Podcasts about la marta

Estrenem secció de la mà de Marta Lamote de Grignon amb un nom impactant Criminal-ment. La Marta ens portarà sèries o pel·lis amb criminals com a fil argumental. Segur que us enganxa! Per supost, també tindrem notícies i estrenes. Programa de cine, en sèrie i en serio, on parlem sobre la cartellera, novetats, rumors i notícies del món de la gran i petita pantalla... També en podcast a iVoox, Spotify i a www.radiorapita.cat

Com cada quinze dies, la Marta Sànchez ens acosta l'agenda de les biblioteques de Sitges, la Santiago Rusiñol i la Josep Roig i Raventós, amb presentacions de llibres, exposicions, tertúlies i trobades amb música de fons. La Marta també ens ha acostat tres recomanacions, dues d'elles obres finalistes al premi Llibreter. L'entrada L’agenda de les biblioteques ha aparegut primer a Radio Maricel.

Totes dues junt amb l'entitat a la que representen de Moviment Vida Independent Garraf formen part també de l'Espai Unitari, una xarxa de més de trenta organitzacions i prop d'una quinzena de persones significades que lluiten pel Dret a una vida independent i d'inclusió en la comunitat de les persones amb discapacitat i que va organitzar una Jornada Unitària el passat 17 de febrer per exposar davant la consellera de Drets Socials i Inclusió els diferents representants dels grups parlamentaris la necessitat de quatre demandes que puguin fer de palanca cap a l'efectivitat d'aquest dret que recull la convenció de les Nacions Unides del 2006. Avui conversem amb elles per conèixer de més a prop en que consisteixen aquestes demandes i quina és la situació actual de les persones amb discapacitat com la Marta, una sitgetana que voldria viure independent però que ara per ara li és impossible. L'entrada Viure independents i decidir per elles mateixes, és el que demanen les persones amb discapacitat com la Marta, i pel que lluita junt amb la Margarida Saiz, portaveu del Moviment Vida Independent Garraf ha aparegut primer a Radio Maricel.

Reconocida en el mundo y por sus pares como “la voz de Latinoamérica”, dejó un legado marcado por su voz inigualable y su amor al arte. Haydeé Mercedes Sosa nació el 9 de julio de 1935 en San Miguel de Tucumán. Su padre, Ernesto "Tucho" Sosa, la anotó como Haydeé Mercedes en el registro civil pero su madre, Ema del Carmen Girón, decía que lo hizo para no ponerle Marta Mercedes, como ella había elegido. La propia Mercedes lo explicaría: “Al final, puertas adentro las cosas son como las madres quieren y puertas afuera son como la gente manda. En mi casa definitivamente soy La Marta y para la gente, definitivamente soy La Negra”. Cuando tenía 14 años, Mercedes fue con sus compañeras de escuela a la radio LV12 donde se desarrollaba un concurso para cantantes desconocidos y ganó. Se presentó como Gladys Osorio para que su padre no la reconociera y siguió cantando en la radio hasta que la descubrió. Finalmente, tras la insistencia del director de la emisora, Don Sosa accedió a que Mercedes firmara su primer contrato artístico. En 1962 lanzó su primer álbum, "La voz de la zafra" y, en 1965, su irrupción en Cosquín, contra el mandato de la organización, y el álbum de "Canciones con fundamento", consolidaron su afirmación de la canción social. El 20 de octubre de 1978, en “El Almacén San José”, de la ciudad de La Plata, Mercedes Sosa brindó su último recital antes de emprender el exilio que se extendió hasta 1982. Todas las canciones que versionó fueron inolvidables y, por citar alguna de ellas, mencionamos “Todo cambia”, que popularizó Violeta Parra; “Canción de las simples cosas”, de Armando Tejada Gómez y César Isella; “Oración del remanso”, de Jorge Fandermole, y tantas otras letras que en la voz de “La Negra”, como se la llamaba también, cobraban otro color. Tras un mes de convalecencia, murió la madrugada del 4 de octubre de 2009 y fue despedida por una multitud en el Congreso de la Nación. En este aniversario de su partida física, le rendimos homenaje a partir de testimonios de aquel día, conservados en el Archivo Histórico de Radio Nacional.

¡LACAP!, en donde hablamos sobre historia precolombina y más. Somos el podcast del Laboratorio de Arqueología Carlos Aguilar Piedra, del Centro de Investigaciones Antropológicas de la Universidad de Costa Rica Esta iniciativa es una invitación para todas las personas amantes de la historia precolombina. Queremos generar un espacio de conocimiento sobre las antiguas poblaciones que habitaron Costa Rica, ¿cómo vivían?, ¿qué hacían?, y aún más importante ¿cómo es que actualmente podemos conocer sobre ese pasado que no dejo huellas escritas? ¡Inauguramos nueva temática en el LACAP! Este año queremos brindar un espacio para reconocer la labor de las personas estudiantes de grado y posgrado, pues sus aportes son fundamentales para el desarrollo de la arqueología nacional. En este episodio nos acompaña Olga Lidia Garro Madrigal, quien acaba de concluir su investigación para optar por el grado de Maestría en Antropología, el estudio de Olga se titula "La Marta, una hacienda agroindustrial de inicios del siglo XX: su avance tecnológico y su gente". Enlaces de interés: -Correo electrónico Olga Lidia Madrigal Garro: olmadrigal92@gmail.com -Refugio de vida Silvestre La Marta (https://lamarta.org/) Portada: Hacienda La Marta (2019). Créditos: Olga Lidia Madrigal Garro. También pueden escucharnos en YouTube ⁠https://www.youtube.com/channel/UC6r7l6iRVVVdgUNroefId_g⁠ Guiones: Carolina Cavallini Morales y María López Rojas / Edición: Carolina Cavallini y María López Rojas / Música: "Examples", "Boppin-til-bed", "Becoming" "Patures" de Ketsa, en Free Music Archive (⁠⁠⁠https://freemusicarchive.org/music/Ketsa⁠⁠⁠) / Agradecemos al Centro de Investigaciones Antropológicas de la Universidad de Costa Rica y Olga Lidia Madrigal Garro.

Fluent Fiction - Catalan: Shared Tapas: A Night of Unexpected Connections in Barcelona Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/shared-tapas-a-night-of-unexpected-connections-in-barcelona Story Transcript:Ca: El sol es posava a Barcelona, pintant l'horitzó amb tonalitats cremoses de taronja i violeta. En Jordi i la Marta, dos bons amics, caminaven per les acolorides rambles de la ciutat. Volien provar les tapes d'un bar local molt conegut.En: The sun was setting in Barcelona, painting the horizon with creamy shades of orange and violet. Jordi and Marta, two good friends, were walking through the colorful streets of the city. They wanted to try the tapas at a local and well-known bar.Ca: El bar es trobava al cor del barri Gòtic, un laberint de racons entrellaçats amb encant. Les llums parpellejaven mentre gent de tot tipus s'ajuntava a la terrassa. Les olors de les tapes els van captivar. Riures, converses, l'eco de copes brindant. Era el moment de compartir una bona taula.En: The bar was located in the heart of the Gothic Quarter, a labyrinth of charming intertwined alleys. The lights flickered as people of all kinds gathered on the terrace. The smells of the tapas captivated them. Laughter, conversations, the echo of clinking glasses. It was time to share a good table.Ca: La Marta i en Jordi no van haver de dir massa. Una mirada còmplice, un somriure burló. Van decidir que l'aventura d'aquesta nit seria compartir taula amb desconeguts. El bar estava ple, i a Barcelona, la gent és amable.En: Marta and Jordi didn't need to say much. A knowing look, a playful smile. They decided that the adventure of the night would be to share a table with strangers. The bar was full, and in Barcelona, people are friendly.Ca: Van compartir taula amb en Paco i la Maria, una parella de grans somiadores. Tot fent xerrada amable, es van perdre entre anècdotes i rialles. La Marta, distraciada, va estirar la mà cap al petit plat ple de tapes. Però, oh no! Era l'àpat d'en Paco! La Marta va mirar en Jordi amb uns ulls grans com plats. Quin desastre!En: They shared a table with Paco and Maria, a couple of dreamers. Engaging in friendly conversation, they got lost in anecdotes and laughter. Marta, distracted, reached for the small plate of tapas. But oh no! It was Paco's meal! Marta looked at Jordi with eyes as wide as saucers. What a disaster!Ca: En Paco però, amb un riure amistós, va restar-li importància i va dividir una tapa amb ella. Després de tot, compartir és el què de veritat importa, no?En: Paco, however, with a friendly smile, made light of it and shared a tapa with her. After all, sharing is what truly matters, right?Ca: Aquella nit, en Jordi i la Marta no només van compartir taula amb desconeguts, sinó que també van compartir històries, somriures... i alguna tapa de més.En: That night, Jordi and Marta not only shared a table with strangers but also shared stories, smiles... and some extra tapas.Ca: La Barcelona que ells coneixien, la ciutat vibrant i hospitalària, es va reafirmar una vegada més. La confusió inicial es va resoldre amb amistat, fent d'aquella vetllada una nit inoblidable.En: The Barcelona they knew, the vibrant and hospitable city, was once again confirmed. The initial confusion was resolved with friendship, turning that evening into an unforgettable night.Ca: I en Jordi i la Marta van aprendre que, fins i tot en el petit error de robatori de tapes, es poden trobar connexions humanes fortes, divertides i inesperades.En: And Jordi and Marta learned that even in the small mistake of tapas theft, strong, fun, and unexpected human connections can be found.Ca: Sobretaula, el ritme de la ciutat encara bategava dins del cós del Jordi i la Marta. Els riures en el record, el sabor de les tapes encara a la boca, van caminar de tornada a casa. Van créixer una mica aquella nit, amb la ciutat brillant sota les seves passes. El cop d'estat de les tapes, el comiat respectuós dels seus nous amics, tot va quedar en la memòria.En: After-dinner, the rhythm of the city still beat within Jordi and Marta. With laughter in their memories and the taste of tapas still in their mouths, they walked back home. They grew a little that night, with the city shining beneath their footsteps. The tapas mishap, the respectful farewell from their new friends, all remained in their memory.Ca: Barcelona, la ciutat d'experiències compartides. Aquesta era la seva ciutat, el seu secret ben guardat. Un lloc on un error pot convertir-se en una història digna de recordar. A la llum de la lluna, la Marta i en Jordi van somriure un cop més. Una aventura més en el seu llibre de records.En: Barcelona, the city of shared experiences. This was their city, their well-kept secret. A place where a mistake can turn into a story worth remembering. In the moonlight, Marta and Jordi smiled once more. Another adventure in their memory book.Ca: Era un final satisfactori d'una aventura inesperada. Llegirien aquesta pàgina del seu llibre de records una i una altra vegada, recordant sempre aquell humorístic error, la gent que van conèixer, i la calidesa de la seva estimada Barcelona. Aquella nit, la Marta i en Jordi van aprendre una important lliçó. Compartir no és només una acció, és una experiència.En: It was a satisfying end to an unexpected adventure. They would read this page in their memory book over and over again, always remembering that humorous mistake, the people they met, and the warmth of their beloved Barcelona. That night, Marta and Jordi learned an important lesson. Sharing is not just an action; it's an experience. Vocabulary Words:sun: solBarcelona: Barcelonapainting: pintanthorizon: horitzócream: cremosaorange: taronjaviolet: violetafriends: amicswalking: caminantcolorful: acoloritstreets: ramblestapas: tapesbar: barlabyrinth: laberintalleys: raconslights: llumspeople: gentterrace: terrassasmells: olorslaughter: riallesconversations: conversesecho: ecoglass: copatable: taulastrangers: desconegutsstory: històriasmiles: somriuresadventure: aventuramemory: memòrialesson: lliçó

Fluent Fiction - Catalan: Golden Terrace: A Lesson in Bravery and Catalan Cuisine Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/golden-terrace-a-lesson-in-bravery-and-catalan-cuisine Story Transcript:Ca: En Jordi, la Marta i la Laia, tres grans amics, es trobaven en una concurrida terrassa d'un restaurant popular a Barcelona. El sol de la tarda banyava la Plaça Reial, donant-li una lúdica atmosfera daurada. Rodejats per les palmeres reials i els llantions de ferro, els tres amics riuen llançant barzelletes mentre buiden les copes de vi negre.En: In Jordi, Marta, and Laia, three great friends, were sitting on a crowded terrace of a popular restaurant in Barcelona. The afternoon sun bathed the Plaça Reial, giving it a playful golden atmosphere. Surrounded by royal palm trees and iron lanterns, the three friends laughed, exchanging jokes as they emptied their glasses of red wine.Ca: La Marta, amb el menú entre les mans, examinava desconcertada la extensa llista de plats. Després de viure cinc anys a Barcelona, encara lluitava per comprendre del tot la cuina catalana. "Suposo que prendré els 'cargols a la llauna'", va dir innocentment, pensant que estaven parlant de alguna delicadesa marina. En Jordi i la Laia, nadius de la ciutat, van intercanviar una mirada de sorpresa.En: Marta, holding the menu in her hands, looked puzzled at the extensive list of dishes. After living in Barcelona for five years, she still struggled to fully understand Catalan cuisine. "I guess I'll have the 'cargols a la llauna,'" she said innocently, thinking they were talking about some seafood delicacy. Jordi and Laia, natives of the city, exchanged a surprised look.Ca: "Estàs segura, Marta?", va preguntar en Jordi, amb un somriure juganer. La Marta, desconcertada per la reacció dels seus amics, va assentir amb una confiança vacil·lant. La Laia, que no podia contenir la seva rialla, finalment va aclarir: "Marta, els cargols a la llauna no són marisc... són cargols de veritat!"En: "Are you sure, Marta?" Jordi asked, with a mischievous smile. Confused by her friends' reaction, Marta nodded with hesitant confidence. Laia, unable to contain her laughter, finally clarified: "Marta, 'cargols a la llauna' are not seafood... they are real snails!"Ca: Això va provocar un somriure ampli a la cara de la Marta, "No pot ser tan greu, oi?". La cara de la Marta pal·lidí quan la Laia va mostrar una imatge de cargols a la llauna al seu mòbil. La Marta va mirar els cargols a l'imatge, llavors els seus amics riure, i es va posar vermella.En: This brought a broad smile to Marta's face, "It can't be that bad, right?" Marta's face paled when Laia showed a picture of 'cargols a la llauna' on her phone. Marta looked at the snails in the image, then her friends laughed, and she blushed.Ca: Però, va decidir seguir endavant amb la seva elecció, un gest arriscat, però valent. En lliurar el menú al cambrer, va afegir: "I per a mi els cargols a la llauna, si us plau", amb el que va guanyar l'aplaudiment silenciós de la Laia i en Jordi. En arribar els plats, la Marta es va enfrontar al seu àpat amb curiositat i una mica de por. Però, amb el suport (i les rialles) dels seus amics, la Marta va acabar provant i fins i tot gaudint dels famosos cargols a la llauna.En: However, she decided to go ahead with her choice, a risky but brave move. Handing the menu to the waiter, she added: "And for me, 'cargols a la llauna,' please," to the silent applause of Laia and Jordi. When the dishes arrived, Marta faced her meal with curiosity and a bit of fear. But with the support (and laughter) of her friends, Marta ended up trying and even enjoying the famous 'cargols a la llauna.'Ca: Aquella tarda, a la terrassa daurada de la plaça, la Marta no només va provar un nou plat, sinó que també va aprendre una lliçó de valentia i d'humilitat. En Jordi i la Laia la van felicitar abans de demanar postres, uns flamencos amb crema, que, per sort, no tenien res a veure amb l'animal.En: That afternoon, on the golden terrace of the square, Marta not only tried a new dish but also learned a lesson in bravery and humility. Jordi and Laia congratulated her before ordering desserts, some crème brûlée, which luckily had nothing to do with the animal.Ca: Així, tancant l'escena amb postres dolces i rialles més dolces encara, els amics van continuar gaudint de la seva tarda, recordant aquest inesperat incident amb una calidesa renovada cada vegada.En: Thus, closing the scene with sweet desserts and even sweeter laughter, the friends continued to enjoy their afternoon, remembering this unexpected incident with a renewed warmth each time. Vocabulary Words:Jordi: JordiMarta: MartaLaia: Laiafriends: amicssitting: assegutscrowded: concorregudaterrace: terrassarestaurant: restaurantBarcelona: Barcelonaafternoon: tardasun: solbathed: banyavaPlaça Reial: Plaça Reialatmosphere: atmosferajokes: barzelletesglasses: copesred wine: vi negremenu: menúextensive: extensadishes: platsseafood: marisccity: ciutatsurprised: sorpresasmile: somriurelaughter: riallapicture: imatgesnails: cargolsbrave: valentlesson: lliçó

MªCarmen Escribà va obrir la botiga l'any 1982 junt amb la seva mare i anys després s'hi va afegir la filla, Marta Molina. Avui han dit adéu a més de quaranta anys d'història al carrer Sant Francesc, un carrer que senten com a casa i una botiga que els ha portat amistats de per vida. L'evolució del comerç i les crisis dels darrers anys han complicat molt la vida del botiguer que ha vist com la competència de la venda online i l'arribada d'un turista que gasta poc ha forçat, en aquest cas, el tancament. Aquest és l'adéu de la Marta i la MªCarmen darrera el taulell de la botiga Pell Fina que s'acompanya d'un profund agraïment als clients de sempre. L'entrada L’adéu de la Marta i la MªCarmen a Pell Fina, més de 40 anys venent sabates al carrer St.Francesc ha aparegut primer a Radio Maricel.

Fluent Fiction - Catalan: The Language of Laughter: Finding Joy in Pronunciation Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/the-language-of-laughter-finding-joy-in-pronunciation Story Transcript:Ca: En els carrers estrets del cor de Barcelona, tres amics es reunien sempre. Eren Jordi, Marta i Arnau. Tots compartien una cosa: estimaven la llengua catalana.En: In the narrow streets at the heart of Barcelona, three friends would always meet. They were Jordi, Marta, and Arnau. They all shared one thing: they loved the Catalan language.Ca: Un dia de sol radiant, amb la Sagrada Família marcant l'horitzó i els crits distants dels venedors dels Encants, Jordi i Marta es van proposar una missió. Volien ensenyar a Arnau a pronunciar paraules difícils en català.En: On a sunny day, with the Sagrada Família marking the horizon and the distant shouts of the Encants market vendors, Jordi and Marta proposed a mission. They wanted to teach Arnau how to pronounce difficult words in Catalan.Ca: Jordi, un home de paraula ràpida i ment enèrgica, va començar. "Arnau, intenta dir 'desenrotllar'", va dir, amb un somriure al rostre.En: Jordi, a man of quick words and an energetic mind, started. "Arnau, try saying 'desenrotllar'," he said with a smile on his face.Ca: Arnau va respirar profundament, els seus ulls es van estretar, i va dir: "Rulli...rucar... ronrutar... Ai, no!".En: Arnau took a deep breath, his eyes narrowed, and he said, "Rulli...rucar... ronrutar... Oh, no!"Ca: Amb un riure, Marta va intentar següent. La Marta era una dona suau i pacient. "Arnau", va començar, "prova de dir 'capgrossos'".En: With laughter, Marta tried next. Marta was a gentle and patient woman. "Arnau," she began, "try saying 'capgrossos'."Ca: Arnau va clavar fortament la vista a l'horitzó, concentrat, i va respondre: "Cargapos... capgrasos...gospecap?".En: Arnau fixed his gaze on the horizon, concentrated, and replied, "Cargapos...capgrasos...gospecap?"Ca: Fos pel fet que estaven asseguts al Passeig de Gràcia, amb les onades de rialles del turistes passant, o perquè Arnau n'havia fet massa gracieta, Jordi i Marta no podien parar de riure.En: Whether it was because they were sitting on Passeig de Gràcia, with waves of laughter from passing tourists, or because Arnau had made too many jokes, Jordi and Marta couldn't stop laughing.Ca: Van passar tot el dia d'aquella manera, amb l'Arnau intentant pronunciar paraules difícils enmig d'una munió de rialles. Paraules com 'menyscabo', 'ametlla', 'aeroport', cada vegada amb un resultat més divertit que l'anterior.En: They spent the whole day like that, with Arnau trying to pronounce difficult words amidst a flood of laughter. Words like 'menyscabo' (hurt), 'ametlla' (almond), 'aeroport' (airport), each time with a more amusing result than the previous.Ca: Però mentre es posava el sol i el mite aroma de paella omplia els carrers, Jordi i Marta es van adonar que, encara que Arnau no havia après a pronunciar correctament les paraules, havien passat un dia ple de rialles i alegria.En: But as the sun set and the enticing aroma of paella filled the streets, Jordi and Marta realized that, even though Arnau hadn't learned to pronounce the words correctly, they had spent a day filled with laughter and joy.Ca: "Potser no és tan important pronunciar les paraules correctament", va dir la Marta, "si podem compartir tants bons moments".En: "Maybe it's not so important to pronounce the words correctly," Marta said, "if we can share so many good moments."Ca: Jordi va assentir, va mirar l'Arnau i va dir: "Crec que tens una forma molt especial de parlar català, Arnau. No la canviis!".En: Jordi nodded, looked at Arnau, and said, "I think you have a very special way of speaking Catalan, Arnau. Don't change it!"Ca: L'escoltant, Arnau, va somriure de gratitud. Es van aixecar tots tres, caminant junts cap a l'horitzó amb la ciutat com a teló de fons, mentre Arnau intentava dir "ensobrat" i ells esclataven en rialles un cop més.En: Listening to them, Arnau smiled gratefully. The three of them stood up, walking together towards the horizon with the city as their backdrop, while Arnau attempted to say "ensobrat" (packed) and they burst into laughter once again.Ca: En aquell moment, entenien quelcom important: el riallada junts era més important que qualssevol paraula ben pronunciada. I aixo, només podia passar en un lloc com Barcelona.En: In that moment, they understood something important: laughing together was more important than any well-pronounced word. And that, could only happen in a place like Barcelona. Vocabulary Words:narrow: estretstreets: carrersheart: cormeet: reunirfriends: amicsshared: compartitone: unalanguage: llenguasunny: radiantday: diahorizon: horitzódistant: distantshouts: critsmission: missióteach: ensenyarpronounce: pronunciardifficult: difícilwords: paraulesquick: ràpidenergetic: enèrgicsmile: somriureface: rostrebreath: respiracióeyes: ullsnarrowed: estretatslaughter: riurepatient: pacientgentle: suaufix: fixargaze: mirada

Fluent Fiction - Catalan: Lost in Barcelona: A Spirited Adventure of Discovery Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/lost-in-barcelona-a-spirited-adventure-of-discovery Story Transcript:Ca: Un dia brillant, l'espectacular ciutat de Barcelona va despertar, lluent sota un cel blau cobalt. La Marta i el Jordi, dos turistes de Girona, estaven a punt de embarcar-se en una aventura per explorar aquesta fascinant metròpoli.En: On a brilliant day, the spectacular city of Barcelona woke up, shining under a cobalt blue sky. Marta and Jordi, two tourists from Girona, were about to embark on an adventure to explore this fascinating metropolis.Ca: Aquests dos valents exploradors es van perdre aviat. Tot era tant gran i ple de vida des de Mallorca fins a la Sagrada Família, de l'Arc de Triomf al vibrant passeig de Gràcia. Els carrers bulliciosos, les plaçes vibrant, les obres mestres arquitectòniques... Barcelona era un laberint estampat de colors i sons que els esvaien.En: These two brave explorers quickly got lost. Everything was so big and full of life, from Mallorca to the Sagrada Familia, from the Arc de Triomf to the vibrant Passeig de Gràcia. The bustling streets, the vibrant squares, the architectural masterpieces... Barcelona was a colorful and sonorous labyrinth that overwhelmed them.Ca: La Marta mirà al Jordi amb por als ulls. Jordi, a la seva vegada, semblava igualment perdut. Volien trobar el seu camí de tornada a l'hotel, però les seves esperances semblaven cada cop més primes.En: Marta looked at Jordi with fear in her eyes. Jordi, in turn, seemed equally lost. They wanted to find their way back to the hotel, but their hopes were fading.Ca: En aquell moment, una dona amb una àmplia somriure es va apropar, la seva alegria era com un far de llum en la seva confusió. Laia, una barcelonina amb un cor enorme, es va convertir en la seva guia espontània i entusiasta.En: At that moment, a woman with a wide smile approached them, her joy shining like a beacon in their confusion. Laia, a Barcelona local with a huge heart, became their spontaneous and enthusiastic guide.Ca: Laia no els va donar instruccions directes per tornar a l'hotel. En lloc d'això, va engegar un joc d'aventures divertides que no només els guia en direcció correcta, sinó que també els fa descobrir l'essència íntima de Barcelona.En: Laia didn't give them direct instructions to get back to the hotel. Instead, she started a fun adventure game that not only guided them in the right direction but also allowed them to discover the intimate essence of Barcelona.Ca: Van recórrer el Mercat de Sant Josep, el famós mercat de la Boqueria, on van gaudir dels sabors autèntics de fresques fruites, peixos acabats de pescar i delicies exòtiques. Segons Laia, "la Boqueria no és només un mercat, és el cor vibrant de Barcelona!"En: They explored the Sant Josep Market, the famous Boqueria market, where they enjoyed the authentic flavors of fresh fruits, freshly caught fish, and exotic delicacies. According to Laia, "the Boqueria is not just a market, it is the vibrant heart of Barcelona!"Ca: Després van visitar el Barri Gòtic, plena d'història i encant, on van caminar pels carrerons serpentejants en el joc de 'Menja el formatge', una activitat divertida on havien d'aprofitar cada delicatessen de formatge que trobaven pel camí i esgotar-les abans d'arribar a l'hotel.En: They then visited the Gothic Quarter, full of history and charm, where they walked through the winding streets playing the "Eat the Cheese" game, a fun activity where they had to savor every cheese treat they found along the way and finish them before reaching the hotel.Ca: Barcelona els estava despertant, estirant-los fora de la seva pànic i guiant-los de tornada a casa. Laia, la guia insolit, es va despedir d'ells a uns passos de l'hotel amb un gran somriure.En: Barcelona was waking them up, pulling them out of their panic and guiding them back home. Laia, the unusual guide, bid them farewell just a few steps away from the hotel with a big smile.Ca: Les rialles de Marta i Jordi es van perdre en l'aire càlid de la nit a Barcelona. Havien estat perduts, però gràcies a Laia, no només havien trobat el seu camí de tornada, sinó que també havien descobert un nou amor per aquesta ciutat magnífica. La seva aventura a Barcelona no era només una història sobre perdre's i trobar-se, sinó més aviat sobre l'experiència d'explorar, de rir i de viure, una aventura que emmarcarien en els seus records per sempre.En: Marta and Jordi's laughter disappeared into the warm night air in Barcelona. They had been lost, but thanks to Laia, they not only found their way back but also discovered a new love for this magnificent city. Their adventure in Barcelona was not just a story of getting lost and finding themselves but rather an experience of exploration, laughter, and living, an adventure they would hold dear in their memories forever. Vocabulary Words:On: Una: unbrilliant: brillantday: diathe: laspectacular: espectacularcity: ciutatBarcelona: Barcelonawoke up: va despertarshining: lluentunder: sotacobalt blue: blau cobaltsky: celMarta: Martaand: iJordi: Jorditwo: dostourists: turistesfrom: deGirona: Gironawere about: estaven a puntto embark: d'embarcar-seon: enan: unaadventure: aventuraexplore: explorarthis: aquestafascinating: fascinantmetropolis: metròpolibrave: valents

Fluent Fiction - Catalan: Stained Shirt, Comic Chaos: A Memorable Night in Barcelona Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/stained-shirt-comic-chaos-a-memorable-night-in-barcelona Story Transcript:Ca: El sol anava desapareixent lentament a Barcelona, aquesta gran ciutat de vida frenètica i lluminosa, passant el relleu a les llums artificials que li donen un toc màgic i misteriós. En aquesta gran ciutat, en un tipic restaurant amb vistes a la Sagrada Família, es trobaven en Jordi i la Marta, dos bons amics que havien quedat per gaudir d'un sopar tranquil i animat.En: The sun was slowly disappearing in Barcelona, this bustling and vibrant city, giving way to the artificial lights that gave it a magical and mysterious touch. In this big city, in a typical restaurant overlooking the Sagrada Familia, Jordi and Marta were meeting, two good friends who had planned to enjoy a quiet and lively dinner.Ca: En Jordi, sempre pensant a mil coses al mateix temps i amb una rialla contagiosa, servia un vi exquisit, roig brillant amb una aroma rica i embriagadora. La Marta, amb el seu somriure ampli i la seva forma de ser amable, duia una camisa blanca, immaculada i lluent.En: Jordi, always thinking about a thousand things at once and with an infectious laugh, served a exquisite red wine, with a rich and intoxicating aroma. Marta, with her wide smile and friendly demeanor, wore a white shirt, immaculate and shiny.Ca: Just quan en Jordi estava a punt de servir el vi en el got de la Marta, un dels seus pensaments errants el va distreure. Amb un gest maldestre, va vessar accidentalment una mica de vi roig sobre la camisa blanca de la Marta.En: Just as Jordi was about to pour the wine into Marta's glass, one of his wandering thoughts distracted him. With a clumsy gesture, he accidentally spilled some red wine on Marta's white shirt.Ca: La Marta, sorpresa, va mirar-se la camisa ara tacada, però ràpidament va esclatar en una rialla contagiada pel Jordi. Mentre el restaurant esclatava també de riure, la Marta, amb el seu sentit de l'humor infalible, va agafar un tros de pa i el va submergir en el vi tacat a la seva camisa, fent un brindis a les sorpreses de la vida.En: Marta, surprised, looked at her now stained shirt, but quickly burst into laughter, infected by Jordi's laughter. As the restaurant also erupted in laughter, Marta, with her infallible sense of humor, took a piece of bread and dipped it in the wine stain on her shirt, toasting to life's surprises.Ca: La risa es va convertir en una explosió, provocant una infecció còmica i caòtica que es va escampar entre els altres comensals i fins i tot els cambrers. El restaurant, que fins ara era un lloc tranquil i romàntic, es va transformar en un escenari de diversió i alegria inesperada.En: Laughter turned into an explosion, causing a comic and chaotic infection that spread among the other diners and even the waiters. The restaurant, which had been calm and romantic until now, transformed into a stage of unexpected fun and joy.Ca: En el caos, la Marta i l'en Jordi, ara més propers que mai, es van adonar que allò que podia haver estat un desastre s'havia convertit en un moment inoblidable. Riure, encarar la vergonya, compartir la felicitat... això era realment la vida.En: In the chaos, Marta and Jordi, now closer than ever, realized that what could have been a disaster had turned into an unforgettable moment. Laughing, facing embarrassment, sharing happiness... that was truly life.Ca: Així es va resoldre la situació, amb un final inesperat però perfecte. En Jordi, amb el seu comportament distracte, s'havia convertit en l'actor d'una nit còmica, i la pacient i bonica Marta, amb la seva capacitat de trobar l'humor fins i tot en els petits accidents, havia demostrat ser la guia perfecta a través del laberint de la vida. La nit va acabar amb una forta apretada de mans, unes quantes llàgrimes d'alegria i el record d'un sopar que, segurament, no oblidarien.En: That's how the situation was resolved, with an unexpected but perfect ending. Jordi, with his distracted behavior, became the actor of a comic night, and patient and beautiful Marta, with her ability to find humor even in small accidents, had proven to be the perfect guide through the maze of life. The night ended with a tight handshake, a few tears of joy, and the memory of a dinner they would surely never forget. Vocabulary Words:The sun: El soldisappearing: desapareixentBarcelona: Barcelonacity: ciutatgiving: donantlights: llumsmagical: màgicmysterious: misterióstypical: tipicrestaurant: restaurantoverlooking: amb vistes afriends: amicsplanned: havien quedatenjoy: gaudirquiet: tranquillively: animatlaugh: riallaexquisite: exquisitrich: ricaaroma: aromasmile: somriurefriendly: d'amabledemeanor: forma de serimmaculate: immaculadashiny: lluentaccidentally: accidentalmentstained: tacadalaughter: riureperfect: perfecteguide: guia

Fluent Fiction - Catalan: The Unexpected Encounter: Lost in the Streets of Barcelona Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/the-unexpected-encounter-lost-in-the-streets-of-barcelona Story Transcript:Ca: Una ciutat bullint de vida, amb les seves calles encaixades en un laberint de pedra i història, així és Barcelona. En aquest escenari, la nostra història pren la forma d'una trobada inesperada entre la Marta, una turista innocent, i en Jordi, un barceloní astut amb un sentit de l'humor un tant peculiar.En: A buzzing city, with its streets nestled in a maze of stone and history, that's Barcelona. In this setting, our story takes the form of an unexpected encounter between Marta, an innocent tourist, and Jordi, a clever Barcelonian with a somewhat peculiar sense of humor.Ca: Dues persones amb destins tan diferents com un potser, i un què if? Els seus camins es van creuar en la colorida plaça de Sant Jaume, lloc on la Marta s'adonà que havia perdut el seu camí. Amb la guia turística a la mà, però amb un sentit de l'orientació gairebé inexistent, la seva cara reflectia l'angoixa. Aquesta commoció no passà desapercebuda per a en Jordi, que decidí acostar-se amb un somriure travesser.En: Two people with such different paths like a maybe, and a what if? Their paths crossed in the colorful Sant Jaume square, where Marta realized that she had lost her way. With the tourist guide in her hand, but with an almost nonexistent sense of direction, her face reflected anguish. This commotion did not go unnoticed by Jordi, who decided to approach her with a mischievous smile.Ca: "Sembla que estàs una mica perduda, puc ajudar-te?". Demanà Jordi amb una veu amigable. La seva proposta d'ajuda semblava sincerament desinteressada, una mostra de cortesia que la Marta no passà per alt. Li mostrà el lloc a la guia on volia arribar. En Jordi, amb un somriure que no aconseguia amagar, començà a donar-li indicacions.En: "It seems like you're a bit lost, can I help you?" Jordi asked with a friendly voice. His offer of help seemed sincerely selfless, a display of courtesy that Marta did not overlook. She showed him the place in the guide where she wanted to go. With a smile he couldn't hide, Jordi began giving her directions.Ca: Seguint els consells d'en Jordi, la Marta es trobà passejant per tota la ciutat. Del Gòtic al Raval, de Poble Sec a la Vila Olímpica, la Marta va passar per racons de Barcelona que ni tan sols sabia que existien. El que havien de ser 15 minuts es va convertir en hores. La ciutat no deixava de sorprendre-la: cada carrer era un nou escenari, cada plaça un nou quadre per encabir a la seva galeria de records.En: Following Jordi's advice, Marta found herself strolling through the entire city. From the Gothic Quarter to Raval, from Poble Sec to the Vila Olimpica, Marta visited corners of Barcelona that she didn't even know existed. What was supposed to be 15 minutes turned into hours. The city never stopped surprising her: every street was a new scene, every square a new painting to add to her gallery of memories.Ca: Però amb el passar de les hores, la Marta començà a sentir-se cansada i frustrada. Quan finalment arribà a la Sagrada Família, es adonà que allò no era el Parc de la Ciutadella com li havia dit en Jordi. Havien passat quatre hores des de que s'havien trobat a plaça Sant Jaume. La Marta no sabia si riure o plorar.En: But as the hours passed, Marta began to feel tired and frustrated. When she finally arrived at Sagrada Familia, she realized that it wasn't Parc de la Ciutadella as Jordi had told her. Four hours had passed since they met at Sant Jaume square. Marta didn't know whether to laugh or cry.Ca: Casualment, en aquell moment, en Jordi passava per allà. Veient la cara de la Marta, n'hi hagué prou per a comprendre les seves equivocacions. Li espetà un "ho sents?", però la seva veu no sonava com qui està sincerament penedit. Tot i així, l'humor de la Marta es va lleugerament recobrar. Reconeixia que malgrat haver estat vagant, havia vist grans racons de la ciutat.En: Coincidentally, Jordi happened to pass by at that moment. Seeing Marta's face was enough to understand her mistakes. He blurted out a "oops," but his voice didn't sound genuinely regretful. Nevertheless, Marta's sense of humor slightly recovered. She recognized that despite getting lost, she had seen great parts of the city.Ca: Decidits a no repetir el mateix error, buscaren les indicacions correctes per arribar al Parc de la Ciutadella. Finalment, amb l'ajuda d'un vell mapari, aconseguiren arribar al seu destí. Exhausta, però satisfeta, la Marta li va oferir un sincer "gràcies" amb un somriure cansat. Aquest cop, en Jordi li tornà el somriure, però sense cap gest de travessura.En: Determined not to repeat the same mistake, they searched for the correct directions to get to Parc de la Ciutadella. Finally, with the help of an old map seller, they managed to reach their destination. Exhausted but satisfied, Marta offered a sincere "thank you" with a tired smile. This time, Jordi returned the smile, but without any mischievous gesture.Ca: I així, en un dia ple d'errades i estones de riures, la Marta va aprendre a apreciar la bellesa de l'imatge que es troba més enllà de la perfecció dels mapes. En Jordi, al seu torn, va aprendre que una broma pot convertir-se en una aventura inesperada. Dos desconeguts, dos camins encreuats, una ciutat i mil històries per contar. Això és Barcelona. I qui sap, potser un bon dia tornen a trobar-se, en una altra plaça, en un altre carrer, en una altra aventura. Però aquesta, ja serà una altra història.En: And so, on a day filled with mistakes and moments of laughter, Marta learned to appreciate the beauty of the image that lies beyond the perfection of maps. Jordi, in turn, learned that a joke can turn into an unexpected adventure. Two strangers, two crossed paths, one city, and a thousand stories to tell. That's Barcelona. And who knows, maybe one day they'll meet again, in another square, on another street, in another adventure. But that will be another story. Vocabulary Words:buzzing: bullintcity: ciutatstreets: callesmaze: laberintstone: pedrahistory: històriaBarcelona: Barcelonastory: històriaunexpected: inesperadaencounter: trobadainnocent: innocenttourist: turistaclever: astutpeculiar: peculiarsense of humor: sentit de l'humorpaths: caminslost: perdudaguide: guiadirection: sentit de l'orientacióanguish: angoixamischievous: travesserfriendly: amigableoffer: propostahelp: ajudadisplay: mostracourtesy: cortesiaoverlook: passar per altsmile: somriureadvice: consellsstrolling: passejant

Fluent Fiction - Catalan: Lost in Translation: A Churro Misunderstanding in Barcelona Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/lost-in-translation-a-churro-misunderstanding-in-barcelona Story Transcript:Ca: La ciutat de Barcelona brillava sota el sol migdia. Jordi i Marta, germans, passejaven per les Rambles amb la seva amiga Carla.En: The city of Barcelona was shining under the midday sun. Jordi and Marta, siblings, were strolling along La Rambla with their friend Carla.Ca: Varen entrar en una pintoresca xurreria per a dinar. La Marta que tenia un domini raonable del català, es disposava a fer la comanda. Va demanar tres xurros amb xocolata, però per un divertit desenteniment, el cambrer havia entès que en volien trenta-tres.En: They entered a picturesque churro shop for lunch. Marta, who had a reasonable command of Catalan, was ready to place the order. She asked for three churros with chocolate, but due to a funny misunderstanding, the waiter understood that they wanted thirty-three.Ca: El cambrer va somriure, amb una mirada estranya, i va començar a preparar una muntanya de xurros. Jordi i Carla miraven la Marta, contents per la seva habilitat per comunicar-se en una llengua diferent.En: The waiter smiled with a strange look and began to prepare a mountain of churros. Jordi and Carla looked at Marta, happy with her ability to communicate in a different language.Ca: Quan van veure aparèixer tanta quantitat de xurros, no podien creure-ho. Marta es va posar vermella i va intentar corregir-se, però els tres ja estaven rient massa fort. El cambrer es va unir a les rialles.En: When they saw such a large quantity of churros appear, they couldn't believe it. Marta blushed and tried to correct herself, but the three of them were already laughing too hard. The waiter joined in the laughter.Ca: Es van passar tota la tarda menjant xurros, parlant i rient a la terrassa de la xurreria. També van repartir xurros a altres clients i alguns transeünts. Inclús van convidar el cambrer a seure amb ells per a compartir l'història.En: They spent the entire afternoon eating churros, talking, and laughing on the terrace of the churro shop. They also shared churros with other customers and some passersby. They even invited the waiter to sit with them and share the story.Ca: Finalment, es van quedar sense xurros. Tot i l'incident, la Marta va aconseguir demanar com cal la compta, al mateix cambrer, que va tornar a somriure.En: Finally, they ran out of churros. Despite the incident, Marta managed to ask for the bill correctly, to the same waiter, who smiled again.Ca: Van sortir de la xurreria, mirant el sol que tocava el mar, la ciutat de Barcelona oferia una bonica vista amb els seus edificis modernistes, l'ambient bulliciós de la Rambla, l'olor de la mar al fons.En: They walked out of the churro shop, looking at the sun touching the sea. Barcelona offered a beautiful view with its modernist buildings, the bustling atmosphere of La Rambla, and the smell of the sea in the background.Ca: En aquell moment, Marta, Jordi i Carla van adonar-se que ser "perdut en la traducció" no era només una situació embarassosa. També pot ser una experiència divertida i un record inoblidable.En: In that moment, Marta, Jordi, and Carla realized that being "lost in translation" was not just an embarrassing situation. It can also be a fun experience and an unforgettable memory.Ca: La seva aventura a Barcelona va acabar amb un sentiment de unitat i de comprensió més profounda d'una cultura diferent. Al final, l'important no era què es deia, sinó com es deia, amb un somriure i en bona companyia.En: Their adventure in Barcelona ended with a feeling of unity and a deeper understanding of a different culture. In the end, it wasn't about what was said, but how it was said, with a smile and in good company. Vocabulary Words:Barcelona: BarcelonaJordi: JordiMarta: MartaCarla: Carlacity: ciutatshining: brillavamidday sun: sol migdiasiblings: germansstrolling: passejavenLa Rambla: les Rambleschurro shop: xurrerialunch: dinarreasonable command: domini raonableplace the order: fer la comandachurros with chocolate: xurros amb xocolatafunny: divertitmisunderstanding: desentenimentwaiter: cambrersmiled: somriurestrange look: mirada estranyaprepare: prepararmountain: muntanyalarge quantity: tanta quantitatbelieve: creure-hoblushed: va posar vermellacorrect herself: corregir-selaughing: rientlaughter: riallesspent: passarafternoon: tarda

La Berta Aroca ha vist el documental de la Marta D

Fluent Fiction - Catalan: A Funny Legend of Barcelona: The Sandwich Mishap of Marta and Jordi Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/a-funny-legend-of-barcelona-the-sandwich-mishap-of-marta-and-jordi Story Transcript:Ca: A les terres del bell Mestre Gaudí, on les flors de mil colors pinten els balcons i la Sagrada Família ensenyala el cel, allà viu una noia anomenada Marta. Amb ulls brillants com les estrelles i un somriure que feia que el sol semblés més radiant, Marta era el cor de Barcelona.En: In the lands of the great Master Gaudí, where flowers of a thousand colors paint the balconies and the Sagrada Familia touches the sky, there lives a girl named Marta. With eyes shining like the stars and a smile that made the sun seem brighter, Marta was the heart of Barcelona.Ca: El seu millor amic era un noi anomenat Jordi. Tenien una amistat màgica, tan fresca com l'aigua de la font de Canaletes i tan dolça com les xocolates de la Fira de Sant Josep Oriol.En: Her best friend was a boy named Jordi. They had a magical friendship, as fresh as the water from the Canaletes fountain and as sweet as the chocolates from the Sant Josep Oriol Fair.Ca: Un dia, pasejaven per l'estreta carrer de Petritxol, famosa per la seva xocolata suïssa, quan la gana els va atrapar. Varen entrar en una petita cafeteria anomenada "La Bella Juanita". La Marta, amb gana com un llop, va decidir prendre la iniciativa.En: One day, they were strolling along the narrow street of Petritxol, famous for its Swiss chocolate, when hunger struck them. They entered a small café called "La Bella Juanita". Marta, hungry as a wolf, decided to take the lead.Ca: - "Dona'ns dos bocadillos, si us plau" - va demanar Marta. El cambrer, un vell amb bigoti i somriure amable, va arrufar el nas, apuntant amb el dit al menú penjat darrere seu. Un menú ple de noms estranys i números grans.En: - "Give us two sandwiches, please," Marta asked. The waiter, an old man with a mustache and a friendly smile, wrinkled his nose, pointing with his finger to the menu hanging behind him. The menu was full of strange names and large numbers.Ca: Sense ulleres, la Marta no podia veure bé. Tot era tan borros per a ella com una boira matinal a Montjuic. Pensant que era el preu d'un sol bocadillo, va assenyalar un número gran. "Cent, si us plau," va dir.En: Without her glasses, Marta couldn't see well. Everything was as blurry to her as a morning mist in Montjuic. Thinking it was the price of a single sandwich, she pointed at a large number. "A hundred, please," she said.Ca: El vell cambrer es va aturar, es va girar cap a ella i amb un to seriós va dir: "Segur que vols cent bocadillos? És un munt de menjar per a dues persones, senyoreta".En: The old waiter stopped, turned to her, and in a serious tone said, "Are you sure you want a hundred sandwiches? That's a lot of food for two people, miss."Ca: El Jordi i la Marta es van mirar i es van posar vermells com els tomàquets del Mercat de Sant Josep, més conegut com La Boqueria. Aviat se'n van adonar de l'error i la cafeteria va esclatar en rialles.En: Jordi and Marta looked at each other and blushed like the tomatoes of the Sant Josep Market, better known as La Boqueria. Soon they realized the mistake, and the café burst into laughter.Ca: Amb l'ajuda del Jordi, la Marta va explicar l'error i finalment tots van riure bonament de l'incident. El vell cambrer, amb un somriure encara més amable, va dir: "Oh, no et preocupis, estimada, passa a vegades. Són dues unitats, no cent, oi?".En: With Jordi's help, Marta explained the error, and everyone laughed heartily at the incident. The old waiter, with an even friendlier smile, said, "Oh, don't worry, my dear, it happens sometimes. It's two units, not a hundred, right?"Ca: Finalment, varen tenir els seus bocadillos, els millors de tota Barcelona, i varen continuar el seu dia amb una rialla que va contagiar tota la ciutat i que encara es recorda cada cop que algú demana massa bocadillos a La Bella Juanita.En: Finally, they got their sandwiches, the best in all of Barcelona, and they continued their day with a laugh that infected the entire city and is still remembered whenever someone orders too many sandwiches at La Bella Juanita.Ca: I així, entre rialles i amistat, la història de la Marta i el Jordi es va convertir en una llegenda divertida de la ciutat de Barcelona. Fins i tot als moments més embarassosos, sempre hi ha un raig de sol per fer brillar el dia. I recorda, demana sempre clarament quants bocadillos vols, no vagis a acabar com la Marta!En: And so, amidst laughter and friendship, the story of Marta and Jordi became a funny legend of the city of Barcelona. Even in the most embarrassing moments, there is always a ray of sunshine to brighten the day. And remember, always clearly ask for how many sandwiches you want, so you don't end up like Marta! Vocabulary Words:Master Gaudí: Mestre Gaudíflowers: florscolors: colorsbalconies: balconsSagrada Familia: Sagrada Famíliasky: celgirl: noiaeyes: ullsstars: estrellessmile: somriuresun: solBarcelona: Barcelonafriendship: amistatwater: aiguafountain: fontchocolates: xocolatesfair: Firaday: dianarrow street: carrer estretSwiss chocolate: xocolata suïssahunger: ganasmall café: petita cafeteriawaiter: cambrerold man: vellmustache: bigotifriendly smile: somriure amablemenu: menúnumbers: númerosglasses: ulleresmist: boiraprice: preusandwiches: bocadillossandwich: bocadillomistake: errortomatoes: tomàquetsmarket: mercatlaughter: riallesincident: incidentray of sunshine: raig de sollegend: llegendaembarrassing moments: moments embarassososday: dia

Fluent Fiction - Catalan: The Tower of Unity: Conquering Fears and Limits Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/the-tower-of-unity-conquering-fears-and-limits Story Transcript:Ca: Un dia radiant, amb un sol que brillava enmorronat sobre els edificis de Barcelona, la Marta, la Anna i el Jordi caminaven per l'emblemàtica Rambla, embolicats per una marea d'alegria. Era la Diada, una jornada especial plena de tradicions, i aquest any, decidiren formar part d'un d'ells. Un concurs de torres humanes, o castells com se'ls coneix aquí, havia atret la seva atenció.En: One radiant day, with a sun that shone brightly over the buildings of Barcelona, Marta, Anna, and Jordi walked along the emblematic Rambla, immersed in a sea of happiness. It was the Diada, a special day full of traditions, and this year, they decided to take part in one of them. A contest of human towers, or castells as they are known here, had caught their attention.Ca: La Marta era una noia de cintura petita que amava la dansa, amb una gran habilitat per l'equilibri. La Anna, més forta i robusta, tenia l'experiència de jocs d'infant carregant sobre les seves espatlles la seva germana petita. El Jordi era astut i ràpid; sabia exactament a on calia ser a cada moment. Tot i així, cap d'ells havia estat mai en un equip de castellers. Estaven emocionats però també nerviosos.En: Marta was a petite girl who loved dancing, with great skill in balance. Anna, stronger and more robust, had experience playing games as a child, carrying her little sister on her shoulders. Jordi was clever and quick; he knew exactly where to be at every moment. However, none of them had ever been on a team of castellers. They were excited, but also nervous.Ca: Enmig de la bulliciosa multitud es trobaven els Valents de Barcelona, els castellers que competirien contra Marta, Anna i Jordi. Amb la seva faldilla negra, camisa blanca i faixa vermella, semblaven de peça de museu, però amb una força que inspirava respecte. Havien guanyat el concurs els últims tres anys i a tots els hi esglaiava l'idea de fer-los front.En: Amidst the bustling crowd were the Valents de Barcelona, the castellers who would compete against Marta, Anna, and Jordi. With their black skirt, white shirt, and red sash, they looked like museum artifacts, but with a strength that commanded respect. They had won the contest for the past three years, and the idea of facing them sent shivers down everyone's spines.Ca: Quan va arribar el moment, la Marta, la Anna i en Jordi es dirigiren cap al centre de la plaça. La Anna, gràcies a la seva força, seria la base de la torre. La Marta, amb la seva lleugeresa i agilitat, es pujaria amunt i el Jordi es mouria ràpid per donar suport on calgués. Però tot i que ho tenien tot planificat, enmig de l'enrenou, en Jordi va perdre l'equilibri, amenaçant la integritat de la torre.En: When the moment came, Marta, Anna, and Jordi headed towards the center of the square. Anna, thanks to her strength, would be the foundation of the tower. Marta, with her lightness and agility, would climb up, and Jordi would quickly move to provide support wherever needed. But even though they had everything planned, amidst the chaos, Jordi lost his balance, jeopardizing the integrity of the tower.Ca: En aquest moment crític, el Jordi va recordar els mots de la seva àvia que sempre li repetia quan era petit: "la unió fa la força". Amb això en ment, en Jordi va fer una última empenta per recolzar la seva torre. Aquest esforç extra va permetre a la Marta arribar a la cima, formant una torre completa davant la multitud eufòrica.En: In this critical moment, Jordi remembered the words of his grandmother, which she always used to repeat to him when he was little: "unity is strength." With that in mind, Jordi made one final push to support their tower. This extra effort allowed Marta to reach the top, forming a complete tower in front of the euphoric crowd.Ca: Amb l'adrenalina corrent per les venes, la Marta, l'Anna i en Jordi van veure com els Valents de Barcelona no aconseguien guanyar en aquesta ocasió. La taverna envià un crit que es va sentir a tota la ciutat. Havien guanyat! Havien superat el desafiament!En: With adrenaline coursing through their veins, Marta, Anna, and Jordi watched as the Valents de Barcelona failed to win on this occasion. The plaza erupted in a cheer that could be heard throughout the city. They had won! They had overcome the challenge!Ca: Finalment, la Marta, l'Anna i en Jordi van celebrar amb gran alegria, sabent que havien superat les seves pors i limitacions. Havia estat una diada inoblidable, un record que guardarien sempre en el seu cor, de la seva estimada Barcelona. Havien aprés una lliçó molt valuosa respecte el treball en equip i l'amistat.En: Finally, Marta, Anna, and Jordi celebrated with great joy, knowing that they had surpassed their fears and limitations. It had been an unforgettable Diada, a memory they would always hold dear in their hearts, of their beloved Barcelona. They had learned a valuable lesson about teamwork and friendship. Vocabulary Words:One: Unradiant: radiantday: diaWith: Amba: unasun: solthat: queshone: brillavabrightly: enmorronatover: sobrethe: elsbuildings: edificisof: deBarcelona: BarcelonaMarta: MartaAnna: Annaand: iJordi: Jordiwalked: caminavenalong: perthe: laemblematic: emblemàticaRambla: Ramblaimmersed: embolicatsin: pera: unasea: mareaof: d'happiness: alegriaIt: Erawas: erathe: laDiada: Diadaa: unaspecial: especial

Ahir va morir Tina Turner i li dedicarem la nost

La Marta ha cregut convenient homenatjar la figura d'en Pep Guardiola i per aix

Comencem el programa escoltant la can

Coneixerem la hist

La Marta anir

La Marta homenatja un dels productors musicals m

La Marta ens recorda les can

La Marta ha preparat una nost

Comentem l'emissi

La Marta repassa les millors actuacions dels

La Marta Montaner rebrega cada dia l'escaleta del "Catalunya nit"

Decebuda i a punt de deixar la m

Un "set"

Un "set"

No hi ha tantes Cleòpatres a la història de la humanitat com robatoris als museus, és evident. Però és que de Cleòpatres n'hi ha vàries, però avui ens centrem en la bona, la més famosa, la que va canviar la història d'Egipte. Parlem de la Cleo que va tenir fills tant amb Cèsar com amb Marc Antoni. Com si li fes falta per governar el Mediterrani... Avui la Rocío ens parla més en profunditat sobre aquesta reina Egípcia i ho compara amb els robatoris a museus (sobretot per part de la corona britànica). La Marta entra més en profunditat en aquest tema dels robatoris i ens porta molts exemples, i exemples que no queden tan llunyans a la cultura catalana. Pareu bé l'orella que al·lucinareu.

Jednou z posledních oficiálních nahrávek Marty Kubišové v roce 1970 byla píseň ,Kde máš svůj dům‘. Státní bezpečnost ji nutila podepsat podporu normalizačnímu režimu výměnou za to, že pak zase bude moci zpívat. Když se jí v roce 1979 narodila dcera Kateřina, měla za sebou podpis Charty 77 a byla jednou z mluvčích iniciativy. „Chlapíka na STB jsem utřela, že teď žádné plány nemám, že budu mít dítě. Přitom jsem pilně komunikovala s chartisty,“ vypráví Kubišová.Všechny díly podcastu Seriál Radiožurnálu můžete pohodlně poslouchat v mobilní aplikaci mujRozhlas pro Android a iOS nebo na webu mujRozhlas.cz.

PRIMERO EL UNO... Min 0:00 Lo del stage Bikineros en Vizcaya, la liada en la Marta y la Skoda Titan Desert de AlmeriaHOY ESTO NO VA DE:Min 36:31 Hoy charlamos con Jesus organizador de la Asturias Challenge sobre los problemas que se pueden encontrar los organizadores de carrerasNUESTRAS MOVIDAS:Min 1:12:24 Mr.Bean, Los Caballeros de la mesa cuadrada, The Boys, Obi Wan, Monstruos marinos, The Act y Algo pasa con MaryMADRE, YO CONTROLO...CREOMin 1:29:16 Lo de la desquiciada y las verbenas (no de la paloma)

PRIMERO EL UNO... Min 0:00 Lo del stage Bikineros en Vizcaya, la liada en la Marta y la Skoda Titan Desert de Almeria HOY ESTO NO VA DE: Min 36:31 Hoy charlamos con Jesus organizador de la Asturias Challenge sobre los problemas que se pueden encontrar los organizadores de carreras NUESTRAS MOVIDAS: Min 1:12:24 Mr.Bean, Los Caballeros de la mesa cuadrada, The Boys, Obi Wan, Monstruos marinos, The Act y Algo pasa con Mary MADRE, YO CONTROLO...CREO Min 1:29:16 Lo de la desquiciada y las verbenas (no de la paloma)

Hovoří: Petr Šandera, Markéta Šanderová

Repassem amb la Marta Sànchez l’agenda per la propera quinzena de les biblioteques de Sitges, amb el tancament de diverses activitats de lectura, propostes musicals i una jornada sobre novel·la negra. La Marta també ens ha acostat algunes propostes lligades amb el Dia Mundial del Medi Ambient. Escolteu-la http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2022/05/31/bibl_31052022.mp3

Amb la Marta Sànchez repassem l’agenda de les biblioteques de Sitges, que circula entre hores del conte, exposicions i presentacions. La Marta també ha destacat el gran nombre d’infants de les escoles de Sitges que han visitat les biblioteques, i ha recomanat un parell de novetats. Escolteu-la http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2022/05/17/bibl_17052022.mp3

A dpagès són productors de porc ecològic de Mercat Arrels i expliquen a Ona Pagesa perquè van triar aquesta opció i les dificultats que comporta Marta Borràs és una de les responsables de dpagès i és la convidada d'aquest capítol d'Ona Pagesa. En una conversa amb el director d'Arrels, Josep Sucarrats, explica la gènesi d'aquest projecte familiar d'Olius (Solsonès) que es dedica a la producció de porc ecològic. La Marta i el seu company Martín, són el tàndem al capdavant d'una granja que té com a prioritat el benestar animal, per sobre fins i tot del que s'exigeix des de l'administració. El podcast es completa amb el Mapamundi Rural. La periodista Andrea Romera és la responsable d'explicar un projecte de Malàisia que a través d'un adhesiu vol evitar el malbaratament alimentari.

Amb la Marta Cub

Una conductora ha circulat borratxa en contra direcció i sense un pneumàtic a l'AP-7. La Marta se la ha creuat i ho explica al Balcó.

Una conductora ha circulat borratxa en contra direcció i sense un pneumàtic a l'AP-7. La Marta se la ha creuat i ho explica al Balcó.

Fue y sigue siendo reconocida en el mundo y por sus pares como “la voz de Latinoamérica”, la cantante más representativa del país, que dejó un legado marcado por su voz inigualable y su amor al arte. Como la Independencia argentina, Haydeé Mercedes Sosa nació un 9 de julio en San Miguel de Tucumán, pero de 1935. Su padre, Ernesto "Tucho" Sosa, la anotó como Haydeé Mercedes en el registro civil pero su madre, Ema del Carmen Girón, decía que lo hizo para no ponerle Marta Mercedes, como ella había elegido. La propia Mercedes lo explicaría: “Al final, puertas adentro las cosas son como las madres quieren y puertas afuera son como la gente manda. En mi casa definitivamente soy La Marta y para la gente, definitivamente soy La Negra”. Cuando tenía 14 años, Mercedes fue con sus compañeras de escuela a la radio LV12 donde se desarrollaba un concurso para cantantes desconocidos y ganó. Se presentó como Gladys Osorio para que su padre no la reconociera y siguió cantando en la radio hasta que la descubrió y, luego de insistencias del director de la radio, Don Sosa accedió a que Mercedes firmara su primer contrato. En 1962 lanzó su primer álbum, "La voz de la zafra" y, en 1965, su irrupción en Cosquín, contra el mandato de la organización, y el álbum de "Canciones con fundamento", consolidaron su afirmación de la canción social. El 20 de octubre de 1978, en “El Almacén San José”, de la ciudad de La Plata, Mercedes Sosa brindó su último recital antes de emprender el exilio que se extendió hasta 1982. La detuvieron en pleno recital junto a su hijo y su guitarrista Colacho Brizuela, debido a que interpretaron canciones "de protesta", en ese entonces censuradas por la dictadura cívico militar. Todas las canciones que versionó fueron inolvidables y, por citar alguna de ellas, mencionamos “Todo cambia”, que popularizó Violeta Parra; “Canción de las simples cosas”, de Armando Tejada Gómez y César Isella; “Oración del remanso”, de Jorge Fandermole, y tantas otras letras que en la voz de “La Negra”, como se la llamaba también, cobraban otro color. Tras un mes de convalecencia, Mercedes Sosa murió la madrugada del 4 de octubre de 2009 y fue despedida por una multitud en el Congreso de la Nación. Hoy le rendimos homenaje a partir de testimonios de aquel día, conservados en el Archivo Histórico de Radio Nacional.  

La veu és una de les eines més importants per la comunicació. Si no fos per la veu, no tindríeu el nostre podcast, us adoneu de l'important què és? Ens acompanya en aquest programa la nostra estimada, lloada, meravellosa Nat Renwick, la nostra amiga més guay. A Breaking Rius la Rocío ens porta el mur del Prat. Algú sap què són les fafuches? Doncs escolteu el programa per saber-ho. Per altra banda agraïm a la gent del Prat ser tan woke. El Toni ens porta els somnis de L'Oriol Gilibets, la Noelia Karanezi i en Modgi. "Lo imposible" però en plan tranquis, terroristes de l'ETA i atrapat en una rotonda. La Marta ens promet que avui no parlarà de capitalisme, ja vorem. La Marta ens parla de la veu en diferents cultures. Tot li sembla una merda, ens tornem anti hater, i parlem de la importància de la veu en els rituals Xamanismes i en la protesta social carnavalesca. Fa tant de temps que tracta saviesa antropològic-social que ja comença a citar-se a si mateixa. L'Ángel ens parla del doblatge però el més important el doblatge en català. On comença el doblatge? Quin és el seu origen? Finalment, en Ferran ens diu que Mercuri està calmadet i no està retrògrad, segons el nostre astròleg és bo. Queden pocs dies per acabar l'època Àries, però no se sap si la Tauro serà gaire millor...

Dia mundial de la diversió al treball. Sembla que hi ha persones que s'ho passen bé a les seves feines, les nostres col·laboradores no hi estan gaire d'acord. En qualsevol cas, aquest dia existeix i ens semblava de vital importància parlar-ne. La Rocío li està agafant el gustillo a parlar dels posts de Facebook del prat. Què ens explica la gent del Prat? Parlen de vacunar-se i parafrasegen quotes d'internet com bons boomers que són (mai deixen de fer els deures). El Toni se les fa venir bé perquè a la seva secció li càpiguen els somnis que li envien i que tinguin relació amb el tema setmanal. L'Ignasi Taltavull explica un somni raríssim que va tenir sobre dos fills seus que aparentment té, ni el mateix s'ho creu. Ens encanta la veu de l'Ignasi. L'Ainhoa Benages més que un somni té un malson descansi en pau el seu pare i la Beans PcPernils té un altre malson, però podria ser tan real com la vida mateixa. La Marta segueix en la seva línia temporal i ens parla sobre el capitalisme i la relació amb la feina. Cases rurals i dinàmiques de grup, n'heu fet mai cap a la vostra oficina?, i què tal? Terrible, oi? L'Àngel envia un missatge d'agraïment a totes les persones ens han regalat tant contingut audiovisual en aquesta època de pandèmia. A més, porta els millors westerns rodats al baix, concretament a Esplugues.

Sou de les que creieu que tots hauríem de passar un test psicotècnic per ser pares? Nosaltres cada vegada ens ho plantegem més i més. En qualsevol cas, avui en aquest capítol dedicat als nostres pares, la Rocío ens porta el Facebook del Prat de Llobregat, població que ens encanta tant com a la Rocío. Batudes policials, boomers incompreses i d'altres que creuen fermament en les fake news. L'Andrea ens porta el beef que es portaven els arquitectes catalans Josep Maria Jujol i Antoni Gaudí. Alumne i mestre, respectivament, enfrontats per l'amor al modernisme català. Que maco tot. La Marta, la nostra antropòloga de confiança, segueix una mica en la seva línia editorial i ens porta el concepte de paternitat i la figura del pare dins les tribus, la societat i el capitalisme. Les relacions paternofilials segueixen els mateixos patrons arreu del món? Spolier: no. L'Ángel ens parla de les colònies industrials catalanes (té tot el sentit del món, escolteu el programa i us sorprendreu de la capacitat del col·laborador de filar temes). Us recomana pel·lícules rodades a diverses colònies com "Fassman, l'increïble home radar", "olor de colònia" i "Anacleto agente secreto". En Ferran ens convida al seu pronòstic de l'horòscop que vigilem amb la lluna a bessons, que venen estímuls molt forts, oju. Entrem en època Àries, una època amb lluna plena i que pels mateixos Àries els suposa una època amorosa forta.

No us passa que... Dones

La síndrome de l'impostor és un fenomen psicològic en el qual la gent és incapaç d'internalitzar els seus assoliments, sobretot en l'àmbit intel·lectual i/o professional. No és una malaltia mental oficialment reconeguda, i no es troba entre les malalties descrites en el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals. El terme va ser encunyat per les psicòlogues clíniques Pauline Clance i Suzanne Imes en 1978 que primerament van observar el fenomen en una mostra de dones amb un alt grau d'assoliment professional. Aquest programa ve carregadet d'energia i molt coneixement. La Rocío ens porta el mur de l'Hospitalet el Llobregat, la població que no vol reconèixer que tot i ser Barcelona, hauria de formar part del Baix Llobregat. La Marta ens porta la seva anàlisi antropològica sobre aquesta síndrome i la noció neoliberal del fracàs (per entendre què vol dir això haureu d'escoltar el programa). La nostra nova col·laboradora Andrea ens porta l'arquiteTURRA del baix Llobregat des de la seva anàlisi no només física sinó històrica! Més dones a l'equip és sempre una boníssima notícia. En Ferran, qui encara no ha tornat del seu planeta, ens presenta com cada setmana la lectura de l'horòscop.

Entrevista a Marta Rojo, @psic.martarojo a Instagram. La Marta és psicòloga general sanitària, especialitzada en teràpia infanto-juvenil, trastorns del comportament alimentari i obesitat. Amb la seves aportacions, la Marta ens explica com afecta, a nivell psicològic, que un infant pateixi obesitat o sobrepès i ens deixa clar que el benestar emocional també és un pilar bàsic per a la salut. Punts que tractem a l'entrevista: - Factors psicològics que hi ha associats a l'obesitat infantil - Com afecta els afecta, en el seu dia a dia patir aquesta obestitat? - I en el futur? Tenir sobrepès de nen dificulta que de grans puguin tenir una vida sana emocionalment parlant? - Perquè no és bo utilitzar el menjar per premiar, felicitar o fer sentir bé als nostres fill/es? - Quin paper juga la família a l'hora d'aconseguir canvis que ajudin a millorar la salut dels més petits? - Són perilloses les xarxes socials quan parlem dels trastorns de la conducta alimentària? Com pot influir la publicitat en la conducta alimentària dels nens? - Com afecten les paraules o la manera de parlar sobre l'obesitat de les persones de l'entorn dels nens que la pateixen?

Blue Monday, una invenció més del capitalisme com el Nadal o el san valentí. Dins de la seva secció a Breaking Rius ens parlarà de la ciutat de Santa Coloma de Cervelló i el beef que es porten els seus habitants. La Marta ens proposa mirar un punt fix a la paret, que no ens deixem portar pel capitalisme i que si ens ve de gust estar tristos doncs ho estem. La nostra antropòloga preferida ens confessa que totes vam passar per una fase del Blue Monday durant el confinament de març. Com el vau viure vosaltres? Veu fer esport amb la Patri Jordán? L'Àngel ens recomana un recull de pel·lícules que giren al voltant de la temàtica de la tristor. Entre aquestes pelis destaquem ''Un monstre ve a veure'm'' de J.A. Bayona, ''La Soledad'' de Jaime Rosales, o el documental ''Bicicleta, cullera, poma'' de Carles Bosch. Ja teniu deures pel cap de setmana. La secció de l'Eli no ha quedat gaire resolta, però es causa de l'energia del Blue Monday. Si mai teniu un dia trist, us proposem que seguiu les passes de la gimcana de plans que proposem a Esculturals. Finalment, l'horòscop setmanal d'en Ferran ens il·lumina un cop més per preveure el nostre futur. Benvingudes a l'època Aquari!