POPULARITY
podcast recorded with enacast.com
Programa sobre el passat de la Seu i l'Alt Urgell, a càrrec de l'historiador Lluís Obiols. podcast recorded with enacast.com
El Professor de Debò resol el misteri de les esglésies romàniques de Boí. Acord del PSOE i Junts sobre immigració: truquem al Tebi de Foie per veure què en diuen a Madrid. La Copa America va deixar menys diners dels esperats: en Nani es renta les dents amb xampany.
La mort de John Kennedy va significar, entre altres coses, el final de la innoc
El divulgador musical Llu
Us servim dues propostes que fan repensar el paper de la cultura popular avui en dia. Una
PELAZO: Things you used to say THE MOVE: Blackberry way PRISON AFFAIR: Apuñalamiento (pero entre colegas) BRUNO NICOLAI: Red queen kills seven times THE SMITHS: Well I wonder STRIKE MASTER: Silver or lead MIGUEL BOSÉ: Bravi ragazzi PETER, PAUL & MARY: Early in the morning SKAVINSKI. Where reality fades THE BOO RADLEYS: Firesky THE PAINS OF BEING PURE AT HEART: Gentle sons THE BLACK EYED PEAS: Let's get It started SNOOPER: Company car PAILHEAD: I will refuse PELAZO: Alone GIRLS AGAINST BOYS: Don't got a place GINA ARGEMIR: Soc una tragèdia més DIZZY GILLESPIE: Things to come THE HAHAS AND THE BLABLAS: Rupert introvert ILEGALES: Está fascinada LOS CHICOS DE PUERTO RICO: Ave María +Nan Orriols (Metamorfosi)
L'associació Culture en Têt està construint un pessebre de 18m² que representarà el vilatge del Soler a inicis del segle XX. Es tracta d'una creació manual, feina d'una dotzena de voluntaris d'aquesta entitat que es troben setmanalment. El pessebre solerenc serà exposat a la Sala Martin Vivés la segona quinzena de desembre, conjuntament amb els pessebres de Banyoles. En parlem amb Maria Teresa Forcada, de Culture en Têt.
Visió transversal del sector primari sense estereotips. Dimarts, a les 11 h. Producció d'EMUN FM Ràdio i de la Xarxa de Comunicació Local. podcast recorded with enacast.com
podcast recorded with enacast.com
D'aquesta manera, se suma a la Setmana de l'Òpera organitzada pel Teatro Real de Madrid.
Tot i la mort de la tonalitat, encara hi ha compositors que escriuen en fa major. En repassem els m
Des de l'estrada, al peu del monument al doctor Robert, la pregonera podrà veure casa seva, des d'on ha vist passar durant molts anys la festa i la vida. Alba Gràcia reconeix que, si fos per ella, hagués volgut que el pregó li arribés una mica més gran, però que no podia dir que no a una invitació com aquesta. Per vinculació familiar, i per experiència personal, aquesta sitgetana ha viscut Sant Bartomeu i Santa Tecla de balladora, de membre de comissió, de públic, ara de pregonera, i l'any que ve espera viure-la de gegantera cubanita, i....també de mare. Alba Gràcia ha pensat en un pregó que vol vindicar per damunt de tot la paraula. Per tant, un cert retorn als orígens formals de l'acte. Per la resta, tothom tindrà el que espera escoltar: les vivències personals al voltant d'una festa de la qual l'Alba en recorda especialment els anys del tombant de segle, quan ella era adolescent i el seu pare membre de la comissió presidida per Ramon Soler. L'entrada Alba Gràcia, una pregonera amb nostàlgia de la Festa Major del tombant de segle ha aparegut primer a Radio Maricel.
Milo ke Mandarini significa Poma i Mandarina. Es un viatge per la música dels tanyedors, música del Segle d'Or espanyol i la diàspora sefardí al Mediterrani. De la ma d'en Carlos Ramírez, Isabel Martín, Miriam Encinas i Rainer Seiferth, la investigació de instruments antics i músiques d'altre temps ens permet que Líthica aculli un espectacle que ja ha estat premiat en altres escenaris. Es tracta d'una manera de bucejar pels sons originals de melodies que s'han empeltat entre cultures semblants al voltant del Mediterrani de Ponent a Llevant.
Avui hem sentit: Quintet amb piano, en mi major, op. 15; "Quatre can
Tot i que sobretot
Tot i que sobretot
Tot i que sobretot
"Soc la Milena de Praga" és la darrera obra de l'escriptora sitgetana Monika Zgustova. En ella novel·la l'atzarosa vida de Milena Jesenská, filla de família benestant de Praga, casada amb un metge en un primer matrioni infeliç a Viena, i després amiga i confident de Kafka. Aquesta relació li canvia la vida, l'empodera i la fa tornar a Praga, on exerceix el periodisme amb cert èxit, s'involucra en política i acaba ajudant els jueus a fugir dels nazis, motiu pel que la detenen i acaba al camp de Ravensbrück, on morirà no sense abans tenir una gran darrera relació. Zgustová torna a la seva Txèquia natal revisant un personatge estudiat i estimat, a qui va tocar viure bona part dels trasvalsats esdeveniments de la primera part del segle XX a centreeuropa. L'entrada Monika Zgustova novel·la la vida de Milena Jesenská, dona empoderada i feminista a la Praga de fa un segle ha aparegut primer a Radio Maricel.
Un 16 de juny del 1967 obria les portes al p
Imagineu-vos que les tres millors compositores del pop americ
Imagineu-vos que les tres millors compositores del pop americ