Podcasts about sant jordi

En el podcast d’aquesta setmana, especial de SANT JORDI, novetats importants sobre el cas del doblatge en català dels nous episodis de One Piece a la secció d’actualitat, així com la denuncia del doblatge de la 2ona temporada de Guardians de la nit (Kimetsu no Yaiba) pel que fa a alguna veu que no s’ha respectat. Al Parlem-ne, en motiu d’aquest Sant Jordi Adriana Diaz moderarà una tertúlia sobre l’actual estat del manga en català, amb dues llibreries especialitzades com a convidades: Kritik Vic i Terra de Còmic. A la Doraxarxa, comentarem amb Xavi Omella algunes respostes a la pregunta “quin manga recomanarieu per a aquest Sant Jordi”. I al Tenkaichi Musical, i en motiu de l’estrena del manga de Nana en català per part de Planeta Còmic, recordarem la versió de “Lucy” a càrrec d’Aida Deturck.

Aquest episodi especial Sant Jordi conversem amb el gran Joan Anton Català, autor del llibre " hi ha algú allà fora?" on ens planteja els diferents escenaris de la possibilitat de vida a altres entorns de l'univers. A més conversarem sobre la secció "La Terra és plana" de Catalunya Ràdio, on el podem escoltar cada diumenge abans de que surti el Sol, amb Roger Escapa. podcast recorded with enacast.com

En esta tertulia literaria de sábado, los escritores y periodistas, Ledicia Costas, Sergio Ramírez, Pedro Simón y Andrés Aberasturi, debatieron sobre la figura de Mario Vargas Llosa, su legado y el impacto del "boom latinoamericano" en la literatura mundial. Además, conversaron sobre el próximo Día del Libro, las firmas literarias en Sant Jordi,.Escuchar audio

Lourdes Lancho y Óscar López repasan las novedades para Sant Jordi. Programa con mención especial al premio Cervantes de Álvaro Pombo.

"Un restaurant can

Avui connectem amb Nova York per celebrar Sant Jordi amb l'escriptora i traductora Mary Ann Newman, que organitza des de Farragut Fund els actes de la diada al West Village. I parlem del centenari de la revista The New Yorker, una de les publicacions culturals m

Entrevistem la poeta S

La editorial Pregunta, de Zaragoza ha publicado "Las lechuzas no son lo que parecen", el nuevo libro de la escritora y traductora Noemi Risco Mateo, y su primera novela como autora. Este relato es un fragmento introductorio de esta historia, con la voz invitada de Marta Moreno. Puedes conseguir aquí la novela 👇 https://preguntaediciones.com/libro/las-lechuzas-no-son-lo-que-parecen/ Sigue a Noemí Risco Mateo 👇 https://www.noemirisco.me/ https://bsky.app/profile/noemirisco.bsky.social https://www.instagram.com/noemi.risco/ Con esta obra, Risco Mateo se presenta como una voz literaria original y sugerente, ofreciendo una historia cargada de misterio, simbolismo y profundidad emocional. La publicación ya está disponible en librerías y en la página web de la editorial. Las lechuzas no son lo que parecen es una novela que invita a adentrarse en un universo enigmático donde la realidad y lo fantástico se entrelazan. A través de una narrativa envolvente y personajes complejos, la autora explora temas como la identidad, los secretos familiares y la conexión con lo desconocido. Sinopsis Motivada por la serie Doctor en Alaska y la necesidad de cambiar de aires, una traductora treintañera decide trasladarse a la antigua casa familiar del pueblo de sus abuelos. Lo que comienza como un intento de buscar paz y reencontrarse con sus raíces, pronto se convierte en una experiencia transformadora donde el pasado y el presente se entrelazan de formas inesperadas. Sin embargo, la realidad no es una película romántica y los recuerdos estivales de su infancia nada tienen que ver con pasar todo el año en modo rural. La soledad y los numerosos personajes del cine y la literatura que se cuelan en su día a día, junto con los paisajes y los habitantes de la zona, harán que su estancia resulte muy distinta a aquellas vacaciones de los ochenta. Con un estilo evocador, una atmósfera que atrapa desde las primeras páginas y repleta de referencias a la cultura popular en una mezcla de drama, humor y algo de suspense, esta novela habla de temas como la independencia de la mujer, la introspección, las relaciones interpersonales, el amor propio, el paso del tiempo, la traducción literaria y los vínculos familiares. Una invitación a reflexionar sobre nuestras decisiones y las fuerzas invisibles que moldean nuestro destino. La autora Noemi Risco Mateo, nacida en Barcelona en 1978, es licenciada en Traducción e Interpretación y tiene un máster en Escritura Narrativa. Es traductora literaria desde hace casi veinte años, con más de ciento veinte títulos traducidos al español, entre los que destacan autores de renombre como Michael Ende, Louisa May Alcott o Bram Stoker, novelas de ciencia ficción como Materia oscura, de culto como Dentro del laberinto o que hacen sentir bien a la gente como La Sociedad Secreta de Brujas Rebeldes. Las lechuzas no son lo que parecen es su primera novela y, aunque es ficción, está inspirada en la experiencia que vivió durante los primeros años tras su traslado de Barcelona al pueblo de su abuelo en la comarca de Calatayud, donde reside actualmente. Firmas y presentación Fechas confirmadas: 23 de abril, a las 11:00. Firma en Sant Jordi con Gigamesh. Passeig de Sant Joan, 17 Escucha el episodio completo en la app de iVoox, o descubre todo el catálogo de iVoox Originals

Fluent Fiction - Catalan: Sant Pau Artifact Heist Solved on Sant Jordi Day Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-04-17-22-34-02-ca Story Transcript:Ca: Durant la Diada de Sant Jordi, Hospital de Sant Pau era un lloc ple d'història i encant.En: During the Diada de Sant Jordi, Hospital de Sant Pau was a place full of history and charm.Ca: Les rajoles de colors brillants i els mosaics intricats reflectien la cultura catalana.En: The brightly colored tiles and intricate mosaics reflected Catalan culture.Ca: A l'exposició del museu de l'hospital, Oriol treballava amb dedicació, però avui estava inquiet.En: In the hospital museum exhibit, Oriol worked diligently, but today he was restless.Ca: Un artefacte valuós havia desaparegut de l'exhibició.En: A valuable artifact had disappeared from the display.Ca: Oriol, tot i ser tímid, tenia una passió secreta per la història local i les endevinalles.En: Oriol, despite being shy, had a secret passion for local history and riddles.Ca: Volia trobar l'artefacte, demostrar les seves habilitats i preservar la integritat de l'exposició.En: He wanted to find the artifact, demonstrate his skills, and preserve the integrity of the exhibit.Ca: El problema era que l'hospital estava ple de gent per les celebracions de la Diada de Sant Jordi.En: The problem was that the hospital was crowded with people due to the Diada de Sant Jordi celebrations.Ca: Era difícil investigar sense cridar massa l'atenció.En: It was difficult to investigate without drawing too much attention.Ca: Laia, l'agent de seguretat, no confiava en les intuïcions d'Oriol.En: Laia, the security officer, did not trust Oriol's intuitions.Ca: Pere, un altre docent, dubtava de les seves capacitats.En: Pere, another docent, doubted his abilities.Ca: Però Oriol no es va desanimar.En: But Oriol was not discouraged.Ca: Va decidir col·laborar amb Laia i demostrar les seves teories.En: He decided to collaborate with Laia and prove his theories.Ca: Mentre Laia vigilava, Oriol examinava l'àrea de l'exposició amb discreció.En: While Laia kept watch, Oriol examined the exhibit area discreetly.Ca: Va observar detalls que els altres no havien vist.En: He noticed details that others had overlooked.Ca: Hi havia signes d'un pla secret per alterar les festivitats de Sant Jordi.En: There were signs of a secret plan to disrupt the Sant Jordi festivities.Ca: Oriol va seguir les pistes fins a descobrir un passadís ocult dins de l'hospital.En: Oriol followed the clues until he discovered a hidden corridor within the hospital.Ca: Aquí, va enfrontar-se al culpable, que preparava un sabotatge.En: There, he confronted the culprit, who was preparing a sabotage.Ca: La tensió va ser màxima, però Oriol va mantenir la calma i va recuperar l'artefacte perdut.En: The tension was high, but Oriol remained calm and recovered the lost artifact.Ca: Gràcies a Oriol, el pla es va frustrar, i l'administració de l'hospital li va agrair el seu treball.En: Thanks to Oriol, the plan was foiled, and the hospital administration thanked him for his work.Ca: Laia va començar a creure en les capacitats d'Oriol, i Pere va reconèixer la seva vàlua.En: Laia began to believe in Oriol's capabilities, and Pere acknowledged his worth.Ca: Oriol va guanyar confiança i va sentir que, finalment, havia trobat el seu lloc entre els seus companys.En: Oriol gained confidence and felt that he had finally found his place among his peers.Ca: Amb el misteri resolt, l'hospital va brillar amb més intensitat durant les celebracions de Sant Jordi.En: With the mystery solved, the hospital shone even brighter during the Sant Jordi celebrations.Ca: Oriol sabia que els seus esforços havien contribuït a mantenir viva la història i la cultura catalana.En: Oriol knew that his efforts had contributed to keeping Catalan history and culture alive.Ca: I, per a ell, això era el millor regal de Sant Jordi.En: And for him, that was the best Sant Jordi gift. Vocabulary Words:charm: l'encanttiles: les rajolesmosaics: els mosaicsartifact: l'artefacteriddles: les endevinallesintegrity: la integritatinvestigate: investigarintuitions: les intuïcionsabilities: les capacitatsdiscouraged: desanimatcollaborate: col·laborardiscreetly: amb discreciódetails: els detallsoverlooked: no havien vistplan: el placlues: les pisteshidden: ocultcorridor: el passadísculprit: el culpablesabotage: un sabotatgetension: la tensiócalm: la calmarecovered: va recuperarfoiled: es va frustraracknowledged: va reconèixerconfidence: la confiançapeers: els companysmystery: el misteriintensity: la intensitatefforts: els esforços

La Llibreria Catalana i l'Editorial Trabucaire, organitzen un Sant Jordi alternatiu el dissabte 19 d'abril 2025 a l'avinguda Torcatis de Perpinyà (de 10h a 18h).Una festa popular i reivindicativa que té com a objectiu promoure la llengua i la cultura catalana. Al programa: lectures, presentacions de llibres, cultura popular, concert, roses i llibres.Una festa proposada amb la col·laboració de l'editorial Paraules, Les Publicacions de l'Olivier, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, Cam Mainada, el Bar Têt i un amplia mostra del món associatiu nord-català.Mireia Falques, de l'Editorial Trabucaire, ens ha presentat l'esdeveniment.

Fluent Fiction - Catalan: An Unexpected Yoga Adventure at Montserrat Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-04-16-22-34-02-ca Story Transcript:Ca: Montserrat era majestuosa aquella primavera.En: Montserrat was majestic that spring.Ca: Els seus cims esculpits s'alçaven com gegants vigilants sobre el paisatge verd i ple de vida.En: Its sculpted peaks rose like vigilant giants over the green and lively landscape.Ca: Els ocells piulaven alegrement i una brisa suau acariciava les fulles dels arbres.En: The birds chirped happily, and a gentle breeze caressed the leaves of the trees.Ca: Jordi, un home de mitjana edat cansat de la rutina de despatx, buscava una escapada relaxant per Sant Jordi.En: Jordi, a middle-aged man tired of the office routine, was looking for a relaxing getaway for Sant Jordi.Ca: Havia llegit sobre un cap de setmana de relaxació a Montserrat, on esperava desconnectar i gaudir de la natura.En: He had read about a relaxation weekend at Montserrat, where he hoped to disconnect and enjoy nature.Ca: Assegut al tren cap a la muntanya, Jordi es relaxava llegint una novel·la.En: Seated on the train towards the mountain, Jordi relaxed by reading a novel.Ca: Quan va arribar, es va trobar amb un grup de persones que semblaven molt preparades i plenes d'energia.En: When he arrived, he found himself with a group of people who seemed very prepared and full of energy.Ca: Marta destacava entre elles amb un somriure càlid.En: Marta stood out among them with a warm smile.Ca: Jordi va pensar que aquest era l'inici perfecte per un cap de setmana tranquil.En: Jordi thought this was the perfect start to a peaceful weekend.Ca: Però aviat es va adonar que estava inscrit en un retir de ioga extrem, no en un cap de setmana relaxant.En: But soon he realized that he was enrolled in an extreme yoga retreat, not a relaxing weekend.Ca: Va decidir seguir amb la situació per no delatar el seu error.En: He decided to go along with the situation to avoid revealing his mistake.Ca: Potser així aconseguiria cridar l'atenció de Marta.En: Perhaps this way, he would get Marta's attention.Ca: Durant els dos primers dies, Jordi va lluitar per seguir el ritme del grup.En: During the first two days, Jordi struggled to keep up with the group.Ca: Sessions de ioga a l'alba, marxes intenses per camins empinats i meditació sobre roques eren constants.En: Yoga sessions at dawn, intense hikes on steep paths, and meditation on rocks were constant.Ca: Marta sovint li somreia, i això l'animava a continuar.En: Marta often smiled at him, which encouraged him to continue.Ca: El tercer dia, a dalt d'un penya-segat ventós, els participants intentaven una postura molt avançada.En: On the third day, on top of a windy cliff, the participants were attempting a very advanced yoga pose.Ca: Jordi, sense saber ben bé què feia, va acabar amb les cames en una estranya posició, i un cop perdut l'equilibri, va relliscar de manera còmica.En: Jordi, not quite knowing what he was doing, ended up with his legs in a strange position, and once he lost balance, he slipped comically.Ca: Va caure amb un estrèpit, fent que els altres riguessin.En: He fell with a crash, making the others laugh.Ca: Finalment, Jordi es va aixecar, rient també de la seva peripècia.En: Finally, Jordi got up, laughing at his own mishap.Ca: "No tenia ni idea de què feia!En: "I had no idea what I was doing!"Ca: ", va confessar entre rialles.En: he confessed amid laughter.Ca: Aquella honestedat va fer que els altres el veiessin no com un impostor, sinó com un amic que es trobava en la mateixa barca.En: That honesty made the others see him not as an imposter but as a friend who was in the same boat.Ca: A mesura que el cap de setmana s'acabava, Jordi va descobrir que havia trobat una comunitat inesperada.En: As the weekend came to an end, Jordi discovered that he had found an unexpected community.Ca: Marta li va dir que admirava la seva valentia per continuar endavant.En: Marta told him she admired his courage to keep going.Ca: Jordi va tornar a casa amb un somriure i amb la decisió d'obrir-se a noves experiències.En: Jordi returned home with a smile and the decision to open up to new experiences.Ca: Montserrat li havia ensenyat que la vida era millor amb una mica d'aventura i espontaneïtat.En: Montserrat had taught him that life was better with a bit of adventure and spontaneity.Ca: I, sense dubte, gràcies a aquells moments inesperats, havia fet amics per a tota la vida.En: And, undoubtedly, thanks to those unexpected moments, he had made friends for life. Vocabulary Words:majestic: majestuosasculpted: esculpitspeaks: cimsvigilant: vigilantslandscape: paisatgebreeze: brisaleaves: fullesmiddle-aged: mitjana edatroutine: rutinagetaway: escapadarelaxation: relaxacióseated: assegutnovel: novel·lagroup: grupparticipants: participantspose: posturabalance: equilibrifell: cauremishap: peripèciaimposter: impostorspontaneity: espontaneïtatadvanced: avançadasteep: empinatshikes: marxesmeditation: meditaciówindy cliff: penya-segat ventóshonesty: honestedatunexpected: inesperadacommunity: comunitatadventure: aventura

No ens n'havíem pas oblidat. Sabíem que teníem un deute pendent amb vosaltres, per això us portem la temporada de 3 de Heartstopper, un món en què ens agradaria quedar-nos a viure. Fem la crítica de la temporada amb les aparicions de Hayley Atwell i Jonathan Bailey. Expliquem tots els secrets de rodatge i producció que ha desvetllat Alice Oseman que endinsar-nos en les trames, especialment centrades en Nick i en Charlie i els trastorns alimentaris. Tanquem amb els secundaris i tot el que sabem de sisè llibre i la quarta temporada. A 1 hora i 22 minuts, us portem un grapat de recomanacions de llibres i còmics per Sant Jordi en format de píndoles: “Les feres”, “Sense pietat”, “Zatanna: Abajo la sala”, “La sangre manda” i moltes més. Tanquem a 1 hora i 37 minuts amb una ressenya sense espòilers de Companion, desvetllant només el què explica en els 10 primers minuts, intentant parlar de la resta sense explicar res. Us acompanyen l'Ignasi Arbat, la Marta Sanz, l'Escarrufa i en Francesc Morales amb la col·laboració de l'Aram Bonmatí, en Jacint Casademont i en Marcel González. Web: https://www.ningunoesperfecte.cat Patreon: https://www.patreon.com/ningunoesperfecte

Humana Sound System. Despr

Humana Sound System. Despr

Humana Sound System. Despr

Humana Sound System. Despr

Humana Sound System. Despr

Fluent Fiction - Catalan: Sant Jordi's Day: A Triumph of Art, Instincts, and New Talents Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-04-14-22-34-01-ca Story Transcript:Ca: La Rambla bull d'activitat un matí assolellat de primavera.En: La Rambla buzzes with activity on a sunny spring morning.Ca: Els arbres florits s'alineen al llarg del passeig, i l'aire està ple de l'olor de roses fresques per a la Diada de Sant Jordi.En: Flowering trees line the promenade, and the air is filled with the scent of fresh roses for the Diada de Sant Jordi.Ca: Les paradetes de llibres i flors s'estenen a cada costat, oferint una vista de colors i moviment.En: The book and flower stalls stretch out on each side, offering a view full of color and movement.Ca: Júlia camina amb determinació entre la multitud.En: Júlia walks with determination through the crowd.Ca: Porta una maleta plena de documents i planeja l'exposició d'art dedicada a la cultura catalana.En: She carries a suitcase full of documents and is planning an art exhibition dedicated to Catalan culture.Ca: El seu cor batega amb emoció i responsabilitat.En: Her heart beats with excitement and responsibility.Ca: Ha de mostrar el millor de la cultura del seu país.En: She must showcase the best of her country's culture.Ca: Al seu costat, Marta porta una carpeta plena de llistes i anotacions.En: Beside her, Marta carries a folder full of lists and notes.Ca: Té moltes ganes de demostrar la seva vàlua com a assistent.En: She is eager to prove her worth as an assistant.Ca: Sap que l'organització perfecta depèn també d'ella.En: She knows that the perfect organization also depends on her.Ca: El repte és gran, però està decidida.En: The challenge is great, but she is determined.Ca: El problema sorgeix quan arriben a la galeria.En: The problem arises when they arrive at the gallery.Ca: El lloc és més petit del que Júlia havia calculat.En: The place is smaller than Júlia had calculated.Ca: La falta d'espai per a totes les obres és evident, i la pressió augmenta.En: The lack of space for all the artworks is evident, and the pressure mounts.Ca: Els seus plànols inicials hauran de canviar.En: Her initial plans will have to change.Ca: I com a si no n'hi hagués prou, la notícia d'un enviament d'obres retardat li afegeix més tensió.En: And as if that weren't enough, the news of a delayed shipment of artworks adds more tension.Ca: Entre els artistes que esperen trobar un espai per a les seves obres hi ha Pau, un jove amb grans somnis.En: Among the artists waiting to find space for their works is Pau, a young man with big dreams.Ca: El seu quadre, inspirat en les llegendes de Sant Jordi, mereix un lloc destacat.En: His painting, inspired by the legends of Sant Jordi, deserves a prominent place.Ca: Pau, però, és un artista novell, i Júlia dubta si arriscar-se o optar per obres d'artistes més consagrats.En: Pau, however, is a novice artist, and Júlia hesitates whether to take the risk or opt for works by more established artists.Ca: "Confia en les teves intuïcions", diu Marta en un moment d'assossec al petit despatx de la galeria.En: "Trust your instincts," says Marta in a moment of calm in the gallery's small office.Ca: Júlia la mira directament.En: Júlia looks at her directly.Ca: Sap que Marta té raó.En: She knows Marta is right.Ca: L'obertura de l'exposició s'acosta i Júlia pren una decisió.En: The opening of the exhibition is approaching and Júlia makes a decision.Ca: Treballa amb Marta per reorganitzar el disseny de l'espai.En: She works with Marta to reorganize the layout of the space.Ca: Agafa el quadre de Pau i el col·loca al centre de l'exposició, al cor de la mostra.En: She takes Pau's painting and places it at the center of the exhibition, at the heart of the show.Ca: Quan arriba el dia de Sant Jordi, les portes s'obren al públic.En: When Sant Jordi's Day arrives, the doors open to the public.Ca: Les flors i els llibres de fora semblen acollir cada visitant.En: The flowers and books outside seem to welcome each visitor.Ca: L'exposició és un èxit.En: The exhibition is a success.Ca: La combinació d'obres tradicionals i contemporànies captiva tothom.En: The combination of traditional and contemporary works captivates everyone.Ca: Júlia mira els visitants amb satisfacció.En: Júlia looks at the visitors with satisfaction.Ca: Ha après a seguir els seus instints i a confiar en el nou talent.En: She has learned to follow her instincts and to trust new talent.Ca: Marta, al seu costat, somriu.En: Marta, by her side, smiles.Ca: Ha superat cada repte amb èxit i ara se sent més segura que mai.En: She has overcome every challenge successfully and now feels more confident than ever.Ca: El dia acaba amb música i danses al carrer.En: The day ends with music and dances in the street.Ca: La Diada de Sant Jordi omple La Rambla d'alegria i cultura, marcant un final radiant per a l'exposició.En: The Diada de Sant Jordi fills La Rambla with joy and culture, marking a radiant ending for the exhibition.Ca: I per als tres protagonistes, el triomf és només el començament.En: And for the three protagonists, the triumph is just the beginning. Vocabulary Words:the suitcase: la maletathe determination: la determinacióto stretch out: estendre'sthe responsibility: la responsabilitatthe folder: la carpetathe list: la llistathe note: l'anotacióthe challenge: el repteto arise: sorgirthe gallery: la galeriathe pressure: la pressióthe shipment: l'enviamentthe novice: el novellto hesitate: dubtarthe instinct: la intuïcióthe layout: el dissenythe opening: l'oberturato captivate: captivarthe success: l'èxitthe street: el carrerthe rhythm: el ritmethe legend: la llegendaprominent: destacatto deserve: merèixerthe public: el públicthe talent: el talentto smile: somriureto welcome: acollirthe view: la vistathe movement: el moviment

La Casa de la Generalitat de Perpinyà no està organitzant cap acte oficial pel dia de Sant Jordi, com ha fet tradicionalment per celebrar el dia del patró de Catalunya. Així ho han denunciat en una carta al President de la Generalitat diverses entitats i personalitats de Catalunya Nord, que, estranyats de no rebre cap invitació, van preguntar al personal de la Casa i aquests els van respondre que no en tenien cap notícia. En aquesta carta també insisteixen en la necessitat de destituir Christopher Person com a director de la Casa de la Generalitat. 

Sant Jordi, Lohengrin i les amants de l'emèrit

Ha de ploure per Setmana Santa? Sant Jordi? Sant Joan? 11 de setembre? En parlem amb la Mònica Usart. En Jep es dirigeix a la seva gent a través d'una nova JEPTALK. En Cirici intenta hipnotitzar en Cirici… i gairebé se'n surt.

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

La revista Sàpiens ens proposa un número d'abril amb un tema de portada sobre Els cavallers de Sant Jordi. En parlem amb la seva directora, Clàudia Pujol.

A la segona part del programa, han vingut des de la biblioteca Francesc Balagué de Sant Jaume d’Enveja per portar-nos les últimes activitats i novetats del centre i avançar-nos les activitats previstes per a Sant Jordi. Tot això ho parlarem amb el director de la Biblioteca de Sant Jaume, David Magriñá.

Avui al Voltant i Girant: -A la primera part de Voltant i Girant farem aturada a Camarles per desgranar els pressupostos d’enguany recentment aprovats al plenari. Sabrem quines són les grans millores que té per davant el municipi i com es repartiran estos més de 6 milions i mig d’euros. Ens ho contarà el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Camarles, Martí Viudez. -A la segona part del programa, han vingut des de la biblioteca Francesc Balagué de Sant Jaume d’Enveja per portar-nos les últimes activitats i novetats del centre i avançar-nos les activitats previstes per a Sant Jordi. Tot això ho parlarem amb el director de la Biblioteca de Sant Jaume, David Magriñá.

Benvingudes i benvinguts al cinquanta-tresé episodi de la vuitena temporada de Tots al Blitz! El primer programa en català dedicat a l’NFL. El 24 d’abril tots els ulls miraran cap a Green Bay. I no perquè Jordan Love estigui entre els autors més venuts de Sant Jordi sinó perquè aquell dia començarà a la ciutat del formatge el Draft 2025 de l’NFL. Avui us portem el primer dels tres programes que farem dedicats al draft de l'NFL, també conegut com la gran festa del Ferran Àngel. Recordeu que trobareu el programa a totes les plataformes de podcàsting habituals, i que ens podeu seguir a les xarxes socials a: Bluesky: https://bsky.app/profile/nflencatala.bsky.social Instagram: https://www.instagram.com/nfl_encatala/ TikTok: https://www.tiktok.com/@nfl_encatala YouTube: https://www.youtube.com/@nfl_encatala Twitch: https://www.twitch.tv/catalunyaradio I també el feed de programes: https://t.co/ZGvItz3DQn I no oblideu subscriure-us al nostre canal de Youtube per estar al dia de totes les novetats!

En esta sección de Cultura LGTBIQ+ presentada por Laura Sangrà, la artista e investigadora del travestismo Rubén Antón recomienda algunos libros en representación de la T y la I del colectivo LGTBIQ+.2021 Gemma Ríos, ‘Andrógina' Editorial Sudestada2024 Gemma Ríos, 'Rareza Silvestre' Editorial Trío2023 Alana S. Portero, 'La Mala Costumbre' Editorial Seix Barral2022 Mer Gómez, 'La Rebelión de las Hienas' Bellaterra Ediciones2024 Mer Gómez, ' Las Hermafroditas del siglo XXI. De objetos de discurso a objetos políticos intersex' Bellaterra Ediciones 2021 Hubert Boulard (guión) y Zanzim (ilustración), 'Piel de hombre' Norma EditorialLibros infantiles para educar en diversidad:2020 Alicia Acosta y Luis Amavisca (guión) y Gusti (ilustración), '¡Vivan las uñas de colores!' Editorial NubeOCHO2021 Alicia Acosta y Luis Amavisca (guión) y Amélie Graux (ilustración), 'La Muñeca de Lucas' Editorial NubeOCHO. Mención especial y agradecimientos a las librerías que permanecen abiertas en estos tiempos donde la cultura es mas necesaria que nunca. Programas completos disponibles en la hemeroteca de @betevecat

La serie Adolescencia, la primera exposición creada íntegramente por IA y varios títulos para preparar Sant Jordi son algunas de las sugerencias que trae la sección de Cultura en este primer viernes de abril, mes de los libros. Sin olvidar una de las lecturas que más ha crecido en los últimos tiempos, el cómic, cuyos seguidores han pasado de representar al 2,8% de la población lectora en 2022 a ser ya más del 12%. Créditos Realización: Tommaso Koch y Silvia Cruz Lapeña Colaboran: Natalia Marcos, Ana Marcos y Andrea Aguilar Diseño de sonido: Nacho Taboada Edición: Ana Ribera Dirección: Silvia Cruz Lapeña Sintonía: Jorge Magaz

podcast recorded with enacast.com

Bienvenidas y bienvenidos a Recarga Activa, el podcast diario de AnaitGames en el que filtramos lo más relevante de la actualidad del videojuego en pildorazos de 15 minutos. La Recarga Activa de hoy: Nintendo ampliará información sobre los juegos de Switch 2 en dos emisiones de Treehouse, mañana y pasado Ayer comenzó la 2.ª edición de la Sant Jordi Jam El sindicato de ZeniMax autoriza la huelga si las negociaciones con Microsoft no avanzan Suscríbete para recibir el siguiente episodio en tu gestor de podcasts favorito. Puedes apoyar nuestro proyecto (y acceder a un montón de contenido exclusivo) en Patreon: https://www.patreon.com/anaitreload ♫ Sintonía del programa: Senseless, de Johny Grimes Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices

A la segona part del programa entrarem al Centre Cultural del Delta perquè ja hem encetat abril i volem saber quina agenda tenim este mes que és ja totalment primaveral i que tenim Sant Jordi, Pasqua.... ens posarà al dia la directora del Centre Cultural del Delta Mariola Castaño.

Avui al Voltant i Girant: -A la primera part de Voltant i Girant donarem una volta per Camarles i ens posarem al dia del municipi. Faran una valoració dels dos anys de mandat i comentarem l’actualitat del poble amb la tinent d’alcaldia de Camarles, Goretti Tortajada. -A la segona part del programa entrarem al Centre Cultural del Delta perquè ja hem encetat abril i volem saber quina agenda tenim este mes que és ja totalment primaveral i que tenim Sant Jordi, Pasqua.... ens posarà al dia la directora del Centre Cultural del Delta Mariola Castaño.

La Paeria de Balaguer ha sol•licitat a l’empresa constructora de les obres de la plaça Sant Salvador la reparació d’algunes rajoles del paviment que s’ha mogut a la plaça del Jutge Bellcaire d’Urgell s’obre a regular els projectes de plantes energètiques i en suspèn les llicències durant un any. Els tràmits per modificar el POUM poden paralitzar la planta de biogàs projectada a la Sentiu de Sió Bellcaire d’Urgell millora la seguretat viària en punts conflictius del municipi. L’ajuntament ha millorat la senyalització i ha instal•lat ressalts per evitar accidents La delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, s’ha reunit amb els alcaldes de Menàrguens i de Montgai, Llorenç Ros i Jaume Gilabert, per fer un seguiment dels projectes que preveuen dur a terme aquests municipis amb la col•laboració de la Generalitat El municipi de Montgai acollirà el diumenge 13 d’abril la 16a edició de Net, la Fira del Sabó i la Cosmètica Natural. Enguany destaca l’”Ensabonada de Montgai”, un esdeveniment col•lectiu amb el repte d’aconseguir el rècord Guinness de la major quantitat de bombolles de sabó flotant a l’aire al mateix temps L’atur baixa un 0,78% al març a la demarcació de Lleida i el territori crea un miler de llocs de treball. Prop de 16.200 persones busquen feina a Ponent i l’Alt Pirineu i Aran, 128 menys que al febrer Territori invertirà 128,8 milions en transformar 76,3 quilòmetres de carreteres en 2+1 aquest any i el vinent. A la Noguera es faran millores a la C-26 entre Balaguer i Artesa de Segre entre d’altres carreteres de la xarxa viaria de Lleida Un total de 41 persones han mort a les carreteres catalanes en el primer trimestre de 2025, un 46% més que el 2024. A les carreteres lleidatanes s’han registrat 5 accidents mortals, un més que l’any passat El sector de la pera preveu una bona collita després de recuperar-se de la falta de floració de l’anterior campanya. Els productors arrosseguen tres anys de pèrdues per les gelades, la sequera i la falta de borró floral Els departaments d’Interior i Agricultura prometen als pagesos i ramaders més facilitat per denunciar robatoris. El Govern es reuneix amb el sector agrícola per prendre mesures contra la inseguretat Balaguer convoca una nova edició del Certamen Literari de Sant Jordi per fomentar l’escriptura creativa entre els joves. La fase final té lloc aquest dimecres al casal Lapallavacara Aquest dimecres Balaguer acull aquesta tarda una jornada d’activitats per commemorar el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, organitzada per l’Associació TEA Ponent. L’objectiu de l’acte és donar visibilitat al Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), trencar estereotips i reivindicar els drets de les persones amb autisme i les seves famílies La Biblioteca Municipal de Balaguer organitza demà dijous una nova Hora del conte per a nadons amb ‘Catifa de contes’ a càrrec de Sara Tornos 28 equips prendran part aquest dissabte 5 d’abril de l’edició 2025 del Raid Noguera, que amb sortida des de les Avellanes, proposa diverses modalitats plenes d’esports d’aventuraDescarregar àudio (37:27 min / 17 MB)

podcast recorded with enacast.com

Sant Jordi, el Día del Libro, la gran fiesta que aúna lectores, autores y... librerías, de e librerías hablamso en la ventana de los libros. Nieves Concostrina nos acerca a 31 de marzo de 1492: La postura bipolar católica y la expulsión de los judíos. Terminamos con 'Lo que queda del día' con Isaías Lafuente

La plataforma Sant Jordi per la Llengua convoca una manifestació per defensar el català el dia de Sant Jordi a la tarda a Barcelona. La manifestació sortirà de la plaça Universitat a les 19 h del vespre i exigeix a l'Ajuntament de la capital catalana deu mesures per garantir els drets lingüístics de la ciutadania i impulsar l'ensenyament del català en tots els àmbits.  

I acabarem amb una proposta que afortunadament continua caminant. Girem Full, llibres contra el càncer torna per Sant Jordi i amb molta força, en parlem amb Núria Vilamajó, responsable de mecenatge del Campus Clínic. podcast recorded with enacast.com

NIK SMON (MERCADILLO SANT JORDI + SUMMUM IBIZA) # 3 - COLLABORATIONS | INOE radioshow by IBIZAFAMILY | MEGANIGHT RADIO | 29.03.25 | #257 by IBIZAFAMILY | INOE

Les dues biblioteques de Sitges, la Santiago Rusiñol i la Josep Roig i Raventós, incrementen els darrers dies les activitats d'agenda a mesura que s'acosta la celebració de Sant Jordi, amb diverses presentacions, especialment de poemaris. Ho hem repassat amb la Cleo Hernández, que també ha explicat els diversos canals de difusió que les biblioteques posen a disposició dels seus usuaris, des dels més tradicionals, com la cartelleria o els mitjans de comunicació, al més innovador: un nou canal per rebre totes les activitats a través de Whatsapp. L'entrada L’agenda de les biblioteques ha aparegut primer a Radio Maricel.

Un llibre molt especial arriba per Sant Jordi. El petit xef de 7 anys Saüc de la Torre, que és celíac, ha estat treballant amb molta il·lusió en un llibre de receptes. En parlem amb la seva mare, Vivi Colomé

L'editorial La Campana publica "Seguint les ones" i "El blau impossible", de les actrius Marta Angelat i Marta Mill

Cada setmana Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat una selecció de llibres per la mainada al voltant de la llegenda de Sant Jordi :- La Llegenda de Sant Jordi (Kamishibai), de Didier Payré, il·lustració d'Irene Pereira (Casal del Conflent)- Sant Jordi i el drac (Minipops), de Meritxell Martí, il·lustració de Xavier Salomó (editorial Combel)- La llegenda de Sant Jordi i la princesa, de Julio Antonio Blasco i Núria Parera (editorial Zahori)

Hi podran participar floristeries, llibreries, botigues i entitats sense ànim de lucre de Lloret.

Son pueblos del norte de la provincia de Castellón, a medio camino entre las playas de Vinaròs y las cumbres de Morella. Nueve municipios que han decidido aliarse, buscar sinergias, ofrecerse como destino alternativo y complementario al masificado turismo de costa. Así nació la asociación Maestrat Ànima Interior, un rosario de pequeñas poblaciones que comparten un pasado medieval marcado por las órdenes de caballería y una cultura ligada al paisaje. Olivos, almendros, naranjos y algarrobos comparten escenario con carrascas y palmitos entre barrancos, llanuras y cerros de roca caliza. Por él discurre esta ruta que arrancamos con las voces de Ruth Sanz y Mar Arnanz, presidenta y técnica de turismo, respectivamente, de Maestrat Ànima Interior. Partimos de la dulce villa de Càlig, donde nos espera el técnico Jordi Curto. Antes de subir al castillo de Cervera del Maestre junto al historiador Dani Cervera, echamos un vistazo al extremo norte de la provincia en la masía, hípica y casa rural Molí Hospital, regentada por Santi Vidal en Rossell. Sin abandonar este término municipal subimos a Bel de la mano de Joaquín Sabater, vecino de esta pintoresca pedanía encaramada en los montes del parque natural de la Tinença de Benifassà. Conocemos a los productores de aceite de olivos milenarios Amador Peset y David Taus. En las montañas de Xert encontramos el rebaño del pastor Jordi Benages, propietario de la quesería artesana La Planeta. No muy lejos, en la monumental Sant Mateu, el informador turístico Iván Ortí muestra la imponente iglesia arciprestal y la guía de las bodegas Besalduch Valls & Bellmunt, Rosa Ortega, nos abre las puertas del gran museo adosado a su moderna zona de producción vinícola. Pisando ya territorio de la comarca de L’Alt Maestrat, nos asomamos al Museu de la Valltorta en el término de Tírig; su directora, Pilar Vidal, y el guía Santiago Cabrera, nos zambullen en las fascinantes pinturas rupestres de la Cova dels Cavalls. Nuestra gira rural castellonense tiene su última parada en el Real Santuario Font de la Salut de Traiguera, donde nos acompaña el guía Vicent Ortí. Pero antes de despedirnos, pedaleamos junto al cauce del Sénia en Sant Rafael del Riu y jugamos al golf en el espectacular campo del municipio de Sant Jordi, perteneciente a la urbanización Panorámica, donde nos recibe su responsable, Erika Grau.Escuchar audio

Join our conversation with Nuria Garrote I Esteve and Sean Sutton of Ferndale, MI, based wine importer VinoVi & Co., as we discuss their signature, annual event, Catalan Wine Week taking place this upcoming April. It's a really a full month of Spanish cultural activities built around the holiday of the patron saint of Catalunya, Sant Jordi (i.e. Saint George) and is a celebration of love, culture (read: wine!), roses, and books!Enjoy the conversation, and get details of the upcoming Catalan Wine Week events at www.vinovico.com.

La librería Bufanúvols en Catarroja, devastada por la DANA, se reubicará en un nuevo local más grande. La dueña, Yolanda Girón, lucha por recuperar su negocio y espera abrir antes de Sant Jordi, a finales de marzo. A pesar de la alegría, aún siente la tristeza por la catástrofe y la difícil situación de la localidad.

Barcelona-born Enric Marco was celebrated as a survivor of a Nazi concentration camp, being awarded Catalonia's highest civil distinction, the Creu de Sant Jordi, publicly sharing his experiences and even representing a survivors' association. However in 2005 the historian Benito Bermejo discovered that Marco's life story was a monumental lie. Although he spent time in Germany during World War II, Marco was never held prisoner in Flossenbürg concentration camp as he claimed; in reality he voluntarily worked for the German war machine. Since then a lot has been published on the subject; there is a book by Javier Cercas, two films and endless media reports. But the question still remains - what led Marco to weave such a complicated web of lies? We interview Benito Bermejo about the investigation leading up to Marco's disclosure and learn about the thousands of Catalan Republicans who really were deported during the war and who perished in German concentration camps. Catalan News journalist Cillian Shields sits down with host Beth Cohen to explore the circumstances that led Marco to lie about his past and the historical context which favored the credibility of his story. We also talk to psychologist Dr. Drew Curtis, who specializes in deceit and pathological liars, and draw parallels with cases of other famous imposters. This week's Catalan phrase is ‘sembla mentida' - it seems like a lie. ‘Sembla mentida' that someone would fake being a concentration camp victim… but it actually happened.

Fluent Fiction - Catalan: A Barcelona Winter Tale: Rediscovering Life Beyond Apps Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-01-31-23-34-02-ca Story Transcript:Ca: Barcelona brilla fins i tot a l'hivern, amb els seus edificis moderns i els carrers animats.En: Barcelona shines even in winter, with its modern buildings and lively streets.Ca: Al mitjà d'aquesta ciutat vibrant, en Jordi i la Marina caminaven de pressa pel carrer, intentant trobar un regal.En: In the midst of this vibrant city, Jordi and Marina walked quickly down the street, trying to find a gift.Ca: El seu ritme estava marcat per notificacions i alertes al seu telèfon.En: Their pace was marked by notifications and alerts on their phone.Ca: Tot va començar quan el seu app favorit, que solia organitzar la seva vida, els va enganyar fent-los creure que avui era el Dia de Sant Jordi.En: It all started when their favorite app, which usually organized their lives, misled them into believing that today was Sant Jordi's Day.Ca: En Jordi va pensar que era el dia perfecte per demostrar a la Marina que es preocupava per ella.En: Jordi thought it was the perfect day to show Marina that he cared about her.Ca: Era un home enginyós amb la tecnologia, però poc hàbil amb les dates tradicionals.En: He was a clever man with technology but not very adept with traditional dates.Ca: "Però si ens en sortim amb una idea genial, serà formidable!En: "But if we come up with a brilliant idea, it will be fantastic!"Ca: ", va dir, mentre caminaven per l'avinguda Diagonal, rodejats de l'arquitectura avantguardista i els edificis de start-ups tecnològiques.En: he said, as they walked along the Diagonal avenue, surrounded by avant-garde architecture and tech startup buildings.Ca: La Marina, amb un somriure burleta, sabia que en Jordi havia comès un error.En: Marina, with a teasing smile, knew that Jordi had made a mistake.Ca: Però el seu cor estava ple de generositat: volia veure fins on arribaria amb els seus plans improvisats.En: But her heart was full of generosity: she wanted to see how far he would go with his improvised plans.Ca: "Potser prenguéssim alguna cosa mentrestant?En: "Maybe we should have something in the meantime?"Ca: ", va suggerir ella, mirant cap al seu petit café de l'ahir amb un caliu únic.En: she suggested, looking toward their little café from yesterday, which had a unique warmth.Ca: La parella va entrar al café.En: The couple entered the café.Ca: Entre glops de cafè calent, en Jordi impacient buscava idees al seu telèfon.En: Between sips of hot coffee, Jordi impatiently searched for ideas on his phone.Ca: De sobte, va veure a la Marina fixar-se en un aparador d'una botiga tradicional.En: Suddenly, he saw Marina noticing a window display of a traditional shop.Ca: Roses vermelles perfectes, preparades per al Sant Jordi que encara no havia arribat.En: Perfect red roses, prepared for the Sant Jordi that hadn't yet arrived.Ca: Marina es girà, picant-li l'ullet, mig advertint:"Quan arriba el moment, una flor diu molt més que un centenar de notificacions.En: Marina turned, winking at him, half warning: "When the time comes, a flower says much more than a hundred notifications."Ca: "En Jordi va aturar-se.En: Jordi paused.Ca: Una revelació: no eren les tecnologies o les aplicacions el que els faria especials, sinó la senzillesa d'un regal comprès i ofert amb temps, atenció i amor.En: A revelation: it wasn't technology or apps that would make them special, but the simplicity of a gift understood and offered with time, attention, and love.Ca: Amb una idea clara, va demanar a la Marina que l'acompanyés a un lloc especial.En: With a clear idea, he asked Marina to accompany him to a special place.Ca: Van caminar pels adoquins freds de Barcelona, arribant finalment al seu restaurant favorit.En: They walked over the cold cobblestones of Barcelona, finally arriving at their favorite restaurant.Ca: Era un lloc antic, amb un aroma familiar i acollidor.En: It was an old place, with a familiar and cozy aroma.Ca: Junts, rient de l'enrenou del dia, van celebrar no el Sant Jordi, sinó l'hivern barceloní.En: Together, laughing about the day's hustle, they celebrated not Sant Jordi, but the Barcelona winter.Ca: Van brindar per la vida, la improvisació, i per en Jordi, que havia après una valuosa lliçó.En: They toasted to life, improvisation, and to Jordi, who had learned a valuable lesson.Ca: A vegades, la veritable màgia es troba fora de les nostres pantalles, quan connectem autènticament amb el que és més important.En: Sometimes, true magic is found outside of our screens when we truly connect with what matters most.Ca: Aquella nit, en Jordi va prometre guardar les aplicacions, només per a quan calgués veritablement.En: That night, Jordi promised to keep the apps only for when they were truly needed.Ca: La Marina somreia, satisfeta d'haver pogut, sense imposar, ajudar-lo a veure el món més enllà de la torre de gadgets.En: Marina smiled, satisfied to have been able, without imposing, to help him see the world beyond the tower of gadgets.Ca: Al capdavall, potser l'antic i el modern no eren tan incompatibles.En: After all, perhaps the old and the modern weren't so incompatible.Ca: Tot depenia de com cadascú triava construir el seu present.En: It all depended on how each person chose to build their present. Vocabulary Words:to shine: brillarlively: animatsto walk quickly: caminaven de pressagift: el regalnotification: la notificacióalert: l'alertato mislead: enganyarclever: enginyósadept: hàbilbrilliant: genialavant-garde: avantguardistateasing: burletagenerosity: la generositatimprovised: improvisatsto suggest: suggerircozy: acollidorsip: el glopwindow display: l'aparadorwarning: l'advertimentrevelation: la revelaciósimplicity: la senzillesacobblestone: els adoquinsaroma: l'aromahustle: l'enrenouto toast: brindarimprovisation: la improvisaciótrue magic: la veritable màgiascreen: la pantallato impose: imposargadget: el gadget

Fluent Fiction - Catalan: A Misplaced Romance: Sant Jordi's Literary Serendipity Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-01-21-23-34-01-ca Story Transcript:Ca: En un matí de gener, els carrers de Barcelona s'omplien de vida amb el Festival de Sant Jordi.En: On a January morning, the streets of Barcelona were filled with life with the Festival de Sant Jordi.Ca: Els estands colorejats de llibres i roses omplien el Passeig de Gràcia.En: The colorful stands of books and roses lined the Passeig de Gràcia.Ca: L'aire fred de l'hivern no desanimava la gent, que passejava alegre entre els llibres.En: The cold winter air did not discourage the people, who strolled happily among the books.Ca: Andreu, un llibreter tímid però apassionat pels poemes, preparava el seu estand amb cura.En: Andreu, a shy bookseller but passionate about poetry, was carefully preparing his stand.Ca: El seu secret admirador rebria una sorpresa especial: un llibre de poesia rar.En: His secret admirer would receive a special surprise: a rare poetry book.Ca: Però el seu pla secret es complicava.En: But his secret plan became complicated.Ca: Al seu costat, Montserrat, una escriptora entusiasta treballant d'amagat en la seva novel·la, volia deixar un esborrany a la persona que li robava els pensaments.En: Beside him, Montserrat, an enthusiastic writer working secretly on her novel, wanted to leave a draft for the person who stole her thoughts.Ca: Ambdós, sense saber-ho, duien motxilles idèntiques, plenes de secrets.En: Both, unknowingly, carried identical backpacks full of secrets.Ca: Amb la multitud avançant entre ells, van intercanviar, sense adonar-se'n, les motxilles.En: With the crowd moving between them, they accidentally exchanged backpacks.Ca: En Andreu va agafar la de Montserrat i ella, la d'ell.En: Andreu took Montserrat's and she took his.Ca: Cap dels dos ho va notar fins massa tard, quan es van adonar que els seus tresors havien desaparegut.En: Neither noticed until it was too late when they realized their treasures had disappeared.Ca: Andreu, decidit, va observar Montserrat marxant entre la gentada i la va seguir.En: Determined, Andreu watched Montserrat leaving among the crowd and followed her.Ca: Montserrat, preocupada, buscava desesperada la seva motxilla entre els estands.En: Montserrat, worried, frantically searched for her backpack among the stands.Ca: El destí els va portar al centre del festival, a l'escenari principal.En: Fate led them to the center of the festival, to the main stage.Ca: La gent es va amuntegar al voltant, curiosa.En: People gathered around, curious.Ca: En un moment humorístic, ambdós es van trobar al mateix temps, cada un amb la motxilla equivocada.En: In a humorous moment, they both found each other at the same time, each with the wrong backpack.Ca: Entre les rialles de la multitud, van obrir les motxilles i van veure els seus malentesos revelats.En: Amid the laughter of the crowd, they opened the backpacks and saw their misunderstandings revealed.Ca: Andreu, vermell de vergonya però armat de valor gràcies a l'enfrontament inesperat, va somriure a Montserrat i amb veu tremolosa va explicar-li la situació.En: Andreu, red with embarrassment but armed with courage thanks to the unexpected confrontation, smiled at Montserrat and with a trembling voice explained the situation to her.Ca: Montserrat, alhora sorpresa i alleujada, va confessar el seu desig de fer arribar el seu esborrany secret.En: Montserrat, both surprised and relieved, confessed her desire to share her secret draft.Ca: Es van intercanviar les motxilles davant el públic i els aplaudiments.En: They exchanged the backpacks in front of the public and amidst applause.Ca: Aquell moment, ple de nervis i rialles, els va fer guanyar el coratge que necessitaven.En: That moment, full of nerves and laughter, gave them the courage they needed.Ca: Al final, la confusió es va convertir en una oportunitat.En: In the end, the confusion turned into an opportunity.Ca: Andreu i Montserrat, ara amb més confiança, van decidir no amagar més les seves passions.En: Andreu and Montserrat, now more confident, decided not to hide their passions any longer.Ca: Van començar a compartir les seves creacions, adonant-se que aquell dia especial de Sant Jordi els havia donat el regal més gran de tots: l'oportunitat de ser ells mateixos i mostrar el seu amor per la literatura i per ells mateixos.En: They began to share their creations, realizing that that special day of Sant Jordi had given them the greatest gift of all: the opportunity to be themselves and showcase their love for literature and for each other. Vocabulary Words:the streets: els carrersthe morning: el matíthe Festival: el Festivalthe stands: els estandsthe winter: l'hivernto discourage: desanimarthe bookseller: el llibreterthe poetry: els poemesthe surprise: la sorpresathe writer: l'escriptorathe novel: la novel·lathe draft: l'esborranythe crowd: la multitudto exchange: intercanviarthe backpack: la motxillathe center: el centrethe stage: l'escenarithe misunderstanding: el malentèsthe laughter: les riallesthe public: el públicthe applause: els aplaudimentsthe courage: el coratgethe confusion: la confusióthe opportunity: l'oportunitatthe creation: les creacionsthe gift: el regalto prepare: prepararto realize: adonar-seto confess: confessarto showcase: mostrar

A lo largo de la historia, culturas de todo el mundo han aprendido a utilizar las plantas para combatir todo tipo de dolencias, desde el cáncer a la esclerosis múltiple, pasando por enfermedades cardiovasculares e infecciosas. En la actualidad, la gran mayoría de los medicamentos se obtienen por síntesis química, pero se estima que la cuarta parte tienen algún origen vegetal. Hemos entrevistado a Rosa Porcel, profesora en la universidad Politécnica de Valencia e investigadora del Instituto de Biología Molecular y Celular de Plantas y autora del libro “Plantas que nos ayudan”.Con José Manuel Torralba hemos hablado de Elon Musk y su preferencia por el acero en la construcción de sus cohetes espaciales, un material que lejos de estar demodé, está más de actualidad que nunca. El doctor Pedro Gargantilla nos ha hablado de la medicina judía. Su rica historia y los textos sagrados nos ofrecen una visón única de cómo se entendía y practicaba la medicina en el pasado. Fernando Blasco nos ha comentado los galardonados con la Cruz de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña entre los que encuentran los matemáticos Claudi Alsina, Marta San Solé y Carme Torras. Eulalia Pérez Sedeño ha trazado la biografía de la británica Margaret Bryan, una educadora, científica e ilustradora que vivió a caballo de los siglos XVIII y XIX. Publicó tres obras sobre astronomía, entre ellas Compendious System of Astronomy, un libro basado en sus clases y dedicado a sus alumnas, que incluye algunos de los últimos descubrimientos de su época. Con Lluís Montoliu hemos dado nuestro adiós a dos grandes figuras de la ciencia que nos han dejado en los últimos días: Federico Mayor Zaragoza y Joan Guinovart.Escuchar audio