Podcasts about creu

A la investigaci

La Coral Capella de Santa Maria ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi 2026, un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat de Catalunya

• Actualitat Terres de l'Ebre: repàs informatiu del dia amb les emissores del territori. • Entrevista del Dia: el futur del delta de l'Ebre davant el canvi climàtic, la regressió i les actuacions per protegir els espais més vulnerables. En parlem amb Jesús Gómez, responsable d'adaptació al canvi climàtic del Delta. • De Poble en Poble: la Banda de Música de Benissanet rep la Creu de Sant Jordi coincidint amb el seu 125è aniversari. • Me'n faig creus!: tertúlia sobre el feminicidi de Tortosa, la regressió al delta de l'Ebre i les dificultats econòmiques que afecten moltes llars del territori.

Poques coses salva el portaveu de Guanyem de la legislatura actual. Reconeix afinitat ideològica amb Verds ECP i amb la regidora Carme Gasulla, però l'assemblea de Guanyem creu que no es pot avalar un relleu a l'alcaldia quan no s'han complert els compromisos adquirits en el seu dia, i alguns d'ells, com el de la promoció de vivenda pública, arriben al final de mandat. Tubau, que s'ha refermat en la definició que l'Ajuntament funciona com una mala gestoria, lamenta, per altra banda, la manca de posicionament respecte el projecte de Vallcarca i el de la façana marítima, o la manca de mà esquerra a l'hora d'informar sobre el projecte del Patronat, retreient a ERC el video de presentació de l'equipament publicat a xarxes. L'entrada Josep Mª Tubau (Guanyem) considera la legislatura perduda i creu que el govern no ha complert els compromisos ha aparegut primer a Radio Maricel.

Vortragsabend mit Doron Schneider (Tel Aviv) in der Christus-Gemeinde am 17.04.26.Doron Schneider wurde in Düsseldorf geboren und lebt seit seinem 11. Lebensjahr in Israel. Mit seiner Erfahrung als Fotojournalist für Israels größte Tageszeitung und als Mitbegründer der Nachrichtenagentur "Israel-Heute" leitete Doron Schneider 16 Jahre lang die Öffentlichkeitsarbeit der Internationalen Christlichen Botschaft Jerusalem (ICEJ). Heute ist er Geschäftsführer der Meidar GanEden Finance GmbH, die mit innovativen Konzepten nachhaltigen Wohnraum und Gemeinschaften schafft. Doron Schneider versteht sich als Brückenbauer zwischen Kulturen. Er inspiriert Menschen, erweitert ihre Perspektive auf Israel und stärkt ihren Glauben, indem er biblische Prophezeiungen mit heutigen geopolitischen Analysen verbindet.Möchtest du uns ein Feedback zukommen lassen? - Dann schreib uns an ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠podcast@cg-creussen.de

En esta edición de «En Perspectiva» entrevistamos a Joan Rodríguez Santeugini, historiador especializado en Edad Moderna, que nos hace la invitación de recorrer la ciudad de Barcelona desde otra perspectiva. Fundador de una nueva iniciativa: «Santa Creu BCN», Joan busca dar a conocer la verdadera historia cultural y espiritual de Barcelona a través de un guía turístico, aulas formativas y artículos. Aprendamos de él para redescubrir las raíces cristianas en la historia y el arte de una de las ciudades más visitadas del mundo.

I creu que no ha de ser motiu de polèmica perquè la intenció de l'entitat de presentar-se per a l'organització de Carnestoltes i Reina era sabuda de fa molt de temps, i el Prado està 'molt feliç i content' d'arribar al 150è aniversari en una situacio molt bona com a entitat. Sense voler entrar en cap mena de polèmica, a Carme Artigas li sap greu l'embolic que s'ha creat aquest any, i també ha volgut matisar que l'any del 150è aniversari del Retiro fou el regidor de festes qui la va trucar per a que el Prado s'encarregués de l'organització de la reina, davant dels condicionants i la incertesa que envoltaven la pandèmia del Covid-19. Queda pendent un cafè, o una copa de cava, amb el president del Retiro. L'entrada Carme Artigas defensa el posicionament del Prado en la gestió de la petició de l’organització dels personatges del Carnaval, i creu que no ha de ser motiu de polèmica ha aparegut primer a Radio Maricel.

Tema del dia En aquest episodi entrevistem l'Enric Luzán, l'aventurer català que es proposa fer la volta al món caminant en 3 anys, passant per 4 continents i fent uns 26.232 km com a mínim. Li preguntarem, entre altres coses, quins han estat els millors i pitjors moments d'aquests primers 100 dies de ruta i quines han estat les decisions més difícils que ha hagut de prendre. Som-hi! Apunta't a la pròxima edició del nostre Club de Lectura: de l'1 al 31 de maig! Segueix l'Enric a Instagram: @enricluzan Mira els seus vídeos a YouTube Escolta el seu pòdcast a Spotify L'expressió de la setmana "propietat privada, la que tinc aquí penjada" (petita broma per criticar el fet que una cosa no sigui pública) Bonus Encara falta molt per a la tornada, però com se la imagina? Creu que en tornar serà una persona diferent? Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia a tothom i benvinguts al pòdcast d'Easy Catalan. M'imagino que no soc l'únic si dic que més d'una vegada he fantasiejat amb la idea de deixar-ho tot enrere per anar a viatjar pel món durant una llarga temporada. Qui no s'ha plantejat mai aquesta possibilitat? Potser algú de vosaltres ho ha fet, però diria que en la majoria de casos això només queda en el pla de la imaginació, com una cosa de somiatruites. I jo reconec que ho soc una mica, de somiatruites. Una paraula molt bonica, per cert. Si no la coneixeu, el diccionari la defineix així: "Persona visionària o que s'il·lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes". Us parlo d'això perquè ara fa uns mesos, a finals de novembre, em va sortir un vídeo a YouTube que em va cridar molt l'atenció. Es titulava "Dia 1 de la volta al món a peu" i tot just s'acabava de publicar. Vaig fer-hi clic, és clar, i el primer que s'hi veia era un noi equipat amb roba d'esport i una motxilla, tot de color blau, al mig de plaça Catalunya, que activa el mode senderisme del seu rellotge, s'acomiada d'amics, familiars i coneguts i es posa a caminar. L'objectiu? Fer la volta al món caminant, creuant com a mínim quatre continents de costa a costa, amb un mínim de 3.000 quilòmetres a peu en cadascun d'ells, en total 26.232 quilòmetres, i en un termini aproximat de tres anys. I tot això, documentat en forma de videoblog diari en un canal de YouTube. El protagonista d'aquesta història és l'Enric Luzán i el seu canal es diu Enric Adventures. També el podeu seguir a Instagram a @enricluzan per estar al dia de la seva aventura i dels vídeos que publica. No cal dir que jo hi estic totalment enganxat i sé que entre vosaltres n'hi ha més que el seguiu, així que vaig pensar que seria interessant entrevistar-lo i xerrar amb ell aquí al pòdcast. En aquests moments, l'Enric ja és a Grècia, en direcció a Turquia, però quan vam parlar encara era a Albània. Per tant, la conversa que sentireu a continuació tracta de l'inici del seu gran viatge. Us animo a escoltar l'entrevista i a seguir-lo a les xarxes. Però abans d'això, deixeu-me anunciar una cosa important. Últimament, alguns de vosaltres ens heu estat preguntant quan serà la pròxima edició del Club de Lectura i us hem anat donant alguna petita pista, però ara ja podem dir oficialment les dates i el llibre que llegirem. El proper Club de Lectura d'Easy Catalan serà durant el mes de maig, de l'1 al 31, i llegirem un llibre que ens ha recomanat la Sílvia, titulat "Un grapat d'ametlles", de l'autora Agnès Esquirol. Això ho farem a Discord, on tindrem un fòrum específic per anar comentant els capítols cada setmana, i també farem una videotrucada setmanal per parlar-ne tots plegats. Aquestes videotrucades seran els divendres 8, 15, 22 i 29 a les 7 de la tarda. Si entreu a la web easycatalan.org/bookclub, trobareu la sinopsi del llibre, una mostra de les primeres pàgines i alguns enllaços per trobar-lo tant en format físic com digital. Així que ja ho sabeu, teniu tot aquest mes d'abril per aconseguir el llibre i entrar a la comunitat, on podeu escriure un primer missatge per presentar-vos si encara no en sou membres. I dit això, ara sí, passem a l'entrevista amb l'Enric. Som-hi! La Volta al Món a Peu: [3:34] Mare de Déu! La Volta al Món a Peu. Catalans sense fronteres. Benvinguts a Enric Adventures. Us presento el projecte més gran de la meva vida: la Volta al Món a Peu. En català. Un dia vaig descobrir que el caminar és la manera més primitiva de viatjar, aquella que ens connecta de manera més profunda amb la Terra i les persones que l'habiten. Fruit d'aquesta inquietud, vaig obrir el meu canal de YouTube, per compartir les meves travesses i inspirar altres igual que altres em van inspirar a mi. La ruta començarà a la plaça Catalunya de Barcelona i creuaré Europa per França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Montenegro, Albània, Grècia i entraré a Àsia per Istanbul, Turquia. Seguidament, enfilaré al nord seguint la costa del Mar Negre fins a Geòrgia i Armènia, on agafaré un avió fins al Paquistan. Continuaré per Índia, els Himàlaias travessant el Nepal i baixant a Bangladesh. A Dhaka volaré fins a Tailàndia, recorrent el sud-est asiàtic fins a Singapur, passant per Malàisia. El tercer continent serà Austràlia. Recorreré més de 4.000 quilòmetres des de l'extrem est, Perth, fins a l'oest, Sidney. A continuació, travessaré Amèrica del Nord pels Estats Units, des del Pacífic fins al Golf de Mèxic. La part més difícil del viatge serà Sudamèrica. Començant pel Perú, recorreré les seves muntanyes i entraré a Xile, on creuaré el desert d'Atacama i travessaré la serralada dels Andes fins a l'Oceà Atlàntic, a Argentina. Per últim, volaré fins a Santiago de Compostel·la per fer el camí de Sant Jaume en sentit invers, fins al punt d'inici final: la plaça Catalunya de Barcelona. De camí em trobaré 20 catalans a 20 països diferents, que m'explicaran com viuen la cultura catalana tan lluny de casa. Tot plegat ho documentaré a l'estil Enric Adventures, gravant, editant i pujant els vídeos en ruta. I com no pot ser d'una altra manera, en català. 26.232 quilòmetres, 4 continents i 3 anys, dormint en tenda de campanya i cuinant en fogonet. Acompanyeu-me. Andreu: [5:31] Bon dia, Enric. Com estàs? Benvingut al pòdcast. Enric: [5:33] Bon dia! Doncs molt bé, mira, aquí (assegut) a l'ombra d'una olivera a Albània. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari.

Marina Vilalta és la pastora més vella de Catalunya. Amb 98 anys, continua anant a pasturar les fedes cada tarda als prats de Bruguera, un vilatge a prop de Ribes de Freser (Ripollès). Vilalta va esdevenir una figura reconeguda quan la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements del país. A partir d'aquell moment, el periodista Abraham Orriols li va proposar escriure la seva vida i, després d'hores de converses, publica Una vida a les muntanyes (Ara Llibres), que ja ha arribat a la 4a edició.

Ha superat un infart, i s'ha enfadat força entre bambolines per la filtració que un company de partit va fer de la seva decisió de no presentar-se a les municipals del 2027, una decisió que ja tenia presa el juny passat però que volia manifestar-la públicament el proper 1 de maig durant la festa anual dels socialistes. Luis Miguel Garcia ha explicat més detalladament aquest matí el posicionament del PSC a l'entorn del pressupost municipal d'enguany, justificant la seva negativa pel fet que el govern no ha cuidat el desenvolupament dels objectius del pacte que es va signar l'any passat i que va permetre l'aprovació del pressupost avui prorrogat. Garcia, que estava més esperançat sobre el futur de Kansas, Pic-Nic i Club de Mar fa mesos que avui, creu que ja és massa tard per salvar-los de l'enderroc, però que s'intentarà fins al final, i demana al govern que es mogui per a pensar en un projecte de futur. L'entrada Luis Miguel Garcia (PSC) lamenta haver de votar en contra del pressupost, però creu que el govern no ha cuidat el pacte d’objectius que signà l’any passat ha aparegut primer a Radio Maricel.

La fundadora de l'Escola de Música de la Creu Alta, Eulàlia Sánchez, és la Sabadellenca de l'Any 2025

El FC Barcelona creu que la remuntada contra l'Atlético de Madrid aquesta nit és possible. Repassem l'última hora dels dos equips. I a la lliga... el Real Madrid perd contra el Getafe al Santiago Bernabéu (0-1) i el Barça és encara més líder, ara amb 4 punts d'avantatge; connexió amb Antón Meana i Javi Herráez. L'anàlisi de Lu Martín i obrim la gàbia del tigre Jaume Creixell. Avui que torna la Grada d'Animació al Camp Nou en parlem amb Albert Yarza. Entrevista a Oriol Cardona, després de guanyar dues medalles als Jocs Olímpics d'hivern. I tanquem el programa amb el 'Què t'hi Jugues que l'heu cagat' amb Xavi Cazorla. 

La sessió ordinària de ple municipal de febrer aprovà per unanimitat la sol·licitud de la creu de Sant Jordi pel Grup d'Estudis Sitgetans, la instal·lació del nou sistema de climatització del mercat municipal -que suposa una inversió de més d'un milió d'euros i un any per a la instal·lació- i el projecte de la nova estació d'autobusos que resituarà les parades actuals al parking de Can Robert, dividint-les entre les dels busos urbans i els serveis discrecionals que es traslladaran des de l'actual ubicació al carrer Victor Balaguer. Més enllà de la unanimitat, travessà la sessió el rum rum provocat per la publicació a xarxes d'un video on es pot veure una forta discussió -plena de males paraules- que succeí fa dies entre la propietat d'un establiment del carrer Joan Tarrida i un grup de persones entre les quals hi havia la regidora d'activitats Cristina Guiu, que també participa en l'alterada conversa. D'aquí que alguns grups de l'oposició, especialment Junts per Sitges i el Partit Popular li recriminessin la seva actitud i en demanessin explicacions a l'alcaldessa. La causa original de la discutida és una discrepància sobre la presència de la terrassa del local que, segons els tècnics municipals no compleix la normativa i hauria d'haver-se retirat fa temps, mentre que la propietat denuncia un greuge comparatiu respecte al criteri que s'ha aplicat amb d'altres establiments, i denuncia amenaces per part de la municipalitat. Enmig del debat, el treballador del local que exposà la pregunta manifestà una opinió que a la vegada obre la porta a interpretar que també existeix una competència entre establiments del mateix carrer, quan es referí a que 'tothom sap que hi ha un senyor que mou el cotarro'. El govern va decidir no donar cap mena de resposta a les consideracions sobre l'actitud de la regidora Cristina Guiu. L'entrada El ple aprova el projecte de la nova estació d’autobusos, demanar la creu de Sant Jordi pel GES, i la nova climatització del mercat. El govern evita parlar de l’actitud de la regidora Guiu en el video d’una encesa discussió vinculada a un bar del carrer Joan Tarrida ha aparegut primer a Radio Maricel.

Parlem amb les 26 famílies que la Sareb vol desallotjar a La Creu de Barberà

26 famílies, en risc de ser desnonades per la Sareb a la Creu de Barberà

Ens hem llevat amb una gran sorpresa. La influencer Soy una Pringada ha entrevistat la Rosal

N

Conversem amb Colman Andrews, reconegut escriptor, editor i cr

El "Revoluci

(ATENCIÓN: En plataformas de podcasts, este episodio tiene el audio del vivo de YouTube, que no está retocado para que todos los participantes suenen al mismo volumen, tiene ruidos varios, y la música a veces es muy fuerte. Pronto subiremos el audio que fue grabado en pistas individuales, que tendrá los standards usuales de Perdidos. Si gustan ver la sesión en YouTube, a pesar del audio, es más entretenida con las imágenes, las caras que ponemos, etc.) Por fin salió la segunda parte de la partida de rol que empezamos en nuestro aniversario. MaGnUs dirigió una aventura de su universo Grimorio del Plata, con cazadores de monstruos e investigadores de lo sobrenatural, en este caso ambientado en la década de 1930. Montevideo, 1939. En la sesión pasada, un grupo de agentes compuesto por agentes del Grimorio del Plata y cazadores independientes comenzó a investigar un misterio. (Más info abajo.) Con música de Walas, y Johnny Cash (interpretando a Kris Kristofferson). Próximo programa: Magic Knight Rayearth (Parte II). Elenco: * Chris como Armando Calafiore, ex forzudo de circo y Paladín (soldado del Grimorio). * Sole como Paula Fariña, periodista y Cronista (agentes del Grimorio que ocultan lo sobrenatural del público). * Eze como Roque Amuchastegui, pastor metodista y Clérigo (hechiceros del Grimorio). * Mael como Carlos Helmut Müller, ingeniero eléctrico y Artífice (alquimista y armero del Grimorio). * Dino como Sergio Benavides, contrabandista y cazador independiente. * Carlos como Perla Ríos, guitarrista de tango y cazadora independiente. Una fría madrugada de mayo, en un saladero abandonado del puerto de Montevideo encontraron el cadaver de Armando Canals y Creu, un empresario local que gustaba de comprar reliquias místicas, pero que todos (menos él) saben que son falsas. El cuerpo, muerto a balazos de fusil Mauser, despide una sangre aceitosa, algo no natural. En su bolsillo encontraron un paquete de cigarrillos italianos que solo se consiguen en la Fonda Liguori (propiedad de una familia mafiosa, los Geranzzano) y un pedazo de vidrio de vitral de iglesia con sangre y el nombre VAYNE tallado. Se dan cuenta que el vidrio probablemente proviene de la Iglesia San Francisco de Asís, cerca de ahí y que fue abandonada hace unos meses tras una tormenta. Saben que Karl Vayne fue un mago de escenario que a fines del siglo 19 presentaba un truco muy aclamado: la "invocación" de un "demonio babilónico" llamado Ishk'harhul a través de un espejo. El demonio aparentemente concedía deseos a los afortunados espectadores, pero esto era todo espectáculo, el demonio era completamente inventado, interpretado por un asistente con una máscara, puertas trampa, y bombas de humo Cerca de ahí, vive Ronaldo Fúnez, un partidario del Partido Blanco que en 1935 peleó en la Revolución de Enero contra la dictadura de Terra; los revolucionarios usaban fúsiles Mauser. En el piso de arriba encontraron un ritual falso, con una estatuilla de un dios apócrifo, vidrios del vitral, y un papel con un ritual que simula ser antiguo, pero es una falsificación y tiene palabras mal escritas. En el centro del ritual, una bomba de relojería, y todo el piso de arriba regado de combustible. Por suerte, Müller logra desactivar la bomba. También encuentran una caja llena de partes de reloj, incluyendo unos que solo se venden en una tienda del Centro, Re Dell'orologio. Charlando con un hombre en situación de calle, El Rata, averiguan que hace unas noches estuvieron en el lugar unos "copetudos", y además el Vasco Errazcuaga. El Vasco es un matón de alquiler, y junto con sus muchachos regentean un club de pelota vasca cercano. Además, se enteran de que el Vasco está sufriendo de fuertes dolores de cabeza. En primer lugar van al rancho de Fúnez, que se les escapa por los techos. Dentro encuentran herramientas para limpiar fúsiles y cargadores, además de un volante del club vasco con la inscripción "VASCO ERRAZCUAGA #2", y una foto de Renzo Geranzzano con una mujer que no es su esposa. En la iglesia, hablan con otro indigente, el Viyela, que les dice que alguien estuvo hace unas noches tocando el órgano, la Marcha Tres Árboles, hino del Partido Nacional. El órgano fue recientemente reparado. También averiguan que el vitral de en cuestión se llamaba "El Juicio a los Herejes". Se meten a la fuerza en el club de pelota y encuentran otro vidrio con la inscripción VAYNE y otro papel del ritual falso. En el conventillo donde vive el Vasco hablan con su madre, que les dice que está con fuertes dolores de cabeza. El Vasco (con una mano vendada) reta a Armando a una pulseada, y aunque brinda buena pelea, pierde con el Paladín. Entonces, les cuenta que no sabía que Canals estaba muerto. Sin embargo les comenta que una persona enmascarada que se hacía llamar Reflejo Oscuro lo citó a él y a varias otras personas más, no puede decir quienes eran todos porque también tenían las caras tapadas, pero uno seguro era Canals y otro era el empresario portuario Manstein. Reflejo Oscuro les propuso hacer un ritual para obtener poder, se cortaron las manos, el Vasco se enojó porque no pasó nada, y se fue. Tras hablar con ellos, el Vasco se toma la cabeza, grita de dolor, y muere. Engañando a su madre, le dicen que lo van a llevar al hospital, pero se llevan el cuerpo a la sede del Grimorio en el barrio Prado. CONTINUARÁ

podcast recorded with enacast.com

És un cop de cor, però ho creu així. Sempre hi quan l'Ajuntament presenti un projecte al Ministeri, més enllà del que el Ministeri ja ha encarregat sobre la solució per a Kansas, Pic-Nic, Club de Mar, la piscina Maria Teresa i els gronxadors. El portaveu del PSC, Luis Miguel Garcia, ha continuat mostrant-se molt crític amb el govern, però preguntat sobre el posicionament del partit davant de determinats temes, com l'abstenció en l'aprovació del contracte de neteja, ha defensat la seva postura fent valer el dret de la ciutadania a que les coses vagin millor. Garcia li retreu al govern manca de diàleg en temes importants com les ordenances fiscals, i decisions que enten completament equivocades, com la venda de les instal·lacions del Club Natació. I ha quedat, de nou, una pregunta sense resposta: què volia dir Luis MIguel Garcia quan interpel·là l'alcaldessa sobre que només ella, el regidor Albert Oliver i ell mateix sabien perquè Aurora Carbonell no feia fora la regidora Cristina Guiu del govern? L'entrada Luis Miguel Garcia creu -i és un cop de cor- que Kansas, Pic-Nic i Club de Mar no aniran a terra, però insisteix que l’Ajuntament ha de presentar un projecte ha aparegut primer a Radio Maricel.

El president de la comissió, i la comissió, acabaran el mandat amb regust agredolç, per bé que preval la valoració positiva de la feina feta durant aquests anys. La decisió del ple de setembre de no aprovar definitivament el protocol de Carnaval acabà provocant que la comissió -llevat del Retiro- publiqués un comunicat on lamenta els vots negatius de Junts, PSC, PP, Vox i la regidora no adscrita Elena Alonso, tot considerant que han cedit a pressions vinculades al punt relacionat amb el nombre mínim de membres d'una colla. Jordi Andreu creu que ha prevalgut l'estratègia política per davant del be del Carnaval, i un punt que és anècdota per davant de tots els canvis que s'han fet en el document amb el consens de tothom. L'entrada La comissió de Carnaval dolguda per la decisió del ple. Jordi Andreu creu que la votació del protocol ha avantposat l’estratègia política ha aparegut primer a Radio Maricel.

El Servei Local de Català de Mollet, de la mà de Montserrat Pocurull, ens apropa cada setmana novetats, dubtes i curiositats sobre la llengua catalana. https://cutt.ly/jglcs5P podcast recorded with enacast.com

Tenim un curs amb 8.500 alumnes menys, per

El 3 Rondes ha estat a les diades del primer diumenge de Festes de Santa Tecla a Tarragona, Altafulla i Valls. Tert

Enmig de la il·lusió de l'inici de curs, de la remodelació total de l'escola Esteve Barrachina, o del convenciment que aquest serà l'any de la municipalització de les llars d'infants, a l'altre costat de la balança hi ha el nou calendari del departament d'educació a l'hora de parlar del mapa dels centres escolars sitgetans. Després de fer marxa enrere en les promeses exposades en el curs anterior, i de no considerar la proposta d'utilitzar equipaments municipals per a poder resoldre provisionalment la col·locació d'una nova línia de primària -que ha acabat assumint l'Utrillo-, la regidora d'educació, Carme Gasulla, ha confirmat aquest matí que des del departament d'educació de la Generalitat ara es vol fer un plantejament a vuit anys vista, i mentrestant caldrà aguantar una mica el tsunami. El curs comença amb 2923 alumnes matriculats, 30 menys que l'any passat, però amb un 30% més d'alumnes amb necessitats educatives especials. Gasulla admet que caldrà continuar insistint i que ja no és, només, una qüestió de números i ratios, sinó d'una concepció de recursos per atendre els nous reptes. L'entrada La Generalitat planteja el cas de Sitges a 8 anys vista, i mentrestant ‘caldrà aguantar una mica el tsunami’. Carme Gasulla creu que cal seguir insistint ha aparegut primer a Radio Maricel.

Els treballs duraran un parell de mesos i tenen un import aproximat de 117.000 euros.

Els veïns de La Creu de Barberà es desmarquen dels aldarulls

El portaveu del PSC-El Margalló veu difícil que es pugui aturar el procediment d'enderroc del Club de Mar i la piscina Maria Teresa, i pensa més en la necessitat de plantejar un projecte que defineixi com s'ha de gestionar l'ús públic d'aquesta zona d'equipaments. I per aquí anirà la moció que el partit presentarà en el ple de juny, i que treballarà per a que tingui el màxim consens. Pel que fa a la liquidació de les instal·lacions del Consorci del Club Natació, Luis Miguel Garcia demana valentia a l'alcaldessa per a municipalitzar-les i que cerqui alternatives als informes d'intervenció i secretaria, en el benentès que 'els responsables polítics no poden governar segons les decisions dels tècnics, per molt habilitats que siguin'. Finalment, i a partir de les converses que ha pogut mantenir amb responsables d'educació, el portaveu del PSC-Margalló ha afirmat que la Generalitat assumirà la reforma de l'escola Barrachina, per 3M€, i que l'edifici de l'escola Agnès es pot ampliar per a encabir-hi una línia més. I en relació al cas de la taula del 3r sector, Garcia ha assenyalat que la comissió informativa que s'obri per analitzar-lo ha d'incidir en el paper que ha tingut el responsable de la taula en la gestió política al llarg de diferents legislatures. L'entrada Luis Miguel Garcia creu que cal pensar en el projecte de futur de la façana marítima, demana valentia a l’alcaldessa per municipalitzar les instal·lacions del Natació, i afirma que l’edifici de l’escola Agnès es pot ampliar ha aparegut primer a Radio Maricel.

Els savis docents de "L'ofici d'educar" ens parlen sense embuts de com fomentar la vocaci

Jordi Milán fundador y director de La Cubana ha tenido una semana de reconocimientos. Ha recogido la medalla de honor de la SGAE y la Creu de Sant Jordi que entrega la Generalitat de Catalunya. Desayunamos en casa de su vecino, el pastelero Christian Escribà, donde él cada día se toma el café y algo más... Nos cuenta cómo, para él, la locura es el ingrediente necesario para la creatividad y en eso se basa para observar la realidad y luego retratarla en sus obras que siempre, siempre incluyen una sorpresa para el público. 45 años de trayectoria y de amor loco al teatro

Jordi Milán fundador y director de La Cubana ha tenido una semana de reconocimientos. Ha recogido la medalla de honor de la SGAE y la Creu de Sant Jordi que entrega la Generalitat de Catalunya. Desayunamos en casa de su vecino, el pastelero Christian Escribà, donde él cada día se toma el café y algo más... Nos cuenta cómo, para él, la locura es el ingrediente necesario para la creatividad y en eso se basa para observar la realidad y luego retratarla en sus obras que siempre, siempre incluyen una sorpresa para el público. 45 años de trayectoria y de amor loco al teatro

No ha pogut ser. El Bàsquet Sitges, després de la derrota a Montcada i Reixac en la darrera jornada, no podrà seguir jugant a Copa Catalunya l'any vinent. En futbol, la UE Sitges va derrotar al Tortosa Ebre en una jornada en la que el Ciudad Cooperativa s'ha proclamat campió i la derrota del Martorell reobre una mica les opcions en la lluita per la promoció d'ascens. L'entrada ESPORTS: en un cara o creu el Bàsquet Sitges perd contra el MIR i s’acomiada de Copa Catalunya. La UE Sitges supera al Tortosa Ebre i es reobren una mica les opcions d’ascens en les dues últimes jornades ha aparegut primer a Radio Maricel.

No s'ho esperava. Ras i curt. D'aquí la sorpresa de Jordi Milán al rebre la trucada de la Generalitat comunicant-li que a La Cubana li ha estat atorgada una de les creus de Sant Jordi del 2025. Més enllà de la satisfacció, en l'any del 45è aniversari de la companyia, Milán es referma, però, en el valor de l'apreci del públic i d'haver pogut arribar fins aquí vivint del teatre. Al palau Robert continua oberta l'exposició '45 anys jugant a fer teatre' i el setembre s'estrenarà el musical basat en la comèdia de Rafael Anglada 'L'amor venia en taxi'. L'entrada La Cubana rep la creu de Sant Jordi, i Jordi Milán ho viu entre la satisfacció i la sorpresa ha aparegut primer a Radio Maricel.

Pere Llu

I tot plegat en un escenari emocionalment complex: l'oposició en bloc creu que se li va faltar al respecte durant el desenvolupament del ple sobre l'estat del municipi, i l'alcaldessa creu que l'oposició va faltar al respecte a la institució abandonant el saló de plens. Una vegada més, si l'oposició vol esdevenir alternativa de govern necessita sumar 11 regidors, i per a sumar-los han de conciliar-se posicions ideològiques molt diverses, per no dir contraposades en alguns casos. Com han exposat els portaveus de la majoria de grups, Mònica Gallardo reconeix les dificultats per aconseguir-ho, especialment en el cas de Guanyem, però es mostra esperançada tenint en compte el context en el qual es torna a posar en marxa l'intent. Qui s'ha mostrat més escèptic ha estat Jose Antonio Gilabert, que creu que tot seguirà igual, mentre l'alcaldessa Aurora Carbonell reconeix que la sessió de ple no fou ben plantejada, espera recosir confiances amb PSC i Guanyem, i apel·la al diàleg col·lectiu per a desbloquejar la situació. Escoltareu, per aquest ordre: Luis Miguel Garcia, Mònica Gallardo, Josep Maria Tubau, Jose Antonio Gilabert, Eva Garcia, Nacho Rubí i Aurora Carbonell. L'entrada Junts intentarà un acord amb PSC/El Margalló, Guanyem, Fets i PP, Gilabert creu que tot seguirà igual i Aurora Carbonell demana diàleg per desbloquejar la situació ha aparegut primer a Radio Maricel.

El 1962 la diplom

I també creu que, de no prosperar la segona subhasta de l'equipament del Club Natació, l'Ajuntament hauria de quedar-se les instal·lacions i externalitzar part dels serveis. Jose Antonio Gilabert, portaveu de Vox, ha estat molt explícit sobre la possible solució a la situació de Kansas, Pic-Nic i Club de Mar que considera que ha de passar per sol·licitar el canvi de traçat de la línia marítim-terrestre que defineix els espais competència de l'estat i del municipi, i, d'aquesta manera, poder paralitzar momentàniament, el procediment de recuperació possessòria per permetre una nova negociació amb el ministeri. Amb ell també ens hem referit al pressupost, a la situació d'emergència educativa o als índex de criminalitat del municipi, segons les dades del ministeri de l'interior. L'entrada J.A.Gilabert creu que l’Ajuntament encara pot demanar el ‘deslinde’ de Kansas, Pic-Nic i Club de Mar i guanyar temps per dialogar amb el Ministeri ha aparegut primer a Radio Maricel.

La modificació de la llei de l'horta deixa de protegir eixe entorn. No directament, sinó perquè deixa en mans del criteri del legislador el grau de protecció que mereix eixe entorn. Queda tot "al paternalisme" de l'Ajuntament de València i de la Generalitat. Se substitueix la protecció per l'interés i per altres factors que puguen inclinar la balança d'un costat o d'un altre.Més encara, segons Alvárez-Coque, la modificació d'aquesta llei eliminant que puga interferir projectes urbanístics o d'infraestructures, senta un perillós precedent que pot tindre conseqüències en el mitjà i llarg termini. Quan s'aconsegueix una declaració d'aquest tipus, aquesta va aparellada de plans de gestió que suposen compromisos. Incomplir eixos compromisos poden fer desconfiar als qui ara, per exemple, han de decidir sobre si l'Albufera ha de ser declarada o no reserva de la biosfera.Alvárez-Coque és especialment crític amb aquells que culpen a la llei derogada de ser un fre per a obres que hagueren pogut 'mitigar' els efectes de la DANA. És categòric, això és fals. Del que es tractava era d'apostar per projectes alternatius als originals, projectes que existien. Uns altres han de respondre per què no es van dur a terme però per descomptat no va ser per la llei.També nega que eixa llei estiga darrere de l'abandó de terres o que siga un exemple de 'ecologisme de saló'. Creu que podria haver-se modificat en favor dels agricultors més crítics en aspectes puntuals. El canvi afavorit per les dretes és molt més que això i, per descomptat, no s'ha fet pensant en els agricultors.

Barcelona-born Enric Marco was celebrated as a survivor of a Nazi concentration camp, being awarded Catalonia's highest civil distinction, the Creu de Sant Jordi, publicly sharing his experiences and even representing a survivors' association. However in 2005 the historian Benito Bermejo discovered that Marco's life story was a monumental lie. Although he spent time in Germany during World War II, Marco was never held prisoner in Flossenbürg concentration camp as he claimed; in reality he voluntarily worked for the German war machine. Since then a lot has been published on the subject; there is a book by Javier Cercas, two films and endless media reports. But the question still remains - what led Marco to weave such a complicated web of lies? We interview Benito Bermejo about the investigation leading up to Marco's disclosure and learn about the thousands of Catalan Republicans who really were deported during the war and who perished in German concentration camps. Catalan News journalist Cillian Shields sits down with host Beth Cohen to explore the circumstances that led Marco to lie about his past and the historical context which favored the credibility of his story. We also talk to psychologist Dr. Drew Curtis, who specializes in deceit and pathological liars, and draw parallels with cases of other famous imposters. This week's Catalan phrase is ‘sembla mentida' - it seems like a lie. ‘Sembla mentida' that someone would fake being a concentration camp victim… but it actually happened.

En els

Aitana Bonmat

Aitana Bonmat

Amb Mayka Navarro parlem de nou de Rosa Peral, condemnada a 25 anys de pres

L'educaci

L'educaci

Mariona Pag

Se Deus te deu uma promessa ou um sonho, você não precisa se preocupar pois Ele é fiel para cumprir. Lana Vasquez é fundadora da Life Impact, uma organização internacional que alcança, resgata e cura crianças.