Podcasts about despr

Despr

A Lloret de Mar acabem el 2025 que, sobretot, ha estat marcat per la fi de la sequera, sobretot a partir del març amb precipitacions freqüents, en alguns casos abundants. Va ploure allà on més falta feia, als embassaments o a les capçaleres, especialment a les conques internes. Per tant, s'ha dit adéu a la sequera pel que va a les reserves, segons el meteoròleg Xavi Segura. Però també ha anat plovent. Ha estat un any que la pluja ha anat caient aquí, no de forma regular, durant tot l’any, però sobretot durant part de la primavera i especialment durant el segon tram de la tardor, inici de l’hivern. La pluja ha fet acte de presència a la Selva Marítima al llarg del 2025. No ha estat un any amb pluges extraordinàries a la comarca. Amb més de 530 litres per metre quadrat caiguts a Lloret, una mica per sota de la mitjana. Després de 3 anys de saquera, és “una bona quantitat“, segons Xavi Segura. Pel que fa a les temperatures, hem estat per sobre de la mitjana un any més. Per tant, ha estat un any càlid novament, amb un juny i juliol especialment calorosos. També a l’agost va haver-hi una onada de calor important. Una part del juliol va refrescar més, però va ser un estiu sobretot molt i molt càlid. Aquesta tendència sembla que tindrà continuïtat de cara a aquest 2026. Tot i això, hem de dir que, a part del novembre i la segona part del desembre, han estat temperatures més normals per les dates o fins i tot inferiors. Tot plegat són, però, excepcions en un context de crisi climàtica i d’escalfament global.

La cavalcada dels Reis d'Orient a Lloret de Mar comptarà el proper 5 de gener amb 200 persones entre associacions, colles de Carnaval, grups de teatre i voluntaris. Es multiplica el nombre de participants, amb la voluntat de fer una desfilada el més espectacular possible, amb carrosses i vestuari renovat. La regidora de Festes, Vereda López, assenyala que “ho hem preparat amb il·lusió, hi ha molta feina, amb més participants, és el moment més màgic de l'any”. Ses Majestats els Reis d'Orient arribaran per mar, el proper 5 de gener, mentre que la seva tropa reial ho farà per les escales del camí de ronda de la Roca d'en Maig. Una de les novetats de la cavalcada -de temàtica relacionada amb la Mar Mediterrània– és que inclou una colla que recollirà els xumets dels infants, a més d'una nova carrossa dedicada als avis i àvies. Ivan Soriano, el director artístic de la desfilada, subratlla que és “una cavalcada feta amb gent de Lloret per a la gent de Lloret, la cavalcada és per als infants”. El recorregut de la Cavalcada s'iniciarà cap a les 18.30h, en direcció al Museu del Mar. Després, cap a les 19.30h, es podrà gaudir d'un videomapping a l'Ajuntament, amb els dibuixos dels infants de les escoles de Lloret i, tot seguit, Ses Majestats arribaran a la Casa de la Vila, on rebran el pa i la sala i faran el seu discurs a tots els assistents. Una vegada hagi acabat el discurs, a les 20h, els Reis recolliran les cartes dels infants als trons reials, que estaran situats a l'inici del passeig Jacint Verdaguer. Com altres anys, hi haurà una zona reservada per a persones amb diversitat funcional, al costat del Museu del Mar. Abans, el proper divendres 2 de gener, a la plaça del Carme, hi haurà el carter reial per recollir les cartes dels nens i nenes de Lloret. Serà a la tarda, de 17a 19h, i a més hi haurà una xocolatada amb xurros.

La celebració de la COP30 i el desè aniversari dels Acords de París ofereixen una ocasió clara per fer una mirada crítica sobre els compromisos assumits i els resultats obtinguts.

Bon Nadal a tots, estimats oients (o com dirien a qualsevol escola de Gràcia amb pedagogies alternatives per no ofendre ningú tot i que l'alumnat sigui 100% blanc i europeu, bon solstici d'hivern). Després d'aquests dies de menjar ostentosament sense cap mena de sentit fins a tenir diarrea, de fingir que et fa il·lusió el jersei nadalenc que t'han regalat i de trobar a faltar la sequera perquè no veiem el sol des de fa dues setmanes, arriba el moment que tots esperàveu. I no, no ens referim al Cap d'Any i tota la nostàlgia i depressió que suposa saber que ets un any més vell i continues tenint una feina que no t'omple, sent pobre i vivint en el millor dels casos independitzat en un pis de merda. Ens referim al ja tradicional Episodi Especial de l'Arrabassada que fem en aquestes dates. Ja ho vam dir l'any passat, la paraula “especial” és l'excusa per treballar una mica menys i per fer un programa més murri, trapella, gamberro i tots els noms de bars caríssims de l'Eixample que se us puguin acudir. Què farem avui? Doncs repassarem una mica per sobre tot el que ha passat aquest 2025 (notícies, polèmiques, dades, etcètera) de la mateixa manera que ho faria qualsevol cunyat en qualsevol dinar familiar d'aquests dies però sense desitjar la tornada de Franco. I després? Doncs les seccions també tradicionals de finals d'any, és a dir: el Carrusel Cuñativo de l'Iñaki, el top 10 de coses ridícules que fan els votants del PSC amb el rànking de la tollamenta i la charca de l'Oriol i, per acabar, el Marc organitzarà la votació de l'Arrabassat de l'Any. Les parts: 0:00 - Intro 8:48 - El resum del 2025 10:56 - Donald Trump 22:31 - La puta Renfe 24:48 - Els greuges del català 34:35 - L'apagada general 37:53 - La PSOE 40:45 - La part dels argentins 45:34 - El Futbol Club Barcelona 52:03 - Ricard Ustrell 55:07 - Les notícies breus 1:02:23 - El Tomb 1:18:06 - La secció del Marc 1:37:04 - La secció de l'Oriol 1:52:31 - La secció de l'Iñaki 2:03:27 - Comiat

Benvinguts al "Generaci

La Mayka Navarro actualitza la investigaci

El segon programa "Todas las huellas importan" no ha sigut plat de bon gust; tot va començar amb l'aparició de tres gats morts per enverinament, però hui dia són 17, pràcticament tota la colònia felina, situada prop de l'ermita de Benifairó de les Valls. Després de la intervenció de Seprona, Ajuntament de Benifairó de les Valls i Patrulla Animal de la Vall de Segó, els animals s'estan analitzant per a saber que tipus de verí pot ser. Si la defunció dels felins han sigut motivats per tirar verí, el causant corre risc de pena de presó i econòmica. A continuació, podem escoltar la veterinària Susana Vidal.

Tema del dia Alguns de vosaltres ens heu enviat fotos dels vostres tions. Moltes gràcies!!! I moltes gràcies a tots els oients que ens heu fet confiança durant aquest any i els anteriors. En aquest episodi repassem les paraules més representatives de l'any 2025. Som-hi! Apunta't als cursos de català d'Easy Catalan! (https://classes.easycatalan.org/) Vídeo d'Easy Catalan sobre Nadal (https://youtu.be/xJrrPobVn3U?si=8V4fiWyXCbApww_6) Bonus Comentem les dades més sorprenents del nostre Wrapped Spotify 2025. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Joan! Joan: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] Bon Nadal! Joan: [0:19] Bon Nadal, bon Nadal. Andreu: [0:20] Avui coincideix que publiquem l'episodi justament el dia de Nadal. Segurament no ens escoltarà ningú, avui. Joan: [0:29] Espero, espero. Andreu: [0:32] Clar, la gent… bé, no tothom, perquè assumim que tothom celebra Nadal, però en realitat, mira, l'altre dia a Discord hi havia una persona de Turquia, doncs allà, suposo que hi ha cristians que celebren Nadal i d'altres que… tota l'altra part, no?, musulmana o d'altres ètnies, d'altres religions, que no el celebren. Joan: [0:51] Saps que em fa molta gràcia? És que ara m'has fet pensar que la meva neboda, la Magalí, em va preguntar abans d'ahir: "I per què hi ha gent que posa 'bones festes' en lloc de 'bon Nadal'?" I jo: "Tu saps què és la religió?" I diu: "No". I dic: "..." Andreu: [1:10] Doncs ja t'ho ensenyaran a l'escola, no? Joan: [1:12] No, no, em diu: "És una assignatura". Em va dir això. Però ella no ho fa, saps? Em va dir: "És com el contrari de tutoria", dic: "…" Andreu: [1:21] "El contrari". Joan: [1:23] Bé, no ho sé, perquè hi ha com llocs que fan ètica, tutoria o religió. Andreu: [1:28] "Tutoria", què és "tutoria", a l'escola? Joan: [1:31] Tutoria és com una mena de diàleg, no?, entre els professors i els alumnes. No ho sé, no m'ha acabat de convèncer mai, no ho sé. Andreu: [1:39] És com una hora setmanal, no?, o no sé si era setmanal o que es fa cada dues setmanes, en què es parlen coses de… doncs com està tothom, com va... és com tenir un espai, una estona, per parlar amb el professor, per saber si tot està bé, si algú necessita ajuda amb alguna cosa... Bé, jo ho recordo així. Joan: [2:00] Sí, sí, sí, potser sí. O sigui, que era una conversa, segur. Andreu: [2:03] Bé, a veure, avui és Nadal, per tant, avui és el dia que es fa cagar el tió. Ja vam parlar del tió en l'episodi anterior i vam demanar que compartissin, els membres de la comunitat, tions, o sigui, les fotos dels seus tions al xat, no?, al Discord. Joan: [2:19] Sí. Andreu: [2:19] Ens han arribat algunes fotos, que són... bé, que les volia comentar, perquè n'hi ha una, sobretot, la de l'Armando. No sé si l'has vist. Joan: [2:27] Sí, és curiosa, sí. Andreu: [2:29] Clar, l'Armando és professor de primària a França i va fer un tió, o el van fer els alumnes, vaja, amb paper. O sigui, està fet amb paper maixé i cartolina, suposo. I l'altre dia, a la xerrada del dilluns, em va ensenyar un vídeo dels nens fent-lo cagar i de com va quedar al final. Clar, és com el tió versió pinyata. Joan: [2:52] Clar, versió pinyata. Sí, sí, sí. L'altre dia, un conegut que tinc que és belga, dic: "Saps quina és la... Coneixes la tradició del tió?" I quan l'hi vaig explicar, em diu: "És com una pinyata, no?" I dic: "Mmm..." Andreu: [3:05] Doncs el de l'Armando, sí, és el tió versió pinyata. Després hi ha el tió del Michal. El Michal és... No estic segur si pronuncio bé el seu nom. És un nou membre de la comunitat, és de la República Txeca, que estudia Filologia Catalana a la Universitat de Brno. Joan: [3:21] Una salutació a tots els que estudien Filologia Catalana a Brno, perquè tenim un munt de fans, eh?, allà. És increïble. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Va començar sota el paraigües del seu pare, i ara deixa el testimoni al seu fill Jordi, que ja ha estat treballant amb ell els darrers onze anys. Salvador Paretas, la segona generació de la família dedicada al món del taxi, es jubila després de 35 anys al volant i una carretada d'anècdotes, en un Sitges que genera més demanda ara que fa tres dècades enrera. Amb en Salvador hem recordat part d'aquesta llarga història que ha fet molts quilòmetres. L'entrada Salvador Paretas es jubila del taxi després de 35 anys. Pren el relleu la tercera generació de la família ha aparegut primer a Radio Maricel.

L'Ajuntament de Lloret de Mar ha posat en funcionament l'OAC360 Social, un recurs pensat per facilitar i agilitzar les consultes i gestions administratives relacionades amb l'àmbit social. El servei neix amb l'objectiu d'oferir una atenció més ràpida, eficient i propera, tant presencial com a distància, i esdevé una eina clau per a totes les persones que necessiten informació o assessorament en matèria de benestar. El regidor de Benestar i Família, Alejandro Pérez, assenyala que amb aquesta iniciativa s'acaba amb un problema històric del departament. “Amb aquest servei acabem amb una problemàtica històrica del departament que no podíem permetre, perquè un departament com aquest necessita poder atendre les persones com pertoca i en el moment que pertoca”Alejandro Pérez Un grup de professionals del sector social s'encarreguen de contestar els usuaris, orientar-los i ajudar-los a fer els tràmits pertinents. La seva funció principal és resoldre directament gran part de les peticions administratives, i quan calgui, derivar els usuaris a una entrevista amb les professionals de l'àrea, a través del servei Truca'm. “És un servei 360 perquè pots acabar amb la necessitat de fer un tràmit i, en cas que no pugui ser així i necessitis una cita amb una professional, et poden donar hora”Alejandro Pérez D'aquesta manera, es dona suport a tràmits i consultes vinculades a dependència, discapacitat, habitatge, empadronament i altres gestions relacionades amb Serveis Socials. El servei forma part del projecte Lloret al teu costat, orientat a millorar l'acompanyament ciutadà i a fer que les gestions municipals siguin més properes, accessibles i resolutives, incorporant canals digitals com a via efectiva de comunicació i tramitació. El regidor considera que era imprescindible tirar endavant aquesta iniciativa.   “Després de fer una escolta activa amb les professionals, t'adones que la burocràcia ha fet que es perdi l'essència de la seva feina”Alejandro Pérez La ciutadania pot contactar amb el servei OAC360 Social, al telèfon 872 22 46 00 o al correu electrònic oac360social@lloret.cat. Cal destacar que s'ha ampliat l'horari, que ara és de 8 a 15 hores. El nou servei està en funcionament des del 15 de desembre i ja ha rebut unes 280 consultes, de les quals totes han ateses, excepte una, en què s'ha hagut d'activar el servei de Truca'm.

Despr

Steeve rencontre Benjamin Després-Morin qui vient nous annoncer la création d'un nouveau circuit de courses de descente au Québec en 2026. Benjamin nous raconte un peu son parcours et les circonstances qui l'on menées a s'impliquer dans ce projet ambitieu qui proposera 11 courses dans différents centres du Québec. Nouveaux centres, redécouvertes d'anciennes pistes oubliées, courses pour enfants et prix attrayants, Voilà une combinaison qui va faire jaser les cyclistes en 2026. Bonne écoute!

Despr

El ple extraordinari sobre l’estat del municipi ha estat un intercanvi de retrets entre l’equip de govern del PSC i l’oposició de Junts, Tots, ERC i Sumem. Mentre els socialistes han defensat la feina feta al llarg del 2025, els grups de l’oposició han coincidit en criticar que no hi ha lideratge ni gestió. D’entrada, l’alcalde Lamelas (PSC) ha destacat que, en ocupació turística, el mes de setembre ha estat “el millor de la temporada” i ha recordat els 85 milions d’euros que ha invertit el sector privat aquest any a Lloret. Ha afegit que estan organitzant activitats al llarg de l’any, com les de Nadal, per desestacionalitzar, a més de rebre una subvenció de més de 600.000 euros per renovar equipaments esportius, com el tartan de les pistes d’atletisme, el camp de futbol i la tanca del camp del Molí. Adrià Lamelas també ha recordat que aquest any han inaugurat l’amfiteatre dels Jardins de Santa Clotilde, el bon ritme de les obres de la residència a Can Buch o la reforma prevista a l’estació d’autobusos. Jordi Martínez (Junts), com a cap de l’oposició, qualifica el 2025 “d’un altre any perdut a Lloret, per la paràlisi i l’alcalde incapaç de liderar l’Ajuntament”, a més d’assegurar que l’estiu ha estat “caòtic”. També destaca que han augmentat la venda de droga al carrer. Jordi Sais (Tots) considera que “hi ha desgovern intern”i posa com a exemple que no s’aprova el pressupost del 2026 mentre que es queixa que l’estalvi de 7 milions d’euros respecte del 2024 són “inversions no executades”. Albert Ferrández (ERC) creu que és “molt greu la situació de bloqueig de l’Ajuntament” en no aprovar-se les ordenances fiscals ni el pressupost i demana a l’alcalde que se sotmeti a una qüestió de confiança. Lara Torres (Sumem) afegeix que “Lloret continua amb problemes d’habitatge o d’accés a serveis bàsics”, a més de queixar-se que hi ha “projectes clau encallats com el mercat o la residència de la gent gran”. Sobre aquest últim, Torres s’ha mostrat preocupada per què a hores d’ara, en la recta final de la construcció de l’equipament, “no sabem la gestió ni els serveis per als usuaris”. Coque Hernando (Vox) ha volgut ser positiva en destacar que la feina feta ha estat fruit de govern i oposició, tot i criticar les ocupacions de pisos i la manca de neteja. Fede Guich (dels ‘comuns’, a l’equip de govern) ha exposat la feina feta al 2025 de les àrees de Relacions Laborals (36 persones ateses), OMIC (més de 2.000 consultes), OIAC (més de 31.000 usuaris atesos) – en què es detecta casos de frau en el padró i s’obren 42 expedients-, del SOM, del Teatre (en què s’estan recuperant el nombre de lloguers) i la subvenció de més de 600.000 euros per renovar equipaments esportius. També ha demanat que es renovi la tanca de la pista multiesportiva del barri de Can Ballell. Alejandro Pérez (PSC) ha respost a les crítiques en assegurar que “tot i el que diu l’oposició, s’han fet les coses bé com inversions en via pública, parcs, educació o luminària”. Després d’un breu recés, s’ha iniciat el ple ordinari del mes de desembre, en el qual s’ha donat compte que es prorroga el pressupost del 2025. El regidor d’Hisenda, Carlos Costa, explica que el motiu és que “es continua negociant el pressupost del 2026” i afirma que és una pràctica habitual en altres ajuntaments i el de Lloret. En la mateixa sessió, s’ha decidit suspendre la tramitació durant un any de llicències per a la implantació d'un heliport a Lloret de Mar, davant l’interès d’un particular, per poder estudiar la normativa. L’oposició de Junts, Tots i ERC ha presentat una moció per denunciar la situació del servei de Protecció Civil, arran de la seva absència en el rescat d'una menor setmanes enrere en un temporal a Lloret. Demanen rebutjar la retallada d'hores que “ha afectat greument la capacitat d'operativa del servei, posant en risc la seguretat de la ciutadania”. Tot i el debat generat, la proposta finalment no ha estat aprovada pels vots en contra de PSC i Sumem, a més de l’abstenció dels ‘comuns’ i de VOX. En l’arxiu adjunt, escolta els diferents portaveus valorant els continguts dels dos plens d’aquest dijous.

El 22 de novembre del 1970, Joan Yll, ja amb el pseudònim de J.Y.M, signà el seu primer article a l'Eco, dedicat a la crònica d'un dels tradicionals concerts dominicals al Palau de la Música. Aquella petita columna responia a la vocació que en Joan sempre ha tingut per l'escriptura, però no fou fins el 1988 quan les col·laboracions passaren a tenir caràcter setmanal. I així han seguit fins avui. Joan Yll és, hores d'ara, el col·laborador degà de l'Eco, i demà publicarà un article dedicat, precisament, a aquesta fita històrica dels 2000. Amb ell hem parlat de records i de present i futur. L'entrada 55 anys després, demà Joan Yll publica el seu article número 2000 a l’Eco ha aparegut primer a Radio Maricel.

Començaran passat Carnaval, i haurien de poder estar enllestides abans de la Festa Major. Representants del bisbat de Sant Feliu del Llobregat ja han mantingut reunions amb tècnics de l'Ajuntament i representants de la Comissió del Patrimoni per abordar el que es preveu que sigui una de les obres més emblemàtiques del 2026: la restauració del campanar de la Parròquia, arran dels despreniments de material que s'han pogut constatar els darrers anys. I un cop finalitzin les obres al campanar, s'afrontarà un repte encara més gran, el de la restauració de la façana del temple en evident estat de degradació. Així ho ha confirmat l'alcaldessa Aurora Carbonell, amb la qual hem abordat altres temes. Carbonell s'ha mostrat convençuda de la pulcritud tècnica dels plecs de condicions del contracte de neteja, veu amb bons ulls el projecte de Vallcarca -sempre hi quan es clarifiqui l'àmbit residencial- afirma que el local del carrer Mossèn Fèlix Clarà encara està pendent de la llicència d'activitat i de que es resolgui el mes de gener la querella que l'Ajuntament va presentar per falsedat documental en la llicència d'obra, i reitera que els paradistes del mercat que portin anys a la parada no hauran de tenir cap problema durant el nou concurs de licitació de l'any que ve. L'entrada El 2026 començaran les obres al campanar de la Parròquia (i després vindrà la façana…) ha aparegut primer a Radio Maricel.

Vint anys després de pujar per primera vegada a un escenari, Daniel Diges viu un dels moments més intensos i emocionants de la seva carrera.

Aquest derrer 20 de novembre, cinquanta anys enrere moria Franco a l'estat espanyol. S'acabava aleshores la dictadura franquista que va durar prop de quaranta anys i que va fer un nombre de víctimes important.

El Rem Santa Cristina és el millor club català en llagut. L'entitat lloretenca ha aconseguit aquest títol després d'un molt bon cap de setmana a Mataró, on s'ha disputat el Campionat de Catalunya de llagut català. Una vogadora del veterà, Anna Rosa Bou, assenyala que estan molt contents de la fita assolida. “Ahir ens va anar sortint tot bé, estem molt contents amb els resultats i sobretot d’haver obtingut el distintiu del millor club, que costa molt d’aconseguir”Anna Rosa Bou Tots els vogadors amb la copa de millor club català en llagut (Rem Santa Cristina) Tant el sènior masculí com el veterà femení han quedat campions de Catalunya. El sènior masculí celebrant la victòria (Rem Santa Cristina) Per la seva banda, el sènior femení ha aconseguit pujar al podi en tercera posició i el cadet mixt ha estat quart. Una quarta posició que ha estat clau a l'hora d'aconseguir el títol de millor club català. “Hi havia un empat i no sabíem com ho resoldrien i llavors aquesta quarta posició dels cadets, que al principi ens va deixar una mica aixafats perquè no anaven a podi, va ser el que va fer el desempat i ens va donar aquesta primera posició com a club: va ser una alegria per a tots, perquè va ser la suma del que havíem fet tots i això és molt xulo”Anna Rosa Bou El cadet mixt (Rem Santa Cristina) A més, també cal destacar que aquest cap de setmana el veterà femení ha complert el dos anys guanyant-ho tot. Després del Campionat de Catalunya de llagut català, l'entitat té unes setmanes de descans, fins que l'últim cap de setmana de gener comenci la nova temporada de llaüt mediterrani i batel. El club té les portes obertes per si algú està interessat en remar, especialment en les categories de base.

Després de cada partit al Palau, podeu escoltar la roda de premsa del nou tècnic del Barça, Xavi Pascual. En aquest espai us la recuperem perquè no us en perdeu cap detall o per si la voleu recuperar un cop s'ha acabat la transmissió. podcast recorded with enacast.com

Cada any milers de dones s

️ Tornem a Hawkings amb l'especial dedicat al volum 1 de Stranger Things 5. En aquest programa obrim una porta al Upside Down per fer una primera part, en què fem la crítica i repassem la producció amb un bon grapat de curiositats de rodatge, detalls que potser se t'han escapat i alguna teoria. Després ja no hi ha marxa enrere: entrem a fons en l'anàlisi dels quatre episodis, un per un, amb espòilers a dojo. Debatem els millors moments, disseccionem totes les referències que hem trobat, comentem els girs de guió més sonats i compartim dades i curiositats que fan encara més rica la nostra penúltima visita a Hawkins. Així que pitgeu el play al vostre vell radiocasset abans que no s'obri un portal a l'inrevés. Us hi acompanyen l'Ignasi Arbat, la Marta Sanz i en Paco Cavero. Web: https://www.ningunoesperfecte.cat Patreon: https://www.patreon.com/ningunoesperfecte

Després d'una enquesta que dona un marge molt ample a l'extrema dreta, l'oposició ha de repensar llur estratègia vers les municipals del 2026 a Perpinyà. Mateu Pons, copresident d'Unitat Catalana, fa autocrítica i perfila una unió del centredreta i el centresquerra.

Una gran notícia agredolça. Al plat positiu de la balança, l'Ajuntament de Vilanova va aprovar per unanimitat en el darrer ple la cessió a la fundació Ave Maria d'un terreny de 8000m2 durant 75 anys, per a que es construeixin 100 vivendes amb suport destinades a persones amb dependència, discapacitat o problemes de salut mental. La Generalitat considera prioritari aquest projecte innovador i, en conseqüència, s'ha obert tot el procediment per a que sigui possible, amb la possibilitat de rebre ajuts de la Unió Europea. Al plat negatiu de la balança, una evidència: en dos mesos, l'Ajuntament de Vilanova ha resolt la petició de la Fundació, després que la proposta s'hagi passejat per les taules de tots els partits polítics sitgetans, i per les de l'Ajuntament, sense poder arribar al ple municipal, tot i que en el seu dia fins i tot es definí un terreny al municipi per a desenvolupar el projecte, ben a prop d'on s'havia plantejat el trasllat de l'Escola Pia. En parlem amb el director de la Fundació, Jordi Cerezuela, qui també confessa que no ha rebut cap trucada de ningú un cop sabuda la notícia. L'entrada La fundació Ave Maria posa en marxa el projecte ‘Benviure Vilanova’ de 100 vivendes assistides, després d’haver-lo ofert a Sitges sense èxit ha aparegut primer a Radio Maricel.

Avui, a l'InfoCopeLleida, farem un repàs de com la tecnologia del 2025 està redefinint la manera com vivim i ens informem. Començarem amb Alexa, perquè les consultes més populars d'aquest any diuen molt de com fem servir la veu per organitzar-nos, aprendre i, fins i tot, divertir-nos. Després mirarem cap a Google, que prepara unes ulleres intel·ligents pròpies per competir amb les Ray-Ban de Meta, i també coneixerem la iniciativa social de Google.org, que injecta un milió de dòlars per ajudar mil ONG a aprofitar la IA. Però no tot són bones notícies: comentarem Nano Banana, una eina capaç d'estendre desinformació de manera alarmant. I acabarem amb Samsung, perquè Android XR fa un salt important cap a un ecosistema complet de realitat mixta, i ja sabem quins accessoris arribaran amb els Galaxy S26. Tot això aquí, on la tecnologia s'explica amb un somriure, i sense manual d'instruccions!!! I

Canvis en el cartipàs: el govern recupera les quatre àrees de treball després de la sortida de Junts

El Parlament insta el Govern a comprometre’s a tramitar i aprovar el projecte de perllongament de l’autopista C-32 de Tordera fins a Lloret de Mar. Es tracta d’una moció de Junts, que ha rebut l’aval de la cambra, durant la sessió plenària d’aquest dijous. El text afegeix que cal incloure la previsió d’una ronda circumvalació de la ciutat que connecti amb la carretera GI-682 cap a Tossa de Mar. El portaveu de Junts a Lloret, Jordi Martínez, exposa que el futur tram “són 6 quilòmetres necessaris per als veïns i visitants de Lloret”. Els diputats voten en el ple del Parlament d’aquest dijous (Bernat Vilaró). A més, la moció reclama que les obres d’execució es puguin iniciar abans de l’1 de gener del 2027, d’acord amb l’estudi de millora de la connectivitat. Segons Junts, aquest any de temps és suficient perquè els estudis ja estan fets. Després d'aprovar la moció, el següent pas és que el govern redacti el projecte i que el doti de pressupost. Jordi Martínez recorda que “Lloret és l'únic municipi de més de 40.000 habitants de Catalunya sense una via ràpida i cal poder-se desplaçar i tenir bones connexions a Barcelona, Girona o al Maresme”. Sobre la moció aprovada aquest dijous al Parlament els grups de PSC, Junts, PPC, Vox i Aliança hi han votat a favor, en contra ho han fet Comuns i CUP, i ERC s’hi ha abstingut (20).

Font de Misteris torna amb el programa 634 (14x13) Hem començat aquest programa 634 recordant el que hi ha darrera de la rondalla d'Alcover “Es port de sa Cibòlia Blanca”, la part més històrica d'aquesta fantàstica història i que va comentar Miquel Ferrà i Martorell. Després, com no podia ser d'una altre manera al Contes i Rondalles de na Irene Font hem conegut la llegenda com a tal del recull de Mossen Antoni Maria Alcover Finalment hem conegut l'apassoniant història de la ciutat de Cibola. #FontdeMisterisIB3

Un grup de persones van caminar aquest mes d'octubre des de la Porta dels Països Catalans a Salses i fins al Parlament de Catalunya per exigir que torni una unitat estratègica independentista i una reactivació social després del desencís del procés independentista. Miquel Mayol va ser un dels manifestants que va participar en la protesta i va llegir en diverses ocasions el manifest. Avui que fa un mes que van arribar al Parlament, el militant fa una valoració de com va anar aquesta protesta i de per què va servir. 

Després de prop de set anys com a regidor Jaume Monasterio ha comparegut aquest matí per explicar els motius pels quals ha decidit deixar la primera línia política i que passen per una tria personal acompanyada de cert esgotament per situacions viscudes que considera injustes i injustificades. Monasterio marxa satisfet per alguns dels projectes assolits amb ell al càrrec com és el Camp Polivalent de Pins Vens, la canalització del carrer Espalter i Bassa Rodona o la implantació del contracte de neteja i recollida de residus. Qui demà, al ple municipal de novembre, s'acomiadarà formalment del càrrec ha volgut destacar altres projectes menys visibles però que considera imprescindibles per a la vila com la substitució del col·lector d'aigua, la recuperació del Mercat Vell i l'Escorxador o el pla de mobilitat urbana i sostenible. Monasterio deixa altres projectes pendents de realització però engegats com el nou camp de futbol de la UESitges o l'estació d'autobusos. Monasterio ha fet referència també al punt d'inflexió que ha tingut la liquidació del Consorci del Club Natació en la decisió de la seva marxa després d'assolir-se amb la venda de les instal·lacions via subhasta a un privat, en aquest sentit Monasterio considera que el més important és haver pogut salvar la natació formativa a Sitges. La compareixença ha comptat també amb la presència de l'alcaldessa i cap de llista d'ERC Aurora Carbonell que ha posat en valor la tasca feta per Monasterio i que ha confirmat que el substituirà en el càrrec de regidor el número vuit de la llista, Daniel Martínez, qui s'ocuparà de les mateixes àrees que el seu predecessor, Esports i Projectes i Obres. L'entrada Jaume Monasterio plega de regidor un cop liquidat el consorci del CNS: “podria marxar més satisfet però hem aconseguit que no es perdés la natació formativa” ha aparegut primer a Radio Maricel.

Despr

El sitgetà Dani Nieto ha convertit una il·lusió infantil en un espai d'anàlisi a Instagram. Des del compte @frikipark_cat, analitza parcs i atraccions que recorre amb els amics durant l'any, i especialment a l'estiu. Després d'estar a Orlando (EUA), ha pogut gaudir d'una trentana llarga de parcs a Alemanya, Holanda i Bèlgica, a més dels espanyols. Amb ell hem comentat aquesta passió, els trucs i el que necessita tenir un bon parc, amb el desig futur de recórrer França, Dinamarca o Suècia. L'entrada Dani Nieto i la passió pels parcs d’atraccions ha aparegut primer a Radio Maricel.

Despr

El departament dels Pirineus Orientals podria canviar de nom en els pròxims anys. Així ho va anunciar ja fa dos hiverns la seva presidenta Hermeline Malherbe, que finalment inicia els tràmits per consultar a la població com volen que es digui aquest territori, que voldria aconseguir un cert reconeixement a la catalanitat en el seu nom oficial. Després de la decepció generalitzada pel nom de la regió Occitanie, que no fa cap esment als catalans, el nom del departament passa a ser un subjecte d'interès públic i mediàtic.

Benvinguts al "Generaci

Cap

Entrevistem el cantautor Leiva ara que estrena el documental "Hasta que me quede sin voz". Despr

Parlem d'hist

Parlem dels nous aven

La inseguretat

Despr

Les experi

Fem tert

20 anys despr

Ricard Ustrell entrevista el cantautor Miguel Poveda. Despr

Som a la UOC per celebrar el trent

Amb Mariola Cubells i Dar

Hi ha qui no