Podcasts about despr

El pati de l'Erol acollirà la sessió de Cinema a la Fresca d'aquesta setmana. Serà amb la pel·lícula catalana Wolfgang, protagonitzada per un nen de deu anys que té un coeficient intel·lectual de 152 i trastorn de l'espectre autista. Després de perdre la mare, el petit Wolfgang es veu obligat a viure amb el seu pare, en Carles, a qui no ha vist mai. L'adult en té ganes i hi posa voluntat, però no és fàcil l'entesa entre tots dos. La regidora de Cultura i Festes, Vereda López, remarca que és una pel·lícula tendra, divertida i plena d'emocions, amb un missatge molt clar: cal comprendre les persones més enllà de les seves aparences.  «És un relat que emociona, que fa somriure i que ens recorda que cadascú té el seu propi talent i la seva manera única de brillar»Vereda López Sota la direcció de Javier Ruiz Caldera, el film compta en el repartiment amb Miki Esparbé, Jordi Catalán, Àngels Gonyalons i Anna Castillo. Wolfgang es podrà veure aquest dimecres, a les deu de la nit, al pati de l'Erol. Com sempre, l'entrada és gratuïta.

Bon dia a tothom, bona tarda o bona nit, però agafa el cafè, el tè o la llet d'avellana del Baix Camp. Aquest és l'Infopodcast setmanal de les vil·les de la comarca del Baix Camp amb coproducció amb la Xarxa de Comunicació Local, perquè conegueu tota l'actualitat de la comarca L'entrada Infopodcadst BXC | L'alcalde d'Ascó demana al govern espanyol que allargui la vida de les nuclears després de l'informe sobre Almaraz ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Bon dia a tothom, bona tarda o bona nit, però agafa el cafè, el tè o la llet d'avellana del Baix Camp. Aquest és l'Infopodcast setmanal de les vil·les de la comarca del Baix Camp amb coproducció amb la Xarxa de Comunicació Local, perquè conegueu tota l'actualitat de la comarca L'entrada Infopodcadst BXC | L’alcalde d’Ascó demana al govern espanyol que allargui la vida de les nuclears després de l’informe sobre Almaraz ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

podcast recorded with enacast.com

Notes Fa unes setmanes vam rebre la visita del papa, que va venir per beneir la torre de Jesús de la Sagrada Família, amb la qual el temple s'ha convertit en l'església més alta del món. La presència del pontífex, però, no va arribar pas lliure de polèmiques. En aquest episodi, el Joan i l'Andreu en comenten algunes i aprofiten l'ocasió per parlar de la seva relació amb la religió. Espectacle de llums, focs artificials i drons a la Sagrada Família Bonus El Joan i l'Andreu comenten la controvèrsia que va generar el fet d'impedir a un grup de cantaires de poder cantar "Els segadors" a l'acte de celebració que es va fer al temple. Transcripció interactiva i vocabulari Fes-te membre d'Easy Catalan i tindràs accés a l'ajuda de vocabulari, la transcripció interactiva i el bonus de cada episodi: easycatalan.org/membership Transcripció Andreu: [0:16] Bon dia, Joan! Joan: [0:17] Bon dia, bon dia! Andreu: [0:18] Estàs nerviós? Joan: [0:21] No. Andreu: [0:22] No? Joan: [0:22] Estic impacient. Andreu: [0:23] Impacient. Impacient, per què? Joan: [0:25] Per la setmana que ve, que serà una passada! Andreu: [0:28] Clar, la setmana que ve ja és el Campus. Potser molts dels oients que estan escoltant ara aquest episodi, doncs… ja estem en el Campus, perquè clar, cadascú escolta els episodis quan pot i quan vol, no? Joan: [0:40] Sí, sí, sí. Andreu: [0:41] Però sí, estem aquí a pocs dies de començar la quarta edició d'aquest Campus d'Estiu i farem moltes coses, moltes activitats, ja ho hem explicat. Mentrestant, aquesta setmana és l'última dels cursos de conversa, els cursos intensius, que també han estat tres setmanes, doncs… intenses, de parlar molt. Aleshores, si algú no ha tingut oportunitat, ocasió, no li anaven bé els horaris i no ha pogut apuntar-se a aquests cursos, com ho pot fer ara per practicar, aquests mesos que venen? Joan: [1:14] Sí, doncs nosaltres tenim una supersupersupereina, que és la nostra… en diem "membership platform", però al final és una web on pots accedir a tots els continguts que creem, no només al pòdcast, sinó també als vídeos, i hi han exercicis en el cas dels vídeos, en el cas del pòdcast hi ha la transcripció interactiva, hi ha un munt d'avantatges, no?, als quals poden accedir. I el meu preferit és Discord. Andreu: [1:42] Discord, sí, que ho hem explicat molts cops però, vaja, és on fem les xerrades, les hores de conversa, que… bé, a l'agost potser n'hi haurà menys, perquè farem vacances, però cada setmana hi ha hores de conversa disponibles per a tots els membres de la comunitat. Això també és un missatge que vull donar, perquè segur que hi ha membres de la comunitat que ens donen suport, i ens sembla superbé, o sigui, estem superagraïts, però que potser no han fet el pas encara de participar en aquestes xerrades. I jo vull reivindicar la utilitat d'aquestes hores de conversa, perquè és com si quedéssim per fer un cafè, però ho fem per videotrucada. Aleshores, és una hora de conversa espontània, on hi haurà sempre una persona (nadiua), un membre de l'equip, que dinamitzarà la conversa. I això, no ho sé, crec que és una estona molt relaxada en què parlem de tot i de res, i això, i podeu practicar el català. Joan: [2:43] S'hi pot venir d'oient, també, no cal… si no t'atreveixes, pots estar escoltant allà i poder a la tercera t'atreveixes a dir alguna cosa o… Andreu: [2:49] Sí, és veritat, a vegades hi ha persones, per exemple el Jan, que sempre s'hi connecta mentre està conduint, llavors, només escolta, saps? Es posa allà el mans lliures i escolta. Joan: [3:01] Doncs això, és molt útil i ens ajudeu a fer viable el projecte, o sigui que no hi ha excusa. Andreu: [3:09] I també, per a aquells que viviu a Barcelona, o a Catalunya i podeu acostar-vos a Barcelona, si sou membres de la comunitat podreu participar en les activitats que fem presencials. Joan: [3:19] Ah, vau anar al Museu del Disseny, oi? Andreu: [3:21] Sí. Això, clar… Joan: [3:22] Ah, i com va anar? Andreu: [3:22] Va ser el mes passat, però vam fer una activitat que va ser anar al Museu del Disseny de Barcelona, que jo no hi havia estat mai, a veure una exposició que es diu "Seny i rauxa. Notícia de l'arquitectura catalana", i és bàsicament una exposició sobre com… o sigui, com és l'arquitectura catalana a partir d'aquests dos conceptes del seny i la rauxa, que els hem explicat alguna vegada, però serien com l'ordre i el caos o… Joan: [3:51] I el desordre. Andreu: [3:51] La raó i l'emoció, no? Joan: [3:55] La disbauxa. Andreu: [3:57] La disbauxa, la rauxa. Doncs com aquests dos elements es combinen en el que ha sigut l'arquitectura catalana dels últims 100 anys, no? I llavors hi havia com plànols, molts plànols d'edificis, de cases, però també mobles… I hi havia coses que eren com molt racionals, no? Tot línies rectes, tot molt quadrat, molt funcional, etc., que això seria el seny, però també hi havia coses que eren totalment rauxa. Si tu et mires el plànol, per exemple, de la casa Milà, la Pedrera, allà no hi ha ni una línia recta, o sigui… Joan: [4:30] El Gaudí estava una mica volat. Andreu: [4:32] Sí. O de mobles, també hi ha mobles així noucentistes, que són tot línies corbes. Hi havia una taula que es deia "taula inestable", que es podia plegar de mil maneres i era com… no ho sé, una cosa molt rara. Sí, sí. I… Sí, va ser interessant. Joan: [4:50] I éreu gaires? Quants mecenes hi van anar? Andreu: [4:52] Doncs vam ser, en total… Havíem de ser deu i vam ser nou. Joan: [4:56] Nou! Andreu: [4:56] Sí. Joan: [4:57] Incloent-te a tu? Andreu: [4:57] Incloent-me a mi. Que això, potser algú pensarà: "Ui, que pocs". A veure, la comunitat és bastant més gran, però... Joan: [5:05] Nou és moltíssim! Andreu: [5:06] Sí, està bé. Joan: [5:07] A tu et sembla poc? Andreu: [5:08] Per mi és un grup, un nombre perfecte de persones, perquè amb un grup de 9-10 persones pots trobar lloc en un bar, no? Després nosaltres vam anar a fer un… vam anar prendre alguna cosa i vam anar a sopar. Llavors, sí, és un grup perfecte, allò… pocs i ben avinguts, doncs genial. Doncs això, si voleu participar en les converses en línia o les activitats presencials, feu-vos membres amb l'enllaç… Joan: [5:35] Easycatalan.org/membership. Andreu: [5:37] Perfecte.

Amb la periodista especialitzada en gastronomia i nutrici

Avui dimecres, el canvi de gespa del camp municipal d'esports de Lloret és el nostre tema de portada avui. L'Ajuntament ha iniciat les obres per canviar la gespa del Camp Municipal d'Esports de Lloret. Després de vuit anys des de l'últim canvi de gespa, l'equipament comptarà, la propera temporada, amb gespa artificial d'última generació, homologada per la FIFA, amb els requisits imposats per la Federació Espanyola de Futbol. El pressupost dels treballs és de poc més de 220.000 euros, amb una subvenció del 70% per part de la Generalitat. Ho comentem amb el regidor d'Esports, Frederic Guich. Altres temes d'interès: Solidaritat: La Fundació Esclerosi Múltiple ja ha impulsat un any més la campanya “Mulla't per l'esclerosi”. A Lloret, l'acte central serà dimarts vinent, però aquest divendres hi haurà una parada de venda de marxandatge solidari. En parlem amb la cap de voluntàries de la fundació a Lloret, Maria Galera. Festa Major: Viva la Pepa! Amb aquest títol, arriba demà al vespre una de les novetats destacades de la Festa Major d'aquest estiu: el vespreig, que donarà el tret de sortida als actes. Per saber què s'ha preparat exactament, parlem amb un representant del grup, Uriel Del Amor. També parlem amb un dels integrants del grup familiar Xiula, que actuarà a la Roca d'en Maig aquest diumenge a la tarda. Cinema: Recordem que aquesta nit hi ha projecció de Cinema a la Fresca: al paratge de les Alegries es podrà veure “Criadas y señoras”.

L’Ajuntament de Lloret ha iniciat les obres per canviar la gespa del Camp Municipal d’Esports, després de nou anys sense renovació. Aquesta temporada, doncs, l’equipament comptarà amb gespa artificial d’última generació i homologada per la FIFA. Tot, amb uns pressupostos de treball de poc més de 220.000 euros, amb un 70% subvencionats per la Generalitat. Una subvenció que forma part de les actuacions de modernització i condicionament de les instal·lacions esportives públiques de la Xarxa Bàsica pel període 2025-2029 del Consell Català de l'Esport. Ens en dona més detalls el regidor d’Esports, Frederic Guich. «Tot just estan fent les primeres accions per desmuntar la gespa actual i posar-ne la nova. Van començar dilluns amb la descàrrega de material».Frederic Guich El canvi de la gespa es farà en diverses fases. De moment ja s’ha extret l’herba que hi havia, la qual miraran de reaprofitar per algun altre espai, si és possible. Després s’evacuarà el que és el ferm, del que està fet el terra, i posteriorment es col·locarà la nova gespa. Es preveu que les obres durin unes quatre setmanes, és a dir, a mitjan agost la nova gespa ja hauria d’estar instal·lada. Un canvi totalment necessari, diu Guich, després que la que es va posar l’any 2017 no donés els resultats desitjats. «Aquesta darrera temporada tots els equips del Lloret que han utilitzat aquesta gespal’han patida i havia arribat a un punt que fins i tot era perillós, podia causar alguna lesió».Frederic Guich Aquesta actuació anirà unida a la que també es farà a les pistes d’atletisme aquesta tardor, on es canviarà el tartan, el material sintètic que cobreix la pista. «Lloret es mereix també unes pistes d’atletisme a escala europea».Frederic Guich Guich atribueix el deteriorament dels equipaments esportius al fet que a Lloret, cada any hi passen 100.000 persones per les nostres instal·lacions. «No som vila esportiva per casualitat. Hem de fer un manteniment important cada any i al cap d’un temps, canvis més intensos».Frederic Guich El regidor espera que les obres acabin en el termini previst, perquè els futbolistes puguin gaudir de la nova gespa com més aviat millor.

Hem conegut una setmana terrible amb el gran incendi que va començar el dissabte 4 de juliol a Trevilhac i va ser finalment fixat una setmana després. Se va estendre al territori de Montalban, Rodés, Tarerac i Illa. Però va saltar la Tet i va envoltar Rodés per anar després vers Bulaternera, vers Vinçà, vers Illa, on va  fer destrosses, i va atacar ja les primeres muntanyes dels Aspres. En total són unes 5.000 hectàrees cremades dins el mateix sector que a l'agost del 2016. La crònica d'opinió del professor Joan Becat

Programa sobre en Carles Ruiz Ponsetí (Maó, 1891) qui va ser un industrial i inventor menorquí, fill de l'empresari Pau Ruiz Verd. Després d'establir-se als Estats Units el 1917, va treballar a l'empresa Remington Rand de Nova York, on va participar en el desenvolupament de diverses màquines  arribant a enregistrar patents. El 1932 va tornar a Maó amb el propòsit de fabricar màquines de calcular amb el nom de Sumadoras Comercial, SL (Sumco), impulsant una indústria pionera en la fabricació de màquines sumadores a Espanya. Amb  l'ajuda de la Bibliografía existent i dels testimonis que hem trobat, expliquem tota la historia. En aquest episodi hi ha diversos moments i protagonistes com Margarita Caules, Jaume Pelegrí, Miquel Astol, Ernesto Sintes i Artur Bagur. A més d'en Kico Borràs, també participa en la locució na Chinca Pujol.

Com sempre l’Obreria de Santa Cristina ofereix la possibilitat d’anar per mar fins a la platja de Santa Cristina, on es podrà veure l’arribada de la processó marítima i gaudir de la celebració a l’ermita. Els tiquets es podran adquirir dijous al matí a partir de les 9 a l’Oficina de Turisme principal i al Museu del Mar. Els bitllets costen 1 euro i tots els diners recaptats es destinaran a Càritas. En total, hi haurà 390 places repartides en dues embarcacions. Ens en dona més detalls Francesc Batlle, obrer major de Santa Cristina. «Els vaixells sortiran a les 8 del matí des d’on és habitual que surtin tots els creuers de les línies marítimes que fan des de Lloret».Francesc Batlle Segons Batlle, anar en vaixell fins a la platja, és una opció molt pràctica. A més, cal saber que el tiquet d’anada, també serveix per tornar amb qualsevol de les dues embarcacions. «Per un tema de logística va molt bé perquè fan directament el trajecte i deixen a tothom a la platja de Santa Cristina a punt per veure la processó».Francesc Batlle Tanmateix, per aquells que no vulgueu anar en vaixell o us quedeu sense tiquets, heu de saber que a les 8 del matí, des de l‘Avinguda Just Marlès, sortirà també un autobús cap a Santa Cristina. Al voltant de les 12 del matí, tant vaixells com autobusos, faran el camí de tornada. Després de molts anys formant part de l’entitat, enguany, Francesc Batlle ha passat a estar al capdavant de l’Obreria. Un repte que ha agafat amb moltes ganes i il·lusió. «Estar al capdavant de l’obreria és un repte, però com hi ha continuïtat i molta gent que hi col·labora, això fa que tot sigui més fàcil».Francesc Batlle

Amb Toni Garcia Ramon repassem quatre pel

Aurora Carbonell assumirà la carpeta d'Habitatge, Turisme quedarà en mans del regidor Dani Martínez, Drets Socials passarà a Montse Garcia, David Martínez assumirà Educació i Cristina Guiu l'àrea de Platges. Més enllà de la nova redistribució d'àrees el govern assegura que no s'aturarà cap projecte estratègic i que la marxa de Verds en Comú Podem del govern no afectarà al dia a dia del municipi. La situació, assegura Aurora Carbonell, els ha sorprès i discrepen amb els Comuns pel que fa als motius. Tant ERC com SitgesGI hi veuen clau electoral i atribueixen la marxa dels Comuns a la negativa d'El Margalló a donar suport al relleu en l'alcaldia i per tant al no assoliment de la majoria necessària que facilités l'alcaldia a Carme Gasulla. Aurora Carbonell ha manifestat també que les condicions que El Margalló i Fets per Sitges van posar per a donar el sí al relleu i complir així el pacte de govern del 2023 eren, en alguns àmbits, inassumibles i fins i tot il·legals i feien referència a assumptes urbanístics. N'han parlat l'alcaldessa Aurora Carbonell i David Martínez, portaveu de SitgesGI. L'entrada Es presenta el nou cartipàs després de la marxa del govern dels Comuns que ERC i SitgesGI atribueixen a la negativa d’El Margalló al relleu en l’alcaldia ha aparegut primer a Radio Maricel.

Carlota Freixenet recomana una s

Per tercer any consecutiu, Lloret de Mar ha tornat a desplegar un equip d'auxiliars informadors, a través del conveni signat amb l'oci nocturn. En total, n'hi ha 18 i donen suport als serveis municipals de seguretat a les zones del Nucli Antic, on es concentra el major nombre d'activitats d'oci i, per tant, de persones. La seva funció principal és informar i advertir els turistes, vianants i treballadors dels locals i activitats turístiques i d'oci sobre la normativa, pel que fa a l'ordenança de civisme. Tot i que la majoria treballen en horari nocturn, aquest 2026 també s'ha reforçat la franja de tarda amb quatre agents, tal com assenyala l'alcalde, Adrià Lamelas. “L'objectiu és explicar les normatives de civisme i dissuadir d'algun tipus de càntics i crits per reduir la contaminació acústica, a l'hora de treballar perquè el turisme sigui respectuós amb els veïns i l'espai”Adrià Lamelas A més, Lloret compta, l'època de màxima afluència estival, amb 112 agents de Policia Local. Després de l'últim procés selectiu, s'han incorporat 5 agents funcionaris i 13 agents interins, dels quals 10 tindran un contracte de sis mesos, per reforçar l'estiu. També hi ha 3 agents de Protecció Civil, 4 agents de platges i una vintena de socorristes de Proactiva a les platges i cales de la vila, a banda d'un reforç de 35 Mossos d'Esquadra i 8 efectius més de Policia Nacional, amb l'objectiu de vetllar per la seguretat en una època de gran afluència de visitants.

L'Ajuntament delimita les zones de gandules i para-sols a les platges del municipi. És una de les novetats destacades d'aquest estiu, per acabar amb un conflicte històric entre licitadors i banyistes. En un acte de presentació de les diferents novetats d'aquest estiu, l'alcalde, Adrià Lamelas, ha explicat que a partir d'ara els responsables de les gandules marquen amb una corda l'espai que poden utilitzar i així queda clar quina és també la zona de bany lliure per tothom. “Hi havia molta conflictivitat i hem decidit delimitar-ho amb una corda i així tothom sap quina és la zona d'ús del licitador i quina és la zona de bany lliure per tothom”Adrià Lamelas A més, també s'ha canviat el color, tant de les gandules com dels para-sols, per un color terra que queda més integrat en l'entorn que el blau tradicional. Una altra novetat destacada afecta les vuit guinguetes de les platges i cales, que incorporen millores en els seus serveis i instal·lacions. Després de la modificació del Reglament de platges, aquests equipaments, com ja passava a les guinguetes de Fenals i de les cales, passen a tenir condició de restaurant-bar i incorporen servei de restauració. A més, compten amb millores estètiques, amb una imatge més atractiva i harmoniosa amb l'entorn, i la possibilitat d'una zona annexa de magatzem. A més, aquest estiu les guinguetes ja no poden oferir ni vendre begudes alcohòliques en recipients superiors a un litre, ni fer publicitat d'ofertes promocionals, rebaixes de preus o similars d'aquest tipus de begudes. I tampoc es permet fumar cap mena de substància ni a l'interior ni a les terrasses d'aquests establiments. “Hem millorat el servei a les guinguetes, limitem les begudes de molt de volum, prohibim les shishes i no es pot fumar”  Adrià Lamelas Són algunes de les novetats que el govern municipal i Lloret Turisme han presentat aquest dimecres.

El passat diumenge 5 de juliol, i acompanyat per la seva família i un bon grup de sitgetans i sitgetanes, Esteve Ferré fou ordenat diaca de mans del bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Fra. Xabier Gómez. L'Esteve tanca, per tant, un llarg procés que ha finalitzat amb la seva ordenació diaconal. Aquest proper diumenge 12 de juliol, a les 19:30 h, Esteve Ferré celebrarà la seva primera missa com a diaca i espera poder estar acompanyat també per aquelles persones que, d'alguna manera o altra, han estat al seu costat al llarg de tot aquest camí. Un camí que començava a principis dels anys vuitanta, quan l'Esteve s'incorporava a la parròquia de la mà de Mn. Joaquim Comas. Esteve Ferré coneix tots i cadascun dels racons de la parròquia i quan li preguntem si Sitges és un poble de fe, la seva resposta és clara: "Sitges és un poble de fe, però cadascú de nosaltres la viu d'una manera diferent i aquesta fe la podem viure a través de les nostres festes i tradicions". L'entrada Després d’un llarg procés Esteve Ferré ha estat ordenat diaca: «Sitges és un poble de fe, però aquesta fe la podem viure a través de les nostres festes i tradicions» ha aparegut primer a Radio Maricel.

Despr

El "Revoluci

Despr

Notes A Catalunya hi ha gent de tot el món i de catalans n'hi ha repartits per tot arreu, però hi ha alguns països que tenen més connexions que d'altres, i aquest és el cas de Mèxic, que per raons històriques té molts vincles amb la cultura catalana. A l'episodi d'avui descobrirem alguns d'aquests enllaços juntament amb la Pamela, una comunicadora i gestora cultural que divulga fets i curiositats que entrellacen el seu país natal i el país que l'ha acollit. Som-hi! Susurros de México Segueix el perfil a Instagram: @susurrosdemexico L'expressió de la setmana "peti qui peti" ('tant sí com no', 'tant si plou com si neva', 'passi el que passi') "embolicar la troca" ('complicar les coses') Bonus La Pam explica com ho va fer per aprendre el català des de Mèxic, abans de venir a viure a Catalunya. Transcripció interactiva i vocabulari Fes-te membre d'Easy Catalan i tindràs accés a l'ajuda de vocabulari, la transcripció interactiva i el bonus de cada episodi: easycatalan.org/membership Transcripció Andreu: [0:16] Bon dia a tothom! Ja som al juliol i això vol dir que ja som a la segona meitat de l'any. Déu-n'hi-do, com de ràpid passen els mesos! En fi, des del gener han passat per aquí diverses persones convidades a parlar-nos dels seus projectes i de la seva relació amb el català. Vam tenir el Marc, ambaixador digital del Banc de Sang de Catalunya; el Kirill, creador de l'aplicació Wordbox per aprendre llengües; l'Enric Luzán, que fa la volta al món a peu i que, per cert, va rebre fa poc un premi com a millor creador de contingut en català de temàtica esportiva; també va venir la Fairlie, que treballa al Centre de Supercomputació de Barcelona, i l'Eloi i l'Arnau, del projecte Speak Catalan. La convidada d'avui és una persona de Mèxic, que ara viu a Catalunya, però que encara té un peu i mig cor, si més no, al seu país natal. Amb ella ens vam conèixer personalment l'any passat, a Barcelona, quan vam fer l'episodi en directe del pòdcast. Va venir al final de tot a xerrar amb la Sílvia i amb mi, es va presentar i ens va fer un petit regal amb alguns records de Mèxic. La conversa va ser breu, però de seguida ens va transmetre el seu amor pel seu país, així com pel país que l'ha acollit, Catalunya. Tant és així que va decidir crear un projecte de divulgació cultural sobre les connexions que hi ha entre aquests dos pobles. El projecte es diu Susurros de México, que podríem traduir el català com Xiuxiuejos de Mèxic, i que us animo a seguir a Instagram. Busqueu @susurrosdemexico, tot junt. Ara parlarem amb ella, però abans vull recordar que aquest juliol tornarem a fer un episodi del pòdcast en directe a Barcelona, a la llibreria Ona, i que hi esteu tots convidats. Ens faria molta il·lusió tornar a omplir la sala com ho vam fer l'any passat, així que reserveu-vos la data: dijous 23 de juliol a la tarda. Estigueu atents a les xarxes i a Discord per saber l'hora exacta i tots els detalls. Entrevista Andreu: [2:14] Bon dia, Pam! Pam: [2:16] Hola, bon dia! Andreu: [2:17] Bé, t'he dit Pam… o t'he de dir Pamela? Pam: [2:20] No, Pam em sembla fantàstic. Andreu: [2:22] Pam va bé, d'acord. Doncs, a veure, tu i jo ja ens coneixem, ens vam conèixer l'any passat, el 2024, a l'episodi en públic que vam fer… [2025.] Ai, 2025, perdona, sí, sí. 2025, a l'episodi amb públic, que vas venir a veure-ho i al final vam estar xarrant i ens vas donar alguns petits souvenirs o records de Mèxic. Pam: [2:43] Sí. Andreu: [2:44] Era un clauer, hi havia també unes llaminadures picants… Òbviament, picants. I això, i llavors, ens has anat compartint, des d'aleshores, contingut que fas tu a les xarxes, ara en parlarem, i ens vas proposar fa poc de venir aquí al pòdcast i parlar d'aquest contingut, o de les relacions entre Catalunya i Mèxic. Però abans de parlar del projecte, jo voldria coneixe't una mica més. Aleshores, per a més context, quan vas venir tu a viure a Catalunya i què t'hi va portar? Tenies alguna connexió familiar amb Catalunya? Pam: [3:19] (Bé), jo vaig venir a viure entre Mèxic i Catalunya des de 2024. Va ser una mica (lent), el procés, perquè vaig estar aquí tres mesos, després tres mesos a Mèxic, tres mesos aquí, tres mesos allà. Després ja vaig començar un procés de parella de fet, que és això el que em porta aquí a Catalunya, l'amor. Andreu: [3:37] D'acord. Pam: [3:37] I vaig estar ja més mesos aquí a Catalunya, però per a mi és com molt important sentir que tinc un peu a casa de Mèxic i un altre peu a casa de Catalunya, no? Andreu: [3:49] I encara estàs vivint entre un país i l'altre, o estàs més a Catalunya, ara?

La Pride Costa Brava 2026 ha tancat aquest cap de setmana la seva cinquena edició amb un balanç molt positiu. El president de Plurals, Ivan Soriano, assegura que la celebració ja està instal·lada al mapa de les principals prides de Catalunya i de l'Estat espanyol després d'uns inicis en què l'entitat va començar des del no res. Una de les principals novetats d'enguany ha estat la incorporació d'una desfilada. Soriano explica que la prova pilot ha anat excel·lent, tot i que ara caldrà analitzar-ne el funcionament per introduir millores de cara a les pròximes edicions. També remarca que l'entitat prefereix créixer de manera prudent. “És millor fer les coses ben fetes que intentar fer activitats excessivament grans”.Ivan Soriano Pel que fa als actes del cap de setmana, el president de Plurals destaca especialment la Gala Drag, que considera un dels grans èxits de l'edició. Segons explica, aquest any s'ha treballat per reforçar-ne la qualitat artística i la resposta del públic ha estat molt positiva. De fet, assegura que molts assistents ja situen la Gala Drag de Lloret com un referent a Catalunya. «No estàvem contents com havia funcionat en l’edició de l’any 2025, per això un dels focusde canvi de l’edició d’enguany ha estat enfortir la gal·la per fer-la de primer ordre».Ivan Soriano Participants de la gala Miss Travesti, celebrada dins del marc de la Pride Costa Brava 2026. La gala també va servir per coronar Leu Mor com a Miss Travesti Costa Brava 2026. Soriano destaca que el jurat va valorar tant la qualitat escènica de l'artista com el seu discurs personal. En aquest sentit, assenyala que la seva història, com a persona gitana del col·lectiu LGTBIQ+, va aconseguir emocionar el públic i transmetre un missatge de superació i visibilitat. Leu Mor va ser escollida perquè tenia un discurs darrere molt potent i va tocar el cor. Va aconseguir fer-nos reflexionar a tots i totes».Ivan Soriano Un cop finalitzada la Pride, Plurals afronta ara les tasques de tancament administratiu i d'avaluació de l'edició abans d'aturar l'activitat durant unes setmanes. Després de les vacances, l'entitat començarà a preparar la sisena edició del festival.

El síndic del ciutadà de Lloret ha registrat 520 consultes i 123 queixes, ho explicava ahir David Tejero al Ple. Denuncia retards, silenci administratiu i problemes com la inseguretat, l'incivisme i les dificultats socials. També demana més recursos i una administració més propera. Els grups municipals coincideixen que cal millorar la situació, però discrepen en el diagnòstic. Des del govern, el PSC admet que hi ha marge de millora i assegura que ja treballa perquè totes les instàncies rebin resposta. «Tothom es mereix ser contestat, estem treballant amb el departament d’informàtica i de dades per poder fer aquest procés més automàtic i perquè les instàncies no es perdin, el silenci no és una resposta vàlida».Alejandro Pérez Per la seva banda, Junts considera que l'informe evidencia les mancances del govern, especialment en neteja, manteniment i seguretat. «El poble està brut, fa pudor a pixum, els carrers estan trencats, no reposen els paviments, hi ha un problema evident amb el tema de la policia local de Lloret de Mar i el govern no se’n surt. La gent es queixa i no reben resposta».Jordi Martínez Tots per Lloret, recorda als socialistes que les queixes repetitives es tradueixen en un problema estructural de l’administració i els demana que aprofitin la situació per a posar-hi solució. «Que ho aprofitin i que canviïn aquells aspectes que els lloretencs demanen a través del síndic, sobretot sentir-se escoltats».Albert Robert En la mateixa línia, Esquerra creu que les principals preocupacions dels veïns coincideixen amb els grans compromisos que el govern encara no ha complert. «Si hagués de destacar una cosa és que precisament el que els lloretencs creuen que va millorar a Lloret i molt i que aquest govern suspèn són neteja, seguretat i manteniment. Casualment, les tres màximes amb les quals el govern va fer campanya».Albert Ferrández Des de Sumem Lloret, han volgut anar al que per ells és el fons de la qüestió: el silenci. «Quan realment un ciutadà arriba al síndic és amb motiu de desesperació perquè no el contesten. Creiem que és la falta de respecte més gran que es pot exercir cap als ciutadans».Lara Torres Lloret en Comú, remarca que sobretot el que li manca a aquest govern és proximitat i contacte amb ciutadans. «Manca proximitat i resposta a les persones, és el que els ciutadans més reclamen. Aquesta és la principal queixa més enllà de l’habitatge, serveis socials, inseguretats, contaminació…»Frederic Guich I des de Vox també posen el focus en el sentiment d'abandonament de la ciutadania i reclamen que l'administració estigui al servei dels veïns. «Els polítics han d’assumir que estan on estan per servir al ciutadà. El govern que hi ha és el culpable d’aquesta situació».Coque Fernando Un informe que posa sobre la taula les principals preocupacions dels lloretencs, i que segons el síndic ha de servir perquè l’administració pública sigui més propera, eficient i humana.

A la segona part del programa ens acompanya Meri Alonso, directora tècnica i entrenadora del Club de Rem Delta per parlar sobre la participació del club i els resultats obringuts al Campionat d'Espanya a Banyoles.

La comunitat veneçolana a Sabadell es bolca amb el país després del doble terratrèmol

Despr

En aquesta nova entrega de Sin Expectativas arribem a la sisena fase del nostre particular procés de reconstrucció interior. Després d'haver assentat els ciments, dissenyar la planificació, sanar les emocions i aixecar les parets de la nostra «casa» metafòrica, per fi ens toca coronar l’estructura: és l’hora de posar el teulat! En una construcció real […] L'entrada Sin Expectativas 3-6 | El teulat i l’art de posar límits ha aparegut primer a Ràdio Ciutat de Tarragona.

Continuem amb la tert

Després de cada partit al Palau, podeu escoltar la roda de premsa del nou tècnic del Barça, Xavi Pascual. En aquest espai us la recuperem perquè no us en perdeu cap detall o per si la voleu recuperar un cop s'ha acabat la transmissió. Avui, molt emotiva. I és que hem acomiadat el company Xavi Saisó, que es jubila, l'entrenador Xavi Pascual i el cap de premsa de la secció, en Carles Cascante. podcast recorded with enacast.com

Després de cada partit al Palau, podeu escoltar la roda de premsa del nou tècnic del Barça, Xavi Pascual. En aquest espai us la recuperem perquè no us en perdeu cap detall o per si la voleu recuperar un cop s'ha acabat la transmissió. podcast recorded with enacast.com

Les declaracions dels protagonistes després de l'ascens

Hem parlat del valor de la natura amb Marc Palah

Després de la roda de premsa pel canvi de nom del departament, Nicolas Garcia, primer vicepresident del departament i Jaume Pol, conseller departamental de la circumscripció del Vernet, han acceptat testimoniar a Ràdio Arrels. 

Després de la roda de premsa pel canvi de nom del departament, Nicolas Garcia, primer vicepresident del departament i Jaume Pol, conseller departamental de la circumscripció del Vernet, han acceptat testimoniar a Ràdio Arrels. 

Entrevistem Natxo Tarr

Despr

Després d'un any i quatre mesos l'assemblea local de la Creu Roja a Sitges ha inaugurat l'ascensor. El camí cap a l'accessibilitat ha estat llarg i complicat però finalment l'edifici on s'ubica la Creu Roja, a la plaça de l'Hospital,5 , compta d'un ascensor que permetrà l'accés a tothom que vulgui apropar-se a alguna de les accions i/o activitats que ofereix l'entitat. La cita va comptar amb presència de la presidenta actual de Creu Roja Sitges, Isabel Navarro, la Presidenta provincial de Creu Roja, Lídia Lanuza, el president autonòmic Josep Quitet i l'acaldessa de Sitges, Aurora Carbonell. L'entrada La Creu Roja de Sitges inaugura ascensor i es torna més accessible ha aparegut primer a Radio Maricel.

Després d'un comiat emotiu el passat 26 de maig i d'un adéu progressiu al centre Josep Riambau ha posat fi a una trajectòria laboral vinculada sempre a l'Escola Pia de Sitges. Va començar per assumptes d'extraescolars i s'hi va quedar més de quaranta anys. Ha estat el bastó dels set darrers directors del centre, sempre treballant en segon pla però amb lleialtat a la institució. Ara marxa amb un sentiment de felicitat pels anys viscuts i amb amics, tres d'ells els darrers directors. Conversem amb el sitgetà Josep Riambau. L'entrada Josep Riambau, 41 anys a l’administració de l’Escola Pia de Sitges ha aparegut primer a Radio Maricel.

A la secci

Francesc Mulero és un lector apassionat que un dia va voler canviar de costat. Després de la pandèmia va apuntar-se a l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès i, poc a poc, va anar bastint el que ha estat la seva primera novel·la: "Despertar al Cadí". En ella, una dona mallorquina es vol reinventar regentant un hotel rural, lluitant contra les seves pors i el seu passat. En Francesc vol passar-s'ho bé escribint, i ja està treballant amb una continuació de la trama. L'entrada Francesc Mulero presenta la seva primera novel·la: «Despertar al Cadí» ha aparegut primer a Radio Maricel.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la Guerra de les Malvines, el conflicte que va enfrontar l'Argentina i el Regne Unit entre abril i juny de 1982 pel control de les illes Malvines, a l'Atlàntic Sud. L'Argentina les va ocupar inicialment, però el govern britànic de Margaret Thatcher va enviar una flota per recuperar-les. Després de combats navals, aeris i terrestres molt intensos, les forces argentines es van rendir el 14 de juny de 1982. La victòria britànica va reforçar Thatcher, mentre que la derrota va accelerar la fi de la dictadura militar argentina. Amb Adrià Hernando.

Sis mesos després dels primers casos de Pesta Porcina Africana, la malaltia continua afectant Catalunya, amb Collserola tancada i moltes incògnites sobre com va arribar el virus. Joan Mesià, Vicepresident del Consell de Veterinaris de Catalunya

El Casal Català del Voló organitza aquest divendres 29 de maig un dictat en català obert a petits i grans. L'activitat es dividirà en dues parts: una primera més accessible, pensada per a tothom, i una segona amb un nivell una mica més avançat. El dictat començarà a les 18 h al la sala Joan Cayrol del Voló. Després, a les 19.30 h, començarà un concurs de truc. Les dues activitats són gratuïtes i obertes a tothom.

Notes Hem arribat a 40.000 subscriptors a YouTube, cosa que ens fa molt feliços. Qui ho hauria dit, aquell 2018, quan vam començar amb poc més que un mòbil, gens d'experiència i molta il·lusió. Però el que ens fa molt contents també és estar en contacte amb vosaltres en el dia a dia, com ara al Club de Lectura, i anar descobrint plegats algunes particularitats del català. Encara queden algunes places lliures per al Campus d'Estiu. No t'ho pensis gaire! Transcripció interactiva i vocabulari Fes-te membre d'Easy Catalan i tindràs accés a l'ajuda de vocabulari, la transcripció interactiva i el bonus de cada episodi: easycatalan.org/membership Taller de llengua Alguns participants del Club de Lectura han identificat certs usos de paraules com "res" i "pas". Sabies que no sempre són partícules de negació? Bonus L'Andreu explica com ha anat el petit "retir espiritual" que va fer la setmana passada. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Joan! Joan: [0:16] Bon dia, bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] Escolta, primer, hem de celebrar una fita. Joan: [0:21] Ah, sí? Quina? Andreu: [0:22] Sí, i és que acabem d'arribar a 40.000 subscriptors a YouTube. Joan: [0:26] Uaaah! T'ho imagines? T'ho imaginaves, això, quan vam començar? Ostres! Andreu: [0:32] No. No, no… Joan: [0:34] 40.000, eh? Andreu: [0:35] És que, no sé, òbviament hi ha creadors de contingut i influenciadors, jo crec que nosaltres no som influenciadors, però sí creadors de contingut, que tenen molts més subscriptors i seguidors, no?, però dintre del… com es diu això?, del panorama català, 40.000 subscriptors no és poca cosa. Joan: [0:53] No, és molt! Jo crec que fora de canals institucionals o tipus de TV3 i coses així, devem ser… clar, cantants, també música… potser no, però fora de la música i els institucionals, top 10 segur. Andreu: [1:08] Doncs, enhorabona! Gràcies per seguir-nos a tots els que ens seguiu a YouTube, i, clar, potser hi ha oients del pòdcast que no han vist mai un vídeo nostre. Joan: [1:17] O oients que ens escolten des de YouTube. Andreu: [1:20] També. Aleshores, sapigueu que, a part d'aquest pòdcast, fem també vídeos diferents. No són vídeos del pòdcast, sinó altres tipus de vídeos. Vídeos d'entrevistes al carrer, alguns vídeos explicatius d'algun tema… no sé, cultural o lingüístic. I vaja, que és un canal amb 40.000 subscriptors. Joan: [1:40] Sí, sí, sí. Mare meva, mare meva. Ué! Andreu: [1:44] Heu d'entrar a youtube.com/EasyCatalan. Joan: [1:47] Exacte. Andreu: [1:48] I allà trobareu tot el catàleg de vídeos, que ja són més de... Quants n'hem fet, ja? Joan: [1:53] Molts, eh? Ja devem estar a prop de 200, perquè quan vam començar no publicàvem al nostre canal propi, publicàvem al canal d'Easy Languages. Allà potser en vam fer uns 20, no sé si hi va arribar. Després, al nostre canal en devem tenir uns 170, i directes potser en tenim 15 o així, o sigui que segurament ja superem els 200, amb els directes. Andreu: [2:13] Déu-n'hi-do. Doncs això, allà teniu molt més contingut fet per nosaltres, i si sou membres de la comunitat, també trobareu exercicis relacionats amb cada vídeo i llistes de vocabulari que us permetran… doncs aprofundir una mica més en l'aprenentatge després de mirar un d'aquests vídeos. Joan: [2:33] Exacte.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la Guerra de les Malvines, el conflicte que va enfrontar l'Argentina i el Regne Unit entre abril i juny de 1982 pel control de les illes Malvines, a l'Atlàntic Sud. L'Argentina les va ocupar inicialment, però el govern britànic de Margaret Thatcher va enviar una flota per recuperar-les. Després de combats navals, aeris i terrestres molt intensos, les forces argentines es van rendir el 14 de juny de 1982. La victòria britànica va reforçar Thatcher, mentre que la derrota va accelerar la fi de la dictadura militar argentina. Amb Adrià Hernando.

Despr

Els EUA anuncien un bloqueig a l'estret d'Ormuz. Despr

Despr