Podcasts about universitat

Pedestrianised areas, car-free streets, or low traffic neighbourhoods are increasingly visible in major cities. Whether in London, Paris, New York or Barcelona, these changes are always controversial – but does the loud criticism that we often hear in social media or newspapers really represent the views of voters who are affected by these policies? Elisabet Viladecans-Marsal of the Universitat de Barcelona, Barcelona Institute of Economics and CEPR spoke to Tim Phillips about whether Barcelona's car-free “Superblocks” were vote-winners or vote-losers for the city's mayor. Photo: Cataleirxs

Cap

Este episodio especial de Finect Talks llega gracias a la colaboración de Abanca Inversiones. Junto a ellos lanzamos Inversión Inteligente, una serie de especiales donde cada mes entrevistamos a personalidades TOP del mundo de la economía, las finanzas y las inversiones. En este primer episodio de la serie, entrevistamos al reconocido Gonzalo Bernardos, profesor de Economía en la Universitat de Barcelona, quien nos ofrece su visión experta sobre la economía española y las oportunidades de inversión en el horizonte. ¿Dónde está hoy la economía española y hacia dónde se dirige en 2025? Gonzalo nos explica su diagnóstico de la situación actual, destacando los sectores con más potencial, los riesgos a tener en cuenta y lo que los inversores deben considerar para tomar decisiones con visión de futuro. Uno de los temas más interesantes que abordamos es el mercado inmobiliario: ¿sigue siendo buen momento para comprar vivienda en España? Gonzalo nos da su opinión sobre este tema y también nos sugiere otras alternativas de inversión atractivas en este contexto, como la bolsa, la renta fija, el oro y otros activos alternativos. Además, nos comparte sus mejores consejos para aquellos que están empezando a invertir y nos revela el mayor error que cometió como inversor, una lección de la que ha aprendido mucho. ➡️ Únete al grupo de Finect Talks en Finect: https://www.finect.com/grupos/finect-talks *Este contenido se ha elaborado bajo un criterio editorial y no constituye una recomendación ni propuesta de inversión. La inversión contiene riesgos. Las rentabilidades pasadas no son garantía de rentabilidades futuras.*

La investigació que el Grup de Recerca del Quaternari del seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona porta a terme a la serra del Gegant, a la zona de les Coves de Sitges, ha trobat restes d'aus procedents de l'àrtic en tres periodes diferents: fa 90.000, 45.000 i 39.600 anys. Es tracta d'una troballa sorprenent, ja que reafirma que aquestes espècies, com el sit blanc, el pinsà dels pins i el duc blanc, van migrar de zones del nord d'Europa a indrets més temperats coincidints amb periodes de refredament de la terra, i que aquí van conviure amb espècies més típicament mediterrànies. La recerca s'ha publicat al Journal of Archaeological Science: reports, i és una de les moltes línies d'investigació obertes sobre la Cova del Gegant, i sobre la resta de jaciments del massís del Garraf. N'hem parlat amb els investigadors Joan Daura i Montse Sanz. L'entrada La cova del Gegant va acollir aus procedent de l’àrtic durant periodes de refredament global ha aparegut primer a Radio Maricel.

Aquesta setmana el restaurant can

La ciència ciutadana és un dels pilars de la ciència oberta més importants i els projectes de ciència ciutadana busquen democratitzar el coneixement i conviden a una participació activa dels no-professionals de la ciència. En parlem amb Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigadora del projecte Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación; la Dra. Isabelle Bonhoure, investigadora i coordinadora del grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona; i el Dr. Rafael Vidal, delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la Universitat Politècnica de Catalunya.

podcast recorded with enacast.com

Hablamos de los 20 años del Instituto Universitario de Derechos Humanos Universitat de València

La Selectivitat tindrà lloc de l'11 al 13 de juny amb estudiants del Coll i Rodès, Rocagrossa i la Immaculada Concepció.

En parlem amb el Catedràtic d'economia i professor a la Universitat de Columbia, Xavier Sala i Martin

La Paeria de Balaguer portarà a votació del ple d’aquest dijous el pressupost per al 2025. Els nous comptes públics arriben als 21,92 milions d’euros. Entre altres, els comptes preveuen l’ampliació de l’escola Mont-roig, la nova Oficina d’Atenció Ciutadana o la nova caserna i creació de quatre noves places de la Guàrdia Urbana La Paeria també portarà a aprovació el conveni de col•laboració entre la Universitat de Lleida i la Paeria, per a l’ús de la biorefineria pilot situada al polígon industrial Campllong. Una altre dels punts serà el calendari de festius de l’any vinent. Dins d’aquest calendari, el 2026 es proposa el dilluns 13 de juliol que sigui festiu a la ciutat coincidint amb el cap de setmana de Transsegre Aquest dijous té lloc l’activitat Musiquem Balaguer a la plaça del Mercadal amb la participació de l’alumnat de 5è d’educació primària de la ciutat i l’Escola L’Estel. Aquest curs també ens acompanyarà l’escola de Ponts, com a convidats. El darrer tema que es cantarà, de forma grupal, és la “Cançó de l’Encontats”, amb la lletra que ha escrit en Ramon Besora La diputada de Serveis Tècnics de la Diputació de Lleida, Cristina Morón, ha visitat l’ajuntament d’Artesa de Segre. Morón destaca a Artesa de Segre el Pla de Camins com una eina clau per combatre el despoblament La Federació d’Empresaris Productors de Venda de Proximitat de Catalunya posarà en marxa aquest cap de setmana, a Firabell de Bellcaire d’Urgell, una campanya amb accions innovadores per donar visibilitat al segell oficial de Venda de Proximitat Les cooperatives auguren un augment del 22% i fruit de bon calibre a la collita d’ametlla. Les pluges trenquen la dinàmica de sequera, alhora que augmenta la superfície de conreu en regadiu Finalitza la 2a edició del curs ‘’Gestió d’associacions’’ per a les entitats de la Noguera. En aquest segon curs han participat un total de 17 membres de diferents entitats En el marc de l’Harpia, Balaguer medieval, des d’aquest dijous i fins diumenge dia 1 de juny es podrà gaudir de les Mossades medievals en el marc de l’Harpia, Balaguer Medieval La Sala Mercantil presenta al seu escenari el dissabte l’obra de teatre Manuela, el vuelo infinito, dins del Festival Visibles. També la sala La Mercantil porta un dels grans èxits de la seva programació, ‘Here comes you man’ el diumenge a les 18h Tartareu acull aquest dissabte un viatge musical pel món amb Irene Augé i Marc Xarau dins del Festival Itinera, que també arribarà a Tiurana el 21 de juny Esports El Castell del Remei acollirà el dissabte 31 de maig la 8a Caminada i Cursa Nocturna, una cita esportiva, solidària i enoturística. Les inscripcions encara estan obertesDescarregar àudio (33:26 min / 15 MB)

Tipus de convocatòria: Ordinària Data i hora: 29 / de maig / 2025 a les 20:00 Lloc: Saló de Plens Participació a distància: ASSUMPTES DE LA CONVOCATÒRIA A) PART RESOLUTIVA 1.Aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2.-Expedient 42/2025. Aprovar definitivament el projecte d’obres “Projecte bàsic i executiu adequació espai AFA Escola Gaspar de Portolà”, de Balaguer.- 3.-Expedient 541/2025. Aprovació inicial de la Modificació de Crèdit núm. 2/2025 de la Paeria.- 4.-Expedient 663/2025.Aprovació inicial de la Modificació de Crèdit núm. 4/2025 de la Paeria.- 5.-Expedient 682/2025. Aprovació, si s’escau, Conveni Departament d’Interior – Paeria de Balaguer. Adhesió Xarxa RESCAT.- 6.-Expedient 503/2025. Aprovació, si s’escau, del Conveni de col·laboració entre la Universitat de Lleida (UdL) i la Paeria de Balaguer, per a l’ús de la biorefineria pilot situada al polígon industrial de Balaguer.- 7.Expedient 686/2025.Aprovació, si s’escau, dels dies Festius Locals per l’any 2026. 8.-Expedient 395/2025. Desafectació de l’ús i servei públic d’obres i serveis el vehicle Nissan Trade 3.0, amb matrícula B3843PJ.- 9.-Expedient 618/2020. Declaració d’especial interès o utilitat municipal obres pel desplaçament de les línies aèries 25 kv dobre circuit “BombesCastillonroy” i “AlbesaMenàrguens” a l’entorn del monestir de Santa Maria de les Franqueses.- 10.-Expedient 1147/2023. Verificar el Text refós amb les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida en data 29 de gener de 2025 de la “Modificació Codi Validació: 4K7ZHQSJQPWF4L7YHLPRMJMKR Verificació: https://balaguer.eadministracio.cat/ Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 1 de 2 puntual Normes Subsidiàries de Planejament de Balaguer / Zona verda en l’àmbit del PE-1 i equipament en la UA-3 (El Molí)”.- 11.-Expedient 1113/2024. Verificar el Text refós de la “Modificació puntual de Normes Subsidiàries de Planejament de Balaguer a l’entorn del carrer Canigó”.- 12.-Expedient 109/2024. Aprovar inicialment la modificació del Pla estratègic de subvencions de la Paeria de Balaguer per al període 2024-2025.- 13.-Expedient 1204/2024. Aprovació inicial, si s’escau, del Pressupost de la Paeria de Balaguer i l’IMPIC per a l’any 2025.- 14.Assumptes d’urgència. B) ACTIVITAT DE CONTROL 15.Donar compte dels Decrets d’Alcaldia del núm. 514/2025 fins al núm. 656/2025. C) PRECS I PREGUNTES 16.Precs i preguntes.Descarregar àudio (207:14 min / 95 MB)

En parlem amb Albert Velasco, Professor de legislació i tutela del patrimoni artístic de la Universitat de Lleida i de la UOC. Va ser conservador del Museu de Lleida durant 12 anys i Damià Amorós, historiador de l'art i museòleg

Parlem amb el professor universitari Ramon Gras, que col

És dimecres, i els dimecres ens toca conèixer les últimes novetats d’economia blava, i un estudi que ha fet la Universitat de Barcelona sobre l’impacte econòmic i social de la Copa Amèrica. L’Associació de Pesca Responsable ens donarà més consells per pescar de forma responsable. I dedicarem tota la segona hora del programa a parlar de la pol·linització.

En este nuevo podcast, charlamos con César Azorín-Molina, investigador del Centro de Investigaciones sobre Desertificación - CIDE, una institución que trabaja conjuntamente con el CSIC, la Universitat de València y la Generalitat Valenciana, para hablar del “Meteo-Dron” Poder analizar numerosas veces al día nuestra atmósfera para mantener una continua vigilancia de su evolución y hacerlo en amplias zonas y muy concretas de forma conjunta con otros aparatos; sin perder cada globo sonda que lanzamos al cielo y consiguiendo cada vez, un mayor número de datos, son sólo algunas de las numerosas ventajas prácticas que presenta el #MeteoDron

Esta semana, hablamos con César Azorín, investigador del Centro de Investigaciones sobre Desertificación (CIDE), una institución que trabaja conjuntamente con el CSIC, la Universitat de Valencia y la Generalitat Valenciana, para hablar del “Meteo-Dron” – con Marina de Empresas, vamos a conocer a: “Teen Hire”, con su CEO, Clara Ruiz [...]

L'IFCT de la Universitat de Perpinyà i la facultat de traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona han organitzat aquesta setmana a la Casa dels Països Catalans de la capital de Catalunya Nord les primeres jornades transfrontereres de traducció català-francès. Una vintena d'alumnes de l'autònoma han vingut a Perpinyà per assistir a diverses conferències sobre traducció, posant un interès especial a la literatura nord-catalana, sovint molt desconeguda al sud. 

podcast recorded with enacast.com

Cap

Cap

Cap

Si quieres ver la conferencia pincha aquí: https://youtu.be/LTGPcJ5J_Do La Primera Guerra Mundial supone uno de los giros más trascendentales en la historia contemporánea de Europa y del mundo, comparable o incluso superior a las revoluciones burguesas de finales del siglo XVIII. Tras ella, nada volvería a ser igual, y sus efectos todavía se sienten en la actualidad. En esta conferencia se analiza el impacto y las consecuencias de este conflicto que marcó el inicio de una nueva era. Conferenciante: D. Carlos-Alberto Precioso Estiguín, Licenciado en Derecho y en Geografía e Historia por la Universitat de València. Especialista en Historia Militar.

Santi González comenta las mentiras de la delegada del Gobierno en Valencia en su curriculum, desde Patxi López a Carmen Calvo o José Blanco. Tras conocer que el PSOE ha modificado en su página web el currículum de su secretaria de Igualdad y delegada del Gobierno en la Comunidad Valenciana, Pilar Bernabé, donde configuraba que era "Licenciada en Filología Hispánica y Comunicación Audiovisual" en la Universidad de Valencia y donde ahora se indica únicamente que "inició sus estudios en Filología Hispánica y Comunicación Audiovisual en la Universitat de Valencia", Santiago González ha enumerado en el programa La República de los Tonnntos de esRadio, la larga lista de socialistas que se inventaron licenciaturas en sus currículums. ‘'No es un caso único. Acuérdate de Luis Roldán, que se presentaba como ingeniero y licenciado en ciencias económicas. Elena Valenciano decía en su currículum tener estudios de derecho y ciencias políticas'', ha puntualizado. Otro de los casos es el de Patxi López, que decía en su currículum que era ingeniero industrial. ‘'No pasó de primero, y en la web del PSOE figuraba estudios en ingeniería industrial'', recuerda el periodista. Y la lista sigue. ‘'Carmen Chachón se presentó como doctora cuando tan solo había asistido a un curso de doctorado. El exministro de sanidad Bernal Soria se inventó que fue decano de la Facultad de Medicina en la Universidad de Valencia y que participó en investigaciones en Alemania y Singapur'', asegura González. Otros dos casos destacados son los de José Blanco, tiene estudios en derecho, decía, y José Montilla, bachiller sin formación universitaria, por lo que camuflaron su expediente con estudios en económicas.

Saludos a todos los oyentes desde Chile, aprovechando a contar algunas noticias y anunciar las fechas de los eventos de El Libro Rojo en directo durante el mes de mayo en España: VALENCIA: 8 de mayo : 19:00 Espai Cultural de la Facultat de Filologia de la Universitat de València; con Ángel Narro. ¡¡ATENCIÓN!! Ojo porque en el audio digo varias veces "Filosofía y Letras" pero es la Facultat de Filologia. Fallo mío. MÁLAGA: 27 de mayo : 19:00 Rectorado de la Universidad de Málaga; con Gracia López-Anguita y Antonio de Diego BARCELONA: 1 de junio : 12:00 La Lleialtat Sansenca; con Silvia Tarragó, cerrando La Sibila Entrada libre y gratuita en todos hasta completar aforos.

Nom

Cap

La química es tremendamente amplia y sus resultados no se consiguen por arte de magia, aunque eso percibamos la mayoría de mortales. Producir sustancias capaces de detectar otras sustancias sin errar como escopetas de feria no es sencillo. ¿Cómo se diseña un quimiosensor? ¿Cómo se prueba? ¿Por qué responden ante contaminantes concretos? ¿Qué problemas presenta la detección de drogas con quimiosensores? Para hablar de ello tenemos con nosotros a Margarita Parra, catedrática de Química Orgánica en la Universitat de València, dirige el Instituto IDM y desarrolla investigación en química supramolecular. Su trabajo se centra en el diseño de quimiosensores para detectar sustancias como drogas de sumisión química o agentes contaminantes. Ha registrado cinco patentes y está creando la spin-off Opticalsens SL. También colabora con empresas como Servalesa y aplica sus sensores en la liberación controlada de fármacos.

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

L'Ajuntament de Perpinyà talarà 21 plàtans d'ombra de les avingudes Victor Dalbiez i Julien Panchot, afectats pel fong Ceratocystis fimbriata. Aquest fong d'origen americà és mortal per aquesta espècie d'arbres i es pot contagiar pel contacte d'eines que hagin tocat arbres infectats i també pel contacte entre arrels d'arbres propers. Perpinyà talarà, doncs, aquesta vintena de plàtans per evitar que aquest fong s'estengui pels més de 2.000 arbres d'aquesta espècie que hi ha a la ciutat. Guillem Segarra és professor lector de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona,

L'Ajuntament de Perpinyà talarà 21 plàtans d'ombra de les avingudes Victor Dalbiez i Julien Panchot, afectats pel fong Ceratocystis fimbriata. Aquest fong d'origen americà és mortal per aquesta espècie d'arbres i es pot contagiar pel contacte d'eines que hagin tocat arbres infectats i també pel contacte entre arrels d'arbres propers. Perpinyà talarà, doncs, aquesta vintena de plàtans per evitar que aquest fong s'estengui pels més de 2.000 arbres d'aquesta espècie que hi ha a la ciutat.Al lloc que ocupaven aquests plàtans que seran talats no s'hi podrà tornar a plantar un arbre de la mateixa espècie en els pròxims anys, perquè també es podrien infectar. Tot i això, com que aquest fong només afecta els plàtans, es podran plantar arbres de qualsevol altra espècie perquè els veïns continuïn tenint ombra. L'operació de talar els arbres costarà al consistori uns 45.000€ i tindrà afectacions al trànsit d'aquests dos eixos viaris del sud-oest de la ciutat. Les tasques es faran entre el 14 i el 25 d'abril, coincidint amb les vacances escolars. Guillem Segarra és professor lector de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona,

Cap

No nos debe extrañar que la vivienda se sitúe, según el CIS, como el principal problema. Esta tarde, para tratar de comprender algo mejor qué pasa con la vivienda en España nos vamos a detener en el libro: "El secuestro de la vivienda. Por qué es tan difícil tener casa y como esto puede romper la sociedad". Su autor es el Doctor en Antropología Económica por la Universitat de Barcelona, Jaime Palomera.Patricia Simón acaba de publicar una investigación sobre el negocio de los vientres de alquiler que ha realizado junto a otras tres periodistas, en la que desvelan cómo funciona la red de bufetes de abogados, agencias de mediación, clínicas de reproducción asistida y clínicas de gestación subrogada... que opera de manera transnacional para que una pareja pueda conseguir un bebé en Ucrania.Este fin de semana, y el próximo día 9, actúa en Madrid Maluma. Hay quien lleva esperando ese concierto días, quien tiene compradas las entradas desde hace mucho y hay quien va a verlo gracias a un dispositivo organizado por profesionales sanitario, en este caso del Gregorio Marañón. Hablamos con Belén Martínez, una de las enfermeras partícipes de esta historia.

Saludamos a Jaime Palomera, doctor en Antropología Económica por la Universitat de Barcelona y autor de 'El secuestro de la vivienda. Por qué es tan díficil tener casa y como esto puede romper la sociedad'.

L'Institut Ramon Muntaner organitza aquest divendres a la tarda un acte a la Casa dels Països Catalans de la Universitat de Perpinyà, la seu de l'IFCT, per presentar un projecte d'estudi sobre els vilatges abandonats arreu dels territoris de parla catalana. A més, el Museu de Música Antiga de Ceret acull aquest dissabte la presentació d'un llibre que recull les ponències del VI Simposi Internacional dels Focs Festius de la Mediterrània, celebrat en aquest mateix espai l'any 2023. Aquestes jornades es van centrar en la relació entre el món musical i les festes del foc. Com en tots els rituals, les festes del foc tenen una musicalitat pròpia, sense la qual la festa perdria una part del seu sentit.

Programa 5x122, amb Toni Cruanyes. Canalleta, segurament aquest

La plataforma Sant Jordi per la Llengua convoca una manifestació per defensar el català el dia de Sant Jordi a la tarda a Barcelona. La manifestació sortirà de la plaça Universitat a les 19 h del vespre i exigeix a l'Ajuntament de la capital catalana deu mesures per garantir els drets lingüístics de la ciutadania i impulsar l'ensenyament del català en tots els àmbits.  

Cap

L'Angelines fa unes noves amigues del clan de la ETA. L'Operació Catalunya encara cueja: el Duque truca al Tebi i en treuen l'entrellat. La UE vol rebaixar l'edat per conduir als 17 anys: en Jep fa unes classes pràctiques.

La jueza de Catarroja que investiga la gestión de la DANA de Valencia recibe a varios familiares de los fallecidos. Ante esa jueza, la Universitat de Valencia desmontó el argumento de la Generalitat de Carlos Mazón, que sigue defendiendo que no tenían información suficiente para actuar antes. Además, la imagen del día está en el Congreso, donde Sánchez explicará el apoyo del Ejecutivo al plan de rearme europeo y al aumento del gasto militar, proyecto que enfrenta al PSOE con Sumar y sus socios de investidura, que lo rechazan. Del exterior, Rusia y Estados Unidos pactan una tregua en la guerra de Ucrania para detener los ataques contra las infraestructuras energéticas y en el Mar Negro.

En el discurs de presa de possessi

Roger Muñoz, profesor de Psicología de la Universitat de València, vista Las mañanas de RNE con Josep Cuní para abordar una cuestión que, cinco años después del inicio de la pandemia de covid, muchos se plantean: ¿Hemos salido mejores?. Y, aunque en general, la respuesta es no, al menos en cuanto a determinados "grupos de población que no han salido mejores", ha matizado el profesor. "Hay datos que demuestran que en salud mental no estamos mejor", entre otras cosas, por el "shock traumático" que generaron los confinamientos y los años de pandemia. En cuanto a las consecuencias, Muñoz ha explicado que, aunque se haya producido una especie de borrón de lo que supusieron aquellos meses y que muchos ya "no nos acordamos", sí hay consecuencias tangibles, como el aumento de los trastornos de ansiedad, la fobia social o el miedo a las enfermedades. Además, otra de las derivadas sería la polarización política, que se ha agudizado en los años post-pandemia. Pese a todo, el profesor Muñoz ha querido poner una nota positiva: "después de la pandemia, la psicología ha salido del armario", ha dicho en referencia a que "hemos perdido el miedo a decir que vamos al psicólogo", aunque ha insistido en que "España necesita recursos de atención a la salud mental". Escuchar audio

La intel

Cap

Cap

Cuanto más confusas y contradictorias son las explicaciones que da Carlos Mazón, más preguntas tiene la jueza de Catarroja que investiga lo que ocurrió aquella tarde. La jueza quiere saber por qué la alerta llegó a los teléfonos de los valencianos cuando la mayoría de las víctimas ya había muerto y pregunta a la Generalitat por qué no hizo como la Universitat de València, que mandó a la gente a sus casas en una decisión que el propio Mazón llegó a decir que le parecía exagerada.

Cap

Cap

Al "Sense fronteres" passegem pel Raval, des del carrer Joaquim Costa fins a la pla

Al "Sense fronteres" passegem pel Raval des del carrer Joaquim Costa fins la pla