Podcasts about Berga

¿Quieres apoyar este proyecto? Únete al club:

El conflicte a l'educaci

Cr

Cr

Cr

Cr

Aquest dissabte al "Mans" parlarem de patrimoni viu, de places que es transformen i de cultura popular que es continua reinventant. Ens acostarem a les Enramades i les catifes d'Arb

Jarek Berga - May 24th 2026 What do you do when the warning lights in your life won't turn off? Most of us know the feeling. Something feels off. A relationship. A habit. The exhaustion we can't shake. The pressure to keep performing. The quiet fear that if certain things fall apart… maybe we will too. But instead of slowing down, we push harder. Stay busy. Distract ourselves. Tell ourselves “later.” In Ezekiel 6, God confronts the places people kept running to for safety, identity, comfort, and control apart from Him. And the warning is sobering: What you trust to hold you together will eventually reveal whether it actually can. This message wrestles with the things we cling to when life feels uncertain, why our hearts keep returning to false hopes, and what happens when God lovingly exposes what cannot save us. Because sometimes mercy doesn't feel comforting at first. Sometimes mercy looks like warning lights before the wreckage. But the good news of the gospel is that Jesus does not merely expose what's broken—He gives us what we could never give ourselves: a new heart. If you've ever felt exhausted, numb, stuck in patterns you can't seem to escape, afraid of what would happen if things finally fell apart, or unsure whether God could really meet you in your weakness… this message is for you. Learn more about our church: https://restoredtemecula.church Follow us on Facebook: https://www.facebook.com/restoredtemecula and Instagram: https://www.instagram.com/restoredtemecula #Ezekiel6 #JesusChangesEverything #ChristianLiving #Faith #Idolatry #NewHeart #RestoredTemecula #Sermon Share this message with someone who needs to hear it. Chapters (00:00:00) - Welcome to Restored Church Temecula(00:01:18) - A message from Ezekiel(00:03:17) - Keep Going, Don't Stop(00:09:50) - Warning Lights for You(00:13:16) - Read Ezekiel 1: I Will Destroy Israel's Idolaters(00:17:07) - Ezekiel 6: A Severe Message(00:18:30) - Zeith 6: God Exposes What Cannot Save(00:23:04) - Ezekiel 6: I Will Destroy Your High Places(00:29:17) - Warning lights in the car(00:30:23) - Ezekiel 6: The High Places Fall(00:34:38) - Ezekiel 6: Not every notification is important(00:39:24) - Why Our Hearts Keep Going Back to the High Places(00:46:19) - The Need to Hold On to God(00:47:11) - Jesus Christ(00:54:05) - Coming into the Light: The Challenge(00:59:56) - A New Heart for the Season

Jarek Berga - April 19th 2026 When God says no, don't shut Him out—let it reveal your heart and draw you closer to Him. In this message from April 19, we step out of our Matthew series to explore the story of Cain and Abel in Genesis 4—a deeply human story about disappointment, trust, and how we respond when things don't go our way. We all experience moments where life doesn't turn out how we hoped. Prayers seem unanswered, opportunities don't come, and outcomes feel unfair. In those moments, something deeper is exposed—not just frustration, but questions about ourselves and about God. Can He be trusted? Has He forgotten me? Through Cain's story, we see that when God says “no,” it doesn't create what's inside us—it reveals it. Like blood work that exposes what's already in the system, God uses these moments to surface what's happening beneath the surface of our hearts. The danger is not just disappointment—it's what we do with it. Cain withdraws. He refuses to bring what's really going on inside him to God. And what he doesn't bring to God eventually spills out in destructive ways. This message challenges us to consider: where are we staying on the surface instead of being honest with God? Where are we carrying things alone instead of bringing them into the light? At the center of this message is a powerful invitation: when God says no, don't pull back—lean in. Because our response reveals what we trust. While Cain closes himself off, Jesus shows us a different way. In the garden, facing suffering and a path He didn't naturally desire, Jesus remains open to the Father: “Not my will, but Yours be done.” Where we tend to raise the drawbridge and protect ourselves, Jesus keeps His heart open—so that we can be welcomed in. This message invites you to lower the drawbridge. To bring your disappointment, confusion, doubt, and questions honestly before God. Not to pretend, not to force a response—but to trust that He is still good, still near, and still at work. Because when God says no, it is not rejection—it may be an invitation to deeper trust, healing, and transformation. Learn more about our church: https://restoredtemecula.church Follow us on Facebook: https://www.facebook.com/restoredtemecula and Instagram: https://www.instagram.com/restoredtemecula #Genesis4 #CainAndAbel #TrustGod #FaithInTrials #ChristianLiving #RestoredTemecula #Sermon #FollowingJesus Share this message with someone who needs to hear it. Chapters (00:00:00) - Welcome Home: Restored Church(00:00:36) - God's work in Matthew(00:02:27) - When Things Don't Go Your Way, How to Respond?(00:06:27) - Cain and Abel(00:11:11) - Cain Turns Heel in The Book of Genesis(00:14:30) - God's Love for Cain ((00:21:03) - When God Says No, Do You Need to Listen?(00:23:33) - Why God's No to Cain Is Revealing(00:28:15) - The Sin of Cain(00:34:09) - God's Warning to Cain(00:37:03) - Drawbridge of the Relationship(00:43:52) - Jesus Stays Open to You(00:49:55) - Bringing Your Complaint to God(00:57:25) - God's Love for the Sick

"Tā ir mana sirdslieta – ne tikai pienākums. Tāpēc es tur esmu," – tik skaisti par savu darbu teic Mūzikas nama "Daile" direktore Anda Zadovska, kura 4. maijā kļūs par Atzinības krusta komandieri.  Par bērnību pilī un brīvdienām pie jūras, par radošu prieku un izaicinājumiem, vadot privātu koncertzāli, uzzinām šajā skaistajā sarunā, uz kuru Andu aicinājusi "Klasikas" direktore Gunda Vaivode.  Gunda Vaivode: Anda, 4. maijā Rīgas pilī Valsts prezidents tev pasniegs Atzinības krustu, un tu kļūsi par tā komandieri. Šo apbalvojumu pasniedz godaprāta ļaudīm par izcilu Tēvijas mīlestību un sevišķiem nopelniem valsts, sabiedriskajā, kultūras, zinātnes, sporta un izglītības darbā. Kopš izziņošanas brīža "Latvijas Vēstnesī" pagājis jau labs laiciņš. Kas tevi apsveica pirmais?  Anda Zadovska: Pirmā īsziņa atnāca neilgi pirms pusnakts, un to man atsūtīja Valmieras teātra direktore Evita Sniedze [Ašeradena]. Paskatījos, bet nereaģēju, jo, ņemot vērā, ka ceļos piecos un eju gulēt deviņos vai desmitos vakarā, nodomāju, ka tas nav nekas svarīgs. Pēc tam atnāca otra īsziņa – to atsūtīja Rafaels Ciekurs no Neatliekamās medicīniskās palīdzības dienesta. Domāju – nē, kaut kas tur riktīgi nav! Viņš rakstīja, ka sveic mani kā Atzinības krusta komandieri. Tas laikam bija 1. aprīlis, un man likās, ka varbūt kāds joko. Bet rezultātā, protams, visu nakti nevarēju gulēt… Vai esi jau apdomājusi, ko teiksi savā atbildes runā?  Apdomājusi esmu, bet līdz galam vēl nē. Tas noteikti nebūs kaut kas garš. Tas ir ļoti nopietns pasākums, un man vēl ir laiks. Bet izlasot šī apbalvojuma devīzi – "Godaprāta ļaudīm" – es, protams, ļoti cenšos. Jūtos ārkārtīgi pagodināta...  "Godaprāta ļaudis – pirmkārt iedomājos par saviem vecvecākiem" Formulējums tiešām ir ļoti skaists – godaprāta ļaudis. Vai šajā kontekstā esi iedomājusies par saviem senčiem?  Jā, pirmkārt iedomājos par saviem vecvecākiem. Lielu daļu bērnības pavadīju pie viņiem Ezerē, tas ir tieši pie Lietuvas robežas. Tie bija mammas vecāki, kurus, kā jau daudzus latviešus, 1949. gadā izsūtīja uz Sibīriju. Arī mammu, trīsgadīgu bērnu… Viņi bija saimnieki?  Nē! Tur tas interesantākais, ka tieši no tēta puses vecvecāki bija lielsaimnieki ar simt hektāriem Sēlijā. Tētis staigāja jūrnieka kostīmiņā, kalpi apkārt. Arī viņi bija sarakstos, bet viņiem kāds to bija pateicis, un viņi no izsūtīšanas paglābās, aizbēgot mežā. Bet izsūtīja tieši manas mammas vecvecākus Frici un Emmu no Ezeres, jo Fricis negribēja stāties kolhozā. Kaimiņš viņu nodeva, un viņiem nācās gandrīz desmit gadus pavadīt Sibīrijā. Tie ir lielākie godaprāta ļaudis, kas man pirmie nāk prātā. Jo šiem cilvēkiem divas reizes nācās savu dzīvi sākt no pilnīgas nulles. Vecvecāki paguva atgriezties? Jā, viņi paguva atgriezties, un vēl līdz deviņdesmitajiem gadiem bija klātesoši mūsu dzīvē. Kad es šodien iedomājos... Viņi savu dzīvi sāka Embūtē, Dienvidkurzemē, kur bija tieši Kurzemes katls. Kā viņi stāstīja – tikko bijis bērniņš piedzimis, nāk kāds zaldāts un saka – ātri bēdziet projām, jo tūlīt fronte nāks pāri. Viņi tikko jaunu māju bija uzcēluši… Un vēl pat līdz mežam nebija tikuši, kad tā uzgāja gaisā... Tad vecvecāki aizbrauca uz Ezeri, no kurienes 1949. gadā viņus aizveda uz Sibīriju. Tā ka viņi dabūja pilnīgi no nulles visu dzīvi sākt divas reizes. Bet tas interesantākais un apbrīnojamākais ir tas, ka viņi nekad par to nesūdzējās! Nekad. Viņi bija ļoti gaiši cilvēki, un ļoti daudzi – arī mēs ar māsu Kristīni (Andas māsa ir dziedātāja Kristīne Zadovska – red.) Še ir cilvēki, kas man laikam ir vissvarīgākie.  Bet tu saviem vecākiem piedzimi Dobelē?  Mani vecāki bija skolotāji Zebrenes skolā, kas bija Dobeles rajonā. Dobeles pilsētā mēs nedzīvojām, taču tieši tur abas ar Kristīni esam dzimušas.  Tātad ceriņi ir tavs laiks?  Jā, tieši tā. Esmu arī beigusi Dobeles mūzikas skolu, kas tagad skaisti atjaunota – šķiet, tā šobrīd ir viena no skaistākajām mūzikas skolām Latvijā! Tā ka esam uz Zemgales un Kurzemes robežas. Man liekas – ļoti labs komplekts.  "Savas dzīves pirmos astoņpadsmit gadus esmu dzīvojusi pilī" Bet tavas bērnības lielākais laiks ir pagājis pilī!  Tieši tāda bija mūsu adrese: Jaunpils, un pēdiņās – "Pils". Savas dzīves pirmos astoņpadsmit gadus esmu dzīvojusi tieši pilī. Tas iznāca tā: manu tēti uzaicināja par orķestra vadītāju Jaunpilī, un tā mēs tur nokļuvām. Tur iedeva dzīvokli, un mēs dzīvojām pilī. Nu, tad tu vari iedomāties! Un mamma savukārt kūrēja kultūras dzīvi. Mamma bija Kultūras nama vadītāja, kas atradās tieši zem mūsu dzīvokļa. Čībās uz turieni varējām noiet. Tātad tas laikam gēnu līmenī mani ir ietekmējis… Mamma jūs lika arī pie darba Kultūras nama pasākumos?  Biju apkopēja, un vēl kopā ar tagadējo politiķi Uldi Auguli vadījām pensionāru vakarus. Ļoti aktīvi iesaistījos! Mana sirdslieta gan ir tautas deju kolektīvu vadīšana, jo mana pirmā izglītība ir tieši tautas deju kolektīva vadītāja! Toreiz izdomāju, ka būšu tikai tautas deju kolektīva vadītāja un atgriezīšos Jaunpilī. Mana mamma, protams, bija pilnīgā ārprātā, ka neeju uz augstskolu, un ir tikai deju kolektīvs un Dziesmu svētki. Bet nu – kad apgrozījos Rīgā, sapratu, ka tomēr vajag arī kaut ko citu.  Mammīte ir darbīga joprojām! Jā, mammīte ir darbīga un dzīvo Jaunpilī. Šogad viņai apaļa 80 gadu jubileja, ko svinēsim Jaunpils pilī, Kultūras namā.  "Skolā matemātika man bija stiprākā puse" Tu esi privātas koncertzāles vadītāja. Vai tad, kad gāji studēt Latvijas Universitātes Ekonomikas un vadības fakultātē, tev jau bija kāda nojauta par to, ko gribi darīt? Pilnīgi noteikti tajā brīdī nojauta par privātas koncertzāles izveidošanu nebija. Bet dzīve cilvēku aizved tur, kur viņam jābūt. Man kādreiz likās – ja izlasa manu CV, ir sajūta, ka tas cilvēks tiešām nav zinājis, ko viņš dzīvē grib darīt. Jo tur ir gan flauta, gan tautas deju kolektīvu vadīšana, pa vidu – pedagoģija, un tad ir LU Ekonomikas un vadības fakultāte, kas ir nopietnāka izglītība. Tagad viss komplekts man ļoti labi noder: ja man būtu tikai humanitāra izglītība, nekad dzīvē privātkoncertzāli vadīt nevarētu! Jo galvenā sadaļa šeit ir tā, kā tu to lielo bildi finansiāli vari savilkt kopā. Ikdienā strādājam tūkstoš kvadrātmetru lielā zālē ar nulles dotācijām – viss jānopelna mums pašiem. Lai to varētu izdomāt, ekonomikas zināšanas ir vajadzīgas. Bet matemātika man arī bija stiprākā puse skolā, nevis, piemēram, valodas.  Ko no tevis ikdienā paģēr koncertzāles vadīšana? Tā ir milzīga atbildība. Pirmkārt par cilvēkiem, kuri ir mani darbinieki. Cik tev ir darbinieku? Pamata komandā esam pieci cilvēki: divi tehniskie – Kristers un Artūrs, mana vietniece Ieva, mārketinga vadītāja Betija un cilvēks-orķestris – aizskatuves administrators Kaspars. Vēl ir publiku apkalpojošais personāls. Jā, neesam daudz, neskatoties uz to, ka mums ir ļoti liels skatītāju skaits un notiek daudzi pasākumi. Mēs paši visu darām.  Un kā jūs mērāt savus izmērāmos rezultātus? Tas ir pasākumu skaits, tas ir skatītāju skaits, un tas ir apgrozījums: varam ar to lepoties. jo Latvijas koncertu vietu vidū pēc "Biļešu paradīzes" datiem esam diezgan augstās pozīcijās, augšgalā. Manī bija spīts – pierādīšu, ka to var izdarīt! Pieņemu, ka ne vienmēr esat eiforijā, ka viss sanāk. Eiforijas nav vispār, jo mums taču bija pandēmija, kas likās pilnīgs izmisums. Principā tajā laikā vajadzēja aiztaisīt tās durvis ciet, bet tobrīd manī bija spīts – es tik un tā to noturēšu un pierādīšu, ka to var izdarīt! Kaut patiesībā tas bija diezgan neiespējami ar visiem atceltajiem pasākumiem. Atceros pa datumiem, kā tas viss notika: 11. martā toreiz visu aizvēra, mēs kvalificējāmies visiem atbalstiem, bet saņēmām tos decembrī. Visu laiku ar privātiem aizņēmumiem – kaut kā tā. Arī darbinieki taču bija jānotur – viņi  nebija vainīgi. Tas bija diezgan liels izaicinājums, un arī tagad nevaram rēķināties ne ar ko uz priekšu. Tā ir laime dotētajām iestādēm – ka tās var saplānot vismaz vienu sezonu uz priekšu! Bet es to nevaru, jo nezinu, kādi būs ieņēmumi. Tas atkarīgs tikai no tā. Tagad apkure par janvāri, februāri, martu – komunālo pakalpojumu rēķins ir septiņi tūkstoši! Tagad domājam, ko darīt.  Bet zāles lielākoties vienmēr ir pilnas, biļetes pārdotas ilgu laiku uz priekšu, un tas piedāvājums ir apskaužami daudzveidīgs: tie nav tikai dažādžanru koncerti – tie ir dažādi vakari, un man šķiet, ka tev pašai īpaši mīļi ir dzejnieku vakari.  Man sevišķi tuvi pagājušo gadsimtu mijas dzejnieki – Plūdons, Skalbe, Fricis Bārda. Sen neesam uztaisījuši nevienu jaunu programmu, bet vajadzētu. Pandēmija visus nolika uz pauzes. Bet pirms tam taču mums bija programmas ar Vili Daudziņu – viņš mums ir tāds kā dzejas teātra patrons. Pirmā programma bija ar Ojāra Vācieša un Imanta Ziedoņa vēstulēm – kopā ar Kasparu Znotiņu un Vili Daudziņu: tas mums bija absolūtais bestsellers! Bet tas bija jau pirms desmit gadiem – nospēlējām gandrīz simt reižu. Tā bija izrāde, par kuru teicu – var to likt pirmdien no rīta, arī tad būs izpārdota! Un tad bija iestudējums, kuru centrā bija brāļi Veidenbaumi. Tā bija Viļa Daudziņa ideja, jo daudzi nezināja, ka Veidenbaumam Eduardam bija brālis Kārlis, kurš arī rakstīja dzeju, bet viņš bija tas, kurš saimniekoja Kalāču mājās: kādam jau tur bija jāstrādā, lai Eduards varētu dzīvoties pa Tērbatu... Stāsts bija ļoti interesants, un mēs to piedāvājām arī "Skolas somai". Jo man likās – ja bērns atnāk un noskatās Viļa pētījumu par laiku, kurā Veidenbaumi dzīvoja, par cara laika Latviju – tā uzreiz ir mācību stunda! Tādi izglītojoši pasākumi, kuros arī pati daudz uzzinu. Daumants Kalniņš sarakstīja mūziku ar Friča Bārdas dzeju – izveidojās programma "Sirds prieks". Sekoja programma ar Knuta Skujenieka vārdiem, par ko Daumants saņēma "Zelta mikrofonu". Man pašai tas viss ir tik tuvs – tāpēc arī tik aizrautīgi par to stāstu! Protams, visi Vecpiebalgas dižgari: pirms kāda laika sarīkojām latviešu kultūras nedēļu "Vecpiebalga atver durvis", kas turpinās vēl šobrīd; Kārļa Skalbes mājās bija ikgadējie koncerti. Mums pašiem patīk un citiem arī.  "Tā ir Dieva dāvana – būt tādu cilvēku tuvumā"  Ar senajiem meistariem iznāk vairs tikai virtuāla tikšanās, bet ar dzejniekiem, kuri vēl pavisam nesen bija mūsu vidū, tev droši vien veidojusies skaista, pavisam tuva draudzība.  Draudzība – tā varbūt neteiktu. Bet tādi cilvēki patiesi bijuši pie manis "Dailes" namā – piemēram, Knuts Skujenieks savu 85 gadu jubileju – savu pēdējo jubileju – sagaidīja uz "Dailes" nama skatuves un bija klāt arī Daumanta programmas "Drošinājums" pirmatskaņojumā. Protams, ka tā ir ļoti liela vērtība – ka esi šos cilvēkus saticis un saproti, kādai ellei viņi izgājuši cauri – te domāju Knutu Skujenieku.  Un tas, ka viņš – tāds Baltais tētiņš – spējis palikt tik gaišs cilvēks – tas ir apbrīnojami! Un vēl mums bija Imanta Kalniņa iepriekšējās jubilejas ballīte, kurā bija Uldis Bērziņš, Knuts Skujenieks un pats Imants Kalniņš. Tā ir Dieva dāvana – būt tādu cilvēku tuvumā.  Arī Latvijas Radio koris ir tavs lielais draugs – vairākas programmas rīkotas tieši ar to. Piemēram, Artura Maskata mūzikas programma. Tā laikam ir tava īpašā mīlestība. Jā, Latvijas Radio koris ir mani draugi visu "Dailes" nama gadu garumā. Pirmajai programmai, kurai Sigvards Kļava bija mākslinieciskais vadītājs, veidojām speciālas aranžijas – Andris Sējāns pirmajai daļai un Valts Pūce – otrajai daļai. Imanta Kalniņa oratorijā "Dzejnieks un Nāra" pirmoreiz satikos ar Daumantu Kalniņu kā solistu, un tad arī sākās mūsu draudzība – tas bija jau pirms vienpadsmit gadiem. Tagad mums ir plāns "Dzejnieku un Nāru" rudenī kopā ar Sigvardu jauniestudēt, jo toreiz "Dailes" nams bija knapi atvērts, un šī programma bija pelnījusi skanēt ilgāk. Tāpēc tā atkal jāiestudē no jauna! Vēl ar Latvijas Radio kori bija Artura Maskata jubilejas programma, Broņislavas Martuževas programma ar Daci Everss un Daumantu.  Veidojot šīs programmas, tev iznāk brīnišķīga sadarbība arī ar vadošajiem režisoriem un dramaturgiem! Protams! Diezgan daudz esam sadarbojušies ar Māru Ķimeli. Tagad jubilārs Artūrs Dīcis mums ir dramaturgs Mārča Auziņa un Daiņa Grūbes izrādē. Reinis Suhanovs bija atklāšanas izrādes režisors. Laikam jau patiesībā esam sadarbojušies ar visiem, kas ir mūsu vidū.  Sava publika – tā ir puse no uzvaras! Līdzās koncertiem, muzikālajiem uzvedumiem un džeza koncertiem Mūzikas namā "Daile" ir arī sarunu vakari. Izskatās, ka cilvēkiem ir nepieciešamība pēc klusinātām sarunām, kur divas personības sarunājas par šodien būtiskām tēmām.  Mums bija divi cikla darbi – un droši vien būs arī trešais – ar abiem Mārčiem Auziņiem: ģitāristu Mārci Auziņu un zinātnieku Mārci Auziņu, ar kuru mums izveidojusies cieša draudzība – viņš ir vienkārši brīnišķīgs cilvēks! Cilvēkiem tas interesē, un tēmas ir dažādas: pirmā bija par mākslīgo intelektu, kur bija gan mūzika, gan profesora skatījums, bet saruna "Flirts ar Budu" bija kā meditācija, kurā skanēja mūzika. Tādi starpžanru projekti. Un vēl ir Latvijas Nacionālā simfoniskā orķestra kamermūzikas koncerti, kur skan gan klasika, gan arī laikmetīgā mūzika! Vai uz tiem nāk "Dailes" namam uzticīgā publika, vai tomēr līdz ar žanru un stila maiņu mainās arī cilvēki? Kādi astoņdesmit procenti ir uzticamā publika. Es jau šos cilvēkus atpazīstu vaigā. Taču LNSO kamermūzikas koncerti publikā ienesuši arī jaunas sejas. Ļoti ceru, ka viņi vēlāk atrod arī kaut ko sev piemērotu no mūsu repertuāra.  Kad atvēru "Dailes" namu, mans galvenais mērķis un sapnis bija, ka mums izveidotos sava publika – jo tā jau ir puse no uzvaras! Un es atļaušos domāt, ka trīspadsmit gadu laikā tas tiešām noticis. Bet septembrī apritēs astoņpadsmit gadi, kopš sarīkoju savu pirmo koncertu... Tev ir liela privilēģija – strādāt kopā ar Maestro Raimondu Paulu, turklāt uzņemties tādu lielu un atbildīgu pienākumu kā lielā draugu lokā nosvinēt viņa 90. dzimšanas dienu, kas patiešām bija fantastisks vakars. Bet sadarbība rit arī ikdienā. Cik reižu jau nospēlēta izrāde "Vīrieši labākos gados"?  Ap 120. Tieši uz Maestro jubileju apkopojām kopīgo programmu skaitu, un patiesi: kopā ar Maestro veidotas 15 programmas ar dažādiem solistiem. Pirmā bija ar Zigfrīdu Muktupāvelu, tad ar Agnesi Rakovsku, Dināru Rudāni un Andri Keišu, tad bija Zigfrīda Muktupāvela programma ar Jāņa Petera dzeju, jau pieminētā Ojāra Vācieša un Imanta Ziedoņa programma… Ļoti daudzas programmas bijušas ar Maestro. Un ne tikai ar Maestro – pie mums bijis arī Zigmara Liepiņa 70 gadu jubilejas koncerts. Un arī Jāņa Lūsēna un Imanta Kalniņa jubileja tikusi svinēta. Atļaušos teikt, ka ļoti popularizējam latviešu autoru dzeju un mūziku. Tas ir mūsu galvenais mērķis, un mēs solāmies to darīt arī turpmāk.  Un Frenka Sinatras visgarākā dzimšanas diena! Jā, Frenka Sinatras dzimšanas diena tika svinēta desmit gadu garumā. "Tā ir mana sirdslieta – ne tikai pienākums" Anda, tu visos koncertos pati esi klāt. Šķiet, ka pilnīgi katru vakaru! Pieņemu, ka tas ir ne tikai tavs darba pienākums, bet tev ir arī patīkami redzēt [sava darba] augļus.  Tieši tā. Zinu visas programmas no galvas, bet… Ņemot vērā to, ka esam privāta koncertzāle, mums darba roku nav tik daudz, bet skatītāju vietu skaits ir vairāk nekā četri simti. Tāpēc visu darām paši – arī tērpus sakārtojam māksliniekiem, uzklājam kafijas galdu. Mēs reāli strādājam kā publiku un mākslinieku apkalpojošais personāls. Tāpēc arī tur esmu. Un tā ir mana sirdslieta – ne tikai pienākums. Mūzikas nams "Daile" atrodas Lāčplēša un Barona ielas stūrī – tāda ļoti laba kultūras vietu saliņa! Blakus – restorāns "Osiris", netālu – Jaunais Rīgas teātris, virs jums ir "Arhis Arhitekti", un turpat ir arī galerija "Istaba". Jā, tāds radošais kvartāls.  Bet jūs arī kaut kā sadarbojaties?  Mēs vienkārši draudzējamies. Jaunā Rīgas teātra aktieri pie mums uzstājas, publika iet uz "Osiris" – lai gan arī mums ir pašiem sava kafejnīca –, un "Osiris" publika nāk pie mums. Pagalmiņš ir viens – visi Jāņos satiekamies.  Man bija pārsteigums, ka savulaik esi strādājusi pie Andreja Žagara.  Andrejam tolaik bija, manuprāt, septiņi restorāni: tas bija augstākais punkts, kad viņš atvēra "Žagara jauno restorānu". Berga bazārā bija "Simpozijs", vīnu veikals, Vecrīgā bija grieķu restorāns, vēl "Dizzi" klubs, "Osiris"... Biju šo restorānu izpilddirektore. Ar Andreju iepazināmies kādā ballītē Operā, un viņš saprata: šitā meitene, kaut arī no laukiem, ir baigi ašā. Kaut kāds materiāls tur ir! Andrejam esmu ļoti pateicīga – viņš man ļoti daudz ko iemācīja. Vienbrīd viņš saka: tagad braucam uz Londonu un Parīzi, uz restorāniem! Es domāju – man pat nav nekā, ko mugurā vilkt... Ar Andreju vienu laiku ļoti cieši strādājām.  Viss sākās kā joks, bet izrādījās liktenis Tu esi ne tikai šīs koncertzāles turētāja un saimniece, bet arī mūzikas izdevniecības "Ars Nova" vadītāja. Tagad tas vairāk "Spotify" platformai. Apvienība tika nodibināta, kad sākām strādāt kopā ar Jāni Lūsēnu – tas bija 2008. gadā, un septembrī kopš tā laika būs apritējuši jau astoņpadsmit gadi. Tas viss sākās kā joks, bet izrādījās liktenis. Jo pirms tam strādāju pilnīgi citā sfērā un reiz vedu Kristīni uz koncertu, kurā viņai bija jāpiedalās kopā ar Māru Zālīti, Jāni Lūsēnu un Zigfrīdu Muktupāvelu. To koncertu atcēla. Kaut kā sākām runāt, un Lūsēns saka – man nākošgad piecdesmit gadu jubileja, bet nav, kas uztaisa. Saku – es taču varu uztaisīt! Bet tad tikai Operā, jo tikai tajā kaut ko zinu. Tā tas sākās – kā joks. Pa vidu Jānis uzrakstīja ciklu "Mazu brīdi pirms". Tas bija 2008. gadā – mans pirmais rīkotais koncerts. Pilnīgs liktenis! Tad bija laiks, kad iestudējām dažādus mūziklus – Valmieras teātrī bija "Kaupēn, mans mīļais" un "Agrā rūsa". Bet ciešāka sadarbība raisījās  tikai ar Lūsēnu. Bet tā mūžīgā telpu problēma... Un tad es iedomājos, vai Rīgā nav kāds bijušais kinoteātris… Ierakstīju tīmekļa meklētājā – un tiešām! Sludinājums, ka izīrē bijušā kinoteātra telpas. Taču sludinājuma termiņš jau bija beidzies. Nodomāju: tā ir tieši "Osiris" māja, kurā visus pazīstu. Jānoskaidro. Viņi saka – tur ir izīrēts, bet varbūt viens procents, ka [mans sapnis] varētu piepildīties. Un tas viens procents arī piepildījās! Liktenis!  Vai to, ko rādāt uz skatuves, mēdzat arī izdot ciešripās un platēs? Tagad aktuāla analogā mode. Tagad tās vinilplates, jā, un ļoti gribētu izdot dažas no mūsu programmām.  Kuras tās būtu? Piemēram, programmu "Suni ārā nedzenama nakts" – tā ir ļoti, ļoti, ļoti īpaša. Tā man ļoti, ļoti patīk. Arī Knuta Skujenieka un Daumanta Kalniņa "Drošinājums", kas izpelnījās "Zelta mikrofonu". Mēs paši veidojam arī televīzijas ierakstus un dodam Latvijas Televīzijai – šie ieraksti bieži tiek parādīti televīzijā. "Pats Artūrs Banga sēdējis pie manas priedes!" Dzirdēju, ka tev bijusi doma savas mājas Lapmžciemā izveidot kā brīvdabas koncertzāli.  Tās mājas tieši ar tādu domu vispār tika iekārtotas. Tas bija pandēmijas laiks. Man bija saikne ar Lapmežciemu, un biju izdomājusi, ka tā varētu būt "Dailes" nama vasaras rezidence, un doma nav atmesta – tādi brīvdabas koncerti, jo sēta ir ļoti skaista – pie jūras un ar vēsturi: šajā sētā filmēts "Ilgais ceļš kāpās"... Diezgan daudz tur esmu savedusi kārtībā, tā ka – kas zina. Pandēmijas laikā taisījām visādas fotosesijas; esam filmējuši arī raidījumu "Daudz laimes, jubilār!" Vajadzētu sākt ar "Ilgā ceļa kāpās" vakara kino seansu, lai redz, kur ir Artūra priede! Jā, pats Artūrs Banga (viens no filmas galvenajiem varoņiem – red.) sēdējis pie manas priedes! Tas uzreiz ir stāsts! (Smejas.) Vēl tikai mājai jāuzliek šindeļu jumts. Vai maz vēl ir meistari, kas māk tādu uzlikt? Mani meistari brauc no Alūksnes, jo daudz tādu vairs nav. Tas ir tāds ļoti labais gadījums, kas man liek noticēt, ka ar Latviju viss ir kārtībā, jo šindeļu jumta licējam – galvenajam meistaram – ir pieci dēli, un visi pieci ir apmācīti šindeļu jumta likšanā! Jā, viņi mācās dažādās universitātēs, bet viņi prot to amatu. Un tad nu visi pieci dēli brauc un liek manai mājai jumtu. Tā ir vērtība! Ko vēl dari savā brīvajā laikā, ja tev tāds ir? Brīvā laika man ir ļoti maz. Bet, cik nu ir, to cenšos pavadīt dabā. Jo ikdienā, kā jau tu arī teici, katru vakaru esmu "Dailes" namā, apkārt četrsimt cilvēki, un tas, kas pēcāk visvairāk nepieciešams, ir klusums, līdzsvars, miers, kuru var atrast tikai un vienīgi dabā: mežā, pie jūras, arī tomātus stādot, arī rozēm lapas griežot un kaut ko tādu darot. Tad tomēr dārza darbi tev maķenīt patīk? Tagad patīk, jā! Kad mamma savulaik Jaunpilī lika divus hektārus biešu izkaplēt – citādi uz balli netikšu, likās – nemūžam man nekā tāda nebūs! Bet tagad patīk.  Gribas savu tomātu noplūkt!  To tomātu nav tik daudz, drīzāk tā sajūta, ka no rīta ieej siltumnīcā – tas ir pilnīgi kaut kas cits. Un tā ir vienīgā atslodze, kas iespējama, savādāk nevar – daba!  Daba, un tūlīt arī maijs, tūlīt svētki. Man vienkārši gribas novēlēt tev, lai vari izbaudīt šo pavasari un kopā ar savējiem nosvinēt gan savu atzinību, gan mūsu valsts neatkarības atjaunošanas svētkus. Lai mums visiem skaistas aprīļa beigas un maija sākums, kad daba plaukst!  Sirsnīgs paldies tev, Gunda! Baltā galdauta svētki 4. maijā man vienmēr ir patikuši – man vispār patīk galdu klāt. Tagad būs īpašs iemesls. Paldies! 

Posterior a la previa más larga de la historia del programa (gracias Fernanch por tardar tanto xxx), programa de alertas rojas por lluvias torrenciales en Tenerife, Seguridad en el Benidorm Fest, hacemos Terapia sobre la Eurovisión perdida otra semana más, y terminamos con (una vez más) la decadencia moral y ética de Telecinco borrando todo lo relacionado con Rocio Carrasco, y los pueblos más divertidos (en nombre, no como el programa aquel de Mariló Montero que imitaba el Grand Prix con un euro y un sueño). Programa emitido el 24 de marzo de 2026.

Jarek Berga - March 22nd 2026 Chapters (00:00:00) - Welcome Home: Restored Church(00:00:37) - Restore Temecula Middle School Move(00:01:15) - A Lesson from the Life of Paul(00:04:41) - How to Win When You're Not Alone(00:06:57) - The Apostle Paul(00:11:28) - Be a Steward of Christ(00:15:50) - What Happens When You Get To House Sit?(00:18:11) - Paul's Appeal in 1917(00:22:16) - The Questions of Being a Teenage Christian(00:27:15) - The Court of Human Opinion(00:32:38) - The Judge's Final Judgement(00:36:27) - Living Under Human Judgment dist(00:43:01) - God's Plan for Me(00:44:20) - What Do We Do If Our Company Has Restatement?(00:48:56) - Ferris Bueller's Day Off: Forgiveness, Restoration(00:55:27) - A Step of Spirit Led faithful obedience

⛷️ Avui ens visita un dels noms propis de l'esport català d'aquest 2026: l'Ot Ferrer. El de Berga ha tornat de Milà-Cortina amb un diploma olímpic sota el braç i la certesa que el relleu generacional de l'esquí de muntanya ja és aquí. Parlem de la seva 5a posició als Jocs, de la preparació gairebé monàstica dels darrers mesos, de la intensitat del format Sprint i de com es gestiona la pressió quan tot el món t'està mirant. Una conversa sobre neu, sacrifici i el camí cap a França 2030.

La neuroci

Joan rebrà el premi d'honor Josep Anselm Clavé del Cant Coral a Catalunya aquest 2026. El director i compositor berguedà, director del Cor ArsNova Lloret, està molt sorprès i agraït amb aquest reconeixement. “És una gran satisfacció, me n'he alegrat molt i he rebut moltes felicitacions del món cultural de Catalunya i no m'ho esperava, la veritat”  Joan Casas La Federació de Cors Clavé ha decidit atorgar-li el premi honorífic per la seva extensa trajectòria. “Tinc cap a 300 arranjaments per a coral i una gran producció orquestral de diferents estils de música”Joan Casas Casas ha harmonitzat prop de 300 obres corals de tots els estils –des de músiques per a cantants com Josep Carreras, Jaume Aragall o Maria del Mar Bonet, fins a la partitura de la Patum de Berga– i ha compost diverses obres simfòniques per a la Banda Municipal de Barcelona, cançons i sardanes. En aquesta última faceta, va ser reconegut amb els Premis Catalunya de Composició Coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals en les edicions del 2006 i del 2008. Casas és autor de les edicions crítiques d'algunes de les partitures de les sarsueles més conegudes i emblemàtiques del repertori líric català, com Cançó d'amor i de guerra, La Legió d'Honor o El Timbaler del Bruc. Més recentment, va arranjar per a banda simfònica, solistes i cor la sarsuela Cançó d'amor i de guerra, (1926) de Rafael Martínez Valls, que es va estrenar el 2022 a L'Auditori la Banda Municipal de Barcelona, sota direcció de Salvador Brotons. Al llarg de la setmana, dirigeix una seixantena de cantaires de diferents corals, una de les quals és l'ArsNova de Lloret. Una agrupació que assegura que creix i que cada cop té més bon nivell. “Jo noto que la coral va creixent i es va consolidant i, a més a més, el nivell, que és el més important, cada vegada està millor”Joan Casas Tot i que bona part dels Premis Clavé els atorga un jurat format per professionals del món coral i la cultura popular, el públic pot presentar candidatures i també votar els millors espectacles o produccions estrenats durant l'any 2025. L'acte de lliurament de premis es farà divendres 5 de juny al Teatre Principal de Sabadell, que ha estat declarada Vila Claveriana 2026, una iniciativa de la Federació que reconeix el vincle del municipi amb Anselm Clavé. Per aquest motiu, la ciutat vallenca acollirà també altres cites de la federació al llarg de l'any, com l'Assemblea General, la Diada de Cors de Clavé i també el Festival de Caramelles, que per primera vegada sortirà de Castell d'Aro.

Jarek Berga - January 25th 2025 When fear gives people more weight than God, idolatry quietly takes root. In this message, Jarek pauses our journey through Matthew to walk us through Exodus 32, the story of the golden calf. Rather than treating idolatry as an ancient or obvious sin, Jarek exposes how fear subtly reshapes our worship today—especially when the voices of people begin to carry more weight than the voice of God. When the vertical relationship with God fades, the horizontal pressures of approval, performance, and independence grow until people feel like giants and obedience feels impossible. Through the contrast between Aaron and Moses, we see two very different responses to pressure. Aaron edits God's word to calm the crowd, preserving peace at the cost of obedience. Moses, however, goes to God for the people, interceding rather than compromising. This distinction becomes the heart of the message: fear elevates people above God, but love brings people before God. The sermon ultimately points us to Jesus, our greater High Priest, who succeeds where Aaron and Moses fail. While we often cave, stay silent, or resist authority, Jesus always lives to intercede for us. He pleads our case before the Father, restores proper perspective, and frees us from the exhausting burden of seeking approval or defending independence. As His voice becomes the loudest in our lives, people return to their proper size—and God returns to His rightful place. Learn more about our church: https://restoredtemecula.church Follow us on Facebook: https://www.facebook.com/restoredtemecula and Instagram: https://www.instagram.com/restoredtemecula #Exodus32 #Idolatry #FearOfMan #Intercession #JesusOurHighPriest #Obedience #RestoredTemecula Share this message with someone who needs to hear it. Chapters (00:00:00) - Ideal for False Worship(00:01:33) - Prayer for the Day(00:04:02) - The Year of 1955(00:07:50) - Living in a Fallible World(00:13:36) - Alexeya: Echoes of Anxiety(00:16:54) - Exodus 32: Who brought Israel out of Egypt(00:20:06) - Aaron and the Idolatry(00:22:10) - Fear of the People(00:29:33) - The Reasons Why Aaron Had to Die(00:34:35) - Fear of Losing Approval(00:37:45) - Exodus 32:7-8 Moral Perspective(00:42:57) - The Lord of the Israelites(00:48:35) - Moses the Desecrator(00:52:45) - Jesus the Message for the Hebrews(00:59:14) - A Giant in the Court(01:02:33) - Wonders of the Church Prayer

Jarek Berga - December 28th 2025 Grace is a fire already burning—your role is not to earn it, but to draw near. On the final Sunday of 2025, Jarek pauses our journey through Matthew to bring a timely word from Romans 4, helping us understand how anyone—respectable or suspicious—finds their place in God's family. Using the image of a beach bonfire, Jarek shows how God's grace is not something we start or sustain, but something we are invited to step toward. The warmth, visibility, and transformation all depend on proximity—not performance. Walking through the lives of Abraham and David, this message reveals three gospel realities: God's desire is to welcome the ungodly, God's design is faith rather than self-reliance, and the Father's delight is a family that makes room for one another. Abraham trusted a promise he could not see. David stopped hiding and told the truth. Both discovered that righteousness is credited as a gift, not a wage. This sermon challenges both the openly broken and the quietly respectable to drop their coverings—achievement, morality, image management—and step into the light of grace. As God welcomes us freely, we are called to welcome others the same way, scooting closer to the fire and making space at the table. The gospel is not about earning a seat, but receiving one—and then inviting others to join us in the warmth of God's love. Learn more about our church: https://restoredtemecula.church Follow us on Facebook: https://www.facebook.com/restoredtemecula and Instagram: https://www.instagram.com/restoredtemecula #Romans4 #Grace #Faith #Justification #Gospel #Welcome #RestoredTemecula #GoodNews Share this message with someone who needs to hear it. Chapters (00:00:00) - Welcome Home: Restored Church(00:00:35) - God's heart for us this year(00:03:06) - Bullfighter Mascot(00:03:51) - A Bonfire at Mission Beach(00:06:55) - Finding Your Place in the Church(00:09:20) - Romans 4: Gentiles(00:10:40) - Paul on the Ungodly People(00:14:58) - Paul's Romans(00:17:27) - God Rescues the Ungodly(00:23:32) - Who's Welcome at the Bonfire?(00:28:14) - What is God's Desire for You?(00:35:15) - Abraham's Trust in God(00:39:00) - David: The Life of Suits(00:44:05) - Coming Clean: The Act of Faith(00:50:00) - A Cover for Your Own Life(00:53:10) - Romans 15:7(00:58:34) - Paul's Ending Prayer(00:59:28) - A message for new siblings(01:01:36) - God's invitation to step closer to Him

Dziedošo māsu dzīvesstāsti.

Cap de setmana de primer diumenge d'Advent, i aix

L'espiritualitat dels Càtars a Occitània i Catalunya amb l'investigador medieval Eduard Berga Salomó. Revista digital La tortuga Avui. www.latortugaavui.com ​Xarxès: Facebook grup Secrets del Pirineu, Instagram: area-hermetica-radio. Telegram: [https://t.me/.../FSW-COI...//t.me/joinchat/FSW-COI-ZiUtQ0Aj) Ràdio Caldes 107.8 fm, per TDT per les comarques del Vallès canal 515, Instagram com Àrea Hermètica ràdio i per internet: www.radiocaldes.cat areahermeticaradio@gmail.com

Jarek Berga - November 9th 2025 You're already training for something — the question is, what goal are you straining toward? This week, Jarek pauses our King and His Kingdom series to share from 1 Timothy 4:6–11, a message birthed in prayer about what it truly means to “train yourself for godliness.” Using Paul's athletic metaphor, Jarek explores how spiritual formation, like physical training, requires diet and exercise — being nourished by the Word and strengthened through discipline. He contrasts legalism (trying to earn God's love) with training (responding to His love), inviting us to examine what we're ultimately living for. Whether you're in a season of growth or recovery, this message calls us to a life of perseverance, love, and purpose — straining toward the crown that lasts forever. Learn more about our church: https://restoredtemecula.church Follow us on Facebook: https://www.facebook.com/restoredtemecula and Instagram: https://www.instagram.com/restoredtemecula #1Timothy4 #SpiritualFormation #Discipline #Godliness #Grace #KingAndHisKingdom #RestoredTemecula Share this message with someone who needs to hear it. Chapters (00:00:00) - Welcome to Restored Church(00:00:53) - First Timothy(00:06:32) - "You're designed and built for something..."(00:06:52) - Paul's End Goal for His Protege, First Timothy,(00:09:49) - First Timothy 4, The Training of the Body(00:10:54) - Paul Writing to Timothy(00:14:02) - Paul Tells Timothy to Train Himself to Be godly(00:20:41) - Jesus on the Legalist(00:21:22) - Allergic reactions to work and discipline(00:25:41) - What I'm Advocating For Today(00:30:47) - Jesus' Spiritual Life(00:33:25) - Workout in the Spiritual Realm(00:37:47) - Paul to Timothy: How You Live Today Matters(00:43:49) - Prayers are a part of the Kingdom(00:49:32) - Eric Liddell: His Liberty(00:54:18) - Jesus Adorably Train(00:57:13) - Praise and Worship for Broken Hearts(01:01:34) - Prayers for the Sick and Others

El grup Trinxats ens presenten el seu últim treball "L'últim que tanqui la porta", al micro de Miquel Martinez Vila.Aquesta banda de Berga formada l'any 2020, amb un acordió, una guitarra, un baix i una bateria, dona vida a la música d'arrel amb ritmes actuals.

Simon Dietz

Terreny emergent: Mc Boikod, Llini o Javito, del Maresme; Verlaat, de Menorca; Karlus, d'Eivissa; La Veu del Bosc i Classe B, de l'Empord

Jarek Berga - September 21st 2025 Prayer is the counterplay to the enemy's schemes. This week, Jarek continues our King and His Kingdom series by walking us through Ephesians 6 and the armor of God. Using the analogy of a football playbook, he shows how knowing the enemy's plays—strained relationships and angry feelings—helps us stand firm. Jarek unpacks Paul's call to prayer as the way we “put on” God's armor, not through striving harder but by depending deeper. Whether through ongoing, scheduled, or spontaneous prayer, God forearms us when He forewarns us. In this cultural moment, as many are being drawn back to the church, we are invited to be a praying people who embody unity, harmony, and effective witness. Learn more about our church: https://restoredtemecula.church Follow us on Facebook: https://www.facebook.com/restoredtemecula and Instagram: https://www.instagram.com/restoredtemecula #Ephesians6 #ArmorOfGod #Prayer #SpiritualWarfare #KingAndHisKingdom #RestoredTemecula Share this message with someone who needs to hear it. Chapters (00:00:00) - Welcome! Restored Church(00:00:55) - God's Needy People(00:05:59) - Gabe Knows The Playbook(00:08:21) - Be Forewarned of the Devil's Wiles(00:11:49) - The Story of Ephesians, Chapter 6(00:13:33) - Ephesians 6: Put on the Full Armor of God(00:19:45) - Paul on Praying for His Preachers(00:26:04) - Prayers for Paul's Life(00:27:17) - This is the challenge of new creation(00:31:31) - Prodigal Son Coming Home(00:34:17) - Three Signs of Love in Evil Times(00:38:17) - Oh My Favorite Movie(00:38:42) - Back to the Future: Doc Brown's Fate(00:41:53) - A Simple Framework for Prayer(00:44:53) - How to Pray More Thoughtfully(00:50:53) - Responding to Spontaneous Needs(00:51:58) - Mortal Prayer: The Lord's Prayer(00:56:47) - A Quick Way to Schedule Prayer in Your Day(01:01:12) - God As My Father

Det var i augusti förra året som en 41-årig man sköts till döds mitt på dagen i ett område där många personer rörde sig. Nu, ett år senare, har rättegången dragit igång. Det handlar om ett mord grundat i ett kriminellt generationsskifte – och en fjortonårig skytt som efter mordet var bekymrad över att missa en klassresa till Kolmården när han greps… Sen skall vi också uppdatera oss kring gripandet av Ismail Abdo för två månader sedan och de misstankar kring brott som fortsätter komma. Men var kommer egentligen rättegången hållas: Turkiet eller Sverige? Programledare och producent: Stefan Sundberg Medverkande: Beri Zangana och Linda Hjertén, reportrar Aftonbladet kontakt: stefan.sundberg@aftonbladet.se

Jarek Berga - August 10th 2025 This week we paused our King and His Kingdom series for a timely message on avoiding the two ditches that can derail our walk with Jesus—independence and codependence. Drawing from Hebrews 10 and Galatians 6, we're challenged to embrace interdependence: owning our personal load while helping bear one another's burdens in Christ. Along the way, Pastor Jarek shares personal stories, practical confessions, and commitments that foster a healthy, rooted community. Learn more about our church: https://restoredtemecula.church Follow us on Facebook: https://www.facebook.com/restoredtemecula and Instagram: https://www.instagram.com/restoredtemecula #Community #GospelLiving #ChurchLife #Hebrews10 #Galatians6 #Interdependence #Discipleship #FollowingJesus Share this message with someone who needs to hear it. Chapters (00:00:00) - Welcome Home: The King and His Kingdom(00:02:13) - The Importance of High School(00:04:41) - Two Ditches That We Can Slip Into(00:11:02) - What Is Absolutism in Our Place?(00:16:24) - I drifted into isolation during my college years(00:21:32) - Paul on Reversed Priorities(00:26:47) - What is a Backpack?(00:29:42) - Who's Carrying My Backpack?(00:34:34) - What Changed My Life(00:39:37) - Coffee and Codependence(00:42:04) - I Can't Follow Jesus Without Your Help(00:46:39) - Co- Dependency Confessions(00:49:19) - Need to Be Needed?(00:51:26) - Seems Like Sequoias Are Entangled(00:53:16) - Interdependence in Christian Life(00:57:04) - Lord, What Does Interdependence Look Like For Me?

“Recebe, cuida, usa e devolve”: é o mote do projeto Lima Amor de Felipa Bergaña Jeremias, um projeto de apoio social e economia circular que distribui bens essenciais a crianças de CampolideSee omnystudio.com/listener for privacy information.

El Departament d’Educació resol una mancança històrica a l’Escola La Noguera de Balaguer amb la construcció d’un ascensor i una nova escala d’emergència. . Les obres, que s’executen aquest estiu, responen a la necessitat de garantir l’accessibilitat i la seguretat en un edifici construït als anys 70, amb tres plantes i només una escala interior Finalitza el seguiment de la incidència al pantà de Rialb després de localitzar i segellar la filtració a la presa. La CHE informa que la baixada de nivell de l’embassament ha reduït la filtració i actualment és inexistent Fruita amb Justícia Social va presentar set denúncies per vulnerar els drets dels temporers el 2024. L’entitat diu no es denuncien situacions per por i destaca la manca de prevenció laboral i les traves administratives Publiquen el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya. Litoral, grans ciutats, zones industrials i punts turístics de la Cerdanya, la Seu d’Urgell i l’Aran, les més afectades Un de cada dos lleidatans desitja continuar vivint al seu país, i un 48% canviaria la seva residència a una altra regió segons el II Baròmetre de l’Habitatge ‘Planeta Propietari’’ . El País Basc (10%), Andalusia (8%), les Illes Canàries (5%) i Astúries (4%) són les regions preferides per als qui desitgen canviar la seva residència a una altra regió Agenda Balaguer Balaguer celebra aquest divendres la Diada de Sant Jaume amb la tradicional missa i una ballada de sardanes Tardeix de l’Urgell celebra aquest divendres al vespre la seva segona edició amb activitats familiars i una tómbola solidaria Balaguer celebra dissabte “La ballada dels fanalets”. La ballada anirà a càrrec de la cobla Berga Jove, la qual començarà l’actuació amb la interpretació d’alguna de les músiques més característiques de la patum de Berga El cicle Juliol de Música i Poesia finalitza la seva programació el diumenge amb “L’enigma Garreta” Agenda comarca L’Associació Cultural El Xop organitza, el divendres, una nova edició del tradicional concert d’estiu a la plaça dels 16 Jutges amb l’actuació del grup La Sonsoni. El divendres els Jardins de Cal Corberó de Bellcaire d’Urgell acolliran l’actuació de l’arpista Berta Puigdemasa, que hi presentarà el seu espectacle “Sons de Pau”. Penelles estrena aquest dissabte l’Artapa, una proposta que fusiona art mural, gastronomia i música en una sola nit d’estiu Vilanova de la Sal, L’Hostal Nou i La Codosa, l’Ametlla del Montsec, Vilves i Colldelrat celebren aquest cap de setmana les seves respectives festes majors, amb actes per a tots els públics i balls i festes de nit.Descarregar àudio (38:27 min / 18 MB)

Amb l'alcalde de Berga celebrem els 20 anys que la Unesco va declarar la Patum obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat.

El "3 rondes" ha estat a les diades 1885 de Tarragona, Berga, Sant Gervasi, el Pati de Valls i Local de la Jove de Tarragona. Entrevista a

Club Tennis Plana d'en Berga Flash és el podcast que resumeix l'activitat de l'entitat esportiva vallenca fundada el 1976. Conduït per Chechu Romero.

In 1945, 20-year-old Anthony Acevedo was held in captivity with other American soldiers inside a Nazi concentration camp called Berga. There, the soldiers were used as slave laborers, building tunnels for underground fuel factories. It was during this time that the Mexican-American medic kept a secret diary and documented the horrors he witnessed inside the camp.Acevedo held on to his war diary until 2010, when he donated it to the United States Holocaust Memorial Museum (USHMM) in Washington, D.C. That same year, he registered as a Holocaust survivor with the museum—the first and only Mexican-American to do so.This episode originally aired in May 2018.Follow us on TikTok and YouTube. Subscribe to our newsletter by going to the top of our homepage. 

Notes del programa Quina diferència hi ha entre la Renfe i els Ferrocarrils de la Generalitat? Es pot arribar a tot arreu en tren? Són puntuals, els trens? Avui tenim el Matthew amb nosaltres per parlar d'una de les coses que més li agraden: els trens! Classes de conversa amb Easy Catalan (https://classes.easycatalan.org/) Easy Catalan recomana Senderisme en tren (https://senderismeentren.cat/) Bonus En Matthew ens explica alguns trucs (o trampetes) per fer que els viatges en tren ens surtin més econòmics. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:15] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:17] M'han dit que per allà, per Berga, està plovent molt, no? Sílvia: [0:20] Molt, molt. Si sentiu trons o pluja i això, sapigueu que està caient un bon patac. Andreu: [0:26] Aquí ahir a Barcelona també va estar… bé, ahir del dia que vam gravar aquest episodi, va estar plovent moltíssim, bé, moltíssim, va estar plovent tot el dia, que és una cosa també poc habitual aquí, a Catalunya en general, però a Barcelona també, no? Tenim poca pluja. Per tant, bé, celebrem que plogui, que així s'omplen els em… els embassaments i vol dir que hi haurà una mica menys de sequera. Bé, Sílvia, et volia mostrar, abans de començar amb el tema del dia i tot això, un àudio que ens va arribar del Gustavo. El Gustavo és de Veneçuela i és un dels afortunats que va guanyar un llibre amb el sorteig que vam fer al vídeo de les llibreries. Sílvia: [1:05] Molt bé! Doncs enhorabona! Andreu: [1:07] Sí, enhorabona, primer de tot, Gustavo! I bé, escoltem el seu missatge. Gustavo: [1:11] Bon dia, Sílvia! Bon dia, Andreu! Em dic Gustavo, soc de Veneçuela i fa set anys que visc a Barcelona. Soc estudiant de català des de fa gairebé un any i mig al CPNL i ara mateix estic fent l'Elemental 3. I abans de tot, volia agrair-vos per l'ajuda immensurable que ens doneu amb el pòdcast els vídeos de YouTube, les classes particulars, els camps d'estiu i totes les activitats que feu per ajudar els estudiants de català com llengua estrangera com jo i per mantenir viva aquesta llengua tan bonica. Crec que no podria mai agrair-vos prou. A més a més, volia agrair-vos per tots els consells i recomanacions de llibres, pel·lícules, cançons i tots els recursos disponibles per aprendre a millorar la llengua. Que sapigueu que al Consorci de vegades utilitzem alguns dels vostres vídeos per començar un debat o discutir alguna cosa en català. Sens dubte, tot el treball que feu és molt útil i és molt ben rebut i apreciat per nosaltres. Llavors, no pareu mai de fer el que feu, perquè ho feu molt, molt bé! Andreu: [2:25] Carai! Sílvia: [2:26] Renoi! Escolta, quina felicitació! Doncs moltes gràcies a tots els que escolteu el pòdcast, mireu els vídeos i feu servir els materials. Andreu: [2:37] Sí. I està bé saber que també l'utilitzen des d'altres llocs on s'ensenya català no?, o des de llocs on… on s'ensenya amb classes, amb gent, no?, com el Consorci per la Normalització. En aquest sentit, també hem de recordar que nosaltres també oferim classes, no?, i concretament ara al juliol farem classes de conversa, durant les tres primeres setmanes, per a aquella gent que vulgui participar al Campus d'Estiu i vulgui escalfar motors, però també per a qualsevol persona que vulgui practicar el seu català parlat, no? Sílvia: [3:09] Sí, perquè de vegades anem a classes de català de qualsevol llengua i només ens ensenyen gramàtica, vocabulari, eh… fem vídeos, no?, coses d'aquestes, però no hi ha el moment mai, no es troba mai el moment de poder parlar, de poder fer una conversa. Doncs aquest és el moment, ara, al juliol, és quan farem aquestes classes de conversa perquè tots tingueu l'oportunitat d'expressar-vos i millorar el vostre català. Andreu: [3:31] Exacte, per tant, queden molt pocs dies per començar aquests cursos de conversa. Teniu tota la informació a classes.easycatalan.org. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Els nostres peixaters celebren que per fi han trobat la manera de treure's una paparra. No per res que estigui a punt de passar al Congr

Notes del programa Preparem el terreny de cara al proper 23 d'abril, Dia de Sant Jordi, amb recomanacions literàries de part de tot l'equip. Som-hi! Taller de llengua Com podem dir, en català, que ens fan mal els músculs després d'haver fet esport? És correcte tenir agulletes? Quines alternatives hi ha? - estar mort - fer mal tot - estar rebentat - estar baldat - estar cruixit - tenir cruiximents - no aguantar-se els pets Llista de recomanacions Sílvia: El Club del Crim dels Dijous, de Richard Osman Andreu: Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent Renée: Al final t'agradaré, de Maria Mercè Roca A contrapèl, de Bel Olid Biel: Despertar a l'infern, de Kenneth Cook Parla'm amb estil, de Magí Camps Valentina: Massa deutes amb les flors, de Iolanda Batallé Irene: La cuinera dels senyors, d'Imma Cortina La modista de Gràcia, de Marc Font Joan: Harry Potter i la pedra filosofal, de J.K. Rowling Brandon Sanderson La roda del temps, de Robert Jordan Kerry: Els invisibles, de Joan Lluís-Lluís Reuben: Spoken Here, de Mark Abley Laura: The Midnight Library, de Matt Haig Bases del Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan Aquest any, per Sant Jordi, organitzem un concurs de creació de continguts! Categoria àudio: Fer una nota d'àudio dient la frase "Estic aprenent català, és clar que…" com a mínim 3 vegades, acabant la frase de manera diferent cada cop. Cal enviar l'àudio a podcast@easycatalan.org. Categoria vídeo: Fer un vídeo tipus reel a Instagram dient la frase "Estic aprenent català, és clar que…" com a mínim 3 vegades, acabant la frase de manera diferent cada cop. Cal publicar el vídeo a Instagram etiquetant el compte d'Easy Catalan (@easycatalanvideos) o bé enviar-lo a podcast@easycatalan.org. Premi: Un llibre en català (novel·la o divulgació lingüística), gentilesa de la Llibreria Ona. Hi haurà un primer premi i un segon premi per a cada categoria. Termini: Fins al diumenge 14 d'abril. Anunci de guanyadors: Dimarts 23 en un directe al canal de YouTube d'Easy Catalan per a la categoria de vídeo. Dijous 25 en un episodi de pòdcast per a la categoria d'àudio. Altres condicions - Totes les persones majors d'edat (a partir de 18 anys) poden participar en el concurs. - El jurat estarà format per membres de l'equip d'Easy Catalan. - Per seleccionar els guanyadors, es valorarà sobretot l'originalitat i que els continguts siguin divertits, i en cas de triar entre dos vídeos/àudios que són molt bons, valorarem també la correcció gramatical i fonètica. - Un cop triats els guanyadors, ens posarem en contacte amb ells a través de l'adreça de correu o el compte d'Instagram des dels quals ens hagin fet arribar el seu contingut per demanar-los dades per tal d'efectuar l'enviament del premi. En cas que un guanyador no faciliti aquestes dades o refusi el premi, contactarem amb un altre participant que hagi quedat finalista el procés de tria de guanyadors. - Easy Catalan es reserva el dret de deixar un premi desert en cas que el contingut rebut no compleixi els requisits establerts en aquestes condicions, o que el nombre de participants sigui considerat insuficient per al desenvolupament correcte del concurs. - En enviar-nos un àudio o vídeo a podcast@easycatalan.org o en etiquetar-nos en un vídeo publicat a Instagram que compleix els requisits de format d'aquest concurs, entendrem que hem rebut el consentiment d'aquella persona per compartir aquell contingut en els diferents canals de què disposa Easy Catalan (YouTube, pòdcast, Instagram, etc.). Així mateix, entendrem acceptades aquestes condicions. - Les dades dels participants seran tractades amb l'única finalitat de gestionar-ne la participació al Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan i seran incorporades a un fitxer responsabilitat de l'Associació Catalannets (d'ara endavant, "l'Associació"), amb domicili a C/ Granollers, 14, Sant Vicenç dels Horts, 08630 Barcelona. La finalitat d'aquest fitxer és gestionar el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan d'acord amb allò establert en aquestes bases i informar públicament sobre aquests premis. La imatge dels assistents als esdeveniments relacionats amb el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan podrà ser captada i publicada a efectes informatius i promocionals. La base jurídica que legitima aquest tractament és l'interès legítim de l'Associació Catalannets d'informar públicament sobre el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan. Les dades seran tractades d'acord amb allò indicat en les bases de forma indefinida en el temps fins que els interessats exerceixin els seus drets. Els interessats podran exercir els seus drets d'accés, rectificació, supressió, oposició, limitació i portabilitat a través de correu postal a qualsevol dels domicilis indicats, identificant-se com a participant o interessat en el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan i dirigint-se a l'adreça d'e-mail podcast@easycatalan.org. Així mateix, si l'interessat considera vulnerat el seu dret de protecció de dades, podrà presentar una reclamació davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Bonus La Sílvia recomana 4 llibres més que li han vingut a la ment tot escoltant la resta de recomanacions, i l'Andreu ens parla d'una autora i un llibre que va descobrir l'any passat. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia! Andreu: [0:17] Com anem? [Bé.] Sí? Jo també! Sílvia: [0:21] Sí. Andreu: [0:21] Jo estic molt content perquè ja he fet les meves dos calçotades de l'any. Sílvia: [0:25] Al·le! Andreu: [0:25] Jo amb dos em dono per content. O sigui, si en faig una és com poc, tres ja comença a ser moltes calçotades, massa. Amb dos crec que per mi és el… és la quantitat justa. Sílvia: [0:37] Genial. Fantàstic, doncs. Andreu: [0:39] I el que m'ha passat a les dos calçotades és que quan vaig arribar-hi, una va ser a casa de mon pares, l'altra va ser en un lloc a prop de Manresa, i… va passar que vaig veure, o vam veure, que els calçots que havien comprat els organitzadors eren massa pocs. I jo, que soc un bon menjador de calçots, vaig dir: "Espera't un moment, vaig a comprar-ne. Vaig a comprar-ne més, perquè si no farem curt". Sílvia: [1:06] Déu-n'hi-do, no? Andreu: [1:07] Sí, sí, sí. Sílvia: [1:07] Així sí que n'hi havien pocs! Andreu: [1:08] Sí, sí. Eh, i vam fer bé, eh? Vam fer bé, perquè al final no en van sobrar i tampoc en van faltar, o sigui… Sílvia: [1:14] Veus? Molt bé, molt bé. Bona provisió. Andreu: [1:17] Sí, molt bé. Tu què? Alguna novetat per compartir aquí en petit comitè? Sílvia: [1:22] Vam anar a veure la Volta Ciclista a Catalunya, que va passar pel Berguedà, i va ser molt interessant. Un esdeveniment esportiu molt… molt guai, em va agradar. Andreu: [1:31] No he anat mai a veure una Volta Ciclista. Sílvia: [1:33] Doncs va estar bé perquè la sortida va ser des de la ciutat de Berga, llavors els vam veure sortir, i l'arribada va ser al Santuari de Queralt i els vam veure arribar. Llavors, normalment, quan vas a veure un esdeveniment així, et poses a un lloc i només passen un cop, no?, i… el mateix dia vam poder veure'ls dues vegades. Andreu: [1:52] Molt bé. I vau estar-hi tot un matí, tot un dia…? Sílvia: [1:55] Sí, tot el matí i fins a la tarda. A més a més, hi havien fet… hi havien posat unes pantalles gegants perquè poguessis veure la retransmissió mentre esperaves que tornessin i tot això. Va estar bé, sí. Andreu: [2:08] Carai, molt bé. Doncs mira, parlant d'esports, un altre cop, jo avui he de dir que em fa mal tot el cos, perquè l'altre dia em van convèncer… l'altre dia vol dir fa dos dies, em van convèncer per fer una classe de prova de boxa. Sí, però ara mateix em fa mal tot. De fet, no era bo… boxa com a tal, sinó que era boxfit. O sigui, la classe es diu boxfit. Eh? Allò que parlàvem dels gimnasos… [Sí, sí.] I bé, no era només boxa com a tal, o sigui, el que són els cops al sac i això, sinó que també hi havia entremig exercicis de diferents tipus, no?, d'abdominals, flexions, burpees… burpees, que no sé com es diuen en català, però és com fer una flexió i després aixecar-te i saltar, no?, i… i així contínuament. Sílvia: [2:53] Ah, molt bé. Andreu: [2:54] Doncs… total, que ara, dos dies després, doncs em fa molt mal tot, nivell que tusso o tinc un esternut i em fa mal a tot arreu. Sílvia: [3:07] Et vas passar. Andreu: [3:08] Em vaig passar, sí, sí, sí. Perquè els últims mesos he fet molt poc exercici, llavors ara estic com… en baixa forma, i aquesta classe va ser molt intensa, i ara m'estic morint, o sigui… vaig rígid per la casa. I aleshores, pensant en això, volia fer avui un… [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

S'ha sentit poc o res del que pensen els joves dels baixos resultats de l'informe PISA. I tampoc qu

S'ha sentit poc o res del que pensen els joves dels baixos resultats de l'informe PISA. I tampoc qu

Fluent Fiction - Catalan: Unveiling the Enigmatic Patum: A Cultural Journey in Barcelona Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/unveiling-the-enigmatic-patum-a-cultural-journey-in-barcelona Story Transcript:Ca: Barcelona, plena de vida i vibracions. Aquí viuen Jordi, Laia i Marta. Sempre hi ha alguna cosa interessant passant. Avui, però, no serà un dia qualsevol.En: Barcelona, full of life and vibrations. Here live Jordi, Laia, and Marta. There is always something interesting happening. Today, however, will not be any ordinary day.Ca: Jordi, que treballa en una agència de turisme, ha sigut desafiat. Un grup de turistes s'ha topat amb l'enigmàtic món de la Patum de Berga, una festa popular catalana que es celebra durant Corpus. Aquests forasters estan confosos. No entenen de què es tracta tot aquest rebombori.En: Jordi, who works in a tourism agency, has been challenged. A group of tourists has stumbled upon the enigmatic world of the Patum de Berga, a popular Catalan festival celebrated during Corpus. These outsiders are confused. They do not understand what all this commotion is about.Ca: "I que és tot aquesta festa?" pregunta una senyora de Texas amb un mapa de Barcelona a la mà.En: "And what is all this celebration?" asks a lady from Texas with a map of Barcelona in hand.Ca: Jordi, amb un somriure, mira a Laia i Marta. Totes tres són berguedanes de naixement i coneixen la Patum com la palma de la seva mà.En: Jordi, with a smile, looks at Laia and Marta. All three are born in Berga and know the Patum like the back of their hand.Ca: "Ho explicarem tan bé com puguem," diu Jordi. I Llavors comença el repte.En: "We will explain it as best as we can," says Jordi. And so the challenge begins.Ca: Descriuen la Patum com un espectacle ple de follets i gegants, de foc i de soroll, de música i de dansa. Expliquen l'origen medieval de la festa, la seva evolució i com es va convertir en Patrimoni Inmaterial de la Humanitat, de la UNESCO.En: They describe the Patum as a spectacle full of sprites and giants, of fire and noise, of music and dance. They explain the medieval origin of the festival, its evolution, and how it became Intangible Cultural Heritage of Humanity, recognized by UNESCO.Ca: Els ulls dels turistes comencen a brillar amb interès. Marta, amb la seva passió per la festa, explica les diferents etapes: El Salt de Plens, La Maces, Els Nans Vells, Els Gegants... I el foc, sempre el foc, representant la purificació i la renovació.En: The eyes of the tourists begin to shine with interest. Marta, with her passion for the festival, explains the different stages: El Salt de Plens, La Maces, Els Nans Vells, Els Gegants... And the fire, always the fire, representing purification and renewal.Ca: Segons avança la conversa, el grup de turistes es transforma. De l'estupor passen a la curiositat, i finalment, a l'admiració. No comprendran del tot la festa, però ara la respecten i s'interessen per ella.En: As the conversation progresses, the group of tourists transforms. From astonishment, they move to curiosity, and finally to admiration. They may not fully understand the festival, but now they respect it and take interest in it.Ca: Jordi, Laia i Marta acaben el dia satisfets. Han aconseguit explicar l'essència de la Patum a aquests forasters. Han compartit una mica de la seva cultura i han demostrat que la Patum no és només una festa, sinó una forma de vida, una celebració dels berguedans.En: Jordi, Laia, and Marta end the day satisfied. They have managed to explain the essence of the Patum to these outsiders. They have shared a bit of their culture and demonstrated that the Patum is not just a festival, but a way of life, a celebration of the people from Berga.Ca: "Sabem que és difícil d'entendre," diu Jordi al final. "Però és el nostre orgull i la nostra tradició."En: "We know it's difficult to understand," Jordi says in conclusion. "But it is our pride and our tradition."Ca: Els turistes aplaudeixen. Han après alguna cosa nova, alguna cosa que no s'aprèn en els llibres de turisme.En: The tourists applaud. They have learned something new, something not found in tourism books.Ca: Així acaba un dia vibratiu a Barcelona, on tres amics han aconseguit explicar una part essencial de la seva cultura. Un dia en què la Patum ha brillat més enllà de les muntanyes de Berga, captivant l'atenció de tots aquells que ha trobat pel camí.En: And so ends a vibrant day in Barcelona, where three friends have succeeded in explaining an essential part of their culture. A day in which the Patum has shone beyond the mountains of Berga, captivating the attention of all those it encountered along the way. Vocabulary Words:Barcelona: Barcelonalife: vidavibrations: vibracionsJordi: JordiLaia: LaiaMarta: Martaordinary: ordinaritourism: turismechallenged: desafiattourists: turistesenigmatic: enigmàticPatum: Patumfestival: festacelebrated: celebraCorpus: Corpusconfused: confososcelebration: festaexplained: explicatspectacle: espectaclefire: focmusic: músicadance: dansamedieval: medievalorigin: origenevolution: evolucióheritage: patrimonipassion: passióculture: culturatradition: tradició

Hacer entrevistas fintech siempre me produce dudas, ya que puede resultar un mundo frío y un tanto técnico. Sin embargo, Antonio Berga nos explica de forma muy didáctica lo que hace su empresa Embat, que es simplificar la gestión financiera de las empresas medianas a través de un sistema que les permite agregar sus cuentas bancarias y otros activos financieros, e incluso pagar a través de una única plataforma. También, aprovechamos la visita de Toni para actualizarnos sobre lo que está pasando en el mundo fintech y ver si finalmente los bancos se han puesto las pilas. Puedes ver este episodio en vídeo aquí: Puedes ver este episodio en vídeo y grabado en estudio aquí: https://youtu.be/cGZHz_OcS_4 Sigue el perfil de Linkedin del podcast para novedades: https://www.linkedin.com/company/outlierspodcast/? Escucha Problem Solving, el podcast de consultoría de Outliers: https://open.spotify.com/show/4N02LXWe32Ju0xXOwaB4m4?si=ab6bdad5958f4832 Créditos Musicales - Jahzzar: https://freemusicarchive.org/music/Jahzzar

Leticia Vaquero entrevista a Rosa Arroyo, vicesecretaria del Consejo General de Colegios de Médicos de España.

Notes del programa Heu anat mai a la Patum? Per a alguns de l'equip va ser la primera vegada, i en aquest eposidi la Sílvia i l'Andreu us expliquen en què consisteix aquesta festa popular de la ciutat de Berga. Som-hi! Tema del dia La Patum (https://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga) (Viquipèdia) Vídeos de la Patum (TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/la-patum-completa-encen-berga-un-any-mes/video/6225284/) i YouTube (https://www.youtube.com/watch?v=vHuDzjJ-qLU)) L'expressió de la setmana pujar a examen ('presentar-se a un examen, especialment el de conduir') passat per aigua ('decebedor, que ha perdut esplendor, lluïment, gràcia, que no ha acabat d'anar bé') Transcripció Andreu: [0:17] [Hola, Andreu!] Hola, Sílvia! Sílvia: [0:18] Què? Com estàs? Andreu: [0:19] Doncs molt bé. Tinc coses per explicar-te. Sílvia: [0:21] A veure, explica'm, explica'm. Andreu: [0:23] A veure, fa unes setmanes vam parlar d'una expressió que va sortir així espontàniament en l'episodi dels exàmens… [Sí.] Que vam parlar dels exàmens de conduir, i vam comentar que en el cas concret de l'examen de conduir solem dir pujar a examen o baixar a examen. [Sí.] Que no ho teníem gaire clar, si era pujar o baixar. Tu deies baixar. Sílvia: [0:43] Perquè jo sempre he de baixar, però… Andreu: [0:47] D'acord. I jo crec que et vaig donar la raó i crec que també dèiem baixar a Lleida, però no, em vaig equivocar, em vaig confondre. Resulta que el més utilitzat és pujar a examen. Sílvia: [0:57] Pujar a examen. [D'acord?] D'acord. Andreu: [0:57] Però tot i així, no sé per què se'n diu així. Llavors, vaig fer com treball de camp, vaig estar preguntant a… a la gent del meu entorn o a gent que crec que podien tenir-ne una idea, i també vaig buscar al senyor Google, i no he trobat una resposta clara, però sí que he trobat diferents explicacions que m'han semblat divertides, si més no. Sílvia: [1:18] A veure. Andreu: [1:19] I les podem comentar. Sílvia: [1:19] Oi tant! Andreu: [1:20] A veure, primer que tu dius baixar, o sigui, tot el món diu pujar i tu dius baixar. Això ja és com a primera cosa divertida. Perquè és baixar a Manresa, i per mi té tot el sentit del món. [Clar!] Hi ha, per això, qui m'ha dit que potser és pujar a examen perquè, com a mínim a Barcelona, una zona d'examen és Montjuïc, el turó de Montjuïc, i que llavors havies de pujar per anar a fer l'examen. Sílvia: [1:44] Per favor! Que barcelonacentristes altra vegada, eh? És que sempre igual. Andreu: [1:46] Sí, sí. No, jo de seguida vaig dir que no… no devia ser això. Sílvia: [1:50] Que no compres aquesta explicació, no? [No la compro…] És que no la comprem. Andreu: [1:54] No, perquè a la resta del territori també es puja i… Sílvia: [1:56] I no tenim Montjuïc. Andreu: [1:59] Sí. Una altra explicació que em va semblar molt divertida és que per fer aquest examen has de pujar al cotxe. Sílvia: [2:06] Ah, doncs aquesta m'agrada molt més! Andreu: [2:09] Eh que sí? Pujar al cotxe per fer l'examen. [Sí.] Clar, té prou sentit. O sigui… sí. Sílvia: [2:13] Home, aquesta déu-n'hi-do. Aquesta, de moment, posició número 1. Andreu: [2:18] Aquesta encara, no? Sí. I després n'hi ha una altra, que aquesta, diguéssim, és de collita pròpia, però que a mi em sona… a mi em sona que me la van explicar quan anava a l'autoescola per estudiar, i em sona que me la van explicar allà, però fa tants anys que ves a saber, potser me l'he inventat jo. Però el tema és que per incloure't a la llista, o sigui, per inscriure't a l'examen, hi ha una llista en la qual tu vas pujant posicions. I un cop arribes a dalt, ja pots inscriure't-hi. O sigui, saps? Hi ha una llista d'espera que va pujant, va pujant. I llavors d'aquí ve pujar a examen. Sílvia: [2:50] Ah… Re, re, compro la del cotxe. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

Part One: (from 2005) Flint Whitlock, author of "Given Up for Dead: American POWs in the Nazi Concentration Camp at Berga." Part Two: Andrew Roberts, author of "Napoleon: A Life."

Hoy nos acompaña uno de los hosts de  @CHAVXSBANDA  , y comediante guapo: Emiliano Gama! Y como él dijo que NO le gusta el chisme les trajimos el primer (creo) capítulo de 1hora. Presentamos: Me Mandaron A Un Arrimado + Corrí A La Amiga De Mi Hermana + A Mi Madrina le Valió Berga mi Boda, ademas del chisme de Emiliano que la vdd estuvo muy panista. Así que acomódense en el sillón ✨, prepárense unas palomitas

Jarek Berga - April 16th 2023

Jarek Berga - April 2nd 2023

Jarek Berga - March 19th 2023

Notes del programa En aquest episodi rebategem el ChatGPT i fem un experiment en directe per veure com ens pot ajudar aquesta intel·ligència artificial a aprendre i practicar el català. Què creieu, estarà a l'altura? Som-hi! Transcripció Andreu: [0:16] Bon dia, dia! Sílvia: [0:17] Bon dia, Andreu! Com és el teu dia? Assolellat, amb núvols... Andreu: [0:22] Mira, aquí a Barcelona... prou bé, fa solet, sí. Què tal per Berga? Per B[e]rga! Sílvia: [0:27] Molt bé! B[e]rga, eh? [Perdó!] Això és una cosa que també han d'aprendre, no? Vull dir que la majoria de catalans diuen B[ɛ]rga i els de Berga ens enfadem quan diuen B[ɛ]rga. O sigui que… Andreu: [0:43] És curiós, això. També passa amb altres topònims. Per exemple, Blanes… Sílvia: [0:46] Moltíssims, moltíssims. Andreu: [0:47] Blanes, per dialecte, sembla que hauria de ser Blan[ə]s i, de fet, l'altre dia vaig sentir una persona que és de Blanes de tota la vida i diu… clar, jo dic Blan[e]s perquè soc de Lleida, però la gent d'allà, o tu, hauríeu de dir Blan[ə]s. [Blanes.] Però en canvi molta gent diu Blan[e]s! Sílvia: [1:03] Blan[e]s… No, jo dic Blan[ə]s. Però com Sant Boi. Jo dic Sant B[ɔ]i de Llobregat i és Sant, Sant… A veure si ho sabré dir. Sant B[o]i, Sant B[o]i... Andreu: [1:11] Sant B[o]i? Sílvia: [1:12] Sant B[o]i. I clar, jo no dic Sant B[o]i. Andreu: [1:14] No ho havia sentit mai. [Sant B[o]i. No ho sé, en fi.] O Balm[e]s. Balm[e]s i Pedralb[e]s. Sílvia: [1:20] Sí, sí. Andreu: [1:21] També, molta… o sigui, molta gent de Barcelona diuen Balm[e]s i Pedralb[e]s, i hauria de ser Balm[ə]s i Pedralb[ə]s. Sílvia: [1:28] Hòstia, Pedralb[ə]s! Andreu: [1:30] Pedralb[ə]s, clar! Sílvia: [1:31] Això no ho ha dit mai ningú, eh? Pedralb[ə]s. Andreu: [1:33] Doncs hauria de ser així. Bé, en fi, però avui no volíem parlar d'això… Sílvia: [1:37] A veure, de què volem parlar, Andreu? [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

Jarek Berga - February 20th 2023

In 1945, 20-year-old Anthony Acevedo was held in captivity with other American soldiers inside a Nazi concentration camp called Berga. There, the soldiers were used as slave laborers, building tunnels for underground fuel factories. It was during this time that the Mexican-American medic kept a secret diary and documented the horrors he witnessed inside the camp. Acevedo held on to his war diary until 2010, when he donated it to the United States Holocaust Memorial Museum (USHMM) in Washington, D.C. That same year, he registered as a Holocaust survivor with the museum—the first and only Mexican-American to do so. This episode originally aired in May 2018.