Podcasts about festes

Amb en Mario Rodriguez i en Xavi Molina conversem sobre el paper del pubillatge a l'hora de poder canalitzar algunes de les inquietuds i reflexions dels joves, més enllà del debat sobre la pervivència de la tradició. Enmig de la conversa, la vivència que en Xavi va tenir a Campdàsens o a la festa nacional de la llana i el casament a Pagès de Ripoll. L'entrada El discurs dels joves i l’experiència del pubillatge ha aparegut primer a Radio Maricel.

La incertesa consumeix els paradistes, algunes parades ho han deixat, i d'altres ho deixaran. Així ho ha assegurat el president en funcions dels paradistes del mercat, Jose Antonio Gabal, qui confia en que, ben aviat, podran saber alguna cosa més sobre el procediment de licitació de les concessions de les parades. Mentrestant, l'Ajuntament preveu la posada en marxa de llicències en precari, operatives a partir del 1r de gener de l'any vinent, per salvar el periode comprès entre la finalització de les actuals concessions i l'adjudicació de les noves. Un cop el procès acabi, els paradistes també creuen que caldrà fer un seguit de reformes per adaptar l'oferta del mercat a les noves demandes dels clients. I un apunt més, Mercadona -que s'ha convertit en un col·laborador necessari per el mercat- tancarà per reformes a partir del 16 de gener fins al mes de maig. L'entrada Els paradistes del mercat viuen amb neguit l’espera de la licitació de les concessions. Jose Antonio Gabal assumeix la presidència en funcions ha aparegut primer a Radio Maricel.

El Centre d'Adults de Sitges i el Consorci per a la normalització lingüística ja tenen a punt tota la programació de cursos per aquest hivern. I us assegurem que serà difícil que no en trobeu cap que no us pugui interessar. Des dels cursos d'idiomes fins als tastets culturals o els cursos de noves tecnologies, fins al taller de memòria o els cursos per accedir a la universitat o millorar la lectura i la escriptura. Montse Busom, del Centre d'Adults i Laura Verdejo, del servei de català de Sitges, ens els comenten per sobre. Podeu trobar tota la informació dels cursos al web de l'Ajuntament, o bé al telèfon 93 8941048. L'entrada Una oferta de cursos per a no acabar-se-la. El Centre d’Adults i el servei de català ens presenten el programa 2025-2026 ha aparegut primer a Radio Maricel.

No sempre passa però avui en la roda de premsa prèvia a la 58a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges s'ha anunciat la pel·lícula que cloura el certamen, serà The long walk (la larga marcha), de Francis Lawrence, que adapta la novel·la homònima d'Stephen King amb una pel·lícula molt gràfica i molt dura segons el director, Àngel Sala. Qui és director artístic del Festival de Sitges, juntament amb la directora de la Fundació del Festival, Mònica Garcia, han presentat a la Casa Seat de Barcelona el gruix destacat de pel·lículas que es podran veure entre el 9 i el 19 d'octubre a Sitges agrupades per seccions. En l'espai Òrbita, espai dedicat als films de més acció i aventura han destacat la xinesa Trapped, la coreana Sad tòpics o Find your friends, de qui Àngel Sala n'augura serà un xoc per al públic. En la secció Sitges Collections que inclou "les perles" del Festival n'han destacat títols com el film d'animació Arco, produïda per Nathalie Portman, una de les pel·lícules més gore d'aquesta edició, Bugonia o Frankestein de Guillermo del Toro. Pel que fa a la Secció Oficial que agrupa el gruix més grans de pel·lícules en destaquen Chain51 de qui els crítics diuen que és la Blade Runner francesa, la divertida Death of a Unicorn, el Drácula del romanés Radu Jude, gairebé tres hores de pel·lícula desconcertant. Altre títols destacats Esa cosa con alas, Good boy molta por amb un gos de protagonista, If I Had Legs I'd Kick You(Si pudiera, te daría una patada), probablement una de les sorpreses del Festival segons Àngel Sala que parla sobre la maternitat o La Leyenda de Ochi apte per a tota la família . També hi haurà presència de cinema nacional amb Decorado de Alberto Vázquez, Gaua de Paolo Urkijo o Silencio d'Eduardo Casanova. Pel que fa als convidats especials que rebran Premi Honorífic destaca Carmen Maura que rebrà el guardó el primer dia del Festival alhora que es projectarà Vieja Loca, film que interpreta i que produeix J.A. Bayona. Altres noms destacats són Joe Dante, padrí de la relació de l'humor i el terror i referent del cinema dels anys 80 amb títols com Gremlins i Terry Gilliam, membre dels Monty Phyton i director de Los caballeros de la mesa cuadrada o 12 Monos. Rebran també Màquina del Temps Enzo G.Castellari, William Fichtner, Bean Wheatley i Benedict Cumberbatch. Pel que fa als noms femenins el programa Woman in Fann destaca tres grans dones, Gale Anne Hurd Hunt, productora de Terminator, entre d'altres; Mery Harron, responsable d'American Phsyco i Nancy Loomis, un dels rostres més coneguts del cinema dels 70 i 80. Aquí teniu la roda de premsa íntegra amb Mònica Garcia i Àngel Sala. L'entrada Carmen Maura, Joe Dante i Terry Gilliam, convidats d’honor al Festival de Cinema de Sitges que clourà la 58a edició amb The long walk, adaptació de la novel·la distòpica d’Stephen King ha aparegut primer a Radio Maricel.

Va començar com un grup de whatsapp entre usuaris dels primers trens del dia del corredor sud que, farts de retards i problemes, van decidir constituïr-se en plataforma: Dignitat a les Vies. Després, reunions amb operadores i administracions, moltes frustrans, van derivar en una idea: agafar les dades públiques i fer-les amigables a través d'una app, Transporta'm, disponible a Android i a Apple. I el mes vinent donaran un pas més, amb puntual.cat, un web on es podrà calcular els horaris reals a partir de l'històric dels retards de cada línea. I és que mentre no arriben les obres i inversions que resoldrien els problemes, com a usuaris només reclamen el dret bàsic a la informació -vulnerat, curiosament, per la Liga de futbol quan bloqueja els servidors de Transporta'm en nom de l'antipirateria-. N'hem parlat amb la portaveu de la plataforma, Anna Gómez. L'entrada La plataforma Dignitat a les Vies: entre la reivindicació i el dret a la informació dels usuaris ha aparegut primer a Radio Maricel.

Lucía Valentín comença el curs amb doble estrena, de càrrec i d'espais, el centre ha obert les portes avui als alumnes amb noves aules i nou menjador i amb una imatge interior molt renovada. El centre concertat arrenca curs amb la majoria dels grups plens a gairebé tots els cursos i amb el repte de treballar la comprensió lectora en tant que és la base de l'aprenentatge. Com a la resta de centres sitgetans no hi haurà mòbils a l'escola però la directora demana que la tendència cap a la reducció de les pantalles que apliquen els centres educatius es continuï també a casa per part de les famílies. L'entrada L’Escola Pia enceta curs estrenant directora, aules i menjador i amb el focus molt posat en la comprensió lectora i el pla lector ha aparegut primer a Radio Maricel.

Enmig de la il·lusió de l'inici de curs, de la remodelació total de l'escola Esteve Barrachina, o del convenciment que aquest serà l'any de la municipalització de les llars d'infants, a l'altre costat de la balança hi ha el nou calendari del departament d'educació a l'hora de parlar del mapa dels centres escolars sitgetans. Després de fer marxa enrere en les promeses exposades en el curs anterior, i de no considerar la proposta d'utilitzar equipaments municipals per a poder resoldre provisionalment la col·locació d'una nova línia de primària -que ha acabat assumint l'Utrillo-, la regidora d'educació, Carme Gasulla, ha confirmat aquest matí que des del departament d'educació de la Generalitat ara es vol fer un plantejament a vuit anys vista, i mentrestant caldrà aguantar una mica el tsunami. El curs comença amb 2923 alumnes matriculats, 30 menys que l'any passat, però amb un 30% més d'alumnes amb necessitats educatives especials. Gasulla admet que caldrà continuar insistint i que ja no és, només, una qüestió de números i ratios, sinó d'una concepció de recursos per atendre els nous reptes. L'entrada La Generalitat planteja el cas de Sitges a 8 anys vista, i mentrestant ‘caldrà aguantar una mica el tsunami’. Carme Gasulla creu que cal seguir insistint ha aparegut primer a Radio Maricel.

La Carol Ghargour és una pintora nascuda a Amman filla de pares palestins, que va residir 30 anys a Sitges. Tot i que mai ha estat a Jaffa, on la seva família havia gestionat un negoci d'exportació de taronges, té parens entre Jordània, el Líban i la diàspora europea. Avui veu entre l'horror i el pessimisme les imatges diàries de violència i destrucció que ens arriben de Gaza, sense veure clar el final. Els darrers mesos sí que ha percebut un increment de la consciència dels europeus cap al drama humà que es viu a Palestina. L'entrada L’horror a Palestina des dels ulls d’una descendent ha aparegut primer a Radio Maricel.

En parlem amb Samuel Valls, director d'aquest centre des de fa vint anys el qual fa una defensa aferrissada dels cicles formatius com a opció sòlida i amb garanties laborals. El centre continuarà apostant pels cicles formatius en propers cursos i mira d'obrir opcions en l'àmbit sanitari. Per aquest curs 25-26 el Benaprès també presenta novetats, un Programa de formació i inserció de jardineria i un itinerari formatiu específic adreçat a alumnes amb necessitats especials. L'entrada L’Institut Benaprès comença el curs ple en ESO i Batxillerat però té places en cicles formatius i estrena un nou programa formatiu d’inserció i un itinerari per a alumnes amb necessitats especials ha aparegut primer a Radio Maricel.

La directora del centre Maria Rosa Dagà lamenta la reducció d'hores de vetlladors que afecta tots els centre del Garraf i tot i assegurar que l'atenció de l'alumnat no es veurà afectada. El centre de tres línies manté encara en dos cursos un quart grup, és el cas de 2n i 4t d'ESO, i per tant l'Institut està ple i tal com marca la tendència dels darrers anys preveu acollir alumnes de matrícula viva durant el curs. Pel que fa al nivell de l'alumnat la directora considera que tot i que en línies generals sí que ha baixat respecte fa uns anys però que aquest és un tema polièdric i que requereix d'una reflexió honesta des del departament que d'altra banda els darrers anys ha reforçat positivament l'atenció emocional dels alumnes. L'entrada Més alumnes amb necessitats especials i menys hores de vetlladors, així comença curs l’Institut Vinyet ha aparegut primer a Radio Maricel.

Predigt vom 31.08.2025 - Artur Lieder

Que el setembre

Tot està explicat, una i mil vegades, i, en conseqüència, Vinyet Llamas, directora de l'escola Agnès de Sitges, creu que l'assumpte de la nova escola ja no s'ha de defensar amb les xifres a la mà, perquè la realitat de la matriculació a la Vila torna a fer molt evident que la reclamació d'un nou centre és real i necessària. Llamas creu que la comunitat educativa no pot tornar a viure la tensió que es va viure el curs passat i que va esgotar tothom. Amb gairebé dos-cents trenta alumnes i 26 professors al claustre, l'Agnès ja és a punt per a començar un nou curs. L'entrada A les portes d’un nou curs, Vinyet Llamas, directora de l’Agnès, espera no haver de viure la tensió i l’esgotament del curs passat, arran del debat de la nova escola ha aparegut primer a Radio Maricel.

Probablement el mes de novembre estarà totalment acabada l'obra de la coberta verda de l'escola Maria Ossó, que, a més d'ajudar a millorar el confort climàtic a l'interior del centre, es convertirà en un nou espai de lleure i aprenentatge per a l'alumnat. Eva Torres, la directora de l'Ossó, es mostra il·lusionada en aquestes hores prèvies a l'inici de curs, però igualment creu que la comunitat educativa no s'ha de rendir davant la necessitat de reclamar al departament una nova escola per a Sitges, tenint en compte que, un curs més, la realitat de les matriculacions a Sitges signifiquen un maldecap important que tensiona la capacitat dels centres. L'entrada L’escola Maria Ossó avança en les obres de la coberta verda, i ja és a punt per a celebrar el 20è aniversari del centre. En parlem amb Eva Torres ha aparegut primer a Radio Maricel.

Pregó de Festes del Tura 2025 a càrrec dels bombers d'Olot

42 professors i més de 400 alumnes començaran un nou curs el proper dilluns a l'escola Esteve Barrachina, un dels centres de referència de Catalunya pel que fa al suport a l'alumnat amb necessitats especials. Més enllà del debat sobre la nova escola, que Arantxa Gascón continua considerant indispensable tenint en compte les xifres en les quals es mou la vila, la directora del Barrachina es mostra il·lusionada pel projecte de reforma integral d'un edifici que es va inaugurar l'octubre del 1960. Aquest estiu, responsables de la Generalitat han visitat el centre per a començar a posar en marxa la maquinària que ha de desenvolupar una obra valorada en prop de 3M€. L'entrada L’escola Esteve Barrachina estrena curs amb la confiança que arribarà la reforma integral del centre. Parlem amb Arantxa Gascón ha aparegut primer a Radio Maricel.

Després d'un grapat de mesos entre documentació i reunions, el president de l'Associació de veïns de la Llevantina, Carlos Espinós, no es mossega la llengua i posa un 0 a l'Ajuntament, per no haver donat resposta ni suport a les demandes reiterades del barri, un 0 a la Policia, per no haver vingut en situacions de seguretat compromeses, i un 10 als mossos d'Esquadra, pel tracte i les mesures que han pres arran de les intrusions i els robatoris en alguns domicilis de la urbanització. Espinós ha confirmat que no deixarà d'intervenir a cada ple municipal per a reivindicar les necessitats de la Llevantina, i que, tot i manifestar-se convençut que el diàleg és la millor via per a resoldre els problemes, si cal els veïns es plantejaran tallar la carretera C-31 si no se'ls dona una solució clara. Conversem amb Espinós arran de l'extensa carta que el veïnat ha adreçat a membres del govern i regidors del consistori per a demanar solució per a les tres grans problemàtiques del barri: la circulació i els aldarulls que envolten la zona del mirador, la situació del servei de recollida d'escombraries, i la seguretat arran dels robatoris patits aquest estiu. L'entrada Els veïns de la Llevantina, fins al capdamunt de la paciència, demanen solució als problemes de trànsit, neteja i seguretat ha aparegut primer a Radio Maricel.

Els Bears Sitges celebren 24 anys amb la celebració d'una nova Bears Sitges Week, que s'ha convertit en l'esdeveniment amb més capacitat d'atracció a nivell mundial per aquest públic. Un village al passeig, a l'alçada del carrer Bonaire, tot tipus de festes i esdeveniments, i la visita d'entre 8000 i 9000 persones, més d'un 90% d'altres països, conformen una convocatòria que s'ha fet un lloc en el calendari sitgetà. En parlem amb Lluís Ramírez, el seu màxim responsable, que passa part de l'any cercant difondre la setmana entre la comunitat bear de tot el món. L'entrada La Bear Sitges Week espera entre 8000 i 9000 persones, un 90% estrangers ha aparegut primer a Radio Maricel.

Prop de 450 alumnes -i els que puguin arribar amb la matrícula viva- començaran el curs a l'escola Miquel Utrillo el proper dilluns. El centre ha hagut d'habilitar espais i encaixar la realitat imposada per la decisió del departament d'ensenyament, sense perdre l'essència del projecte educatiu. El director de l'escola, Enric Canalda, assumeix el repte amb responsabilitat, mentre es referma en la necessitat d'una nova escola per a Sitges, i en la poca esperança que hi pugui haver notícies en aquest sentit, després de tots els esforços que s'han arribat a fer durant el curs passat perquè el departament prengués plena consciència de la situació. L'entrada El ‘tetris’ de l’Utrillo per encaixar una nova línia i garantir el projecte educatiu. Enric Canalda assumeix la decisió del departament mentre continua defensant la necessitat d’una nova escola ha aparegut primer a Radio Maricel.

Ara fa sis mesos que Txema Romero arribà a la direcció dels museus de Sitges, després d'haver viscut una llarguissima trajectòria professional al museu de Cerdanyola, el projecte del qual va posar en marxa. A punt de començar un nou curs, els reptes són importants i diversos: des dels projectes de reforma de Can Falç i Can Llopis -tancat des de fa més de 10 anys- fins a tots aquells vinculats amb la necessitat d'establir un vincle més gran amb la ciutadania i aquells temes que mouen el món d'avui, i la connexió amb els joves. L'entrada Els reptes del nou director dels museus. Del projectes del Romàntic i de Can Falç a l’acostament dels museus a nous públics ha aparegut primer a Radio Maricel.

En el marc del Dansaplaça 2025 que organitza La Saca, aquest dissabte a la tarda cinc colles de moixiganga del país (la Geltrú, Vilafranca, Valls, l'esbart dansaire Sícoris de Lleida i Perpinyà) acompanyaran a la Moixiganga de Sitges en un recorregut pels carrers del centre que acabarà amb una exhibició dins de la parròquia de Sitges. Amb Fali Morillas, un dels caps de colla, hem repassat la trobada i el bon moment d'un ball que gaudeix d'una pedrera estable gràcies a la colla infantil. L'entrada Cinc moixigangues acompanyaran a la de Sitges dissabte en el Dansaplaça ha aparegut primer a Radio Maricel.

Retrobem l'espai quinzenal que repassa l'agenda de les dues biblioteques sitgetanes, la Santiago Rusiñol i la Josep Roig i Raventós, de la mà de Marta Sànchez, tot recordant les inscripcions obertes per moltes de les activitats de les properes setmanes. La Marta també ens proposa lectures de successos per a tots els gustos, des dels més soft als més cruents. L'entrada L’agenda de les biblioteques ha aparegut primer a Radio Maricel.

I comença el curs a partir de realitats diverses: Vinyet Granda i Oleguer Arola a punt de retornar als estudis universitaris d'enginyeria informàtica i filologia catalana respectivament, Mario Rodriguez a la recerca de feina en l'àmbit del periodisme, i, sense marxar del periodisme, en Martí Monasterio a punt de marxar d'Erasmus a Paris, on viurà en un pis compartit fins Nadal. Quatre experiències vitals amb punts en comú. L'entrada Dos tornen a classe, un segueix a la recerca de feina, i un altre marxa d’Erasmus a Paris. La tertúlia jove comença el curs ha aparegut primer a Radio Maricel.

Avui al Voltant i Girant: - A la primera part del Voltant i Girant Estiu parlem amb Josep Subirats, regidor de Festes de Sant Jaume d’Enveja, ja que el pròxim diumenge 7 de setembre celebraran al Mas Illa de Riu la tradicional Festa de la Sega. - A la segona part del programa ens acompanya Marian Drago, presidenta de l’Associació Cosmètica Artesana de les Terres de l’Ebre (ACATE). Amb la seua secció “Lo Sosar: cosmètica natural Km 0”, avui parlarem sobre els perfums i les colònies.

A la primera part del Voltant i Girant Estiu parlem amb Josep Subirats, regidor de Festes de Sant Jaume d’Enveja, ja que el pròxim diumenge 7 de setembre celebraran al Mas Illa de Riu la tradicional Festa de la Sega.

Ahir la Jove de Sitges va aconseguir descarregar el seu segon 3 de 8 i el seu cinquè 4 de 8, quelcom que no havia passat mai en els 32 anys d'història de la colla. En la millor temporada de la Jove el repte és, ara, aconseguir la torre de set, i, per tant, poder portar a plaça en una mateixa actuació la clàssica de vuit. Santa Tecla pot ser la primera oportunitat per a fer-ho, però n'hi haurà més abans no acabi la temporada. En parlem amb Marc Yll. L'entrada I ara el repte és…. la clàssica de vuit. Parlem amb Marc Yll després de l’exhibició de Festa Major amb un nou 3 i 4 de vuit ha aparegut primer a Radio Maricel.

El mes de juny l'Ajuntament va anunciar al Gremi d'Hosteleria que el servei de recollida d'escombraries no cobrirà les necessitats dels establiments que siguin grans generadors de residus i que, en conseqüència, caldrà que es basquegin a cercar una empresa que els pugui donar el servei a partir de l'1 de gener del 2026. El president del Gremi, Oskar Stober, ha expressat l'enuig del sector, i s'ha mostrat profundament crític amb l'argumentari que la municipalitat ha exposat per justificar un canvi de criteri respecte al que s'havia establert des de fa prop de 20 anys, adduïnt el creixement poblacional de Sitges. La conversa ha començat, però, fent un bon balanç dels mesos d'estiu tot i l'evidència que el turisme, ara i aquí, gasta menys del que gastava. L'entrada La temporada ha anat bé, però ara el problema és un altre. Òskar Stober lamenta el canvi de criteri de l’Ajuntament en la gestió dels residus dels grans generadors ha aparegut primer a Radio Maricel.

Les festes de Maó tornen enguany amb una programació especial que no només posa en valor els moments més emblemàtics, sinó també aquelles persones que, sovint de manera discreta, fan possible que tot rutlli. Aquesta nova mirada ens convida a descobrir històries de protagonistes anònims, imprescindibles perquè el so del fabiol i l'esperit de celebració arribin amb força a cada racó de la ciutat.Els menadors, guardians del ritme festiuEntre els testimonis que han compartit la seva experiència hi trobem Andreu López i Sara Quevedo, que en el seu moment varen exercir com a menadors. La seva funció, lluny de ser secundària, és clau per garantir que la somera es mogui pel camí correcte, respectant els temps i donant espai perquè el fabioler pugui tocar les tonades que marquen l'inici i els instants culminants de la festa. La seva tasca requereix atenció, serenor i coneixement de la tradició, ja que són els responsables de mantenir l'ordre i la fluïdesa del ritual.Amb les seves vivències ens recorden que les festes no serien iguals sense la feina de tots aquells que vetllen perquè cada detall encaixi. El paper dels menadors reflecteix la connexió entre passat i present, mantenint viu un llegat cultural que és molt més que espectacle: és identitat col·lectiva.Noves generacions i nous reptesA més dels qui ja han viscut la festa des de dins, aquest any hi ha cares noves que es preparen amb il·lusió. Aroa Aznar sortirà per primera vegada a les festes de Maó i viu amb intensitat els preparatius previs. La seva presència simbolitza la continuïtat i la força de les noves generacions, que assumeixen el compromís de formar part activa de la celebració i de mantenir-ne la vigència.Per altra banda, Laia Madrid té una responsabilitat diferent però igualment essencial: assegurar-se que el seu cavall estigui en perfectes condicions per als dies de festa. Des de ferrar el cavall  fins al guarniment, passant per la cura de posar viruta nova la nit anterior perquè l'animal descansi bé, cada detall forma part d'un procés acurat que demostra la implicació i l'afecte envers la tradició. Aquesta atenció constant garanteix que el cavall pugui lluir-se i complir amb la seva funció dins del conjunt festiu.Una feina d'equip invisible però decisivaDarrere cada imatge que quedarà gravada a la memòria col·lectiva hi ha un ampli equip de persones que sovint no apareixen als focus, però que són imprescindibles perquè la festa sigui un èxit. Des dels que organitzen la logística fins als qui s'encarreguen dels animals, passant pels menadors, músics i col·laboradors, tots conformen una xarxa de dedicació compartida.Aquest relat coral, recollit en la programació d'enguany, té la intenció de posar de manifest la dimensió humana i comunitària de les festes de Maó. És un reconeixement a l'esforç i a la passió de molts que, en silenci, treballen perquè la ciutat pugui gaudir dels dies més esperats del calendari.Amb aquest nou enfocament, les festes no només es viuen a la plaça o als carrers, sinó també en el relat de les persones que hi dediquen temps i energia. Una manera diferent de celebrar, que reforça la idea que la festa és patrimoni de tots i que cada rol, per petit que sembli, és essencial per mantenir viu l'esperit que any rere any fa bategar Maó.

Maó en festes; dels barris a la festa de tota la ciutat.  Conversem amb alguns representants d'Associacions de veïns i amb Xim Todo. Les festes de Gràcia de Maó són l'esdeveniment més esperat de l'any, però abans que la ciutat sencera esclati en celebració, són els barris els que mantenen viva la flama de la convivència. Les associacions de veïns hi tenen un paper clau, tant durant les festes com en el dia a dia, creant espais de trobada que reforcen els llaços comunitaris i donen vida a la ciutat.L'esforç i els reptes de les associacions de veïnsRepresentants de diversos barris com Toni Barber, de Malbúger; Edu Cendán, de Dalt Sant Joan; i Dani Fernández amb Miguel Nieto, del Camí d'Es Castell, coincideixen en destacar la importància del moviment veïnal. Expliquen que la gestió d'una associació aporta grans satisfaccions, però també comporta dificultats.Un dels principals reptes és la manca de persones disposades a implicar-se amb responsabilitat i continuïtat. Tot i així, l'esforç es veu recompensat quan la gent participa activament en les activitats organitzades i respon positivament a les propostes. L'ambient que es genera en cada enramada, en la preparació dels carrers i en les activitats prèvies a les festes és un reflex del compromís col·lectiu i de l'orgull de barri.També coincideixen a assenyalar que la burocràcia és una càrrega feixuga. Tràmits, requisits i paperassa resulten inevitables, especialment quan es tracta de sol·licitar ajudes i subvencions necessàries per finançar els actes. Tot i que aquest aspecte és imprescindible per garantir el bon desenvolupament de les festes, representa un desgast per a entitats que sovint funcionen gràcies a l'esforç voluntari.Els barris com a preludi de la festa granAbans que Maó es transformi completament per celebrar els dies de festa major, cada barri ofereix un tast del que vindrà. Les activitats prèvies organitzades per les associacions de veïns són un petit aperitiu que prepara l'ambient festiu i permet que la festa es visqui des de la proximitat.Aquestes iniciatives inclouen sopars populars, enramades, activitats infantils i trobades socials que ajuden a crear un clima d'alegria compartida. Són moments que recorden als veïns la importància de sortir de la rutina diària i retrobar-se en espais on la convivència és protagonista. La festa gran, així, comença molt abans del programa oficial, i ho fa gràcies al treball constant i entusiasta de cada barri.Aquest paper previ és especialment rellevant en una societat on el temps lliure és escàs i la vida quotidiana tendeix a ser individualista. Les associacions de veïns aporten el contrapunt: creen moments on es deixa de banda l'estrès i les presses per compartir rialles i gaudir plegats.Retrobar-se a través de la festaLa funció de les associacions de veïns va molt més enllà de la preparació d'actes puntuals. Representen una eina de cohesió social que permet als barris enfortir la seva identitat i mantenir viva la relació entre veïns. En un context on la convivència pot veure's debilitada per la manca de temps o per dinàmiques individualistes, aquestes entitats aporten un valor essencial.El treball que realitzen és un pont entre el dia a dia i la festa gran de Maó. Gràcies a la seva implicació, la celebració adquireix una dimensió més humana i propera, on cada barri se sent part del conjunt i aporta la seva energia al que acabarà sent una festa de tota la ciutat.Les festes de Gràcia són, en definitiva, la suma d'aquestes aportacions invisibles però decisives. La seva força rau en la capacitat de transformar un carrer o una plaça en un espai d'alegria compartida. Des dels barris fins al centre de Maó, la festa es construeix pas a pas, recordant que només quan la comunitat participa activament és possible mantenir viva la tradició i la identitat col·lectiva.

A la primera part del Voltant i Girant Estiu parlem amb Rafael Oviedo, director del documental “Arròs, la sang del Delta”, ja que a partir d’avui mateix el podem visualitzar a la plataforma YouTube. La seva estrena coincideix amb una de les èpoques més emblemàtiques del nostre territori: les festes de la sega.

Ses festes de Maó des de la seguretat fins al Santuari. Ses veus dels protagonistes anònims amb en Xim TodoLes festes de Gràcia de Maó són molt més que els moments de música, cavalls i places plenes de gent. Són també l'esforç col·lectiu d'un gran nombre de persones que, sovint de manera invisible, treballen perquè tot es desenvolupi amb ordre i respecte. Enguany, la mirada se centra en dos àmbits que rarament apareixen als titulars però que són fonamentals: la seguretat del port i la feina de la Confraria de la Mare de Déu de Gràcia.La coordinació al port, un engranatge complexEl dia 9 de setembre, quan la festa es trasllada a baixamar, el port de Maó es converteix en un escenari principal. És un espai on coincideixen visitants, veïns, comerciants, restauradors, pescadors i professionals de múltiples sectors. Enmig d'aquest escenari tan divers, la policia portuària té un paper clau.El cap de la policia portuària i el seu equip coordinen tots els canvis de mobilitat necessaris, vetllen pel correcte desenvolupament de les activitats i asseguren que els diferents actors implicats puguin conviure sense problemes. La seva feina comença molt abans del dia de la festa: reunions, planificació d'itineraris, control dels accessos i col·laboració amb altres cossos de seguretat. Quan arriba el moment, el resultat ha de ser una coreografia impecable on cada moviment encaixi amb el següent.La seva tasca, sovint poc visible per al gran públic, és essencial perquè els actes al port puguin desenvolupar-se amb normalitat i sense incidents. És un exemple clar de com la seguretat i la celebració poden anar de la mà quan hi ha dedicació i professionalitat.La Confraria i la cura del SantuariAl marge de l'activitat frenètica al port, un altre grup de persones treballa amb la mateixa passió des d'una vessant diferent, vinculada a la tradició i la fe. La Confraria de la Mare de Déu de Gràcia és l'encarregada de mantenir en bon estat la imatge de la patrona, el Santuari i alguns dels moments més significatius de la festa.La seva història és llarga i està teixida amb la implicació de veïns, voluntaris i devots que dediquen temps i esforços perquè tot funcioni al voltant de la dimensió religiosa de la celebració. A diferència de les confraries de Setmana Santa, aquesta entitat té una funció específica lligada a les festes de Maó: garantir que la imatge de la verge i el seu entorn estiguin preparats i cuidats per acollir els actes més emotius.Aquesta feina, que requereix discreció i constància, és un testimoni de com la fe i la tradició es mantenen vives gràcies a persones que no busquen protagonisme però que són indispensables. El seu compromís assegura que la festa tingui també un component espiritual profund, en equilibri amb l'alegria dels carrers.Una celebració amb moltes cares invisiblesLes festes de Maó són el resultat d'una suma de voluntats. Des de la policia portuària que garanteix l'ordre en un escenari tan complex com el port, fins a la Confraria que vetlla per la part més íntima i religiosa, tots contribueixen a crear una experiència compartida que dona sentit al calendari festiu de la ciutat.Aquest relat mostra que darrere cada detall hi ha persones amb noms i històries, que assumeixen responsabilitats i reptes per amor a la seva comunitat i tradicions. La seva feina invisible és la base que permet que Maó pugui gaudir de les festes de Gràcia amb seguretat, devoció i orgull col·lectiu.

Amb motiu del 50è aniversari de la seva estrena als Estats Units, el 20 de juny de 1975, la productora Universal reestrena a cinemes de tot l'estat -entre ells els multisales de Vilanova- 'Tiburón', el clàssic d'Steven Spielberg que inaugurà l'era dels 'blockbusters'. Aquesta nit, al cinema Aribau de Barcelona, el director del festival de cinema de Sitges, Àngel Sala, en farà la prèvia. 'Tiburón' és la pel·lícula que més vegades ha vist després de 2001 de Kubrick, i amb ell n'hem parlat d'alguns dels aspectes més fonamentals. Tot comença amb un record d'infantesa al cinema-teatre Fleta de Saragossa, la nit del 19 de desembre de 1975, quan la pel·lícula s'estrenà a Espanya. L'entrada Torna un clàssic, ‘Tiburón’, i Àngel Sala el presenta aquesta nit al cinema Aribau ha aparegut primer a Radio Maricel.

Aquesta setmana les propostes cinematogràfiques que ens porta l'Antonio del Valle passen per comentar 'Los Rose', 'Aquel verano en París', 'El regreso de Ulises', 'Materialistas, 'El gran premi, a tot gas' i el clàssic d'Spielberg 'Tiburón', que torna a les pantalles amb motiu del seu 50è aniversari. L'entrada L’agenda cinematogràfica amb Antonio del Valle ha aparegut primer a Radio Maricel.

Cal Fregues és un establiment de tractament corporal nascut a Vilafranca i establert recentment a Sitges, que ha replicat una iniciativa que ja porta a terme a la Festa Major vilafranquina: amb el lema de "Frega Major", ofereixen petits massatges de recuperació als balladors. Grups de sis o set massatgistes van atendre després de la Sortida d'Ofici els integrans dels balls que s'acostaven al Miramar. Segons explica Joan Massanell, un dels responsables de cal Fregues, es varen tractar una cinquantena de persones per carregaments a cames, braços o cervicals. L'experiència viafranquina els ha permès saber què es trobarien, amb dos balls més carregats que la resta: Pastorets i Gitanes. L'entrada Cal Fregues fa un bon balanç de la “Frega Major” ha aparegut primer a Radio Maricel.

Va nèixer a Sitges, i aquí va entrar en el món casteller, però circumstàncies familiars el van portar a Terrassa, on va fundar la que seria una se les colles punteres de l'edat d'or dels castells: els Minyons de Terrassa. Josep Anton Falcato ara viu a Vilanova, però es manté fidel a la colla que va fer crèixer, i segueix l'evolució de la Jove de Sitges, com quan el 26 de juliol la va voler acompanyar en el seu primer 3de8. Falcato, un dels responsables del boom casteller, creu que la rivalitat ben portada és bona, que l'especialització de les posicions ha permés fer crèixer les construccions i la base social de les colles, i que encara hi ha camp per córrer. Dissabte, com sempre, serà a Vilafranca per Sant Fèlix, mentre confia que la Jove pugui donar un pas més en la millor temporada de la seva història. L'entrada Josep Anton Falcato: “soc dels Minyons, però la Jove és la colla del meu poble” ha aparegut primer a Radio Maricel.

Satisfet i content, en general, i amb coses a millorar en particular. Així s'ha mostrat el president de la comissió de Festa Major i Santa Tecla, Xavier Salmeron, l'endemà de la cloenda oficial de la Festa Major. Al cabàs de les coses positives hi ha la millora en la gestió del temps en l'entrada de grallers i la sortida de les dues, l'èxit de l'espai de La Plaça, o el desenvolupament de la processó de Sant Bartomeu i del tram en calma. I en el cabàs de les coses negatives hi ha el desenvolupament de la processó cívica, sobretot en la seva part final -la de la recollida del Sant i la tornada pel carrer Parellades- excessivament alterada pels talls i la gentada que la cercavila es trobà al carrer Parellades. L'entrada Xavier Salmeron fa un bon balanç de la Festa Major (a excepció de la Cívica) ha aparegut primer a Radio Maricel.

L'Oleguer Arola i en Mario Rodriguez fan un molt bon balanç de la Festa Major, i acabem amb el seu posicionament sobre la foto del rei cap per avall durant la sortida d'ofici. L'entrada Tertúlia jove: balanç de Festa Major ha aparegut primer a Radio Maricel.

Us oferim la transmissió en directe de l'inici oficial de la Festa Major, amb la interpretació de les sardanes i la primera sortida dels balls, des del Cap de la Vila. Agraïm la col·laboració de la família Camps-Martí en la realització d'aquesta transmissió. L'entrada #FMSitges25. Inici oficial de la Festa Major. Les sardanes i la sortida dels balls ha aparegut primer a Radio Maricel.

Us oferim, en quatre clips d'audio diferenciats, els versos de les tres colles de diables i del Drac, tal i com s'han declamat durant les seves actuacions a l'Hort de Can Falç. L'entrada #FMSitges25. Versos dels Diables i del Drac ha aparegut primer a Radio Maricel.

Us oferim l'audio de la transmissió en directe de l'entrada de grallers de la Festa Major del 2025, amb la participació de les següents colles: Pol Lari (sac de gemecsI i Joan Olarte (flabiol i tamborí): 'El tortell' del Ball de Panderos del Vendrell i 'La Pavana de Vilafranca' Colla Filibusters Colla Bon Vent (Anna Creixell, flabiol i tambori, i Miquel Acunya, manxa borrega): 'Dansa del foc', 'El bolero de Santa Maria', 'El noi de la Guineu' i 'L'Obi i la Cala' Grallers la Sitja: 'El gafe' i 'Popurri de Festa Major' Escola de Grallers de Sitges: 'Virolai', 'Festa Major' i 'La processó de Sant Bartomeu' Grallers Marcets: 'Toc de castells' i 'David' Agraïm la col·laboració de la família Camps-Martí en la realització d'aquesta transmissió. L'entrada #FMSitges25. Entrada de grallers ha aparegut primer a Radio Maricel.

Però el president assegura que la recollida del Sant a Can Bota tindrà alicients que valdran molt la pena. Xavier Salmeron està satisfet de com estan anant les coses fins avui, sobretot pel que fa referència a la bona acollida de l'espai de 'La plaça', i l'èxit de la presentació del ball de les gitanes amb diversitat, organitzat per l'Agrupació de Balls Populars i l'Ave Maria. D'aquests i d'altres assumptes n'hem parlat la vigília de la vigília de la Festa Major. L'entrada Malgrat el desig de la comissió, els criteris de seguretat han impedit que la Cívica reculli el Sant a casa del pendonista. Parlem amb Xavier Salmeron ha aparegut primer a Radio Maricel.

Fruit de la iniciativa conjunta entre l'Agrupació de Balls Populars i la fundació Ave Maria, avui a les sis de la tarda es presentarà el 'Ball de gitanes amb diversitat', el resultat d'un projecte que vol fer un pas endavant cap a una festa més inclusiva, més humana i més representativa d'allò que som com a poble, en paraules de la pròpia entitat. N'hem parlat amb Katia Plana, que ha viscut tota aquesta experiència de ben a prop, com a voluntària de la Fundació. L'entrada Avui es presenta el Ball de les Gitanes amb diversitat. En parlem amb Katia Plana ha aparegut primer a Radio Maricel.

Repassem la cartellera cinematogràfica a les sales de la comarca, amb Antonio del Valle, afegint-hi tres novetats: 'Misterioso asesinato en la montaña', 'El regreso de Ulises' i 'Tipos malos 2'. L'entrada El cinema de la setmana, amb Antonio del Valle ha aparegut primer a Radio Maricel.

En el nou espai habilitat per la comissió, on s'estan realitzant la majoria d'activitats prèvies a la Festa Major, ahir es va parlar, sobretot, de les dificultats de moltes entitats a l'hora de poder desenvolupar activitats a l'espai públic, en un context en el qual, paradoxalment, l'espai públic sovint és ocupat per negocis privats. La gestió dels tràmits burocràtics, l'encaix amb un Sitges que creix i que no és tan receptiu amb l'activitat cultural o festiva al carrer com ho era anys enrere, i la necessitat que el veïnat reivindiqui el poder fer vida en comú al carrer sense necessitat de sentir que cal demanar permisos per a tot, són alguns dels temes que comentaren Joan Duran, co-director de la festa de la poesia, Manel Lázaro, de l'associació de veïns de les Cases Noves, Júlia Vidal, presidenta de l'Ateneu i Aleth Font, del col·lectiu de veïnes que fa la catifa del carrer Santiago Rusiñol. Modera el debat Maria Junyent. L'entrada Les entitats i l’ocupació de l’espai públic a debat a ‘La plaça’ ha aparegut primer a Radio Maricel.

Què es podia esperar d'un pregó de tres amics músics, amb més amics músics? El que esteu pensant: un pregó-concert, o un concert-pregó, que es pot assaborir des del primer minut fins al final. Gaudiu-lo de nou! L'entrada Retrio & Friends in concert! El pregó de la Festa Major 2025 ha aparegut primer a Radio Maricel.

Pol Arnau ha estat l'encarregat del Pregó Satíric de l'Agrupació de Balls Populars . Qui va ser hereu de l'entitat l'any 2019, ha format durant anys part del Ball de Pastorets, ara és ballador al Ball de Gitanes i va ser vocal de la junta de l'ABPS ha aplegat un centenar de persones davant la porta del Palau del Rei Moro en un acte que any rere any es consolida. Arnau ha fet un repàs irònic i crític a la gestió de la festa i als seus responsables i ha posat en valor el paper de l'Agrupació de Balls Populars en la festa. A partir de bombetes el pregoner ha anat passant de temes entre els que ha destacat el joc de preguntes que ha realitzat al president de la Comissió de Sant Bartomeu i Santa Tecla, Xavier Salmeron. L'entrada #FMSitges25. El Pregó Satíric de l’ABPS ha aparegut primer a Radio Maricel.

Queden pendents dos aspectes importants, però estan en cartera. Per un costat, la restauració del capgròs del Patufet, i per l'altre la climatització de l'espai festes. La regidora de tradicions i festes, Eva Martin, es mostra satisfeta d'haver pogut encarar la restauració de les principals peces de l'imaginari de les cercaviles, en un procés que gairebé es tancarà amb la presentació del nou vestuari dels Cubanitos, que no tindrà massa a veure amb l'original de fa 60 anys. Amb la regidora també hem parlat de les fonts d'aigua, del tram en calma, de la situació de la colla de grallers Maricel, i del pressupost de la Festa Major. L'entrada A les portes de la Festa Major, quatre apunts amb la regidora. De l’espai festes, a les fonts d’aigua, o les proves de nivell als grallers… ha aparegut primer a Radio Maricel.

La fem petar abans de Festa Major, amb la Vinyet Granda, en Mario Rodriguez i l'Oleguer Arola. L'entrada Tertúlia jove ha aparegut primer a Radio Maricel.

Com parlar del pregó sense saber veritablement com serà el pregó?. No sempre és fàcil, però la gent de Retrio, que d'experiència en tenen una mica, ja avança que esperen un pregó que no pugui deixar indiferent a ningú. Queda clar, ni que sigui pel que són, que la música tindrà un paper important i que el de demà, a la Plaça de l'Ajuntament, serà un dels concerts més especials: el pregó de la Festa Major de Sitges 2025. En parlem amb l'Òscar Ferret, en Joan Pinós i en Pinyu Martí. L'entrada Retrio i un pregó, com es preveu, molt musical. Tot allò que es pot dir del pregó de la Festa Major 2025 amb els seus protagonistes: Òscar Ferret, Joan Pinós i Josep ‘Pinyu’ Martí ha aparegut primer a Radio Maricel.

La imatge ho diu tot. Sense tenir massa temps per a reposar-ho, el president de Barraques, Pol Vigó, fa un molt bon balanç de l'edició d'enguany, que va tenir el punt culminant el dissabte a la nit amb el multitudinari concert de Buhos. Una proposta comuna, amb trets diferencials per a cadascun dels tres dies, consolida el retorn de les Barraques a la plaça de la Fragata. Els números de les barres han sortit, ara falta que surti la resta... En parlem amb en Pol Vigó. L'entrada Un èxit de Barraques. En parlem amb Pol Vigó ha aparegut primer a Radio Maricel.