Podcasts about tampoc

El carro pel pedregar La paremiologia és la part de la lingüística que estudia els refranys, les dites i les frases fetes d’una llengua. La nostra és una veritable joia. Una de les frases més boniques i encertades és aquella que diu “portar (o anar) el carro pel pedregar”. Hi ha poques frases que descriuen tan bé una situació. En efecte, portar el carro pel pedregar, suposa que la cosa va molt malament, no està del tot perduda, però en falta molt poc. La frase retrata exactament la nostra situació actual. La ministra Montero torna a dir que el finançament singular de Catalunya serà singular per a tothom. Els de Junts amenacen amb una negativa frontal als pressupostos, una jugada mestra que deuen tenir pensada. ERC ha donat al govern una treva per posar en marxa el finançament. Fins al desembre. No han dit si l’1 o el 31de desembre. Tampoc no han dit quina és l’alternativa. Sens dubte serà també una jugada mestra de les habituals. El Sànchez diu que fa una fresca que enamora. El conegut jutge Garcia-Castellón, un dels líders del Partido Judicial, ha tret un llibre on es presenta com “l’español del año” víctima de les maniobres dels independentistes. Un personatge amb una cara més dura que el ferro, gràcies al qual encara hi ha gent acusada de terrorisme i pendent de judici. Ell ha portat l’ofici de jutge a un dels nivells més baixos als que pot caure i ho ha fet per amor a la pàtria. Està esperant doncs, que li dediquin un carrer, un poliesportiu, un detallet. I si donem el carro per perdut? Salut i república.Descarregar àudio (2:10 min / 1 MB)

A la segona part del programa ens acompanya Martina Curto, propietària de Chloelalia, centre d’Estètica i Benestar de l’Ampolla. Avui, en la seva secció: Bellesa amb B o amb V, parlarem sobre que l’estètica no té gènere.

12 d'octubre, dia internacional de “qué pone en tu DNI” que enguany celebrem des del Paral·lel, un carrer tradicionalment força freqüentat a la nit per tots els que van a la manifestació del matí. Droga, prostíbuls... en fi, ja ens enteneu. L'episodi d'avui és molt especial, no només pel goig que fa la sala del Paral·lel 62 plena d'un públic un pèl més femení i amb més paritat que el de la Sotana (només un pèl), sinó perquè avui parlem de la cosa que probablement més odiem del món. El capitalisme? No. La gent que veu TikToks amb volum al metro? Tampoc. Argentina? Gairebé. Avui parlem d'una cosa encara pitjor: l'Estat que ens odia, ens reprimeix i no ens permet ser qui volem ser, que ens xucla els recursos any rere any i que ens ha imposat la seva llengua des de fa tres segles. Avui venim a cagar-nos en Espanya, la germana petita i retardada de França. I per desfogar-nos comptem amb un dels millors convidats que podíem tenir. Terrassenc i graduat en comunicació audiovisual (escalf), avui ens acompanya un dels tòtems de la comunicació a Catalunya, és a dir, un paio que xucla de la mamella pública a TV3 però també de la mamella privada a Can Godó. Codirector i guionista de la Competència des del 2009 i presentador de l'Està Passant, al diari El Triangle el descriu així: “Líder dels humoristes contractats per TV3 que difonen l'odi contra Espanya”. Per tant, avui ens visita un gran putaespanyista a qui encara no han fet fora de la feina. Sortosament, ha millorat els seus defectes, tant cantar en castellà com el fet de no tenir sentit del ridícul, que seria ben bé el mateix. Avui, l'Iñaki ens ajudarà a fer la Transició del 78 com realment s'hauria d'haver fet, el Marc reclutarà l'Òscar per convèncer la gent que deixi de sentir-se espanyola i l'Oriol el sotmetrà a un test per veure com seria ell si no hagués nascut a Catalunya. Les parts: 0:00 - Intro 10:02 - Puta Espanya 35:32 - Preguntes ràpides 55:13 - El Tomb 1:12:17 - La secció de l'Iñaki 1:25:45 - La secció del Marc 1:39:39 - La secció de l'Oriol 1:48:46 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes:

La vida continua La falta d'empatia ja forma part de l'essència de l'actual consell. Ahir començava el curs. El primer després la catàstrofe natural més important de la nostra història recent. La DANA va desfer -literalment- escoles. Però al conseller d'educació li tornaren a sobrar pantalons, no els ompli, i marxà a Castelló perquè, és literal, la DANA soles afectà una part de la Comunitat i perquè la vida continua. I perquè, açò ho afegisc jo, no ha complit el seu compromís de que les classes comencen amb normalitat en la zona zero. Tampoc estigué en el començament de curs el president de la Generalitat. Jo no recorde que això haja passat mai. Si el PP fora oposició i governaren altres ara estaria demanant caps i dimissions. És falta d'empatia i és manca de valor. És una demostració de patetisme polític poques vegades vista.

Montoro’s team. Que la corrupció és un mal endèmic de l’estat espanyol és un fet mundialment reconegut. Es la seva forma habitual de funcionar. Ens tenen acostumats al desviament de capitals, factures falsejades o, directament, posar la mà a la caixa. El cas del Montoro’s team però, és especialment escandalós perquè no estem parlant d’un parell de bandarres més o menys ben relacionats amb el poder. Estem parlant del propi govern. El ministeri d’Hisenda munta una organització criminal per robar el propi Ministeri d’Hisenda. El Senyor Cristòbal Montoro ministre d’hisenda amb els governs de José Maria Aznar i del desconegut M.Rajoy – dos dels lladres més importants que han passat mai per la Moncloa- ha creat una trama delictiva amb tot d’alts funcionaris, empreses pantalla per desviar els diners robats i una selecció de lladres de les millors famílies. Segons que sembla –Rodrigo Rato dixit- el consell de ministres coneixia perfectament les activitats dels lladres i també hi participava. La trama involucra 28 persones i 6 empreses. Això sí que és ser lladre i de categoria. Per ser tan lladre cal alguna cosa més que l’afany pels diners, cal un cert convenciment d’estar robant per amor a la Pàtria i al déu de l’Opus. D’estar posant les coses al seu lloc. Són coses dels fatxes. No ho podrem entendre mai. Hi ha qui opina que Espanya no pot donar més de si. També és possible. Potser que els abandonem i/o busquem un reforç exterior. Hi ha algun estat, alguna nació que ens vulgui fer costat? Tampoc ho sé. Salut i república.Descarregar àudio (2:12 min / 1 MB)

Notes del programa Vídeo d'Easy Spanish (https://www.youtube.com/live/Y-gDL0r017c?si=iwypJA3zxj44SKNU) sobre paraules catalanes que es diuen habitualment en el castellà parlat a Catalunya. Easy Catalan recomana Vermuteria Les Cosines (https://www.instagram.com/lescosinescoop?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=ZDNlZDc0MzIxNw==) (Instagram) Tema del dia A pocs dies de fer el primer viatge com a equip al País Valencià, posem a prova el que sabem d'aquest territori de parla catalana a partir d'un qüestionari preparat per la IA. Som-hi! Bonus Continuem amb les preguntes que ens ha preparat el Xat Gepet. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] I bon dia a tothom. Com estàs? Sílvia: [0:20] Bé, i tu? Andreu: [0:21] Bé, molt bé. Avui tinc un dia intens, perquè ara són les 9, comencem a gravar, després tinc una classe, després una reunió, després a la tarda faig una col·laboració amb Easy Spanish, al pòdcast. Farem un episodi… bé, clar, quan surti aquest episodi nostre ja… clar, l'haurem fet, però és un episodi sobre paraules catalanes que s'utilitzen freqüentment en el castellà que es parla a Catalunya. Sílvia: [0:49] Ah, molt bé, sí. "Rachola". Andreu: [0:52] Sí, "rachola" o "adeu", no? Molta gent castellanoparlant diu "adeu". O "merci", que "merci" en realitat ve del francès, però és molt català, dir "merci". Doncs sí, parlarem d'aquestes coses, o vam parlar, no sé en quin temps verbal parlar ara mateix, però sí, parlarem d'aquest tipus de paraules, però ho farem en castellà. Llavors, si algú té curiositat de saber com sono en castellà, deixarem l'enllaç a la descripció de l'episodi. Ho dic perquè fa unes setmanes vam fer una trobada presencial aquí a Barcelona i va venir una noia que és de... viu a Roma, la Neia, i em va dir... Diu: "Sí, sentir-te parlar castellà és com sentir un gat que lladra". Sílvia: [1:40] Hòstia! Andreu: [1:43] Sí. Sílvia: [1:43] Tampoc és tan estrany, no? Ai, no sé… Andreu: [1:47] No sé si interpretar-ho com que el parlo molt malament, que no crec que sigui el cas, o sigui, òbviament tinc un accent, es nota, que… Sílvia: [1:55] ¿Sí? ¿Me lo dices de verdad? Andreu: [1:57] "Te lo cuento, te lo digo". Òbviament hi ha un accent que és fàcil de detectar, però… clar, suposo que és per qüestió de costum, no?, perquè la gent, a tu i a mi, ens identifica amb el català i llavors sentir-nos parlar una altra llengua és molt estrany. Sílvia: [2:16] Però són aquelles relacions lingüístiques, no? Vull dir, hi ha parelles que s'han conegut parlant anglès i per molt que llavors un dels dos faci l'esforç d'aprendre la llengua de l'altre, continuen parlant anglès entre ells. Llavors, són aquestes relacions que quan tu has conegut una persona parlant amb aquella llengua, ja sempre ha de ser així. Vull dir, si canvia és una cosa estranya per tu. Andreu: [2:37] Clar, són associacions, no? Associes aquella persona amb una llengua. Molt bé, doncs parlant d'això, vull fer un... Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

L’art del Suprem. Amb una argumentació judicial plena d’embolics el Tribunal Suprem espanyol ha ordenat de tornar a l’Aragó les pintures de la sala capitular del Monestir de Sixena, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Són unes pintures de gran qualitat que marquen el pas entre el final del romànic i l’arribada del gòtic. Aquestes pintures van quedar molt malmeses després d’un incendi durant la guerra del 36. El restaurador Josep Maria Gudiol i Ricart, les va poder salvar, en part, i les va portar al museu barceloní on s’aguanten textualment per la pela. Atès el seu delicat estat, diversos especialistes han demanat que no es remenin les pintures perquè es podrien malmetre per sempre més. A hores d’ara ningú no sap ni qui, ni com ho pensen fer. Aquest sembla però, un detall sense importància. Si les pintures no es poden penjar, o no es poden exposar al públic durant quatre o cinc anys tampoc no és cap problema. No passa res. Bona part de les obres que es van emportar de Lleida, encara no estan exposades i les tenen en un magatzem que no pot visitar ningú. Tampoc diràs que els preocupi massa. Allò veritablement important, és que les obres no estiguin a Catalunya. Aquesta és la seva victòria. Hi ha qui parla d’un anticatalanisme ferotge. Es molt possible. El govern català lamenta però accepta plenament la decisió del Tribunal Suprem i llança missatges de cordialitat, amistat i entesa. Aquesta voluntat que manifesta el govern català de quedar bé amb tothom, no ens portarà cap benefici. Ni ara ni mai. Salut i república.Descarregar àudio (2:10 min / 1 MB)

Guanyem Sitges ha decidit retirar el suport extern que va pactar amb el govern de Sitges a l'inici de legislatura, en constatar, segons afirma el seu regidor Josep Maria Tubau, que s'han incomplert tots els acords assolits. Tanmateix, la formació no considera que una moció de censura sigui una possibilitat real, ja que en cap cas farien alcalde els caps de llista del PSC o de Junts. Tubau ha explicat que consideren que des de les eleccions hi ha hagut un retrocés social, amb un govern sense rumb i intervingut pel partit socialista, que no ha continuat el treball de la passada legislatura, i incapaç d'arribar a consensos amplis. En aquest sentit, ha citat l'emergència educativa, les entitats, els equipaments o la pèrdua de dos anys en polítiques d'habitatge. L'entrada Guanyem Sitges retira el suport extern al govern, però tampoc veu factible una moció de censura ha aparegut primer a Radio Maricel.

Res del que es va dir en la trobada del març passat entre els responsables de costes i l'Ajuntament sembla haver-se complert. O almenys aquesta és la conclusió a la qual es pot arribar després d'escoltar a la regidora Carme Gasulla, que es mostra desagradablement sorpresa per l'actuació del Ministeri en l'execució de la sentència sobre l'enderroc de les instal·lacions del Club de Mar, pel fet que no s'han tingut en compte els acords de poder treballar conjuntament en la gestió de tot aquest assumpte. Gasulla creu que, amb ajornament o sense, el Club de Mar acabarà enderrocat, que la declaració de BCIN no podrà salvar-lo perquè el tràmit és molt elaborat i no arribarà a temps, i que només es pot forçar, hores d'ara, a l'ajornament d'un final escrit de fa anys. Tampoc hi ha molt bones notícies en l'àmbit escolar. El departament d'educació de la Generalitat admet que hi va haver una molt mala planificació en el projecte de l'escola Agnès, parla d'una 'línia invisible' per a referir-se eufemísticament al nou bolet que caldrà encaixar en algun lloc o altre, i afirma que no hi haurà nova escola aquest curs i que els mòduls per a aquesta nova línia hauran de ficar-se on es pugui. I sembla que l'escola Agnès té tots els números per a ser-ne la destinatària. Llevat d'algunes reformes de necessitat imperiosa a l'Utrillo i al Barrachina, les previsions per el curs vinent no sembla, malauradament, que portin molts canvis. L'entrada Potser es podrà ajornar, però el Club de Mar anirà a terra. No hi haurà nova escola aquest curs i l’Agnès té moltes possibilitats d’acollir els mòduls. Parlem amb Carme Gasulla ha aparegut primer a Radio Maricel.

El programa Sempre Plou quan no fan Escola, en l’episodi 126, ha tornat a eixir d'excursió per a esmorzar, en esta ocasió, al Nou Splay de Benifairó. Hem pujat a l'avió groc; en un minut allí. Ho hem tingut fàcil per a aparcar, no com en altres pobles, hem aterrat en el camp de futbol. Tampoc hem pogut gravar en el mateix Splay, els esmorzars són apetitosos i estava ple a vessar; la gent produïa molt de soroll. Millor vegen el programa.

Temps de canvis Sembla que hem arribat a un final de la guerra d’Ucraïna que és una autèntica vergonya. En el resum sabem que el Trump es quedarà amb el petroli, el gas i les terres rares d’Ucraïna. Diu que les terres aquestes són fonamentals per fer mòbils i altres enginys tecnològics. Suposo que a canvi arribarà a un acord amb el Putin. No descartem la possibilitat d’un pacte regalant-li al Putin el control de Polònia i Txecoslovàquia, per exemple, a canvi d’unes contrapartides favorables per a la indústria americana que no està passant un dels seus millors moments. Podrien tornar a repartir-se el món una mica a la manera de la postguerra de la segona mundial amb allò del teló d’acer i etc. Encara sort que ara tenim la Xina que no sembla voler participar en cap dels blocs. Ara no recordo el nom de la tècnica aquella de proposar una bestiesa i fer que se’n parli del tema. Potser sí que faran de Gaza un espai turístic. Tampoc no seria una gran sorpresa. Hem arribat a uns nivells de cinisme polític que ja ens ho podem esperar tot. Els feixistes europeus per la seva part, de la mà del pare Trump, volen tornar a fer gran Europa. Potser parlen de l’imperialisme francès, de l’anglès, de l’espanyol, de l’italià i de l’alemany. Tots junts. En qualsevol cas segur que estem parlant de més guerres i de matances. Estem parlant de colonialisme, d’esclavisme, de deportacions massives i de milions de morts. Parlant de colònies, ja cal que espavilem perquè passem al segle XXI i no es nota gaire. Salut i república.Descarregar àudio (2:05 min / 1 MB)

La banda de Los Angeles porta anys dedicant-se a la psicod

Quan alg

Cap

I això, segons el portaveu d'Esquerra Republicana, succeí en plena negociació de la modificació de les ordenances fiscals que, finalment, no es portaran a aprovació definitiva perquè no hi ha hagut possibilitat d'establir un acord. De manera textual, Jaume Monasterio ha afirmat que Junts per Sitges proposà, aquest mes d'octubre, un govern a tres, amb Esquerra Republicana i PSC-El Margalló, a canvi de fer fora Sitges Grup Independent, Verds en Comú Podem i l'alcaldessa Aurora Carbonell. Monasterio ha atribuït a una actitud obstruccionista de l'oposició el fet que no s'hagin aprovat les ordenances fiscals, després de fins a 17 modificacions del document inicial, i espera que la negociació dels pressupostos vagi per un altre camí. Amb el regidor hem parlat de la reubicació de la parada de busos de Can Robert, del futur trasllat de l'aparcament de motos d'Illa de Cuba un cop s'hagi reordenat el trànsit a l'Avinguda Artur Carbonell, o de la posada en marxa de la zona de baixes emissions. Tampoc hi ha data encara per la liquidació del Consorci del Club Natació. L'entrada Jaume Monasterio assegura que Junts oferí formar govern amb ERC i PSC-El Margalló, a canvi de fer fora els socis de govern i l’alcaldessa ha aparegut primer a Radio Maricel.

Posa't rodes! Corredor verd? No, altra Gran Via. Llevar el túnel de Pérez Galdós? Tampoc... Manen els cotxes. Una de les primeres mesures que va prendre el govern de María José Catalá fou que en el tram de Sant Vicent, entre la plaça de l'Ajuntament i la de la Reina, tornaren els autobusos. Del carrer Colón no cal dir més que s'ha convertit en una carretera. I de la reforma que no sembla que vaja a fer-se de la plaça de l'Ajuntament encara no sabem si també tindrà cotxes i més autobusos i tal, però a la vista del que està fent quasi és evident que més 'de vianants' no serà... L'altre dia dedicava l'alcaldessa a aquells que diuen ama els cotxes les noves places d'aparcament de Tarongers... places d'aparcament per a cotxes. Total, que dic jo que quasi que podríem posar-nos rodes. Rodes de cotxe, això sí. Ens aniria millor.

Lluny de la pressió mediàtica del Catllar i l'Arboç, la Colla Joves Xiquets de Valls es desplaça diumenge, al migdia, a la festa major d'Igualada. La colla dirigida per Francesc Ramon hi va amb la possibilitat de portar-hi castells bàsics de 9 i consolidar la gamma alta de 8. Tampoc descarten el pilar de 8 […]

La Uni

En Jaume ens desafia a no mostrar favoritisme... una cosa en què la majoria de nosaltres no pensem molt sovint. La realitat és que el favoritisme és una manera de no estimar els altres com volem ser estimats. Tampoc és com Déu està construint la seva església. Sovint, contràriament als valors d'aquest món, tria els febles i fracassats per formar part de la seva església. En realitat, és quan veiem la nostra pròpia debilitat, que ens atreu a rebre misericòrdia i la seva misericòrdia és la que ens transforma en una comunitat que estima com ell ens estima... sense favoritismes. Ciutat Nova és una església per a la ciutat de Barcelona i una comunitat de persones normals i imperfectes que volem aprendre a viure segons la voluntat de Déu. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri: http://bcn.ciutatnova.cat/visita Estiu 2024 Predicador: JJ

Notes del programa Sempre és una bona ocasió per ampliar vocabulari, i avui ho fem amb un concurs de paraules típiques del Berguedà, en què haurem d'intentar endevinar què signifiquen. Som-hi! Tema del dia 1) SUARA o ASSUARA (https://www.diccionari.cat/GDLC/suara): Fa un moment, fa una estona. Exemple: "Assuara ha vingut la meva mare". 2) APIMPARAR – APIMPARAT/APIMPARADA (https://www.dicpc.cat/volum-1/a): A punt de caure. Exemple: "Ai, ai, goita aquella gerra apimparada allà a dalt la postada, només que la moguis una mica, se n'anirà a terra segur!" 3) BATADER (https://aldc.espais.iec.cat/files/2019/03/atrevesc_bativen-414_415-glossari-DEF.pdf): Xafader, escampada, desordre. Exemple: "No sé pas qui va collir les mongetes de l'hort, però va fotre un batader que tot era ple de branques trencades i fulles per terra." 4) FER EL ZUP (https://www.elnacional.cat/ca/cultura/catala-bonic-perque-te-millors-expressions_1180671_102.html): Adonar-se d'alguna cosa, caure-hi Exemple: "Ospa, ara m'ha fet el zup que ahir no vam collir els alls." 5) EMBÚRNIA (https://milmots.eu/ca/paraula.php?id=2809): Recipient d'aram o llauna per a portar líquid, normalment oli o llet. Exemple: "Agafa l'embúrnia, que anirem a buscar oli!" o "Guaita aquell ruc, va carregat amb les embúrnies de la llet!" 6) ESCATORSER o ESCADUSSER (https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=escadusser&operEntrada=0): Sobrer, el que queda. Exemple: "De 13 ous d'una dotzena, sempre n'hi ha un d'escatorser." 7) PISTONUT/UDA (https://dcc.iec.cat/ddlci/scripts/article.asp): Una cosa que val la pena, collonuda. Exemple: "En aquest viatge ens ha fet un temps pistonut!" 8) TENALLADA (https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=tenell): Cop fort. Exemple: "Corrent amb la bici, s'ha parit una tenallada amb un arbre i hi ha deixat els dents!" 9) XIXINAR (https://www.facebook.com/legacy/notes/442927925769286/): Soroll de xup-xup de la cassola o de l'olla a pressió quan surt el vapor. Exemple: "Porta la tapa que aquesta paella xixina molt i esquitxa". 10) PROU: Afirmació. Sí! Però sense massa interès ni ganes. Exemple: "Vols venir a mirar bolets demà? Prou que vindria si no treballés." 11) CA! (https://www.softcatala.org/diccionari-de-sinonims/paraula/ca/): No, em penso que no! Exemple: "Vols dir que no plourà? Ca, home, ca." 12) BOTZINEJAR (https://www.diccionari.cat/GDLC/botzinar): Xerrar o rondinar de manera que no s'entén res, com remugar. Exemple: "Què botzineges? Parla clar, collons!" 13) REQUITNAR (https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=reguitnar): Rondinar, queixar-se. Exemple: "T'has de passar tot el dia requitnant? No pots estar mai content, eh!" Bonus Continuem parlant d'algunes particularitats del català del Berguedà, com ara els pronoms relatius el quin / la quina / els quins / les quines. Transcripció Sílvia: [0:15] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:16] Bon dia! Com estem? Sílvia: [0:18] Molt bé, i tu? Andreu: [0:19] Bé! Sílvia: [0:21] Sí? Mira, avui et porto unes quantes coses que crec que no saps perquè no te les he explicat, però potser… [D'acord.] Potser sí, no ho sé. La primera de totes i que em va fer molta il·lusió va ser una coincidència que ens va passar en el canal de YouTube, i és que el vídeo número 100 del canal va ser el vídeo de la Patum. No és el… el vídeo 100, sinó que n'havíem publicat ja molts més, però és el número 100, perquè, com saps, els Super Easy tenen una numeració diferent i els directes tampoc no entren a dintre la numeració, no? Andreu: [0:55] Clar, i els vídeos anteriors estaven publicats al canal d'Easy Languages. Sílvia: [0:59] Sí, però… clar, els números sí que continuen, són correlatius. Però em va fer molta gràcia, perquè jo aquestes coses no les miro mai, i vaig pensar: "Mira, és el número 100 i a sobre va sobre la Patum, no?, que és… d'aquí on visc". I em va fer gràcia, em va fer il·lusió. Andreu: [1:16] Molt bé! Això et volia preguntar! Com ha anat, la Patum? [Molt bé. Molt bé!] O com està anant? Perquè estem gravant en dates de Patum. Sílvia: [1:23] Bé, bé. Com sempre, amb molta gent, no es salta gaire bé, perquè la gent fa el que li dona la gana, però bé. Bé, bé! Tot bé! Andreu: [1:32] D'acord. Si algú ha començat a escoltar aquest pòdcast per aquest episodi i encara no sap què és la Patum, tenim un vídeo i un episodi del pòdcast en què ho expliquem, que us deixem a les notes del programa. Sílvia: [1:44] La segona cosa que et volia explicar i que em fa molta il·lusió és que la setmana passada vam quedar amb dues persones, el Joan i jo, que aquestes dues persones han començat a sortir juntes. Andreu: [1:56] D'acord. Sílvia: [1:56] I són dues persones que les dues han fet vídeos amb nosaltres. Andreu: [2:01] Ah, d'acord! Sílvia: [2:03] O sigui, dues persones que no es coneixien de re, però que nosaltres coneixíem a les dues persones, cadascuna d'elles va gravar un vídeo amb nosaltres, i (gràcies a) les noves tecnologies s'han trobat, i ara s'han… o sigui, estan sortint. I vam quedar. I em va fer molta gràcia, perquè nosaltres ja els coneixíem d'abans i ara han començat a sortir. I va ser com un: "Uah!" Andreu: [2:25] Hosti, m'imagino que no podem dir qui són, no? Sílvia: [2:27] No. Andreu: [2:28] O sí? Ah. Sílvia: [2:29] No. Andreu: [2:30] Ai! Tampoc al bonus? Sílvia: [2:30] Però em va fer molta gràcia! Andreu: [2:33] Ai… Que bo! Sílvia: [2:34] Perquè vaig pensar, Andreu, potser podríem muntar una nova línia de negoci que fos Easy Catalan Amor, saps? Andreu: [2:43] Easy Love. Sílvia: [2:44] Surt a un vídeo d'Easy Catalan i et trobem una parella. Andreu: [2:48] Però vols dir que s'han ajuntat gràcies a Easy Catalan? Sílvia: [2:51] No! Andreu: [2:52] Ah, d'acord! Sílvia: [2:53] Però ha donat la casualitat que els dos havien fet vídeos amb nosaltres. Andreu: [2:59] Bé, després m'expliques qui són. Molt bé! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Vingueu, vingueu que l'Albufera és reserva de la biosfera No puc estar més d'acord, entre altres coses perquè sobren exemples. Declarar l'Albufera "reserva de la biosfera" no és la solució per als seus mals i fins i tot pot resultar perjudicial i un problema més per al llac. Al final eixe segell serveix per fer més coneguda, per donar més publicitat a l'Albufera i el seu entorn. Això pot omplir-ho encara més de turistes i de visitants. No, el turisme no és mal per si mateix. Tampoc ho és que anem a un entorn únic. Però, sí és cert que si la declaració, com diu Acció Ecologista, no du aparellades més inversions, plans per netejar l'aigua, controls d'accessos i cura real de l'entorn estarem fent just el contrari d'allò que perseguim almenys sobre el paper. I deia jo d'exemples: Mira València capital verda. Què tenim? Un Pantone i la petició que siga un esdeveniment d'interés per aconseguir avantatges fiscals per a les empreses que presenten projectes... Fet hi ha ben poc i coses que feren que València aconseguira el nomenament han desaparegut o desapareixeran com ha anunciat l'alcaldessa de carrils bici, per posar soles un exemple.

Com s'ho deurien fer les seves filles dins de l'

A les Shetland, els sobresalts estan fora de l'imaginari, encara que albiris un grup d'orques des de la sala d'estar de casa, aixecada a sobre mateix d'un fiord. Tampoc no temen accidents a la carretera, tot i que la cinta d'asfalt creua la pista de l'aeroport i nom

Les m

Les m

Adela Tomàs, pagesa de l'arròs del Delta, aborda el tema de la pagesia, un sector on a hores d'ara la dona ja no ha de fer bandera de què "elles poden" perquè de fet les dones sempre han estat presents en el sector de l'arròs, abans a rereguarda i ara a primera línia com qualsevol home.

10 de febrer. Aquesta setmana el digital de cultura parla en clau científica i de gènere, ja que en motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, hem publicat onze entrevistes a científiques del país. Ens ho explica Bernat Puigtobella, editor del digital. Destaquem la conversa entre Toni Pou i Judith Juanhuix, que és física, investigadora i cap de la Secció de Ciències de la Vida i la Matèria Condensada del Sincrotró ALBA. Tampoc hauríeu de deixeu escapar l'entrevista que Teresa Blau ha fet a Carlota Dobaño, una científica que lidera una línia d'investigació sobre immunitat a l'Institut de Salut Global de Barcelona.I de la ciència passem a la llengua amb l'article d'Albert Roig Emergència lingüística: darrer comunicat, llegit a la Taula sobre la llengua catalana i el teatre, de l'Institut del Teatre. L'autor ens explica per què creu que la llengua és expressió i no només comunicació. També en clau catalana amb l'article de Joan Burdeus Amnistia i gelosia, el qual compara l'anticatalanisme amb l'estructura de la gelosia. També aquesta setmana la Indicatiu ha escrit Anatomia de la parella que no callava durant ‘Anatomia d'una caiguda'. L'autora ens en fa la crònica i de passada, li hem preguntat què li va semblar la pel·lícula. Del cinema passem al teatre amb l'article L'èxit de les farinetes de La Calòrica i és que Jaume Forés ens convida a anar al nou Espai Texas que acull la reestrena de «Fairfly», un dels primers grans èxits de La Calòrica. S'ha reestrenat aquest setmana i es podrà veure fins al 28 d'abril.Finalment, Josep Borrell ha conversat a Glasgow amb l'escriptor escocès Alan Parks, que clourà el BCNegra amb una conversa amb el periodista Xavier Ayén, aquest diumenge 11 de febrer a les 18h als Cinemes Bosque.

Mirant l’horitzó Com té per costum el PSOE. per defensar-se del P.P., ara ha tornat a treure de l’armari el brutíssim assumpte de la “polìcia patriòtica” del Fernàndez Diaz i una part de les operacions de l’estat espanyol contra l’independentisme català, amb tot el que es van inventar contra el Pujol, el Mas, el Trias, el Major Trapero, el Sandro Rosell i tota la resta de coneguts nostres. Tampoc han obert del tot l’armari, només han desclassificat uns quants papers.. Passar no passarà res i tota la partida aquesta de delinqüents començant pel Rajoy i acabant pel director de la Razón, no aniran pas a la presó ni tenen el més mínim remordiment. Ans al contrari, es repartiran unes medalles o uns sobres i endavant que fa baixada. Tenen totes les de guanyar, perquè tenen el recolzament d’un estat fort i recelós que funciona com les teocràcies absolutistes. També tenim aquí un grup de privilegiats que són els únics que poden interpretar correctament les veritats que deriven dels seus llibres sagrats. Ells saben i poden dir qui és terrorista, qui i com, ha de ser castigat, qui es mereix que el gobierno inventi contra ell qualsevol barbaritat, qui pot estar dos anys tancat a la presó sense judici i qui té dotze milions d’euros a Luxemburg. Tot és legal si es basa en la correcta interpretació dels textos que només poden fer ells. I doncs? No tenim molta més alternativa que quedar-nos drets, i mirant l’horitzó amb el posat lleugerament orgullós i desafiant de l‘insurrecte. Ara que igual va i això és terrorisme, no? Salut i república.Descarregar àudio (2:11 min / 1 MB)

En el podcast d’avuí, la Jayce farà un petit homenatge a Ferran llavina, actor de doblatge que ens ha deixat, i anunciarem Adriana Diaz com a presentadora oficial del Manga Stream del Manga Barcelona. Al parlem-ne, amb Adriana Diaz parlarem del mon dels videojocs basats en animes. Posteriorment, tornarem a entrar a la Taverna d'en Clavell… haviam si hi torna a haver sorpresa. Tot seguit a la Doraxarxa, Xavi Omella comentarà el fil de twitter de bola de drac en català arran d'un missatge privat xenòfob i en contra del contingut en català. I finalment, al Tenkaichi Musical, tornen les Younenki Music, amb un mashup de dos endings: One Piece i Bola de Drac.

El programa #82 de Sempre Plou quan no fan Escola, ha sigut necessari parlar de la falta de Festers i Festeres per a organitzar les tradicionals festes de setembre, amb el Crist, el Pópul, els bous, balls i tota la marxa necessària perquè joves i, no tan joves, es despiloten encara que siga una vegada a l'any. Sabem que estem patint crisi de natalitat i ha Quart li ha arribat el torn, sembla ser que durant l'any 2001, poques manyagues amb resultat positiu va haver-hi i, sí molt televisor i la seua corresponent novel·la. Tampoc hem deixat escapar la publicació del BOE de hui, on diu els requisits que s'exigeixen per a ser Guàrdia Civil. Els homes han de mesurar més de 1'60 cm i les dones de 1'55 cm. Com a altura màxima per als dos 2'03 cm. Millor escolten el programa per a saber de totes les possibilitats.

Comencem l'hora recollint algunes queixes que ens heu fet arribar de ve

Les Borges del Camp donarà la benvinguda a la Festa Major de la Mare de Déu de la Riera aquest divendres dia 1 de setembre. Les celebracions s'estendran fins al dilluns 11 de setembre.  Durant aquests dies, els assistents podran gaudir de diverses activitats i espectacles familiars, cercaviles, i revetlles entre d'altres. Tampoc hi faltaran […] L'entrada La Festa Major arriba a Les Borges del Camp ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Francesc Vidal, director del parc natural del Delta de l'Ebre explica que enguany no hi haurà anellament de polls de flamenc per prevenció, davant la detecció d'un brot de grip aviària a la zona. I també, perquè el nombre de polls enguany és més reduït.

Aquest és un tema poc popular, però el cert és que els homes passen per una etapa, a partir dels 40 o 45 anys, que es caracteritza per un descens dels andrògens: l'andropausa. És un fet lent, gradual i que té cert paral·lelisme amb la menopausa, si bé no és ni de lluny el mateix. Tampoc afecta tots els homes de la mateixa manera. Sí que és cert que forma part de l'envelliment normal i que val la pena cuidar l'aspecte dietètic. Què cal menjar quan la testosterona comença a baixar? Hi ha alguna fórmula perquè no afecti? Per a què serveix normalment la testosterona? Aquestes i altres preguntes són les que es respondran en aquest pòdcast, aquest cop dedicat a l'envelliment masculí…

Tampoc governaran amb feixistes ni amb la dreta. Són algunes de les afirmacions que ha manifestat Josep Maria Tubau, número 2 de la candidatura de Guanyem Sitges en l'acate de presentació de programa de la formació a l'Hort de Can Falç. Amb format de conversa i conduit per l'encara regidor de Guanyem al govern, Xavier Salmeron, Josep Maria Tubau, Prado Garcia, Pol Vigó i Belén Salvadó han estat els encarregats de respondre a diferents preguntes plantejades per la ciutadania a les xarxes socials i desenvolupar part de les seves propostes electorals que passen per la negativa a cap macroprojecte a Vallcarca ni a Terramar, per augmentar el pressupost de la regidoria de tradicions i festes i per contrarestar els efectes de la massificació turística dignificant salaris del sector i treballant la diversificació. L'entrada Guanyem Sitges afirma que no faran alcalde al candidat del PSC ni a la de Junts per Sitges ha aparegut primer a Radio Maricel.

Notes del programa Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents, dutxar-nos en lloc de banyar-nos, aprofitar vals de descompte, apagar els llums quan sortim de l'habitació… Avui compartim trucs i maneres fàcils d'estalviar aigua, diners i altres recursos. Som-hi! De què parlen els catalans? La sequera a Catalunya (https://sequera.gencat.cat/ca/inici) Tema del dia Quins trucs tenim per estalviar? Som garrepes o estalviadors? Teníem guardiola quan érem petits? Transcripció Sílvia: [0:17] [Bon dia, Sílvia!] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:19] Escolta, ja som al maig! [Ja?] Que ràpid ha passat l'abril. Sílvia: [0:20] Sí, molt ràpid, la veritat. L'altre dia vaig veure que el Francisco ens havia enviat un àudio. Andreu: [0:27] El Francisco, sí. Ens va enviar un àudio des d'El Salvador. I ens diu això: Francisco: [0:37] Hola, Sílvia. Hola, Andreu. Em dic Francisco, soc d'El Salvador. Estic aprenent català amb el vostre pòdcast. Fa tres… quatre mesos que (els) escolto diàriament, quan vaig cap a la meva feina, quan() torno també. Estic molt boig (per) la llengua, m'agrada molt. Gràcies per la… per la seva feina. Adeu! Andreu: [0:58] [Uau!] Tres, quatre mesos! Sílvia: [1:00] Jo flipo, eh? [Sí, sí.] Andreu… Bf… En fi… Andreu: [1:05] No sé, hi ha gent que té unes aptituds lingüístiques… molt bones. Sílvia: [1:15] Sí, que jo no tinc. [I després hi ha la gent normal, com nosaltres.] Molt bé. Endavant, eh? O sigui… fantàstic! Fantàstic amb tots vosaltres. Andreu: [1:22] A veure, clar, tenint en compte que la seva llengua materna és el castellà… Sílvia: [1:26] Tampoc no és tan complicat. Andreu: [1:27] Ja té un avantatge important, no? Tot sigui dit. Però no li treu mèrit. [No.] Vull dir, molt bé, Francisco, i moltes gràcies per enviar-nos un àudio, tot i ser principiant, no? [Sí.] Perquè a vegades és com que fa vergonya enviar un àudio si un acaba de començar a aprendre una llengua, però ei, això també és una manera de practicar, no?, i més d'una persona ens ha dit: "Aquesta és la primera vegada que tinc una conversa o que parlo en català", no? O sigui que… Sílvia: [1:59] Sí, sí, totalment, totalment. Una altra cosa que et volia comentar, Andreu, i que estic supercontenta, és de la rebuda del Campus d'Estiu. Andreu: [2:04] Com va això? Sílvia: [2:06] Perquè va… va molt molt bé, i estic molt contenta. [Que bé!] O sigui, ja… ja tenim bastanta gent que s'ha inscrit, bastanta gent que ja té la seva plaça definitiva, això vol dir que ja han fet el pagament del Campus, i encara queden places, així que si voleu venir al Campus d'Estiu que estem preparant, que estem fent, d'Easy Catalan, serà la setmana del 24 al 30 de juliol, i passareu set dies fantàstics amb nosaltres, per poder aprendre català, així que no us ho penseu més i entreu a easycatalan.org/campus. Allà hi trobareu tota la informació relacionada i un formulari que heu d'omplir per poder-vos inscriure. Andreu: [2:48] Fantàstic! Doncs ja ho sabeu. No us ho penseu dues vegades perquè les places volen! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

Demà farà tres setmanes de l'accident al solar de Can Julián, que enderrocà parcialment la casa de l'avinguda Artur Carbonell, 4, on hi havia el restaurant Sitges Estambul. Des d'aleshores, la peixateria Domingo no ha pogut obrir. Situada a la casa del costat de l'immoble afectat, els tècnics conclouen que l'establiment no podrà tornar a obrir fins que no s'enderroqui del tot la casa del costat, però a la vegada fins avui no hi ha hagut manera de poder establir la data concreta en que es podrà donar per finalitzat l'enderroc. L'entrada El drama de la peixateria Domingo. No pot obrir fins que no s’acabi d’enderrocar la casa accidentada fa tres setmanes, però tampoc els donen data per l’enderroc. Parlem amb Emilia López ha aparegut primer a Radio Maricel.

La crònica d'un cap de setmana negatiu en quan a resultats. Derrotes dels dos equips de la UE Sitges, el Bàsquet Sitges va caure a casa davant el Castellet i el Club Patí Subur Sitges es complica cada cop més el seu futur a 2ª Catalana després de perdre amb l'Amposta. L'entrada ESPORTS: derrota (3-1) de la UE Sitges a Cubelles i perilla el primer lloc. El Sitges B encaixa la primera derrota a Aiguadolç i el Bàsquet Sitges cau a Pins Vens davant el CB Castellet. El Club Patí Subur Sitges tampoc pot amb un Amposta que s’imposa 3-5 ha aparegut primer a Radio Maricel.

💻 #AlaCartaIB3 | Ja disponible el programa 11x27 (edició 431) de l'11a temporada de Font de Misteris. 🌎 Hem començat el programa xerrant d’animals vius i morts que han sobreviscut sense cap i també de llegendes i persones que anaven sense cap pel món. Tampoc hem oblidat les històries de fantasmes i animals. 📻 Pots escoltar el programa els dissabtes i els diumenges de 23h a 00h sintonitzant IB3 Ràdio als dials FM: 106.8 (Mallorca), 88.6 (Menorca), 93.7 (Eivissa i Formentera), 89.2 (Alcúdia, Andratx i Sóller), 92.7 (Calvià). #FontdeMisterisIB3 IB3

Nou programa de Segona Jugada en què analitzam l’eliminació a Copa contra l’Arnedo.

Queridos golstálgicos, ya tenemos el estadio que soñábamos, pero la resaca de una obra tan elevada trajo las consecuencias que os contamos en este nuevo capítulo. Recuerda que nos ayuda muchísimo a crecer y a que este video se pueda compartir en más plataformas, si das a ‘me gusta’, compartes o nos dejas un comentario. Nuestras redes sociales: E-mail: golstalgia@gmail.com Twitter: @golstalgia Youtube: https://m.youtube.com/c/GolstalgiaCanal Ivoox: https://www.ivoox.com/podcast-golstalgia_sq_f1287524_1.html Tik tok: https://www.tiktok.com/@golstalgia?lang=es Instagram: https://www.instagram.com/golstalgia/?hl=es

Xantal Llavina entrevista la portaveu del govern, la periodista Patr

L'escalfament planetari passa factura a Groenl

Joan Groizard és el director de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica. Es tracta de l'organisme responsable de gestionar les convocatòries nacionals de fons Next Generation de l'àmbit de l'energia

Programa 02x133. En Nathan Hale no va ser un bon soldat. Tampoc va destacar com a espia; de fet, era un espia mediocre a qui van enganxar d'entrada. Per

Sabies que els escocesos viuen sobretot en cases, i no tant en pisos? Unes cases que, per cert, no tenen balcons, ni tampoc hi ha porxos. Tampoc trobarem piscines descobertes, però sí en canvi molts llits elàstics. I les moquetes són també molt habituals, fins i tot als banys. Aquestes i altres curiositats en un episodi que tindrà segona part.Web on trobaràs els àudios de tots els episodis: https://www.spreaker.com/show/nessieFeed per subscriure's al podcast: https://www.spreaker.com/show/4537106/episodes/feedPer contactar amb nosaltres:email · buscantennessie@gmail.comWeb: https://buscantennessie.wordpress.comYouTube: http://bit.ly/YTNessieFacebook: http://facebook.com/buscantennessieTwitter: http://twitter.com/buscantennessieInstagram: http://instagram.com/buscantennessieSintonia del podcast:Forget By Fire: A Celtic Battle Theme, de MoustroAltres músiques:Folk Round, de Kevin MacLeodThatched Villagers, de Kevin MacLeodFiddles McGinty, de Kevin MacLeod

Després de dos anys fent vídeos al nostre canal de YouTube, hem pensat que és hora de presentar-nos més bé. En aquest episodi entrevistem la cara més visible d'Easy Catalan, la Sílvia, amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Si vols saber més coses de nosaltres o fer-nos qualsevol pregunta, escriu-nos a podcast@easycatalan.org. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/5um1ahk5ulpapin) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/5um1ahk5ulpapin/easycatalanpodcast1_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/2tj6k2xmrusm2p8/easycatalanpodcast1_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Música "Esbarzers", de La Gossa Sorda (https://open.spotify.com/album/4IXXVSqyg4P8AjZRWQyNhZ?highlight=spotify:track:7tiu52iT5YeFY7QhOCpmOs) (Spotify) Els Pets (https://open.spotify.com/artist/0OVfimlbekXaMrP8IoCzHJ) (Spotify) Txarango (https://open.spotify.com/artist/6XYRpcgPIK9OejoVzA7PbC) (Spotify) Buhos (https://open.spotify.com/artist/7BdgXLhynRQk78pKkhAsAR) (Spotify) "La Guspira", de La Pegatina (https://open.spotify.com/album/4exKF0kRZBvV9XP17EkhUa?highlight=spotify:track:0GJGSM0BfwN3aKIuOqNUyl) (Spotify) Oques Grasses (https://open.spotify.com/artist/5qPeAT4ikl6gJNUexAOEy0) (Spotify) Antònia Font (https://open.spotify.com/artist/503mwh1GWEiWy9bzzpiTFW) (Spotify) Obrint Pas (https://open.spotify.com/artist/2FURpqYsZpi99ySpKCOyQE) (Spotify) Zoo (https://open.spotify.com/artist/7a3ryRcO3alwbqaX4RagzM) (Spotify) Llocs Tortosa (https://www.youtube.com/watch?v=l73iAqaVzw0&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Delta de l'Ebre (https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Delta_de_l%27Ebre) (Viquipèdia) Lleida (https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleida) (Viquipèdia) La Seu Vella (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_Vella_de_Lleida) (Viquipèdia) Girona (https://www.youtube.com/watch?v=s5bsCSw9ixU&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Costa Brava (https://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava) (Viquipèdia) Reus (https://www.youtube.com/watch?v=WJ2v8lnsG9I&t=10s&ab_channel=EasyCatalan) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) El Berguedà (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergued%C3%A0) (Viquipèdia) Cotlliure (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotlliure) (Viquipèdia) Menjar Arròs a la cubana (http://lacuinadesempre.blogspot.com/2012/04/arros-la-cubana.html) (recepta del blog La cuina de sempre) Llibrets de llom (https://www.youtube.com/watch?v=X4C0i5Sj96k&ab_channel=CuinesTV3) (recepta del programa Cuines de TV3) Llibrets de carbassó (https://cansibina.com/2016/07/llibrets-de-carbasso/) (recepta del blog Els fogons de can Sibina) L'expressió de la setmana 1) posar fil a l'agulla ('començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball') Exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". 2) a poc a poc i bona lletra ('amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé') Exemple: "A poc a poc i bona lletra, que tenim molta feina per endavant!" Easy Catalan recomana Learn Catalan with Judit: Google Podcasts (https://podcasts.google.com/feed/aHR0cHM6Ly9hbmNob3IuZm0vcy8zODBiZmY4MC9wb2RjYXN0L3Jzcw?sa=X&ved=0CAMQ4aUDahcKEwjox-fp76LvAhUAAAAAHQAAAAAQBA&hl=ca) / Apple Podcasts (https://podcasts.apple.com/gb/podcast/learn-catalan-with-judit/id1533045850) Transcripció Andreu: [0:13] Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i això que escolteu és el primer episodi del podcast d'Easy Catalan. Estem molt contents de començar aquest nou projecte i de poder crear més contingut en línia per a aprendre català. Oi que sí, Sílvia? Sílvia: [0:25] Hola! I tant! Ens fa molta il·lusió començar aquest podcast, que publicarem dos cops al mes: el segon i quart dijous de cada mes. Abans de començar, però, deixeu-me recordar-vos que teniu disponible la transcripció d'aquest episodi de manera gratuïta. La podeu descarregar com a PDF o HTML, i també obrir a Transcript Player, un reproductor que marca el text a mesura que sona l'àudio. Andreu: [0:52] Exacte. Aquesta transcripció també serà accessible de manera gratuïta per al segon i tercer episodi, i a partir d'aleshores només ho serà per als membres de Patreon. I dit això, comencem! Segurament ja ens coneixeu, a la Sílvia i a mi, perquè ens heu vist en els vídeos del nostre canal de YouTube, i després de dos anys fent vídeos per a vosaltres, potser us heu preguntat més d'un cop qui és aquesta noia que us explica coses de la llengua catalana cada mes. Doncs bé, hem pensat que aquest primer episodi el podem dedicar a coneixe't una mica millor, Sílvia, i per això et farem una entrevista amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Què et sembla? Preparada? Sílvia: [1:34] Bé, em fa una mica de vergonya, francament, però tens raó, penso que després de dos anys ens hem de presentar una mica millor. Va, som-hi! Andreu: [1:42] Perfecte! Doncs mira, tenim un munt de preguntes i molt variades. Començarem per les preguntes que et fan els membres de Patreon, d'acord? [Sílvia: Entesos!] Som-hi, doncs! Mira, el Rastor pregunta: "La Sílvia parla molt clar, cosa que és bo per a principiants. És professora o oradora pública?" Sílvia: [2:00] Doncs sí, soc professora d'alemany i faig classes particulars ara només online, només en línia a través de l'Skype. Andreu: [2:11] I suposo que en les teves classes, doncs, practiques molt el fet de parlar clarament perquè els alumnes t'entenguin, no? Sílvia: [2:17] Exacte. Com que són classes particulars, tot el que faig, intento sempre parlar de forma molt clara i entenedora per què puguin entendre millor tot el que els hi estic explicant, i... potser una altra cosa que també fa que parli de manera, així, molt clara és que la meva mare des de sempre que no hi sent gaire bé, té molts problemes auditius, i jo sempre soc la que li explico el que l'altra gent diu. Vull dir que quan algú de la família li diu alguna cosa, la seva reacció sempre és mirar-me a mi i dir-me "Què m'ha dit?", i llavors jo l'hi he de tornar a repetir i ella sap que quan jo l'hi dic, sempre ho entén. Andreu: [3:04] Aaah... Això explica molt! És molt interessant. Ets com una mena d'intèrpret, aleshores. Sílvia: [3:12] Una mica. Andreu: [3:15] Molt bé. La següent pregunta la fa la Brianna, i diu: "Quines llengües parles? I amb quin nivell cadascuna?". Sílvia: [3:22] Les meves dues llengües maternes són el català i el castellà, i llavors, com que soc professora d'alemany, doncs també tinc un nivell natiu de la llengua alemanya. L'anglès l'he estudiat a l'escola i a l'institut fins que vaig fer batxillerat, però el nivell que vaig sort... o sigui, el meu nivell d'anglès quan vaig sortir de l'institut no era (gaire) alt, així que no sé quin nivell tinc d'anglès, però és molt, molt baix, i ara mateix cada setmana quedo amb una amiga meva que és professora d'anglès i fem un tàndem, i ella m'ensenya anglès, (bé), només parlem. No fem ni gramàtica ni coses així; només parlem de la nostra vida, però ella em va corregint coses de fonètica i de pronunciació, m'ensenya també expressions i jo li ensenyo castellà. I a més a més, un cop a la setmana estem aprenent francès amb la meva mare, perquè... però estem aprenem francès d'una manera una mica peculiar, perquè només volem aprendre francès per anar de viatge, o sigui, vull dir, estem aprenent diàlegs per al restaurant, per a l'hotel, aprenem les begudes, els menjars... o sigui que... Andreu: [4:44] Ah, molt bé! Això és que teniu intenció de viatjar a França, no?, a fer-hi turisme, entenc. Sílvia: [4:49] Sí. Exacte. Sí, exacte. O sigui que aquestes són les llengües que parlo, i el nivell seria com... català castellà i alemany, alt, i anglès i francès, baix. Andreu: [5:01] Molt bé, i la següent pregunta que fa la Brianna, també, és: "En quins països has viscut o has visitat? O quants països, si són molts?". Sílvia: [5:09] He viscut a... (bé), a Catalunya perquè soc d'aquí, i a Alemanya, i no he viscut a cap altre país. Però sí que hem anat a molts llocs de viatge, com per exemple a Itàlia, a Portugal, al Regne Unit... Hem anat també a Brussel·les, Holanda, Alemanya, a Polònia, França, Suïssa... [Andreu: Andorra] Andorra! Andreu: [5:39] Home! Que és el primer vídeo d'Easy Catalan. Sílvia: [5:41] A Andorra hi anem molt sovint, com que és a prop de casa... I no sé si em deixo algun lloc més on haguem anat, però aquests serien els països que hem visitat, i tinc moltes ganes de visitar-ne molts més, o sigui que... Andreu: [5:58] A veure si la pandèmia ens ho permet aviat. [Sílvia: Sí, sí, espero que sí.] Molt bé, l'Aoife pregunta quina és la teva cançó preferida en català. Sílvia: [6:07] Uf! Aquesta pregunta per a mi és molt complicada perquè me n'agraden moltes. Només en puc triar una? [Andreu: Sí.] Doncs si només en puc triar una... (en) diré una que em posa de molt bon humor i que canto molt, molt fort sempre que l'escolto, i és "Esbarzers". Andreu: [6:34] "Esbarzers", de quin grup? Sílvia: [6:35] De La Gossa Sorda. [Andreu: Ah, no la conec.] No la coneixes? Andreu: [6:39] La cançó no la conec. Sílvia: [6:40] Segur que l'has sentit. [Andreu: Sí?] Segur, segur, segur. És com un himne. Andreu: [6:48] Carai, doncs ja la buscaré. Sílvia: [6:50] Sí, sí. Doncs aquesta m'agrada molt, però és que me n'agraden moltes, o sigui totes les cançons de, per exemple, Els Pets m'agraden, m'agraden les de Txarango, de Buhos, de... Ara n'ha tret una La Pegatina que es diu "Guspira" o "La Guspira", que és preciosa, Oques Grasses... No sé, molts, molts grups diferents. Antònia Font m'encanta, Obrint Pas, Zoo, ehm... Andreu: [7:17] Bé, la llista és interminable. Sílvia: [7:19] Sí, sí! És que no n'hi ha una de preferida, me'n poso moltes i totes m'agraden. Andreu: [7:24] D'acord. I l'última pregunta d'aquest grup dels membres de Patreon és de dovah_daddy, bé, aquest és el seu nom d'usuari a Discord, que pregunta quin és el teu lloc preferit del món i quin és el teu lloc preferit de Catalunya. Sílvia: [7:40] Uf! Andreu: [7:43] Potser el teu lloc preferit del món és Catalunya, no ho sé. Sílvia: [7:44] A veure, no tinc un lloc preferit, com si diguéssim. Hi ha un lloc que m'agrada molt, que és a Alemanya, una ciutat que es diu Leipzig, que és preciosa, que m'encanta. Andreu: [7:58] Oh, sí. No hi he estat mai, però m'encantaria visitar-la. Sílvia: [8:00] Doncs jo ja hi he estat tres vegades, amb diferents persones, i és perquè sempre que algú em diu d'anar a Alemanya els dic sempre "Doncs hem d'anar a la ciutat més bonica", i anem a Leipzig. Però... Andreu: [8:16] És perquè vas fer l'Erasmus allà? Sílvia: [8:18] Sí, vaig estar vivint-hi un temps, també, a Leipzig, però no és només això, és que... no sé, té alguna cosa, la ciutat, que és... no sé, m'agrada molt. Hi han músics pel carrer... (Bé), ara no sé, però totes les vegades que hi he anat hi ha gent, de veritat, que són músics, que es dediquen a això, tocant al carrer... Hi ha un lloc molt a la vora on hi ha un monument grandiós en honor a una batalla que van fer tots els països o gairebé tots els països contra Napoleó... No sé, és un lloc molt bonic, molt bonic. Andreu: [8:59] D'acord. I de Catalunya? Sílvia: [9:00] De Catalunya m'agrada tot. No és per dir un lloc concret, m'agrada... Quan vam anar, per exemple, a Tortosa, que també hi vam fer un vídeo, em va encantar Tortosa i el Delta de l'Ebre, em va agradar molt quan vam visitar Lleida i la Seu Vella, m'encanta Girona, m'encanta la Costa Brava, m'encanta Reus, que també hi vam fer un altre vídeo... M'encanta el Berguedà, que és d'on soc jo. M'encanta... tot. Andreu: [9:35] Vaja, que la llista també és interminable [Sílvia: Sí.], com amb la música. Sílvia: [9:39] Ai, no, no, no, no! Però vull dir un lloc. Es diu Cotlliure, pertany a la Catalunya Nord, ja és territori francès, i és un lloc que si no hi heu estat mai, és molt a prop de la frontera d'aquí, a Catalunya, i és preciós, preciós, o sigui que hi heu d'anar. Andreu: [10:01] Doncs mira, me l'apunto, perquè no hi he estat. Sílvia: [10:04] Doncs és preciós. Molt, molt bonic. Andreu: [10:08] Molt bé. Doncs ara passem a les preguntes que et fan la resta de membres de l'equip d'Easy Catalan. Jo et faig les preguntes, tu les respons i després hauràs d'endevinar qui te les ha fet, d'acord? Sílvia: [10:18] D'acord, som-hi, va! Andreu: [10:21] Molt bé, doncs comencem! Per què ets tan apassionada del català i l'ensenyament de la llengua? Sílvia: [10:27] No ho sé. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i... No sé, sempre... No ho sé, no ho sé, Andreu, és molt complicat. Andreu: [10:41] És complicat. Sílvia: [10:41] Sí. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i tot aquest projecte d'Easy Catalan el vaig, (bé), el vam començar entre tots amb aquest objectiu, no?, que la gent tingués més recursos per a aprendre el català. Andreu: [10:56] D'acord. La segona pregunta que fa aquesta persona és: "Quin és el teu plat preferit?". Sílvia: [11:02] El meu plat preferit? De menjar? [Andreu: Sí.] Doncs fa uns anys era l'arròs a la cubana, però ara ja no em ve tant de gust, no sé perquè, i el meu plat preferit ara és els llibrets. (Els) llibrets normalment estan fets de llom i a dintre hi ha pernil dolç i formatge, però aquí a casa els fem, en comptes de posar-hi llom, posant-hi carbassó, o sigui és: carbassó, pernil dolç, formatge, carbassó i arrebossat. I això m'encanta. Ara és el meu preferit. Andreu: [11:40] Fa bona pinta [Sílvia: Sí, sí.]. Ho provaré. Sílvia: [11:42] Sí, boníssims. Andreu: [11:44] Molt bé. I la tercera pregunta d'aquesta persona és: "Tens cap mascota? I, si no, quina mascota tindries?". Sílvia: [11:53] No tinc cap mascota i si hagués de tenir una mascota tindria un peix. Andreu: [11:58] Un peix?! Per què? Sílvia: [12:01] Perquè no m'agraden gaire els animals a dintre de casa i... no soc una apassionada de gossos i gats, ni tampoc de tortugues ni hàmsters ni res que s'hi assembli. Per tant, si hagués de tenir una mascota, seria un peix. Andreu: [12:22] Però n'heu tingut mai cap, de mascota, a casa? Sílvia: [12:23] Sí, sí. Sí, hem tingut gossos, hem tingut peixos... Vull dir, en diferents ocasions hem tingut diferents peixos i... Andreu: [12:33] D'acord. Doncs ara hauries d'intentar endevinar qui t'ha fet aquestes preguntes, de l'equip d'Easy Catalan. Sílvia: [12:37] Hmm... la Sophie. Andreu: [12:43] Sí! Molt bé! Sílvia: [12:43] No ho sabia, eh?, no ho sabia. Andreu: [12:47] Doncs passem a una altra persona de l'equip, que et pregunta quina llengua t'agradaria prendre si poguessis fer-ho. Ara, si tinguessis l'oportunitat d'aprendre una altra llengua. Sílvia: [12:58] Doncs segurament triaria o el portuguès o l'italià. Andreu: [13:02] D'acord, dues llengües romàniques. Per què? Sílvia: [13:04] Sí. Perquè penso que potser, venint del català... (bé), el castellà, una mica d'anglès, una mica de francès, potser serien dues llengües que serien bastant senzilles d'aprendre. Andreu: [13:18] Molt bé. La segona pregunta és: "Com vas conèixer el Joan?". I també pregunta: "Quins són els punts forts i els punts febles de treballar amb la teva parella?". Sílvia: [13:28] D'acord. Doncs amb el Joan ens vam conèixer fa 12 anys, perquè els dos teníem un blog, (bé), en aquella època els blogs eren normals, un blog d'internet, i cadascú escrivia la... Era com un diari personal, però a internet, i cadascú escrivia les seves coses, i un dia, de casualitat, vaig trobar el seu blog. No ens coneixíem de res, simplement li vaig escriure un comentari que era com "Endavant, continua així!" o "Continua escrivint!" o alguna cosa així, vam començar a parlar, de coses molt banals, i al cap d'un any ens vam conèixer i vam començar a sortir, i ja portem 11 anys junts. Andreu: [14:18] Molt bé. I ara quins són els punts forts i punts febles de treballar amb la parella. Sílvia: [14:23] A veure, t'he de dir que no és que treballem tot el dia junts, vull dir, jo tinc una feina, ell té una feina i... Easy Catalan sí que ho fem conjuntament. Per tant, aquesta pregunta potser seria bona d'aquí uns quants mesos, quan el Joan estigui treballant completament d'Easy Catalan, però una de les coses bones és que pots parlar directament amb aquella persona sobre els temes que et preocupen. Vull dir, el tens personalment a davant i és com si treballessis amb un equip en una oficina i pots parlar les coses i li pots ensenyar, a diferència del sigui amb la resta de persones de l'equip d'Easy Catalan, (amb qui) hem de parlar través del Telegram o a través de l'Slack o la comunicació no és la mateixa. Això seria el punt fort, i el punt feble potser seria que dius les coses potser, de vegades, com raja, vull dir que amb una altra persona que no coneixes tant, que no hi tens tanta confiança, doncs potser t'ho penses una mica més a l'hora de dir les coses, i quan és la teva parella o algú de la teva família, doncs... la confiança fa fàstic. Andreu: [15:37] Ja t'entenc. Bé, de fet sempre s'ha dit, no?, que barrejar feina i família és sempre complicat. Tot i que en aquest cas, doncs, encara no és una feina, perquè és el que has dit tu, que cadascú té la seva feina i a part teniu el projecte d'Easy Catalan, que en aquests moments diguéssim que és més aviat un "hobby" conjunt, no? Sílvia: [15:58] Exacte, sí. És simplement que ho fem durant les estones lliures. En el nostre temps lliure, doncs, fem Easy Catalan. Però la idea és que el Joan s'hi comenci a dedicar plenament. Andreu: [16:10] Bé, i la quarta pregunta d'aquesta persona és: "T'ha sorprès alguna cosa, treballant en el projecte d'Easy Catalan?". Sílvia: [16:18] T'ha sorprès? Andreu: [16:19] Sí. Suposo que vol preguntar si has descobert alguna cosa... Sílvia: [16:23] Aaah. M'ha sorprès que tantíssima gent a tot el món aprengui català i que les raons per aprendre català són tan diverses, vull dir, l'altre dia una noia ens va escriure per Instagram i em va dir que era de Bielorússia i que aprenia català o ha après català, perquè l'escrivia perfectament, simplement perquè li agradava la música catalana. Llavors... Andreu: [16:48] Uau! I l'aprèn pel seu compte, entenc? Sílvia: [16:51] Sí, sí, sí, pel seu compte. I jo crec que cada vegada que algú ens contacta, que ens diu alguna informació o per què està estudiant català o com ha trobat els nostres vídeos o si li serveixen els vídeos d'Easy Catalan per alguna cosa, sempre em sorprèn, em fa molta il·lusió i... és una de les coses que dius, mira, val la pena fer Easy Catalan només per aquests missatges. Andreu: [17:15] Tota la raó. Molt bé, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [17:20] Eeehm... la Paula. Andreu: [17:23] Correcte! Sílvia: [17:24] És que els conec una mica. Andreu: [17:29] Ja ho veig, ja! Molt bé. Bé, hem de dir que la Paula a estat col·laboradora i membre de l'equip d'Easy Catalan durant uns mesos, ara ho ha deixat, però vaja, continua donant-nos suport a través de Patreon i... i moltes gràcies, Paula, per tota la feina que has aportat! Sílvia: [17:48] Paula, molts records! Andreu: [17:50] Una abraçada! Bé, la quarta persona diu: "Per què vas decidir fer Filologia Alemanya?". Sílvia: [17:57] Uuuh... Andreu: [18:01] La tercera persona, perdó. Sílvia: [18:03] Doncs mira, va ser... No ho sé, no hi ha una raó clara, com si diguéssim, no hi ha un perquè molt clar, però jo quan estava fent batxillerat ja, (bé), vaig començar quan estava a l'ESO i al batxillerat també feia alemany com a llengua estrangera, i m'agradava molt, perquè la professora que ens feia les classes d'alemany, doncs, li agradava molt la llengua alemanya, i per tant quan una professora et transmet aquesta emoció, doncs a tu també t'agrada l'assignatura, normalment, no sempre. I vaig estar mirant a veure què podia fer de carreres universitàries que tinguessin a veure amb l'alemany i de la llista hi havia molt poquetes coses, i una de les coses era Filologia Alemanya, o sigui que vaig començar Filologia Alemanya! I la veritat és que em va agradar molt, la carrera, perquè... (bé), vaig conèixer gent molt interessant, érem un grup molt petitó, pensa que, (bé), quan ens vam graduar i tot érem set o vuit persones, vull dir que ens coneixíem tots i és molt bonic poder estar quatre anys així, amb un grup tan reduït. Andreu: [19:24] Molt bé! Quin tipus de persona ets menjant? Ets vegana, ets supercarnívora o menges de tot, però de producció ecològica? Sílvia: [19:32] No soc vegana, no soc molt carnívora, però sí que soc carnívora i intento menjar productes, potser no ecològics, però que sé que s'han produït per la vora, vull dir... [Andreu: De proximitat.] Exacte, de proximitat. Si puc comprar pomes que siguin de Sant Llorenç de Morunys, doncs les compro de Sant Llorenç de Morunys, en comptes de comprar-les d'un altre lloc que està a l'altra punta del món, però no sempre és així. Llavors, intento menjar variat, equilibrat i de tot. Andreu: [20:12] Molt bé! Doncs amb això també ha respost la tercera pregunta d'aquesta persona, que et preguntava si consumeixes productes de proximitat i de productors de confiança i... Bé, també pregunta si teniu un hort. Sílvia: [20:26] Sííí! Oi tant! Sí, (bé), un hort, en tenim tres. Andreu: [20:30] Uau! No un, no dos, TRES horts! Sílvia: [20:33] Sí, perquè, (bé), no sé si ho sabeu, però vivim al camp, vull dir com en una casa de pagès i hi tenim camps, i a l'estiu normalment sempre fem hort, i com que tenim molt terreny per fer-ho, ho dividim com en tres llocs diferents i així si les tomaqueres no van bé a un lloc van bé a l'altre. Andreu: [21:00] Molt bé. Carai, Sílvia, doncs m'has de convidar a casa teva, perquè a mi m'encanten els horts i els vull veure. Sílvia: [21:09] Doncs vine a l'estiu, a l'estiu hi són. Ara només tenim enciams i bròquils, que no hi ha gaire re, però a l'estiu és quan has de venir, a finals d'estiu és quan collim les coses. Andreu: [21:20] M'ho apunto. Perfecte, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [21:24] L'Andreu. [Andreu: No.] Doncs el Jack. Andreu: [21:31] Tampoc. [Sílvia: Què dius?] És una persona que s'ha incorporat... Sílvia: [21:34] Aaah, la Mònica! [Andreu: Exacte.] Aaah, per això m'ha descol·locat! Andreu: [21:40] Sí. De fet, t'ha preguntat per què vas decidir fer Filologia Alemanya perquè ella també va estudiar això i... doncs bé, tenia curiositat. Bé, tens excusa perquè no la coneixes tant, perquè s'acaba d'incorporar al projecte. La quarta persona, ara sí, et pregunta: "Per què vas decidir que volies ser professora de llengües?". Sílvia: [22:00] Perquè al fer la carrera universitària, (bé), al llarg, no?, al llarg de tot l'ensenyament obligatori, batxillerat i la carrera universitària vaig tenir l'honor de poder estar amb molts professors que no valien res. Andreu: [22:16] Vas tenir l'honor, dius? Sílvia: [22:18] Sí. Sí, perquè això va fer que veiés el que no s'havia de fer a les classes i que volgués, o sigui que volgués intentar fer un mètode diferent perquè la gent pogués aprendre la llengua correctament. O sigui, veure errors d'altra gent fa que tu no els vulguis cometre [Andreu: Clar]. I potser si no els hagués vist no (m'hauria) dedicat a ensenyar alemany. Andreu: [22:42] Molt interessant. Molt bé! I la segona pregunta és: "Què penses de la situació actual del català a Espanya?". Sílvia: [22:49] Andreu, aquest ets tu segur! A veure, ehm... a Espanya? Andreu: [23:00] Sí. Sílvia: [23:01] A veure, no ho sé, la situació actual del català a Catalunya o a València, (bé), al País Valencià o a les Illes encara, però a Espanya... Ehm... No sé. Políticament s'estan fent moltes coses per intentar que el català sigui una llengua viva, que s'utilitzi en el dia a dia i tot, però a nivell espanyol jo crec que no és una prioritat, vull dir, totes aquestes polítiques s'estan fent a nivell més territorial, més de Catalunya, País Valencià, les Illes, però crec que hi ha molt poques iniciatives a la resta de l'Estat. Tot i això, per exemple, hi ha grups a Madrid per poder aprendre català, i sempre és una cosa bona, no?, que a fora dels països de parla catalana també s'hi pugui aprendre català. Andreu: [24:00] Totalment. De fet, a Espanya, la veritat és que tenim força riquesa lingüística, a l'Estat espanyol, i jo sempre he pensat que seria bo que en tots els instituts de tot l'Estat hi hagués l'oportunitat, no dic l'obligació, però sí l'oportunitat, l'oferta, de poder estudiar la resta de llengües, és a dir, que des de Catalunya poguéssim aprendre una mica de gallec o una mica d'èuscar, per exemple, no? Sílvia: [24:25] Sí. Sí, sí. Exacte. Andreu: [24:27] No sé, sempre he pensat que això ajudaria també a crear més cohesió social. Sílvia: [24:33] Sí. Segur, segur. Andreu: [24:35] Bé, i la tercera pregunta que et fa aquesta persona, que potser soc jo o potser no, és quant de temps heu estat parella tu i el Joan, que em sembla que ho has dit abans. Sílvia: [24:43] Sí. Sí, al desembre vam fer 11 anys. Andreu: [24:47] Uau! Enhorabona! Sílvia: [24:48] Merci. Jo crec que ets tu, eh, Andreu! Andreu: [24:52] Doncs t'he de dir que no. No soc jo. Sílvia: [24:54] No? Doncs el Jack. Andreu: [24:58] Correcte. Sílvia: [24:59] Doncs mira que les preguntes... (Bé), d'acord, d'acord. Andreu: [25:06] Bé. I passem a la cinquena persona, que et pregunta: "Fa cinc anys, pensaves que acabaries sent youtubera? És a dir, que acabaries tenint un canal de YouTube?". Sílvia: [25:15] No. I fa dos anys tampoc. Vull dir... No, no. I encara no em sento com a tal. O sigui, el Joan sí que, per exemple, fa moltes bromes, no? "És que la Sílvia ja la paren pel carrer demanant autògrafs", que és mentida, però sempre fa bromes d'aquestes. Però no em sento en cap cas youtubera ni res que s'hi assembli, o sigui jo simplement el que penso és que estic fent, (bé), estem fent entre tots els vídeos de català perquè la gent pugui aprendre català i ja està. Em sento professora d'alemany, no em sento youtubera. Andreu: [25:58] Jo he de dir que tampoc m'ho hauria imaginat mai i que em fa... és a dir, posar-me davant la càmera encara em fa vergonya, però penso que la causa s'ho val, no? És a dir, falta molt contingut a internet per a aprendre català i nosaltres ara hem tingut l'oportunitat de crear aquest contingut, i ho faig per això, principalment. Sílvia: [26:21] Totalment. Totalment d'acord, Andreu. O sigui, quan vam començar el projecte me'n recordo que jo vaig oferir la possibilitat de posar-se davant de la càmera a tothom, perquè a mi tampoc no era una cosa que m'encantés, i si algú que ens està veient pensa que ho faria molt millor, doncs endavant, o sigui li deixaré el lloc... Andreu: [26:40] Segurament té raó! Sílvia: [26:41] Li deixaria el lloc encantada. I simplement ho vaig fer perquè tothom va dir "No, no, no, no, no, no, no!" I vaig dir, doncs m'hi hauré de posar jo, perquè si no s'hi vols posar ningú, algú hi haurà de ser. O sigui que... sí. Andreu: [26:55] D'acord. I de la mateixa manera que fa cinc anys o fa dos anys no hauries dit mai que acabaries portant un canal de YouTube, què creus que estaràs fent d'aquí cinc anys o què no estaràs fent? Sílvia: [27:09] Jo crec que d'aquí cinc anys ja no seré tant la imatge d'Easy Catalan. Vull dir, jo crec que d'aquí cinc anys estarem fent molts més vídeos i podcasts i coses diferents amb el projecte d'Easy Catalan i jo potser em posaré més cap a darrere i deixaré a d'altra gent que li vingui de gust posar-se davant de la càmera i ser la persona que coneixen més. Jo crec que aquest serà el canvi més gran respecte a ara. Andreu: [27:40] Molt bé. Escolta, però això és una molt bona notícia, o sigui tu creus que d'aquí cinc anys encara farem vídeos, i no només això, sinó que en farem més! Sílvia: [27:49] Sí, sí, sí, sí! [Andreu: Molt bé, fantàstic!] Soc molt tossuda, vull dir... Andreu: [27:51] Doncs ja en som dos! Sílvia: [27:57] A més, el temps passa molt ràpid, eh, Andreu... Andreu: [28:02] Ja, és veritat. Sílvia: [28:03] Ara portem dos anys i què, ha sigut com (un) obrir i tancar d'ulls, o sigui... cinc anys no és re. Andreu: [28:09] Totalment. I què creus que no estaràs fent? Què diries que no estaràs fent d'aquí cinc anys? Sílvia: [28:14] No sé. No en tinc ni idea. Ehm... No ho sé. Andreu: [28:19] Te n'aniries a Mart? Sílvia: [28:21] No! No, no, no, no, no. No, ni de broma, ni de broma. No, no, no. Andreu: [28:27] D'acord. D'acord. D'aquí cinc anys ja t'ho tornaré a preguntar. A veure on ets d'aquí cinc anys. Sílvia: [28:34] Hòstia, no fotem, eh? No, no. No, no pujaria mai a una nau espacial ni llocs així, no. Andreu: [28:43] D'acord. La segona pregunta és: "Quina és per a tu la clau per a aprendre llengües? O sigui, quin és l'element més important per a aprendre una llengua?". Sílvia: [28:52] Les ganes. Vull dir, si una persona ha d'aprendre la llengua perquè l'hi demanen a la feina, perquè l'hi demanen a... perquè ha d'obtenir un certificat per no sé què... Hmmm no. O sigui, si tu tens ganes de veritat d'aprendre aquella llengua perquè t'agraden les sèries, t'agraden les pel·lícules, t'agraden les cançons, vols parlar amb gent del país, coneixes algú que és d'allà i vols parlar amb ell en la seva llengua materna, això farà que aprenguis la llengua molt més ràpid, d'una manera exponencialment molt gran, comparat amb una persona que l'obliguen o ho ha de fer per alguna raó concreta. Andreu: [29:33] Totalment d'acord. La motivació és clau. [Sílvia: Sí. Sí.] Molt bé. Qui t'ha preguntat això, Sílvia? Sílvia: [29:39] Andreu, tu! No sé. Andreu: [29:43] Sí. Sí, sí. Ara ja tenies poques opcions. [Sílvia: Sí, clar, és que...]. Bé doncs, Sílvia, amb això acabem la part de les preguntes de l'entrevista i, si et sembla bé, passem a l'Expressió de la setmana! [Sílvia: Som-hi!] I, bé, l'expressió de la setmana són dos expressions, de fet. La primera és "posar fil a l'agulla". Què significa aquesta expressió, Sílvia? Sílvia: [30:07] Doncs significa 'començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball'. Per exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". Andreu: [30:21] Correcte. O, per exemple: "Quan arribem a 30 membres, començarem a publicar exercicis basats en els nostres vídeos. Per tant, Sílvia, cal que posem fil a l'agulla". I la segona expressió que hem triat és "a poc a poc i bona lletra", que significa 'amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé', o dit en altres paraules, que les coses s'han de fer amb constància i ben fetes, per exemple: "Escolta, Sílvia, crec que això de les entrevistes m'agrada. Saps què m'agradaria fer en els propers episodis? Podríem entrevistar estudiants de català d'arreu del món perquè ens expliquin les seves experiències en l'aprenentatge del català. Sílvia: [31:00] Ostres! Doncs és molt bona idea, però a poc a poc i bona lletra, eh?, que tenim molts temes per tractar i molts episodis per endavant!". Andreu: [31:08] Exactament. Doncs ja ho sabeu: "posar fil a l'agulla" i "a poc a poc i bona lletra". I ara, per últim, passem a la secció Easy Catalan recomana. No sé si recordes que en el tràiler que vam fer del podcast tu em vas preguntar si aquest seria el primer podcast pensat exclusivament per a aprenents de català [Sílvia: Sí.] i jo, ingènuament, et vaig respondre que sí, que si ningú ens deia el contrari, pensava que sí. Doncs bé, vaig fer una mica de cerca i vaig trobar un podcast d'una noia que es diu Judit, i el podcast es diu "Learn Catalan with Judit", d'acord? El podeu trobar a Spotify, a Google Podcasts i a altres aplicacions, i és un podcast amb episodis molt curts, de quatre o cinc minuts aproximadament, pensats, penso jo, per a nivells inicials, d'acord? Aleshores, volem fer justícia i dir que el nostre no és el primer podcast per a aprenents de català, n'hi ha més i... doncs aquest n'és un: "Learn Catalan with Judit". Sílvia: [32:14] I tant de bo n'hi hagi més en el futur, que en trobem més que no els (coneguem) i que en el futur s'animi més gent a fer-ne. Andreu: [32:22] Exactament. De podcasts en català n'hi ha molts i ja us en recomanarem, però ara mateix ens referim a podcasts pensats per a aprenents de català, d'acord? [Sílvia: Molt bé.] Molt bé, doncs escolta, Sílvia, crec que ho haurem de deixar aquí per avui. No ha estat tan dur, no? Sílvia: [32:40] No, és veritat. Ha estat molt bé i ha passat volant! Andreu: [32:43] Doncs apa! Aquest estat el primer episodi del podcast, ara ja coneixeu més la Sílvia, i en el proper episodi continuarem aquesta entrevista amb les preguntes que ens heu enviat vosaltres a través de les xarxes. Encara sou a temps d'enviar-nos més preguntes, així que ho podeu fer tranquil·lament a través del Facebook, l'Instagram o el Twitter, o també enviant-nos un missatge a podcast@easycatalan.org. Pot ser un missatge de text o, si voleu, també de veu. Sílvia: [33:12] Fantàstic, Andreu! Doncs ens sentim en el pròxim episodi. Andreu: [33:15] Molt bé, Sílvia! Adeu. Sílvia: [33:17] Adeu.

Primer va desapar

En l'

Un llac ens queda impr