Podcasts about despr

Avui Pedro S

La Carlota Freixenet ens porta llibres per no empipar-nos amb les festes majors. Despr

La música, protagonista del cap de setmana al programa de Sant Magí podcast recorded with enacast.com

Despr

Lluís Alejandre: la memòria viva d'un menorquí entre la història, la milícia i la marDel port de Maó a la cúpula de l'Exèrcit: un viatge vital de vuit dècades marcat per l'arrelament a la seva terra i el servei públic"Decidir és seleccionar; seleccionar és renunciar."Amb aquesta contundent màxima comença la conversa amb el nostre convidat d'avui, una d'aquelles figures que condensen la història recent de Menorca i d'Espanya. Parlem de Lluís Alejandre, un maonès de 84 anys (nascut el 1941) que ha recorregut el món com a militar i historiador, però que mai no ha perdut el cordó umbilical que el manté unit de forma visceral a la seva illa natal. Un home de trajectòria intensa que avui presideix la Fundació de l'Illa del Rei i que repassa, amb lucidesa i enyorança, el seu periple vital.El port de Maó com a mirall de la pròpia identitatSi fos un indret de Menorca, Alejandre ho té claríssim: triaria sense dubtar-ho el port de Maó. I no és una elecció casual o merament estètica, sinó profundament històrica i sentimental. Amb arrels familiars il·lustres —entre els seus antecessors hi ha la saga de pintors Hernández Sanz o constructors navals com els Monjo—, entén el port com el veritable motor que va situar Menorca al mapa del món.Des de la seva visió com a historiador, remarca com els britànics van saber valorar la importància estratègica d'aquesta rada natural per damunt d'altres rutes de cabotatge, traslladant-hi la capitalitat i escrivint la història moderna de l'illa. Aquesta passió per la mar i les arrels va ser la seva brúixola durant els llargs anys que va viure lluny de casa. Després de residir quatre anys a Amèrica, tres a França i voltar per mig planeta, l'enyorança de la terra es convertia en una constant. Trobar un altre menorquí a la Cinquena Avinguda de Nova York, com li va ocórrer amb el pintor Joan Ponç, era l'excusa perfecta per connectar immediatament amb la seva essència.Una vocació de servei nascuda de la muntanya i l'esportNet i fill d'advocats, a casa seva no hi havia cap antecedents militars directes. Tanmateix, la influència del pare d'un amic, a qui considerava un model exemplar, i un esperit actiu lligat a la muntanya i a l'atletisme el van portar a ingressar a l'Acadèmia Militar als 17 anys. El jove que feia voltes a l'illa a peu va trobar a la milícia una sortida per a la seva energia física i la seva disciplina.L'educació rebuda al col·legi de La Salle de Maó —un espai que recorda amb un orgull especial per la seva obertura i les seves instal·lacions esportives— va ser el fonament de la seva joventut. Anys més tard, visitant una escola de La Salle a Santiago de Cuba on havia estudiat Fidel Castro, Alejandre reconeixia amb emotivitat la mateixa estructura arquitectònica i l'esperit dels frares francesos que el van formar a la Menorca dels anys cinquanta.De la transició militar a la diplomàcia de pauLa trajectòria d'Alejandre és un fidel reflex de la transformació d'Espanya. Format durant la dictadura, quan el concepte de defensa era estrictament intern i de fronteres cap endins, va viure en primera persona la gran obertura cap a l'exterior amb l'arribada de la democràcia i l'ingrés a les Nacions Unides i l'OTAN.De la seva etapa inicial a les tropes de muntanya i deu anys als paracaigudistes —fent servei a la Península i al Sàhara—, va passar a l'Estat Major i a la diplomàcia internacional. Va participar activament en missions de pau en escenaris tan complexos com Nicaragua, El Salvador, Colòmbia o l'Havana. La seva brillant carrera el va portar a ser director de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, cap del Gabinet Tècnic del ministre Eduardo Serra a l'any 2000, capità general de Barcelona com a tinent general i, finalment, a culminar la seva professió com a cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra (JEME).Un recorregut vital completíssim que demostra que, per molt lluny que un viatgi o altes que siguin les responsabilitats assumides, les arrels maoneses sempre acaben marcant el camí de retorn a casa.

El 2001 fou un any intens per a la comissió de Festa Major que dirigia Joan Marsal. A partir d'una idea que Isidre Panyella reconeixia que Joan Marsal 'tenia ficada al cap' el 26 d'agost, acabat Sant Bartomeu, el pirotècnic sitgetà proposà un espectacle únic que no havia fet mai enlloc: la palmerada. 240 palmeres disparades en tres grups de 80, que ocuparen tota la llargada del passeig i que formaren una postal tan memorable com difícil d'abastar per la vista i les càmeres fotogràfiques. Del nostre arxiu sonor recordem l'entrevista que manteniem amb Isidre Panyella el 20 d'agost del 2001, dies abans d'un esdeveniment que fou molt aplaudit i que no s'ha repetit mai. Santa Tecla, en canvi, deixà un molt mal regust de boca. Un ruixat inoportú un cop sortida la processó, però amb el tabernacle del Sant encara dins de la Parròquia, provocà un munt de malentesos entre comissió i Ajuntament, que acabà amb la part inicial de la cercavila pels carrers, i la part final amb el Sant fent un petit recorregut pels voltants de la Parròquia, el que provocà crits i soroll al pas de les autoritats de tornada al temple. Trist i dolgut, Joan Marsal explicava l'endemà que els polítics havien de dedicar-se a la política i deixar fer a la comissió. Quedaven anys perquè arribés el protocol de Festa Major. L'entrada 25 anys després de la Festa Major de la palmerada i de la Santa Tecla de l’escridassada. Del nostre arxiu sonor, Isidre Panyella i Joan Marsal ha aparegut primer a Radio Maricel.

Carlota Freixenet ens porta llibres per no enfadar-nos amb les coses que estem perdent. Despr

Després d'uns quants mesos la Penya Barcelonista de Sitges ja disposa d'una seu social. La nova junta que encapçala Alfred Ruiz tenia com a un dels objectius poder recuperar el caliu social a la penya i en aquest sentit era del tot imprescindible disposar d'un local, com el que han pogut trobar, finalment, al Passeig Vilanova, a la primera planta del bar Nou Xampú. Així, el proper 27 d'agost, amb motiu del partit que el Barça jugarà contra l'Atlètic Club al Camp Nou, serà la primera ocasió en la que els culers sitgetans podran gaudir de la nova seu. La Penya també està treballant en la gala del seu 50è aniversari i ja té data de celebració. Serà el 25 de setembre a l'Hotel ME Terramar, on s'espera també la presència, no confirmada encara, del president del FC Barcelona, Joan Laporta. Poc a poc, la penya es va posant al dia i de tot aquest procés n'hem pogut parlar amb el seu president Alfred Ruiz i els membres de junta Josep Aracil i Guillem Escolà. L'entrada La Penya Barcelonista de Sitges estrena seu social i el proper 25 de setembre celebrarà el sopar de gala del 50è aniversari ha aparegut primer a Radio Maricel.

Emissió especial per celebrar el tancament de la nostra 14a temporada desde la Plaça del Mercat del Clot el dissabte 11 de Juliol del 2026. Començem amb la secció la “Rubenpedia” on el nostre amic Ruben Marquez ens porta la millor música. Aquesta vegada ens parla de Rory Gallagher. Seguidament conversem amb el fill del mític humorista Eugenio, el Gerard Jofra, qui ens parla de la vida, del que fa ara com a homenatge al seu pare, i ens va regalar uns acudits magnifics que van alegrar la Plaça del Mercat del Clot. Després, vem juntar als cinc periodistes del l'esport de Tv3, recent jubilats, l'Imma Pedemonte, el Jordi Robirosa, el Xavier Bonastre, l'Enric Vilalta, i l'Arcadi Alibès amb qui compartim una bonica conversa sobre la seva trajectòria, parlem de la jubilació, anècdotes, i el Guillem Serrano els porta un concurs sobre esports minoritaris que acaba amb una entrega de premis. I truquem al nostre amic aventurer, l'Enric Palà, que va iniciar en bici un camí de Manresa fins a Japó fa mesos i voliem coneixer on era i com l'anava. I per acabar el programa i tancar la temporada el Joan Camps va recitar el seu "Punt i Final" resumint el programa. Tot amb l'equipàs de sempre: el Joan Camps, el Guillem Serrano, el Sergio Sánchez i en el nostre amic Victor a la part tècnica, i patrocinat pel Mercat del Clot.

El Clos Cal Mateu a Santa Llocaia (Cerdanya) és la vinya la més altes d'Europa, situada a 1.315 metres d'altitud, amb 450 ceps plantats sobre un sòl granític.Nascuda el 1984 a iniciativa de René-Jean Camo, aleshores president de la Cambra d'Agricultura dels Pirineus Orientals, la vinya de Santa Llocaia va sorgir com a resposta a la desaparició de la vinya més alta d'Europa, arrencada a Suïssa per deixar pas a una estació d'esquí. L'objectiu: fer d'aquest clos comunal la vinya més alta d'Europa. Plantada en ceps blancs – moscatell de gra petit, chasselas i riesling – la vinya sempre ha estat mantinguda amb l'ajuda dels habitants. La collita, tardana i exigent, es realitza entre octubre i novembre, abans que les primeres gelades amenacin la qualitat del raïm. Després de quaranta anys d'implicació, la Cambra d'agricultura ha passat el testimoni a la Comenda Major del Rosselló. Des de 2023, aquesta confraria vinícola vetlla pel destí del Clos Cal Mateu.Aquest 31 de juliol s'ha presentat al museu de Cerdanya  a Santa Llocaia el vi de la 33a anyada del Clos Can Mateu . Més que una venda, la cita anual s'imposa com un homenatge al treball dels homes i dones que fan viure aquesta vinya fora de normes. L'oportunitat, també, de recordar el compromís de la Comanda Major del Rosselló per a la preservació i valorització dels vins del terrer.L'acte orquestrat per la Comanda Major del Vi del Rosselló i el seu gran mestre, Jean-Claude Estirac, ha donat lloc a l'intonització de nous membres a la confreria,  Seguida de la degustació i de la venda de vi, amb aquest any una novetat la producció de vinagre.Enric Balaguer

L'Ajuntament de Lloret ha arribat a un acord per renovar el conveni laboral del personal municipal, dotze anys després de la seva última actualització. Després de quatre mesos de negociacions, la proposta del Govern municipal va obtenir aquest divendres el suport majoritari de la Mesa Negociadora i permetrà actualitzar les condicions salarials i socials dels treballadors fins al 2031. La proposta va rebre els vots favorables d'Intersindical-CSC, UGT, USOC i una part del sindicat policial CSIF. En canvi, SIP-FEPOL i la resta de representants de CSIF van optar per no participar en la votació. Des de la USOC, la seva representant, Meritxell Marcos, ha valorat positivament el resultat de les negociacions i ha assegurat que “és un acord força equilibrat” que incorpora “moltes millores econòmiques importants per a tot el personal”. També ha destacat que el conveni permetrà impulsar la Relació de Llocs de Treball (RLT), un document del qual l'Ajuntament encara no disposa i que servirà per ordenar i valorar tots els llocs de treball. «Considerem que l’acord és força equilibrat i que respon a totes les necessitats, com a mínim d’una part de la plantilla.»Meritxell Marcos En la mateixa línia, la representant d'Intersindical, Pili Jiménez, considera que “ha estat un procés llarg i complex”, però que finalment “s'ha assolit un acord que beneficia el conjunt del personal municipal”. Segons el sindicat, el nou conveni incorpora millores econòmiques, especialment per a les categories professionals més baixes, així com avenços com la implantació de la carrera professional horitzontal. «Fa 4 mesos que negociem i finalment hem assolit un acord que beneficia el conjunt del personal municipal. Considerem que és un bon acord. La renovació del conveni incorpora millores econòmiques per tots els treballadors de l’Ajuntament.»Pili Jiménez En canvi, una part del sindicat policial CSIF rebutja l'acord. El seu representant, Òscar Garcia, assegura que cal continuar negociant perquè encara “hi ha queixes i carències que no s'estan recollint”. A més, considera que la votació no es va convocar respectant els terminis previstos i anuncia que impugnaran l’acord. «No hi ha hagut un consens ni un recull de les necessitats reals de la plantilla. Tenim queixes i carències que no s’estan recollint i hem de continuar lluitant per això.»Òscar Garcia També SIP-FEPOL va optar per no participar en la votació. El seu representant, Gabriel Romero, afirma que segons ells, «no hi ha hagut una voluntat real de negociació des de l’inici» i critica que els sindicats policials no van disposar del temps necessari per estudiar la proposta abans de votar. Per aquest motiu, assegura que el seu sindicat també impugnarà el conveni. «Creiem que no hi ha hagut una voluntat real de negociació i no ens sentim prou valorats.»Gabriel Romero Per la seva banda, el cap negociador del Govern, Alejandro Pérez, defensa que el nou conveni incorpora millores salarials per a tota la plantilla i també reivindicacions específiques de la Policia Local. En aquest sentit, destaca que s'han incrementat complements, la productivitat i les retribucions per festius i judicis. Pérez assegura que li sobta l'oposició d'una part dels sindicats policials, ja que, segons afirma, “hi ha moltes millores que es veuen reflectides per al conjunt de treballadors de la policia local”. «Parlant amb dades, al 2027 hi haurà millores econòmiques que en el cas de la policia suposen un increment respecte als altres de més de 2.500 euros.»Alejandro Pérez Són declaracions d’Alejandro Pérez, regidor municipal i cinquè tinent d’alcalde.

Avui dilluns informem que l'Ajuntament de Lloret arriba a un acord per renovar el conveni laboral del personal municipal, després de 12 anys sense renovar-se. Després de quatre mesos de negociació, l'última proposta presentada pel Govern municipal ha obtingut el vot favorable de la majoria dels representants sindicals, en la Mesa Negociadora celebrada aquest passat divendres al migdia. Amb aquest acord, el conveni es renovarà fins a l'any 2031 i permetrà millorar les condicions salarials i socials dels treballadors municipals. En la votació, la proposta ha rebut els vots favorables d'Intersindical-CSC, UGT, USOC i una part del sindicat policial CSFI. Per la seva part, els representants de l'altre sindicat policial, SIP-FEPOL, han optat per no participar en la votació. En parlem amb els representants sindicals i el regidor cap de la negociació. Altres temes d'interès: Superació: Coneixem el cas de l'Imran Belahsen, que practica la natació adaptada amb el Centre de Natació de Mataró i aquest estiu s'entrena a la Piscina de Lloret. Cinema: Una setmana més arriba una nova sessió de Cinema a la Fresca, aquest dimecres es projectarà “Jumanji”. En aquesta ocasió serà al barri de Can Carbó.

La lloretenca Roser Frigola explica que la maternitat va suposar un punt d'inflexió tant en la seva vida personal com professional. Després d'anys treballant com a optometrista, va decidir deixar enrere els horaris comercials per buscar un projecte que li permetés conciliar millor la vida familiar. Aquesta experiència l'ha portat també a replantejar-se els seus hàbits de consum i a apostar per un estil de vida més conscient, amb productes de la marca Ringana, especialitzada en cosmètica, higiene i suplements nutricionals. «Sempre he tingut inquietud emprenedora, i com en el meu sector s’havia de fer una inversió molt elevada, vaig fer un plantejament després de ser mare i vaig decidir començar amb Ringana.»Roser Frigola Frigola explica que abans de compartir el projecte amb altres persones va provar els productes ella mateixa. Assegura que els canvis que va notar a la pell, després d'haver patit un brot d'acne provocat per l'estrès quan tenia uns vint anys, van ser decisius per començar a recomanar-los al seu entorn. «Ringana és una empresa de cosmètica fresca, higiene i suplements nutricionals. Jo vaig notar un gran canvi a la meva pell d’ençà que vaig començar a fer ús dels productes.»Roser Frigola Alguns dels productes de Ringana. Tanmateix, defensa que qualsevol canvi important requereix informació i confiança. Per això anima les persones que estiguin valorant un nou projecte professional o un canvi d'estil de vida a informar-se abans de prendre una decisió i a no deixar-se frenar per la por. «Que facin el primer pas, que preguntin i s’informin sense cap compromís. Hi ha projectes més enllà del món físic al qual estem acostumats.»Roser Frigola I conclou que aquest canvi de xip, li ha permès poder conciliar una millor vida familiar sense deixar de banda la professional. «Aquest projecte m’ha permès poder estar amb la meva filla i alhora poder ser la Roser que no només és mare.»Roser Frigola Són declaracions de Roser Frigola. La podeu trobar a Instagram.

A partir d'aquest divendres i fins a finals d'agost, es durà a terme el cicle Música a Santa Cristina. Totes les actuacions seran a dos quarts d'onze de la nit. Els primers convidats són Elisenda Julià Quartet, que actuaran aquest divendres a dins de l'ermita. Després passaran pel cicle el Trio Boreas, Roger Padrós, la Barcelona Big Blues Band i Daniel Logorio. Segons Guillem Franch, soci de l’Obreria de Santa Cristina, d’aquests cinc concerts, tres seran a l’exterior, amb escenari a la plaça del Pi i davant de l’ermita mateixa amb tiquets per 25 euros, i dos a dins de l’ermita de Santa Cristina. Aquests dos últims amb un preu de 15 euros. «En aquesta edició a més de tenir concerts amb música clàssica, com sempre, també gaudirem d’un parell de concerts de jazz».Guillem Franch Un serà de petit format, cosa que el farà ser més íntim, i l’altre comptarà amb una big band de jazz amb més energia i intensitat. Com a novetat, a part de poder gaudir de propostes ben variades, hi haurà un concert en català de la mà de Roger Padrós, participant del Benidorm Fest que actuarà a la plaça del Pi el 14 d’agost. El primer concert que es farà, però, serà el d’Elisenda Julià Quartet, aquest divendres 31 de juliol davant de l’ermita i en un escenari més petit. Tocaran cançons estàndard del jazz de George Gershwin, Cole Porter i altres compositors americans. El quartet està format per un contrabaix, una bateria, un piano i la cantant; l’Elisenda. Tot en un entorn únic com és el de Santa Cristina. «Tenim un lloc idíl·lic davant del mar, l’ermita i aquell ambient que es crea amb els concerts als vespres d’estiu. Animo a tothom a què s’apunti perquè realment val molt la pena».Guillem Franch L’Obreria de Santa Cristina, a més d’organitzar la Festa Major, també és al capdavant d’aquest cicle, amb l’objectiu, diuen, de promoure la cultura lloretenca i la cultura general mitjançant música en directe. «Al final l’Obreria és una entitat cultural i el cicle és una de les activitats més importants que organitzem a l’estiu per promoure cultura, bona música i concerts en directe».Guillem Franch Les entrades es poden comprar com sempre físicament al Museu del Mar, i com a novetat, ara també en línia través del web de Música a Santa Cristina. Seran cinc concerts en total que s’iniciaran aquest divendres 31 de juliol i s’allargaran fins a finals d’agost.

El passat 18 de juliol la UE Sitges anunciava a través de les seves xarxes socials que Ernest Serra es faria càrrec del filial la temporada vinent. Després d'una complicada temporada en la que el segon equip va acabar patint més del compte per salvar la categoria, el club confia ara en l'experiència d'un entrenador que porta treballant molts anys en el futbol base. En aquest sentit, Ernest Serra seguirà com a responsable dels més petits futbolistes del club, amb l'afegit que ara afronta també el repte de fer-se càrrec d'un equip amateur que competirà en el grup 13 de la 3ª Catalana i que ja sap que el primer partit de lliga el jugarà a casa davant el Fàtima (19 setembre). Sobre el paper del filial Ernest Serra ho té força clar i sap que l'objectiu haurà de ser el de tenir un planter de joves jugadors que hauran d'estar preparats, si es dóna el cas, per poder donar el salt a categories superiors. La pretemporada per al filial de la UE Sitges arrencarà un cop passada la Festa Major. L'entrada Ernest Serra, nou entrenador del filial de la UE Sitges: «treballarem amb un planter jove amb l’objectiu de prepar-los per donar el salt, si es dóna el cas, a categories superiors» ha aparegut primer a Radio Maricel.

El passat 18 de juliol la UE Sitges anunciava a través de les seves xarxes socials que Ernest Serra es faria càrrec del filial la temporada vinent. Després d'una complicada temporada en la que el segon equip va acabar patint més del compte per salvar la categoria, el club confia ara en l'experiència d'un entrenador que porta treballant molts anys en el futbol base. En aquest sentit, Ernest Serra seguirà com a responsable dels més petits futbolistes del club, amb l'afegit que ara afronta també el repte de fer-se càrrec d'un equip amateur que competirà en el grup 13 de la 3ª Catalana i que ja sap que el primer partit de lliga el jugarà a casa davant el Fàtima (19 setembre). Sobre el paper del filial Ernest Serra ho té força clar i sap que l'objectiu haurà de ser el de tenir un planter de joves jugadors que hauran d'estar preparats, si es dóna el cas, per poder donar el salt a categories superiors. La pretemporada per al filial de la UE Sitges arrencarà un cop passada la Festa Major. L'entrada Ernest Serra, nou entrenador del filial de la UE Sitges: «treballarem amb un planter jove amb l’objectiu de prepar-los per donar el salt, si es dóna el cas, a categories superiors» ha aparegut primer a Radio Maricel.

Després del sotrac a l'última prova disputada, en què va haver de córrer amb molta febre, Daniela Guillén (Mequitec GASGAS Racing Team) encara les dues últimes proves amb moltes ganes de recuperar el liderat i aconseguir el títol de campiona del món. Recordem que a l'últim Gran Premi, a la Gran Bretanya, malgrat la febre, la pilot lloretenca, de 20 anys, va aconseguir dos podis molt valuosos que la situen a dos punts de la líder, Kiara Fontanesi. Reconeix que va ser molt dur pilotar en aquestes condicions, però els obstacles també li agraden i ressalta que ara el campionat es posa més interessant. “Ho vaig passar molt malament, amb molta febre, no podia dormir, i amb els nervis de no poder dormir i estar malalta, amb sis punts que tenia d'avantatge, estava una mica frustrada per perdre aquests punts que em salvaven una mica, però vaja, així es posa més interessant el campionat”Daniela Guillén Daniela Guillén durant l’últim Gran Premi (Juan Pablo Acevedo) L'objectiu segueix sent guanyar el Mundial. Daniela Guillén és optimista i, a més, reconeix que els dos circuits que queden, a Holanda i Austràlia, se li donen bé. Ara mateix té 139 punts i la líder, Kiara Fontanesi, 141. La lloretenca va pujar a una moto per primera vegada amb tres anys i sempre ha tingut clar que aquesta era la seva passió. “Vaig començar amb 3 anys, vaig pujar a la meva primera moto perquè a la meva mare li havien regalat una moto i vaig provar-la, després vaig començar a entrenar i vaig veure que això era el que m'apassionava”Daniela Guillén Al llarg de la seva trajectòria, Daniela Guillén ha hagut de viatjar molt i, fins i tot, ha passat temporades vivint fora de casa, per exemple va passar sis mesos a França, amb 15 anys va anar-se'n a Madrid o va estar al CAR de Sant Cugat. Un camí que ha estat possible, sens dubte, gràcies al suport de la mare. “La meva mare sempre ha estat allà, m’ha donat suport amb tot, des dels 6 anys, sortia de l'escola i em portava a entrenar. La veritat és que si no fos per ella, no sé on hauria arribat”Daniela Guillén Gràcies a tota la feina feta, treballant molt dur durant anys, Daniela Guillén ha aconseguit convertir la seva passió en professió, tot i que aquí és molt complicat poder viure d'aquest esport, sobretot sent dona. A més, considera que aquí hi ha poca afició en el món del motocròs, especialment femení. Per això es planteja, en un futur, anar a viure als EUA. “És difícil viure d’això i el fet d’estar en un món de nois i ser una noia costa molt més; a mi m’agradaria molt marxar als Estats Units, perquè allà ho viuen molt a ‘lo grande', com aquí el futbol”Daniela Guillén Tot i que el Mundial on corre ara és només femení, el fet de competir contra nois mai l'ha intimidat, tot i que és conscient que de vegades n'hi ha que no porten bé que una noia els pugui guanyar. “Jo he competit contra nois i hi ha de tot, n'hi ha alguns amb qui et portes millor i uns altres, pitjor; però jo vaig a la meva, a gaudir i, si els puc guanyar, millor”Daniela Guillén Al llarg dels anys, Daniela Guillén reconeix que ha hagut de renunciar a algunes coses per l'exigència de l'esport que ha escollit, però, tot i així, té clar que pilotar la moto és la seva feina i, més enllà d'això, sempre es dedica temps a ella mateixa.

Fluent Fiction - Catalan: A Sunny Picnic and New Friendships in La Cerdanya Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2026-07-26-07-38-19-ca Story Transcript:Ca: La llum daurada del matí il·luminava la cabana acollidora a La Cerdanya.En: The golden morning light illuminated the cozy cabin in La Cerdanya.Ca: Gemma es va despertar amb un somriure, envoltada per les muntanyes verdes i el cant dels ocells.En: Gemma woke up with a smile, surrounded by green mountains and the song of birds.Ca: L'Oriol i la Laia dormien encara, cansats després de la llarga caminada del dia anterior.En: L'Oriol and Laia were still asleep, tired after the long hike the day before.Ca: Però avui era un dia especial.En: But today was a special day.Ca: La Gemma volia organitzar un pícnic perfecte per a ells, una celebració per la seva estada.En: Gemma wanted to organize a perfect picnic for them, a celebration of their stay.Ca: El poble proper estava ple de preparatius per a la Festa Major.En: The nearby village was full of preparations for the Festa Major.Ca: Gemma sabia que allò era una oportunitat única, però també sentia una punxada de nervis.En: Gemma knew it was a unique opportunity, but she also felt a twinge of nerves.Ca: Sempre li havia costat parlar amb desconeguts.En: She had always found it hard to talk to strangers.Ca: Però aquest cop, va decidir que no deixaria que l'ansietat impedís el seu somni.En: But this time, she decided she would not let anxiety stop her dream.Ca: Va caminar fins al mercat de la vila, on les taules brillaven amb fruites i verdures fresques.En: She walked to the village market, where the tables glowed with fresh fruits and vegetables.Ca: Els colors i les olors eren hipnotitzants.En: The colors and scents were hypnotizing.Ca: La Gemma va agafar aire i es va apropar a una parada plena d'enciam, tomàquets i olives.En: Gemma took a deep breath and approached a stall full of lettuce, tomatoes, and olives.Ca: La venedora, la Mercè, la va rebre amb un somriure càlid.En: The vendor, Mercè, welcomed her with a warm smile.Ca: —Hola! Busques alguna cosa en concret? —va preguntar la Mercè.En: "Hello! Are you looking for something specific?" Mercè asked.Ca: Gemma va dubtar un moment, però després va respondre amb entusiasme:En: Gemma hesitated for a moment but then responded with enthusiasm:Ca: —Sí, m'agradaria organitzar un pícnic. Em pots ajudar a trobar els millors ingredients?En: "Yes, I would like to organize a picnic. Can you help me find the best ingredients?"Ca: La Mercè va riure i va fer un gest cap a les altres parades.En: Mercè laughed and gestured to the other stalls.Ca: —Per descomptat! Primer, agafarem un bon pa de pagès d'en Joan. Després, el formatge curat de la Maria és imprescindible. I si vols fer alguna cosa especial, pots intentar els nostres embotits casolans.En: "Of course! First, we'll get a good farmhouse bread from Joan. Then, Maria's aged cheese is a must. And if you want to do something special, you can try our homemade sausages."Ca: Amb cada suggeriment, la Gemma se sentia més segura.En: With each suggestion, Gemma felt more confident.Ca: Va seguir la Mercè per tot el mercat, aprenent sobre les especialitats locals i recollint els ingredients més frescos.En: She followed Mercè through the market, learning about local specialties and gathering the freshest ingredients.Ca: Quan la Gemma va tornar a la cabana, l'Oriol i la Laia ja estaven desperts, impressionats per la compra de Gemma.En: When Gemma returned to the cabin, L'Oriol and Laia were already awake, impressed by Gemma's purchases.Ca: Van preparar l'àpat i van caminar fins a la vora d'un prat ple de flors silvestres.En: They prepared the meal and walked to the edge of a meadow full of wildflowers.Ca: El picnic va ser un èxit: entre mos de pa i rialles, van gaudir d'un menjar deliciós i d'un paisatge majestuós.En: The picnic was a success: between bites of bread and laughter, they enjoyed a delicious meal and a majestic landscape.Ca: Més tard, els va sorprendre una processó de veïns. Els convidaven a unir-se a les festes de la Festa Major!En: Later, they were surprised by a procession of neighbors inviting them to join the Festa Major celebrations!Ca: Van ballar sardanes fins al vespre i van fer nous amics entre els habitants del poble.En: They danced the sardanes until the evening and made new friends among the villagers.Ca: La Gemma, radiant, va descobrir que compartir moments amb els altres era molt més ric que qualsevol preocupació.En: Gemma, radiant, discovered that sharing moments with others was much richer than any worry.Ca: Quan el sol es va posar, es van adonar que aquell dia havia sigut molt més que un pícnic.En: When the sun set, they realized that day had been much more than a picnic.Ca: Havia estat el dia en què la Gemma es va obrir al món, abraçant-lo amb nova confiança i alegria.En: It had been the day Gemma opened up to the world, embracing it with new confidence and joy.Ca: Es va prometre a si mateixa recordar sempre el valor de les connexions humanes i les oportunitats amagades a cada racó.En: She promised herself to always remember the value of human connections and the hidden opportunities around every corner.Ca: I així, sota les brillants estrelles del cel de Cerdanya, els nous amics celebraven junts, assegurant-se que la màgia d'aquella festa quedaria per sempre als seus cors.En: And so, under the brilliant stars of the Cerdanya sky, the new friends celebrated together, ensuring that the magic of that festival would forever remain in their hearts. Vocabulary Words:cabin: la cabanamorning light: la llum del matíhike: la caminadapicnic: el pícniccelebration: la celebracióvillage: el pobleopportunity: l'oportunitatnerves: els nervisstranger: el desconegutmarket: el mercatstall: la paradalettuce: l'enciamtomato: el tomàquetolive: l'olivavendor: la venedoraenthusiasm: l'entusiasmebread: el pacheese: el formatgesausage: l'embotitconfidence: la confiançameal: l'àpatmeadow: el pratwildflower: la flor silvestreprocession: la processóneighbor: el veísunset: la posta de soljoy: l'alegriasky: el celstar: l'estrellamagic: la màgia

Tornem a estar per aquí, al nostre espai natural, feliços de posar-nos els auriculars per compartir el setè episodi de Sin Expectativas. Després de construir els ciments i parets interiors, avui ens obrim a l’exterior amb el capítol «Àbrete a la vida, la aventura está fuera»: de què serveix fer tant de treball personal si […] L'entrada Sin Expectativas 3-7 | Obre’t a la vida ha aparegut primer a Ràdio Ciutat de Tarragona.

En aquest programa 667 de Font de Misteris continuam explorant la figura del diable i les seves múltiples manifestacions al llarg de la història i la tradició popular. Després del programa 666, dedicat a l'origen de la famosa xifra de la bèstia i a algunes suposades aparicions del Maligne, hem aprofundit en nous relats i episodis on el dimoni es converteixen en protagonista, entre la llegenda, les creences populars i els testimonis que han alimentat l'imaginari col·lectiu durant segles. #FontdeMisterisIB3

La revolució de l’oci nocturn a Lloret de Mar és el tema central d’un dels articles de l’últim número de la SESMOND, la revista anual de l’Arxiu Municipal de Lloret. Un article del doctor arquitecte i investigador Pol Esteve Castelló. Esteve se centra en la discoteca Revolution, que en obrir portes l’any 1969, va marcar un abans i un després a la costa mediterrània, i especialment a la Costa Brava. El sociòleg Mario Gaviria va observar que la inversió estrangera fa dues peticions concretes: una que hi hagi platges verges i l’altra que hi hagi un oci nocturn, per gaudir tant dels dies com de les nits».Pol Esteve Les platges ja hi eren, per tant, el que faltava era un oci nocturn consolidat, que si bé és veritat ja hi havia establiments com El Relicario, Istanbul, St. Trop i molts més, eren de dimensions més petites i funcionaven entre el que podia ser un bar musical i un espai de ball. «A Revolution sí que veiem que es constitueix una discoteca moderna amb un espai de ball amb música pregravada, amb unes instal·lacions de so que embolcallen la persona que balla i amb capacitat de 3.000 persones».Pol Esteve Un article que si bé parla d’aquesta relació entre desenvolupament d’oci nocturn i desenvolupament turístic, se centra específicament en la discoteca Revolution de Lloret, després que s’inaugurés l’any 1969, moment en què emprenedors locals, gent de Girona que tenia diners o havia fet diners en la indústria del suro al segle anterior, començaven a invertir en petits espais de ball que a la vegada portaven a inversions estrangeres per construir hotels i urbanitzacions. «Posant aquests punts conjuntament es pot veure que hi ha hagut una certa simbiosi entre el que és el desenvolupament de l’oci nocturn i el desenvolupament urbanístic hoteler i turístic de la costa catalana, Costa Brava i Lloret específicament».Pol Esteve Pol Esteve L’inici de l’oci nocturn de la Costa Brava, va coincidir, segons assegura Esteve, amb un augment d’arribada de turistes. «En aquest continu del que és la Costa Brava, sí que és veritat que a partir del 69 fins al 72, més o menys, hi ha aquest boom d’obertures de discoteques i conseqüentment, un boom turístic».Pol Esteve L'escrit tanca amb una reflexió sobre el paper del turisme. Pol Esteve defensa que, més enllà de les molèsties que sovint genera, també és una font de plaer i d'oportunitats. «Entenem la crítica i ara es fa servir aquesta expressió del turisme de borratxera, però hem de pensar també que als anys seixanta, aquests eren espais molt més transversals».Pol Esteve Espais que, segons explica, a l’estiu s’utilitzaven per als turistes, però durant l’hivern també els feien servir els locals per fer trobades i celebrar festes com el Carnestoltes o inclús balls de sardanes. «Eren llocs de trobada social on moltes persones van trobar parella. A partir d’aquests espais van arribar noves formes de relacionar-se amb el cos, amb els altres i d’entendre noves formes de música i de ball». Pol Esteve Si en voleu saber més, podeu llegir l’article complet a l’últim número de la SESMOND, la revista anual de l’Arxiu Municipal de Lloret de Mar.

Després de l'èxit de l'any passat, el Club Rem Es Vano organitza aquest dissabte la segona edició del bingo musical. I ho farà amb algunes novetats que, tal com apunta el president de l'entitat, Tomàs Rodríguez, milloraran l'experiència dels participants: es faran quatre bingos, en lloc de tres; hi haurà una pantalla gegant perquè la gent identifiqui més fàcilment quina cançó és; s’oferirà servei de menjar, a banda de begudes i l’espai serà més àmpli. «L’any passat ens vam quedar una mica curts d’espai i aquest any ho fem en el pàrquing de Sa Caleta, així que esperem que vingui molta més gent»Tomàs Rodríguez El funcionament és el mateix que un bingo normal, però en lloc de dir números sonen cançons, la qual cosa fa ballar al públic, que passa una bona estona. A més, es repartiran més de 6.000 euros en premis a les línies i bingos. «Tenim més de 70 patrocinadors i repartirem més de 6.000 euros en premis, estem contentíssims»Tomàs Rodríguez La música escollida serà molt coneguda i de totes les èpoques per atrapar tot tipus de públic. «Hi haurà cançons des dels anys 60 fins a actuals, no només volem que es mogui el jovent, sinó que també la gent gran balli i recordi les cançons de la seva època» Tomàs Rodríguez El bingo musical d'Es Vano s'ha programat per aquest dissabte, a les set de la tarda, a l'aparcament de Sa Caleta i s'hi espera la participació de més de 500 persones.

Bon dia a tothom, bona tarda o bona nit, però agafa el cafè, el tè o la llet d'avellana del Baix Camp. Aquest és l'Infopodcast setmanal de les vil·les de la comarca del Baix Camp amb coproducció amb la Xarxa de Comunicació Local, perquè conegueu tota l'actualitat de la comarca L'entrada Infopodcadst BXC | L’alcalde d’Ascó demana al govern espanyol que allargui la vida de les nuclears després de l’informe sobre Almaraz ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Després d'un diumenge vespre per oblidar... seguim amb els reculls dels millors moments de la temporada.

El pati de l'Erol acollirà la sessió de Cinema a la Fresca d'aquesta setmana. Serà amb la pel·lícula catalana Wolfgang, protagonitzada per un nen de deu anys que té un coeficient intel·lectual de 152 i trastorn de l'espectre autista. Després de perdre la mare, el petit Wolfgang es veu obligat a viure amb el seu pare, en Carles, a qui no ha vist mai. L'adult en té ganes i hi posa voluntat, però no és fàcil l'entesa entre tots dos. La regidora de Cultura i Festes, Vereda López, remarca que és una pel·lícula tendra, divertida i plena d'emocions, amb un missatge molt clar: cal comprendre les persones més enllà de les seves aparences.  «És un relat que emociona, que fa somriure i que ens recorda que cadascú té el seu propi talent i la seva manera única de brillar»Vereda López Sota la direcció de Javier Ruiz Caldera, el film compta en el repartiment amb Miki Esparbé, Jordi Catalán, Àngels Gonyalons i Anna Castillo. Wolfgang es podrà veure aquest dimecres, a les deu de la nit, al pati de l'Erol. Com sempre, l'entrada és gratuïta.

Bon dia a tothom, bona tarda o bona nit, però agafa el cafè, el tè o la llet d'avellana del Baix Camp. Aquest és l'Infopodcast setmanal de les vil·les de la comarca del Baix Camp amb coproducció amb la Xarxa de Comunicació Local, perquè conegueu tota l'actualitat de la comarca L'entrada Infopodcadst BXC | L'alcalde d'Ascó demana al govern espanyol que allargui la vida de les nuclears després de l'informe sobre Almaraz ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

podcast recorded with enacast.com

Notes Fa unes setmanes vam rebre la visita del papa, que va venir per beneir la torre de Jesús de la Sagrada Família, amb la qual el temple s'ha convertit en l'església més alta del món. La presència del pontífex, però, no va arribar pas lliure de polèmiques. En aquest episodi, el Joan i l'Andreu en comenten algunes i aprofiten l'ocasió per parlar de la seva relació amb la religió. Espectacle de llums, focs artificials i drons a la Sagrada Família Bonus El Joan i l'Andreu comenten la controvèrsia que va generar el fet d'impedir a un grup de cantaires de poder cantar "Els segadors" a l'acte de celebració que es va fer al temple. Transcripció interactiva i vocabulari Fes-te membre d'Easy Catalan i tindràs accés a l'ajuda de vocabulari, la transcripció interactiva i el bonus de cada episodi: easycatalan.org/membership Transcripció Andreu: [0:16] Bon dia, Joan! Joan: [0:17] Bon dia, bon dia! Andreu: [0:18] Estàs nerviós? Joan: [0:21] No. Andreu: [0:22] No? Joan: [0:22] Estic impacient. Andreu: [0:23] Impacient. Impacient, per què? Joan: [0:25] Per la setmana que ve, que serà una passada! Andreu: [0:28] Clar, la setmana que ve ja és el Campus. Potser molts dels oients que estan escoltant ara aquest episodi, doncs… ja estem en el Campus, perquè clar, cadascú escolta els episodis quan pot i quan vol, no? Joan: [0:40] Sí, sí, sí. Andreu: [0:41] Però sí, estem aquí a pocs dies de començar la quarta edició d'aquest Campus d'Estiu i farem moltes coses, moltes activitats, ja ho hem explicat. Mentrestant, aquesta setmana és l'última dels cursos de conversa, els cursos intensius, que també han estat tres setmanes, doncs… intenses, de parlar molt. Aleshores, si algú no ha tingut oportunitat, ocasió, no li anaven bé els horaris i no ha pogut apuntar-se a aquests cursos, com ho pot fer ara per practicar, aquests mesos que venen? Joan: [1:14] Sí, doncs nosaltres tenim una supersupersupereina, que és la nostra… en diem "membership platform", però al final és una web on pots accedir a tots els continguts que creem, no només al pòdcast, sinó també als vídeos, i hi han exercicis en el cas dels vídeos, en el cas del pòdcast hi ha la transcripció interactiva, hi ha un munt d'avantatges, no?, als quals poden accedir. I el meu preferit és Discord. Andreu: [1:42] Discord, sí, que ho hem explicat molts cops però, vaja, és on fem les xerrades, les hores de conversa, que… bé, a l'agost potser n'hi haurà menys, perquè farem vacances, però cada setmana hi ha hores de conversa disponibles per a tots els membres de la comunitat. Això també és un missatge que vull donar, perquè segur que hi ha membres de la comunitat que ens donen suport, i ens sembla superbé, o sigui, estem superagraïts, però que potser no han fet el pas encara de participar en aquestes xerrades. I jo vull reivindicar la utilitat d'aquestes hores de conversa, perquè és com si quedéssim per fer un cafè, però ho fem per videotrucada. Aleshores, és una hora de conversa espontània, on hi haurà sempre una persona (nadiua), un membre de l'equip, que dinamitzarà la conversa. I això, no ho sé, crec que és una estona molt relaxada en què parlem de tot i de res, i això, i podeu practicar el català. Joan: [2:43] S'hi pot venir d'oient, també, no cal… si no t'atreveixes, pots estar escoltant allà i poder a la tercera t'atreveixes a dir alguna cosa o… Andreu: [2:49] Sí, és veritat, a vegades hi ha persones, per exemple el Jan, que sempre s'hi connecta mentre està conduint, llavors, només escolta, saps? Es posa allà el mans lliures i escolta. Joan: [3:01] Doncs això, és molt útil i ens ajudeu a fer viable el projecte, o sigui que no hi ha excusa. Andreu: [3:09] I també, per a aquells que viviu a Barcelona, o a Catalunya i podeu acostar-vos a Barcelona, si sou membres de la comunitat podreu participar en les activitats que fem presencials. Joan: [3:19] Ah, vau anar al Museu del Disseny, oi? Andreu: [3:21] Sí. Això, clar… Joan: [3:22] Ah, i com va anar? Andreu: [3:22] Va ser el mes passat, però vam fer una activitat que va ser anar al Museu del Disseny de Barcelona, que jo no hi havia estat mai, a veure una exposició que es diu "Seny i rauxa. Notícia de l'arquitectura catalana", i és bàsicament una exposició sobre com… o sigui, com és l'arquitectura catalana a partir d'aquests dos conceptes del seny i la rauxa, que els hem explicat alguna vegada, però serien com l'ordre i el caos o… Joan: [3:51] I el desordre. Andreu: [3:51] La raó i l'emoció, no? Joan: [3:55] La disbauxa. Andreu: [3:57] La disbauxa, la rauxa. Doncs com aquests dos elements es combinen en el que ha sigut l'arquitectura catalana dels últims 100 anys, no? I llavors hi havia com plànols, molts plànols d'edificis, de cases, però també mobles… I hi havia coses que eren com molt racionals, no? Tot línies rectes, tot molt quadrat, molt funcional, etc., que això seria el seny, però també hi havia coses que eren totalment rauxa. Si tu et mires el plànol, per exemple, de la casa Milà, la Pedrera, allà no hi ha ni una línia recta, o sigui… Joan: [4:30] El Gaudí estava una mica volat. Andreu: [4:32] Sí. O de mobles, també hi ha mobles així noucentistes, que són tot línies corbes. Hi havia una taula que es deia "taula inestable", que es podia plegar de mil maneres i era com… no ho sé, una cosa molt rara. Sí, sí. I… Sí, va ser interessant. Joan: [4:50] I éreu gaires? Quants mecenes hi van anar? Andreu: [4:52] Doncs vam ser, en total… Havíem de ser deu i vam ser nou. Joan: [4:56] Nou! Andreu: [4:56] Sí. Joan: [4:57] Incloent-te a tu? Andreu: [4:57] Incloent-me a mi. Que això, potser algú pensarà: "Ui, que pocs". A veure, la comunitat és bastant més gran, però... Joan: [5:05] Nou és moltíssim! Andreu: [5:06] Sí, està bé. Joan: [5:07] A tu et sembla poc? Andreu: [5:08] Per mi és un grup, un nombre perfecte de persones, perquè amb un grup de 9-10 persones pots trobar lloc en un bar, no? Després nosaltres vam anar a fer un… vam anar prendre alguna cosa i vam anar a sopar. Llavors, sí, és un grup perfecte, allò… pocs i ben avinguts, doncs genial. Doncs això, si voleu participar en les converses en línia o les activitats presencials, feu-vos membres amb l'enllaç… Joan: [5:35] Easycatalan.org/membership. Andreu: [5:37] Perfecte.

Amb la periodista especialitzada en gastronomia i nutrici

Hem conegut una setmana terrible amb el gran incendi que va començar el dissabte 4 de juliol a Trevilhac i va ser finalment fixat una setmana després. Se va estendre al territori de Montalban, Rodés, Tarerac i Illa. Però va saltar la Tet i va envoltar Rodés per anar després vers Bulaternera, vers Vinçà, vers Illa, on va  fer destrosses, i va atacar ja les primeres muntanyes dels Aspres. En total són unes 5.000 hectàrees cremades dins el mateix sector que a l'agost del 2016. La crònica d'opinió del professor Joan Becat

Amb Toni Garcia Ramon repassem quatre pel

Aurora Carbonell assumirà la carpeta d'Habitatge, Turisme quedarà en mans del regidor Dani Martínez, Drets Socials passarà a Montse Garcia, David Martínez assumirà Educació i Cristina Guiu l'àrea de Platges. Més enllà de la nova redistribució d'àrees el govern assegura que no s'aturarà cap projecte estratègic i que la marxa de Verds en Comú Podem del govern no afectarà al dia a dia del municipi. La situació, assegura Aurora Carbonell, els ha sorprès i discrepen amb els Comuns pel que fa als motius. Tant ERC com SitgesGI hi veuen clau electoral i atribueixen la marxa dels Comuns a la negativa d'El Margalló a donar suport al relleu en l'alcaldia i per tant al no assoliment de la majoria necessària que facilités l'alcaldia a Carme Gasulla. Aurora Carbonell ha manifestat també que les condicions que El Margalló i Fets per Sitges van posar per a donar el sí al relleu i complir així el pacte de govern del 2023 eren, en alguns àmbits, inassumibles i fins i tot il·legals i feien referència a assumptes urbanístics. N'han parlat l'alcaldessa Aurora Carbonell i David Martínez, portaveu de SitgesGI. L'entrada Es presenta el nou cartipàs després de la marxa del govern dels Comuns que ERC i SitgesGI atribueixen a la negativa d’El Margalló al relleu en l’alcaldia ha aparegut primer a Radio Maricel.

Carlota Freixenet recomana una s

El passat diumenge 5 de juliol, i acompanyat per la seva família i un bon grup de sitgetans i sitgetanes, Esteve Ferré fou ordenat diaca de mans del bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Fra. Xabier Gómez. L'Esteve tanca, per tant, un llarg procés que ha finalitzat amb la seva ordenació diaconal. Aquest proper diumenge 12 de juliol, a les 19:30 h, Esteve Ferré celebrarà la seva primera missa com a diaca i espera poder estar acompanyat també per aquelles persones que, d'alguna manera o altra, han estat al seu costat al llarg de tot aquest camí. Un camí que començava a principis dels anys vuitanta, quan l'Esteve s'incorporava a la parròquia de la mà de Mn. Joaquim Comas. Esteve Ferré coneix tots i cadascun dels racons de la parròquia i quan li preguntem si Sitges és un poble de fe, la seva resposta és clara: "Sitges és un poble de fe, però cadascú de nosaltres la viu d'una manera diferent i aquesta fe la podem viure a través de les nostres festes i tradicions". L'entrada Després d’un llarg procés Esteve Ferré ha estat ordenat diaca: «Sitges és un poble de fe, però aquesta fe la podem viure a través de les nostres festes i tradicions» ha aparegut primer a Radio Maricel.

Despr

Notes A Catalunya hi ha gent de tot el món i de catalans n'hi ha repartits per tot arreu, però hi ha alguns països que tenen més connexions que d'altres, i aquest és el cas de Mèxic, que per raons històriques té molts vincles amb la cultura catalana. A l'episodi d'avui descobrirem alguns d'aquests enllaços juntament amb la Pamela, una comunicadora i gestora cultural que divulga fets i curiositats que entrellacen el seu país natal i el país que l'ha acollit. Som-hi! Susurros de México Segueix el perfil a Instagram: @susurrosdemexico L'expressió de la setmana "peti qui peti" ('tant sí com no', 'tant si plou com si neva', 'passi el que passi') "embolicar la troca" ('complicar les coses') Bonus La Pam explica com ho va fer per aprendre el català des de Mèxic, abans de venir a viure a Catalunya. Transcripció interactiva i vocabulari Fes-te membre d'Easy Catalan i tindràs accés a l'ajuda de vocabulari, la transcripció interactiva i el bonus de cada episodi: easycatalan.org/membership Transcripció Andreu: [0:16] Bon dia a tothom! Ja som al juliol i això vol dir que ja som a la segona meitat de l'any. Déu-n'hi-do, com de ràpid passen els mesos! En fi, des del gener han passat per aquí diverses persones convidades a parlar-nos dels seus projectes i de la seva relació amb el català. Vam tenir el Marc, ambaixador digital del Banc de Sang de Catalunya; el Kirill, creador de l'aplicació Wordbox per aprendre llengües; l'Enric Luzán, que fa la volta al món a peu i que, per cert, va rebre fa poc un premi com a millor creador de contingut en català de temàtica esportiva; també va venir la Fairlie, que treballa al Centre de Supercomputació de Barcelona, i l'Eloi i l'Arnau, del projecte Speak Catalan. La convidada d'avui és una persona de Mèxic, que ara viu a Catalunya, però que encara té un peu i mig cor, si més no, al seu país natal. Amb ella ens vam conèixer personalment l'any passat, a Barcelona, quan vam fer l'episodi en directe del pòdcast. Va venir al final de tot a xerrar amb la Sílvia i amb mi, es va presentar i ens va fer un petit regal amb alguns records de Mèxic. La conversa va ser breu, però de seguida ens va transmetre el seu amor pel seu país, així com pel país que l'ha acollit, Catalunya. Tant és així que va decidir crear un projecte de divulgació cultural sobre les connexions que hi ha entre aquests dos pobles. El projecte es diu Susurros de México, que podríem traduir el català com Xiuxiuejos de Mèxic, i que us animo a seguir a Instagram. Busqueu @susurrosdemexico, tot junt. Ara parlarem amb ella, però abans vull recordar que aquest juliol tornarem a fer un episodi del pòdcast en directe a Barcelona, a la llibreria Ona, i que hi esteu tots convidats. Ens faria molta il·lusió tornar a omplir la sala com ho vam fer l'any passat, així que reserveu-vos la data: dijous 23 de juliol a la tarda. Estigueu atents a les xarxes i a Discord per saber l'hora exacta i tots els detalls. Entrevista Andreu: [2:14] Bon dia, Pam! Pam: [2:16] Hola, bon dia! Andreu: [2:17] Bé, t'he dit Pam… o t'he de dir Pamela? Pam: [2:20] No, Pam em sembla fantàstic. Andreu: [2:22] Pam va bé, d'acord. Doncs, a veure, tu i jo ja ens coneixem, ens vam conèixer l'any passat, el 2024, a l'episodi en públic que vam fer… [2025.] Ai, 2025, perdona, sí, sí. 2025, a l'episodi amb públic, que vas venir a veure-ho i al final vam estar xarrant i ens vas donar alguns petits souvenirs o records de Mèxic. Pam: [2:43] Sí. Andreu: [2:44] Era un clauer, hi havia també unes llaminadures picants… Òbviament, picants. I això, i llavors, ens has anat compartint, des d'aleshores, contingut que fas tu a les xarxes, ara en parlarem, i ens vas proposar fa poc de venir aquí al pòdcast i parlar d'aquest contingut, o de les relacions entre Catalunya i Mèxic. Però abans de parlar del projecte, jo voldria coneixe't una mica més. Aleshores, per a més context, quan vas venir tu a viure a Catalunya i què t'hi va portar? Tenies alguna connexió familiar amb Catalunya? Pam: [3:19] (Bé), jo vaig venir a viure entre Mèxic i Catalunya des de 2024. Va ser una mica (lent), el procés, perquè vaig estar aquí tres mesos, després tres mesos a Mèxic, tres mesos aquí, tres mesos allà. Després ja vaig començar un procés de parella de fet, que és això el que em porta aquí a Catalunya, l'amor. Andreu: [3:37] D'acord. Pam: [3:37] I vaig estar ja més mesos aquí a Catalunya, però per a mi és com molt important sentir que tinc un peu a casa de Mèxic i un altre peu a casa de Catalunya, no? Andreu: [3:49] I encara estàs vivint entre un país i l'altre, o estàs més a Catalunya, ara?

La comunitat veneçolana a Sabadell es bolca amb el país després del doble terratrèmol

Despr

Continuem amb la tert

Hem parlat del valor de la natura amb Marc Palah

Després de la roda de premsa pel canvi de nom del departament, Nicolas Garcia, primer vicepresident del departament i Jaume Pol, conseller departamental de la circumscripció del Vernet, han acceptat testimoniar a Ràdio Arrels. 

Després de la roda de premsa pel canvi de nom del departament, Nicolas Garcia, primer vicepresident del departament i Jaume Pol, conseller departamental de la circumscripció del Vernet, han acceptat testimoniar a Ràdio Arrels. 

Entrevistem Natxo Tarr

Despr

A la secci

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la Guerra de les Malvines, el conflicte que va enfrontar l'Argentina i el Regne Unit entre abril i juny de 1982 pel control de les illes Malvines, a l'Atlàntic Sud. L'Argentina les va ocupar inicialment, però el govern britànic de Margaret Thatcher va enviar una flota per recuperar-les. Després de combats navals, aeris i terrestres molt intensos, les forces argentines es van rendir el 14 de juny de 1982. La victòria britànica va reforçar Thatcher, mentre que la derrota va accelerar la fi de la dictadura militar argentina. Amb Adrià Hernando.

Notes Hem arribat a 40.000 subscriptors a YouTube, cosa que ens fa molt feliços. Qui ho hauria dit, aquell 2018, quan vam començar amb poc més que un mòbil, gens d'experiència i molta il·lusió. Però el que ens fa molt contents també és estar en contacte amb vosaltres en el dia a dia, com ara al Club de Lectura, i anar descobrint plegats algunes particularitats del català. Encara queden algunes places lliures per al Campus d'Estiu. No t'ho pensis gaire! Transcripció interactiva i vocabulari Fes-te membre d'Easy Catalan i tindràs accés a l'ajuda de vocabulari, la transcripció interactiva i el bonus de cada episodi: easycatalan.org/membership Taller de llengua Alguns participants del Club de Lectura han identificat certs usos de paraules com "res" i "pas". Sabies que no sempre són partícules de negació? Bonus L'Andreu explica com ha anat el petit "retir espiritual" que va fer la setmana passada. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Joan! Joan: [0:16] Bon dia, bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] Escolta, primer, hem de celebrar una fita. Joan: [0:21] Ah, sí? Quina? Andreu: [0:22] Sí, i és que acabem d'arribar a 40.000 subscriptors a YouTube. Joan: [0:26] Uaaah! T'ho imagines? T'ho imaginaves, això, quan vam començar? Ostres! Andreu: [0:32] No. No, no… Joan: [0:34] 40.000, eh? Andreu: [0:35] És que, no sé, òbviament hi ha creadors de contingut i influenciadors, jo crec que nosaltres no som influenciadors, però sí creadors de contingut, que tenen molts més subscriptors i seguidors, no?, però dintre del… com es diu això?, del panorama català, 40.000 subscriptors no és poca cosa. Joan: [0:53] No, és molt! Jo crec que fora de canals institucionals o tipus de TV3 i coses així, devem ser… clar, cantants, també música… potser no, però fora de la música i els institucionals, top 10 segur. Andreu: [1:08] Doncs, enhorabona! Gràcies per seguir-nos a tots els que ens seguiu a YouTube, i, clar, potser hi ha oients del pòdcast que no han vist mai un vídeo nostre. Joan: [1:17] O oients que ens escolten des de YouTube. Andreu: [1:20] També. Aleshores, sapigueu que, a part d'aquest pòdcast, fem també vídeos diferents. No són vídeos del pòdcast, sinó altres tipus de vídeos. Vídeos d'entrevistes al carrer, alguns vídeos explicatius d'algun tema… no sé, cultural o lingüístic. I vaja, que és un canal amb 40.000 subscriptors. Joan: [1:40] Sí, sí, sí. Mare meva, mare meva. Ué! Andreu: [1:44] Heu d'entrar a youtube.com/EasyCatalan. Joan: [1:47] Exacte. Andreu: [1:48] I allà trobareu tot el catàleg de vídeos, que ja són més de... Quants n'hem fet, ja? Joan: [1:53] Molts, eh? Ja devem estar a prop de 200, perquè quan vam començar no publicàvem al nostre canal propi, publicàvem al canal d'Easy Languages. Allà potser en vam fer uns 20, no sé si hi va arribar. Després, al nostre canal en devem tenir uns 170, i directes potser en tenim 15 o així, o sigui que segurament ja superem els 200, amb els directes. Andreu: [2:13] Déu-n'hi-do. Doncs això, allà teniu molt més contingut fet per nosaltres, i si sou membres de la comunitat, també trobareu exercicis relacionats amb cada vídeo i llistes de vocabulari que us permetran… doncs aprofundir una mica més en l'aprenentatge després de mirar un d'aquests vídeos. Joan: [2:33] Exacte.

Despr

Els EUA anuncien un bloqueig a l'estret d'Ormuz. Despr