Podcasts about composici

El balcó de Verona... come prima. Crítica teatral de l'obra «Una festa a Roma», de Marc Atigau i Queralt. Intèrprets: Marta Angelat, Xavier Boada, Lluís Marco, Gemma Martínez, Isabel Rocatti, Albert Triola i Oriol Vila. Escenografia: Jose Novoa. Vestuari: Marian Coromina. Caracterització: Claudia Abbad. So: Judit Farrés. Il·luminació: Kiko Planas. Vídeo: Francesc Isern. Moviment: Vero Cendoya. Ajudanta d'escenografia: Marcel Puigví. Ajudanta de vestuari: Carlota Calderon. Assessorament coral: Laia Santanach. Construcció d'escenografia: Pablo Paz. Conffecció de la cortina: Taller d'escenografia Castells. Equips del Teatre Lliure. Agraiments: Toni Sans. Producció: Teatre Lliure. Ajudanta de direcció: Montse Vallvehí. Direcció: Clara Segura. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 14 febrer 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: Come prima. Interpretació: Tony Dallara. Composició: Vicenzo di Paola i Sandro Taccani. Àlbum: L'autunno non è triste, 1957.

Nora de porcellana. «Casa de nines», de Henrik Ibsen. Traducció de Feliu Formosa. Intèrprets: Jordi Llordella, Claudia Manini, Cris Martínez, Anna Maruny. Escenografia: Kike Blanco. Vestuari: Ona Grau. Il·luminació: Mattia Russo. Espai sonor: Raimon Molins i Cris Martínez. Assistència espai sonor: Efrén Bellostes. Producció: Àlex Bargalló. Fotografia: David Ruano. Producció d’Atrium Produccions. Direcció: Raimon Molins. Sala Atrium, Barcelona, 13 febrer 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: Happier tan ever. Interpretació: Billie Eilish. Composició: Billie Eilisch i Finneas O'Connell. Àlbum: Happier tan ever, 2021.

Les goteres d'una generació. Crítica teatral de l'obra «Els fills (The Children)», de Lucy Kirkwood. Traducció de Cristina Genebat. Intèrprets: Mercè Arànega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. Escenografia:  Josep Iglésias. Vestuari: Maria Armengol.. Ambientació vestuari: Marta Pell. Caracterització: Noelia López. Il·luminació:  David Bofarull. So:  Lucas Ariel Vallejos. Meritori de so: Roc de Lanuza Alesan. Coreografia: Ana Pérez. Direcció tècnica: Enric Alarcón. Ajudant de direcció: Carla Vilaró. Regidoria: Marc Lucchetti Berraondo. Cap tècnica del teatre:  Marta Pérez. Construcció de l’escenografia: Tallers Castells, Jorba-Miró i Pilar Albadalejo. Vídeo promocional: Mar Orfila. Màrqueting i comunicació:  La Villarroel. Fotos escena i xxss:  Marc Mampel. Imatge cartell: Marta Mas. Disseny gràfic: Queralt Guinart. Amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Indústries Culturals). Distribució:  Teresa Parés. Producció de La Brutal. Direcció:  David Selvas Jansana, La Villarroel, Barcelona, 12 febrer 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: Proud Mary. Interpretació: Creedence Clearwater Revival. Composició i arranjaments: John Fogerty. Àlbum: Bayou Country, 1969.

Fer de família Ulisses entre els vuitanta i els noranta. Crítica teatral de l'obra «Un cotxe». Dramatúrgia de Ferran Dordal Lalueza i Pau Masaló Llorà. Intèrprets: Pau Masaló Llorà, Xavier Masaló i Maria Àngels Llorà. Disseny d’espai i il·luminació: Marc Salicrú. Disseny de so: Adrià Girona. Disseny de vestuari: Laila Rosato. Producció: Helena Font. Ajudant d’escenografia: Judith Vila Pàmies. Coproducció de Contenidos Superfluos i el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Amb el suport d’El Canal, centre de creació d’arts escèniques. Agraïments: Luis López Carrasco, Mariano Soto, Atresbandes, Albert Pérez, Martín Torres, Melcior Casals, Magí Coma, Aleix Melé, Irena Visa, Clàudia Robert, Ivan Cascon, Sammy Metcalfe i La Brutal. Projecte guanyador de la convocatòria Hermann Bonnín del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, beca Barcelona Crea 2023 i beca de recerca de l’OSIC. Direcció: Pau Masaló Llorà. Centre de les Arts Lliures, Barcelona, 11 febrer 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: Amigos para siempre. Interpretació: Los Manolos. Composició: Andrew Lloyd Webber. Lletrista: Dom Black. Adaptador: Joep Maria Andreu. Arranjaments: Los Manolos. Àlbum: Dulce Veneno, 1992.

Joan rebrà el premi d'honor Josep Anselm Clavé del Cant Coral a Catalunya aquest 2026. El director i compositor berguedà, director del Cor ArsNova Lloret, està molt sorprès i agraït amb aquest reconeixement. “És una gran satisfacció, me n'he alegrat molt i he rebut moltes felicitacions del món cultural de Catalunya i no m'ho esperava, la veritat”  Joan Casas La Federació de Cors Clavé ha decidit atorgar-li el premi honorífic per la seva extensa trajectòria. “Tinc cap a 300 arranjaments per a coral i una gran producció orquestral de diferents estils de música”Joan Casas Casas ha harmonitzat prop de 300 obres corals de tots els estils –des de músiques per a cantants com Josep Carreras, Jaume Aragall o Maria del Mar Bonet, fins a la partitura de la Patum de Berga– i ha compost diverses obres simfòniques per a la Banda Municipal de Barcelona, cançons i sardanes. En aquesta última faceta, va ser reconegut amb els Premis Catalunya de Composició Coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals en les edicions del 2006 i del 2008. Casas és autor de les edicions crítiques d'algunes de les partitures de les sarsueles més conegudes i emblemàtiques del repertori líric català, com Cançó d'amor i de guerra, La Legió d'Honor o El Timbaler del Bruc. Més recentment, va arranjar per a banda simfònica, solistes i cor la sarsuela Cançó d'amor i de guerra, (1926) de Rafael Martínez Valls, que es va estrenar el 2022 a L'Auditori la Banda Municipal de Barcelona, sota direcció de Salvador Brotons. Al llarg de la setmana, dirigeix una seixantena de cantaires de diferents corals, una de les quals és l'ArsNova de Lloret. Una agrupació que assegura que creix i que cada cop té més bon nivell. “Jo noto que la coral va creixent i es va consolidant i, a més a més, el nivell, que és el més important, cada vegada està millor”Joan Casas Tot i que bona part dels Premis Clavé els atorga un jurat format per professionals del món coral i la cultura popular, el públic pot presentar candidatures i també votar els millors espectacles o produccions estrenats durant l'any 2025. L'acte de lliurament de premis es farà divendres 5 de juny al Teatre Principal de Sabadell, que ha estat declarada Vila Claveriana 2026, una iniciativa de la Federació que reconeix el vincle del municipi amb Anselm Clavé. Per aquest motiu, la ciutat vallenca acollirà també altres cites de la federació al llarg de l'any, com l'Assemblea General, la Diada de Cors de Clavé i també el Festival de Caramelles, que per primera vegada sortirà de Castell d'Aro.

Adolfo Estévez Galvis Colombiano, Ingeniero Agrónomo de la Universidad Nacional de Colombia, docente de Español y literatura nacido el 22 de agosto de 1950 en Bucaramanga Santander.

¿Energia verda o energia amb rabieta? «Hola, ràbia!», de Mercè Vila Godoy. Intèrprets: Dolo Beltrán i Gloria Sirvent. Col·laboració dramatúrgia: Eu Manzanares. Llenguatges tecnològics: Playmodes, David Sarsanedas. Música original: Dolo Beltrán. Escenografia: Sergi Corbera Gaju. Vestuari: Laura García. Il·luminació: Carles Comas. Equips tècnics i de gestió de la companyia La Banda. Ajudant de direcció i de producció: Jordi Robles. Tècnic de llum: Carles Comas. Tècnic de so: Marc Santa. Audiovisuals i gravació d’arxiu: Pau Rodríguez. Construcció de l’escenografia: Brava Performing Arts. Agraïments: Escola de Bordils, Mercè Sàrrias. Producció: Cia. La Banda. Amb el suport de l'Ajuntament de Girona, Girona Crea, Generalitat de Catalunya, Teatre Municipal de Girona, Teatre de Lloret. Amb la col·laboració del Teatre L’Ateneu de Celrà, El Canal de Salt. Equips tècnics i de gestió del TNC. Direcció: Mercè Vila Godoy. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 7 febrer 2026. Espectacle recomanat a partir de 6 anys. Veu: Andreu Sotorra. Música: Dos llops. Interpretació: Dolo Beltrán i Gloria Sirvent. Composició: Dolo Beltrán. Àlbum: Hola, ràbia!, 2026.

Catxun Goldoni! «L'estiueig». Dramatúrgia d'Adrià Aubert i Carla Coll, a partir de la trilogia «La villeggiatura» de Carlo Goldoni. Traducció de Julia Calzada. Intèrprets: Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau i Arnau Puig. Música: Ariadna Cabiró. Escenografia: Enric Romaní. Vestuari: Maria Albadalejo. Caracterització: Toni Santos. Moviment: Anna Romaní. Atrezzo: Montse Farrarons. Il·luminació: Clàudia Serra. Arranjaments instrumentals: Pere Gual. Espai Sonor: Damià Duran. Teló: Clàudia Carreras. Confecció: Goretti Puente. Producció: Montse Farrarons. Producció executiva: Marina Marcos. Comunicació i premsa: Anna Castillo i Ester Cánovas. Fotografies promocionals: Sergi Panizo. Ajudant de fotografia: Helena Vallès. Maquillatge i perruqueria – Fotografies: Inma Bono. Localització fotografies: Can Casadellà. Amb el suport del Teatre Aurora i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un espectacle d’Els Pirates Teatre. Ajudant de direcció: Carla Coll. Direcció: Adrià Aubert. Companyia Els Pirates Teatre. El Maldà, Barcelona, 7 febrer 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: Napoli. Interpretació: Bruno Bertoli. Composició: Bruno Bertoli. Àbum: Napoli, 2004.

Modelar el futur amb martell i escarpa. Crítica teatral de l'obra «Loop», de Ramon Madaula i Canadell. Intèrprets: Júlia Genía i Ramon Madaula. Escenografia: Montse Amenos i Carlota Ricart. Vestuari: Carlota Ricart. Il·luminació: Xavi Gardés. Espai sonor: Mònica Bofill. Acabats de l'escenografia: Pablo Paz. Construcció: Fernando Portillo. Veu en off: Gemma Martínez. Fotografia: Sergi Panizo. Vídeo: Marta Caravaca / Gusto Audiovisual. Disseny gràfic: Eladi Bonastre Marsal. Comunicació i distribució: Elisenda Riera i Rovira. Premsa: Clara Cols Torras. Cap tècnic: Fernando Portillo. Administració: Josep Maria Milla i Sergio Matamala. Correcció i edició del text: Elisenda Riera Rovira. Producció executiva: Clara Cols Torras i Sergio Matamala. Una producció de Flyhard Produccions S.L. amb el suport de l'ICUB - Institut de Cultura de Barcelona i ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals. Amb la col·laoració del Teatre de Cal Bolet de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Agraïments: Mercè Arànega i Taller d'Escenografia Castells. Direcció: Mònica Bofill. Primera estrena: Sala Flyhard, Barcelona, 29 maig 2025. Reestrena: Espai Texas, Barcelona, 6 febrer 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: I'm on fire. Interpretació: Bruce Springsteen amb Roy Bittan, Clarence Clemons, Dany Federici, Garry Tallent, Littele Steven i Max Weinberg. Composició: Bruce Springsteen. Àlbum: Born in the USA, 1984.

«El barquer (The Ferryman)», de Jez Butterworth. Traducció de l'anglès de Cristina Genebat. Intèrprets: Lua Amat, Roger Casamajor, Oriol Cervera, Imma Colomer, Martí Cordero, Anna Güell, Marta Marco, Carles Martínez, Norbert Martínez, Nora Pàmies Ricart/Bruna Luz, Martí Ribot, Santi Ricart, Mima Riera, Sara Roch, Elena Salvat/Bruna Armengol, Jan Serra, Marc Soler, Max Vilarrasa, Ernest Villegas. Escenografia: Lluc Castells. Vestuari: Maria Armengol. Caracterització: Núria Llunell. Il·luminació: Jaume Ventura. Vídeo: Francesc Isern. Direcció musical i espai sonor: Carles Pedragosa. So: Damien Bazin / Rai Segura. Disseny tècnic de so: Damien Bazin. Ajudant de direcció: Esteve Gorina i Andreu. Ajudanta d'escenografia: Mercè Lucchetti. Ajudanta de vestuari: Marta Pell. Alumna en pràctiques: Mara Fernández (Eòlia). Construcció d'escenografia: Pablo Paz, Cuñat enginyeria i Taller d'Escenografia Castells. Construcció oca i titelles: Martí Doy. Confecció de vestuari: Taller Goretti. Equips del Teatre Lliure. Agraïments: Albert Blancafort i Antoni Batista. Producció: Teatre Lliure. Direcció: Julio Manrique. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 5 febrer 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: Rug Muire/ Salve (Mary GAve Birth / Hail). Interpretació: Mary McLaughin. Composició: Mary McLaughin. Àlbum: Sacred Days Mytich Ways, 2012.

Qui amb llops va aprèn a udolar. Crítica teatral de l'obra «La reina lloba», de Pau Carrió, a partir de William Shakespeare. Intèrprets: Quim Àvila, Pepo Blasco, Queralt Casasayas, Josep Julien, Ana Nicolás de Cabo, Xavi Ricart, Pau Roca, Maria Rodríguez Soto, David Vert. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Adriana Parra. Il·luminació: Raimon Rius (AAI), Mireia Sintes. Compositora i intèrpret musical en directe: Ana Nicolás de Cabo. So: Gonzalo Bañeres. Caracterització: Toni Santos. Moviment: Anna Rubirola. Ajudanta d’escenografia: Paula Font. Ajudanta de vestuari: Núria Manzano. Construcció de l’escenografia: Jorba – Miró. Estudi - Taller d’escenografia Pascualin Estructures. Construcció dels titelles (cavalls i làmpades): Jorba – Miró. Estudi - Taller d’escenografia. Construcció dels titelles (nen, bebè i falcó): Sebastià Brosa. Construcció de joies: Agnès Wasserman. Treballs de fusteria: Tros de soca. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Producció: Teatre Nacional de Catalunya. Equips tècnics i de gestió del TNC. Ajudanta de direcció: Clara Mata. Direcció: Pau Carrió. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 4 febrer 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: La reina lloba (banda sonora). Interpretació: Ana Nicolás de Cabo. Composició: Ana Nicolás de Cabo. Àlbum: La reina lloba, 2026.

Gregorio Hernández (Madrid, 1970) nació con una cuenta de inversión debajo del brazo. A muy temprana edad su padre le enseñó matemáticas a través de cálculos con cotizaciones y dividendos, una estrategia de inversión sobre la que divulga desde hace más de dos décadas consiguiendo una legión de seguidores con sed de aprender a mover mejor su dinero. “Lo que ha pasado en España históricamente es que la gente tenía mucho miedo a invertir y el resultado es que se han ido empobreciendo de generación en generación”, sostiene.Se estima que los españoles tienen más de un billón de euros languideciendo en cuentas bancarias sin apenas rentabilidad. “A toda esta gente no les ha ido bien”, asegura Hernández en el podcast Bolsillo, donde regresa para presentar su nuevo libro La riqueza empieza en tu cabeza. El autor asegura que la mentalidad es determinante en el porvenir económico, y en este sentido detecta dos tendencias dominantes en la sociedad actual: la de la gente que no invierte y aquella que quiere hacerse “muy rica rápidamente”, aunque solo lo consigan muy pocos.En este episodio podrás aprender cómo empezar a invertir con criterio pensando en el medio y largo plazo y evitar errores comunes. Además, Gregorio Hernández nos detalla en qué empresas confía para componer su cartera y por qué ha decidido mantenerse al margen del oro y la inversión inmobiliaria.Episodio 99Cronología 00:03 – La mentalidad como origen de la riqueza03:25 – Los dos grandes errores financieros06:21 – El miedo histórico a la bolsa en España y sus consecuencias generacionales07:16 – El poder del interés compuesto frente a los depósitos bancarios10:30 – Lo que Gregorio Hernández aprendió del dinero cuando era niño13:11 – Errores habituales del inversor13:40 – Inversión a largo plazo en dividendos vs especulación a corto plazo15:48 – La moda del oro: miedo, especulación y falsas creencias18:20 – La mejor inversión para la mayoría19:03 – La responsabilidad de invertir sin complicar la vida a las nuevas generaciones19:43 – La nueva cuenta de inversión 22:18 – Enseñar educación financiera a los niños25:44 – Una manera sencilla de invertir con buen resultado26:27 – En qué momentos es mejor vender acciones27:45 – Tecnológicas sólidas para largo plazo28:30 – ¿Cuántas empresas pongo en mi cartera?29:12 – Composición de la cartera sugerida por Gregorio Hernández32:57 – Consejo para jóvenes: estrategia para acortar el plazo de la compra de una primera vivienda Mucho más en la Sección Bolsillo de La Vanguardia.

M

Amb el carnet de conduir per la vida. Crítica teatral de l'obra «Com vaig aprendre a conduir (How I Learned to Drive», de Paula Vogel. Traducció d'Helena Tornero. Intèrprets: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Alba Gallén, Blai Juanet Sanagustin i Kathy Sey. Escenografia: Sebastià Brosa i Paula Bosch. Il·luminació: Ganecha Gil. Disseny i confecció de vestuari: Albert Pascual. So: Guillem Rodríguez. Arranjaments i direcció musical: Óscar Peñarroya. Ajudant de direcció: Muguet Franc. Una producció de la Sala Beckett. Amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya. Direcció: Marilia Samper. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona, 28 gener 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: Streets of Minneapolis. Interpretació: Bruce Springsteen. Composició: Bruce Springsteen. Àlbum: Streets of Minneapolis, 2026.

Adolfo Estévez Galvis Colombiano, Ingeniero Agrónomo de la Universidad Nacional de Colombia, docente de Español y literatura nacido el 22 de agosto de 1950 en Bucaramanga Santander.

En este episodio te explicamos cómo una dieta antiinflamatoria puede transformar tu salud y rendimiento sin complicaciones ni modas extremas. La inflamación crónica de bajo grado actúa como un “ruido de fondo” que sabotea tu metabolismo, roba energía, empeora el sueño, aumenta dolor y frena tu recomposición corporal. Te contamos qué alimentos inflaman, qué alimentos te desinflaman de verdad, y cómo implementarlo de forma práctica en tu vida diaria (sin perfeccionismo). Desde omega-3, polifenoles y fibra hasta estrategias de estilo de vida que apoyan tu biología. Este episodio es perfecto si quieres: Acelerar pérdida de grasa y ganar energía Reducir dolor y molestias crónicas Optimizar tu rendimiento físico y mental Comer bien sin complicaciones Dale play y aprende a desinflamar tu cuerpo con ciencia y estrategia realista. Más recursos, menús personalizados y acompañamiento diario en Pocket Coach Nutrition. #DietaAntiinflamatoria #Salud2025 #InflamaciónCero #VidaSaludable #RecomposiciónCorporal #NutriciónConCiencia #EnergíaYSalud #AlimentosQueCurán #RendimientoFísico #PocketCoach dieta antiinflamatoria 2025 qué es dieta antiinflamatoria beneficios dieta antiinflamatoria alimentos que desinflaman inflamación crónica metabolismo nutrición para rendimiento comer para desinflamar salud y recomposición corporal mejorar energía con comida anti inflammatory diet benefits Pocket Coach nutrición “Cómo bajar la inflamación con alimentos reales” “Evita estos 6 alimentos que promueven inflamación” “Plan 14 días antiinflamatorio paso a paso”

Jesús de Natzaret amb llicència de taxista. Crítica teatral de l'obra «Maria Magdalena», de Michael De Cock. Dramatúrgia: Carme Portaceli i Inés Boza. Traducció d'Albert Boronat. Intèrprets: Alessandro Arcangeli, Clara Do, Gabriela Flores, Ariadna Gil, Míriam Moukhles, Ana Naqe, Romeu Runa, Laia Vallès i Anna Ycobalzeta. Escenografia: Marie Szersnovicz. Vestuari: Carlota Ferrer. Il·luminació: David Picazo. Composició musical i espai sonor: Laia Vallès. So: Carles Gómez. Vídeo: Joan Rodón. Moviment i coreografia: Ferran Carvajal. Caracterització: Imma Capell. Col·laboració en l’escenografia: Alessandro Arcangeli. Ajudanta de direcció: Montse Tixé. Ajudanta de vestuari: Laura Cans. Ajudanta d’il·luminació: Leticia López Karamazana. Producció del Teatre Nacional de Catalunya, KVS de Brussel·les. Equips tècnics i de gestió del TNC. Direcció: Carme Portaceli. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 22 gener 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: Obertura Maria Magdalena. Interpretació: Lai Vallès. Composició: Laia Vallès. Àlbum: Maria Magdalena, 2026.

Més bèstia que fantàstic. Crítica de la minisèrie televisiva «Departament Amades». Creació i guió de Júlia Cot i Jordi López Casanovas. Intèrprets principals: Anna Moliner, Paula Jornet, Joan Negrié, Joan Esteve, Kike García. Amb les intervencions de Nao Albet, Mercè Aránega, Agnès Busquets, Artur Busquets, Òscar Dalmau, Andrés Fajngold, Ivan Labanda, Judit Martín, Marta Millà, Alèxia Pascual, Berto Romero, Annabel Totosaus, entre altres. Música i lletra originals: Alosa (Giulietta Vidal i Irene Romo). Veu, cello i percussions: Irene Romo. Veu i percussions: Giulietta Vidal. Producció executiva: Xavi Cassadó, Clara Valle. Producció executiva 3Cat: Oriol Sala-Patau, Conxa Orea. Direcció de fotografia: Eloi Teixidó. Direcció d'art: Eva Calviño. Direcció de producció: Albert P. García. Producció delegada: Mònica Muñoz. Script: Georgina Cortés. 1r ajudant de direcció: Marc Vilalta Prats. Muntatge: Edgar Lledó, Clara Monera Rivero, David Cañadell (AMMAC). Coordinació de postproducció: Àlex Herrera. Cap de so: Guillem Carvajal. Caps de maquillatge i perruqueria: Imma Capell, Manuel Perera. Cap de vestuari: Maria Tuset Ponce. Cap de producció: Hèctor Mora López. Ajudant de muntatge: Graci Zapatta (AMMAC, AMC). Ajudant de producció: Sandra Espeleta. Coordinació de producció: Núria Madriles. Controlling: Yolanda Lafuente. Ambientadora: Elena Richart. 2a ajudant de direcció: Clara Barfull. Gaffer: Pau Ramírez Marqués. Ajudant d'ambientació: Irene Conde. Microfonista: Luna Cáceres. Foquistes: Cucu Itchart, César de Sousa. Ajudants de vestuari: Blancaforz, Xènia González. Auxiliars de producció: Abril Cassadó, Aina Cerdeira i Casals, Miquel Falcó Solé. Auxiliar de càmera i elèctric: Albert Parra. Reforç de maquillatge i perruqueria: Sara Rigola, Matías Serrano Humphreys. Reforç d'elèctric: Sofia Sanz. DIT en preparació: David Avecilla. Suport a controlling: Andrea Ulied. Coordinadora de direcció en preparació: Eva María Jiménez de la Parra. Supervisió de VFX: Daniel de Madrid. Supervisió de so: Roger Solé. Comunicació: Gemma Saperas, Helena Gallardo. Contingut per a xarxes: Abril Cassadó, Míriam Ruiz. Produïda per: Arnau Figueres, Irene Romo, Giulietta Vidal. Disseny de logo i pòster: Iñaki Martikorena, Carlota Brea. Coordinació tècnica: Luis López. Assessorament lingüístic: Ignasi Oliver. Edició de continguts 3Cat: Toni Cama. Realització 3Cat: Laura Serra. Documentalista 3Cat: Roger Esparó i Toldrà. Gestió d'imatges d'arxiu 3Cat: Francesc Pérez Rodríguez. Una producció de 3Cat en col·laboració amb El Terrat (A company of The Mediapro Studio). Direcció: Edgar Lledó. Plataforma 3Cat, Sant Joan Despí, 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Departament Amades. Interpretació: Grup de folk Alosa (Giuletta Vidal i Irene Romo) . Composició: Giuletta Vidal i Irene Romo (Alosa). Àlbum: Departament Amades, Universal Production Music, 2025.

La metamorfosi de la pell. Crítica teatral de l'obra «Venus in fur», de David Ives. Traducció d'Hèctor Claramunt. Adaptació d'Alfons Casal. Intèrprets: Uri Guillem i Clàudia Riera. Disseny d’espai: Judith Puig. Disseny de vestuari: Maria Solsona. Il·luminació i so: Eloi Pla. Disseny de producció i producció executiva: Claudia Riera & Alfons Casal. Fotografia promocional: Victoria Deeva, Alcafilms. Vídeo i fotografia de l'espectacle: Jordi Aldosa & Cítric. Disseny Gràfic: Òscar Llauradó. Una producció de Batcat Creacions amb el suport d'Andorra Crea. Direcció: Alfons Casal. Sala Atrium, Barcelona, 15 gener 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: L'ours. Interpretació: Christophe Maé i Youssou N'Dour. Composició: Paul Ecole, Christophe Maé, Florian Gazan, Valentin -aubert i Youssou N'Dour. Àlbum: Ma vie d'artistes (Christophe Maé), 2020.

Entre la màgia teatral i el miracle celestial. Crítica teatral de l'obra «Valentina», de Caroline Guiela Nguyen. Intèrprets: Chloé Catrin, Madalina Constantin, Paul Guta, Cara Parvu i Marius Stoian. Veus: Iris Baldoureaux-Fredon, Adeline Guillot i Cristina Hurler. Dramatúrgia: Juliette Alexandre. Complicitat artística: Paola Secret. Escenografia: Alice Duchange. Vestuari: Caroline Guiela Nguyen i Claire Schirck. Il·luminació: Mathilde Chamoux. Vídeo: Jérémie Scheidler. Film animació: Wanqi Gan. So: Quentin Dumay. Música original: Teddy Gauliat-Pitois. Ajudantes direcció: Iris Baldoureaux-Fredon, Amélie Énon i Axelle Masliah. Assessora i intèrpret de romanès: Natalia Zabrian. Maquillatge: Émilie Vuez. Càmera: Aurélien Losser. Adjunt a ajudanta de direcció: Noé Cane. Acompayament personal intèrprets: Flora Nestour. Càsting: Lola Diane. Construcció d'escenografia: Tallers del TnS. Equips del Teatre Lliure. Agraïments: Association Migrations Santé Alsace i als serveis de cirurgia cardíaca i cardiologia dels Hospitals universitaris d'Estrasbourg, en particular al doctor Patrick Ohlmann. Mencions: Espectacle estrenat el 23 d'abril del 2025 en el marc del Galas del Théâtre national de Strasbourg, preestrenat al festival FIND – Schaubühne de Berlín els dies 9 i 10 d'abril de 2025. El conte «Valentina ou la Vérité» ha estat publicat per Actes Sud, 2025. Producció: Théâtre national de Strasbourg. En coproducció amb: Piccolo Teatro di Milano i Théâtre de l’Union - Centre Dramatique National du Limousin. Amb l'acompanyament del Centre des Récits del Théâtre national de Strasbourg. Direcció: Caroline Guiela Nguyen. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 9 gener 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: Música de violí. Interpetació: Lepone. Composició: Sergio Ruiz Garcia. Àlbum: Música de violí, 2025.

Més val riure que plorar. Crítica teatral de l'obra «Avui no ploraré», de Nelson Valente. Traducció de Sergi Belbel. Música de David Solans i Eudald Paryés. Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico, Albert Ribalta i Àgata Roca. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Il·luminació: Jordi Thomàs. So: Roger Ábalos i David Solans. Caracterització: Eva Fernández. Direcció tècnica: Francisco Grande. Producció executiva: Daniel López-Orós. Cap tècnic: Jordi Thomàs. Tècnics d’escenari: Gerard López i Judit Vidal. Tècnic de so: Bernat Villà. Tècnic d’il·luminació: Juli Gonzàlez. Maquinistes: Joan Bonany i Roman Ogg. Perruquera: Micaela Pimentel. Ajudant d’escenografia: Judit Vidal. Ajudant de vestuari: Marta Pell. Realització de l’escenografia: Pilar Albadalejo i Pascualin Estructures. Realització del vestuari: Maribel Rodríguez. Realització de la perruqueria: Fent i Desfent. Efectes especials: Martí Bartra. Cap de producció: Gerard López. Cap de premsa: Bàrbara Branco (La Tremenda). Ajudant de producció, comunicació i màrqueting: Joan Navarro. Administració i finances: Mariona Renau. Disseny gràfic: Emilio Lorente. Fotografies: David Ruano. Vídeo promocional: Mar Orfila. Una coproducció de T de Teatre i Focus, amb el suport de l’ICEC (Generalitat de Catalunya), la participació de Crea SGR i la col·laboració de Teatre La Sala de Rubí (Ajuntament de Rubí). Amb la col·laboració de Punto Blanco, Mikakus Barcelona, DSD de Luxe, D’Orleac i Òptica Sanabre. Ajudantia de direcció: Pau Ferran. Direcció: Nelsol Valente. Teatre Goya, Barcelona, 8 gener 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Precious Little Diamond. Interpertació: Fot the Fox. Composició: Berth Tamaëla i Sylhouette Musmin. Àlbum: Collections, 2006.

El melic no hi és només per mirar-te'l. Crítica teatral de l'obra «El fil invisible». Dramatúrgia d'Alícia Serrat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo (basat en el conte «El fil invisible» de Míriam Tirado, publicat per B de Blok Penguin Random House Grupo Editorial). Text: Alícia Serrat. Lletres: Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat. Música: Víctor Arbelo i Alícia Serrat. Coreografia: Oscar Reyes. Escenografia i vestuari: Joana Martí. Il·luminació: Paula Costas. Espai sonor: Jordi Ballbé i Cristian Nadal. Intèrprets: Beth, Alba Serrano, Aina da Silva, Rubén Albaladejo, Sergi Espina, Lourdes Fabrés, Javi Vélez, Jan Català, Marina Requero, Aina Serra. Producció musical: Roger Argemí i Uri Plana. Producció artística: Daniel Anglès. Producció executiva: Gisela Juanet. Discogràfica: U98 (Jordi Puig). Ajudant de producció: Martina de Cabo i Jose López. Ajudant d’escenografia i vestuari: Helena Mateos. Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Tècnics: Carles Merodio i Cristian Nadal. Regidoria: Xavi Flores. Construcció de l’escenografia: Eloi Linuesa, Santi Ponce, Adrià Teixeira i Emiliano González. Màrqueting, comunicació i xarxes socials: Focus i Viu el Teatre. Videomakers: Khushi Espelt, Lara Stolzenberger i Gusto Audiovisual. Cartell: Steph Pyne. Disseny gràfic: Pere Pujades. Ortografia: Mercè Espuny i Anna Vidal. Assessorament en llengua de signes: Rocío Gómez Serrano. Administració: Ana Montero. Agraïments: Àlex Medrano, Begonya Ferrer, César Martinez, Conxita Estruga, Isabel Sbert, Marc Gómez, Moi Cuenca, Natàlia Ros, Núria Minguell, Queralt Simeone, Santi Puche, Teatre Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí, Escola de Fonollosa, Cia. Marie de Jongh, a totes les persones que han donat llibres i a les nostres famílies. Distribució Catalunya: Clara Fontdevila i Carme Tierz. Producció: Viu el Teatr. Direcció musical: Víctor Arbelo. Direcció: Alícia Serrat. Teatre Goya, Barcelona. Reposició: del 22 desembre 2025 a 8 febrer 2026. Veu: Andreu Sotorra. Música: El fil invisible. Interpretació: Instrumental companyia El fil invisible. Composició: Víctor Arbelo. Àlbum: El fil invisible, 2024.

Sopa de galets amb lluentons. Crítica teatral de l'espectacle «Nadal, un viatge inesperat». Idea i creació: Joan Maria Segura Bernadas i David Costa. Veus i intèrprets Cor de Teatre: Anna Artigas, Rita Cantó, Xavi Casanova, Lluís Coll, Sara Costa, Aleix Fernández, Lali Figueras, Mariona Ginès, Sara Gómez, Marc Grabulosa, Nuri Hernández, Ariadna Llop, Enric López, Martina Majó, Nasi Marco, Eduard Mas, Natàlia Menció, Eva Ojalvo, Llum Pérez, Laura Pla, Ferran Plana, Adriana Planagumà, Clara Puig, Pere Quintana, Joan Rigat, Rosa Rigau, Sylvia Robinson, Martí Serrallonga, Joan Vila i Rubén Villalonga. Percussionistes: Martí Solivera i Andreu Vilar. Arranjaments musicals: Ultano Gómez. Escenografia: Laura Clos "Closca". Ajudant d'escenografia: Maria Alejandre. Vestuari: Carme Puigdevall i Plantés . Il·luminació: Toni Ubach. So: Jordi Rotés. Regidoria: Llorenç Gómez, Maria Alejandre i Júlia Ferré. Cap tècnic: Joan Carles Ros "Rosky". Constructor de l'escenografia: Lluís Nadal "Koko". Traduccions i adaptació del text de les cançons: J. N. Santaeulàlia. Grafisme: Estudi Oliver Gràfic - Isabel Oliver. Comunicació i xarxes: Eva Ojalvo. Vídeo: 24 imatges per segon - Quim Paredes. Gestió Cor de Teatre: Somfònics. Producció executiva: Marine Budin i Marcela Imazio (El Clima Mola). Direcció musical: David Costa. Direcció escènica i coreografies: Joan Maria Segura Bernadas. Producció executiva: El clima mola. Una producció de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Banyoles, l'Ajuntament de Cornellà del Terri, Teisa i Fundació Lluís Coromina. Festival de Nadal, Plaça de Catalunya, Barcelona. Del 20 al 30 de desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Bethlehem, Interpetació: The Martin Guerre Company. Composició: Alain Boublil, Claude-Michel Schöberg, Edward Hardy, Herbert Kretzmer i Stephen Clark. Àlbum: Martin Guerre, 1996.

Entre «El foraster» i «Bona gent». Crítica del programa especial de TV3 «Monòleg de l'any: Edició De Lux». Presentador i conductor: Quim Masferrer. Guió: Quim Masferrer, Manu Menéndez, Ferran Aixalà i Àlex Martínez. Continguts digitals 3Cat: Evelin Pérez i Eduard Calvet. Ajudant de realització: Mer Gil. Directora de redacció: Mari Rodríguez. Muntador: Anna Valero (AMMAC). Regidora: Ceci Artigues. Animador de públic: Ferran Aixalà. Vestuari: Maria Tuset. Maquillatge: Imma Capell. Art: ZeroQuatre. Coordinadora de postproducció: Rebeca Gómez. Grafista: Guille Alvite. Ajudants de producció: Ignas Oromí Valls i Cris Garcia. Redactora: Marta Roca Brugués. Operadors de càmera: Jordi Llopart, Guille Cuadrado, Sergio Clavijo, Marc Duran, German de Santiago, Ariadna Casas, Oriol Llopis i Daniel Carpintero. Mixer unitt mòbil: David Saez. EVS unitat mòbil: Sergio garcia Palet. Auxiliars de producció: Joana Rocosa i Clàudia Garcia. Auxiliar de càmera - VTR: Javier Blanco. Auxiliar de muntatge: Valeri Belbel. Lingüísta: Ignasi Oliver. Carlight. Disseny de llums: Xavi Costas. Taula de mescles i il·luminació: Jordi Pérez. Canoners: David Pachco Delgado i Arthur Gavaldà. Tècnic de llums: David Pacheco Delgado. Adisar. Tècnics de llums: Alberto Pérez Pascual, Daniel Sarsanedas Español i Martín Andrés Judewicz. Snake. Cap tècnic pantalla Led: Javier Alcáraz Miranda. Muntatge pantalla Led: Víctor Rodríguez Pérez i Daniel Casas Vargas. Direccio d'àudio: Pol Forès Torres. Tècnic de broadcast: Marçal Forès Torres. Tècnic de sala: Òscar Camí Rodríguez. Microfonista: Jordi Mateo López. Rigger àudio: Lucas Ferrer González. Ajudant rigger àudio: Pedro Martínez Carrasco. Eumovil. Assistents d'àudio: Arnau Chacón Cao i Ignacio Martínez Bellera. Operador d'àudio: Imanol Fernández Duran. Auxiliars de càmera: Marina Vilches Petra, Adrià Moreno Zamora, Marc Muñoz Sánchez, Quim Gómez Carro, Martí Franquesa Ortiz, Martí Alió Parull. Operador de ccu: Juan Carlos Gabriel Rodríguez. Operador de crane: Óscar Puente Gutiérrez. Auxiliar de crane: Anna Bergua Piqué. Supervisor d'equipament: Germán Soria Martínez. Enginyer unitat mòbil: Òscar Garcia Planas i Sandra Vilabru Pagès. Tècnics RF: Servando Aguilar ermúdez i Xavier Segura Rodríguez. Guerrilla Produccions. Muntatge tècnic: David Grau, Dani Tort i Agustí Rovira. Let's spund. So directe VTR: Bernat Gras. Producció de color VTR: La Casa de Kuleshov. Agraïments: Teatre LaFact Cultural Terrassa, FcBarcelona, Can Rocà i Casa Gispert. Transports Urbans de Sabadell (TUS) i Sant Tomàs L'Obrador. Productor Brutal Media: Raimon Masllorens. Producció Executiva Brutal Media: Carlos Salinet. Direcció de producció Brutal Media: Xavier Resina (APPA). Producció exectiva 3Cat: Mario Daza i Adrià Serra. Producció delegada 3Cat: Enric Dexeus i Reyes Marimon. Cap de realització 3Cat: Jordi Fàbregas. Coordinació de producció Brutal Media: Carola Miralles (APPA). Control econòmic Brutal Media: Mercè Garreta. Producció Brutal Media: Carla Sánchez Torremocha i Carlos Manríquez. Cap de producció: Anna Masferrer. Continguts Brutal Media: Oriol Vilalta. Director: Oriol Faura. Realitzador: Jordi Vives. Producció de 3Cat amb la col·laboració de Brutal Media, part de BBC Studios. Emissió en línia: Plataforma 3Cat. TV3, Sant Joan Despí, 29 desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Bones festes. Interpetació: Rah-mon Roma. Composició: Rah-mon Roma. Àlbum: Per Nadal pas de pardal, 1995.

La memòria és feble... i a vegades traïdora! Crítica teatral de l'obra «Göteborg», de Jordi Casanovas. Intèrprets: Maria Molins, Roger Coma, Berta Rabascall i Jan Mediavilla. Escenografia: Paula Bosch. Vestuari: Bernat Grau. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny de so: Jordi Salvadó. Spot i video promocional: Lluís Arbós (Dolma Studio). Direcció de producció: Carles Manrique. Direcció tècnica: Àngel Puertas. Ajudantia de producció: Fran Torrella. Regidoria: Montse Alacuart. Perruqueria i maquillatge: Maru Errando. Cap tècnica del teatre: Marta Pérez. Espot i vídeo promocional: Lluís Arbós (Dolma Studio). Màrqueting i comunicació: La Tremenda. Màrqueting i comunicació del teatre: La Villarroel. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Disseny gràfic: Maria Picassó. Col·laboradors: Teatre municipal de Canet. Amb el suport de: ICEC-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Distribució: Magnetica Management. És una producció de Velvet Events, S.L. Ajudantia de direcció: Blanca Caminal. Direcció: Jordi Casanovas, Teatre La Villarroel, Barcelona, 23 desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Enjoy the Silenci. Interpretació: Depeche Mode. Composició: Martin Gore. Àlbum: Violator (Deluxe), 1990.

Quan la sang arriba al riu. Crítica teatral de l'obra «Germans de sang (Blood Brothers)». Llibret, música i lletres: Willy Russell. Adaptació al català: Albert Mas-Griera. Arranjaments musicals: Andreu Gallén. Escenografia: Alessio Meloni. Vestuari: Marc Udina. Il·luminació: David Bofarull (AAI). So: Jordi Ballbé. Caracterització: Natàlia Albert. Intèrprets: Mariona Castillo, Triquell, Xavi Navarro, Albert Salazar, Roc Bernadí, Lucía Torres, Tai Fati, Toni Viñals, Cisco Cruz, Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Roselló Weisz, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València, Aran Vázquez. Covers: Lucía Torres, Joan Mas, Pol Roselló Weisz, Meritxell València, Carla Pizan, Xavi Navarro, Guillem Ripoll. Músics: Andreu Gallén, Toni Pagès / Eloi López, Vicent Pérez / Victor Colomer, Dai Mar López, Armando Erenas / Cristian Castellví, Blai Mañer. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Carmen Álvarez. Producció executiva audicions: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Producció musical: Roger Argemí i Uri Plana. Assistent d’il·luminació i programador: Jordi Thomàs. Assistent d’escenografia: Cesc Colomina. Ajudant de vestuari: Carlota Ricart. Assistent de direcció resident: Joan Mas. Capitana de ball: Júlia Sanz. Ajudantia de producció: Sara López. Assistent de Direcció en pràctiques – Eòlia: Júlia Cortina. Ajudant de Direcció musical en pràctiques – ESMUC: Andreu Perelló. Coach vocal Albert Salazar: Víctor Arbelo. Coach vers narradors: Pablo Macho. Pianistes casting: Joan Espuny i Blai Mañer. Repetidora càsting: Tatiana Monells. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès i Víctor Bartolomé. Regidoria: Brian Ramos. Ajudant de regidoria: Elisenda Caballé. Sastreria: Cristina Sánchez i Nerea Melo. Perruqueria i maquillatge: Elsa Domene. Tècnics de maquinària: Samu Schlechter i Xavi Llombart. Construcció de l’escenografia: Taller d’escenografia Pascualin Estructures, Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia i Big Image. Pintura d’escenografia: Eva Moreno i Jordi Agustí. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Màrqueting i comunicació: Focus. Community mànager IG: Carla Pizan. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Reportatge de vídeo: Mar Orfila. Cartell: Steph Pyne. Col·laboradors: Rowenta, Colors-Up, Montibello, Bock Damm, Slide & Swing. Agraïments: Àngels Gonyalons, Mag Lari, Aules - Arts Escèniques, La Cubana, Cristina Vall-Llosada i Casa Seat. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ICEC Institut Català de les Empreses Culturals, Generalitat de Catalunya, INAEM, Unió Europea (Fons Europeu Next Generation), Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia i Next Generation Catalunya. Producció de Focus. Adjunta direcció: Àgata Casanovas. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Direcció musical: Andreu Gallén. Direcció: Daniel Anglès, Teatre Condal, Barcelona, 18 desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: The Council Chamber. Interprtació: Paul Crosby, Stephanie Lawrence i Warwick Evans. Composició: Willy Russell. Àlbum: Blood Brothers, 1995.

Remenadissa de malucs nostàlgics. Crítica teatral de l'obra «Jambo Bwana», de Manel Dueso. Intèrprets: Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Màrquez, Usu Tambadou. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Nídia Tusal. Il·luminació: David Bofarull. Música original: Bárbara Granados. Producció de la música original “Jambo Bwana”: Alejandra Villalobos (flauta), Sònia Antón (clarinet) i Carlos Santos (Saxo tenor). Veu en off: Xot Craus. Gravació: Estudi Aleix Burgués, Artona. Mescles: Tomi Pérez. Caracterització: Toni Santos. Adjunt disseny il·luminació: Oriol Mestre. Construcció d'escenografia: Taller Jorba-Miró. Confecció de vestuari: Consol Díaz. Assessorament musical: Miquel Malirach. Assessorament de moviment; Vero Cendoya. Equips tècnics i de gestió de la companyia: Coordinació tècnica: Quim Otero. Adjunt a la coordinació tècnica i tècnic de so: Cristian Pérez. Producció executiva: Bitò Produccions, Cassandra Projectes Artístics i TNC. Agraïments: Tere Isart, Lluís Miquel Bennàssar, Maria Nieva, Osman, Salif i Rita. Equips i de gestió del TNC. Adjunt a la direcció: Miquel Malirach. Direcció: Manuel Dueso. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 17 desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Jambo Bwana. Interpretació: Safari Sound Band. Composició: Tradicional. Àlbum: Kenya National Anthem and Patriotic Songs, 2010.

Ètica i estètica de fotograma. Crítica teatral de l'obra «Honestedat». Dramatúrgia de Francesc Cuéllar. Intèrprets: Míriam Iscla i Dafnis Balduz. Escenografia: Lola Belles. Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny de so: Guillem Rodríguez. Vestuari: Nídia Tusal. Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events). Direcció artística de producció: Jordi Casanovas. Ajudantia de producció: Laura Alonso. Direcció tècnica: Àngel Puertas. Fotografies: Felipe Mena. Distribució: Magnética Management. Equip Teatre Akadèmia: Gerència i Cap de producció: Meri Notario. Direcció artística i projectes especials i filantropia: Guido Torlonia. Direcció artística, programació i cap de premsa: Fernando Solla. Direcció artística i internacional: Enrico Ianniello. Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores. Comunicació i públics: Vinyet Vila. Cap tècnic: Lluís Serra. Tècnic auxiliar: Víctor Castro. Cap de sala i taquilla: Xavi Gómez. Producció de l'espectacle: Hause&Richman i Teatre Akadèmia. Amb el suport de FAC (Fundación Arupación Colectiva) i la col·laboració del Teatre Plaza de Castelldefels. Companyia resident del Teatre Akadèmia. Ajudantia de direcció de l'espectacle: Gaia Bautista. Direcció de l'espectacle: Francesc Cuéllar. Teatre Akadèmia, Barcelona, 16 desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Burnin and Lootin. Intepretació: Bob Marley & The Wailers. Composició: Bob Marley & The Wailers. Àlbum: La Haine, 1995.

Ballant a la corda fluixa. Crítica teatral de l'obra «Dirty Crusty», de Clare Barron. Traducció d'Isis Martín. Interpretació: Patrícia Bargalló, Pau Escobar i Sandra Pujol. Coordinació d’intimitat: Lola Clavo. Moviment: Laia Duran. Disseny lumínic i espai escènic: Guillem Gelabert. Disseny de so i música original: Paula Jornet. Suport disseny de so: Adrià Jornet. Vestuari: Gemma Pellejero. Construcció màscara: Gina Moliné. Ajudantia de direcció: Hannah Tomás. Producció executiva: Júlia Ribera i Natàlia Boronat. Fotografia i vídeo de l’espectacle: Marta Caravaca / Gusto audiovisual. Gestió econòmica: Maria Sangüesa (IACTA). Producció de La Virgueria i La Dramàtica. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya (ICEC). Agraïments: Ana Torguet Pena, Laura Dat-Sénac, Gian Aimi Duran i Nara Aimi Duran, La Virgueria Club, Teatre Lliure, Jaume Feixes. Direcció: Isis Martín i Aleix Fauró. Sala Atrium, Barcelona, 9 desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: The Garden. Interpetació: Brad Mehldau. Composició: Brad Mehldau. Àlbum: Dirty, Crusty, 2025.

En el episodio de hoy hablamos sobre la fotografía durante los meses de invierno y como mejorar los resultados obtenidos. > TALLERES DE FOTOGRAFÍA Ya están disponibles las fechas para los Talleres de Fotografía de Paisaje que formarán parte de mi oferta formativa. Si te apetece acompañarme en nuevas aventuras fotográficas, respetando todas las medidas de seguridad, echa un vistazo. Plazas limitadas. Talleres de Fotografía de Paisaje con Rafa Irusta MEJORANDO TUS FOTOGRAFÍAS DE INVIERNO En este episodio de Distancia Hiperfocal, Roger Vivé y yo analizamos cómo afrontar la fotografía de invierno para aprovechar al máximo sus condiciones únicas. Aunque pueda parecer una estación complicada, el invierno ofrece luz suave, atmósferas especiales y paisajes que podemos transformar en imágenes potentes si sabemos prepararnos y adaptarnos. PUNTOS CLAVE TRATADOS EN EL EPISODIO Planificación y condiciones meteorológicas: En invierno, la luz es más baja y suave, lo que facilita trabajar incluso en horas centrales del día. La clave es estar atento a fenómenos como niebla, heladas, nevadas recientes o nubes bajas, que aportan textura y ambiente. Hablamos también de la importancia de consultar previsiones y tener localizaciones alternativas por si las condiciones cambian. Ropa y seguridad: Recomendamos vestirse por capas, usar calzado adecuado, guantes finos para manipular la cámara y, en algunos casos, utilizar crampones según el terreno. La seguridad es fundamental en invierno, ya que el suelo puede ser resbaladizo y las temperaturas extremas afectan tanto al cuerpo como al equipo. Exposición y medición en nieve: La nieve engaña al exposímetro de nuestra cámara y tiende a subexponer. Por eso, conviene sobreexponer ligeramente para mantener el blanco puro sin quemar las altas luces. Revisar el histograma es esencial para evitar tonos apagados o grises. Problemas habituales y cómo evitarlos: Condensación al entrar y salir del coche o lugares cálidos: recomendamos guardar la cámara en la mochila antes de entrar para permitir que la transición sea gradual. Baterías que se descargan rápido: llevar baterías extra y mantenerlas calientes. Dificultad para enfocar en condiciones de nevada o niebla intensa: usar enfoque manual o buscar zonas de contraste. Composición en escenas invernales: El invierno simplifica el paisaje. Menos elementos, más líneas limpias y una paleta reducida permiten composiciones minimalistas. Hablamos de cómo aprovechar esta simplicidad y cómo buscar texturas, patrones y contrastes sutiles. Uso del polarizador y otros filtros: En días muy luminosos o con nieve fresca, el polarizador ayuda a controlar reflejos y saturar tonos. También comentamos cuándo evitarlo para no generar resultados poco naturales. Los filtros ND pueden ser útiles para fotografiar agua en movimiento en ríos helados o cascadas. Fotografía en bosques nevados: Compartimos técnicas para trabajar escenas complejas: ordenar el caos visual, buscar troncos como líneas guía, aprovechar la niebla para separar planos y evitar áreas demasiado densas que puedan saturar la escena. CONCLUSIONES La fotografía de invierno es una mezcla de preparación, observación y adaptación. Si cuidamos los ajustes de exposición de nuestras imágenes, protegemos el equipo y estamos atentos a la luz y a las condiciones, podemos conseguir imágenes llenas de atmósfera, pureza y serenidad. El invierno recompensa a quienes salen a fotografiarlo con la mente abierta y una buena planificación. FOTOGRAFÍAS DE RAFA IRUSTA FOTOGRAFÍAS DE ROGER VIVÉ REDES SOCIALES ROGER VIVÉ Web: rogervive.com Telegram: La Meva Mirada Instagram: @rogervive YouTube: @rogervive Flickr: Roger Vivé ENLACES DE INTERÉS Suscríbete a mi Boletín de Noticias para estar al día de mis Talleres de Fotografía y otras actividades fotográficas. Visita mi Escuela de Fotografía de Paisaje Online (Contenido nuevo cada semana) Mi canal de información en Telegram Comunidad Hiperfocal en Telegram Mi canal en YouTube Muchas gracias y volvemos en 15 días con un nuevo episodio de Distancia Hiperfocal. ¡¡Un saludo y hasta pronto!! ¿TE GUSTAN LOS CONTENIDOS DE ESTE BLOG? CONTACTAR Puedes contactar conmigo a través del formulario de contacto. SUSCRÍBETE AL PODCAST Para no perderte ningún episodio de Distancia Hiperfocal suscríbete en Apple Podcasts, Android, ivoox y Spotify Talleres de Fotografía de Paisaje con Rafa Irusta

Ai que ve la IA! Críica teatral de l'obra «Ai! La misèria ens farà feliços», de Gabriel Calderón. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero. Escenografia i il·luminació: Laura Clos “Closca”. Vestuari: Adriana Parra. So: Ramon Ciércoles. Ajudanta d'escenografia: Sergi Cerdan. Cap tècnic: Pere Capell - AP7 Projectes tècnics. Regidora: Roser Puigdevall. Maquinista: Koko (Lluís Nadal). Tècnic de llums: Àngel Puertas. Tècnic de so: Marcel Ferrer. Producció executiva: Macarena García. Alumna en pràctiques: Julieta Dentone Silva (ESAD - ITB, direcció). Construcció escenografia: Taller d'escenografia Castells. Confecció vestuari: Núria Monfort. Comunicació i distribució: Bitò. Equips del Teatre Lliure. Coproducció: Teatre Lliure i Temporada Alta. Ajudanta de direcció: Martina Cabanas. Direcció: Gabriel Calderón. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 4 desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: One More Kiss, Dear. Interpetació: Vangelis. Composició: Peter Skellern i Vangelis. Àlbum: Blade Runner, 1994.

Pizza Mangione amb regust sicilià. «Manifest Mangione». Creació de Carol López. Intèrprets: Judith Forner Gallardo, Asier Gilabert Ibáñez, Arnau Guillén Carulla, Fidel Pallerols Rossell, Élida Pérez Lucena, Alba Roldán Gil, Andrea Sánchez Sos, Carlos Ulloa Marín. Escenografia i vestuari: Jose Novoa, en col·laboració amb Lucía Romero Tovias. Il·luminació: Marc Lleixà (A.A.I.). So: Lucas Ariel Vallejo. Lletra de «Descontento»: Judith Forner Gallardo. Construcció d'escenografia: Guille Góngora i Pablo Paz. Equips del Teatre Lliure. Coproducció: Teatre Lliure i Institut del Teatre (IT). Ajudanta de direcció: Tona Siñol Fernandez. Direcció: Carol López. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 3 desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Criminal. Intèrprets: Britney Spears. Composició: Max Martin, shellback i Tiffany Amber. Àlbum: Femme fatale, 2011.

Muy buenas en este programa vamos a hablar de los sistemas de coordinación del cuerpo, como somos capaces de establecer una respuesta a los estímulos, como mantenemos nuestro equilibrio interno. Veremos su composición anatómica y también cómo se realiza el impulso nervioso. Todas las preguntas del examen para sacar nota!

«Els malvats», de Biel Perelló. Intèrprets 2025: Laia Alsina Riera, Cesc Casanovas, Emili Corral, Ester Cort, Santi Monreal, Pep Muñoz i Nesa Vidaurrázaga. Lletres Cançons: Laura Aubert i Nesa Vidaurrázaga. Escenografia i il·luminació: Mariona Ubia. Vestuari i caracterització: Mariona Signes. Espai sonor: Pau Vinyals. Ajudant de direcció i Producció: Cesc Bonsfills. Moviment escènic: Òscar Castellví. Direcció: Albert Gonzàlez. Reposició: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 21novembre al 14 de desembre. Fitxa artística 2010: «Els malvats», de Biel Perelló. Intèrprets: Èlia Corral, Ester Cort, Òscar García, Santi Monreal, Pep Muñoz, Biel Perelló, Mireia Piferrer i Miquel Àngel Ripeu. Escenografia i vestuari: Estel Ferrer. Il·luminació: Rubèn Taltavull. Música i espai sonor: Samuel Törnquist. Direcció: Jordi Frades i Biel Perelló. Companyia Viuda de Iguana e Hijos. Versus Teatre, Barcelona, 14 gener 2010. Veu: Andreu Sotorra. Música: Suspense. Interpretació: Gabriel Andrade. Composició: Gabriel Pnho Andrade. Àlbum: Suspense Music, 2025.

«Desaparellats», de Ramon Pardina. Intèrprets: Ricard Farré i Esther López. Escenografia i vestuari: Jose Novoa. Disseny d'il·luminació: Anna Espunya. Disseny de so: Marta Folch. Regidoria: Lucas Bonillo Carrera. Producció executiva: Sem Pons. Ajudantia de producció: Maria Antolín. Una producció de Barc Coop. Amb el suport de: ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals. Ajudantia de direcció: Alba Aluja. Direcció: Roc Esquius. Espai Texas, Barcelona, 26 novembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Cert, clar i breu. Interpretació: Mishima. Composició: David Carabén i Flora Saura, Mishima. Àlbum: Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa, 2005.

Con Mario Mora | Dentro del formato abierto de los lunes en Clásica FM, abrimos espacio para hablar de dos nuevas obras que han sido descubiertas y acaban de ser estrenadas de Johann Sebastian Bach. Música que llevaba escondida más de 300 años y que en 2025 ha visto por primera vez la luz. Son dos piezas para órgano que se consideran de su época de juventud pero que ya muestran la genialidad del gran compositor. De ello comenzamos hablando con Diego Arévalo Codeseira, ganador del 2º Intercentros Melómano de Composición y con quien charlamos ampliamente sobre muchas cuestiones y sobre su próximo estreno, el 7 de diciembre, de su Trio para Violín, Violonchelo y Piano, obra que le otorgó este galardón.

«Los nuestros», de Lucía Carballal. Intèrprets: Miki Esparbé, Marina Fantini, Mona Martínez, Manuela Paso, Ana Polvorosa, Gon Ramos, Alba Fernández Vargas / Vera Fernández Vargas, Asier Heras Toledano / Sergio Marañón Raigal. Escenografia: Pablo Chaves (AAPEE). Vestuari: Sandra Espinosa. Il·luminació: Pilar Valdelvira (AAI). Composició musical i coach vocal: Irene Novoa. So: Benigno Moreno. Coreografia i assessora de moviment: Belén Martí Lluch. Assessora sefardita: Eva Chocrón. Ajudant de direcció: Javier L. Patiño. Ajudanta d’escenografia: Amalia Elorza Izaguirre. Ajudanta de vestuari: Igone Teso (AAPEE). Ajudanta d’il·luminació: Marina Cabrero. Cartell: Emilio Lorente. Tràiler i fotografia: Bárbara Sánchez Palomero. Construcció d’escenografia: May Servicios, Ricardo Vergne, Scnik Movil, .Fermisa. Producció: Centro Dramático Nacional i Teatre Nacional de Catalunya. Agraïments: Mares i pares d'Asier, d'Alba, de Vera i Sergio; escola de ball Mambo Swing, Iñaki Cobos, Beatriz Gago, Alba Trueba, Mesala Films, Victoria Luengo, Natalia Huarte, Lola Luengo, Raquel Alarcón. Gràcies a Ale i Katy i a tota la família Sabá; a Reina, Joan, família Chocrón i a totes les persones que, amb els seus relats, han contribuït a l’escriptura d’aquesta obra. Equips tècnics i de gestió del TNC. Projecte realitzat amb la Beca Leonardo d’Investigació Científica i Creació Cultural 2022 de la Fundació BBVA. Direcció: Lucía Carballal. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 21 de novembre al 7 de desembre 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Luna sefardita (Sephardic Moon). Interpretació: Ana Alcaide. Composició: Ana María Alcaide Martín i Beatriz Moreno-Cervera. Àlbum: La cantiga del fuego, 2012.

En el episodio de esta semana, vamos a compartir algunos consejos para mejorar vuestras fotografías de cascadas.    >   TALLERES DE FOTOGRAFÍA Ya están disponibles las fechas para los Talleres de Fotografía de Paisaje que formarán parte de mi oferta formativa. Si te apetece acompañarme en nuevas aventuras fotográficas, respetando todas las medidas de seguridad, echa un vistazo. Plazas limitadas. Talleres de Fotografía de Paisaje con Rafa Irusta CONSEJOS PARA MEJORAR TUS FOTOGRAFÍAS DE CASCADAS En este episodio de Distancia Hiperfocal, Roger Vivé y yo compartimos una serie de consejos prácticos y experiencias personales para ayudarte a fotografiar cascadas con mayor intención y mejores resultados. Las cascadas son un motivo clásico en fotografía de paisaje, pero requieren técnica, paciencia y atención a varios detalles para lograr imágenes impactantes. PUNTOS CLAVE TRATADOS EN EL EPISODIO Planificación y acceso: Antes de salir, es importante conocer el caudal del agua, las condiciones del terreno y la previsión meteorológica. Algunas cascadas son más fotogénicas con lluvia reciente, mientras que otras pueden resultar peligrosas en condiciones de caudal elevado. Luz y condiciones ideales: Evitamos luz directa y preferimos cielos nublados o niebla, que ayudan a suavizar las texturas del agua y a controlar mejor el rango dinámico. La luz difusa permite trabajar sin sombras duras y mejora la atmósfera. Equipo recomendado: Trípode estable. Filtros ND para alargar la exposición y capturar el efecto seda del agua. Polarizador para eliminar reflejos y saturar colores. Ropa impermeable y funda de lluvia para la cámara. Exposición y tiempos de obturación: Dependiendo del caudal y del efecto deseado, variamos entre 1/4s y varios segundos. Cuanto más largo el tiempo, más suave será el efecto del agua. También hablamos de cómo evitar zonas quemadas y de la importancia del histograma. Composición: Recomendamos buscar líneas que guíen la mirada, jugar con distintos planos (primer plano, cascada, fondo), incluir vegetación o rocas, y prestar atención al equilibrio visual. A veces es útil moverse lateralmente o variar la altura del trípode. Errores comunes: Abusar del efecto seda sin criterio. No proteger bien el equipo en entornos húmedos. Descuidar el entorno o centrar toda la atención solo en el agua. Componer sin tener en cuenta la luz o los reflejos no deseados. CONCLUSIONES Fotografiar cascadas puede parecer sencillo, pero exige control técnico y mirada creativa. La clave está en observar bien el entorno, adaptarse a las condiciones y no quedarse solo con la foto típica. Con paciencia, planificación y atención al detalle, es posible capturar imágenes que transmitan la fuerza, la serenidad o la belleza del agua en movimiento. FOTOGRAFÍAS DE RAFA IRUSTA   FOTOGRAFÍAS DE ROGER VIVÉ REDES SOCIALES ROGER VIVÉ Web: rogervive.com Telegram: La Meva Mirada Instagram: @rogervive YouTube: @rogervive  Flickr: Roger Vivé ENLACES DE INTERÉS Suscríbete a mi Boletín de Noticias para estar al día de mis Talleres de Fotografía y otras actividades fotográficas. Visita mi Escuela de Fotografía de Paisaje Online (Contenido nuevo cada semana) Mi canal de información en Telegram Comunidad Hiperfocal en Telegram Mi canal en YouTube Muchas gracias y volvemos en 15 días con un nuevo episodio de Distancia Hiperfocal. ¡¡Un saludo y hasta pronto!! ¿TE GUSTAN LOS CONTENIDOS DE ESTE BLOG? CONTACTAR Puedes contactar conmigo a través del formulario de contacto. SUSCRÍBETE AL PODCAST Para no perderte ningún episodio de Distancia Hiperfocal suscríbete en Apple Podcasts, Android, ivoox y Spotify Talleres de Fotografía de Paisaje con Rafa Irusta

Esta semana en La Alboreá nos sumergimos en la riqueza musical de Costa Rica y en composiciones nacidas en distintos rincones de Iberoamérica. Música que, en algunos casos, puede resultarnos desconocida; en otros, familiar; y a veces, absolutamente inolvidable.El director de orquesta Andrés Salado nos presenta al joven compositor costarricense Alejandro Acuña Moreira, ganador del Concurso Nacional de Composición 2023 por su obra Arenal 1968. Se trata de un poema sinfónico dividido en cuatro partes, que narra, a través de la música, una de las mayores tragedias volcánicas del país: la erupción del Cerro Arenal en 1968, que sepultó un pueblo entero bajo las cenizas.Además, Salado nos explica la historia detrás de una de las piezas más reconocibles de la música brasileña: Tico-Tico, escrita por Zequinha de Abreu. Basada en el género musical típico de Brasil llamado choro, esta composición lleva el nombre de un pequeño gorrión autóctono que come harina de maíz. Puede que el nombre no les suene, pero seguro que, al escucharla, la reconocen al instante.Escuchar audio

En el episodio de hoy compartimos consejos y reflexiones para aprovechar al máximo las oportunidades fotográficas que nos ofrece el otoño.    >   TALLERES DE FOTOGRAFÍA Ya están disponibles las fechas para los Talleres de Fotografía de Paisaje que formarán parte de mi oferta formativa. Si te apetece acompañarme en nuevas aventuras fotográficas, respetando todas las medidas de seguridad, echa un vistazo. Plazas limitadas. Talleres de Fotografía de Paisaje con Rafa Irusta FOTOGRAFIANDO PAISAJES DE OTOÑO En este episodio de Distancia Hiperfocal, Roger Vivé y yo compartimos consejos prácticos y reflexiones para aprovechar al máximo esta época del año: desde planificación y equipo, hasta composición y procesado. También hablamos de errores comunes que conviene evitar y de cómo adaptar la mirada para capturar imágenes que vayan más allá de los típicos árboles rojos o amarillos. PUNTOS CLAVE TRATADOS EN EL EPISODIO Planificación según el momento y el lugar: La ventana de color en otoño es muy breve y varía según la zona. Es importante investigar cuándo suele producirse el pico de color en el lugar que vamos a visitar. A veces, hay que improvisar si los colores aún no han llegado o si la climatología no acompaña. Localizaciones recomendadas: Roger destacó zonas como los bosques de la Garrotxa y el Pirineo catalán. En mi caso, mencioné los hayedos del norte de la Península y otras áreas con caducifolios. Es clave conocer cómo incide la luz y cómo se comporta la niebla en cada entorno. Condiciones ideales de luz: Cielos nublados, lluvia ligera, niebla o incluso llovizna pueden ser excelentes para destacar los colores sin sombras duras. La luz suave y difusa potencia los tonos otoñales y permite trabajar con más flexibilidad. Uso del polarizador: Es un accesorio clave en otoño. Ayuda a eliminar reflejos en hojas mojadas y satura los colores. Recomendamos girarlo con atención para evitar efectos no deseados y adaptarlo según la posición del sol. Cuidado con los colores: El exceso de rojos y naranjas puede resultar saturado o artificial si no se controla. Hablamos de cómo equilibrar el color en el procesado y prestar atención al balance de blancos en cámara. Composición y detalles: El otoño invita a trabajar tanto escenas amplias como detalles y abstracciones. Hablamos de buscar composiciones ordenadas, aprovechar líneas, reflejos y juegos de texturas. También de cómo el caos del bosque puede volverse armónico con un buen encuadre.  Recomendaciones prácticas: Llevar ropa adecuada para frío y lluvia. Tener el equipo siempre a mano para no perder oportunidades fugaces. Usar parasol o trapo para proteger la lente en caso de lluvia. Revisar bien los encuadres para evitar ramas o hojas molestas. CONCLUSIONES El otoño es una estación breve pero increíblemente rica para la fotografía de paisaje. Si lo preparamos bien, estamos atentos a las condiciones y salimos con una mirada abierta, podemos capturar imágenes únicas llenas de color, textura y atmósfera. La clave está en anticiparse, adaptarse y, sobre todo, disfrutar del proceso. ACCESORIOS COMENTADOS EN EL EPISODIO  FOTOGRAFÍAS DE RAFA IRUSTA FOTOGRAFÍAS DE ROGER VIVÉ REDES SOCIALES ROGER VIVÉ Web: rogervive.com Telegram: La Meva Mirada Instagram: @rogervive YouTube: @rogervive  Flickr: Roger Vivé ENLACES DE INTERÉS Suscríbete a mi Boletín de Noticias para estar al día de mis Talleres de Fotografía y otras actividades fotográficas. Visita mi Escuela de Fotografía de Paisaje Online (Contenido nuevo cada semana) Mi canal de información en Telegram Comunidad Hiperfocal en Telegram Mi canal en YouTube Muchas gracias y volvemos en 15 días con un nuevo episodio de Distancia Hiperfocal. ¡¡Un saludo y hasta pronto!! ¿TE GUSTAN LOS CONTENIDOS DE ESTE BLOG? CONTACTAR

Claudia Curiel, Secretaria de Cultura Federal

Este septiembre me pongo intenso con lo básico de fotografía

Itunes iVoox Spotify Bienvenidas y bienvenidos todos. Aquí estamos, de nuevo, en el podcast de hacercanciones.com , un día más con el veneno de la música y las canciones recorriendo nuestras venas.  Como podéis comprobar, estoy inspirado, demasiado tal vez, (no me lo tengáis muy en cuenta) y, en cualquier caso, este estado de ánimo me va a venir bien para hablar del tema de hoy, de una técnica moderna, pero que ya tiene unas buenas décadas a sus espaldas, una técnica y unos dispositivos con los que podemos crear música de una forma distinta a las tradicionales. Me refiero a los samplers, a los dispositivos que utilizan muestras de audio para crear música nueva, lo que se suele llamar generalmente, sampling. #mailpoet_form_3 .mailpoet_form { } #mailpoet_form_3 .mailpoet_column_with_background { padding: 10px; } #mailpoet_form_3 .mailpoet_form_column:not(:first-child) { margin-left: 20px; } #mailpoet_form_3 .mailpoet_paragraph { line-height: 20px; margin-bottom: 20px; } #mailpoet_form_3 .mailpoet_segment_label, #mailpoet_form_3 .mailpoet_text_label, #mailpoet_form_3 .mailpoet_textarea_label, #mailpoet_form_3 .mailpoet_select_label, #mailpoet_form_3 .mailpoet_radio_label, #mailpoet_form_3 .mailpoet_checkbox_label, #mailpoet_form_3 .mailpoet_list_label, #mailpoet_form_3 .mailpoet_date_label { display: block; font-weight: normal; } #mailpoet_form_3 .mailpoet_text, #mailpoet_form_3 .mailpoet_textarea, #mailpoet_form_3 .mailpoet_select, #mailpoet_form_3 .mailpoet_date_month, #mailpoet_form_3 .mailpoet_date_day, #mailpoet_form_3 .mailpoet_date_year, #mailpoet_form_3 .mailpoet_date { display: block; } #mailpoet_form_3 .mailpoet_text, #mailpoet_form_3 .mailpoet_textarea { width: 200px; } #mailpoet_form_3 .mailpoet_checkbox { } #mailpoet_form_3 .mailpoet_submit { } #mailpoet_form_3 .mailpoet_divider { } #mailpoet_form_3 .mailpoet_message { } #mailpoet_form_3 .mailpoet_form_loading { width: 30px; text-align: center; line-height: normal; } #mailpoet_form_3 .mailpoet_form_loading > span { width: 5px; height: 5px; background-color: #5b5b5b; }#mailpoet_form_3{border: 1px solid #fcb900;border-radius: 40px;text-align: center;}#mailpoet_form_3 form.mailpoet_form {padding: 20px;}#mailpoet_form_3{width: 70%;}#mailpoet_form_3 .mailpoet_message {margin: 0; padding: 0 20px;}#mailpoet_form_3 .mailpoet_paragraph.last {margin-bottom: 0} @media (max-width: 500px) {#mailpoet_form_3 {background-image: none;}} @media (min-width: 500px) {#mailpoet_form_3 .last .mailpoet_paragraph:last-child {margin-bottom: 0}} @media (max-width: 500px) {#mailpoet_form_3 .mailpoet_form_column:last-child .mailpoet_paragraph:last-child {margin-bottom: 0}} Por favor, deja este campo vacío ¿Escribes canciones o te gustaría hacerlo? He leído y acepto la Política de Privacidad Con las Guías «El viaje de una canción» y «El viaje del músico independiente» de regalo Revisa tu bandeja de entrada o la carpeta de spam para confirmar tu suscripción.

441-1-286-Z - 1630 - 9ª Temporada de UDM - Y después: La Extraña Composición de la Coma del Cometa Interestelar 3I/ ATLAS Universo de Misterios tiene reservado el derecho de admisión y publicación de comentarios. Generalmente, los comentarios anónimos no serán publicados. Si hace comentarios con afirmaciones dudosas, arguméntelas aportando enlaces a fuentes fiables (este muro NO es una red social). En caso de no respaldar su comentario como se indica en la caja de descripción del episodio, su comentario podrá ser no publicado. Contacto con Universo de Misterios: universodemisteriospodcast@gmail.com La imagen de la miniatura que ilustra este episodio ha sido creada con la ayuda de una Inteligencia Artificial. Puedes hacerte Fan de Universo de Misterios y apoyarlo económicamente obteniendo acceso a todos los episodios cerrados, sin publicidad, desde 1,99 €. Aunque a algunas personas, a veces, puede proporcionar una falsa sensación de alivio, la ignorancia nunca es deseable. Escucha el episodio completo en la app de iVoox, o descubre todo el catálogo de iVoox Originals

Nyno Vargas se ha pasado por Cuerpos especiales para presentar El efecto Nyno... Fin, el álbum con el que cierra la trilogía con la que se ha consolidado como artista urbano y en el que plasma su camino personal y profesional.

Hola!!!en el podcast de hoy os intento trasladar qué consejos podéis aplicar a la hora de mantener todas aquellas ganancias de salud que habéis obtenido con vuestra rutina de estilo de vida durante el año, para que, en el caso de que lo deseéis, podáis disfrutar al máximo del verano minimizando la pérdida de salud metabólica y global que puede estar asociada a las rutinas típicas del verano, donde no podemos ser tan diligentes con nuestra rutina de ejercicio, alimentación y otras medidas del estilo de vida.No es necesario aplicarlas todas, ni todas a la vez. Lo importante es conocerlas para que, si así lo deseamos, podamos aplicarlas. Ojalá todas, pero si no, cualquiera que podáis aplicar ,aunque sea un par de días, siempre será positivo.Todo suma.Toda piedra hace pared.Espero que os guste. Un besito muy fuerte!!Para mas información ya sabéis que me tenéis en mi instagram @isabelvina dónde te comparto contenido diario Mi TikTok @isabelvinabas En mi canal de YouTube https://www.youtube.com/channel/UC-dfdxLBcvfztBvRAKZSXGQY los suplementos formulados por mi https://ivbwellness.com

La vida es una película, pero en este caso la película es una vida: la de Nito. Un chico del extrarradio madrileño, del barrio de Aluche, que sueña con convertirse en director de cine y contar historias. Historias que lo conectan con su pasado y sus afectos, que le permiten hacer inmortales los recuerdos de su juventud: su mejor amigo, Isra, su primera novia, Naza, su tío Emilio o sus padres. Esa vida se construye bajo la atenta mirada de Los brutos, los presos de la antigua prisión de Carabanchel. Y ‘Los brutos’ es también la obra de teatro escrita y dirigida por Roberto Martín Maiztegui, con un elenco que incluye a Francesco Carril y Ángela Boix, entre otros.Justo ayer conocíamos algunos detalles de la próxima temporada de la Orquesta y Coro RTVE. La programación incluirá a directores como Josep Caballé Domenech, Pablo González o Jaime Martín, y cinco estrenos absolutos, entre los que destacan ‘Metalepsis’, de Josep Planells Schiaffino, ganador del Premio Reina Sofía de Composición Musical, y el Concierto para violín y orquesta n.º 1 de Jesús Rueda.Bajo el régimen de Stalin, en 1932, los músicos soviéticos tuvieron que someterse al realismo socialista: una doctrina artística que subordinaba toda creación a la propaganda del Estado. La editorial Galaxia Gutenberg acaba de publicar ‘Al son de la utopía’, de Michel Krielaars, un retrato riguroso sobre cómo los compositores vivieron —y sobrevivieron— a ese contexto. Martín Llade nos lo cuenta, destacando las revelaciones inéditas que aporta este ensayo, que se suma a los estudios previos sobre el tema.Escuchar audio

Temas tratados en la edición de La ContraRéplica de esta semana: 0:00 Introducción 2:44 Brecha salarial entre jóvenes y mayores 14:12 Composición de la deuda española 21:24 ¿Se vivía mejor hace 40 años? Canal de Telegram de La Contra: https://t.me/+BY2epYMIWkY5NzRk · “Contra la Revolución Francesa”… https://amzn.to/4aF0LpZ · “Hispanos. Breve historia de los pueblos de habla hispana”… https://amzn.to/428js1G · “La ContraHistoria de España. Auge, caída y vuelta a empezar de un país en 28 episodios”… https://amzn.to/3kXcZ6i · “Lutero, Calvino y Trento, la Reforma que no fue”… https://amzn.to/3shKOlK · “La ContraHistoria del comunismo”… https://amzn.to/39QP2KE Apoya La Contra en: · Patreon... https://www.patreon.com/diazvillanueva · iVoox... https://www.ivoox.com/podcast-contracronica_sq_f1267769_1.html · Paypal... https://www.paypal.me/diazvillanueva Sígueme en: · Web... https://diazvillanueva.com · Twitter... https://twitter.com/diazvillanueva · Facebook... https://www.facebook.com/fernandodiazvillanueva1/ · Instagram... https://www.instagram.com/diazvillanueva · Linkedin… https://www.linkedin.com/in/fernando-d%C3%ADaz-villanueva-7303865/ · Flickr... https://www.flickr.com/photos/147276463@N05/?/ · Pinterest... https://www.pinterest.com/fernandodiazvillanueva Encuentra mis libros en: · Amazon... https://www.amazon.es/Fernando-Diaz-Villanueva/e/B00J2ASBXM #FernandoDiazVillanueva #salarios #jovenes Escucha el episodio completo en la app de iVoox, o descubre todo el catálogo de iVoox Originals

El organismo humano no es una excepción del primer principio de la termodinámica, o principio de la conservación de la energía, enunciado por Julius Robert Mayer, en 1842. Esto quiere decir que el organismo humano, como el de todos los seres vivos, no es capaz de crear ni destruir energía; sólo puede transformar unas formas de energía en otras. No debe olvidarse pues que, como escribe Lehninger en su conocido tratado Bioenergética: «No hay vitalismo ni magia negra capaz de hacer que los organismos vivos puedan evadirse de la naturaleza inexorable de los principios termodinámicos.» Insisto en ello porque si lo que leemos en algunos anuncios fuese cierto, especialmente cuando se habla de dietas de adelgazamiento y cambios de composición corporal, tendríamos que dudar de la validez de dichos principios.

El organismo humano no es una excepción del primer principio de la termodinámica, o principio de la conservación de la energía, enunciado por Julius Robert Mayer, en 1842. Esto quiere decir que el organismo humano, como el de todos los seres vivos, no es capaz de crear ni destruir energía; sólo puede transformar unas formas de energía en otras. No debe olvidarse pues que, como escribe Lehninger en su conocido tratado Bioenergética: «No hay vitalismo ni magia negra capaz de hacer que los organismos vivos puedan evadirse de la naturaleza inexorable de los principios termodinámicos.» Insisto en ello porque si lo que leemos en algunos anuncios fuese cierto, especialmente cuando se habla de dietas de adelgazamiento y cambios de composición corporal, tendríamos que dudar de la validez de dichos principios.