POPULARITY
Categories
Temas da quest'emissun: - SanaSurselva sposta decisiun: Commentari da Reto Pfister - Novitads - Museum d'art a Cuira metta Diego Giacometti en il center - Meteo
La chamona Boval vegn sbuvada, ed i dat insatge tut nov – Il musicist Walter Lietha survegn il Premi da cultura 2025
La fitg buna racolta da fain porta problems da luxus – Chamona Sciora po suenter 8 onns puspè arver las portas.
ed a Breil ha avert il museum privat «Talina dil Fidel»
100 onns automobil en il Grischun: L'istorgia dapi l'aboliziun dal scumond d'autos
Festivalet: La cultura rumantscha vul conquistar Turitg – CB Schlarigna festivescha ses 75avel anniversari
Chauns da terapia en chasa da tgira Sch'in animal è enturn nus, dat quai simplamain in bun sentiment. Quai han era differentas chasas da tgira constatà, perquai vivan uss a Vella persunas attempadas ensemen cun chauns da terapia. Co ch'ina tala convivenza guarda ora, tge ch'è sa midà en la chasa dapi ch'ils chauns Aika e Juna abitan là, e quant plaschair che las abitantas ed ils abitants han dals novs cumpogns, guardain nus en il «Minisguard». Pertge emprendan chauns uschè tgunsch? Chauns emprendan fitg gugent ed han grond plaschair da reglas. Ma pertge insumma? In chaun è in animal da gruppa e s'orientescha fitg vi d'in manader da gruppa, saja quai in chaun u in uman. Il «Minisguard» declera tge che l'emprender ha da far cun la gruppa e pertge ch'ins po betg mo educar, mabain er dressar in chaun. ------------------------------- Therapiehunde im Altersheim Ein Hund in der Nähe – das sorgt einfach für ein gutes Gefühl. Dies bestätigen auch verschiedene Pflegeheime, darunter jenes in Vella, wo ältere Menschen nun gemeinsam mit Therapiehunden leben. Die Hunde Aika und Juna sind mittlerweile feste Bewohner der Einrichtung und haben das Zusammenleben spürbar verändert. Wie sich der Alltag mit den Vierbeinern gestaltet, welche positiven Effekte sie auf die Bewohnerinnen und Bewohner haben und wie viel Freude sie bereiten, zeigt die Sendung «Minisguard». Wieso können Hunde so gut lernen? Ausserdem erklärt die Sendung, warum Hunde so schnell lernen. Als soziale Rudeltiere orientieren sie sich stark an einer Führungsperson – sei es ein Mensch oder ein anderer Hund. Der «Minisguard» beleuchtet, wie Lernen mit Gruppendynamik zusammenhängt und warum Hunde nicht nur erzogen, sondern auch gezielt trainiert werden können.
Sontgilcrest a Domat: Ina festa da baselgia tradiziunala – 222 onns Musica da Domat: Musica vegn dà vinavant sur generaziuns
Controvers: Quant duessan custar radio e televisiun?
Center da sandad Savognin: Co vai vinavant? – Festa grischuna-glarunaisa: Curdin Orlik triumfescha a Domat
200 sfunsaders han rimnà rument or dal Lai da Segl – Curdin Orlik gudogna lutga a Domat – Festa da musica districtuala a Salouf – Il pass dal Lucmagn è stà serrà per autos.
La taxa per la SRG SSR è puspè en discussiun. Cun l'iniziativa «200 francs bastan!» duessan ils custs per radio e televisiun vegnir sbassads considerablamain. Ma tge consequenzas avess quai? Ina discussiun davart raps, varietad da medias e la valur da l'infurmaziun independenta. En il «Controvers» discutan ils cussegliers naziunals Jon Pult (PS), Martin Candinas (Il Center) e Roman Hug (PPS) davart l'iniziativa, la cuntraproposta e davart ideas alternativas per la finanziaziun. Redacziun e moderaziun: Andri Franziscus -------------------------------------------------------------------------------------------- Die Gebühr für die SRG SSR steht erneut zur Debatte. Mit der Initiative «200 Franken sind genug» soll die Abgabe für Radio und Fernsehen deutlich gesenkt werden. Was würde dies für die Medienlandschaft bedeuten? Eine Debatte über Geld, Medienvielfalt und den Wert unabhängiger Information. In der Sendung «Controvers» diskutieren die Nationalräte Jon Pult (SP), Martin Candinas (Die Mitte) und Roman Hug (SVP) über Initiative, Gegenvorschlag und alternative Finanzierungsmodelle. Redaktion und Moderation: Andri Franziscus
Il futur da Brinzauls è anc adina intschert – Il Cussegl grond debattescha er en il foyer – 100 onns auto en il museum regiunal Surselva.
Temas da quest'emissun: - Cussegl grond ha approvà lescha per spazi d'abitar - Novitads - «Landwasserwelt» – la nova purschida turistica enturn il viaduct da la Landwasser - L'opera da famiglia «Uorsin» - Meteo
Nora Saratz Cazin candidescha per il sez da Jon Domenic Parolini – La surdina po da nov er vegnir a chatscha
«Fast & Furious» a Glion cun 350 autos – 25 onns scola Rudolf Steiner a Scuol
Avis Cuntrasts: Quatter dunnas – quatter istorgias da ballape
Auto Pikachu La gronda passiun da Daniela Stuppan è il mund dal comic giapunais Pokémon, ma ella è era fascinada dad autos. Uschia ha ella decorà ses auto cun figuras e simbols da quest comic. Nus avain accumpagnà la giuvna da Trimmis durant la transfurmaziun da ses auto a l'ultimativ pokémon. Scumond d'ir cun auto en il Grischun Per charrar tras il chantun Grischun duvrav'ins avant 100 onns blera pazienza e ... geabain, chavals. Cunquai ch'il scumond dad ir cun auto en il Grischun è pir vegni abolì ils 21-06-1925, eri fin lura lescha da tschentar giu il motor e da laschar trair l'auto da chavals. _______________________________________________________ Vom Fahrverbot zum Pikachu-Mobil: Graubündens bewegte Autogeschichte Vor 100 Jahren war Autofahren in Graubünden verboten – heute fährt ein leuchtend gelbes Pikachu-Auto durch Trimmis. Die Geschichte zeigt, wie sich Mobilität vom Verbot zur kreativen Freiheit entwickelt hat. Daniela Stuppan aus Trimmis hat ihre zwei großen Leidenschaften – Pokémon und Autos – auf kreative Weise vereint. Mit viel Liebe zum Detail verwandelte sie ihr Fahrzeug in ein rollendes Kunstwerk im Stil der japanischen Comicwelt. Ihr Auto, inspiriert von Pikachu, zieht als farbenfrohes Pokémon-Mobil alle Blicke auf sich. Ein Blick in die Vergangenheit zeigt, wie sehr sich die Mobilität im Kanton Graubünden verändert hat: Noch vor 100 Jahren war das Autofahren dort verboten. Erst am 21. Juni 1925 wurde das Verbot aufgehoben. Bis dahin mussten Motorfahrzeuge abgeschaltet und von Pferden gezogen werden – ein faszinierender Kontrast zur heutigen, kreativen Autokultur.
Dapi 100 onns charreschan autos tras il Grischun
L'artist grischun Gian Pedretti è mort, ina commemoraziun – 50 bains purils fan part dal project «agricultura neutrala al clima», il Telesguard sin visita...
Grischun daventa pionier per in'agricultura persistenta –In'emna plain sulegl, mar ed inclusiun a Mallorca.
In onn avant la festa federala da tir dovri in plan B – Emprima pestga en il Spöl suenter scumond d'otg onns – Maguns plains e surrirs al Streetfood Festival 2025.
In Graubünden hat die Fischereisaison begonnen – und der «Minisguard» ist mit dabei. Maurin und Ramun aus Sent zeigen, was man zum Fischen braucht und nehmen uns mit auf einen frühen Angelausflug an den Fluss En. Ob am Ende eine Forelle auf dem Grill landet? Ausserdem klärt der «Minisguard» eine spannende Frage: Wie atmen Fische eigentlich unter Wasser? Wir werfen einen Blick auf die faszinierende Funktion der Kiemen und entdecken, wie Fische den lebenswichtigen Sauerstoff aus dem Wasser filtern.
Ina simpatisanta dad Adam Quadroni cumpra ses bajetgs tar l'intgant ch'è stà il venderdi a Scuol. – La finala va il favurit l'US Schluein Glion per il titel da campiun grischun da ballape.
Domat gudogna la Cuppa grischuna. Co statti cun il ballape da las dunnas en general e tge muntada ha il campiunadi europeic? – Iris Hauschild fa coaching cun chavals.
Fusiun da l'ospital a Samedan ha fatg naufragi – Adam Quadroni perda sias immobiglias – Co han ils giugaders da Cuira avant la cuppa grischuna?
Kurt Baumgartners da Scuol è l'hotellier da l'onn – Sandra Blum e sia passiun per il raquintar paraulas.
Dapi 20 onns porscha ina fundaziun vacanzas en chasas istoricas. – A Lumbrein han trais indigens renovà ina chasa veglia. – A Bravuogn èn fans da viafiers da model sa scuntrads.
Suenter che nus avain mussà co che avieuls fan mel, vai en il «Minisguard» da quest'emna per la dumonda: Co vegn il mel d'avieuls da la patgna en il magiel? L'apicultur Rafael Mazzetta mussa pass per pass co che mintga dagut mel d'avieuls vegn tratg or da las patgnas per emplenir el en in magiel. Per far quai dovra el in petgen, ina centrifuga ed in refractometer. Il mel d'avieuls cuntegna er ina u l'autra surpraisa.
Tge che la regiun vul cuntanscher cun la carta per indigens. – La citad da Cuira commemorescha da las unfrendas tamilas da l'incendi d'incenter d'asil d'avant 36 onns. – Ils costums en Val Müstair vegnan documentads en in archiv digital.
Temas da quest'emissun: - Stagiun morta en l'Engiadina - Amplas senza fin - Novitads - Ora et labora - La mungia artista Pia da la claustra San Jon - Renaschientscha da «Per las vias» - suenter 30 onns puspè a Lavin - Meteo
Temas da quest'emissun: - Adina dapli cunfinaris dal Tirol dal Sid vegnan a lavurar en il Grischun - L'ovra idraulica a Bondo, destruida avant 8 onns, funcziuna ussa puspè - L'urari 2026 dal traffic public è en consultaziun - Moreno Guetg fa servis da skis l'entir onn - Meteo
Inauguraziun per l'innovativa tur alva a Mulegns – Per Luis Coray han tuns ina colur e furma.
Temas da quest'emissun: - Il nov center da dieta dal Plantahof è avert ed inaugurà - La tensiun crescha avant l'avertura da la tur alva a Mulegns - L'archiv cultural Tujetsch è avert suenter 25 onns - Meteo
Mintga di che cumenza cun ina buna talgia-paun cun paintg e mel d'avieuls è in di che cumenza bain. Ma co fan ils avieuls insumma mel? E quanta lavur dovri per emplenir in glas? Ronja ha vulì savair tge ch'i dovra tut per far il mel dultsch. Perquai è ella sa messa sin via per scuvrir il mund fascinant dals avieuls. En il chantun da Turitg è ella s'inscuntrada cun l'apicultur Rafael Mazzetta. El ha mussà a Ronja ses avieuls e pudì respunder ad ella tut las dumondas. En l'emprima da duas episodas mussa il «Minisguard» quest'emna co ch'ils avieuls empleneschan patgna per patgna cun mel.
Temas da quest'emissun: - Tge pleda per e tge encunter ils novs contracts cun l'UE? Magdalena Martullo e Jon Pult en discussiun - Novitads - Impressiuns da l'ESC a Basilea da Livio Chistell - Irina Beer lavura sco voluntaria a l'Eurovision Song Contest - Meteo
De son enfance dans les bals aux coulisses de son rôle dans Danse avec les Stars en passant par son rôle de père et ses futurs projets secrets... Pour l'épisode 84 c'est Chris Marques qui se prête au jeu !J'espère que vous passerez un bon moment avec nous !POUR RETROUVER CHRIS:Sur Instagram: https://www.instagram.com/lechrismarques/Livres mentionnés:"Trous noir" d'Isaac Asimov : https://amzn.eu/d/4ezHRyf"Le secret" de Rhonda Byrne: https://www.fnac.com/a2607379/Rhonda-Byrne-Le-secretMerci tout particulier à Jaclyn Spencer (https://www.instagram.com/justjacijax/) pour ce clin d'oeil en vidéo :)00:00 - Intro01:04 - Rythme pendant DALS02:24 - Son enfance05:56 - Déclic pour la danse08:41- Début de carrière13:08 - Regard des parents16:40 - Départ à Londres20:35 - Son histoire d'amour28:00 - Travailler en couple29:45 - Être papa37:30 - Médiatiser ou non son enfant40:49 - Arrivée dans DALS46:30 - Rôle dans DALS54:37 - Le juge exigeant57:22 - Message de Jacky01:00:27 - Pouvoir de la manifestation01:06:00 - Les projetsJ'ai hâte de savoir ce que vous en avez pensé dans les commentaires et surtout, dites moi qui sont les créateurs que vous aimeriez découvrir dans les prochains épisodes ❤️------ Retrouvez Moi Ici ------▶ INSTAGRAM - https://www.instagram.com/alix.grousset/https://www.instagram.com/foodalix/▶ TIKTOK - alixgrousset▶ TWITTER - https://twitter.com/GroussetAlix▶ PODCAST - "Alix Grousset" dispo sur toutes les plateformes▶ BLOG - http://alixgrousset.com▶ CONTACT - grousset.alix@gmail.comHébergé par Ausha. Visitez ausha.co/politique-de-confidentialite pour plus d'informations.
Radunanza generala da Grischun Vacanzas mussa schanzas e sfidas. – Las orticulturas han stagiun auta suenter ils sontgs da glatsch.
Roman Flepp candidescha cunter il president actual Clau Schlosser – Avant 40 onns ha Linard Bardill prendì part a la preselecziun dal ESC.
Julie Zenatti fait partie de ces voix que l'on croit connaître. Populaire, précoce, toujours là. Mais derrière les refrains familiers, il y a une femme qui a appris à faire le tri : entre le métier et la vocation, entre ce qu'on attend d'elle et ce qu'elle choisit d'être. Dans Le Chemin, son nouvel album, comme dans cet entretien, elle raconte le retour à un territoire intime : celui de la voix, du corps, et de la liberté artistique.Petite, elle chantonnait tout le temps, sans y penser, comme on respire. Une voisine, touchée par cette spontanéité, l'encourage et lui ouvre les premières portes du monde artistique. Le hasard, ou peut-être le destin, s'invite dans sa vie.Elle est montée sur scène avant d'avoir fini de grandir. À dix-sept, elle devenait Fleur-de-Lys dans Notre-Dame de Paris. La voix, le costume, la lumière. Et, en coulisses, ce doute — discret, tenace — celui de n'être peut-être pas à sa place.Depuis, Julie Zenatti n'a jamais cessé de chercher. De se chercher. Entre les albums et les silences, les tournées et les renoncements, elle a appris à reprendre la main. À dire non. À dire je. À écrire pour elle, enfin.Dans cet épisode, elle revient sur les vertiges d'un départ fulgurant, sur la sensation d'usurper sa propre lumière, sur le long apprentissage de l'alignement à soi. Et cette voix — la sienne — qu'il a fallu reconquérir, note après note.
Ils clubs èn plain plaschair per il nov stadion a Cuira – Vera Walliser e sia passiun per ils chavals.
Tge èn ministrants e ministrantas? – La via fin ch'ins po daventar papa – Conclave: co vegn il papa propi elegì?
Reacziuns sin l'elecziun dal nov papa Leo XIV da l'uvestg Bonnemain e da studentas e students da la Scol'auta da teologia a Cuira. – Co che l'Italia va enturn la speranza betg ademplida d'in papa talian. – Avant settanta onns han ins scuvrì sper Ramosch ruinas d'in abitadi. Ils detagls da quellas exchavaziuns èn dentant vegnidas publitgadas pir ussa en furma d'in cudesch.
Dapli transfurmaturs per il grond basegn d'energia – ils Furbaz 36 onns suenter l'Eurovision Contest.
Impressiuns dal Conclave direct da Roma - spetgas e speranzas vers il papa da l'uvestg Bonnemain - e Zuoz sto impunder plirs milliuns per spendrar ses runals.
Collaboration Commerciale avec adidas :)Supernova Rise 2Cette semaine, si vous suivez nos conseils, vous allez devenir un.e athlète digne d'entamer une danse de l'amour avec Nelson Monfort. À vos risques et périls.Pour écouter le 5ème Quart d'Heure, vous pouvez vous abonner ici :Téléchargez une application de podcasts (Apple Podcasts, Podcast Addict, Castbox...) : elles sont toutes gratuites ! (l'abonnement ne fonctionne pas sur les applications de streaming : Spotify, Deezer, Amazon Music). Cliquez sur le lien suivant : https://plus.acast.com/s/4-quarts-dheure.Attention, les formules d'abonnement proposées sont hors TVA.Les ups and downs :Le down de Louise : le cyber harcèlement misogyne yesLe up de Camille : être une runneuse Le down de Kalindi : Nelson Monfort dans DALS / les gens pas d'accord avec elle Le up d'Alix : son chien TacoDans cet épisode, on parle de ça :La Supernova Rise 2 de adidas La pub "code TANA" Hôtel MahfoufLa streameuse Ultia Vincent d'internet débriefe le procès d'UltiaLa vidéo semi-marathon de Camille Marie Runs NYCLe canal 4QDH sur Insta Suivez-nous sur Instagram :Louise : @petrouchka_Alix : @alixmrtnKalindi : @kalramphulCamille : @camille.lorente Abonnez-vous au 5ème Quart d'heure ici : https://plus.acast.com/s/4-quarts-dheure. Hébergé par Acast. Visitez acast.com/privacy pour plus d'informations.
durée : 00:08:52 - Nouvelles têtes - par : Mathilde Serrell - Elle avait déjà marqué la "Star Academy" l'an dernier, et revient comme l'une des favorites de la nouvelle saison de "Danse avec les stars" ! En attendant un premier album, ses singles se hissent en tête des écoutes. L'impressionnante Lénie est ce matin l'invitée de Mathilde Serrell.
À la fin de chaque émission, retrouvez en exclusivité sur les plateformes de podcast le débrief des 2h30 d'antenne qui viennent de s'écouler, en compagnie d'une des Grosses Têtes du jour... Ce 10 janvier 2025, Adil Rami s'est confié au micro de Rachel Azria. Retrouvez tous les jours le meilleur des Grosses Têtes en podcast sur RTL.fr et l'application RTL.