Podcasts about tampoc

Notes del programa Vídeo d'Easy Spanish (https://www.youtube.com/live/Y-gDL0r017c?si=iwypJA3zxj44SKNU) sobre paraules catalanes que es diuen habitualment en el castellà parlat a Catalunya. Easy Catalan recomana Vermuteria Les Cosines (https://www.instagram.com/lescosinescoop?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=ZDNlZDc0MzIxNw==) (Instagram) Tema del dia A pocs dies de fer el primer viatge com a equip al País Valencià, posem a prova el que sabem d'aquest territori de parla catalana a partir d'un qüestionari preparat per la IA. Som-hi! Bonus Continuem amb les preguntes que ens ha preparat el Xat Gepet. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] I bon dia a tothom. Com estàs? Sílvia: [0:20] Bé, i tu? Andreu: [0:21] Bé, molt bé. Avui tinc un dia intens, perquè ara són les 9, comencem a gravar, després tinc una classe, després una reunió, després a la tarda faig una col·laboració amb Easy Spanish, al pòdcast. Farem un episodi… bé, clar, quan surti aquest episodi nostre ja… clar, l'haurem fet, però és un episodi sobre paraules catalanes que s'utilitzen freqüentment en el castellà que es parla a Catalunya. Sílvia: [0:49] Ah, molt bé, sí. "Rachola". Andreu: [0:52] Sí, "rachola" o "adeu", no? Molta gent castellanoparlant diu "adeu". O "merci", que "merci" en realitat ve del francès, però és molt català, dir "merci". Doncs sí, parlarem d'aquestes coses, o vam parlar, no sé en quin temps verbal parlar ara mateix, però sí, parlarem d'aquest tipus de paraules, però ho farem en castellà. Llavors, si algú té curiositat de saber com sono en castellà, deixarem l'enllaç a la descripció de l'episodi. Ho dic perquè fa unes setmanes vam fer una trobada presencial aquí a Barcelona i va venir una noia que és de... viu a Roma, la Neia, i em va dir... Diu: "Sí, sentir-te parlar castellà és com sentir un gat que lladra". Sílvia: [1:40] Hòstia! Andreu: [1:43] Sí. Sílvia: [1:43] Tampoc és tan estrany, no? Ai, no sé… Andreu: [1:47] No sé si interpretar-ho com que el parlo molt malament, que no crec que sigui el cas, o sigui, òbviament tinc un accent, es nota, que… Sílvia: [1:55] ¿Sí? ¿Me lo dices de verdad? Andreu: [1:57] "Te lo cuento, te lo digo". Òbviament hi ha un accent que és fàcil de detectar, però… clar, suposo que és per qüestió de costum, no?, perquè la gent, a tu i a mi, ens identifica amb el català i llavors sentir-nos parlar una altra llengua és molt estrany. Sílvia: [2:16] Però són aquelles relacions lingüístiques, no? Vull dir, hi ha parelles que s'han conegut parlant anglès i per molt que llavors un dels dos faci l'esforç d'aprendre la llengua de l'altre, continuen parlant anglès entre ells. Llavors, són aquestes relacions que quan tu has conegut una persona parlant amb aquella llengua, ja sempre ha de ser així. Vull dir, si canvia és una cosa estranya per tu. Andreu: [2:37] Clar, són associacions, no? Associes aquella persona amb una llengua. Molt bé, doncs parlant d'això, vull fer un... Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

L’art del Suprem. Amb una argumentació judicial plena d’embolics el Tribunal Suprem espanyol ha ordenat de tornar a l’Aragó les pintures de la sala capitular del Monestir de Sixena, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Són unes pintures de gran qualitat que marquen el pas entre el final del romànic i l’arribada del gòtic. Aquestes pintures van quedar molt malmeses després d’un incendi durant la guerra del 36. El restaurador Josep Maria Gudiol i Ricart, les va poder salvar, en part, i les va portar al museu barceloní on s’aguanten textualment per la pela. Atès el seu delicat estat, diversos especialistes han demanat que no es remenin les pintures perquè es podrien malmetre per sempre més. A hores d’ara ningú no sap ni qui, ni com ho pensen fer. Aquest sembla però, un detall sense importància. Si les pintures no es poden penjar, o no es poden exposar al públic durant quatre o cinc anys tampoc no és cap problema. No passa res. Bona part de les obres que es van emportar de Lleida, encara no estan exposades i les tenen en un magatzem que no pot visitar ningú. Tampoc diràs que els preocupi massa. Allò veritablement important, és que les obres no estiguin a Catalunya. Aquesta és la seva victòria. Hi ha qui parla d’un anticatalanisme ferotge. Es molt possible. El govern català lamenta però accepta plenament la decisió del Tribunal Suprem i llança missatges de cordialitat, amistat i entesa. Aquesta voluntat que manifesta el govern català de quedar bé amb tothom, no ens portarà cap benefici. Ni ara ni mai. Salut i república.Descarregar àudio (2:10 min / 1 MB)

Guanyem Sitges ha decidit retirar el suport extern que va pactar amb el govern de Sitges a l'inici de legislatura, en constatar, segons afirma el seu regidor Josep Maria Tubau, que s'han incomplert tots els acords assolits. Tanmateix, la formació no considera que una moció de censura sigui una possibilitat real, ja que en cap cas farien alcalde els caps de llista del PSC o de Junts. Tubau ha explicat que consideren que des de les eleccions hi ha hagut un retrocés social, amb un govern sense rumb i intervingut pel partit socialista, que no ha continuat el treball de la passada legislatura, i incapaç d'arribar a consensos amplis. En aquest sentit, ha citat l'emergència educativa, les entitats, els equipaments o la pèrdua de dos anys en polítiques d'habitatge. L'entrada Guanyem Sitges retira el suport extern al govern, però tampoc veu factible una moció de censura ha aparegut primer a Radio Maricel.

Res del que es va dir en la trobada del març passat entre els responsables de costes i l'Ajuntament sembla haver-se complert. O almenys aquesta és la conclusió a la qual es pot arribar després d'escoltar a la regidora Carme Gasulla, que es mostra desagradablement sorpresa per l'actuació del Ministeri en l'execució de la sentència sobre l'enderroc de les instal·lacions del Club de Mar, pel fet que no s'han tingut en compte els acords de poder treballar conjuntament en la gestió de tot aquest assumpte. Gasulla creu que, amb ajornament o sense, el Club de Mar acabarà enderrocat, que la declaració de BCIN no podrà salvar-lo perquè el tràmit és molt elaborat i no arribarà a temps, i que només es pot forçar, hores d'ara, a l'ajornament d'un final escrit de fa anys. Tampoc hi ha molt bones notícies en l'àmbit escolar. El departament d'educació de la Generalitat admet que hi va haver una molt mala planificació en el projecte de l'escola Agnès, parla d'una 'línia invisible' per a referir-se eufemísticament al nou bolet que caldrà encaixar en algun lloc o altre, i afirma que no hi haurà nova escola aquest curs i que els mòduls per a aquesta nova línia hauran de ficar-se on es pugui. I sembla que l'escola Agnès té tots els números per a ser-ne la destinatària. Llevat d'algunes reformes de necessitat imperiosa a l'Utrillo i al Barrachina, les previsions per el curs vinent no sembla, malauradament, que portin molts canvis. L'entrada Potser es podrà ajornar, però el Club de Mar anirà a terra. No hi haurà nova escola aquest curs i l’Agnès té moltes possibilitats d’acollir els mòduls. Parlem amb Carme Gasulla ha aparegut primer a Radio Maricel.

El programa Sempre Plou quan no fan Escola, en l’episodi 126, ha tornat a eixir d'excursió per a esmorzar, en esta ocasió, al Nou Splay de Benifairó. Hem pujat a l'avió groc; en un minut allí. Ho hem tingut fàcil per a aparcar, no com en altres pobles, hem aterrat en el camp de futbol. Tampoc hem pogut gravar en el mateix Splay, els esmorzars són apetitosos i estava ple a vessar; la gent produïa molt de soroll. Millor vegen el programa.

Temps de canvis Sembla que hem arribat a un final de la guerra d’Ucraïna que és una autèntica vergonya. En el resum sabem que el Trump es quedarà amb el petroli, el gas i les terres rares d’Ucraïna. Diu que les terres aquestes són fonamentals per fer mòbils i altres enginys tecnològics. Suposo que a canvi arribarà a un acord amb el Putin. No descartem la possibilitat d’un pacte regalant-li al Putin el control de Polònia i Txecoslovàquia, per exemple, a canvi d’unes contrapartides favorables per a la indústria americana que no està passant un dels seus millors moments. Podrien tornar a repartir-se el món una mica a la manera de la postguerra de la segona mundial amb allò del teló d’acer i etc. Encara sort que ara tenim la Xina que no sembla voler participar en cap dels blocs. Ara no recordo el nom de la tècnica aquella de proposar una bestiesa i fer que se’n parli del tema. Potser sí que faran de Gaza un espai turístic. Tampoc no seria una gran sorpresa. Hem arribat a uns nivells de cinisme polític que ja ens ho podem esperar tot. Els feixistes europeus per la seva part, de la mà del pare Trump, volen tornar a fer gran Europa. Potser parlen de l’imperialisme francès, de l’anglès, de l’espanyol, de l’italià i de l’alemany. Tots junts. En qualsevol cas segur que estem parlant de més guerres i de matances. Estem parlant de colonialisme, d’esclavisme, de deportacions massives i de milions de morts. Parlant de colònies, ja cal que espavilem perquè passem al segle XXI i no es nota gaire. Salut i república.Descarregar àudio (2:05 min / 1 MB)

La banda de Los Angeles porta anys dedicant-se a la psicod

Quan alg

Cap

I això, segons el portaveu d'Esquerra Republicana, succeí en plena negociació de la modificació de les ordenances fiscals que, finalment, no es portaran a aprovació definitiva perquè no hi ha hagut possibilitat d'establir un acord. De manera textual, Jaume Monasterio ha afirmat que Junts per Sitges proposà, aquest mes d'octubre, un govern a tres, amb Esquerra Republicana i PSC-El Margalló, a canvi de fer fora Sitges Grup Independent, Verds en Comú Podem i l'alcaldessa Aurora Carbonell. Monasterio ha atribuït a una actitud obstruccionista de l'oposició el fet que no s'hagin aprovat les ordenances fiscals, després de fins a 17 modificacions del document inicial, i espera que la negociació dels pressupostos vagi per un altre camí. Amb el regidor hem parlat de la reubicació de la parada de busos de Can Robert, del futur trasllat de l'aparcament de motos d'Illa de Cuba un cop s'hagi reordenat el trànsit a l'Avinguda Artur Carbonell, o de la posada en marxa de la zona de baixes emissions. Tampoc hi ha data encara per la liquidació del Consorci del Club Natació. L'entrada Jaume Monasterio assegura que Junts oferí formar govern amb ERC i PSC-El Margalló, a canvi de fer fora els socis de govern i l’alcaldessa ha aparegut primer a Radio Maricel.

Posa't rodes! Corredor verd? No, altra Gran Via. Llevar el túnel de Pérez Galdós? Tampoc... Manen els cotxes. Una de les primeres mesures que va prendre el govern de María José Catalá fou que en el tram de Sant Vicent, entre la plaça de l'Ajuntament i la de la Reina, tornaren els autobusos. Del carrer Colón no cal dir més que s'ha convertit en una carretera. I de la reforma que no sembla que vaja a fer-se de la plaça de l'Ajuntament encara no sabem si també tindrà cotxes i més autobusos i tal, però a la vista del que està fent quasi és evident que més 'de vianants' no serà... L'altre dia dedicava l'alcaldessa a aquells que diuen ama els cotxes les noves places d'aparcament de Tarongers... places d'aparcament per a cotxes. Total, que dic jo que quasi que podríem posar-nos rodes. Rodes de cotxe, això sí. Ens aniria millor.

Lluny de la pressió mediàtica del Catllar i l'Arboç, la Colla Joves Xiquets de Valls es desplaça diumenge, al migdia, a la festa major d'Igualada. La colla dirigida per Francesc Ramon hi va amb la possibilitat de portar-hi castells bàsics de 9 i consolidar la gamma alta de 8. Tampoc descarten el pilar de 8 […]

La Uni

En Jaume ens desafia a no mostrar favoritisme... una cosa en què la majoria de nosaltres no pensem molt sovint. La realitat és que el favoritisme és una manera de no estimar els altres com volem ser estimats. Tampoc és com Déu està construint la seva església. Sovint, contràriament als valors d'aquest món, tria els febles i fracassats per formar part de la seva església. En realitat, és quan veiem la nostra pròpia debilitat, que ens atreu a rebre misericòrdia i la seva misericòrdia és la que ens transforma en una comunitat que estima com ell ens estima... sense favoritismes. Ciutat Nova és una església per a la ciutat de Barcelona i una comunitat de persones normals i imperfectes que volem aprendre a viure segons la voluntat de Déu. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri: http://bcn.ciutatnova.cat/visita Estiu 2024 Predicador: JJ

Notes del programa Sempre és una bona ocasió per ampliar vocabulari, i avui ho fem amb un concurs de paraules típiques del Berguedà, en què haurem d'intentar endevinar què signifiquen. Som-hi! Tema del dia 1) SUARA o ASSUARA (https://www.diccionari.cat/GDLC/suara): Fa un moment, fa una estona. Exemple: "Assuara ha vingut la meva mare". 2) APIMPARAR – APIMPARAT/APIMPARADA (https://www.dicpc.cat/volum-1/a): A punt de caure. Exemple: "Ai, ai, goita aquella gerra apimparada allà a dalt la postada, només que la moguis una mica, se n'anirà a terra segur!" 3) BATADER (https://aldc.espais.iec.cat/files/2019/03/atrevesc_bativen-414_415-glossari-DEF.pdf): Xafader, escampada, desordre. Exemple: "No sé pas qui va collir les mongetes de l'hort, però va fotre un batader que tot era ple de branques trencades i fulles per terra." 4) FER EL ZUP (https://www.elnacional.cat/ca/cultura/catala-bonic-perque-te-millors-expressions_1180671_102.html): Adonar-se d'alguna cosa, caure-hi Exemple: "Ospa, ara m'ha fet el zup que ahir no vam collir els alls." 5) EMBÚRNIA (https://milmots.eu/ca/paraula.php?id=2809): Recipient d'aram o llauna per a portar líquid, normalment oli o llet. Exemple: "Agafa l'embúrnia, que anirem a buscar oli!" o "Guaita aquell ruc, va carregat amb les embúrnies de la llet!" 6) ESCATORSER o ESCADUSSER (https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=escadusser&operEntrada=0): Sobrer, el que queda. Exemple: "De 13 ous d'una dotzena, sempre n'hi ha un d'escatorser." 7) PISTONUT/UDA (https://dcc.iec.cat/ddlci/scripts/article.asp): Una cosa que val la pena, collonuda. Exemple: "En aquest viatge ens ha fet un temps pistonut!" 8) TENALLADA (https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=tenell): Cop fort. Exemple: "Corrent amb la bici, s'ha parit una tenallada amb un arbre i hi ha deixat els dents!" 9) XIXINAR (https://www.facebook.com/legacy/notes/442927925769286/): Soroll de xup-xup de la cassola o de l'olla a pressió quan surt el vapor. Exemple: "Porta la tapa que aquesta paella xixina molt i esquitxa". 10) PROU: Afirmació. Sí! Però sense massa interès ni ganes. Exemple: "Vols venir a mirar bolets demà? Prou que vindria si no treballés." 11) CA! (https://www.softcatala.org/diccionari-de-sinonims/paraula/ca/): No, em penso que no! Exemple: "Vols dir que no plourà? Ca, home, ca." 12) BOTZINEJAR (https://www.diccionari.cat/GDLC/botzinar): Xerrar o rondinar de manera que no s'entén res, com remugar. Exemple: "Què botzineges? Parla clar, collons!" 13) REQUITNAR (https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=reguitnar): Rondinar, queixar-se. Exemple: "T'has de passar tot el dia requitnant? No pots estar mai content, eh!" Bonus Continuem parlant d'algunes particularitats del català del Berguedà, com ara els pronoms relatius el quin / la quina / els quins / les quines. Transcripció Sílvia: [0:15] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:16] Bon dia! Com estem? Sílvia: [0:18] Molt bé, i tu? Andreu: [0:19] Bé! Sílvia: [0:21] Sí? Mira, avui et porto unes quantes coses que crec que no saps perquè no te les he explicat, però potser… [D'acord.] Potser sí, no ho sé. La primera de totes i que em va fer molta il·lusió va ser una coincidència que ens va passar en el canal de YouTube, i és que el vídeo número 100 del canal va ser el vídeo de la Patum. No és el… el vídeo 100, sinó que n'havíem publicat ja molts més, però és el número 100, perquè, com saps, els Super Easy tenen una numeració diferent i els directes tampoc no entren a dintre la numeració, no? Andreu: [0:55] Clar, i els vídeos anteriors estaven publicats al canal d'Easy Languages. Sílvia: [0:59] Sí, però… clar, els números sí que continuen, són correlatius. Però em va fer molta gràcia, perquè jo aquestes coses no les miro mai, i vaig pensar: "Mira, és el número 100 i a sobre va sobre la Patum, no?, que és… d'aquí on visc". I em va fer gràcia, em va fer il·lusió. Andreu: [1:16] Molt bé! Això et volia preguntar! Com ha anat, la Patum? [Molt bé. Molt bé!] O com està anant? Perquè estem gravant en dates de Patum. Sílvia: [1:23] Bé, bé. Com sempre, amb molta gent, no es salta gaire bé, perquè la gent fa el que li dona la gana, però bé. Bé, bé! Tot bé! Andreu: [1:32] D'acord. Si algú ha començat a escoltar aquest pòdcast per aquest episodi i encara no sap què és la Patum, tenim un vídeo i un episodi del pòdcast en què ho expliquem, que us deixem a les notes del programa. Sílvia: [1:44] La segona cosa que et volia explicar i que em fa molta il·lusió és que la setmana passada vam quedar amb dues persones, el Joan i jo, que aquestes dues persones han començat a sortir juntes. Andreu: [1:56] D'acord. Sílvia: [1:56] I són dues persones que les dues han fet vídeos amb nosaltres. Andreu: [2:01] Ah, d'acord! Sílvia: [2:03] O sigui, dues persones que no es coneixien de re, però que nosaltres coneixíem a les dues persones, cadascuna d'elles va gravar un vídeo amb nosaltres, i (gràcies a) les noves tecnologies s'han trobat, i ara s'han… o sigui, estan sortint. I vam quedar. I em va fer molta gràcia, perquè nosaltres ja els coneixíem d'abans i ara han començat a sortir. I va ser com un: "Uah!" Andreu: [2:25] Hosti, m'imagino que no podem dir qui són, no? Sílvia: [2:27] No. Andreu: [2:28] O sí? Ah. Sílvia: [2:29] No. Andreu: [2:30] Ai! Tampoc al bonus? Sílvia: [2:30] Però em va fer molta gràcia! Andreu: [2:33] Ai… Que bo! Sílvia: [2:34] Perquè vaig pensar, Andreu, potser podríem muntar una nova línia de negoci que fos Easy Catalan Amor, saps? Andreu: [2:43] Easy Love. Sílvia: [2:44] Surt a un vídeo d'Easy Catalan i et trobem una parella. Andreu: [2:48] Però vols dir que s'han ajuntat gràcies a Easy Catalan? Sílvia: [2:51] No! Andreu: [2:52] Ah, d'acord! Sílvia: [2:53] Però ha donat la casualitat que els dos havien fet vídeos amb nosaltres. Andreu: [2:59] Bé, després m'expliques qui són. Molt bé! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Vingueu, vingueu que l'Albufera és reserva de la biosfera No puc estar més d'acord, entre altres coses perquè sobren exemples. Declarar l'Albufera "reserva de la biosfera" no és la solució per als seus mals i fins i tot pot resultar perjudicial i un problema més per al llac. Al final eixe segell serveix per fer més coneguda, per donar més publicitat a l'Albufera i el seu entorn. Això pot omplir-ho encara més de turistes i de visitants. No, el turisme no és mal per si mateix. Tampoc ho és que anem a un entorn únic. Però, sí és cert que si la declaració, com diu Acció Ecologista, no du aparellades més inversions, plans per netejar l'aigua, controls d'accessos i cura real de l'entorn estarem fent just el contrari d'allò que perseguim almenys sobre el paper. I deia jo d'exemples: Mira València capital verda. Què tenim? Un Pantone i la petició que siga un esdeveniment d'interés per aconseguir avantatges fiscals per a les empreses que presenten projectes... Fet hi ha ben poc i coses que feren que València aconseguira el nomenament han desaparegut o desapareixeran com ha anunciat l'alcaldessa de carrils bici, per posar soles un exemple.

Com s'ho deurien fer les seves filles dins de l'

A les Shetland, els sobresalts estan fora de l'imaginari, encara que albiris un grup d'orques des de la sala d'estar de casa, aixecada a sobre mateix d'un fiord. Tampoc no temen accidents a la carretera, tot i que la cinta d'asfalt creua la pista de l'aeroport i nom

Les m

Les m

Adela Tomàs, pagesa de l'arròs del Delta, aborda el tema de la pagesia, un sector on a hores d'ara la dona ja no ha de fer bandera de què "elles poden" perquè de fet les dones sempre han estat presents en el sector de l'arròs, abans a rereguarda i ara a primera línia com qualsevol home.

10 de febrer. Aquesta setmana el digital de cultura parla en clau científica i de gènere, ja que en motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, hem publicat onze entrevistes a científiques del país. Ens ho explica Bernat Puigtobella, editor del digital. Destaquem la conversa entre Toni Pou i Judith Juanhuix, que és física, investigadora i cap de la Secció de Ciències de la Vida i la Matèria Condensada del Sincrotró ALBA. Tampoc hauríeu de deixeu escapar l'entrevista que Teresa Blau ha fet a Carlota Dobaño, una científica que lidera una línia d'investigació sobre immunitat a l'Institut de Salut Global de Barcelona.I de la ciència passem a la llengua amb l'article d'Albert Roig Emergència lingüística: darrer comunicat, llegit a la Taula sobre la llengua catalana i el teatre, de l'Institut del Teatre. L'autor ens explica per què creu que la llengua és expressió i no només comunicació. També en clau catalana amb l'article de Joan Burdeus Amnistia i gelosia, el qual compara l'anticatalanisme amb l'estructura de la gelosia. També aquesta setmana la Indicatiu ha escrit Anatomia de la parella que no callava durant ‘Anatomia d'una caiguda'. L'autora ens en fa la crònica i de passada, li hem preguntat què li va semblar la pel·lícula. Del cinema passem al teatre amb l'article L'èxit de les farinetes de La Calòrica i és que Jaume Forés ens convida a anar al nou Espai Texas que acull la reestrena de «Fairfly», un dels primers grans èxits de La Calòrica. S'ha reestrenat aquest setmana i es podrà veure fins al 28 d'abril.Finalment, Josep Borrell ha conversat a Glasgow amb l'escriptor escocès Alan Parks, que clourà el BCNegra amb una conversa amb el periodista Xavier Ayén, aquest diumenge 11 de febrer a les 18h als Cinemes Bosque.

Mirant l’horitzó Com té per costum el PSOE. per defensar-se del P.P., ara ha tornat a treure de l’armari el brutíssim assumpte de la “polìcia patriòtica” del Fernàndez Diaz i una part de les operacions de l’estat espanyol contra l’independentisme català, amb tot el que es van inventar contra el Pujol, el Mas, el Trias, el Major Trapero, el Sandro Rosell i tota la resta de coneguts nostres. Tampoc han obert del tot l’armari, només han desclassificat uns quants papers.. Passar no passarà res i tota la partida aquesta de delinqüents començant pel Rajoy i acabant pel director de la Razón, no aniran pas a la presó ni tenen el més mínim remordiment. Ans al contrari, es repartiran unes medalles o uns sobres i endavant que fa baixada. Tenen totes les de guanyar, perquè tenen el recolzament d’un estat fort i recelós que funciona com les teocràcies absolutistes. També tenim aquí un grup de privilegiats que són els únics que poden interpretar correctament les veritats que deriven dels seus llibres sagrats. Ells saben i poden dir qui és terrorista, qui i com, ha de ser castigat, qui es mereix que el gobierno inventi contra ell qualsevol barbaritat, qui pot estar dos anys tancat a la presó sense judici i qui té dotze milions d’euros a Luxemburg. Tot és legal si es basa en la correcta interpretació dels textos que només poden fer ells. I doncs? No tenim molta més alternativa que quedar-nos drets, i mirant l’horitzó amb el posat lleugerament orgullós i desafiant de l‘insurrecte. Ara que igual va i això és terrorisme, no? Salut i república.Descarregar àudio (2:11 min / 1 MB)

En el podcast d’avuí, la Jayce farà un petit homenatge a Ferran llavina, actor de doblatge que ens ha deixat, i anunciarem Adriana Diaz com a presentadora oficial del Manga Stream del Manga Barcelona. Al parlem-ne, amb Adriana Diaz parlarem del mon dels videojocs basats en animes. Posteriorment, tornarem a entrar a la Taverna d'en Clavell… haviam si hi torna a haver sorpresa. Tot seguit a la Doraxarxa, Xavi Omella comentarà el fil de twitter de bola de drac en català arran d'un missatge privat xenòfob i en contra del contingut en català. I finalment, al Tenkaichi Musical, tornen les Younenki Music, amb un mashup de dos endings: One Piece i Bola de Drac.

El programa #82 de Sempre Plou quan no fan Escola, ha sigut necessari parlar de la falta de Festers i Festeres per a organitzar les tradicionals festes de setembre, amb el Crist, el Pópul, els bous, balls i tota la marxa necessària perquè joves i, no tan joves, es despiloten encara que siga una vegada a l'any. Sabem que estem patint crisi de natalitat i ha Quart li ha arribat el torn, sembla ser que durant l'any 2001, poques manyagues amb resultat positiu va haver-hi i, sí molt televisor i la seua corresponent novel·la. Tampoc hem deixat escapar la publicació del BOE de hui, on diu els requisits que s'exigeixen per a ser Guàrdia Civil. Els homes han de mesurar més de 1'60 cm i les dones de 1'55 cm. Com a altura màxima per als dos 2'03 cm. Millor escolten el programa per a saber de totes les possibilitats.

Comencem l'hora recollint algunes queixes que ens heu fet arribar de ve

Les Borges del Camp donarà la benvinguda a la Festa Major de la Mare de Déu de la Riera aquest divendres dia 1 de setembre. Les celebracions s'estendran fins al dilluns 11 de setembre.  Durant aquests dies, els assistents podran gaudir de diverses activitats i espectacles familiars, cercaviles, i revetlles entre d'altres. Tampoc hi faltaran […] L'entrada La Festa Major arriba a Les Borges del Camp ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Francesc Vidal, director del parc natural del Delta de l'Ebre explica que enguany no hi haurà anellament de polls de flamenc per prevenció, davant la detecció d'un brot de grip aviària a la zona. I també, perquè el nombre de polls enguany és més reduït.

Tampoc governaran amb feixistes ni amb la dreta. Són algunes de les afirmacions que ha manifestat Josep Maria Tubau, número 2 de la candidatura de Guanyem Sitges en l'acate de presentació de programa de la formació a l'Hort de Can Falç. Amb format de conversa i conduit per l'encara regidor de Guanyem al govern, Xavier Salmeron, Josep Maria Tubau, Prado Garcia, Pol Vigó i Belén Salvadó han estat els encarregats de respondre a diferents preguntes plantejades per la ciutadania a les xarxes socials i desenvolupar part de les seves propostes electorals que passen per la negativa a cap macroprojecte a Vallcarca ni a Terramar, per augmentar el pressupost de la regidoria de tradicions i festes i per contrarestar els efectes de la massificació turística dignificant salaris del sector i treballant la diversificació. L'entrada Guanyem Sitges afirma que no faran alcalde al candidat del PSC ni a la de Junts per Sitges ha aparegut primer a Radio Maricel.

Notes del programa Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents, dutxar-nos en lloc de banyar-nos, aprofitar vals de descompte, apagar els llums quan sortim de l'habitació… Avui compartim trucs i maneres fàcils d'estalviar aigua, diners i altres recursos. Som-hi! De què parlen els catalans? La sequera a Catalunya (https://sequera.gencat.cat/ca/inici) Tema del dia Quins trucs tenim per estalviar? Som garrepes o estalviadors? Teníem guardiola quan érem petits? Transcripció Sílvia: [0:17] [Bon dia, Sílvia!] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:19] Escolta, ja som al maig! [Ja?] Que ràpid ha passat l'abril. Sílvia: [0:20] Sí, molt ràpid, la veritat. L'altre dia vaig veure que el Francisco ens havia enviat un àudio. Andreu: [0:27] El Francisco, sí. Ens va enviar un àudio des d'El Salvador. I ens diu això: Francisco: [0:37] Hola, Sílvia. Hola, Andreu. Em dic Francisco, soc d'El Salvador. Estic aprenent català amb el vostre pòdcast. Fa tres… quatre mesos que (els) escolto diàriament, quan vaig cap a la meva feina, quan() torno també. Estic molt boig (per) la llengua, m'agrada molt. Gràcies per la… per la seva feina. Adeu! Andreu: [0:58] [Uau!] Tres, quatre mesos! Sílvia: [1:00] Jo flipo, eh? [Sí, sí.] Andreu… Bf… En fi… Andreu: [1:05] No sé, hi ha gent que té unes aptituds lingüístiques… molt bones. Sílvia: [1:15] Sí, que jo no tinc. [I després hi ha la gent normal, com nosaltres.] Molt bé. Endavant, eh? O sigui… fantàstic! Fantàstic amb tots vosaltres. Andreu: [1:22] A veure, clar, tenint en compte que la seva llengua materna és el castellà… Sílvia: [1:26] Tampoc no és tan complicat. Andreu: [1:27] Ja té un avantatge important, no? Tot sigui dit. Però no li treu mèrit. [No.] Vull dir, molt bé, Francisco, i moltes gràcies per enviar-nos un àudio, tot i ser principiant, no? [Sí.] Perquè a vegades és com que fa vergonya enviar un àudio si un acaba de començar a aprendre una llengua, però ei, això també és una manera de practicar, no?, i més d'una persona ens ha dit: "Aquesta és la primera vegada que tinc una conversa o que parlo en català", no? O sigui que… Sílvia: [1:59] Sí, sí, totalment, totalment. Una altra cosa que et volia comentar, Andreu, i que estic supercontenta, és de la rebuda del Campus d'Estiu. Andreu: [2:04] Com va això? Sílvia: [2:06] Perquè va… va molt molt bé, i estic molt contenta. [Que bé!] O sigui, ja… ja tenim bastanta gent que s'ha inscrit, bastanta gent que ja té la seva plaça definitiva, això vol dir que ja han fet el pagament del Campus, i encara queden places, així que si voleu venir al Campus d'Estiu que estem preparant, que estem fent, d'Easy Catalan, serà la setmana del 24 al 30 de juliol, i passareu set dies fantàstics amb nosaltres, per poder aprendre català, així que no us ho penseu més i entreu a easycatalan.org/campus. Allà hi trobareu tota la informació relacionada i un formulari que heu d'omplir per poder-vos inscriure. Andreu: [2:48] Fantàstic! Doncs ja ho sabeu. No us ho penseu dues vegades perquè les places volen! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

Demà farà tres setmanes de l'accident al solar de Can Julián, que enderrocà parcialment la casa de l'avinguda Artur Carbonell, 4, on hi havia el restaurant Sitges Estambul. Des d'aleshores, la peixateria Domingo no ha pogut obrir. Situada a la casa del costat de l'immoble afectat, els tècnics conclouen que l'establiment no podrà tornar a obrir fins que no s'enderroqui del tot la casa del costat, però a la vegada fins avui no hi ha hagut manera de poder establir la data concreta en que es podrà donar per finalitzat l'enderroc. L'entrada El drama de la peixateria Domingo. No pot obrir fins que no s’acabi d’enderrocar la casa accidentada fa tres setmanes, però tampoc els donen data per l’enderroc. Parlem amb Emilia López ha aparegut primer a Radio Maricel.

La crònica d'un cap de setmana negatiu en quan a resultats. Derrotes dels dos equips de la UE Sitges, el Bàsquet Sitges va caure a casa davant el Castellet i el Club Patí Subur Sitges es complica cada cop més el seu futur a 2ª Catalana després de perdre amb l'Amposta. L'entrada ESPORTS: derrota (3-1) de la UE Sitges a Cubelles i perilla el primer lloc. El Sitges B encaixa la primera derrota a Aiguadolç i el Bàsquet Sitges cau a Pins Vens davant el CB Castellet. El Club Patí Subur Sitges tampoc pot amb un Amposta que s’imposa 3-5 ha aparegut primer a Radio Maricel.

💻 #AlaCartaIB3 | Ja disponible el programa 11x27 (edició 431) de l'11a temporada de Font de Misteris. 🌎 Hem començat el programa xerrant d’animals vius i morts que han sobreviscut sense cap i també de llegendes i persones que anaven sense cap pel món. Tampoc hem oblidat les històries de fantasmes i animals. 📻 Pots escoltar el programa els dissabtes i els diumenges de 23h a 00h sintonitzant IB3 Ràdio als dials FM: 106.8 (Mallorca), 88.6 (Menorca), 93.7 (Eivissa i Formentera), 89.2 (Alcúdia, Andratx i Sóller), 92.7 (Calvià). #FontdeMisterisIB3 IB3

Nou programa de Segona Jugada en què analitzam l’eliminació a Copa contra l’Arnedo.

Queridos golstálgicos, ya tenemos el estadio que soñábamos, pero la resaca de una obra tan elevada trajo las consecuencias que os contamos en este nuevo capítulo. Recuerda que nos ayuda muchísimo a crecer y a que este video se pueda compartir en más plataformas, si das a ‘me gusta’, compartes o nos dejas un comentario. Nuestras redes sociales: E-mail: golstalgia@gmail.com Twitter: @golstalgia Youtube: https://m.youtube.com/c/GolstalgiaCanal Ivoox: https://www.ivoox.com/podcast-golstalgia_sq_f1287524_1.html Tik tok: https://www.tiktok.com/@golstalgia?lang=es Instagram: https://www.instagram.com/golstalgia/?hl=es

Xantal Llavina entrevista la portaveu del govern, la periodista Patr

L'escalfament planetari passa factura a Groenl

Joan Groizard és el director de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica. Es tracta de l'organisme responsable de gestionar les convocatòries nacionals de fons Next Generation de l'àmbit de l'energia

Programa 02x133. En Nathan Hale no va ser un bon soldat. Tampoc va destacar com a espia; de fet, era un espia mediocre a qui van enganxar d'entrada. Per

Els jugadors del CP Subur Sitges van voler agrair el suport dels afeccionats a Pins Vens El cap de setmana esportiu ens ha certificat dos descensos. El del Club Patí Subur Sitges a 2ª Catalana i el del Rugby Club Sitges. En el cas de l’hoquei, els sitgetans van empatar (1-1) amb l’Espanyol a Pins Vens i a manca de dues jornades ja no poden atrapar a un Lleida que va guanyar a la pista del Juneda. I al Nou Santa Bàrbara, el Rugby Club Sitges necessitava guanyar al San Roque i la primera part el va . . . → Llegir més: ESPORTS: el Club Patí Subur Sitges consuma el descens a 2ª Catalana i el Rugby Club Sitges tampoc pot mantenir la categoria. I missió gairebé impossible per a la UE Sitges de seguir amb opcions d’ascens, després de l’empat (2-2) amb el San Mauro

[…]

Sabies que els escocesos viuen sobretot en cases, i no tant en pisos? Unes cases que, per cert, no tenen balcons, ni tampoc hi ha porxos. Tampoc trobarem piscines descobertes, però sí en canvi molts llits elàstics. I les moquetes són també molt habituals, fins i tot als banys. Aquestes i altres curiositats en un episodi que tindrà segona part.Web on trobaràs els àudios de tots els episodis: https://www.spreaker.com/show/nessieFeed per subscriure's al podcast: https://www.spreaker.com/show/4537106/episodes/feedPer contactar amb nosaltres:email · buscantennessie@gmail.comWeb: https://buscantennessie.wordpress.comYouTube: http://bit.ly/YTNessieFacebook: http://facebook.com/buscantennessieTwitter: http://twitter.com/buscantennessieInstagram: http://instagram.com/buscantennessieSintonia del podcast:Forget By Fire: A Celtic Battle Theme, de MoustroAltres músiques:Folk Round, de Kevin MacLeodThatched Villagers, de Kevin MacLeodFiddles McGinty, de Kevin MacLeod

El president i l'entrenador del Bar

El president i l'entrenador del Bar

Rugby Club Sitges i Bàsquet Sitges han perdut els seus partits (fotos Jaume Andreu i Ignasi Rubí) No ha estat, en general, un bon cap de setmana esportiu si ens atenem als resultats. La jornada després del pont ens ha portat, d’entrada, la primera derrota de la temporada del Bàsquet Sitges després d’un mal partit a Salou (81-66). Per la seva banda, el Rugby Club Sitges encara no troba, de moment, els arguments que l’ajudin a guanyar un partit a la Divisió d’Honor B i encaixa una nova derrota, aquest cop davant el conjunt alacantí Akra Bárbara. Tampoc ha estat una bona jornada per als dos primers equips de la UE Sitges. El primer va perdre (0-1) davant el Sant Andreu de la Barca mercès un polèmic penal al minut 59, mentre que el filial va veure com el Montbui li marcava en temps afegit per endur-se els tres punts d’Aiguadolç. I amb Txema Ruiz, president del Club Patí Subur Sitges parlem sobre la suspensió del partit que el primer equip havia de jugar davant el Cadí i que s’afegeix al que ja té pendent a Andorra. Escolteu-ho http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2021/12/13/tdi_13122021.mp3 L'entrada Temps de Descompte: no ha estat, en general, una bona jornada. El Bàsquet Sitges encaixa la primera derrota de la temporada en un mal partit a Salou. També han perdut el Rugby Club Sitges i els dos primers equips de la UE Sitges ha aparegut primer a Ràdio Maricel de Sitges. 107.8 FM.

Durant anys, molts viatgers han observat atentament aquest territori i s'han q

Durant anys, molts viatgers han observat atentament aquest territori i s'han q

Ronald Koeman i el seu futur com a entrenador del Bar

El Lloret va perdre 4-3 davant l'Arenys de Munt. Tampoc no va guanyar l'equip femení, que va quedar 3-5 contra el Voltregà. La notícia El Lloret inicia l'OK Lliga Plata amb una derrota s'ha publicat al web de Nova Ràdio Lloret.

A cada final d'agost es commemora el desembarcament de Provença, un fet històric poc recordat. En total van desembarcar 230 000 soldats de l'exèrcit francès, format per 90% de soldats nord-africans, 50% magrebins que ni tan sols parlaven francès. Tampoc es recorda molt que a alliberament de París, la primera divisió que va entrar era constituïda per republicans de l'estat espanyol.

Els sitgetans dediquen el 58% dels seus ingressos al pagament del lloguer de la vivenda. És gairebé el doble del que els especialistes estableixen com a topall màxim per una economia domèstica sostenible. A Sitges el preu mitjà del lloguer ha augmentat un 31% els darrers 5 anys, quan l’IPC català ho ha fet un 4,8%. Com a conseqüència, el preu mig del lloguer a la vila s’estableix ara en 1021,48€, quan a la comarca del Garraf és de 735€ i a Catalunya és de 735€ mensuals. Totes aquestes xifres han permès que la vila compleixi amb escreix els requisits per ser declarada àrea amb mercat d’habitatge tens. El ple municipal de juliol, el darrer abans de vacances, va aprovar-ne la declaració entre la preocupació dels regidors per aquest escenari que només pot contrapesar-se, hores d’ara, per la construcció de pisos socials per part de les institucions. La regidora Júlia Vigó encetà el debat. Escolteu el debat sobre l’habitatge http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2021/07/29/ple1_28072021.mp3 El ple també va impulsar l’atorgament d’una subvenció anual de 3000€, a la manera d’una beca, per treballs d’investigació vinculats a la història, geografia, patrimoni o arqueologia de Sitges. Els projectes que es presentin seran valorats per un jurat. La sessió també va aprovar el rescat de 22 places de pàrquing del mercat, tot tancant un assumpte que es remunta a la signatura d’un conveni l’any 2006. L’Ajuntament pagarà 175.000€ pel rescat de les 22 places i l’alcaldessa va agrair als paradistes la seva paciència durant aquests 15 anys. En un registre semblant, la institució també haurà d’assumir els 275.000€ d’una demanda interposada per la petroliera Repsol, arran de la eliminació de la benzinera de Can Perico. Aleshores, la companyia demanà a l’Ajuntament una nova localització pel surtidor, però aquesta no es va concretar i l’empresa presentà una demanda a la qual l’Ajuntament ha respost amb un recurs. Mentrestant, cal assumir la indemnització en espera de la resolució judicial. Arran de l’aprovació de l’aixecament d’una objecció suspensiva de la intervenció general i del pagament de despeses de manteniment i d’inversions a la xarxa d’aigua, el ple entrà en un intens debat on l’oposició li va retreure al govern que l’Ajuntament -i, en conseqüència la ciutadania- acabi pagant a l’empresa concessionària uns serveis que hauria d’assumir l’Agència Catalana de l’Aigua, i que després també es contemplin en el rebut del servei. Pel que fa a les mocions, els vots en contra de l’equip de govern varen tombar la moció de Ciutadans per a la creació d’un pla municipal de prevenció del bullying a les escoles. El regidor David Martínez entén que l’Ajuntament ja disposa de recursos per abordar la problemàtica, però es mostrà obert a parlar-ne. L’oposició no li comprà l’argument i li qüestionà el vot contrari en un assumpte davant del qual consideren que sempre cal sumar esforços. Escolteu el debat de la moció de l’assetjament escolar http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2021/07/29/ple2_28072021.mp3 Tampoc prosperà la moció de Ciutadans contra la dictadura i en suport al poble cubà. En quedà un debat molt polaritzar entre els regidors Manu Rodriguez i Xavier Salmeron. Escolteu el debat sobre Cuba http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2021/07/29/ple3_28072021.mp3 En canvi, si que s’aprovaren per unanimitat les altres dues mocions que es presentaren al ple. Per un costat, la dels Comuns-Verds destinada a denunciar l’exclusió dels col·lectius no digitalitzats dels serveis bancaris i la involució en l’atenció a la ciutadania que ha provocat la reestructuració de les entitats bancàries, i, per l’altre, la que presentaren els Comuns amb el PSC demanant el retorn de l’activitat als centres d’atenció primària. Escolteu el debat sobre els serveis bancaris http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2021/07/29/ple4_28072021.mp3 Escolteu el debat sobre els CAP http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2021/07/29/ple5_28072021.mp3 Escolteu l’apartat de precs i preguntes http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2021/07/29/ple6_28072021.mp3 El ple va començar amb una emocionada intervenció de Carme Gasulla agraïnt a totes les persones que li han donat suport durant el periode de tractament de la seva malaltia. Escolteu el ple sencer http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2021/07/29/ple_28072021.mp3 L'entrada Ple de juliol. Els sitgetans dediquen el 58% dels seus ingressos a pagar el lloguer del pis. La vila es declara àrea amb mercat d’habitatge tens ha aparegut primer a Ràdio Maricel de Sitges. 107.8 FM.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha avalat la limitació de reunions a 10 persones i el tancament de totes les activitats a dos quarts d'una de la nit. Tampoc es podrà beure i menjar en concentracions al carrer.  En paral·lel, aquesta tarda el Govern es reuneix amb la possibilitat del toc de queda […] L'entrada #BaixCampInfo | El TSJC avala la limitació de reunions a 10 persones ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

És divendres 2 de juliol, dia mundial dels Ovnis! Ahir es va signar, amb tota la parafernàlia que permeten els jardins de la Moncloa i la decoració verbal de paraules florides com “acord” i “històric”, el nou pacte per les pensions a l'Estat Espanyol. El cas és que esta reforma farà que es premie aquells i aquelles que triguin més a jubilar-se i es penalitze els qui es jubilen abans dels 67 anys. Diuen que és l’única manera de fer sostenibles les pensions. I es queden tan amples, i no els cau la cara de vergonya. En un sistema en el que els qui treballen són, a través de la seva cotització, qui posen els recursos econòmics per pagar les pensions, caldria sobretot tenir en compte que si les feines són temporals i mal pagades, no es pot, de cap manera, mantenir la situació. Tampoc si les empreses que més guanyen no paguen d’acord amb els beneficis. De fet, les pensions haurien de sortir dels pressupostos de l’estat i no dependre de si es treballa o no o de quina manera. Això sí que seria històric. Si no, només són històries. Històries que algú s’hauria d’encarregar de tornar a escriure. Avui, al Recapte, hem tingut una nova entrega de la secció Escoltem i sentim, amb Dolores Giménez i, tot seguit, ens ha visitat el músic camarlenc Joan Rovira que avui presenta nou single!

Patrycia Centeno i el ball de l'alcaldessa de Barcelona amb ve

Patrycia Centeno i el ball de l'alcaldessa de Barcelona amb ve

Despr

En aquest nou podcast de Faves tendres, el suplement literari de Núvol, Bernat Puigtobella conversa amb Berta Jardí, que acaba de publicar 'Saber estar' (Univers). Vet aquí una pièce bien faite que captura un món en perill d'extinció, i ho fa amb una delicadesa extrema. Saber estar és la divisa existencial de Ludovica Mascort, Vica per a la famíia i pels lectors d’aquesta novel·la de Berta Jardí que dibuixa amb precisió un dia en la vida d’una dona. Talment com si fos una Mrs Dalloway de la Dreta de l’Eixample, la senyora Mascort surt de bon matí de casa per anar a comprar una bombeta. A diferència de l’heroïna de Virginia Woolf, la Vica no ha de preparar cap festa, ni espera convidats. Tampoc té gaire feina, més enllà de veure passar els dies al costat de la Meilin, la jove hondurenya que li fa de cuidadora, i que supleix la companyia que els seus fills, la Bet i el Maties, no li poden dispensar.

És dijous 15 d’abril, dia de paella als restaurants, dia de mercat a Deltebre i el dia que hem sabut que la UE aposta per la farmacèutica Pfizer, que enviarà 50 milions de vacunes abans del previst. La presidenta de la Comissió creu que s'està demostrant que tenen una tecnologia més fiable. Es tracta d'un avançament de dosis que havien d'haver arribat l'últim trimestre de l'any i que permetran incrementar un 25% el subministrament aquest mateix mes. La UE hauria decidit no renovar els contractes amb AstraZeneca i Janssen l'any que ve L'anunci de Von der Leyen arriba el mateix dia que s'ha filtrat que la Unió Europea hauria decidit no renovar els contractes per comprar vacunes de les farmacèutiques AstraZeneca i Janssen l'any que ve, després dels casos de trombosi en persones a qui s'havia administrat una dosi. Ho assegura el diari italià La Stampa, que cita fonts del ministeri de Sanitat italià. "La Comissió Europea, d'acord amb els líders de mols països, ha decidit que, quan vencin els contractes vigents aquest any, no renovaran aquells que fan vacunes amb vectors virals", assegura el diari. La comissió, però, no confirma ni desmenteix la informació de La Stampa; assegura que es mantenen totes les opcions obertes. Tampoc la presidenta Von der Leyen s'hi ha referit en una compareixença en què no hi ha hagut opció de preguntes. Aquest dilluns, el portaveu de Salut de l'executiu comunitari, Stefan de Keersmaecker, confirmava que la Comissió negocia la compra de 2.000 milions de vacunes el 2022 i 2023 per preparar-se per a la possibilitat que apareguin noves variants del coronavirus i també per afrontar la vacunació d'infants i adolescents. "Sobretot cal estar a punt per si cal una segona vacunació, assegurava. Si es confirmés la informació de La Stampa, suposaria que la UE pivotaria la campanya de vacunació al voltant de Pfizer i Moderna. Segons la font que cita el diari italià, s'han demostrat més segures, "també des del punt de vista contractual" --recordem que la Comissió i AstraZeneca han tingut força diferències pels terminis d'entrega de les trameses compromeses. Pfizer i Moderna estan elaborades amb ARN missatger. Aquesta tecnologia per fer vacunes, més nova, transporta les instruccions per sintetitzar la proteïna que el virus utilitza per entrar a les cèl·lules de l'organisme d'una proteïna utilitzada pel coronavirus, i això permet produir anticossos específics i generar la immunitat. En canvi, la tècnica en què es basa la fabricació de vacunes amb vectors virals és molt coneguda i utilitzada. Es basa en virus o bacteris atenuats i modificats genèticament perquè provoquin la resposta sense desencadenar la malaltia. De les vacunes autoritzades per l'Agència Europea de Medicaments, la de Janssen i la d'AstraZeneca són les úniques que es basen en un virus atenuat. Europa també té contracte amb CureVac, encara en fase d'assaig i que fa servir l'ARN missatger, com Pfizer i Moderna. I encara una sisena companyia: Sanofi. La seva vacuna, també en fase d'assaig, utilitza una proteïna del virus per protegir de la Covid. I mentrestant aquí, Les Terres de l’Ebre tripliquen els positius de COVID en un dia, 31 més que ahir este dijous. La velocitat de propagació de la Covid-19 (Rt) baixa una mica fins a 1,51 a les Terres de l’Ebre, sis centèsimes menys que fa 24 hores, però com supera l’1 significa que la pandèmia creix. El risc de rebrot també baixa i ho fa 2 punts fins a 154 (risc alt). Per comarques, el risc de rebrot a la Ribera d’Ebre és de 300 (molt alt), a la Terra Alta de 507 (molt alt), al Baix Ebre de 170 (alt) i al Montsià de 83 (mitjà-alt) i és la comarca catalana amb el risc més baix. . La incidència a 14 dies puja fins a 100 i s’ha declarat 31 nous casos les últimes hores cosa que eleva la xifra total a 9.923, 10.228 si es tenen en compte totes les proves. Aquests casos gairebé tripliquen els positius en un sol dia, ja que ahir se’n van notificar 12. A les Terres de l’Ebre no s’han detectat noves morts i el total és de 176. Els vacunats de la primera dosi arriben a 36.526 34.270 (20,4%), 2.256 més que ahir dimecres, i a 13.725 (7,6%) els vacunats de la segona, 345 més. Segons dadescovid.cat hi ha 16 pacients ingressats als hospitals ebrencs amb Covid-19, quatre menys que ahir. Malgrat això, la Regió Sanitària Terres de l’Ebre xifra els ingressats en 14, en dades d’aquest dimecres. Concretament a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta hi ha 7 ingressats a planta i a l’UCI n’hi ha 6 amb covid (15 és el total d’ingressos a la unitat de crítics) i a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús hi ha 1 pacient amb coronavirus. Els hospitals de Móra d’Ebre i d’Amposta no tenen cap ingressat amb Covid-19. I per acabar, els deltebrencs Joan Ferrer, strongman, i l’influencer Albert Pagà, van participat este dimecres al programa Nexes de TV3. Un talk show de 90 minuts on els presentadors Mònica Terribas i Jordi Basté pregunten i descobreixen les vivències de persones anònimes, que fan un pas endavant per compartir-les amb l’audiència. Basté i Terribas han plantejat tot un seguit de preguntes als testimonis del programa. Quan han fet la pregunta “Ets divertit o avorrit?”, Strong Ferrer s’ha situat a la banda dels “divertits”. Àngel Llàcer, actor i director teatral, s’hi ha apropat per preguntar-li per què era divertit. Ferrer ha explicat que el diverteix competir en campionats de força i, en general, practicar aquest esport: “arrastrar un camió”, “agafar una pedra” o “bolcar un cotxe”, i ho ha demostrat agafant a braços a Mònica Terribas i Àngel Llàcer. Strong Ferrer també ha parlat sobre el concurs de bufetades que just va començar, juntament amb Albert Pagà i altres ebrencs, abans de la pandèmia, i s’animen a fer una demostració. Basté VS Terribas i Ferrer VS Llàcer. A continuació podeu veure aquests moments, excepte l’enfrontament entre Ferrer i Llàcer que el podeu recuperar a TV3 a la carta. En fi, avui dijous, a un pas del cap de setmana, us donem la benvingua al Recapte, un programa en el que, avui, Carolina Castells ens oferirà una nova entrega de la secció L’Art d’Estimar. Benvingudes, benvinguts, comencem El Recapte!

Han aterrat fa poc i ja han aconseguit les millors posicions a llistes com el Billboard o l'iTunes, a m

Després de dos anys fent vídeos al nostre canal de YouTube, hem pensat que és hora de presentar-nos més bé. En aquest episodi entrevistem la cara més visible d'Easy Catalan, la Sílvia, amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Si vols saber més coses de nosaltres o fer-nos qualsevol pregunta, escriu-nos a podcast@easycatalan.org. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/5um1ahk5ulpapin) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/5um1ahk5ulpapin/easycatalanpodcast1_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/2tj6k2xmrusm2p8/easycatalanpodcast1_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Música "Esbarzers", de La Gossa Sorda (https://open.spotify.com/album/4IXXVSqyg4P8AjZRWQyNhZ?highlight=spotify:track:7tiu52iT5YeFY7QhOCpmOs) (Spotify) Els Pets (https://open.spotify.com/artist/0OVfimlbekXaMrP8IoCzHJ) (Spotify) Txarango (https://open.spotify.com/artist/6XYRpcgPIK9OejoVzA7PbC) (Spotify) Buhos (https://open.spotify.com/artist/7BdgXLhynRQk78pKkhAsAR) (Spotify) "La Guspira", de La Pegatina (https://open.spotify.com/album/4exKF0kRZBvV9XP17EkhUa?highlight=spotify:track:0GJGSM0BfwN3aKIuOqNUyl) (Spotify) Oques Grasses (https://open.spotify.com/artist/5qPeAT4ikl6gJNUexAOEy0) (Spotify) Antònia Font (https://open.spotify.com/artist/503mwh1GWEiWy9bzzpiTFW) (Spotify) Obrint Pas (https://open.spotify.com/artist/2FURpqYsZpi99ySpKCOyQE) (Spotify) Zoo (https://open.spotify.com/artist/7a3ryRcO3alwbqaX4RagzM) (Spotify) Llocs Tortosa (https://www.youtube.com/watch?v=l73iAqaVzw0&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Delta de l'Ebre (https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Delta_de_l%27Ebre) (Viquipèdia) Lleida (https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleida) (Viquipèdia) La Seu Vella (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_Vella_de_Lleida) (Viquipèdia) Girona (https://www.youtube.com/watch?v=s5bsCSw9ixU&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Costa Brava (https://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava) (Viquipèdia) Reus (https://www.youtube.com/watch?v=WJ2v8lnsG9I&t=10s&ab_channel=EasyCatalan) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) El Berguedà (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergued%C3%A0) (Viquipèdia) Cotlliure (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotlliure) (Viquipèdia) Menjar Arròs a la cubana (http://lacuinadesempre.blogspot.com/2012/04/arros-la-cubana.html) (recepta del blog La cuina de sempre) Llibrets de llom (https://www.youtube.com/watch?v=X4C0i5Sj96k&ab_channel=CuinesTV3) (recepta del programa Cuines de TV3) Llibrets de carbassó (https://cansibina.com/2016/07/llibrets-de-carbasso/) (recepta del blog Els fogons de can Sibina) L'expressió de la setmana 1) posar fil a l'agulla ('començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball') Exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". 2) a poc a poc i bona lletra ('amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé') Exemple: "A poc a poc i bona lletra, que tenim molta feina per endavant!" Easy Catalan recomana Learn Catalan with Judit: Google Podcasts (https://podcasts.google.com/feed/aHR0cHM6Ly9hbmNob3IuZm0vcy8zODBiZmY4MC9wb2RjYXN0L3Jzcw?sa=X&ved=0CAMQ4aUDahcKEwjox-fp76LvAhUAAAAAHQAAAAAQBA&hl=ca) / Apple Podcasts (https://podcasts.apple.com/gb/podcast/learn-catalan-with-judit/id1533045850) Transcripció Andreu: [0:13] Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i això que escolteu és el primer episodi del podcast d'Easy Catalan. Estem molt contents de començar aquest nou projecte i de poder crear més contingut en línia per a aprendre català. Oi que sí, Sílvia? Sílvia: [0:25] Hola! I tant! Ens fa molta il·lusió començar aquest podcast, que publicarem dos cops al mes: el segon i quart dijous de cada mes. Abans de començar, però, deixeu-me recordar-vos que teniu disponible la transcripció d'aquest episodi de manera gratuïta. La podeu descarregar com a PDF o HTML, i també obrir a Transcript Player, un reproductor que marca el text a mesura que sona l'àudio. Andreu: [0:52] Exacte. Aquesta transcripció també serà accessible de manera gratuïta per al segon i tercer episodi, i a partir d'aleshores només ho serà per als membres de Patreon. I dit això, comencem! Segurament ja ens coneixeu, a la Sílvia i a mi, perquè ens heu vist en els vídeos del nostre canal de YouTube, i després de dos anys fent vídeos per a vosaltres, potser us heu preguntat més d'un cop qui és aquesta noia que us explica coses de la llengua catalana cada mes. Doncs bé, hem pensat que aquest primer episodi el podem dedicar a coneixe't una mica millor, Sílvia, i per això et farem una entrevista amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Què et sembla? Preparada? Sílvia: [1:34] Bé, em fa una mica de vergonya, francament, però tens raó, penso que després de dos anys ens hem de presentar una mica millor. Va, som-hi! Andreu: [1:42] Perfecte! Doncs mira, tenim un munt de preguntes i molt variades. Començarem per les preguntes que et fan els membres de Patreon, d'acord? [Sílvia: Entesos!] Som-hi, doncs! Mira, el Rastor pregunta: "La Sílvia parla molt clar, cosa que és bo per a principiants. És professora o oradora pública?" Sílvia: [2:00] Doncs sí, soc professora d'alemany i faig classes particulars ara només online, només en línia a través de l'Skype. Andreu: [2:11] I suposo que en les teves classes, doncs, practiques molt el fet de parlar clarament perquè els alumnes t'entenguin, no? Sílvia: [2:17] Exacte. Com que són classes particulars, tot el que faig, intento sempre parlar de forma molt clara i entenedora per què puguin entendre millor tot el que els hi estic explicant, i... potser una altra cosa que també fa que parli de manera, així, molt clara és que la meva mare des de sempre que no hi sent gaire bé, té molts problemes auditius, i jo sempre soc la que li explico el que l'altra gent diu. Vull dir que quan algú de la família li diu alguna cosa, la seva reacció sempre és mirar-me a mi i dir-me "Què m'ha dit?", i llavors jo l'hi he de tornar a repetir i ella sap que quan jo l'hi dic, sempre ho entén. Andreu: [3:04] Aaah... Això explica molt! És molt interessant. Ets com una mena d'intèrpret, aleshores. Sílvia: [3:12] Una mica. Andreu: [3:15] Molt bé. La següent pregunta la fa la Brianna, i diu: "Quines llengües parles? I amb quin nivell cadascuna?". Sílvia: [3:22] Les meves dues llengües maternes són el català i el castellà, i llavors, com que soc professora d'alemany, doncs també tinc un nivell natiu de la llengua alemanya. L'anglès l'he estudiat a l'escola i a l'institut fins que vaig fer batxillerat, però el nivell que vaig sort... o sigui, el meu nivell d'anglès quan vaig sortir de l'institut no era (gaire) alt, així que no sé quin nivell tinc d'anglès, però és molt, molt baix, i ara mateix cada setmana quedo amb una amiga meva que és professora d'anglès i fem un tàndem, i ella m'ensenya anglès, (bé), només parlem. No fem ni gramàtica ni coses així; només parlem de la nostra vida, però ella em va corregint coses de fonètica i de pronunciació, m'ensenya també expressions i jo li ensenyo castellà. I a més a més, un cop a la setmana estem aprenent francès amb la meva mare, perquè... però estem aprenem francès d'una manera una mica peculiar, perquè només volem aprendre francès per anar de viatge, o sigui, vull dir, estem aprenent diàlegs per al restaurant, per a l'hotel, aprenem les begudes, els menjars... o sigui que... Andreu: [4:44] Ah, molt bé! Això és que teniu intenció de viatjar a França, no?, a fer-hi turisme, entenc. Sílvia: [4:49] Sí. Exacte. Sí, exacte. O sigui que aquestes són les llengües que parlo, i el nivell seria com... català castellà i alemany, alt, i anglès i francès, baix. Andreu: [5:01] Molt bé, i la següent pregunta que fa la Brianna, també, és: "En quins països has viscut o has visitat? O quants països, si són molts?". Sílvia: [5:09] He viscut a... (bé), a Catalunya perquè soc d'aquí, i a Alemanya, i no he viscut a cap altre país. Però sí que hem anat a molts llocs de viatge, com per exemple a Itàlia, a Portugal, al Regne Unit... Hem anat també a Brussel·les, Holanda, Alemanya, a Polònia, França, Suïssa... [Andreu: Andorra] Andorra! Andreu: [5:39] Home! Que és el primer vídeo d'Easy Catalan. Sílvia: [5:41] A Andorra hi anem molt sovint, com que és a prop de casa... I no sé si em deixo algun lloc més on haguem anat, però aquests serien els països que hem visitat, i tinc moltes ganes de visitar-ne molts més, o sigui que... Andreu: [5:58] A veure si la pandèmia ens ho permet aviat. [Sílvia: Sí, sí, espero que sí.] Molt bé, l'Aoife pregunta quina és la teva cançó preferida en català. Sílvia: [6:07] Uf! Aquesta pregunta per a mi és molt complicada perquè me n'agraden moltes. Només en puc triar una? [Andreu: Sí.] Doncs si només en puc triar una... (en) diré una que em posa de molt bon humor i que canto molt, molt fort sempre que l'escolto, i és "Esbarzers". Andreu: [6:34] "Esbarzers", de quin grup? Sílvia: [6:35] De La Gossa Sorda. [Andreu: Ah, no la conec.] No la coneixes? Andreu: [6:39] La cançó no la conec. Sílvia: [6:40] Segur que l'has sentit. [Andreu: Sí?] Segur, segur, segur. És com un himne. Andreu: [6:48] Carai, doncs ja la buscaré. Sílvia: [6:50] Sí, sí. Doncs aquesta m'agrada molt, però és que me n'agraden moltes, o sigui totes les cançons de, per exemple, Els Pets m'agraden, m'agraden les de Txarango, de Buhos, de... Ara n'ha tret una La Pegatina que es diu "Guspira" o "La Guspira", que és preciosa, Oques Grasses... No sé, molts, molts grups diferents. Antònia Font m'encanta, Obrint Pas, Zoo, ehm... Andreu: [7:17] Bé, la llista és interminable. Sílvia: [7:19] Sí, sí! És que no n'hi ha una de preferida, me'n poso moltes i totes m'agraden. Andreu: [7:24] D'acord. I l'última pregunta d'aquest grup dels membres de Patreon és de dovah_daddy, bé, aquest és el seu nom d'usuari a Discord, que pregunta quin és el teu lloc preferit del món i quin és el teu lloc preferit de Catalunya. Sílvia: [7:40] Uf! Andreu: [7:43] Potser el teu lloc preferit del món és Catalunya, no ho sé. Sílvia: [7:44] A veure, no tinc un lloc preferit, com si diguéssim. Hi ha un lloc que m'agrada molt, que és a Alemanya, una ciutat que es diu Leipzig, que és preciosa, que m'encanta. Andreu: [7:58] Oh, sí. No hi he estat mai, però m'encantaria visitar-la. Sílvia: [8:00] Doncs jo ja hi he estat tres vegades, amb diferents persones, i és perquè sempre que algú em diu d'anar a Alemanya els dic sempre "Doncs hem d'anar a la ciutat més bonica", i anem a Leipzig. Però... Andreu: [8:16] És perquè vas fer l'Erasmus allà? Sílvia: [8:18] Sí, vaig estar vivint-hi un temps, també, a Leipzig, però no és només això, és que... no sé, té alguna cosa, la ciutat, que és... no sé, m'agrada molt. Hi han músics pel carrer... (Bé), ara no sé, però totes les vegades que hi he anat hi ha gent, de veritat, que són músics, que es dediquen a això, tocant al carrer... Hi ha un lloc molt a la vora on hi ha un monument grandiós en honor a una batalla que van fer tots els països o gairebé tots els països contra Napoleó... No sé, és un lloc molt bonic, molt bonic. Andreu: [8:59] D'acord. I de Catalunya? Sílvia: [9:00] De Catalunya m'agrada tot. No és per dir un lloc concret, m'agrada... Quan vam anar, per exemple, a Tortosa, que també hi vam fer un vídeo, em va encantar Tortosa i el Delta de l'Ebre, em va agradar molt quan vam visitar Lleida i la Seu Vella, m'encanta Girona, m'encanta la Costa Brava, m'encanta Reus, que també hi vam fer un altre vídeo... M'encanta el Berguedà, que és d'on soc jo. M'encanta... tot. Andreu: [9:35] Vaja, que la llista també és interminable [Sílvia: Sí.], com amb la música. Sílvia: [9:39] Ai, no, no, no, no! Però vull dir un lloc. Es diu Cotlliure, pertany a la Catalunya Nord, ja és territori francès, i és un lloc que si no hi heu estat mai, és molt a prop de la frontera d'aquí, a Catalunya, i és preciós, preciós, o sigui que hi heu d'anar. Andreu: [10:01] Doncs mira, me l'apunto, perquè no hi he estat. Sílvia: [10:04] Doncs és preciós. Molt, molt bonic. Andreu: [10:08] Molt bé. Doncs ara passem a les preguntes que et fan la resta de membres de l'equip d'Easy Catalan. Jo et faig les preguntes, tu les respons i després hauràs d'endevinar qui te les ha fet, d'acord? Sílvia: [10:18] D'acord, som-hi, va! Andreu: [10:21] Molt bé, doncs comencem! Per què ets tan apassionada del català i l'ensenyament de la llengua? Sílvia: [10:27] No ho sé. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i... No sé, sempre... No ho sé, no ho sé, Andreu, és molt complicat. Andreu: [10:41] És complicat. Sílvia: [10:41] Sí. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i tot aquest projecte d'Easy Catalan el vaig, (bé), el vam començar entre tots amb aquest objectiu, no?, que la gent tingués més recursos per a aprendre el català. Andreu: [10:56] D'acord. La segona pregunta que fa aquesta persona és: "Quin és el teu plat preferit?". Sílvia: [11:02] El meu plat preferit? De menjar? [Andreu: Sí.] Doncs fa uns anys era l'arròs a la cubana, però ara ja no em ve tant de gust, no sé perquè, i el meu plat preferit ara és els llibrets. (Els) llibrets normalment estan fets de llom i a dintre hi ha pernil dolç i formatge, però aquí a casa els fem, en comptes de posar-hi llom, posant-hi carbassó, o sigui és: carbassó, pernil dolç, formatge, carbassó i arrebossat. I això m'encanta. Ara és el meu preferit. Andreu: [11:40] Fa bona pinta [Sílvia: Sí, sí.]. Ho provaré. Sílvia: [11:42] Sí, boníssims. Andreu: [11:44] Molt bé. I la tercera pregunta d'aquesta persona és: "Tens cap mascota? I, si no, quina mascota tindries?". Sílvia: [11:53] No tinc cap mascota i si hagués de tenir una mascota tindria un peix. Andreu: [11:58] Un peix?! Per què? Sílvia: [12:01] Perquè no m'agraden gaire els animals a dintre de casa i... no soc una apassionada de gossos i gats, ni tampoc de tortugues ni hàmsters ni res que s'hi assembli. Per tant, si hagués de tenir una mascota, seria un peix. Andreu: [12:22] Però n'heu tingut mai cap, de mascota, a casa? Sílvia: [12:23] Sí, sí. Sí, hem tingut gossos, hem tingut peixos... Vull dir, en diferents ocasions hem tingut diferents peixos i... Andreu: [12:33] D'acord. Doncs ara hauries d'intentar endevinar qui t'ha fet aquestes preguntes, de l'equip d'Easy Catalan. Sílvia: [12:37] Hmm... la Sophie. Andreu: [12:43] Sí! Molt bé! Sílvia: [12:43] No ho sabia, eh?, no ho sabia. Andreu: [12:47] Doncs passem a una altra persona de l'equip, que et pregunta quina llengua t'agradaria prendre si poguessis fer-ho. Ara, si tinguessis l'oportunitat d'aprendre una altra llengua. Sílvia: [12:58] Doncs segurament triaria o el portuguès o l'italià. Andreu: [13:02] D'acord, dues llengües romàniques. Per què? Sílvia: [13:04] Sí. Perquè penso que potser, venint del català... (bé), el castellà, una mica d'anglès, una mica de francès, potser serien dues llengües que serien bastant senzilles d'aprendre. Andreu: [13:18] Molt bé. La segona pregunta és: "Com vas conèixer el Joan?". I també pregunta: "Quins són els punts forts i els punts febles de treballar amb la teva parella?". Sílvia: [13:28] D'acord. Doncs amb el Joan ens vam conèixer fa 12 anys, perquè els dos teníem un blog, (bé), en aquella època els blogs eren normals, un blog d'internet, i cadascú escrivia la... Era com un diari personal, però a internet, i cadascú escrivia les seves coses, i un dia, de casualitat, vaig trobar el seu blog. No ens coneixíem de res, simplement li vaig escriure un comentari que era com "Endavant, continua així!" o "Continua escrivint!" o alguna cosa així, vam començar a parlar, de coses molt banals, i al cap d'un any ens vam conèixer i vam començar a sortir, i ja portem 11 anys junts. Andreu: [14:18] Molt bé. I ara quins són els punts forts i punts febles de treballar amb la parella. Sílvia: [14:23] A veure, t'he de dir que no és que treballem tot el dia junts, vull dir, jo tinc una feina, ell té una feina i... Easy Catalan sí que ho fem conjuntament. Per tant, aquesta pregunta potser seria bona d'aquí uns quants mesos, quan el Joan estigui treballant completament d'Easy Catalan, però una de les coses bones és que pots parlar directament amb aquella persona sobre els temes que et preocupen. Vull dir, el tens personalment a davant i és com si treballessis amb un equip en una oficina i pots parlar les coses i li pots ensenyar, a diferència del sigui amb la resta de persones de l'equip d'Easy Catalan, (amb qui) hem de parlar través del Telegram o a través de l'Slack o la comunicació no és la mateixa. Això seria el punt fort, i el punt feble potser seria que dius les coses potser, de vegades, com raja, vull dir que amb una altra persona que no coneixes tant, que no hi tens tanta confiança, doncs potser t'ho penses una mica més a l'hora de dir les coses, i quan és la teva parella o algú de la teva família, doncs... la confiança fa fàstic. Andreu: [15:37] Ja t'entenc. Bé, de fet sempre s'ha dit, no?, que barrejar feina i família és sempre complicat. Tot i que en aquest cas, doncs, encara no és una feina, perquè és el que has dit tu, que cadascú té la seva feina i a part teniu el projecte d'Easy Catalan, que en aquests moments diguéssim que és més aviat un "hobby" conjunt, no? Sílvia: [15:58] Exacte, sí. És simplement que ho fem durant les estones lliures. En el nostre temps lliure, doncs, fem Easy Catalan. Però la idea és que el Joan s'hi comenci a dedicar plenament. Andreu: [16:10] Bé, i la quarta pregunta d'aquesta persona és: "T'ha sorprès alguna cosa, treballant en el projecte d'Easy Catalan?". Sílvia: [16:18] T'ha sorprès? Andreu: [16:19] Sí. Suposo que vol preguntar si has descobert alguna cosa... Sílvia: [16:23] Aaah. M'ha sorprès que tantíssima gent a tot el món aprengui català i que les raons per aprendre català són tan diverses, vull dir, l'altre dia una noia ens va escriure per Instagram i em va dir que era de Bielorússia i que aprenia català o ha après català, perquè l'escrivia perfectament, simplement perquè li agradava la música catalana. Llavors... Andreu: [16:48] Uau! I l'aprèn pel seu compte, entenc? Sílvia: [16:51] Sí, sí, sí, pel seu compte. I jo crec que cada vegada que algú ens contacta, que ens diu alguna informació o per què està estudiant català o com ha trobat els nostres vídeos o si li serveixen els vídeos d'Easy Catalan per alguna cosa, sempre em sorprèn, em fa molta il·lusió i... és una de les coses que dius, mira, val la pena fer Easy Catalan només per aquests missatges. Andreu: [17:15] Tota la raó. Molt bé, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [17:20] Eeehm... la Paula. Andreu: [17:23] Correcte! Sílvia: [17:24] És que els conec una mica. Andreu: [17:29] Ja ho veig, ja! Molt bé. Bé, hem de dir que la Paula a estat col·laboradora i membre de l'equip d'Easy Catalan durant uns mesos, ara ho ha deixat, però vaja, continua donant-nos suport a través de Patreon i... i moltes gràcies, Paula, per tota la feina que has aportat! Sílvia: [17:48] Paula, molts records! Andreu: [17:50] Una abraçada! Bé, la quarta persona diu: "Per què vas decidir fer Filologia Alemanya?". Sílvia: [17:57] Uuuh... Andreu: [18:01] La tercera persona, perdó. Sílvia: [18:03] Doncs mira, va ser... No ho sé, no hi ha una raó clara, com si diguéssim, no hi ha un perquè molt clar, però jo quan estava fent batxillerat ja, (bé), vaig començar quan estava a l'ESO i al batxillerat també feia alemany com a llengua estrangera, i m'agradava molt, perquè la professora que ens feia les classes d'alemany, doncs, li agradava molt la llengua alemanya, i per tant quan una professora et transmet aquesta emoció, doncs a tu també t'agrada l'assignatura, normalment, no sempre. I vaig estar mirant a veure què podia fer de carreres universitàries que tinguessin a veure amb l'alemany i de la llista hi havia molt poquetes coses, i una de les coses era Filologia Alemanya, o sigui que vaig començar Filologia Alemanya! I la veritat és que em va agradar molt, la carrera, perquè... (bé), vaig conèixer gent molt interessant, érem un grup molt petitó, pensa que, (bé), quan ens vam graduar i tot érem set o vuit persones, vull dir que ens coneixíem tots i és molt bonic poder estar quatre anys així, amb un grup tan reduït. Andreu: [19:24] Molt bé! Quin tipus de persona ets menjant? Ets vegana, ets supercarnívora o menges de tot, però de producció ecològica? Sílvia: [19:32] No soc vegana, no soc molt carnívora, però sí que soc carnívora i intento menjar productes, potser no ecològics, però que sé que s'han produït per la vora, vull dir... [Andreu: De proximitat.] Exacte, de proximitat. Si puc comprar pomes que siguin de Sant Llorenç de Morunys, doncs les compro de Sant Llorenç de Morunys, en comptes de comprar-les d'un altre lloc que està a l'altra punta del món, però no sempre és així. Llavors, intento menjar variat, equilibrat i de tot. Andreu: [20:12] Molt bé! Doncs amb això també ha respost la tercera pregunta d'aquesta persona, que et preguntava si consumeixes productes de proximitat i de productors de confiança i... Bé, també pregunta si teniu un hort. Sílvia: [20:26] Sííí! Oi tant! Sí, (bé), un hort, en tenim tres. Andreu: [20:30] Uau! No un, no dos, TRES horts! Sílvia: [20:33] Sí, perquè, (bé), no sé si ho sabeu, però vivim al camp, vull dir com en una casa de pagès i hi tenim camps, i a l'estiu normalment sempre fem hort, i com que tenim molt terreny per fer-ho, ho dividim com en tres llocs diferents i així si les tomaqueres no van bé a un lloc van bé a l'altre. Andreu: [21:00] Molt bé. Carai, Sílvia, doncs m'has de convidar a casa teva, perquè a mi m'encanten els horts i els vull veure. Sílvia: [21:09] Doncs vine a l'estiu, a l'estiu hi són. Ara només tenim enciams i bròquils, que no hi ha gaire re, però a l'estiu és quan has de venir, a finals d'estiu és quan collim les coses. Andreu: [21:20] M'ho apunto. Perfecte, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [21:24] L'Andreu. [Andreu: No.] Doncs el Jack. Andreu: [21:31] Tampoc. [Sílvia: Què dius?] És una persona que s'ha incorporat... Sílvia: [21:34] Aaah, la Mònica! [Andreu: Exacte.] Aaah, per això m'ha descol·locat! Andreu: [21:40] Sí. De fet, t'ha preguntat per què vas decidir fer Filologia Alemanya perquè ella també va estudiar això i... doncs bé, tenia curiositat. Bé, tens excusa perquè no la coneixes tant, perquè s'acaba d'incorporar al projecte. La quarta persona, ara sí, et pregunta: "Per què vas decidir que volies ser professora de llengües?". Sílvia: [22:00] Perquè al fer la carrera universitària, (bé), al llarg, no?, al llarg de tot l'ensenyament obligatori, batxillerat i la carrera universitària vaig tenir l'honor de poder estar amb molts professors que no valien res. Andreu: [22:16] Vas tenir l'honor, dius? Sílvia: [22:18] Sí. Sí, perquè això va fer que veiés el que no s'havia de fer a les classes i que volgués, o sigui que volgués intentar fer un mètode diferent perquè la gent pogués aprendre la llengua correctament. O sigui, veure errors d'altra gent fa que tu no els vulguis cometre [Andreu: Clar]. I potser si no els hagués vist no (m'hauria) dedicat a ensenyar alemany. Andreu: [22:42] Molt interessant. Molt bé! I la segona pregunta és: "Què penses de la situació actual del català a Espanya?". Sílvia: [22:49] Andreu, aquest ets tu segur! A veure, ehm... a Espanya? Andreu: [23:00] Sí. Sílvia: [23:01] A veure, no ho sé, la situació actual del català a Catalunya o a València, (bé), al País Valencià o a les Illes encara, però a Espanya... Ehm... No sé. Políticament s'estan fent moltes coses per intentar que el català sigui una llengua viva, que s'utilitzi en el dia a dia i tot, però a nivell espanyol jo crec que no és una prioritat, vull dir, totes aquestes polítiques s'estan fent a nivell més territorial, més de Catalunya, País Valencià, les Illes, però crec que hi ha molt poques iniciatives a la resta de l'Estat. Tot i això, per exemple, hi ha grups a Madrid per poder aprendre català, i sempre és una cosa bona, no?, que a fora dels països de parla catalana també s'hi pugui aprendre català. Andreu: [24:00] Totalment. De fet, a Espanya, la veritat és que tenim força riquesa lingüística, a l'Estat espanyol, i jo sempre he pensat que seria bo que en tots els instituts de tot l'Estat hi hagués l'oportunitat, no dic l'obligació, però sí l'oportunitat, l'oferta, de poder estudiar la resta de llengües, és a dir, que des de Catalunya poguéssim aprendre una mica de gallec o una mica d'èuscar, per exemple, no? Sílvia: [24:25] Sí. Sí, sí. Exacte. Andreu: [24:27] No sé, sempre he pensat que això ajudaria també a crear més cohesió social. Sílvia: [24:33] Sí. Segur, segur. Andreu: [24:35] Bé, i la tercera pregunta que et fa aquesta persona, que potser soc jo o potser no, és quant de temps heu estat parella tu i el Joan, que em sembla que ho has dit abans. Sílvia: [24:43] Sí. Sí, al desembre vam fer 11 anys. Andreu: [24:47] Uau! Enhorabona! Sílvia: [24:48] Merci. Jo crec que ets tu, eh, Andreu! Andreu: [24:52] Doncs t'he de dir que no. No soc jo. Sílvia: [24:54] No? Doncs el Jack. Andreu: [24:58] Correcte. Sílvia: [24:59] Doncs mira que les preguntes... (Bé), d'acord, d'acord. Andreu: [25:06] Bé. I passem a la cinquena persona, que et pregunta: "Fa cinc anys, pensaves que acabaries sent youtubera? És a dir, que acabaries tenint un canal de YouTube?". Sílvia: [25:15] No. I fa dos anys tampoc. Vull dir... No, no. I encara no em sento com a tal. O sigui, el Joan sí que, per exemple, fa moltes bromes, no? "És que la Sílvia ja la paren pel carrer demanant autògrafs", que és mentida, però sempre fa bromes d'aquestes. Però no em sento en cap cas youtubera ni res que s'hi assembli, o sigui jo simplement el que penso és que estic fent, (bé), estem fent entre tots els vídeos de català perquè la gent pugui aprendre català i ja està. Em sento professora d'alemany, no em sento youtubera. Andreu: [25:58] Jo he de dir que tampoc m'ho hauria imaginat mai i que em fa... és a dir, posar-me davant la càmera encara em fa vergonya, però penso que la causa s'ho val, no? És a dir, falta molt contingut a internet per a aprendre català i nosaltres ara hem tingut l'oportunitat de crear aquest contingut, i ho faig per això, principalment. Sílvia: [26:21] Totalment. Totalment d'acord, Andreu. O sigui, quan vam començar el projecte me'n recordo que jo vaig oferir la possibilitat de posar-se davant de la càmera a tothom, perquè a mi tampoc no era una cosa que m'encantés, i si algú que ens està veient pensa que ho faria molt millor, doncs endavant, o sigui li deixaré el lloc... Andreu: [26:40] Segurament té raó! Sílvia: [26:41] Li deixaria el lloc encantada. I simplement ho vaig fer perquè tothom va dir "No, no, no, no, no, no, no!" I vaig dir, doncs m'hi hauré de posar jo, perquè si no s'hi vols posar ningú, algú hi haurà de ser. O sigui que... sí. Andreu: [26:55] D'acord. I de la mateixa manera que fa cinc anys o fa dos anys no hauries dit mai que acabaries portant un canal de YouTube, què creus que estaràs fent d'aquí cinc anys o què no estaràs fent? Sílvia: [27:09] Jo crec que d'aquí cinc anys ja no seré tant la imatge d'Easy Catalan. Vull dir, jo crec que d'aquí cinc anys estarem fent molts més vídeos i podcasts i coses diferents amb el projecte d'Easy Catalan i jo potser em posaré més cap a darrere i deixaré a d'altra gent que li vingui de gust posar-se davant de la càmera i ser la persona que coneixen més. Jo crec que aquest serà el canvi més gran respecte a ara. Andreu: [27:40] Molt bé. Escolta, però això és una molt bona notícia, o sigui tu creus que d'aquí cinc anys encara farem vídeos, i no només això, sinó que en farem més! Sílvia: [27:49] Sí, sí, sí, sí! [Andreu: Molt bé, fantàstic!] Soc molt tossuda, vull dir... Andreu: [27:51] Doncs ja en som dos! Sílvia: [27:57] A més, el temps passa molt ràpid, eh, Andreu... Andreu: [28:02] Ja, és veritat. Sílvia: [28:03] Ara portem dos anys i què, ha sigut com (un) obrir i tancar d'ulls, o sigui... cinc anys no és re. Andreu: [28:09] Totalment. I què creus que no estaràs fent? Què diries que no estaràs fent d'aquí cinc anys? Sílvia: [28:14] No sé. No en tinc ni idea. Ehm... No ho sé. Andreu: [28:19] Te n'aniries a Mart? Sílvia: [28:21] No! No, no, no, no, no. No, ni de broma, ni de broma. No, no, no. Andreu: [28:27] D'acord. D'acord. D'aquí cinc anys ja t'ho tornaré a preguntar. A veure on ets d'aquí cinc anys. Sílvia: [28:34] Hòstia, no fotem, eh? No, no. No, no pujaria mai a una nau espacial ni llocs així, no. Andreu: [28:43] D'acord. La segona pregunta és: "Quina és per a tu la clau per a aprendre llengües? O sigui, quin és l'element més important per a aprendre una llengua?". Sílvia: [28:52] Les ganes. Vull dir, si una persona ha d'aprendre la llengua perquè l'hi demanen a la feina, perquè l'hi demanen a... perquè ha d'obtenir un certificat per no sé què... Hmmm no. O sigui, si tu tens ganes de veritat d'aprendre aquella llengua perquè t'agraden les sèries, t'agraden les pel·lícules, t'agraden les cançons, vols parlar amb gent del país, coneixes algú que és d'allà i vols parlar amb ell en la seva llengua materna, això farà que aprenguis la llengua molt més ràpid, d'una manera exponencialment molt gran, comparat amb una persona que l'obliguen o ho ha de fer per alguna raó concreta. Andreu: [29:33] Totalment d'acord. La motivació és clau. [Sílvia: Sí. Sí.] Molt bé. Qui t'ha preguntat això, Sílvia? Sílvia: [29:39] Andreu, tu! No sé. Andreu: [29:43] Sí. Sí, sí. Ara ja tenies poques opcions. [Sílvia: Sí, clar, és que...]. Bé doncs, Sílvia, amb això acabem la part de les preguntes de l'entrevista i, si et sembla bé, passem a l'Expressió de la setmana! [Sílvia: Som-hi!] I, bé, l'expressió de la setmana són dos expressions, de fet. La primera és "posar fil a l'agulla". Què significa aquesta expressió, Sílvia? Sílvia: [30:07] Doncs significa 'començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball'. Per exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". Andreu: [30:21] Correcte. O, per exemple: "Quan arribem a 30 membres, començarem a publicar exercicis basats en els nostres vídeos. Per tant, Sílvia, cal que posem fil a l'agulla". I la segona expressió que hem triat és "a poc a poc i bona lletra", que significa 'amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé', o dit en altres paraules, que les coses s'han de fer amb constància i ben fetes, per exemple: "Escolta, Sílvia, crec que això de les entrevistes m'agrada. Saps què m'agradaria fer en els propers episodis? Podríem entrevistar estudiants de català d'arreu del món perquè ens expliquin les seves experiències en l'aprenentatge del català. Sílvia: [31:00] Ostres! Doncs és molt bona idea, però a poc a poc i bona lletra, eh?, que tenim molts temes per tractar i molts episodis per endavant!". Andreu: [31:08] Exactament. Doncs ja ho sabeu: "posar fil a l'agulla" i "a poc a poc i bona lletra". I ara, per últim, passem a la secció Easy Catalan recomana. No sé si recordes que en el tràiler que vam fer del podcast tu em vas preguntar si aquest seria el primer podcast pensat exclusivament per a aprenents de català [Sílvia: Sí.] i jo, ingènuament, et vaig respondre que sí, que si ningú ens deia el contrari, pensava que sí. Doncs bé, vaig fer una mica de cerca i vaig trobar un podcast d'una noia que es diu Judit, i el podcast es diu "Learn Catalan with Judit", d'acord? El podeu trobar a Spotify, a Google Podcasts i a altres aplicacions, i és un podcast amb episodis molt curts, de quatre o cinc minuts aproximadament, pensats, penso jo, per a nivells inicials, d'acord? Aleshores, volem fer justícia i dir que el nostre no és el primer podcast per a aprenents de català, n'hi ha més i... doncs aquest n'és un: "Learn Catalan with Judit". Sílvia: [32:14] I tant de bo n'hi hagi més en el futur, que en trobem més que no els (coneguem) i que en el futur s'animi més gent a fer-ne. Andreu: [32:22] Exactament. De podcasts en català n'hi ha molts i ja us en recomanarem, però ara mateix ens referim a podcasts pensats per a aprenents de català, d'acord? [Sílvia: Molt bé.] Molt bé, doncs escolta, Sílvia, crec que ho haurem de deixar aquí per avui. No ha estat tan dur, no? Sílvia: [32:40] No, és veritat. Ha estat molt bé i ha passat volant! Andreu: [32:43] Doncs apa! Aquest estat el primer episodi del podcast, ara ja coneixeu més la Sílvia, i en el proper episodi continuarem aquesta entrevista amb les preguntes que ens heu enviat vosaltres a través de les xarxes. Encara sou a temps d'enviar-nos més preguntes, així que ho podeu fer tranquil·lament a través del Facebook, l'Instagram o el Twitter, o també enviant-nos un missatge a podcast@easycatalan.org. Pot ser un missatge de text o, si voleu, també de veu. Sílvia: [33:12] Fantàstic, Andreu! Doncs ens sentim en el pròxim episodi. Andreu: [33:15] Molt bé, Sílvia! Adeu. Sílvia: [33:17] Adeu.

Benvingudes i benvinguts a "Tots al Blitz!", el primer podcast de Futbol Americà en català! Avui tenim un programa diferent. Avui no parlarem d’estadístiques, ni de com el front seven dels Buccaneers va pressionar l’OL dels Chiefs. Ni de si els WRs de Packers són els que fan més drops o no. Ni de si l’spin de la pilota de Drew Brees ja ens avisava que la seva carrera s’estava acabant. Tampoc parlarem de si JJ Watt podrà tornar a ser dominant si acaba a un equip on no sigui ell qui rebi els dobles bloquejos. Ni de si Deshaun Watson sortirà o no dels Texans. Avui parlarem de com s’arriba a aquest esport des de casa nostra. De com hem entrat, nosaltres i vosaltres, a un esport molt minoritari, amb poquíssima cobertura mediàtica, i amb un reglament que als europeus ens fa explotar el cap el primer cop que ens hi apropem. De com neix aquesta afició en algú que viu a milers de quilòmetres de distància del lloc on es practica. I per ajudar-nos, avui tenim la gran sort de tenir l'Abril Ballesteros, una convidada que tot just acaba de fer aquesta primera passa. Algú que, fa tres setmanes, ni li passava pel cap posar-se un diumenge a la nit a veure “allò del futbol americà”. Algú que, encara ens sembli impossible, no sap qui és Scott Hanson! Però que, per una sèrie de circumstàncies, va acabar veient la darrera Super Bowl. I volem saber què li va semblar, i quines impressions es va endur. Això ens servirà d'excusa per repassar també com hi vam arribar nosaltres, i com hi van arribar els oients i seguidors de Twitter que ho heu compartit amb nosaltres. El programa d'avui l'hem fet, a més a més de la mencionada Abril Ballesteros (@abrlballesteros), l'Enric Garriga (@egarriga), en Ferran Àngel (@fangelb) i el Raül Arribas (@MutenRa). - Recordeu que ens podeu trobar a Twitter a @NFL_enCatala, i per correu electrònic a totsalblitz@gmail.com

Abonarem la nost

És divendres 18 de desembre. Fa uns moments que hem conegut les noves mesures per frenar la COVID-19 que adoptará la Generalitat de Catalunya l’aplicació de les quals afectarà de ple la celebració del Nadal d’enguany. Sembla que estes mesures no complauen a ningú, ni als sectors de la indústria cultural, la restauració o ni als comerços. Tampoc al ciutadà "de peu", com es diu vulgarment, i que vol veure acabada d’una vegada la pandèmia i a qui li és permès, sembla, viatjar per on vulgui sempre i quan ho faci amb la seva bombolla de convivència... Com ha passat altres vegades, cap esperar que les pròximes hores o dies ,la situació i les mesures puguen canviar, corregir-se, etc. Avui, la publicació de les mesures, cal veure-la com un globus sonda. A veure com reacciona el món català,. que de moment, sembla, oscil·la entre la poca credulitat i la desafecció i, mentrestant veiem què acaba passant, anem pensant en viure la joia del Nadal interiorment, que la cosa estarà agra per anar a qualsevol altra banda. Avui, Dolores Giménez, a la seva secció Escoltem i sentim, ens ha explicat el conte de Nadal que cada any dedica a les persones que ens escolten.Tot seguit, hem pogut parlar amb Gustavo Turon, delegat territorial de la FIHRT a les Terres de l’Ebre per conèixer de primera mà com ha rebut el sector les noves mesures de contenció. I a segona hora, hem tingut un nou capítol de Ràdio Mandrucs! amb Natàlia ZaragoZa i Marta Salvador, qui ens ha proposat una recepta de cuina im-pres-si-o-nant!

És divendres 15 de desembre. Ja és oficial, el 4 de gener, segons la conselleria de Salut, arribaran a Catalunya les primeres dosis de la vacuna. Aleshores començarà un procés de vacunació progressiu que requereix una logística sense precedents. Segons la consellera el procés durarà mesos i es contractarà personal sanitari per poder començar la vacunació. Com que es tracta d'una vacuna amb unes característiques especials, les infermeres hauran de fer una breu formació. Es començaran vacunant les persones grans i les persones amb discapacitat. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha confirmat que Espanya també rebrà les primeres vacunes de la Covid-19 la primera setmana de gener. Això serà possible gràcies que l'Agència Europea del Medicament es reunirà el 29 de desembre per aprovar les vacunes de Pfizer i de BioNTech. Segons l'acord de la Unió Europea a Espanya li corresponen 140 milions de dosis de la vacuna, per a 80 milions de persones. La vacuna següent que l'Agència Europea examinarà serà la de la farmacèutica Moderna i abans del 12 de gener se'n sabrà la valoració. D’altra banda, ahir es va fer l’entrega d’un dels guardons gastronòmics més prestigiosos: les estrelles Michelin. Va ser una gran nit per a les Terres de l’Ebre, ja que els restaurants Les Moles, Villa Retiro i L’Antic Molí revaliden l’estrella que ja tenien i, a més aquest últim, l’Antic Molí, ha esta reconegut amb l’estrella verda a la sostenibilitat. També el Restaurant Quatre Molins del perellonenc Rafel Múria, ha aconseguit la seva primera estrella. Encara no hi ha cap restaurant del nostre poble que hagi aconseguit el guardó, de moment. Tampoc de La Ràpita o de Poble Nou del Delta, poblacions totes 3 que van fent xup-xup, però encara no arranquen el bull del tot. Segur, però que és qüestió de temps que un bon matí, al nostre programa, us saludem amb la notícia que el Delta de l’Ebre ja té una estrella! Avui, al Recapte, com cada dimarts, hem entrat al Rebost amb Gustavo Turon i convidats com ara els pastissers Valero Munté, Christian Escribà i Sergi Martínez i el xef del Restaurant Les Dunes, Sergi Pinyol.

És dimecres 7 d’octubre, el dia després que l’activista Tamara Carrasco fos absolta dels delicte d’incitació als desordres públics. Tampoc ha quedat provat que exerceixi funcions de coordinació dels Comitès de Defensa de la República, els CDR. Una notícia que de ben segur si no s’haguessin produït els canvis recents al ministeri de justícia, en certes posicions de la judicatura i en el govern de l’Estat Espanyol, hagués estat ben diferent, en podeu estar segures i segurs. Espero que aquesta notícia constati allò que fa temps que es repeteix des dels sectors independentistes: que pateixen persecució, que es construeix un relat fals, fictici, tan sols per avalar unes conviccions polítiques totalitàries que els darrers anys han trobat en l’independentisme un rival, un moviment que els planta cara i que no vol seguir sotmès al jou antic i reaccionari que arriba des de Castellà i Madrid. Celebrem la notícia de l'absolució de Tamara Carrasco i esperem que molts altres processos encetats segueixen el mateix camí. I que la gent no tingui por de protestar per una banda i de triar una opció política a l’altra banda de la que domina al gran estat veí. Avui, a primera hora del Recapte, hem escoltat bona música tot retent homenatge a Eddie Van Halen, el guitarrista de la banda Van Halen, que ens ha deixat esta matinada. A segona hora, com cada dimecres, hem anat a la Biblioteca amb Neus Bertomeu, directora de la Biblioteca Delta de l'Ebre.

Bon dia, és dimarts 14 de juliol, festa nacional de l’Estat francès i el dia que hem sabut que s’ha espiat el telèfon del president del Parlament de Catalunya, segona autoritat catalana, a través d’un software que només, diuen, es pot vendre als governs d’estats. Molt bé, parem un moment. Més enllà del fet d’espiar el president d’un parlament, més enllà del verb espiar, què vol dir que només poden comprar els estats. I perquè els ciutadans dels estats no ho sabem, això, que és “legal” que ens espien? Ara ha estat el president del parlament, i no sabem quina informació volien aconseguir o s’hauria aconseguit. Tampoc no sabem qui hi ha al darrere, però potser és una qüestió secundària davant del fet d’estar exposats a espionatges anònims que posen contra les cordes la privacitat de cadascú i, fins i tot, la intimitat. Després sorgeixen les preguntes: per què necessiten espiar-nos? de què tenen por? a què es volen avançar? per què un govern pot fer-ho i posicionar-se en una posició privilegiada davant un possible adversari polític, i que sigui legal, i una empresa o un particular no? Qui tria les persones a espiar? Per què no s’investiga, s’espia i es jutja, per exemple el rei Joan Carles I i se segueix el rastre dels seus diners il·legals? Per què no se segueix el fil amb el seu fill? Per què no s’espia i s'exposa públicament el resultat de la investigació, tots els líders polítics, que, al capdavall hem d’acabar votant i podem conèixer-ne tots els draps bruts i nets abans de decidir si els posem al capdavant d’un país o no? O per què no ens deixem d’espionatges i juguem net? I ens formem i eduquem en el joc net i la cerca del benestar i la pau? Algú ens estarà espiant ara mateix i escoltant i apuntant tot el que diem al programa? Si és així, hola, des de Ràdio Delta i Delta.cat, et saludem. Us saludem. Espero que satisfem les vostres expectatives! Avui, al Recapte hem escoltat bona música, hem estrenat una nova càpsula de la secció "La Mirada", a càrrec de Natàlia Zaragoza i a segoona hora, hem repassat l'actualitat amn Leonor Bertomeu. Un d'aquells programes per a un dia d'estiu!

Deltebre intensificarà la vigilància durant els caps de setmana per a evitar desplaçaments a les segons residències de persones de fora de la regió Sanitària de les Terres de l'Ebre. Des de dilluns amb el pas a la fase 1, s'han reobert els accessos a la població i la mobilitat ha incrementat, el que fa més difícil la tasca de control de la Policia Local. Malgrat tot, davant la possibilitat que algunes persones puguen aprofitar el pas a la fase 1 per a desplaçar-se a les segones residències, la Policia Local de Deltebre intensificarà la vigilància durant els caps de setmana. El Grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Deltebre ha Deltebre intensificarà la vigilància durant els caps de setmana per a evitar desplaçaments a les segons residències de persones de fora de la regió Sanitària de les Terres de l'Ebre. Des de dilluns amb el pas a la fase 1, s'han reobert els accessos a la població i la mobilitat ha incrementat, el que fa més difícil la tasca de control de la Policia Local. Malgrat tot, davant la possibilitat que algunes persones puguen aprofitar el pas a la fase 1 per a desplaçar-se a les segones residències, la Policia Local de Deltebre intensificarà la vigilància durant els caps de setmana. sol·licitat al govern municipal la convocatòria de plens de caràcter ordinari. Des del decret de l'estat d'alarma per la Covid 19 no se n'ha convocat cap i només s'ha celebrat un plenari de caràcter extraordinari el passat 29 d'abril en el que es va aprovar el Pla de Reactivació Socioeconòmica. Els republicans recorden que els plens ordinaris són necessaris per tal que l'oposició pugue fer la seua faena de fiscalització de l'acció de govern, amb la possibilitat de fer precs i preguntes al Ple. Amb el pas a la fase 1 del pla de desescalada, les esglésies de les Terres de l'Ebre ja poden obrir les portes als feligresos. Este és el cas de la parròquia Sant Miquel de Deltebre que s'ha adaptat per tal de poder celebrar l'Eucarístia amb seguretat. Hi ha gel hidroalcohòlic a l'entrada de l'església, les portes estan obertes perquè ningú toque poms ni manetes i es garanteix la distància de seguretat ocupant només un terç del temple. Tampoc hi ha aigua beneïda a les piques, no es dona el gest de la pau - i la comunió es dona a la mà -i no a la boca. Este cap de setmana es realitzarà el festival ‘Deltebre 1ª fase', organitzat per l'Ajuntament i la quinta del 2002. La festa es farà mitjançant la plataforma Facebook Watch i comptarà amb la participació de diversos discjòqueis des de les 12 del matí, coincidint amb l'hora del vermut. També hi haurà una sessió de Tardeo a partir de le 17h i una altra de refinall fins a la una de la matinada. Hi participaran els DJ'S Lluís Ramírez, Dj Lens, Carlos Ivern I Dj Navarro

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha anunciat que es posaran a treballar "per posar data de caducitat" al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i per posar fi al mini-transvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona. Des de la PDE consideren que el volum d'aigua que va inundar l'Ampolla la matinada de divendres arran del trencament de la canonada principal del CAT ha deixat al descobert la gran quantitat d'aigua que s'emporten del riu tot i tindre el Delta en una situació d'emergència, una economia estancada i la constant pèrdua de població. La PDE ha anunciat que farà reunions amb totes les forces polítiques del territori per qüestionar-les sobre el futur del CAT i xeposarà les conclusions en una assemblea general al març. Tampoc descarten fer mobilitzacions. La plataforma Trens Dignes ha convocat una concentració el diumenge, 19 de gener, a l'estació central de les Terres de l'Ebre, a l'Aldea, a les 11 del matí. És la primera resposta però molt probablement no serà l'última que la plataforma face contra els nous serveis ferroviaris que amb la posta en marxa de la variant de Vandellòs, deixen l'Ebre amb un únic tren diari d'alta velocitat. La plataforma veu una oportunitat en la provisionalitat de la nova planificació fins a l'1 de març i pressionaran per aconseguir un mínim de quatre trens semi ràpids diaris, com s'havia promès i criden a les forces polítiques del territori a sumar-se a les mobilitzacions. La junta de Govern local de Deltebre ha aprovat el plec de clàusules administratives per a la licitació del contractació del servei de manteniment dels camins rurals del terme municipal de Deltebre. El contracte tindrà una durada de tres any més un de pròrroga i el pressupost de licitació s'ha fixat en 510.000,00.-€

L'Ona Jove d'aquesta setmana parlem de la pel·lí ula post-Breaking Bad, El Camino, i de la sèrie post-Star Wars, The Mandalorian i el nadó Yoda! Tampoc no poden faltar les anècdotes i us parlem de què feiem fa una dècada...! A l'Ona Jove feia molt temps que no apareixia la "Vieja del Visillo"... doncs tranquils, en aquest programa torna carregada de parelles famoses! Warning: en aquest programa parlem de coses que no has de fer si et mossega una serp; pot ser pitjor el remei que la malaltia!

Tots els equips del Club Patí Subur Sitges ahir en la presentació al pavelló de Pins Vens La crònica esportiva en una jornada en la que la UE Sitges ha conseguit col.locar-se líder en solitari, després de guanyar (1-2) al camp del UD San Mauro. Tampoc va fallar el Sitges Suburense en la seva visita al camp del cuer La Múnia, on va sumar un nou triomf (1-4), el tercer consecutiu. Tampc està fallant en aquest inici de temporada el Bàsquet Sitges, que ja porta 7 victòries consecutives. La darrera, abans de l’enfrontament de la propera jornada a Pins Vens davant el Club Nou Bàsquet Vilanova, va ser a la pista del Cardona (72-89). A la 1ª Catalana d’hoquei patins, el Club Patí Subr Sitges va sumar els tres punts en derrotar al CP Riudoms (2-0) en un matx sense massa història. El mateix dia que els equips de l’entitat es van presentar davant dels afeccionats al pavelló de Pins Vens. La jornada també ens deixa la primera derrota del Rugby Club Sitges aquesta temporada. La que va patir dissabte passat a Santa Bàrbara (22-28) davant un bon CEU.

L'Ona Jove d'aquesta setmana ve carregada de novetats! Parlem de patinets elèctics i dels seus perills domèstics. També us presentem solucions tecnològiques que van agafades de la mà amb causes socials. Tampoc no podíem deixar de banda un complement de plàstic que està revolucionant internet. Des de l'Ona Jove ens convertim en científics i us presentem la 13a edició de la Festa de la Ciència de Barcelona. A més, recuperem el #PipiMax , una joguina de la nostra infància... No us perdeu tampoc la recomanació de #Netflix d'aquesta setmana: els documentals!

A l'Ona Jove d'aquesta setmana parlem de les curiositats de Google Maps i, de pas, de la sostenibilitat de la seu de l'empresa. Tampoc no ens podíem quedar sense parlar de les portades de la Rosalía #tratra i de recordar el seu èxit mundial. A més a l'Ona Jove ens agrada la cultura i et portem propostes teatrals assequibles i... no tan assequibles que us deixaran bocabadats i ben il·luminats! També comentem l'esdeveniment de HackUPC, la primera hackaton espanyola i la més gran Europea. Repassem el 48h Open House Barcelona i fem un repàs dels monuments que estaran oberts. Si voleu una mica de “Netflix & Chill” aprofiteu per escoltar la proposta de "Los 100" d'aquesta setmana que us fem des del programa!

Un bon dia, Luis Figo, aleshores jugador del Bar

Primer va desapar

El nostre Messi s

41 senadors de l’estat francés van fer una crida per demanar respecte dels drets i llibertats fonamentals a catalunya. El text denunciava la repressió contra els representants polítics catalans. Aquesta iniciativa dels senadors no va agradar al govern francés que va mostrar el seu sosteniment a la unitat d’espanya. Tampoc no va agradar al govern espanyol. Aquesta setmana l’embaixador espanyol a Paris ha convidat el senador nord-català Frances Calvet per tenir una petita conversa.

El cinema li ha dedicat moltes peces a la precarietat laboral i la sinistralitat. Tampoc la literatura ni la música es queden enrere.

D'AQUESTA FORMA, SENSE LA NECESSITAT DE GUANYAR DES DELS QUARTS DE FINAL, EL PSV DE LA TEMPORADA 87-88 VA ANAR CREIXENT FINS A PLANTAR-SE AL CIM DE LA MUNTANYA EUROPEA EL MADRID DE LA QUINTA DEL BUITRE AMB BUYO, HUGO SÁNCHEZ, VA SUCUMBIR DAVANT LA SOLIDESA DEL PSV DE GUUS HIDDINK GRÀCIES AL VALOR DOBLE DELS GOLS A DOMICILI. I A LA FINAL, EL PSV VA GUANYAR? TAMPOC

L'anomenen urbanisme feminista, però a altres els agrada més dir-li urbanisme inclusiu. Inclusiu de tot allò que l'home, històricament responsable de la construcció de les ciutats, ha anat oblidant durant segles pel que fa a l'edificació i ordenació dels espais públics. Quan agafaven l'escaire i el cartabó, el paper i el retolador, no pensaven en cantonades i racons foscos. Tampoc en escales amb poca visibilitat, o en els patis de les finques dissenyats per ells amb els buits perfectes per a convertir-se en perillosos amagatalls.

En l'

Un llac ens queda impr

Sense que serveixi de precedent, fem una excepci

No

En aquest programa hem repassat crims molt diversos. Amb víctimes i assassins per tots els gustos. Homes, dones, nens... amants ressentits, fills cansats, malalts mentals o buscadors de fortuna... En el programa d'avui, però, ens endinsarem en una nit més fosca del normal. Explorarem els límits entre la crònica negra i els fenòmens paranormals. Viatjarem, de nou, fins a l'altra banda de l'Atlàntic per conèixer a fons un cas en el que, pot ser, els culpables no eren d'aquest món... Avui parlem de la casa d'Amityville.

Un dels típics jocs que gairebé tots haurem jugat en grup és aquell que s'iniciava quan el més trempat de la colla proposava: "Ei, juguem a les pel·lícules?". Nosaltres aleshores, amb un fals esme, dèiem: "Va vinga, sí!"... quan sabíem que seria una nova sessió soporífera amb imitacions dolentes de les fuetades de l'Indiana Jones, el volar amb el puny tancat del Superman i l'encreuament de cames de la Sharon Stone. Per acomiadar aquestes vetllades de merda han arribat Spoilers i Spoilers: The Beginning. El creador d'aquests dos jocs combinables però també jugables per separat, en Manu Palau, ha arreplegat informació tècnica i argumental d'un fotimer de pel·lícules... però no de les típiques pel·lícules que qualsevol amic cinèfil pot conèixer, aquestes pel·lícules són produccions de baix pressupost i atempten directament contra el bon gust del setè art i qualsevol fil argumental lògic (si ens 'spoilegen' aquestes pel·lícules, gairebé hem de donar les gràcies!). I aquí rau la diversió de tot plegat: tots estem en igualtat de condicions a l'hora de jugar Spoilers i el contingut de cada carta sorprendrà i arrencarà les riallades fins i tot del partenaire més ensopit de la taula. Spoilers: The Beginning és una versió simplificada en reglament i components del joc original Spoilers, molt barat i ideal per endinsar-se en el món dels 'spoilers'. D'altra banda, la selecció de pel·lícules i moments hilarants crec que és més acurada en el joc original. Tampoc us perdeu la genial història de creació (de carretera i manta) d'aquests dos productes. Si us voleu fabricar una petita demo del joc original us podeu baixar un tast en format print and play clicant aquest enllaç.

Pel cam

Malgrat que les motos de neu s'han fet lloc a l'

Marca't un Canyu #31: Programa multi temàtic amb molts fronts oberts. Amb els periodistes Víctor Rodrigo (@ViktorRodrigo), el Gerard Guardi (@gguardi55) i la Clara Marcos (@ClaraMarcos), analitzem la darrera ronda que li falta al Girona FC per arribar a Primera, parlem de les primeres impressions sobre el nou tècnic de l'Espanyol, Quique Sánchez Flores, i escoltem les seves paraules en roda de premsa. I com no, intentem buscar el significat de l'enigmàtica celebració de Piqué en el gol de la victòria d'Espanya contra la Rep. Txeca en el seu primer partit a l'Eurocopa 2016. Tampoc ens oblidem del mercat de fitxatges amb la possible cessió de Sergi Samper, i el nou megaprojecte de Mou al United. I ho tanquem amb la primera part d'una entrevista molt sucosa amb Natàlia Arroyo (@natarroyo), de la mà dels nois de 'Futbol Crític', Noel Eduardo (@NoelEduardo) i Jordi Sureda (@jordisureda). Com sempre, sentim la veu dels oients al Twitter (@marcatuncanyu) i al Facebook (www.facebook.com/marcatuncanyu)

"Madame Marguerite" i "Hitchcock/Truffaut" son dues de les estrenes destacades de la setmana. Tampoc ens podem oblidar de "Kiki, el amor se hace", l'

Desprès de programes com el 02 creiem que no podíem liar-la mes. Tampoc creiem que podíem fer tant humor negre* per minut com en aquest programa. Les possibles noves taxes de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú han donat per molt. Parlem de les possibles noves taxes a vng, dels bancs i caixes (hipoteques, preferents…), del nou envelat, les eleccions catalanes, la Fira de Novembre, i infinites burrades mes. Estrenem nova secció; “Pregunta a en Siri”. A partir d’ara en … →

112, 122, 140, 101… Que mes dona? La situació econòmica a #vng es greu, i ens preocupa MOLT. En aquest programa (mes seriós que mai) intentem entendre perquè Vilanova i la Geltrú te aquest deute. Tampoc oblidem el greu deute de Sitges i de la comarca en general. En la part final, el nostre “director” ens ha proposat fer en unes setmanes, un programa especial sobre el deute Vilanoví i de la comarca en general. Convidant a diferents persones enteses … →