut obert, "el cor ha guanyat al cap" com diu en Josep Maria Matas. La realitat és però que el preu del lloguer dels establiments, aquest ho és de lloguer, i l'administració s'han tornat els dos grans impediments per a garantir la preservació d'establiments històrics i emblemàtics com el Cafè Roy i com ho és també el Pic Nic. Avui en parlem amb el fill gran de Josep Maria Matas Barceló qui va tenir la idea pionera i avançada de convertir aquest establiment en el que encara avui continua sent, un espai de trobada. L'entrada 70 anys del Roy, en parlem amb Josep Maria Matas ha aparegut primer a Radio Maricel.

El "Revoluci

Avui parem atenci

La Festa del Treballador català marca l'inici de l'estiu a Catalunya Nord amb dos dies d'activitats al Bocal del Tec, a Argelers. Aquesta celebració compta amb més de vuit dècades d'història i ha viscut alguns canvis durant els anys, però continua reivindicant-se com una festa amb caràcter polític. El preu de la festa és de 30€ si es compra de forma anticipada i hi ha activitats durant tot el dia. 

"On vas aix

Una de les proves m

«Bàsquet de Tres» «L'entrevista: David Martínez Casanova» Entrevista de Bàsquet de Tres Pòdcast, al entrenador del Baloncesto Puerto Sagunto, David Martínez Casanova, on parlem de manera distesa des de l'origen dels seus inicis al món del bàsquet, passant per recorregut fins a arribar a l'èxit del seu equip en la passada temporada, a un pèl d'aconseguir l'ascens a la Segona FEB, fins a arribar a la planificació de la temporada 26-27. Millor escolten l'entrevista. Si alguna persona desitja posar-se en contacte amb el programa, el pot fer amb el següent WhatsApp: 695163037.

L'any 1976 va ser un any en qu

A la primera part del Voltant i Girant parlem amb Anna Boqué, professora visitant del Departament de Geografia de la URV, sobre les onades de calor i les precaucions que ha de prendre la ciutadania davant les temperatures extremes.

En l'any del 50è aniversari de l'Escola Miquel Utrillo i del 25è aniversari de l'Escola Maria Ossó conversem amb professors veterans, alguns encara en actiu. Amb Josep Maria Irigoyen i Joan Moll de l'Utrillo i Carmeta Gómez i Núria Montpeó de l'Ossó fem repàs a com era l'escola abans, què ha canviat i que es manté i el fonamental continua vigent, els professors han de generar confiança i atendre la individualitat, quan és així passen a ser recordats pels alumnes tal com els passa en aquests quatre mestres i també a l'ex-directora, ja jubilada, de l'Ossó, Carmen Pardos que també ha intervingut en la conversa. Ningú enyora l'autoritarisme, ni les ràtios de més de quaranta alumnes i tots rebaixarien la dosi de burocràcia, sigui en paper o digital, que marca una bretxa entre el món educatiu viscut i gestionat als despatxos i la realitat a les aules. I tots, de manera unànime, posen en valor l'assignatura Sitges, uns per haver-la viscut i altres per voler viure-la. L'entrada Repassem els 50 anys de l’escola Miquel Utrillo i els 25 anys del Maria Ossó amb mestres veterans ha aparegut primer a Radio Maricel.

Celebrem el vint

Ahmed Tommouhi va passar 15 anys a la pres

La Casa de la Generalitat a Perpinyà acull durant aquest mes de juny una exposició sobre la història de la medicina en català coincidint amb el 90è aniversari del diccionari terminològic de medicina en català, una obra presentada a la vila de Perpinyà al IXè congrés de metges i biòlegs de llengua catalana. Aquest va ser el primer diccionari terminològic de la llengua catalana, publicat pocs anys després del diccionari Fabra.

Els jardins del Retiro acolliran dissabte 20 de juny el Certamen Royal. Durant el matí l'espai serà un mercat de productes vinculats a la moda i a partir de les 18h començarà la desfilada amb la participació de 30 models femenines i 8 homes, cap d'ells professionals que s'han apuntat en aquest certamen i que els permetrà, per un dia, ser model. En tres categories en funció de l'edat, silver, senior i platí els models desfilaran davant d'un jurat professional que triarà guanyadora femenina i masculí que optaran a la gala nacional prevista a Astúries, i en cas de guanyar els podria representar un contracte laboral amb l'agència organitzadora, Rassim's. N'hem parlat amb l'organitzadora de la delegació catalana, Lourdes Marín i amb el seu marit que l'acompanya en l'esdeveniment, Josep Barreda. L'entrada Ser model amb més de 40 anys, l’oportunitat que ofereix el Certamen Royal ha aparegut primer a Radio Maricel.

El Casal de l'Obrera convida a tothom a l'acte de cloenda de l'exposició que encara es pot visitar a la masia de Can Saragossa. La mostra repassa els 75 anys d'història de l'entitat, sota el títol “Un viatge per la història de l'agrupació teatral Casal de l'Obrera”. El president de l'entitat, Josep Maria Lloveras, avança que aquest diumenge 21 a les 11 del matí, faran una visita guiada per poder mirar totes les fotografies de l’exposició. També es farà una explicació de com l’han muntat i posteriorment, un petit col·loqui i en acabar, oferiran una copa de cava. La visita és oberta a tothom que vulgui veure-la. «Farem una trobada a les 11 h del matí a l’exposició que tenim a Can Saragossa dels setanta-cinc anys, per tots els que vulgueu, ja que el dia 30 de juny és l’últim dia que es podrà visitar». Un moment de la inauguració de la mostra (Ajuntament de Lloret de Mar) Tal com ha recordat Josep Maria Lloveras, l'exposició, que es va inaugurar al febrer, es podrà visitar fins al 30 de juny.

Avui a La Furgo de #CarrerMajor ens hem desplaçat fins al Teatre Tarragona per conèixer tots els detalls de la quinzena edició del Festival La Terrasseta, una de les cites culturals més estimades de la ciutat, que tornarà a omplir els Jardins del Parc Saavedra del 10 al 13 de setembre. Per celebrar aquests quinze […] L'entrada La Furgo | La Terrasseta celebra 15 anys a contracorrent ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Ressonàncies és un festival de dansa de fi de curs que arriba aquest dissabte al teatre del Casal de l'Obrera. Hi ballaran les alumnes de Cristina Catalan, a través de l'associació l'Aurora i també d'espais com Fulcre i Escola Zoom. L'espectacle commemora una dècada de trajectòria d'un projecte que ha crescut a través de la dansa oriental, la formació artística i la construcció de comunitat. Cristina Catalán explica que les propostes, escollides per les pròpies alumnes, seran molt variades. «Tenim pop, percussió, coreografies molt romàntiques, amb molt de sentiment, tenim peces amb elements de dansa, com uns ventalls molt macos de seda, i també tenim de convidades ballarines de Cassà, on van anar nosaltres a ballar diumenge passat», ha comentat. «Per commemorar aquests 10 anys i aprofitant que hem pogut tenir una data al Casal de l’Obrera, que ens ha facilitat l’espai, hem decidit fer un final de curs com toca»Cristina Catalán El nom de l'espectacle, Ressonàncies, fa referència precisament a tot allò que segueix ressonant després de cada experiència, en aquest cas després de les classes de dansa. «Quan tinc un mal dia i vaig a classe, m’emporto moltes coses d’elles; i potser elles venen amb una energia de ‘Vinga va, que és el moment moment després de tot un dia de feina’, i de totes aquestes energies t’emportes una ressonància»Cristina Catalán El festival de dansa és aquest dissabte, a les vuit del vespre, al Casal de l'Obrera. Les entrades valen 10 euros i es poden comprar al Puntet, per la plataforma Entrapolis o bé a taquilla el mateix dissabte.

Fins a finals de juliol a la planta baixa de l'edifici Miramar hi exposa Francesc Sillué. Als seus 90 anys el pintor sitgetà aborda un canvi estètic important seguint el concepte que ell mateix defineix com a 'figurativisme conceptual' i que ha desenvolupat durant els darrers sis anys, deconstruïnt moviment i color. L'obra que ha servit per a la difusió de la mostra és 'No comment', la visió d'un paisatge urbà destruït que és, a la vegada, la visió crítica d'una època convulsa. Us oferim la cerimònia d'inauguració, en la qual intervingueren el regidor de cultura, Albert Oliver-Rodés, la historiadora de l'art Susana Portell en conversa amb l'artista, i l'alcaldessa Aurora Carbonell. L'entrada Francesc Sillué. 90 anys plens de creativitat a ‘Testimoni del meu temps’ ha aparegut primer a Radio Maricel.

La PAH celebra quinze anys amb els objectius intactes per la crisi de l'habitatge

Era l'11 de juny del 1976 quan els Stones visitaven per primera vegada Barcelona i Espanya. Ara que fa 50 anys i coincidint amb la publicaci

Després d'un comiat emotiu el passat 26 de maig i d'un adéu progressiu al centre Josep Riambau ha posat fi a una trajectòria laboral vinculada sempre a l'Escola Pia de Sitges. Va començar per assumptes d'extraescolars i s'hi va quedar més de quaranta anys. Ha estat el bastó dels set darrers directors del centre, sempre treballant en segon pla però amb lleialtat a la institució. Ara marxa amb un sentiment de felicitat pels anys viscuts i amb amics, tres d'ells els darrers directors. Conversem amb el sitgetà Josep Riambau. L'entrada Josep Riambau, 41 anys a l’administració de l’Escola Pia de Sitges ha aparegut primer a Radio Maricel.

La franja dels 7 als 12 anys

Aquest divendres, el segell vigat

Enguany la Bressolada, la festa de fi de curs de les escoles Bressola, es farà el dissabte 6 de juny a l'estany de Sant Esteve del Monestir i experimenta un nou format. Els anys anteriors es celebrava durant tot el dia i aquest cop la festa començarà a les 5 de la tarda. Adrià Morte, encarregat de comunicació i Marta Ibáñez ens en parlen en aquesta entrevista.

Segons el Centre d'Estudis d'Opini

Us oferim el primer programa de l'Hora de l'Utrillo dedicat al cinquantè aniversari de l'escola. El magazín és conduït pels nens i nens de les classes de 4t, i hi trobem diverses seccions protagonitzades per alumnes dels cursos de 2n a 6è. Les seccions són les següents: els rodolins de 2n, els contes de 3r, els personatges misteriosos de 4t, l'entrevista VIP a un professor molt important per la història de l'escola, i, finalment, l'Utrimusic i els anuncis del taller de ràdio de 5è i 6è. A més, aquest curs estrenem sintonia nova, i va lligada a la cançó de l'Utrillo dels 50 anys. L'entrada L’hora de l’Utrillo. Especial 50 anys! ha aparegut primer a Radio Maricel.

Estaríem parlant, molt probablement, d'una de les millors generacions de futbolistes que ha tingut Sitges i en el cas de la Blanca, i els seus més de 60 anys d'història, aquell doble ascens del juvenil, primer a Preferent i després a Nacional (abans d'Divisió d'Honor), es pot considerar com una de les grans fites futbolístiques que es mantenen en el record després de 40 anys. Era el mes de maig de 1987 quan el juvenil de la Blanca es proclamava campió de Catalunya i pujava a Nacional amb un grup de jugadors que tenien quelcom més que bon futbol a les seves cames. Eren amics i es coneixien a la perfecció tant a fora com a dins del terreny de joc. Fins i tot, els que van venir de fora, com el cas, per exemple, de Xavi Escaich, es van saber adaptar a aquella idea de club. Com es va viure tot allò i quin record en queda de tot plegat ara que el futbol, i la vida en general, ha canviat tant?. Hem reunit a quatre futbolistes d'aquell juvenil i n'ha sortit una conversa carregada de bons moments i d'alguna que altra reflexió de vida. Una conversa amb Carles Montserrat, Josep Serra, Siscu Egea i Nacho Escobosa. L'entrada 40 anys d’aquell històric ascens a Nacional. Un record per al que, possiblement, hagi estat el millor equip de la Blanca. En parlem amb Carles Montserrat, Nacho Escobosa, Siscu Egea i Josep Serra ha aparegut primer a Radio Maricel.

El Professor de Debò resol el misteri de la creu de l'Aneto (la muntanya). Comença la regularització presencial: truquem a la Seguretat Social i ens atén la Zoraida. L'escassetat de combustible amenaça les aerolínies i la pau de Conrad Consum.

M

Per celebrar els seus 40 anys de carrera, Sopa de Cabra es llan

Benvinguts al "Generaci

Quan ning

Celebrem 25 anys del debut de Los

Our host Audrey is joined by Katherine Alford, Co‑facilitator of Third Act NYC — a member organization of folks aged 60+ dedicated to protecting our planet and our democracy. Third Act NYC has collaborated on major climate actions including the September 2023 Climate March, Summer of Heat, the Albany Teach‑in for the Superfund Act, and Sun Day.In this episode, Katherine explains why distributed solar is one of the most affordable and empowering climate solutions for New Yorkers, and walks us through the process of getting legislation passed in Albany. Along the way, she reflects on intergenerational organizing, the role of storytelling in policy work, and the personal experiences that fuel her commitment to climate justice.Katherine's “second act” included a celebrated career in food — as a 4‑star chef, Greenmarket Manager, and Director of Peter Kump's Cooking School (now the Institute of Culinary Education). She spent 20 years working at the Food Network and is the coauthor of the activist cookbook, "Rage Baking: The Transformative Power of Flour, Fury, and Women's Voices".Third Act NYC Resources:Third Act NYC Website: https://thirdact.org/nyc/Webpage about Climate Policies: Third Act Advocates for New York State Climate PoliciesVideo Explainers about Solar Energy & the NY Power Grid: https://thirdact.org/upstate-ny/2026/02/17/solar-energy-the-ny-power-grid-with-prof-richard-perez/ASAP Act:Senate Bill S6570A: https://www.nysenate.gov/legislation/bills/2025/S6570/amendment/AAssembly Bill A8758A: https://www.nysenate.gov/legislation/bills/2025/A8758/amendment/AStudy on $1B savings by Synapse Energy Economics for the Coalition for Community Solar Access (CCSA): https://drive.google.com/file/d/1_7B7gHlzZ7QlEewtJ-X_QfRQtDyNvf-J/viewFrom Third Act NYC: NY's ASAP Act – Accelerate Solar for Affordable PowerASAP One-Pager: https://drive.google.com/file/d/1em5EqCk6IW4wyTs0SQjUKuQCUevryMU7/viewSUNNY Act:Senate Bill S8512A: https://www.nysenate.gov/legislation/bills/2025/S8512/amendment/AAssembly Bill A9111A: https://www.nysenate.gov/legislation/bills/2025/A9111/amendment/AFrom Third Act NYC: Plug-in Solar – The SUNNY ActSUNNY Two-Pager: https://www.canva.com/design/DAHDjum5o30/r4FrP_GioEHEisFchfO0vw/editSolar Permitting:Senate Bill S5781A: https://www.nysenate.gov/legislation/bills/2025/S5781/amendment/AAssembly Bill A6270A: https://www.nysenate.gov/legislation/bills/2025/A6270/amendment/ANYS 2019 Climate Law: Climate Leadership & Community Protection Act (CLCPA): https://climate.ny.gov/Senate Bill S6599: https://www.nysenate.gov/legislation/bills/2019/S6599

L'Angelines, molt escandalitzada amb els esquiadors que s'injecten àcid hialurònic al penis. Setmana de vagues arreu del país: truquem a tots els gremis i ens atén la Zoraida (o succedanis). Sorpresa relativa: en Jep Cabestany no suporta el patinets elèctrics.

Leave an Amazon Rating or Review for my New York Times Bestselling book, Make Money Easy!Check out the full episode: https://greatness.lnk.to/1443Imane 'Pokimane' Anys, the world's top Twitch streamer, delves into the strategies and insights that have contributed to her remarkable financial success. With a vast audience and a thriving online presence, Pokimane shares her experiences in building a lucrative career in the entertainment industry. Sign up for the Greatness newsletter: http://www.greatness.com/newsletterFor more Greatness text PODCAST to +1 (614) 350-3960 Hosted by Simplecast, an AdsWizz company. See pcm.adswizz.com for information about our collection and use of personal data for advertising.