Podcasts about filologia rom

Quan s'ha de fer llistes d'escriptores que no siguin del segle XXI, en general, comencem a tartamudejar, i si parlem ja de segles anteriors el silenci

Leocádia Regalo. Nasceu nos Açores, na ilha de São Jorge, em 1950. É licenciada em Filologia Românica pela Faculdade de Letras da Universidade de Coimbra... --- Send in a voice message: https://podcasters.spotify.com/pod/show/josemar-barboza-da-costa/message Support this podcast: https://podcasters.spotify.com/pod/show/josemar-barboza-da-costa/support

Cap

Cap

Cap

Cap

Poeta português, natural de Vila Nogueira de Azeitão, Setúbal. Concluiu o curso de Filologia Românica na Faculdade de Letras da Universidade de Lisboa em 1947, e ainda nesse ano iniciou a sua actividade de professor, que exerceu em Lisboa, Setúbal e Estremoz. Foi colaborador das revistas Árvore e Távola Redonda. Sebastião da Gama ficou para a história pela sua dimensão humana, nomeadamente no convívio com os alunos, registado nas páginas do seu famoso Diário (iniciado em 1949). --- Send in a voice message: https://anchor.fm/josemar-barboza-da-costa/message Support this podcast: https://anchor.fm/josemar-barboza-da-costa/support

Cap

Cap

Cap

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La visita' d'Isabel-Clara Simó. Emissió del 18 de Juliol de 2020. Isabel-Clara Simó i Monllor neix a Alcoi el 1943. Llicenciada en Filosofia i Periodisme, i doctorada en Filologia Romànica, comença a exercir de docent, primer a la Comunitat Valenciana i més tard a Catalunya. El 1972 deixa la docència per iniciar la seva carrera periodística exercint la direcció de la revista ‘Canigó’ i col·laborant habitualment en diversos mitjans de comunicació. Els inicis de la seva carrera literària es remunten al 1978, quan un recull de sis històries de curta durada originals de l’autora sota el títol de ‘Es quan miro que hi veig clar’ obté el Premi Víctor Català de contes i narracions. La seva primera novel·la arriba el 1983. Ambientada a la seva ciutat nadiua, ‘Júlia’ és una història ambientada en personatges i fets reals ocorreguts a Alcoi arran de la insurrecció popular esdevinguda a la ciutat el 1873 i que, amb el temps, ha esdevingut potser la seva obra més emblemàtica. Darrera de ‘Júlia’, Simó inicia un període de creació prolífic amb gairebé una cinquantena de publicacions que la consagren com a escriptora: ‘Ídols’ (1985); ‘D’Alcoi a Nova York’, ambientada també a la capital de la comarca de l’Alcoià, o ‘El mossèn’, sobre la vida de Jacint Verdaguer, ambdues de 1987; ‘La Nati’ (1991); ‘Raquel’ (1992); ‘Històries perverses’ , Premi Crítica Serra d’Or del 1993; ‘La salvatge’, Premi Sant Jordi el 1993; ‘Dones’, un recull de relats del 1997 adaptada posteriorment al cinema; ‘El gust amarg de la cervesa’ (1999); ‘T'imagines la vida sense ell?’ (2000); ‘Hum... Rita!: L'home que ensumava dones’, Premi Andròmina del 2001; ‘El meu germà Pol’, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira del 2007; ... Si bé el gruix de la seva obra és la narrativa i la novel·la, Simó ha fet incursions també en l’àmbit poètic, estudis literaris i textos d’investigació i divulgació; i ha publicat també dues obres teatrals: ‘Còmplices’, portada a escena per l’actor Pep Cortès amb un èxit de crítica i públic excel·lents; i ‘La visita’, l’obra que avui posem en escena, inèdita encara als escenaris. A banda dels guardons obtinguts pels seus textos literaris, Simó ha obté altres reconeixements i distincions per la seva trajectòria, com la ‘Creu de Sant Jordi’ del 1999; el ‘Premi Joan Coromines’ per a persones i col·lectius que destaquen pel seu compromís en la normalització de la llengua catalana, la cultura i la nació del 2008; el ‘Premi Trajectòria’ en reconeixement de l’extensa obra de l’escriptora i la seva implicació en la defensa de la llengua; la ‘Medalla d’Honor’ de la Xarxa Vives d’Universitats del 2016; o el ‘Premi d’Honor de les Lletres Catalanes’ l’any 2017. Isabel-Clara Simó mor el mes de gener del 2020 a l’edat de 76 anys a conseqüència degenerativa que en els darrers temps l’havia apartat de la vida pública. És considerada una de les autores modernes més importants de la literatura catalana, i la seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes com ara l’alemany, l’anglès, el basc, el castellà, el francès, l’italià, el neerlandès i el suec. A ‘La visita’, els dos protagonistes, el matrimoni sexagenari entre l’Andreu i la Sofia, s’enfronten a la tragèdia inevitable de qualsevol vida. Ell, un traductor ja jubilat que es resisteix a abandonar la seva activitat, està immers en la feixuga tasca de la traducció d’un dels textos de Plató. Ella, una famosa violinista obligada a aturar la seva activitat professional a causa de la seva malaltia terminal, s’enfronta a uns límits difícils de superar. Malgrat la visió amarga i intensa del dolor físic i emocional present en la seva relació, s’hi palpa també una dosi d’humor i ironia que ajuden a ampliar la capacitat dramàtica de tot el que envolta els protagonistes. ‘La visita’ pretén no deixar l’espectador indiferent, i convida a la reflexió sobre l’existència humana des de diversos plantejaments sobre la condició de la vida i de la mort. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, amb les veus de Jaume Sellarès en Andreu, Margarida Fabregat en Sofia, Robert Rué en el Doctor Puig, Anna Massallé en Andrea i Jordi Alegre en Ernest. La narració és de Joan Salvador, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Vivemos o segundo século de Fátima. Um século que nestas duas primeiras décadas tem sido marcado por uma conjuntura desfavorável e propicia a conflitos com várias expressões que a Mensagem de Fátima, na sua atualidade profética, nos ajuda a descodificar e a ultrapassar. No nono episódio deste podcast, a escritora algarvia Lídia Jorge, formada em Filologia Românica pela Universidade de Lisboa, que escreveu mais de 20 livros editados em várias línguas, entre eles romances, antologias de contos e uma peça de teatro, fala das emoções de Fátima e sublinha a importância da Cova da Iria como lugar de cultura.

O episódio sobre expressões e linguagens próprias dos cearenses teve tanta repercussão que resolvemos transformá-lo em uma série. O segundo episódio da série "Cearensês" está no ar no CSP Podcast e mostra como o choque cultural entre Portugal, Espanha e nativos brasileiros geraram alguns termos que utilizamos até hoje.“Aperreamos” mais uma vez o professor doutor de Latim e Filologia Românica da Universidade Federal do Ceará (UFC), Josenir Alcântara. Ele “se garantiu” e comentou o que significam e a origem de algumas expressões, como “botar boneco”, “peba”, “mirim” e “pau na carreira”.Ouça, “se abra” de rir e “espie” se você está em dia com o seu “cearensês”.Mande sugestão de temas que você quer ouvir para comunicacao@cspecem.com.Como ouvir o CSP Podcast1 – Computador: No site www.cspecem.com/imprensa/csppodcast/2 – Celular: Em qualquer aplicativo gratuito que toca podcast, como "Google Podcast", "Player FM", "Podcast Addict" ou "Pocket Casts". Se você tem iPhone, você pode utilizar também o aplicativo “Podcasts”, que já vem instalado.

Neste episódio do CSP Podcast, conversamos com o professor doutor de Latim e Filologia Românica da Universidade Federal do Ceará (UFC), Josenir Alcântara. Ele nos contou, de uma forma didática, curiosa e divertida, quais as origens do "cearensês" e como essa linguagem própria do cearense ficou famosa em todo o Brasil.Descubra o significado e origem, por exemplo, de avexado, cascudo, munheca, abirobado, marmota, fechecler, mangar e acochar.Por isso, deixe de botar boneco, meta o pau na carreira e ouça este episódio. Se não gostar, pode rebolar no mato.Mande sugestão de temas que você quer ouvir para comunicacao@cspecem.com.Como ouvir o CSP Podcast1 – Computador: No site http://www.cspecem.com/imprensa/csppodcast/2 – Celular: Em qualquer aplicativo gratuito que toca podcast, como "Google Podcast", "Player FM", "Podcast Addict" ou "Pocket Casts". Se você tem iPhone, você pode utilizar também o aplicativo “Podcasts”, que já vem instalado.

Maria Manuel Viana, nascida na Figueira da Foz, em 1955, é escritora e tradutora. Licenciada em Filologia Românica, deu aulas no ensino secundário durante mais de 30 anos. Desde a sua estreia literária, em 2002, com o romance "A Paixão de Ana B.", publicou mais cinco livros de ficção, dois deles em parceria: com Ana Benavente, no caso de "Damas, Asas e Valetes", e com Patrícia Reis, no caso de "Gramática do Medo", que acaba de ser lançado, com a chancela da D. Quixote. Trouxe-nos: Retrato dum amigo enquanto falo - Eduarda Dionísio A segunda Morte de Ramon Mercader - Jorge Semprún Hiroshima meu amor - Marguerite Duras

La diada de Sant Jordi, i la seva llegenda, és quelcom que tot català té assumit ja des de ben petit. Tots coneixem la història que parla d'un drac ferotge al qual Jordi liquida per rescatar una princesa. Avui explorem amb el doctor en Filologia Romànica, Stefano Cingolani, la figura d'un dels sants que més força té arreu de la cristiandat europea.