Podcasts about Fer

Nous sommes à la fin du VIIIe siècle avant J.-C., époque à laquelle fut composée l'Iliade, l'épopée attribuée à Homère. le sanglier y occupe une place symbolique forte, illustrée, par exemple, par la description détaillée d'un casque guerrier fabriqué en défenses de sanglier. Au-delà de l'équipement militaire, le sanglier est un modèle de courage et de férocité dans la littérature épique grecque, souvent utilisé dans des comparaisons pour glorifier les héros comme Hector, Ulysse ou Ajax. La chasse au sanglier elle-même constitue un rite d'initiation crucial pour les jeunes hommes, leur permettant de prouver leur valeur virile et de marquer leur passage à l'âge adulte. L'importance symbolique du sanglier n'est pas limitée à la Grèce ainsi dans le monde étrusque, il est au cœur de l'idéologie aristocratique. Chez les Celtes de l'âge du Fer, il est agressif et viril, tandis qu'en Égypte ancienne, son statut est complexe, tantôt impur, tantôt propre à la consommation. Cette diffusion symbolique de l'image du sanglier et de son descendant, le cochon, s'inscrit dans une longue histoire commune avec l'humain qui débute avec la domestication de l'animal il y a environ 8000 ans en Anatolie orientale et en Chine. Comment cette image a-t-elle évolué à travers les différentes cultures et époques ? Quels indices archéologiques, au-delà des ossements, peuvent nous aider à comprendre les pratiques d'élevage et de consommation anciennes ? De quelle manière l'hybridation et la domestication ont-elles transformé notre rapport à l'animal ? Des bords du Nil à la forêt ardennaise, partons à la rencontre des suidés… Eugène Warmenbol, professeur à l'ULB, chaire d'archéologie protohistorique du Nord-Ouest de l'Europe. Exposition "Sangliers et cochons dans la Préhistoire et l'Antiquité", au Musée du Malgré-Tout, à Treignes. Sujets traités : cochons, sangliers, Homère, Hector, Ulysse , Ajax, rite, Grèce, Celtes, domestication, Préhistoire, Antiquité Merci pour votre écoute Un Jour dans l'Histoire, c'est également en direct tous les jours de la semaine de 13h15 à 14h30 sur www.rtbf.be/lapremiere Retrouvez tous les épisodes d'Un Jour dans l'Histoire sur notre plateforme Auvio.be :https://auvio.rtbf.be/emission/5936 Intéressés par l'histoire ? Vous pourriez également aimer nos autres podcasts : L'Histoire Continue: https://audmns.com/kSbpELwL'heure H : https://audmns.com/YagLLiKEt sa version à écouter en famille : La Mini Heure H https://audmns.com/YagLLiKAinsi que nos séries historiques :Chili, le Pays de mes Histoires : https://audmns.com/XHbnevhD-Day : https://audmns.com/JWRdPYIJoséphine Baker : https://audmns.com/wCfhoEwLa folle histoire de l'aviation : https://audmns.com/xAWjyWCLes Jeux Olympiques, l'étonnant miroir de notre Histoire : https://audmns.com/ZEIihzZMarguerite, la Voix d'une Résistante : https://audmns.com/zFDehnENapoléon, le crépuscule de l'Aigle : https://audmns.com/DcdnIUnUn Jour dans le Sport : https://audmns.com/xXlkHMHSous le sable des Pyramides : https://audmns.com/rXfVppvN'oubliez pas de vous y abonner pour ne rien manquer.Et si vous avez apprécié ce podcast, n'hésitez pas à nous donner des étoiles ou des commentaires, cela nous aide à le faire connaître plus largement. Distribué par Audiomeans. Visitez audiomeans.fr/politique-de-confidentialite pour plus d'informations.

En este poderoso episodio de Rollos de Mujeres Podcast, Ana y Fer conversan desde Washington D.C. con Belén Barriga, una destacada empresaria ecuatoriana que dejó todo atrás en busca de su propio camino en Estados Unidos. Desde sus días trabajando como mesera, hasta abrirse paso en los medios de comunicación y convertirse en CEO de su propia agencia de marketing, Belén comparte una historia de lucha, reinvención y éxito.

Tema del Día: Que fue lo más extraño que encontraste al recoger tu cuarto. Leslie Gallardo se encuentra con nosotros. Fer nos da sus recomendaciones de películas para ver en la pantalla grande. y tenemos muchos regalos.See omnystudio.com/listener for privacy information.

durée : 00:04:20 - Le Zoom de France Inter - Le régime de Xi Jinping tente de redresser une économie chinoise qui tourne toujours au ralenti depuis la fin du Covid, sans oublier les droits de douane de Donald Trump. Pour relancer une consommation intérieure toujours en berne, l'une des armes de Pékin, ce sont les influenceurs.

Escucha aquí el programa de Javi y Mar: el sambenito que te persigue, lo más divertido que te ha pasado en una reunión de vecinos, trucos de los niños para convivir en paz, el 'Diccionario de Fer'... ¡y mucho más!

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! José Antonio Barrio 'Yunque' y Felipe Rodríguez, analizan la previa de la Final de Copa del Rey en Zorrilla entre VRAC y Chami. Previa de la Final de DHB: Liceo Francés-Gernika. Debate sobre los anuncios de la FER en su desayuno con la prensa, con especial énfasis en el programa de 30 jugadores con contrato federativo. Con José Antonio Vera, by https://www.divertisenvivo.com/producto/champions-finals-en-cardiff/Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de Hablemos de Rugby. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/644699

LA GUARIDA DEL SITH – CAMINO A LA PERDICIÓN (PELÍCULA) ️ La redención, los disparos con silenciador y el arte de contar más con una mirada que con cien balas. En esta ocasión, nos metemos de lleno en la adaptación cinematográfica de Camino a la Perdición, dirigida por Sam Mendes y protagonizada por un silencioso y demoledor Tom Hanks, un Paul Newman en estado de gracia y un Jude Law que huele a muerte. Ojo: el cómic lo desgranamos con saña y cariño en Zaborra Sobrevalorada, así que aquí solo nos centramos en el film, en su fotografía de postal deprimente, su banda sonora de lágrimas contenidas y esa violencia tan elegante que hasta los tiroteos parecen coreografías de ballet irlandés. ENLACE https://go.ivoox.com/rf/147159831 ️ Nos acompañan los mafiosos más carismáticos de nuestra familia sonora: Miguel Ángel, el que siempre lleva el sombrero. Fer, con mirada de asesino profesional pero corazón de cinéfilo. Ricky, el que dispara frases más rápido que su sombra. Y cómo no, El Mamado Lidel, que en este episodio… no necesita silenciador. Un análisis serio, pero no solemne; profundo, pero con chascarrillo. Porque en La Guarida del Sith, hasta las tragedias tienen su punto de humor… negro, como el traje de Hanks.

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

LA GUARIDA DEL SITH – CAMINO A LA PERDICIÓN (PELÍCULA) ️ La redención, los disparos con silenciador y el arte de contar más con una mirada que con cien balas. En esta ocasión, nos metemos de lleno en la adaptación cinematográfica de Camino a la Perdición, dirigida por Sam Mendes y protagonizada por un silencioso y demoledor Tom Hanks, un Paul Newman en estado de gracia y un Jude Law que huele a muerte. Ojo: el cómic lo desgranamos con saña y cariño en Zaborra Sobrevalorada, así que aquí solo nos centramos en el film, en su fotografía de postal deprimente, su banda sonora de lágrimas contenidas y esa violencia tan elegante que hasta los tiroteos parecen coreografías de ballet irlandés. ENLACE https://go.ivoox.com/rf/147159831 ️ Nos acompañan los mafiosos más carismáticos de nuestra familia sonora: Miguel Ángel, el que siempre lleva el sombrero. Fer, con mirada de asesino profesional pero corazón de cinéfilo. Ricky, el que dispara frases más rápido que su sombra. Y cómo no, El Mamado Lidel, que en este episodio… no necesita silenciador. Un análisis serio, pero no solemne; profundo, pero con chascarrillo. Porque en La Guarida del Sith, hasta las tragedias tienen su punto de humor… negro, como el traje de Hanks.

Bienvenidos a otra edición de MUSAS, en este episodio haremos un recorrido por el mundo de la cultura, cine, eventos, farándula y muchas sorpresas más. En esta ocasión Areli y Fer nos traen buenos análisis y recomendaciones para llenar tu vida de entretenimiento. CRÉDITOSProducción y locuciónARELI JAIMEFERNANDA TORRES

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

Send us a textCheck out this weeks F1 news update with the guys.  Don't forget to check out the post race Imola show next Sunday after the race.Support the show

El monólogo de Fer celebra el 'Día de las contraseñas'... ¿por qué? "Otra vez me ha tocado cambiarla en el trabajo..."

El monólogo de Fer hoy ha servido para casi visualizar lo que va a pasar en el cónclave: "

Hoy nos acompañan Arturo, Fer y Daniel de "El Volcancito Show", un programa con análisis, debates y toda la emoción que rodea a Club Tigres.  Suscríbete a su canal aquí. Síguenos en Facebook, Instagram y Tiktok. Suscríbete al canal de Incomparables. Apoya este proyecto adquiriendo una playera, sudadera o bandera de Aguerridos.

En este episodio especial de Rollos de Mujeres Podcast, Ana y Fer tienen la oportunidad de conversar con alguien cuya voz y presencia probablemente ya conoces: Joeseph Martínez, meteorólogo de Noticiero Telemundo 44 en Washington, D.C. La química entre Ana, Fer y Joeseph hace que esta conversación sea tan entretenida como educativa. Dale play al episodio completo y acompáñanos en esta charla fascinante sobre vientos, tormentas y mucho más. Para conocer más sobre Joeseph, síguelo en Instagram. Y también únete a la familia de Rollos de Mujeres en las redes sociales, y suscríbete a nuestro boletín para que te enteres de nuestros episodios y artículos nuevos. INSTAGRAM FACEBOOK TIKTOK YOUTUBE @fernandalefon Y en http://www.rollosdemujeres.com Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices

CRÓNICAS DE LGDS - ¿STAR WARS DEBERÍA ESCUCHAR MÁS AL FAN? En una galaxia donde la Fuerza parece dividirse entre directores, ejecutivos y millones de fans apasionados... surge una pregunta que agita más que un duelo con sables láser: ¿Debería Star Wars escuchar más a su fandom? Conviértete en MIEMBRO de este canal para disfrutar de ventajas exclusivas: @laguaridadelsith: https://bio.link/laguaridadelsith Descúbrelo aquí: https://patreon.com/LaguaridadelSith ¿Hasta qué punto debe una saga tan influyente moldearse según lo que clama la comunidad? ¿Estamos ante un público que merece ser escuchado o ante una turba que impide la evolución creativa? ¿Qué pasa cuando el fan se siente traicionado... o demasiado empoderado? En esta nueva edición de Crónicas de LGDS, debatimos desde el centro neurálgico de La Guarida con voces expertas y sin miedo al lado oscuro: ⭐ Almu de Escuadrón Organa – Una referente del fandom que conoce como pocos la conexión entre saga y comunidad. ⭐ Gracia de Escuadrón Organa – Con mirada crítica y corazón rebelde, nos ofrece una perspectiva certera y honesta. ⭐ Gonky de Expediente Gonk (YouTube) – Analista afilado con procesador de fan de toda la vida y memoria de protocolo galáctico. ⭐ Sauron del Smial de Mordor – Más allá del Ojo de Sauron, trae su visión irreverente de la saga con un toque inesperado. ⭐ Fer de Zaborra Sobrevalorada – El azote de las obras que se suben al Halcón sin combustible; directo, punzante y sin filtros. ⭐ El Mamado Lidel – El músculo del debate, con su estilo provocador y su defensa a capa y espada del universo Star Wars. Una charla galáctica, intensa y sin pelos en la lengua, donde analizamos si Lucasfilm debería girar su antena hacia el eco de los foros, los vídeos, los podcasts… y los fans que siguen creyendo en la Fuerza. ¡Conecta tus auriculares, activa tu droide astromecánico y ven a debatir con nosotros en La Guarida!

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

L'humain a utilisé le cheval d'abord comme proie puis comme outil. La "plus noble conquête" de l'humain est ainsi devenu cheval de labour, de transport, de guerre et de boucherie... Un bon ouvrier, un esclave puissant, docile, convertible en steaks easy peasy.Il a aussi été transformé en véhicule de sport : courir plus vite, sauter plus haut… et rapporter de l'argent.En France, l'équitation est le premier sport féminin (85% des 670 000 licenciés). 56% des cavalières ont moins de 16 ans. Dès qu'il s'agit de briller et de gagner, les messieurs reviennent. Plus de 60% des cavaliers des JO de Paris 2024 étaient des hommes. Sur les 12 cavaliers de l'équipe de France, on ne comptait que deux femmes, dont une remplaçante.Quoiqu'il en soit, les professionnels et les amoureux des chevaux ont des certitudes bien ancrées. Un cheval doit :"être ferré""vivre dans un box""manger de l'avoine""être dirigé avec un mors en acier dans la bouche"Dans son livre Le silence des chevaux (Amphora 2025), Pierre Enoff démonte ces pratiques, héritées des militaires. Elles sont autant de handicaps cruels et contre-productifs pour l'autre "meilleur ami de l'humain".Le cheval fait de fait partie des animaux "de rente" (bankable) les plus maltraités du monde :Il est parqué seul dans un box, alors que cet animal social devrait vadrouiller 25 km par jour.Il est ferré alors ses sabots sont faits pour s'user et s'ajuster au millimètre à sa morphologie.Il est nourri avec des pellets alors qu'il a besoin d'herbe fraîche et de plantes finement choisies.Il est sevré à 6 mois alors qu'il n'est encore qu'un bébé, pour faire des courses, amuser la galerie et enrichir toutes sortes de "spécialistes".Grâce à des précurseurs comme Pierre, une révolution est en cours. Cette série la raconte._______

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

L'humain a utilisé le cheval d'abord comme proie puis comme outil. La "plus noble conquête" de l'humain est ainsi devenu cheval de labour, de transport, de guerre et de boucherie... Un bon ouvrier, un esclave puissant, docile, convertible en steaks easy peasy.Il a aussi été transformé en véhicule de sport : courir plus vite, sauter plus haut… et rapporter de l'argent.En France, l'équitation est le premier sport féminin (85% des 670 000 licenciés). 56% des cavalières ont moins de 16 ans. Dès qu'il s'agit de briller et de gagner, les messieurs reviennent. Plus de 60% des cavaliers des JO de Paris 2024 étaient des hommes. Sur les 12 cavaliers de l'équipe de France, on ne comptait que deux femmes, dont une remplaçante.Quoiqu'il en soit, les professionnels et les amoureux des chevaux ont des certitudes bien ancrées. Un cheval doit :"être ferré""vivre dans un box""manger de l'avoine""être dirigé avec un mors en acier dans la bouche"Dans son livre Le silence des chevaux (Amphora 2025), Pierre Enoff démonte ces pratiques, héritées des militaires. Elles sont autant de handicaps cruels et contre-productifs pour l'autre "meilleur ami de l'humain".Le cheval fait de fait partie des animaux "de rente" (bankable) les plus maltraités du monde :Il est parqué seul dans un box, alors que cet animal social devrait vadrouiller 25 km par jour.Il est ferré alors ses sabots sont faits pour s'user et s'ajuster au millimètre à sa morphologie.Il est nourri avec des pellets alors qu'il a besoin d'herbe fraîche et de plantes finement choisies.Il est sevré à 6 mois alors qu'il n'est encore qu'un bébé, pour faire des courses, amuser la galerie et enrichir toutes sortes de "spécialistes".Grâce à des précurseurs comme Pierre, une révolution est en cours. Cette série la raconte._______

L'humain a utilisé le cheval d'abord comme proie puis comme outil. La "plus noble conquête" de l'humain est ainsi devenu cheval de labour, de transport, de guerre et de boucherie... Un bon ouvrier, un esclave puissant, docile, convertible en steaks easy peasy.Il a aussi été transformé en véhicule de sport : courir plus vite, sauter plus haut… et rapporter de l'argent.En France, l'équitation est le premier sport féminin (85% des 670 000 licenciés). 56% des cavalières ont moins de 16 ans. Dès qu'il s'agit de briller et de gagner, les messieurs reviennent. Plus de 60% des cavaliers des JO de Paris 2024 étaient des hommes. Sur les 12 cavaliers de l'équipe de France, on ne comptait que deux femmes, dont une remplaçante.Quoiqu'il en soit, les professionnels et les amoureux des chevaux ont des certitudes bien ancrées. Un cheval doit :"être ferré""vivre dans un box""manger de l'avoine""être dirigé avec un mors en acier dans la bouche"Dans son livre Le silence des chevaux (Amphora 2025), Pierre Enoff démonte ces pratiques, héritées des militaires. Elles sont autant de handicaps cruels et contre-productifs pour l'autre "meilleur ami de l'humain".Le cheval fait de fait partie des animaux "de rente" (bankable) les plus maltraités du monde :Il est parqué seul dans un box, alors que cet animal social devrait vadrouiller 25 km par jour.Il est ferré alors ses sabots sont faits pour s'user et s'ajuster au millimètre à sa morphologie.Il est nourri avec des pellets alors qu'il a besoin d'herbe fraîche et de plantes finement choisies.Il est sevré à 6 mois alors qu'il n'est encore qu'un bébé, pour faire des courses, amuser la galerie et enrichir toutes sortes de "spécialistes".Grâce à des précurseurs comme Pierre, une révolution est en cours. Cette série la raconte._______

Merriam-Webster's Word of the Day for April 29, 2025 is: furtive • FER-tiv • adjective Furtive describes something that is done in a quiet and secret way to avoid being noticed. It can also mean "expressive of stealth" or "sly" (as in "a furtive look"), or "obtained underhandedly" (as in "furtive gains"). // We exchanged furtive smiles across the table, carefully not to attract the teacher's attention. See the entry > Examples: "Like cardinals, Carolina wrens have slowly and gradually immigrated into New Brunswick and other areas of the Maritimes…. So if we look at this little bird, what do we see? First, it 'looks' like a wren, meaning it's small with a cocked-up tail and a fairly long beak. It would also have a rather perky behaviour and furtive movements. Its coloration is quite striking, being a rich earthy brown above and deep caramel below, and another distinctive feature is a prominent white line over each eye." — Jim Wilson, The Daily Gleaner (New Brunswick, Canada), 27 Mar. 2025 Did you know? You can't steal someone's heart without capturing their attention, nor can you steal someone's thunder without hijacking their audience's attention. But attention is something most thieves would rather avoid; whether stealing a glance or a diamond, one must be furtive or risk getting caught in the act. When first used in written English in the early 1600s, furtive meant "done by stealth." It later adopted the less common meaning "stolen" or "obtained underhandedly." Whichever meaning you choose, the word has a fittingly elusive ancestry, either stepping into English via the French furtif or coming directly from that word's ancestor, the Latin furtivus, itself a descendent of fur, meaning "thief."

Esta semana, desde Washington D.C., Ana y Fer conversan con la reconocida periodista Lori Montenegro en un episodio íntimo y poderoso. Lori comparte cómo el periodismo llegó a su vida, el impacto de su madre en su camino profesional, y las coberturas más memorables de su carrera. También reflexiona sobre la importancia de los mentores, la resiliencia y cómo los gestos de humildad —como los del presidente Barack Obama— marcan para siempre. Un episodio lleno de inspiración, lecciones de vida y orgullo latino. ¡Escúchalo ya!

ICE - EKILL - DORITOS - BOLI - DOMINOS - ASKJA - SONAX - ARENAKristján Einar og Bragi fara yfir þá orðróma að Max Verstappen sé á förum frá Red Bull. Fer hann til Mercedes fyrir 2026, eða Aston Martin 2027?

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

L'humain a utilisé le cheval d'abord comme proie puis comme outil. La "plus noble conquête" de l'humain est ainsi devenu cheval de labour, de transport, de guerre et de boucherie... Un bon ouvrier, un esclave puissant, docile, convertible en steaks easy peasy.Il a aussi été transformé en véhicule de sport : courir plus vite, sauter plus haut… et rapporter de l'argent.En France, l'équitation est le premier sport féminin (85% des 670 000 licenciés). 56% des cavalières ont moins de 16 ans. Dès qu'il s'agit de briller et de gagner, les messieurs reviennent. Plus de 60% des cavaliers des JO de Paris 2024 étaient des hommes. Sur les 12 cavaliers de l'équipe de France, on ne comptait que deux femmes, dont une remplaçante.Quoiqu'il en soit, les professionnels et les amoureux des chevaux ont des certitudes bien ancrées. Un cheval doit :"être ferré""vivre dans un box""manger de l'avoine""être dirigé avec un mors en acier dans la bouche"Dans son livre Le silence des chevaux (Amphora 2025), Pierre Enoff démonte ces pratiques, héritées des militaires. Elles sont autant de handicaps cruels et contre-productifs pour l'autre "meilleur ami de l'humain".Le cheval fait de fait partie des animaux "de rente" (bankable) les plus maltraités du monde :Il est parqué seul dans un box, alors que cet animal social devrait vadrouiller 25 km par jour.Il est ferré alors ses sabots sont faits pour s'user et s'ajuster au millimètre à sa morphologie.Il est nourri avec des pellets alors qu'il a besoin d'herbe fraîche et de plantes finement choisies.Il est sevré à 6 mois alors qu'il n'est encore qu'un bébé, pour faire des courses, amuser la galerie et enrichir toutes sortes de "spécialistes".Grâce à des précurseurs comme Pierre, une révolution est en cours. Cette série la raconte._______

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

durée : 00:27:57 - L'Entretien archéologique - par : Antoine Beauchamp - Qui étaient les Gaulois ? La réponse n'est pas évidente, tant ces peuples occupant une large partie de l'Europe à l'âge du Fer, ont été réduits au fil de l'histoire à des séries de clichés. Comment l'archéologie nous aide-t-elle depuis des décennies à sortir de ces clichés concernant les Gaulois ? - réalisation : Hélène Trigueros - invités : Dominique Garcia Archéologue et historien, président de l'Institut national de recherches archéologiques préventives (Inrap), professeur en archéologie à l'Université d'Aix-Marseille

En esta ocasión nos hemos juntado para hablar de la Segunda Guerra Mundial. No, no el horrible conflicto bélico que llevó a mogollón de países a matar a sus ciudadanos, sino los estupendos cómics, libros y filmes que se han hecho basándose en dicho evento. Cómics: -La Segunda Guerra Mundial en cómic, Vicente Cifuentes y Arnaud de la Croix (Norma Editorial) -Capitán América: El Ejército Fantasma, de Alan Gratz y Brent Schoonover (Panini Comics) -Furia: Pacificador, de Garth Ennis y Darick Robertson (Panini Comics) -Maus, de Art Spiegelman (Reservoir Books) -La estrella de África, de Antonio Gil (Cartem Comics) -Afrikakorps, de Olivier Speltens (Norma Editorial) -The Regiment, de Legrain y Brugeas (Norma Editorial) -Operación Overlord, de Le Galli (Norma Editorial) -Sara, de Garth Ennis y Steve Epting (Panini Comics) -Battlefields, de Garth Ennis y Russ Braun (Aleta Ediciones) -Dreaming Eagles, de Garth Ennis y Simon Coleby (Planeta Cómic) -Inferno: Hamburgo en vertical, de Philippe Pinard y Antoine Crespin (Norma Editorial) -Out of the blue, de Garth Ennis y Keith Burns (Planeta Cómic) Películas: -La tumba de las luciérnagas -Frankenstein's Army Libros: -El hombre en el castillo, de Philip K. Dick (Planeta Libros) -Estados Unidos de Japón, de Peter Tieryas (Nova) RRSS de los colaboradores: -JLo @crosstume @lleilo.bsky.social -Fer @fercatodic -Violeta @viodopamina -Santi @santiagoneg -Borja @kuronime @animee1.bsky.social -Juan: @juansn.bsky.social -Ja @evendrones @evendrones.bsky.social Esperamos vuestros comentarios, sugerencias y propuestas para futuras entregas del programa, que nos podéis hacer llegar a través de las redes sociales, a través de los comentarios en Ivoox o por correo electrónico enviándonos un email a podcast@lacasadeel.net.

Escucha aquí el programa de Javi y Mar: el día que conociste al Papa, el diccionario de Fer, los niños y Jimeno... ¡y mucho más!

While we couldn't fly you to Brazil for Easter, we can drop in for some juicy Brazilian news on this post-Páscoa iGaming Daily, sponsored by Optimove. Our SBC Notícias Brasil team are here to clue us in on the latest integrity issue in Brazil, as another match-fixing controversy hovers over the country. Flamengo's Bruno Henrique has been indicted following an 18-month investigation. Authorities allege that Henrique conspired to allow friends and family to profit on on him receiving a yellow card in a match in 2023. Ricardo and Ana give us the details of authorities uncovering almost 4,000 messages that paint the 34 year in a very bad light. What does this mean for Bruno Henrique, and his team Flamengo? What similarities does this have to other spot-fixing scandals in Brazil? And what does this say about Brazilian players, and the country's gambling industry? In the second half of the pod, Ana rotates into the host's chair as Fernando and SBC Noticias Business Journalist Damian Martinez add their expertise on the Argentinian land-based industry. Fer and Damian address a long-awaited casino tender in the Buenos Aires province. The process is expected to revamp the industry in Argentina, as Córdoba also issues its own land-based gaming licenses.Some additional reading:Bruno Henrique indictedPF investigates illegal use of Bolsa Família CPFs on betting sitesThe bidding process for Córdoba's casinos has endedThe opposition is seeking to change the regulation of online gambling in CórdobaHost: Fernando NoodtGuest: Ricardo Assis, Ana-Maria Menezes, Damian MartinezProducer: Anaya McDonaldEditor: Scott FultoniGaming Daily is also now on TikTok. Make sure to follow us at iGaming Daily Podcast (@igaming_daily_podcast) | TikTok for bite-size clips from your favourite podcast. Finally, remember to check out Optimove at https://hubs.la/Q02gLC5L0 or go to Optimove.com/sbc to get your first month free when buying the industry's leading customer-loyalty service. 

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, les GG "contre-attaque ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

Incredible but we did it again, we went to Epic Fest 2025 in Roskilde, Denmark, and it was incredibly powerful. Join us as we process some of the most packed couple days we've had, the epic highs, the bizarre lows, and the promise of what's yet to come. For the impatient:00:00:00 Pre-roll00:00:43 Sup Nerds00:07:15 Copenhagen again, but sunny!00:11:33 Epic Fest 202500:13:19 Battle Born00:15:32 The duality of Powerful00:16:20 Induction00:20:13 Apostolica00:22:17 The Big Stage System00:23:01 Fabio Lione's Dawn of Victory00:28:16 A Power Metal Party00:29:16 Such a polite pit00:31:42 US fans becoming desperate00:35:09 The triple choice00:36:06 Theocracy Acoustic Set at the Roskilde Cathedral00:42:12 The Cathedral is too gorgeous00:43:29 Stratovarius00:48:33 Argentina mentioned00:49:37 Epic Fest isn't just the bands00:51:24 No breaks on Day 100:52:31 Metalhead show math00:53:36 Terra Atlantica00:57:14 They played the song our friend requested!!01:00:37 Majestica01:02:10 Ross the Boss01:07:10 For fans of Manowar01:09:44 Insania01:12:02 Epic Fest maxed out Roskilde01:16:01 Touristing for a bit01:17:35 Waking up for Day 2 was an ordeal01:18:45 Fer likes F101:20:38 Pagan's Mind01:23:40 A choice we were surprised to make01:25:26 Pirate Queen01:31:56 Royal Hunt01:33:34 Crimson Glory01:37:28 Kyle's jacket misadventure01:41:00 Shadowstrike01:43:59 Nanowar of Steel01:45:10 Wind Rose01:48:04 Best Drip01:49:02 Fun is good, actually01:51:55 Kyle's Jacket Return01:56:40 Theocracy01:58:30 Fer did not train properly01:59:31 Fellowship02:06:35 The Second Coming of Power Metal02:10:28 Does our group have a real impact?02:13:23 Trying to balance out our shilling (we fail)02:17:59 Sorry Judicator02:20:06 Surprised by the Afterparty02:24:45 2026 Lineup Announcement blew our minds02:30:40 Too much hopium02:32:40 Hoping for more Japanese bands to play abroad02:34:00 Kyle already booked the hotel02:35:12 Wrapping up Support us on Patreon!https://www.patreon.com/powerfulpodcast Follow us! Spotify, Apple Podcasts, etc - powerful. a power metal podcastFacebook - https://www.facebook.com/powerfulpodcastInstagram - https://www.instagram.com/powerfulpodcastTwitter - https://twitter.com/powerfulpm Music by Fernando ReyEdited by Fernando Rey

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

This week on Rollos de Mujeres, hosts Ana and Fer take on a topic that every couple faces at some point: managing money in relationships. Should you combine finances with your partner or keep things separate? In this candid and insightful episode, they explore the pros and cons of joint versus individual accounts—breaking down not just the practical implications, but the emotional ones, too. After all, money isn't just about math—it's about trust, values, and communication. Don't miss out—subscribe now on your favorite platform and be part of the Rollos de Mujeres community! And hey, we'd love to hear from you: leave us a comment and tell us—how do you and your partner handle finances? Follow us in social media: INSTAGRAM FACEBOOK TIKTOK YOUTUBE Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices

Lorsque l'on pense aux Gaulois, on imagine souvent des guerriers chevelus, armés d'épées, buvant de l'hydromel dans des festins bruyants. Mais leurs pratiques funéraires, elles, restent bien moins connues… et parfois très surprenantes. Parmi elles, l'enterrement en position assise, observé dans certaines régions de la Gaule, intrigue depuis des décennies les archéologues.Contrairement à l'inhumation classique allongée sur le dos, cette posture particulière — jambes repliées, corps placé dans une fosse étroite — a été découverte dans plusieurs sépultures, principalement datées du second âge du Fer, entre 500 et 50 avant notre ère. Cette pratique n'était pas la norme, mais elle était suffisamment fréquente pour interpeller les chercheurs.Un geste symbolique fort ?Pourquoi donc enterrer quelqu'un assis ? Plusieurs hypothèses coexistent. La première, et sans doute la plus couramment avancée, est d'ordre symbolique et statutaire. La position assise pourrait avoir été réservée à des personnages de haut rang, des chefs ou des figures spirituelles, pour marquer leur autorité même dans la mort. Être assis, c'est être en position de domination, de vigilance, presque de méditation. Le défunt aurait ainsi été présenté comme un veilleur, gardien du clan ou intermédiaire avec les ancêtres.Une autre interprétation voit dans cette position une référence au monde des vivants : le mort n'est pas couché, donc pas "absent", mais encore actif, présent, prêt à prendre part aux banquets de l'au-delà. Cette idée est renforcée par la présence fréquente d'objets déposés dans la tombe : vaisselle, armes, bijoux… autant d'éléments qui accompagnent le défunt dans son dernier voyage.Un rite aux origines multiplesIl est aussi possible que ce rite ait des racines culturelles plus anciennes, peut-être issues de traditions venues de l'est de l'Europe ou même de contacts avec des peuples nomades qui pratiquaient déjà l'inhumation assise. Ce type d'enterrement a également été observé dans d'autres civilisations, comme chez certains peuples scythes ou thraces.Enfin, certains chercheurs envisagent une explication plus pragmatique : dans des contextes particuliers, comme des urgences liées à la guerre ou à des épidémies, il aurait été plus simple de creuser une fosse étroite et d'y placer le corps replié. Mais cette explication ne tient pas toujours, car certaines tombes assises sont très soigneusement aménagées.Un indice des croyances gauloisesCe geste funéraire reste donc encore partiellement mystérieux, mais il nous parle d'un peuple dont la vision de la mort était profondément spirituelle, symbolique et sociale. Les Gaulois n'enterraient pas leurs morts au hasard : ils les mettaient en scène, même après la vie. Hébergé par Acast. Visitez acast.com/privacy pour plus d'informations.

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

Après une première demi-heure à s'échauffer, les Grandes Gueules montent au créneau : un face à face toujours brûlant dans le bras de Fer, la Punchline et pour finir, la rubrique que nos GG craignent : le débat caché ! C'est le programme de 10h00 à 11h00 dans les Grandes Gueules du Sport.

En matière de propriété intellectuelle, les brevets constituent une ressource d'informations discrètes et précieuses sur l'histoire technique, économique et sociale de leurs auteurs. Leur analyse nous révèle les savoir-faire et les réponses concrètes aux défis d'une époque et nous permet d'exhumer par exemple des innovations telles que "La maison de Fer". Même s'il n'en reste que quelques-unes aujourd'hui, les structures métalliques de Joseph Danly, patron des Forges d'Aiseau, se sont exportées dans le monde entier au 19ème siècle . Avec Frédéric Marteau, historien des sciences et techniques, Yasmine Boudaka revient sur cette page de l'histoire et du patrimoine industriel belge. Sujets traités : Joseph Danly, patron, Forges d'Aiseau, brevet, maison, fer, maison de fer, patrimoine, industriel , belge Merci pour votre écoute Un Jour dans l'Histoire, c'est également en direct tous les jours de la semaine de 13h15 à 14h30 sur www.rtbf.be/lapremiere Retrouvez tous les épisodes d'Un Jour dans l'Histoire sur notre plateforme Auvio.be :https://auvio.rtbf.be/emission/5936 Intéressés par l'histoire ? Vous pourriez également aimer nos autres podcasts : L'Histoire Continue: https://audmns.com/kSbpELwL'heure H : https://audmns.com/YagLLiKEt sa version à écouter en famille : La Mini Heure H https://audmns.com/YagLLiKAinsi que nos séries historiques :Chili, le Pays de mes Histoires : https://audmns.com/XHbnevhD-Day : https://audmns.com/JWRdPYIJoséphine Baker : https://audmns.com/wCfhoEwLa folle histoire de l'aviation : https://audmns.com/xAWjyWCLes Jeux Olympiques, l'étonnant miroir de notre Histoire : https://audmns.com/ZEIihzZMarguerite, la Voix d'une Résistante : https://audmns.com/zFDehnENapoléon, le crépuscule de l'Aigle : https://audmns.com/DcdnIUnUn Jour dans le Sport : https://audmns.com/xXlkHMHSous le sable des Pyramides : https://audmns.com/rXfVppvN'oubliez pas de vous y abonner pour ne rien manquer.Et si vous avez apprécié ce podcast, n'hésitez pas à nous donner des étoiles ou des commentaires, cela nous aide à le faire connaître plus largement. Distribué par Audiomeans. Visitez audiomeans.fr/politique-de-confidentialite pour plus d'informations.

Raporta Hatice Kamer Amedê li ser girtina Ferîd Azad e ku wê hevpeyvînek bi evjîna wî Evîn re li ser girtina wî, kar û xebatên Paltforma Ciwanên Serbixwe pêke aniye.

El monólogo de Fer analiza las diferentes opiniones sobre llevar o no gafas: "Esta gente que lleva gafas solo por moda..."

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Por fin regresamos con el más mejor y espectacular Talk Show del Mundo del Cómic y hoy venimos con una programación BESTIAL. Para empezar nos visitan el artista de Iron Man, Cafu, y Xermánico, responsable de la reciente etapa de Iron Man, con quienes hablaremos sobre las diferencias de trabajar en Marvel Vs. DC, además vuelven los locos de Idiocracia para cuestionarnos las mejores dudas sobre el mundo superheroico y como plato principal tendremos invitado internacional de autentico lujo con Will McPhail, responsable del bombazo que fue In. CAFU Y XERMÁNICO Hoy sustituimos a nuestros tertulianos habituales para aportar algo de calidad a la industria con Cafu y Xermánico. Estos dos artistas que recientemente han trabajado para Marvel y DC, nos contarán las diferencias de trabajar en cada editorial y además hablaremos con ellos sobre sus inspiraciones y sobre cómo compaginan la vida laboral con la paternidad. IDIOCRACIA Los más locos de Youtube, Toni y Fer, regresan una vez más al Cuartucho para hacernos su propia micro sección y hablarnos sobre sus dudas en las pelis de superhéroes ¿Por qué un nadador como Aquaman usa un caballo de mar? ¿Lobezno se puso nombre así mismo? ¿Si a Morbius le llega a morder un perro adquiere poderes caninos? WILL MPCHAIL El Cuartucho no para de subir de nivel y es que hoy tenemos el auténtico privilegio de acoger con nosotros a Will Mpchail. Charlamos con este autorazo sobre su trayectoria, desde sus trabajos como ilustrador en el New Yorker, hasta el comicazo con el que nos voló la cabeza en In. Además debatiremos con él acerca del concepto de Novela Gráfica y nos contará sus próximos proyectos. Índice: 00:00:00 Intro 00:05:20 Cafu y Xermanico 02:28:36 Idiocracia 02:47:26 Will McPhail Consigue todos tus cómics en nuestra *LIBRERÍA ONLINE* La mejor del multiverso https://tienda.tomosygrapas.com

This week Sam, English Dan, Andrés, Santi and Fer review a weekend that saw mixed results for all our teams, including Guillermo Barros Schelotto's first defeat – and first victory – as Vélez Sarsfield manager. The group stages of the Copa Sudamericana and Copa Libertadores are underway, and we have plenty of listeners' questions (including a couple Sam forgot last week).

Un étrange prisonnier au masque de fer a vécu sous le Siècle de Louis XIV et mort au début du 18ème siècle, en 1703, à la Bastille. Mais c'est 50 ans plus tard que ce prisonnier devient légendaire. Grâce à un certain Voltaire qui a lui-même été emprisonné à la Bastille, publie un essai historique : « Le Siècle de Louis XIV ». Et Voltaire dévoile une bien curieuse histoire. Celle d'un prisonnier transféré par un gouverneur de prison, un certain M. de Saint-Mars, de Sainte-Marguerite, une prison sur une île de Provence à une cellule de la Bastille, à Paris. C'était en 1698. Revenons sur le mystère de l'homme au masque de fer, qui suscita tant de controverses, de romans, essais et films avec Jean-Christian Petitfils, l'auteur « Le masque de fer » (Editions Perrin) et Gorian Delpâture. Sujets traités : Masque, fer, Louis XIV, Bastille, Voltaire , prison, Sainte-Marguerite, mystère Laurence Ayrianoff Associée de production Merci pour votre écoute Un Jour dans l'Histoire, c'est également en direct tous les jours de la semaine de 13h15 à 14h30 sur www.rtbf.be/lapremiere Retrouvez tous les épisodes d'Un Jour dans l'Histoire sur notre plateforme Auvio.be :https://auvio.rtbf.be/emission/5936 Intéressés par l'histoire ? Vous pourriez également aimer nos autres podcasts : L'Histoire Continue: https://audmns.com/kSbpELwL'heure H : https://audmns.com/YagLLiKEt sa version à écouter en famille : La Mini Heure H https://audmns.com/YagLLiKAinsi que nos séries historiques :Chili, le Pays de mes Histoires : https://audmns.com/XHbnevhD-Day : https://audmns.com/JWRdPYIJoséphine Baker : https://audmns.com/wCfhoEwLa folle histoire de l'aviation : https://audmns.com/xAWjyWCLes Jeux Olympiques, l'étonnant miroir de notre Histoire : https://audmns.com/ZEIihzZMarguerite, la Voix d'une Résistante : https://audmns.com/zFDehnENapoléon, le crépuscule de l'Aigle : https://audmns.com/DcdnIUnUn Jour dans le Sport : https://audmns.com/xXlkHMHSous le sable des Pyramides : https://audmns.com/rXfVppvN'oubliez pas de vous y abonner pour ne rien manquer.Et si vous avez apprécié ce podcast, n'hésitez pas à nous donner des étoiles ou des commentaires, cela nous aide à le faire connaître plus largement. Distribué par Audiomeans. Visitez audiomeans.fr/politique-de-confidentialite pour plus d'informations.

¿Qué pasa cuando descubres que el camino tan definido que conoces y tenías planeado deja de ser el ideal? ¿Te irías por lo que tenías vislumbrado? ¿O crearías uno nuevo siguiendo tu intuición? Justo ese dilema enfrentó Fernda Piña, y en este episodio cuenta cómo fue el proceso de hacerle caso a su intuición y a dónde la llevó. Fer es una futbolista y fotógrafa mexicana. Jugó en la Liga MX Femenil y fue seleccionada nacional, además de haber recibido una beca para estudiar en LSU. Ha colaborado con marcas como Elle y Tiffany & Co., y hoy ha logrado combinar sus dos pasiones con SOLOSÉ, una plataforma donde cuenta historias de mujeres, ofreciendo un espacio seguro e inclusivo donde puedan explorar el deporte, la creatividad y sus emociones. Si todo lo que dice Fer en este episodio te resuena y tú también quieres trabajar en los proyectos de tus sueños, con marcas que valoren tu trabajo y donde puedas cobrar lo que mereces, entonces seguramente te interesará el Creatorpreneur Bootcamp que tendremos en mayo. Entra a https://www.dementes.mx/creadores para conocer más.

durée : 00:57:47 - LSD, la série documentaire - par : Christine Lecerf - 1946, un rideau de fer coupe l'Europe en deux. En provenance de Hongrie, de Tchécoslovaquie ou de Pologne, des vagues successives d'exilés affluent à la Gare de l'Est. Samizdats et rêves d'une “autre Europe” vont et viennent. - réalisation : Franck Lilin