Racons de Catalunya

En aquest vint-i-vuitè capítol passegem per la Vall de la Vansa. És una vall del Prepirineu situada a l'Alt Urgell a mig camí de la Seu d'Urgell i Solsona, entre la serra del Cadí, el Port del Comte i el Pedraforca. És un territori de muntanya ideal per practicar esports d'hivern, com per exemple l'esquí nòrdic. Els boscos de l'estació de Tuixent-la Vansa són un paradís per gaudir-ne i per això comencem la nostra escapada en aquest punt tan emblemàtic de la vall. Fem una volta pel pla de l'estació per aprendre'n una mica acompanyats de l'Albert Nadal, el seu director, i en Josep Maria, un monitor. Tot seguit, baixem al poble de Tuixent, que és la capital de la Vall de la Vansa, i aquí entrem al Museu de les Trementinaires per descobrir aquest ofici tan singular i tot el que girava al seu voltant. En parlem amb la Lina Sevillano, la coordinadora del museu. Continuem el recorregut per la Vall de la Vansa i passem pels petits pobles de Montargull, Sorribes i Padrinàs. Una mica més enllà, enfilat dalt d'un turó, hi ha Ossera. I aquí coneixem a l'Alfons Ferrer i la Núria Rosell, dos veïns del poble. L'Alfons és un pou de coneixement de la Vall de la Vansa i la Núria fa unes melmelades excel·lents amb productes de la zona. 

En aquest vint-i-setè capítol fem parada al Lluçanès. És una comarca natural situada entre Osona, el Berguedà i el Bages, a mig camí de Vic i Berga. És un territori rural esquitxat de petits pobles que mantenen vives les seves tradicions. Alpens, per exemple, destaca per ser com un museu de forja al carrer, amb escultures de ferro que elabora l'Enric Pla, un veí del poble que és forjador i que coneixem al seu taller. A Sant Boi de Lluçanès s'hi ha de parar per entrar en un dels forns de llenya més autèntics del país: el forn de Cal Pujals. Aquí ens hi esperen la Maria i en Sergi, mare i fill. Després anem cap a la capital del Lluçanès, a Prats de Lluçanès, per descobrir la història del Soler de n'Hug. És una casa de pagès als afores del poble on viu la cinquena generació de la família Peraire Soler. En parlem amb l'Abel Peraire, un dels joves que n'està al capdavant. I finalment, a prop de Perafita, continuem endinsant-nos en el ritme del Lluçanès més rural acompanyats de la Judit Ordeig, una pastora de Sobremunt. 

En aquest vint-i-sisè capítol recorrem la Vall Fosca, una vall del Pirineu situada a l'extrem nord del Pallars Jussà. És una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i a la capçalera hi ha una trentena d'estanys d'origen glacial. Precisament l'aigua d'aquests estanys va ser l'inici d'un canvi econòmic i social a principis del segle XX. Per conèixer més a fons aquesta història visitem el Museu Hidroelèctric de Cabdella acompanyats de la directora, l'Eva Perisé, i d'una altra de les guies del museu, la Sandra Luque. A la Pobleta de Bellveí coneixem en Gerard Garreta, que és guarda del Refugi de la Colomina, situat al final de la Vall Fosca, a més de 2.400 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Després parem a la Plana de Mont-Ros per entrar a Casa Antema, una casa d'embotits i queviures que té més de 200 anys. Voltant per la Vall Fosca ens trobem el carter, en Gonzalo, una persona a qui els habitants de la vall veuen més que el metge. I finalment, a Senterada, entrem a Casa Leonardo, una fonda amb molta història que no us podeu perdre si mai passeu per aquest poble. La Mireia Font, neta d'en Leonardo, ens obre les portes de casa seva. 

En aquest 25è capítol fem parada a l'Alta Segarra. És una comarca natural situada al bell mig de Catalunya que forma part de l'altiplà central i que sempre ha tingut molts paral·lelismes amb la Segarra, d'on li ve el nom. Tot i això, bona part del seu territori es reparteix entre les comarques de l'Anoia, el Solsonès i el Bages. Sense anar més lluny, Calaf, que és la capital de l'Alta Segarra, pertany a l'Anoia. Precisament d'aquesta realitat en parlem des del castell de Calaf amb una veïna del poble, la Màrian Vilaseca. Abans, però, anem fins a Pujalt per visitar l'Observatori Astronòmic i Meteorològic de l'Alta Anoia, que és com també es coneix la zona. Aquí ens espera l'Albert Borràs, que és la persona que està al capdavant d'aquest projecte. Després parem al petit poble dels Prats de Rei i ens trobem una veïna, l'Antònia. Finalment, amb en Martí Coral, d'Anoia Patrimoni, acabem de voltar per l'Alta Segarra. Amb ell descobrim el gran patrimoni cultural que tenen alguns dels seus pobles.

En aquest vint-i-quatrè capítol recorrem l'Alt Berguedà, un territori de muntanya del nord del Berguedà que es troba a mig camí entre la Catalunya Central i el Pirineu, i que destaca sobretot pel seu patrimoni natural i cultural. Per coneixe'l de primera mà, visitem la colònia industrial de Sant Corneli, a Cercs, on hi ha unes mines de carbó. En parlem amb dos dels seus guies, l'Oriol Pujol i l'Alba Boixader. Després pugem al Clot del Moro, entre la Pobla de Lillet i Castellar de N'Hug, per entrar al Museu del Ciment. Ens hi espera l'Anna Garcia, la directora, amb qui passegem per l'antiga fàbrica de ciment pòrtland i descobrim una gran història del segle passat al voltant d'aquestes instal·lacions. Continuem voltant per l'Alt Berguedà i fem parada a Cal Janola, una casa de pagès entre Guardiola i Vallcebre on la parella de joves que hi viu ha engegat un projecte d'agricultura ecològica de muntanya. Són en Ferran Canudas i la Carla Escarrà. Finalment, anem a Bagà i entrem a la formatgeria Tiraval acompanyats del seu responsable, en Carles Gil.

En aquest vint-i-tresè capítol fem parada al Baix Gaià, una comarca natural que s'estén al voltant del curs més baix d'aquest riu, el Gaià, al seu pas pel Tarragonès. És un territori amb una gran riquesa natural que els seus habitants miren de preservar. La Sínia és una associació mediambiental que treballa en aquesta direcció i qui ens ho explica és una de les seves voluntàries, l'Andrea Córdoba. Riu amunt parem a la riera de Gaià i ens trobem la Georgina, una veïna del poble amb qui compartim uns minuts al portal de casa seva. El paisatge de la zona respon al clima mediterrani, amb boscos de pins, canyissars i camps de vinya i olivera. Per tant, el Baix Gaià també és terra d'oli i de vi... però també de cervesa. És per això que anem fins a Montferri, ja a l'Alt Camp, per veure com fan aquesta cervesa: les Clandestines de Montferri. Qui ens obre les portes de les Clandestines és en Xavi Branxart. Finalment, tornem cap a la costa per conèixer les iniciatives de Terres de Gaià, una associació pel coneixement i la difusió del patrimoni natural, cultural i social al voltant d'aquest riu. En parlem amb la seva coordinadora, la Maribel Serra. 

En aquest vint-i-dosè capítol passegem pel Montserratí. És una comarca natural al voltant de la muntanya de Montserrat que engloba diferents municipis del Baix Llobregat, l'Anoia, l'Alt Penedès i el Bages. També es coneix com el Pla de Montserrat i és un territori que viu estretament lligat al massís, del qual pren el nom. El mató de Montserrat és un dels productes més autèntics de la zona i per saber com es fa visitem la formatgeria Cal Pujolet, a Marganell, acompanyats d'en Ramon Solé, un dels seus treballadors. També a Marganell, ens trobem amb la Delfina, una veïna del poble amb qui compartim una bona estona xerrant amb unes vistes immillorables de Montserrat. Després anem fins a Esparreguera per entrar al Rebost del Montserratí i descobrir tots els aliments i les begudes que s'hi amaguen. En parlem amb el seu responsable, en Miquel Altadill. I finalment fem una volta pels llocs més emblemàtics del Montserratí acompanyats d'en Joan Soler, d'Olesa de Montserrat, un jove geògraf que també és guia de natura i escriptor.

En aquest vint-i-unè capítol fem parada a les Guilleries, una comarca natural entre Osona i la Selva. És un territori de muntanya molt feréstec travessat pel riu Ter que es troba entre el Montseny i el Collsacabra. Vilanova de Sau, molt a prop d'aquest embassament, és un dels pobles d'aquesta zona. Aquí quedem amb una de les cuineres amb més renom de Catalunya, la Maria Nicolau, del restaurant El Ferrer de Tall. A Sant Hilari Sacalm, que és la capital de les Guilleries, coneixem la granja Circus, on l'Albert i la Yas elaboren formatge i llet. També passegem pel barri antic del poble amb el regidor de Medi Ambient, en Jordi Rotllan. I, finalment, tornem cap a les contrades de Sau per descobrir un indret molt especial: l'ermita romànica de Sant Feliuet de Savassona. Ens hi acompanya el seu ermità, en Miquel Savorit. I ben a prop, al petit poble de Tavèrnoles, parlem de les Guilleries i del bandolerisme que hi va haver durant molts anys amb l'historiadora Elisenda Collelldemont.

En aquest vintè capítol passegem pel Cap de Creus, una petita península del nord de la Costa Brava situada entre Roses i el Port de la Selva, a l'Alt Empordà. És un territori tant de mar com de muntanya, cosa que el converteix en un dels racons més singulars de Catalunya. Aquí mor el Pirineu i això es nota en el seu paisatge: molt abrupte amb grans penya-segats, petites cales i pobles que sempre han viscut de cara al mar. Cadaqués, per exemple, n'és un. I se'n va enamorar ni més ni menys que Salvador Dalí. Coneixem la seva història gràcies a la Montse, directora dels museus de la Fundació Gala-Dalí, amb qui entrem a la casa de Dalí de Portlligat. El Cap de Creus amaga cales salvatges a les quals és molt difícil arribar caminant. Per això, nosaltres ens hi acostem des del mar amb el vaixell del Centre d'Immersió del Port de la Selva.

En aquest dinovè capítol descobrim el Baridà, una comarca natural de muntanya entre la Cerdanya i l'Alt Urgell, que s'estén al voltant del riu Segre. És un territori pirinenc rodejat de cims que passen dels 2.500 metres i on destaca, sobretot, la serra del Cadí. Al Baridà hi ha petits pobles de pessebre on gairebé podem comptar amb els dits de les mans la gent que hi viu. Un dels més bonics és Músser, que pertany al municipi de Lles de Cerdanya. Aquest poble és la primera parada d'aquesta escapada i aquí coneixem en Pep Lizandra, un acordionista i formatger que amb la seva passió per la música i el territori ha recuperat molts balls tradicionals de la zona. Continuant el nostre petit viatge per aquestes valls del Pirineu, entrem al forn de pa d'Arsèguel, que tot just acaba d'abaixar la persiana. Aquí ens esperen l'Eduard Sobirà i la seva mare, la Mari Carmen. Finalment, pugem cap a Aristot i ens trobem la Montserrat. Ella és una de les veïnes més grans del poble i hi xerrem una estona havent dinat.

En aquest divuitè capítol fem parada a la Selva Marítima, una petita comarca natural situada al sud de la Costa Brava que comprèn tota la franja de costa de la comarca administrativa de la Selva. És un territori de transició entre el Maresme i l'Empordà que té un clima molt agradable i això fa que s'hagi convertit en una de les zones de costa que més visitants rep al llarg de l'any. En parlem amb en Ricard, un veí de Blanes que ens trobem passejant pel passeig marítim d'aquesta població. A la Selva Marítima hi ha un dels espais d'interès natural més singulars del país: el delta de la Tordera. Aquest delta té un gran valor ecològic i ho comprovem gràcies a dos veïns de la zona que ens hi porten, la Cristina i l'Eloi. Finalment, marxem terra endins per conèixer una de les viles amb un caràcter medieval més marcat d'aquesta part baixa de la Selva: Hostalric. I ho fem acompanyats de la Laura, de l'Oficina de Turisme d'Hostalric.

En aquest dissetè capítol recorrem les Valls d'Àneu, un conjunt de valls del nord del Pallars Sobirà d'origen glacial. És un territori d'alta muntanya protegit, ja que una bona part s'inclou al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Aquest patrimoni natural comparteix protagonisme amb el cultural, ja que a les Valls d'Àneu hi ha nombroses esglésies romàniques i s'hi celebra una de les festes més singulars del país: les falles d'Isil. Precisament a Isil, coneixem una família de Molins de Rei que viu al poble des de fa ja uns quants anys, en Sergi, la Meritxell, l'Àneu i en Roc. També parlem amb el president de les falles, en Xavi. Al pantà de la Torrassa, a la Guingueta d'Àneu, gaudim d'un passeig refrescant amb caiac amb en Joan de RocRoi, una empresa d'esports d'aventura. Finalment, fem parada a Esterri d'Àneu per entrar a Casa Gassia, l'ecomuseu de les Valls d'Àneu, i ho fem acompanyats de la Cristina, una de les guies.

En aquest setzè capítol passegem per la vall del Corb, una vall que s'estén a banda i banda del riu Corb. És un territori de secà de la Catalunya interior que és de transició entre l'altiplà central i Ponent, allà on es troben les comarques de la Segarra, la Conca de Barberà i l'Urgell. Descobrir la vall del Corb també és conèixer els productes autòctons que s'hi elaboren. Per això, visitem la formatgeria de Sant Gil d'Albió, un petit poble del municipi de Llorac, a la Conca de Barberà. Aquí ens trobem amb la Nati i en Pep, que ens expliquen com va començar tot i comprovem el ritme frenètic del seu dia a dia en aquesta formatgeria. La següent parada és el monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, a l'Urgell. Les germanes Josepa i Sara ens obren les portes d'aquest monestir cistercenc i amb elles passegem pel claustre d'aquesta joia arquitectònica. A Guimerà, també a l'Urgell, un dels pobles més bonics de la vall, ens hi espera en Sebastià, un veí del poble que ens fa una petita visita guiada pel nucli antic i ens explica algunes vivències que no oblidarà mai. I, finalment, a Vallfogona de Riucorb, de nou a la Conca de Barberà, sorprenem un grup de veïns que pren la fresca havent dinat.

En aquest quinzè capítol fem parada a la conca de Tremp, una depressió del Prepirineu de Lleida que, com indica el seu nom, està situada al voltant de Tremp, al Pallars Jussà. És un territori que actua com a porta d'entrada al Pirineu i que ha estat declarat Geoparc Mundial per la Unesco. En parlem amb una de les tècniques d'aquest Geoparc, la Núria Verdeny. La comunitat més important de voltors d'Europa viu en aquesta zona del Prepirineu, i per conèixer més a fons aquestes aus carronyaires, anem al Casal dels Voltors de la Torre de Tamúrcia. Aquí ens hi espera una de les seves responsables, l'Eugènia Ramada. Fa 66 milions d'anys, però, els reis de la Conca de Tremp eren els dinosaures. I per descobrir tots els secrets d'aquest món tan llunyà i apassionant, parem al petit poble d'Isona per parlar amb la Francina Pubill, del Museu de la Conca Dellà.

En aquest catorzè capítol fem parada al cor de la comarca natural de l'Empordà, l'Empordanet. És una zona que es troba a mig camí de la ciutat de Girona i les poblacions del litoral de la Costa Brava, als peus del massís de les Gavarres. El seu paisatge, divers i molt canviant al llarg de l'any, ha despertat l'interès de molts artistes vinguts d'arreu del món i alguns d'ells s'hi han acabat quedant. Per exemple, en Gaëtan Chapel, un escultor i picapedrer de Bèlgica que ens espera al seu lloc de treball, als afores de la Bisbal d'Empordà. L'Empordanet es pot descobrir passejant de moltes maneres: a peu, amb bicicleta o a cavall. Nosaltres ho fem a cavall, gràcies a l'Anna del petit centre d'equitació de les Feixes, a Sant Sadurní de l'Heura. A la carretera que va de Monells a Madremanya coincidim amb una família de Monells, que ens explica curiositats del poble. I, finalment, a Púbol visitem el castell de Gala i Dalí, una de les joies de la història de l'Empordanet.

En aquest tretzè capítol passegem pel Bisaura, una petita comarca natural del nord d'Osona, just al límit amb el Ripollès i la Garrotxa. És un territori de muntanya que queda dividit entre les províncies de Barcelona i Girona i que alguns locals en diuen la "petita Suïssa", pel seu paisatge. A Sant Quirze de Besora, que és el poble més gran de la zona, ens trobem un grup de dones que passeja per la vora del riu Ter. A l'hora de dinar fem cap a Vidrà per tastar les patates farcides de la Creu de l'Arç, un dels restaurants més emblemàtics del Bisaura, que aquest 2022 està de celebració pel seu centenari. Després enfilem cap a Ciuret, un veïnat de pagès de Vidrà que és un dels racons més plujosos de Catalunya. Aquí ens hi espera en Ramon Bach, de Can Font. I finalment, anem d'excursió pels entorns de Santa Maria de Besora amb en David Vilaseca, un gran historiador i coneixedor d'aquesta terra. Primer entrem a una de les baumes més autèntiques i més ben conservades del Bisaura, la bauma dels Ferrers, i després pugem al castell de Besora.

En aquest dotzè capítol fem parada a la Vall de Llémena, un paradís de natura i tranquil·litat a tocar de la ciutat de Girona. És un territori d'interior entre les comarques del Gironès i la Garrotxa que està considerat un dels indrets naturals més ben conservats de les comarques gironines. Aquesta singularitat es percep en la seva aigua d'origen volcànic, l'aigua de Sant Aniol. En parlem amb el seu director a la planta embotelladora, Xavier Aurich. A Sant Martí de Llémena ens trobem amb un veí del poble i al petit veïnat del Pla de Sant Joan coneixem en Jordi i la Marta, dos joves productors de melmelades artesanes de la Vall de Llémena.

En aquest onzè capítol descobrim la vall d'Àssua, una de les valls amb més hores de sol del Pirineu. És una petita vall del Pallars Sobirà situada molt a prop de Sort, la capital comarcal. La vall d'Àssua és terra de pastors i qui ens ho explica és en David de Llessui. Passegem pel seu poble i entrem a l'Ecomuseu dels Pastors de la Vall d'Àssua, un museu que és un homenatge a l'ofici, a les persones que s'hi van dedicar i a les poques que encara s'hi dediquen. A Llessui també coneixem la Maria, una dona que no va néixer en aquesta vall però hi viu des de fa més de 50 anys. Al petit poble de Surp ens hi espera la Clara, de Casa Mateu, una formatgeria que últimament ha rebut diversos premis. Finalment, a Sorre, sortim de dubtes d'algunes preguntes sobre aquesta vall quan arriba en Sisco, el segon home més gran de la vall.

En aquest desè capítol fem parada a la comarca que és considerada la capital de l'oli: les Garrigues. És una zona de Ponent de transició entre la plana de Lleida i les muntanyes tarragonines de Prades i el Montsant. Aquesta diferència es nota en el paisatge, però també en la producció de l'oli i del vi, com ens expliquen la Gemma i l'Ali, de la cooperativa vitivinícola de Tomàs Cusiné, al Vilosell i la Pobla de Cérvoles, i en Ramon, de la cooperativa d'oli d'oliva de la Granadella. La comarca de les Garrigues també destaca per algunes joies que es conserven des de la prehistòria, com el poblat ibèric de la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca. La Maria Dolors, guia turística d'Arbeca, ens acompanya en aquest viatge en el temps. I abans de marxar de la comarca, passem una bona estona amb la gent del petit poble de Bellaguarda.

En aquest novè capítol fem parada en una de les zones més feréstegues del país, l'Alta Garrotxa. És un territori de muntanya del nord de Catalunya situat entre la Garrotxa i una petita part del Ripollès i l'Alt Empordà. Recorrem aquesta terra de "mala petja" acompanyats, com sempre, de la seva gent. Primer ens enlairem amb globus i veiem l'Alta Garrotxa des de l'aire gràcies a Vol de Coloms, una empresa que ofereix la possibilitat de viure una experiència inoblidable. En Joan Sala ens obre les portes de casa seva a Castellfollit de la Roca per parlar del llibre que va escriure el seu pare, en Ramon Sala, el 1984: 'Caminant per l'Alta Garrotxa'. En Toti Juanola, un jove pastor de Rocabruna, ens explica la realitat del seu dia a dia: la d'un món que és difícil, però bonic i apassionant a la vegada. I tot passejant per Beget i Maçanet de Cabrenys ens adonarem que hi ha pobles que no hi entenen de mapes ni de fronteres.