Focus. À Punt

Inventors del refresc de Cola, la Nancy, els escacs moderns, el Trinaranjus, el paper de fumar, la ploma estilogràfica o l’olla exprés. L’enginy de les valencianes i els valencians ha traspassat fronteres durant dècades, inclús segles. Però quin és l’estat de salut actual d’aquesta capacitat inventiva amb denominació d’origen?

Inventors del refresc de Cola, la Nancy, els escacs moderns, el Trinaranjus, el paper de fumar, la ploma estilogràfica o l’olla exprés. L’enginy de les valencianes i els valencians ha traspassat fronteres durant dècades, inclús segles. Però quin és l’estat de salut actual d’aquesta capacitat inventiva amb denominació d’origen?

Documentals i música per celebrar l’enginy valencià al llarg de la història.

És el territori valencià un espai idoni per a la creació? Hi ha qui pensa que és així. Hi ha qui pensa que la confluència del bon oratge, de la tradició industrial, d’alguns dels referents del disseny a escala estatal i internacional, que tot plegat, el territori valencià és un lloc de gent creativa. Aquest és el top 10 radiofònic amb els objectes o artefactes que, potser, menys s’han reconegut al món com una innovació “made in” Comunitat Valenciana.

Hem inventat, però què inventarem a partir d’ara? Com en el context valencià es fomenta el progrés en la creació? Parlem amb Paloma Mas, analista d’inversió de Plug and Play i Araceli Rodríguez, responsable de comunitat i innovació de La Pinada.

Llibres, sèries, música i articles de premsa per a parlar de l'emprenedoria i els seus riscos.

Parlem amb dos veus de les més destacades en el món de les empreses emergents, les start-ups: Jaime Esteban, exdirector general de la societat d'inversió Angels Capitals i exdirector general de l'acceleradora Lanzadera.

Quin impacte té sobre la mateixa evolució de la ciutat la presència d'aquests comerços? Com afecta el teixit social? Com pot arribar a fer mal al comerç independent i tradicional? Comptem amb Julia Sorribes i Julia Reoyo, de Crearqció, estudi d'arquitectura dedicat a la ciutat en el seu caràcter més pròxim.

Botigues i establiments que apareixen i desapareixen amb una velocitat a voltes aclaparadora, unes altres, quasi màgica, de la nit al dia. Parlem de productes i locals que creixen com a bolets al caliu de modes i tendències, i que, poc després, al cap d'uns mesos o anys, s'esvaeixen com si mai no hagueren existit.

Què seríem capaços de fer per aconseguir la felicitat? Fins on arribenles nostres ganes de viure-la? Filosofia, ètica, psicologia, capitalisme, trampes i quimeres s’entremesclen en aquest capítol dedicat a aquesta aspiració universal, la felicitat, i, per què no dir-ho, a la seua cara més amarga.

Què seríem capaços de fer per aconseguir la felicitat? Fins on arribenles nostres ganes de viure-la? Filosofia, ètica, psicologia,capitalisme, trampes i quimeres s’entremesclen en aquest capítol dedicat a aquesta aspiració universal, la felicitat, i, per què no dir-ho, a la seua cara més amarga.

Música, podcasts divulgatius, sèries, programes, llibres d'autoajuda,films... Com s'ha acostat el món de l'art a aquest mercat de la felicitat?

Els llibres d’autoajuda són, entre tots els instruments que posa el mercat capitalista al nostre abast, el que més milions mou cada any. Per parlar d’aquest fenomen tenim amb nosaltres el professor titular de Filosofia Moral de la Universitat de València Juan Carlos Siurana. És autor de ‘Felicidad a golpe de autoayuda’, una recerca que el va portar durant dos anys a llegir-se més de 500 d’aquests títols d’autoajuda.

Ronald Purser és autor del llibre ‘McMindfulness’. En un article recent per al diari britànic ‘The Guardian’ plantejava com ‘‘l'estrés s'haprivatitzat, i la càrrega de gestionar-lo se subcontracta alsindividus’’. Volem parlar d'això amb el periodista David Blay, coautor d'‘El viaje del equilibrista’, autor de ‘Por qué no nos dejan trabajardesde casa?’, en què reflexiona precisament sobre com les nostresrelacions laborals acaben influint d'una manera tan decisiva en la ideade benestar.

Li peguem la volta a la moneda i parlem de situacions en què el veïnat, en compte de donar l'esquena, ha donat la cara per altres persones.

Música i literatura per a parlar de les persones marginades i defenestrades per la resta de la societat.

S'informa poc d'aquells desemparats per la societat perquè generen poc interés? O generen poc interés perquè s'informa poc? Parlem d'aquells desemparats, també, pels mitjans de comunicació de la mà de Lola Bañón, periodista i professora de Periodisme a la Universitat de València, i Noa de la Torre, periodista i presidenta de la Unió de Periodistes.

Es pot permetre l’home qüestionar-se a si mateix davant de la societat? Es pot permetre dubtar del seu rol tradicional durant els últims mil·lennis? En 'Focus' ens preguntem pels tabús que giren entorn dels homes i per la creació d’este ítem que cada vegada ressona més i més: les noves masculinitats.

Novel·les, cinema, ceràmica o assajos ens mostren diferents rols masculins mentre també la música comença a intentar donar pas a noves masculinitats.

Els moviments al voltant de les noves masculinitats tenen dècades. Als països saxons, des dels 60 i sobretot des dels 70, hi ha grups d’homes que es replantegen el seu rol individual i col·lectiu al món. A peu de carrer, ara per ara hi ha moviments del tot espontanis al voltant d’esta reflexió. Un d’ells, a Castelló, és el grup Homes en Desconstrucció. Parlem amb ells.

La representativitat del model infranquejable de masculinitat, evidentment, canvia, es transforma i atén les raons de la màxima diversitat. Però què passa amb els patrons que es projecten des de la política? Com estan responent a estos canvis els nostres representants polítics? Són propulsors dels nous models o seguixen la inèrcia social?Parlem amb Francesc Miralles i Àlex Comes. Ells són consultors polítics i coneixen, bé, la tectònica política.

Les noves masculinitats estan fent que una part reduïda dels homes es qüestione fins on vol avançar en un món que va iniciar un camí de no retorn cap a la igualtat. A 'Focus' ens preguntem pels tabús que giren entorn dels homes. Es pot permetre l’home qüestionar-se a si mateix davant de la societat? Hi ha una masculinitat tradicional? Una cultura que han heretat els homes i que els fa com són? Què significa ser home?

Anorèxia i bulímia semblen paraules desterrades de l’agenda pública. Després dels grans gestos d'algunes passarel·les, com Cibeles, o de marques de moda, fa més d’una dècada, quan van decidir començar a contractar models amb aspectes físics més saludables, sembla que el problema ha deixat d’existir. Res més lluny de la realitat.

Novel·les, documentals, films, declaracions de cantants... el món cultural no viu alié a les conseqüències d'aquestes malalties.

Conversem amb la presentadora d'À Punt Mèdia, Irene Rodrigo, que ha donat un pas avant i des d'enguany farà una tasca divulgativa al voltant de l'anorèxia, una malaltia que va patir durant anys.

Fem un pas arrere. Parlem de la imatge que es projecta, d'allò ideal, de les aspiracions que la moda impulsa, dels anuncis, de la propagació d’una mateixa cultura estètica. Ens hi ajudarà Patricia Moreno, periodista especialitzada en moda.

Anorèxia i bulímia semblen paraules desterrades de l’agenda pública. Després dels grans gestos d'algunes passarel·les, com Cibeles, o de marques de moda, fa més d’una dècada, quan van decidir començar a contractar models amb aspectes físics més saludables, sembla que el problema ha deixat d’existir. Res més lluny de la realitat.

Es demana titulació universitària. Estan col·legiats. Es reuneixen en despatxos normals, a plena llum, no en racons foscos. I no, no porten gavardina ni lupa ni barret. Ens intriguen i ens apassionen, per això, en 'Focus' hem quedat amb dos detectius perquè ens conten a què s’enfronten cada dia.

Com no podia ser d'una altra manera, cine, sèries i novel·les negres impregnen el nostre Més que info dedicat als detectius privats, on també trobem videojocs.

Escoltem Rafael Guerrero i Juan de Dios Vargas Llanos per a saber si són certs els tòpics de la ficció i com els influeix negativament en l'activitat principal que tenen: ser detectius privats.

Parlem de l’acció dels detectius, de l’espionatge, però també volem descompondre la voluntat d’engany. Saber per què mentim, com mentim... com ens descobreixen les mentides. Entrem en el cervell de les mentides amb la psicòloga Carmen Moret.

Es demana titulació universitària. Estan col·legiats. Es reuneixen en despatxos normals, a plena llum, no en racons foscos. I no, no porten gavardina ni lupa ni barret. Ens intriguen i ens apassionen, per això, en 'Focus' hem quedat amb dos detectius perquè ens conten a què s’enfronten cada dia.

Assetjament laboral, bretxa salarial, discriminació per maternitat… Les desigualtats impregnen el mercat laboral si en el teu DNI consta un nom de dona. Hui, en 'Focus' parlarem d’un tipus concret de disparitat que afecta les dones: el sostre de vidre.

Rap amb flamenc i poesia, literatura, documentals i podcasts ens presenten les històries de dones fortes i poderoses que han fet història.

Hi ha dones que pateixen mal de coll de tant de mirar cap amunt, cap a aquest sostre transparent que els impedeix créixer laboralment. A altres els agafa mal de coll de mirar cap avall. Estan impregnades de fang, es mouen en un terreny esvarós, apegalós. Parlem amb Vicenta Alcàcer, presidenta de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius, per a reflexionar sobre el fenomen del terra apegalós.

Per a trencar sostres ben contundents és necessària molta persistència. Més encara si es tracta d’àmbits desacostumats com la direcció de màrqueting d’un equip de la Lliga masculina i les banquetes d’un equip de l’ACB. Va ser el cas de Maria Vanacloig, exresponsable de màrqueting del València CF, i Anna Montañana, d’Alboraia, entrenadora i membre del cos tècnic del Montakit Fuenlabrada.

Assetjament laboral, bretxa salarial, discriminació per maternitat… Les desigualtats impregnen el mercat laboral si en el teu DNI consta un nom de dona. Hui, en 'Focus' parlarem d’un tipus concret de disparitat que afecta les dones: el sostre de vidre.

El despoblament és un fenomen de conseqüències per a tota la societat que, malauradament, tot i la recent Agenda Valenciana Antidespoblament, està molt lluny de trobar solucions. El 80% del nostre territori a penes està ocupat per un 10 o un 15% de persones. Des de 'Focus', escoltem les oportunitats per a capgirar una situació més pròxima i pròpia del que es pensa a les ciutats.

Literatura, assaig i documentals han abordat en nombroses ocasions la temàtica del despoblament. Descobrim viatges a diferents ruralitats buidades també a través de la música.

Diuen que, quan tanca una escola, el poble mor. Al Racó d’Ademús encara respiren, amb dificultat, però respiren. Encara queden 159 xiquets, però el nombre va baixant any rere any. Ens seiem a la taula d'una escola rural i ens impregnem del seu esperit.

Ens resistim a deixar-nos portar simplement pels auguris d'un despoblament fatal i final. Hi ha exemples i mirades que plantegen alternatives, mètodes per a fer, de les àrees menys poblades, espais amb possibilitats. Des del grup de recerca Recartografías, plantegen aquesta lluita constant.

El despoblament és un fenomen de conseqüències per a tota la societat que, malauradament, tot i la recent Agenda Valenciana Antidespoblament, està molt lluny de trobar solucions. El 80% del nostre territori a penes està ocupat per un 10 o un 15% de persones. Des de 'Focus', escoltem les oportunitats per a capgirar una situació més pròxima i pròpia del que es pensa a les ciutats.

La batalla del sucre, nutricional i política, enceta un altre assalt esta legislatura. Més enllà de l’impost, com ha de canviar el nostre menú en el futur més immediat?

Documentals, assajos i la música, quina si no, de Celia Cruz, per a trobar l'empremta del sucre a l'expressió cultural.

Sis vegades al dia. Eixa és la quantitat de vegades que un diabètic es punxa per a saber el seu nivell de glucosa. Són elles, les persones que patixen diabetis, les que pitjor porten això de viure en un món envoltat de productes ensucrats. Com és el seu dia a dia?

Una de les derivades més candents és com, des de la publicitat, es fomenta el consum de sucre... o bé tot el contrari. Com ens estimulen a partir dels reclams constants... Com, a través d’una eina tan potent i present com la publicitat, pot plantar-se batalla al sucre. Enfrontem les veus de Jaume Pastor, de l’agència We Add You, i Isa Viso i Josep Olmos, de l’estudi creatiu Granissat.

Mai com abans, la nostra dieta té a l’abast aliments variats, suficients i rics. Però, la nostra conducta s’ha capgirat progressivament. Parlem d’una batalla alimentària, però també política: la batalla del sucre. Parlem de com les empreses del sector alimentari valencià han aconseguit arraconar la proposta de la taxa a productes com les begudes ensucrades.

Joves que volen emancipar-se i no poden. Famílies amb fills menuts a qui els neguen una hipoteca. Pensionistes que han viscut tota la vida al mateix barri que ara els expulsa. El programa de 'Focus' de hui és un retrat d'una crisi que mai no se n'ha acabat d'anar, una bambolla que ha mutat. Ja no té forma d'hipoteca, sinó de lloguer.

L'art s'ha preocupat també d'un dels drames que han sacsejat la nostra societat l'última dècada. Documentals, crònica, novel·la gràfica, cinema i música s'endinsen en el drama dels desnonaments.