Tirando Millas

Hacemos un recorrido a través de los hitos del olimpismo con el gran Ernest Riveras, periodista de TVE durante muchos años que ahora comenta las motos en DAZN. Hay pocos mejores que él para adentrarse en el mundo de los Juegos Olímpicos. No solo porque ha cubierto in situ 6 citas, sino también porque se trata de un apasionado y un estudioso. Vale la pena hacer este viaje olímpico a través de la mirada periodística de un referente como Ernest. Os presentamos una entrevista de 30 minutos deliciosa

La selección gala demostró un poderío atronador en una de las citas más parejas y agónicas (muchas tandas de penalti) que se recuerdan. Los Griezmann, Pogba y sobre todo Mbappé dieron un recital para otorgar el segundo entorchado mundial a Francia

Con cuatro títulos (1954, 1974, 1990 y 2014), la Mannschaft se acerca a la pentacampeona Brasil. Además, hay que sumarle 3 finales más, con lo que Alemania ha llegado a la cúspide un total de 7 veces. Le ganó a Argentina en una final resuelta en la prórroga.

Por primera vez en la historia, la selección española consiguió el gran éxito. Juntó una gran generación que ya venía de ganar la Eurocopa 2008 y lograron salir vencedores en un torneo en que fueron claramente de menos a más.

En una de las finales más emocionantes y parejas que se recuerdan, se acabó imponiendo la siempre experimentada Italia. Y lo hizo en los penaltis ante una Francia que había perdido minutos antes a su líder Zidane tras atestarle un cabezazo a Materazzi

Brasil logró un nuevo título y ya van 5. Scolari montó un gran bloque, con el tridente Ronaldinho-Ronaldo-Rivaldo arriba que fue totalmente decisivo. Torneo muy dinámico y entusiasta que dejó la primera organización en suelo asiático.

Mezclando poderío de origen africano con disciplina europea, Francia consiguió el perfecto equilibrio de músculo y talento para lograr su primer Mundial. Zidane brilló por encima del resto pero Aimé Jacquet consiguió montar un bloque tremendamente fiable que superó a Brasil en la final

En la primera tanda de la historia, Brasil se impuso a Italia en la final. Para el recuerdo, quedarán las lágrimas del mayor talento italiano Baggio tras fallar la pena máxima que le daba a Brasil su cuarto título. No lo conseguía desde el 1970.

Tras tres finales seguidas, por fin logra el título ante Argentina en un Mundial discreto, marcado por el carácter defensivo y sin demasiado brillo. La final tampoco fue ajena a ese talante ramplón y especulativo

Italia se impuso en una cita controvertida que estuvo marcada por la dictadura. También por la nacionalización de los oriundi y de los partidos tremendamente duros. La Italia de Pozzo se impuso a Checoslovaquia en la final

Uruguay se impone en la primera cita de la historia ante su público, ganando en la final a la selección argentina. Fue un Mundial marcado por las dificultades viajar al país anfitrión por parte de los europeos.

Gracias a una de las mejores actuaciones individuales que se recuerdan, Argentina pudo alzarse vencedora del Mundial 1986 de México. Bilardo hizo un gran trabajo para formar un bloque en el que el héroe fue Maradona

Italia conquistó el Mundial de España contra pronóstico cuando todos los focos estaban pendientes de la Brasil de Zico y Sócrates pero irrumpió con fuerza el goleador de la Juventus

Argentina, como sucedió con otros países, también ganó su Mundial con el telón de fondo de una dictadura que lo condicionó todo.

En una de las mejores finales de todos los tiempos, Alemania se impuso a la Holanda que inventó y elevó hasta la máxima potencia el denominado como fútbol total. Cambió el fútbol pero Cruyff no pudo con Beckenbauer

Pelé confirmó así su gran trayectoria en los Mundiales, logrando su tercer Mundial de cuatro citas disputas. Nuevamente, volvía a ganar Brasil con una generación irrepetible dirigida por Zagallo, la de los 5 dieces.

Los creadores del fútbol por fin tuvieron su torneo. Ganaron el Mundial que organizaron gracias al buen grupo que conjuntaron con la dirección de Sir Alf Ramsey. Nunca más hasta la fecha ha vuelto a ganar Inglaterra

Garrincha como gran protagonista acercó nuevamente a la Canarinha a la gloria. Pelé estuvo lesionado gran parte del torneo y su compañero en el extremo fue decisivo. Se impuso a Checoslovaquia en la final, otra de las grandes selecciones sin corona en los primeros Mundiales

La selección de Pelé y Garrincha se alzó con su primer Mundial y abrió la senda de un recorrido glorioso a través del tiempo. Dominaron por completo una edición en la que Suecia y Francia fueron claramente las otras notas positivas

La gran selección de los Magiares Mágicos, integrada por jugadores de la talla de Puskas, Kocsis o Czibor, claudicó de forma también muy sorprendente ante una Alemania Federal que fue claramente de menos a más en el torneo.

Una de las grandes citas de la historia de los Mundiales. La caída de Brasil ante Uruguay de forma sorpresiva fue uno de los revolcones más grandes de la enciclopedia. Una cita traumática para los brasileños en su feudo cuando ya se daban por ganadores.

La demostración de la gran selección que tenía Italia, más allá de los condicionamientos de la dictadura en la anterior cita. En este Mundial, Italia se impuso a la gran Austria de Meisl para obtener su segundo entorchado

És el moment de fer balanç. Extreure conclusions futbolístiques, analitzar les bases de l'hegemonia dels Estats Units i fer un repàs del més destacat que ens ha deixat el torneig. Des de les opinions als discursos reivindicatius i naturals d'algunes llegendes com Marta Vieira o Megan Rapinoe.

Amb l'Angel Iturriaga, doctor en Història i enciclopèdia futbolística amb potes, tracem un recorregut sonor per trobar els 10 entrenadors que han deixat més petjada. Normalment, coincideix amb els millors, però en d'altres ocasions són senzillament els que han aportat alguna innovació. No us perdeu un nou experiment al laboratori del 'Digue-li que és Pelé'

Fins a 8 jugadors més Pochettino que disputaran la final de la Champions 18-19 presenten un denominador comú: han jugat a les files del Southampton i els hi ha servit com a trampolí per a les seves carreres. En parlem d'això, i aprofundim en els perfils de Van Dijk, Wanyama, Mané i Pochettino, amb Fran Alonso, que els ha entrenat i ha sigut ajudat del tècnic argentí.

Un total de 24 equips l'han conquerit. Es diu aviat. És el torneig més obert, al llarg de la seva història, de les 5 grans Lligues europees. És cert que només l'han guanyat 6 equips des de la creació de la Premier, hi ha un canvi doncs de paradigma, però són molt cridaners els canvis de cicles guanyadors que han patit des del 1889, data de la creació de la Primera División anglesa.

Els dos comparteixen, des dels seus orígens, una empremta jueva que els vincula en el temps. Aprofitem l'avinentesa del seu enfrontament a les semifinals de Champions per submergir-nos en la seva història. Tot i així, avui en dia, en les celebracions d'ambdues entitats, se segueix apreciant simbologia jueva

Perdía el Liverpool 3-0. En la final. En el momento más esperado de la temporada. Tras el gran trabajo realizado durante toda la edición de la Champions. Todo al traste. Y el descanso, con las correcciones y serenidad de Rafa Benítez lo cambió todo. El resto es historia: el Liverpool remontó y forzó los penaltis donde apareció Dudek al detenerle la pena máxima definitiva a Shevchenko

A inicis dels 50, es va començar a forjar una de les fornades més llegendàries i malaguanyades de la història: els Busby Babes, escapçats tràgicament per l'accident aeri de Munic en què van perdre la vida alguns jugadors molt prometedors com Roger Byrne, Mark Jones o la icona Duncan Edwards. De fet, alguns comparaven aquest capità històric amb la figura de Di Stéfano

Si no fos pel United i Matt Busby, segurament els anglesos haguessin trigat molts més anys en trepitjar terreny continental per batre's en duel amb els millors conjunts d'Europa. De pas, repassem els costos que va provocar aquesta decisió de trencar l'aïllament futbolístic al qual es va sotmetre voluntàriament un país tradicionalment egòlatra quant al futbol

HI HA POCS TORNEJOS CONTINENTALS DE SELECCIONS EN QUÈ ENCARA ES CONSERVI PURESA FUTBOLÍSTICA. NOMÉS HI QUEDEN DOS REDUCTES: LA COPA D'ASIA I LA COPA D'ÀFRICA, UNA DE LES COMPETICIONS MÉS ANIMADES, COLORIDES I DEMOCRÀTIQUES PERQUÈ MAI SAPS QUI GUANYARÀ: SI CAMERUN, COSTA D'IVORI, NIGERIA O ZAMBIA COM AL 2015. EN AQUESTA EDICIÓ, HI HAURÀ TRES DEBUTANTS QUE MAI ABANS S'HAVIEN CLASSIFICAT: MAURITÀNIA, MADAGASCAR I BURUNDI, I PER QUÈ HO HAN ACONSEGUIT?

A una nova versió del Pelé, hem decidit experimentar i traçar una comparativa entre dos esports que comparteixen moltes similituds i alhora diferències que les separen. Tot i així, creiem que hi ha moltes situacions i normatives que es podrien transferir al futbol. N'hem parlat amb dues veus autoritzades de l'hoquei: els entrenadors Roger Pallarols i Joan Folch

AL SUD-EST D'ANGLATERRA, A UNA HORA EN TREN DES DE LONDRES, APAREIX UN REDUCTE BENESTANT DE 16.000 HABITANTS ANOMENAT LOUIS FC, QUE PASSARÀ A LA HISTÒRIA PER CONVERTIR-SE EN EL PRIMER EQUIP PROFESSIONAL EN PAGAR EL MATEIX A DONES I HOMES PER JUGAR AL FUTBOL

Tarik és un davanter marroquí de 17 anys del Club Esportiu Europa de la Divisió d'Honor juvenil que va néixer a una localitat de 6.000 habitants anomenada Aghbalá, a 5 hores en cotxe de la capital Rabat… i des de ben petit: tenia gravat el que volia ser: jugador professional de futbol

Un 6 de gener de 1984, l'Ajax va jugar un partit amistós de pretemporada invernal contra l'Alzira, que aleshores jugava a Tercera i acabava d'ascendir de Regional, i va perdre per 3-0 en una tarda que encara es recorda a la ciutat. Noms com Natalio, Seral, Planelles, Cazaurang o Susaeta encara ressonen en una victòria especial també pel president d'aleshores Luis Suñer Picó, que prèviament havia sigut segrestat per ETA

IMAGINEU-VOS SOBRESORTIR EN DUES DISCIPLINES: FUTBOL, CAMPIONA DEL MÓN SOTS-17 AMB ESPANYA. PERÒ TAMBÉ EN ATLETISME, ON PODRIA CONVERTIR-SE EN LA SEGONA ATLETA MÉS JOVE DE LA HISTÒRIA EN DISPUTAR UN EUROPEU AL MARÇ AQUEST ÉS EL DILEMA VITAL I ESPORTIU AL QUAL S'ENFRONTA LA USAIN BOLT DEL FUTBOL FEMENÍ

Arran de la mort de Gordon Banks, ens hem preguntat quins serien els millors porters de l'enciclopèdia futbolística. I ho hem sotmès a examen sota la lupa dels escriptors Angel Iturriaga i Juan Tejero, dues veus autoritzades que tenen la panòramica del futbol al seus caps

CONTRA TOT PRONÒSTIC, UNA SELECCIÓ QUE MAI HA TREPITJAT UN MUNDIAL I QUE NOMÉS HA ARRIBAT A QUARTS DE FINAL EN DUES OCASIONS DE 9 S'HA PROCLAMAT CAMPIONAT. DE SER RESIDUAL EN EL CONTEXT ASIÀTIC, A GUANYAR AL JAPÓ EN LA FINAL I HA DEIXAR PEL CAMÍ A L'ARABIA SAUDITA, IRAK I COREA DEL SUD. UNA PROESA QUE MOLTS COMPAREN AMB LA DE GRÈCIA AL 2004. L'ÈXIT HA SIGUT GRUPAL PERÒ HA TINGUT DUES CARES MOLT VISIBLES A LA GESPA: AKRAM AFIF (EL PRIMER QATARIÀ EN JUGAR A LA LLIGA ESPANYOLA AMB L'SPORTING DE GIJON) I L'ÍDOL ALMOEZ ALI

Aquest és AIWA MABIL i el seu golàs contra Síria a la Copa d'Asia. I el va celebrar portant-se els dos dits al front, un gest dedicat a la gent amb malalties mentals, per, segons ell, donar-los pau. Parlem d'un jugador especial i quasi únic en el món del futbol (i no només pel seu talent genuí). Neix a un camp de refugiats de l'ONU a Kenya, s'acaba convertint en la referència futbolística d'Austràlia (país al qual emigra als 10 anys gràcies a un programa d'acollida) i el gir definitiu de guió que defineix la seva immensa bondat: amb 20 anys va decidir crear una ONG per ajudar al seu campament, creat per donar recer a la gent que fugia de la cruenta guerra civil de Sudan del Sud

LA ROJA FEMENINA, QUE ÉS AIXÍ COM S'ANOMENA A LA SELECCIÓ XILENA, VA PERDRE AHIR ALS PENALS CONTRA LA CATALUNYA DE NATÀLIA ARROYO DESPRÉS D'ARRIBAR AMB EMPAT A 0 AL FINAL DEL TEMPS REGLAMENTARI. UN TEST DE NIVELL PER UNA SELECCIÓ, LA XILENA, QUE DEBUTARÀ PER PRIMER COP AL MUNDIAL DE FRANÇA DE L'ESTIU

AQUESTS SÓN ALGUNS DELS PODEROSOS TITULARS QUE ACOMPANYEN LA BIOGRAFIA D'ALPHONSO DAVIES, UN DELS TALENTS DEL FUTUR QUE HA TINGUT UNA INFÀNCIA DIFÍCIL DESPRÉS, AL 2005 I GRÀCIES A UN PROGRAMA D'ACOLLIDA, LA FAMILIA MARXA A CANADÀ ON BEN AVIAT COMENÇA A DESTACAR I CRIDA L'ATENCIÓ D'UNA DE LES FRANQUICIES CANADENQUES DE LA MAJOR LEAGUE SOCCER

Amb aquest solitari gol del davanter referència, Ernest Forgas, l'Andorra de Gerard Piqué que competeix a la 1ª Catalana grup 2, va vèncer a un dels cocos de la categoria com és el Viladecans, apropant-se així una mica més a l'objectiu del club: que no és un altre que ascendir a Tercera. Ara mateix estan a 9 punts del 2º classificat, la Muntanyesa, que hauria de disputar una promoció. Després de la injecció de capital del grup Kosmos i del desembarcament de fins a 10 futbolistes de categories superiors i currículums interessants, tot és possible

ENTRADETA: COM SANTIAGO FORMOSO, L'ÚNIC ESPANYOL QUE VA JUGAR AMB PELÉ AL NY COSMOS... VA ACABAR JUGANT AMB GARRINCHA A UN EQUIP DEL BRASIL GRÀCIES A UN ESPIA QUE EL VA VEURE FENT FILIGRANES A LA PLATJA D'IPANEMA DE RIO DESPRÉS DE COMPARTIR GIRA DE COMIAT AMB PELÉ A FINALS DELS 70, SANTIAGO FORMOSO, QUE ENCARA ERA UN JUGADOR MOLT JOVE, VA DECIDIR PROVA SORT AL BRASIL

CARLES CUADRAT, SABADELLENC DE 50 ANYS, ÉS EL TÈCNIC QUE LIDERA AMB PAS MOLT FERM LA SUPERLLIGA ÍNDIA AMB EL BENGALURU... EQUIP ON TAMBÉ HI HA ALTRES ESPANYS COM DIMAS DELGADO, L'EX DEL BARÇA B DE PEP GUARDIOLA, ALBERT SERRAN O XISCO HERNANDEZ. PERÒ AQUEST NO ÉS UN FENOMEN NOMÉS CENTRAT EN EL SEU EQUIP, TAMBÉ TROBEM A SERGIO LOBERA DIRIGINT AL GOA, L'AMPOSTÍ JOSEP GOMBAU AL DELHI DYNAMOS I INCLÚS EL VETERÀ CESAR FERRANDO... A MÉS D'ALTRES JUGADORS CONEGUTS COM ADRIÀ CARMONA, EX DE LA MASIA I DEL MILAN, ANDREA ORLANDI, PALANCA, CORO O MANU LANZAROTE

Ex jugador de La Masia que ha decidit penjar les botes després d'una trajectòria professional marcada per les lesions i les decisions qüestionables dels clubs on ha jugat. Ara, espera posar tot el capital viscut al futbol al servei del món de l'empresa.

SANTIAGO FORMOSO ÉS UN GALLEC DE 65 ANYS, AMB PASSAPORT NORD-AMERICÀ (DE FET, VA ARRIBAR A SER INTERNACIONAL PELS ESTATS UNITS) I ERA TITULAR AL NY COSMOS DE PELÉ, CHINAGLIA, CARLOS ALBERTO I BECKENBAUER. ACTUAVA COM A LATERAL ESQUERRE I ARA ENS ATÈN DES DE NOVA YORK CONDUINT UN TAXI. COM ERA PELÉ?

D'AQUESTA FORMA, VELKO IOTOV VA FER HISTÒRIA EN JUGAR AL CAMPIONAT ARGENTÍ UN TOTAL DE 4 TEMPORADES AL MÍTIC NEWELL'S OLD BOYS, AL COSTAT, JA HO HEU ESCOLTAT, DEL JUGADOR FRANQUÍCIA DE L'ÈPOCA, UN MIGCAMPISTA MOLT TALENTÓS QUE DESPRÉS SERIA TÈCNIC DEL BARÇA: EL TATA MARTINO. L'ESTIMA QUE DESPERTAVA LA SEVA HABILITAT I SINGULARITAT VA PROVOCAR QUE UN GRUP D'AFICIONATS LEPROSOS CREÉS UNA PENYA, ENCARA ACTIVA, AMB EL SEU NOM

D'AQUESTA FORMA, SENSE LA NECESSITAT DE GUANYAR DES DELS QUARTS DE FINAL, EL PSV DE LA TEMPORADA 87-88 VA ANAR CREIXENT FINS A PLANTAR-SE AL CIM DE LA MUNTANYA EUROPEA EL MADRID DE LA QUINTA DEL BUITRE AMB BUYO, HUGO SÁNCHEZ, VA SUCUMBIR DAVANT LA SOLIDESA DEL PSV DE GUUS HIDDINK GRÀCIES AL VALOR DOBLE DELS GOLS A DOMICILI. I A LA FINAL, EL PSV VA GUANYAR? TAMPOC

PER MOLTS DE NOSALTRES, SAMUEL GBENGA OKUNOWO, DE 39 ANYS, ÉS UNA MENA DE FIGURA DE CULTE. DE COP I VOLTA, QUAN ÉREM PETITS I SEGUÍEM EL BARÇA, VA APARÈIXER A L'EQUIP DE VAN GAAL UN JUGADOR EXÒTIC: UN ROCÓS LATERAL NIGERIÀ QUE COHABITAVA AMB ELS COCU, LUIS ENRIQUE, SERGI BARJUAN, FIGO, KLUIVERT O RIVALDO. I COM ARRIBA OKU AL BARÇA?

La Champions, territori permeable al talent, les gestes, els xocs d'heràldiques i la èpica, també tindrà un raconet per a la geopolítica I és que l'Estrella Roja és un club que, tenint en compte el seu origen i punt de partida, no deixa indiferent a ningú Fundat després de la II GM i amb un nacionalisme serbi força exacerbat a les seves files, van assolir el pic més alt de la seva història esportiva al 1991, paradoxalment quan es va iniciar el seu declivi arran de la guerra dels Balcans. Tenien una generació