Fans de l’Alcover-Moll

Fer catedrals per no sentir-se sol, viure sense por a la vora del riu, anar fent el préssec pel món, estar perdut però no del tot i mai tornar el consol amb un ram d'esbarzers.

Quina mena d'aranya sap el que és l'aracnofòbia? Qui són “Las yeguas del Apocalipsis”? Recordeu a Carod-Rovira llegint Gil de Biedma? On és el blat, on és l'herba, on és la pluja?

Morir cantant sense una patata a la boca. Viatjar en el temps per tornar-te a casar. Comptar fins a tres i aturar-nos al dos. Començar una cançó d'amor dient que no, que aquesta nit no he pensat en tu.

Ens preguntem on és el hawaià i si la fi ens agafarà mentre demanem un curri per emportar. Plorem pel Christopher, ingressem el nostre fill a una secta ben dement, i les vacances eternes, a la platja de Seta, sisplau.

Una garrafa de plors, un amor que no és u, conills d'estraperlo, un himne de barris barcelonins, el cel que s'obre quan neixes noi i una pregunta: qui es va inventar la noia típica?

L'embarbussament com una de les belles arts, un gos galdós i un cargol iroquès, la pena profunda d'en Big John, l'amor aturat en el temps i gent que mai no veu jardins.

Trens i presos, l'amor i el GRAPO, acomiadar-se de mil maneres, alliberar-se de l'esclavitud mental, cameos de Marcus Garvey, Diamanda Galás i Verlaine, tiets i tietes cantant i picant de mans.

Una descoberta a la vora del riu Kolimà, composicions col·lectives i poc convencionals, una bona dosi de lírica britànica escatològica, un clatellot d'acràcia barcelonina andergraun i les maneres curioses d'un gran trobador de Sants.

Sabeu què és un landai? Heu llegit la segona part de les investigacions filosòfiques de Ludwig Wittgenstein? Coneixeu un disc del 1984 que es diu Salve? I un compositor anomenat John Farrar? Cobreu el que el temps paga? Heu tret mai veu quan era morta i n'heu fet orquestra?

Si comences a sondejar els perquès ocults del coco amb llima potser topes amb l'origen de l'univers, de la mateixa manera que si rastreges la vida indòmita d'uns certs calçotets pots arribar fins a la Lluna. D'altra banda, per què no planye's de la pròpia mort, per què no cantar les excel·lències de la teva contrincant? L'Alcover-Moll és un diccionari que no te l'acabes.

Un senyor molt blanc i molt llarg i prim, un tio molante, tenir fills com a solució de res, una tirallonga d'odi tàcit, un al·legat de la vida interior i uns quants rebles.

De Josep Maria Fericgla a los disturbios de L.A. del '92, del amor que atraviesa el espacio-tiempo a los edificis guvernamentales -y una canción de baile para la amiga muerta.

L'onada de bruixes que s'aixeca i no ens vol ofegar, una adreça de Harlem, cançòniques revolucionàriques, invectives ballables contra l'equidistància i catàlegs d'elements inestables amb estàtues que sagnen verds.

Esbossos d'escenes violentes i redemptores, fer del no-res una cançó, perseguir una cuca i descobrir el món, l'animal que dona ritme als nostres batecs . Que l'amor ens faci sortir del cos. De les misses negres a la bachata —i narinant.

Clàssics del rock and roll, nazis en primera persona del plural, el món sencer dins d'una boca, l'horòscop més poètic de tots, una carnisseria i, de postres, Agustí Esclassans.

Comencem ben avall, al celler, amb la pena fonda; després riem del mort i de qui el vetlla, llavors entra en Ramon per fer-nos mirar la pagesia d'una altra manera, baixem al metro de París per parlar de forats i acabem al bell mig d'una picabaralla matrimonial. Amb aparicions estel·lars de Flaubert, Syd Barrett i Roky Erickson.

Una endevinalla rumbera fa barrinar a la Maria Sevilla, que ens porta a la Rússia més incendiària i alhora naïf, ens explica què és un taül mentre ens arrosseguem per l'obaga, ens desmarquem totalment de la doctrina laboral del pecat original i ens posem a la pell d'un ex domador de lleons.

En Lucas ve i ens explica la música dels baixos fondos d'Atenes, parlem de la lliçó del savi tarambana, de la ràbia encegadora de l'explotació laboral, de fer-te la guerra a tu mateix i ens preguntem qui eren en Harry, en Mark i en John.

Amb la Laura Cardona trobem versos per fer-ne samarretes, parlem de l'apassionant món de la parella en versió de carrer i en versió alta literatura, aplaudim qui canta l'enyor i regalimem amb cada llàgrima del plor desconsolat d'una princesa al mig del bosc.

Amb en Rodrigo Laviña comencem pel narinant passiu-agressiu, passem al bressol d'una vida plena, seguim pel què farem per no col·lapsar —la prosperitat contra tot pronòstic— i acabem al paradís del cony que ens va parir.

És el nas, són els dits? O els teus pensaments? Hi ha patates fregides després de la mort? Tens deutes amb una companyia telefònica? Saps alguna manera de sobreviure sense perdre la xaveta? Has vist pel·lícules del cinema novo? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem amb la Isabel Sucunza.

És el nas, són els dits? O els teus pensaments? Hi ha patates fregides després de la mort? Tens deutes amb una companyia telefònica? Saps alguna manera de sobreviure sense perdre la xaveta? Has vist pel·lícules del cinema novo? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem amb la Isabel Sucunza.

Un enamorament especular i el feminisme més àcrata; reflexions sobre l'evolució amb esquimals inclosos, negar-se a oblidar res i una clatellada contra el canvi climàtic: amb l'Artur Estrada repassem cinc lletristes diferentíssims, com si exploréssim un pentàgon de vèrtexs quilomètrics.

Unes quantes paradoxes i a fer el papallona, enverinaments de fa mil anys i playback infantil, la sobredosi de la cunyada i àries que es xiulen, proeses de pa sucat amb oli i VISCA LA GUILLERMINA MOTTA —cridem amb l’Anna Pantinat.

Amb en Josep Pedrals investiguem reescriptures transoceàniques i enlairades, rimes en –ex que fan pixar de riure, espais verds fabulosos, amors que es tanquen com una flor i estats alterats de la consciència explicats amb tots els ets i uts.

En Joan Todó se la sap llarga i té bon nas: amb ell, parlem de veïns paranoics i ensopeguem amb Amarcord o Hugh Hefner, comentem l’ús de les cometes en les cançons pop iròniques i tracem genealogies subterrànies en el corpus de Robert Wyatt.

En Joan Todó se la sap llarga i té bon nas: amb ell, parlem de veïns paranoics i ensopeguem amb Amarcord o Hugh Hefner, comentem l’ús de les cometes en les cançons pop iròniques i tracem genealogies subterrànies en el corpus de Robert Wyatt.

Ve la Virgili i pínyeu, pínyeu, western francès al canto, taques a la paret on no hi cap el futur, visca les elegàncies, compte amb els universos desencantats i si cal morir, que sigui com Terenci Moix: fidels fins al final.

En aquest programa hi trobareu dos suïcidis, una bicicleta amb la roda punxada, bruixes i dimonis ballant, dos gossos negres de combat, un senyor encantador, unes inicials polisèmiques i molt més –amb la visita de tot un obsés de les lletres, en Joan Pons.

Què vol dir pai? Es poden menjar, els collons de Satanàs? Qui era Arnau de Mataplana? Tenim una vida de luxe? Fa plorar, la llibertat? En aquest Fans de l’Alcover-Moll ens fem totes aquestes preguntes i més amb la intrèpida Anna Cerdà i les seves ulleres taronges.

Llengües marcades per la diàspora que canten temes eterns i quotidians, poemes enrabiats que acaben en melodies dolces o en terratrèmols, poemes que viatgen en el temps i transformen ciutats en dones, enfilalls de personatges cridats abans d’una adversativa que tot ho salva: quines troballes que hem fet, en aquest Fans de l’Alcover-Moll! I que bé tenir-hi l’Albert Lloreta i la seva curiositat encomanadissa!

En aquest programa, comencem i acabem saltant-nos les regles no escrites que havíem anat seguint al peu de la lletra —mai més ben dit—, com si la dissidència fos el tema subliminal que vertebrés la tria. Pel camí, amb el dramaturg Marc Rosich, ens hem trobat un bon grapat de quissos, pintors de barrets, ponis, lefa-speed-diazepam, la Deborah Kerr, Steven Biko, cabaret desaforat i molts lladrucs.

En aquest programa, comencem i acabem saltant-nos les regles no escrites que havíem anat seguint al peu de la lletra —mai més ben dit—, com si la dissidència fos el tema subliminal que vertebrés la tria. Pel camí, amb el dramaturg Marc Rosich, ens hem trobat un bon grapat de quissos, pintors de barrets, ponis, lefa-speed-diazepam, la Deborah Kerr, Steven Biko, cabaret desaforat i molts lladrucs.

Déu n’hi doret quin viatge hem fet amb la Marta Bassols! Hem fet la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra: hem desgranat un clàssic del pop català, hem celebrat la música Oi!, ens hem esfereït amb Julio Iglesias i hem FLIPAT amb tot el que hi pot cabre dins d’una cançó d’Of Montreal. El Pets - S'ha acabat Suburban Rebels - Sexo, Cerveza y Tortilla de Patatas Julio Iglesias - Sono lo of Montreal - The Past Is A Grotesque Animal Patty Pravo - Pensiero stupendo

Vaya con el viaje hemos hecho con Marta Bassols! Hemos hecho la Seca, la Meca y el Valle de Andorra: hemos desgranado un clásico del pop catalán, hemos celebrado la música Oi!, nos hemos asustado con Julio Iglesias y hemos flipado con todo lo que puede caber dentro de una canción de Of Montreal. El Pets - S'ha acabat Suburban Rebels - Sexo, Cerveza y Tortilla de Patatas Julio Iglesias - Sono lo of Montreal - The Past Is A Grotesque Animal Patty Pravo - Pensiero stupendo

Déu n’hi doret quin viatge hem fet amb la Marta Bassols! Hem fet la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra: hem desgranat un clàssic del pop català, hem celebrat la música Oi!, ens hem esfereït amb Julio Iglesias i hem FLIPAT amb tot el que hi pot cabre dins d’una cançó d’Of Montreal. El Pets - S'ha acabat Suburban Rebels - Sexo, Cerveza y Tortilla de Patatas Julio Iglesias - Sono lo of Montreal - The Past Is A Grotesque Animal Patty Pravo - Pensiero stupendo

Agafem forces de l’amor, del record de l’amor i del desamor també. Agafem forces de l’enginy i l’humor que ens fan ballar les neurones. Agafem forces dels millors àpats, que de vegades es tornen cançons. En aquest Fans de l’Alcover-Moll que es fa sentir en aquest moment tan bèstia, fem pinya amb el músic Nico Roig, respirem fondo i agafem forces furgant al cor de les cançons.

Cogemos fuerzas del amor, del recuerdo del amor y del desamor también. Cogemos fuerzas del ingenio y el humor que nos hacen bailar las neuronas. Cogemos fuerzas de las mejores comidas, que a veces se vuelven canciones. En este Fans de l'Alcover-Moll que se hace sentir en este momento tan bestia, hacemos piña con el músico Nico Roig, respiramos hondo y cogemos fuerzas hurgando en el corazón de las canciones.

Comencem pel dolor profund i seguim per la maledicció dels gats. Després, fugir per agafar forces, la marededéu més humana de totes i una estremidora oda antiracista. Quin periple, aquest Fans de l’Alcover-Moll #8! I que ben acompanyats per la gran poeta Núria Martínez Vernis! Hurt, Nine Inch Nails Vida d’un gat, Albert Pla Si com lo taur, Raimon La Maredeueta, Concha Piquer Strange Fruit, Cassandra Wilson

De la Barcelona dels seixanta retratada amb humor i precisió a dues menes ben diferents d’emos suecs, reflexions sobre l’egolatria, la culpa i la puresa i una de les cançons més tendres que s’han escrit mai. Tot això al Fans de l’Alcover-Moll #7, molt ben acompanyats pel llengua llarga d’en Pau Llonch.

De la Barcelona dels seixanta retratada amb humor i precisió a dues menes ben diferents d’emos suecs, reflexions sobre l’egolatria, la culpa i la puresa i una de les cançons més tendres que s’han escrit mai. Tot això al Fans de l’Alcover-Moll #7, molt ben acompanyats pel llengua llarga d’en Pau Llonch.

Al Fans de l’Alcover-Moll #6 comencem amb un dels grans referents subterranis del pop britànic —ple d’humor i surrealisme—, seguim amb el lletrista nostrat més genial i passat de voltes, i gràcies a l’editora Eugènia Broggi, acabem celebrant la sexualitat, la vida i les cartes arrossegades de despit amorós.