POPULARITY
En parlem amb Gisela Vaquero, dissenyadora de videojocs
Les xarxes han tornat a esclatar per un nou episodi de masclisme de Pablo Motos. Aquest cop, per ridiculitzar l'actriu Sof
El poder pol
Amb la Mayka Navarro, parlem sobre l'assassinat al Pakistan de dues germanes residents a Catalunya. Van viatjar enganyades fins al pa
Si pensem en arquitectura la majoria de noms que ens surten s
L'exmodel i actual presentadora ha estat la convidada al consultori de Joel D
La regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de la Ràpita ha presentat la campanya #AixòÉsMasclisme per conscienciar contra la normalització d'expressions i actituds masclistes que, sota l'etiqueta de "micromasclismes", poden quedar invisibilitzades. N'hem parlat a 'L'entrevista' amb la regidora Oona Tomàs, la tècnica Marta Talarn i l'estudiant de Belles Arts Anna Gasparín. podcast recorded with enacast.com
Sempre s'ha dit que la dona provoca mala sort dalt d'una barca. L'imaginari popular ha dibuixat les dones com aquelles patidores que esperen el marit pescador i quan no esperen l'home, les convertim en monstres que volen enganyar-los, amb la imatge de la sirena. Amb aquesta situaci
"Felicitats, has jugat com un home!", li van dir com un elogi a la Susanna Soler, jugadora i entrenadora de futbol sala. Tot i els aven
Parlem amb la comunicadora Marina Amores sobre la s
Els moviments al voltant de les noves masculinitats tenen dècades. Als països saxons, des dels 60 i sobretot des dels 70, hi ha grups d’homes que es replantegen el seu rol individual i col·lectiu al món. A peu de carrer, ara per ara hi ha moviments del tot espontanis al voltant d’esta reflexió. Un d’ells, a Castelló, és el grup Homes en Desconstrucció. Parlem amb ells.
Es pot permetre l’home qüestionar-se a si mateix davant de la societat? Es pot permetre dubtar del seu rol tradicional durant els últims mil·lennis? En 'Focus' ens preguntem pels tabús que giren entorn dels homes i per la creació d’este ítem que cada vegada ressona més i més: les noves masculinitats.
La representativitat del model infranquejable de masculinitat, evidentment, canvia, es transforma i atén les raons de la màxima diversitat. Però què passa amb els patrons que es projecten des de la política? Com estan responent a estos canvis els nostres representants polítics? Són propulsors dels nous models o seguixen la inèrcia social?Parlem amb Francesc Miralles i Àlex Comes. Ells són consultors polítics i coneixen, bé, la tectònica política.
Rap amb flamenc i poesia, literatura, documentals i podcasts ens presenten les històries de dones fortes i poderoses que han fet història.
Assetjament laboral, bretxa salarial, discriminació per maternitat… Les desigualtats impregnen el mercat laboral si en el teu DNI consta un nom de dona. Hui, en 'Focus' parlarem d’un tipus concret de disparitat que afecta les dones: el sostre de vidre.
Per a trencar sostres ben contundents és necessària molta persistència. Més encara si es tracta d’àmbits desacostumats com la direcció de màrqueting d’un equip de la Lliga masculina i les banquetes d’un equip de l’ACB. Va ser el cas de Maria Vanacloig, exresponsable de màrqueting del València CF, i Anna Montañana, d’Alboraia, entrenadora i membre del cos tècnic del Montakit Fuenlabrada.
Hi ha dones que pateixen mal de coll de tant de mirar cap amunt, cap a aquest sostre transparent que els impedeix créixer laboralment. A altres els agafa mal de coll de mirar cap avall. Estan impregnades de fang, es mouen en un terreny esvarós, apegalós. Parlem amb Vicenta Alcàcer, presidenta de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius, per a reflexionar sobre el fenomen del terra apegalós.
Assetjament laboral, bretxa salarial, discriminació per maternitat… Les desigualtats impregnen el mercat laboral si en el teu DNI consta un nom de dona. Hui, en 'Focus' parlarem d’un tipus concret de disparitat que afecta les dones: el sostre de vidre.
"El masclisme, vulguis o no, costa tant de treure-se'l del damunt com l'olor de tabac, que se t'enganxa tant si ets fumador com si no. Soc masclista. S
Llibres i pel·lícules a la secció de María Jesús Espinosa de los Monteros, perquè la cultura s’ha fixat en el tema en el gir de l'arquitectura feminista a l'urbanisme inclusiu.
L'anomenen urbanisme feminista, però a altres els agrada més dir-li urbanisme inclusiu. Inclusiu de tot allò que l'home, històricament responsable de la construcció de les ciutats, ha anat oblidant durant segles pel que fa a l'edificació i ordenació dels espais públics. Quan agafaven l'escaire i el cartabó, el paper i el retolador, no pensaven en cantonades i racons foscos. Tampoc en escales amb poca visibilitat, o en els patis de les finques dissenyats per ells amb els buits perfectes per a convertir-se en perillosos amagatalls.
La crisi va aturar un primer creixement en este sentit, motiu pel qual ara els habitants són bons coneixedors de com la salut dels comptes financers de les ciutats acaben influint en este tipus de recursos. Però ens quedem amb una idea poderosa que ens ha de fer reflexionar a tots: les dades mostren que les ciutats que tenen un major nombre de dones al carrer, són ciutats més segures. I més dones al carrer de nit, indiquen, igualment, que una ciutat que és més segura permet també l’augment de l’oci i de l’expressió absoluta de la nostra llibertat.
Episodi especial de Modem Podcast en què analitzem les cançons amb les que vam créixer, però que no ens van fer créixer en la igualtat. Masclisme, heteropatriarcat, patriarcat sense hetero, homofòbia, taurinos i inclús ETTs. Inclou cançons de Chayanne, Ricky Martin i Alex Ubago.