Grup d'Accio Valencianista

Els millors poetes festius en llengua valenciana tornen a visitar la seu del GAV

Presentacio del llibre Conquista del Regne de Vale?ncia de Albert Cuadrado per Ferran Ribes en la seu del GAV

Presentació del llibre "La llepra catalanista i el tifus madrileny" escrit per Pere Aguilar

En esta conferencia el GAV torna a contar en el seu cicle cultural dels ultims dijous de mes en el polifacetic Manuel Marzal. Este reconegut llicenciat en Belles Arts ya vinguè a parlar-os del Cant d'Estil, associacio que actualment presidix. I ara ho fara de l'imprenta en Valencia i del seu museu, en la creacio del qual en el monasteri de Santa Maria de El Puig ell tingué molt que vore. Parlar de l'imprenta en Valencia es parlar de la Llengua Valenciana, del nostre Segle d'Or i dels nostres clasics. Segur que Manuel Marzal mos contara molts i desconeguts dats d'un invent que revolucionà el mon i que entrà en Espanya per Valencia.

Els representants de REPO, UNIO, ANV, SOM VALENCIANS, POBLE i ENV acodiren a la seu central del Grup d'Accio Valencianista per a parlar dels seus plantejaments davant de les imminents eleccions municipals i autonomiques. Temes com la AVL, la financiacio autonomica o la llei de simbols del pp, seran ficats damunt de la taula per a que cadascuna de les formacions politiques deixen patent la seua posicio al respecte. Sense oblidar la qüestio que mes preocupa al votant valencianiste. ¿Quines possibilitats reals n´hi han de que estos partits, tots o la majoria, puguen acodir junts a les proximes eleccions?. I cas de fer-ho. ¿Baix quin paraigües seria?.Com se pot vore una taula redona de maxima actualitat i interes per als valencianistes, que ningu hauria de pedre's. Al finalisar la tanda d'intervencions els assistents podran intervindre lliurement en un debat sense cap censura previa. Debat que segur continuara despres durant la picaeta valenciana que el GAV oferira a tots els assistents.

En 1932 Jaume Massó descubrix en el conegut com a Códex Carbonell la primera gramàtica catalana. ¿Com es que ningu la va vore en vora cinc sigles? ¿com es que apareixen paraules que no es tornen a trobar en cap escrit en moltes decades?. El gran investigador Ricart Garcia Moya mos explica estes i atres qüestions.

El llibre d´Enric Calvo està centrat en una de les etapes mes interessants i manco conegudes de l'historia del Regne de Valencia, la Valencia musulmana. L'esplendor d'aquell regne arriba fins i tot a competir en els de Granada, Damasco o El Cairo. L'importancia cultural, politica i economica de la Valencia musulmana es una prova mes de que el Regne de Valencia ya era una realitat historica representada pels seus Governadors i Reixos musulmans, abans de l’arribada de Jaume I.

Rafael Moya Jover, abogado de profesión, nos ofrece esta conferencia en el marco del VII Encuentro de la CEACA 2014 en el valenciano pueblo de Paiporta. Rafael nos expone como los nacionalistas catalanes han ido construyendo un artificio basado en mentiras con el fin de dotarse de una nacionalidad propia.

En esta ocasio rebem la visita dels Mestres Campaners, que mos acostaran al interessant mon de les campanes. Al final podrem vore (i sentir) el clamoreig en Sant Valer la vespra de difunts.

Conferencia ofrecida en el marco del encuentro de la CEACA celebrado en Paiporta en 2014. Carbonell desgrana las mentiras y falacias del pancatalanismo y su influencia en las culturas e identidades de los reinos que formaron la Corona de Aragón.

Conferencia oferida en la seu del GAV el 25 de setembre de 2014 per l'autor del llibre "Els valencians som uns ignorants", Enric Ramon. El ponent relaciona algunes paraules que el valencià esta perguent, aixina con expresions coloquials. Per a finalisar s'entabla un interessant debat.

En esta conferencia, organisada per la seccio GAV Gandia-La Safor, el president de l'INEV Ferran Ribes mos introduix en l'historia del Institut d'Estudis Valencians i mos fica al dia de la participacio en el Congres Europeu de Llengues Minoritaries.

Conferencia organisada per la seccio GAV Gandia-La Safor en la que el professor de Llengua Valenciana, poeta i escritor Joan Benet mos repassa la seua trayectoria lliteraria respecte als seus llibres que tracten sobre la nostra llengua. Tambe mos adelanta un poema del seu poemari Franja Blava de proxima publicacio.

Intervencio de Juan García Sentandreu en el programa de Fernando Sánchez Dragó El Faro de Alejandría quan era president del GAV i Coalicio Valenciana estava en actiu.

TVE emiti la serie "La Barraca" basada en la novela de Blasco Ibañez i esclata la polemica per la visio sesgada que dona de l'horta de Valéncia i els seus habitants, a banda de les incorreccions en el tractament del Tribunal de les Aigües.

Extracte de la gravacio "Un dumenge en el Parterre" de Vicent Giner Boira.

Esta es la gavacio d'un d'eixos dumenges quan els valencians es reunien en el Parterre. Podrem sentir a En Vicent Giner Boira parlar del 9 d'octubre i de la polemica en torn a la serie "La Barraca", en emissio per aquells dies. L'humor tambe estara present. http://youtu.be/uMFng4eVILg

Aprofitant que ya s'acosta el dia gran de la patrona dels valencians contarem en la presencia de Arturo Devis, President dels Seguidors de la Mare de Deu que mos parlara de la “HISTORIA D'UNA DEVOCIO” De tots es conegut la devocio que el poble valencià professa des de sempre cap a la Mare de Deu, aixina com la seua importancia en l'historia de Valencia, tant per la seua simbologia, com pel fervor religios que desperta en totes les capes socials. Intentarem coneixer un poc mes de tot lo relacionat en la patrona dels bons valencians per mig d'una de les persones que millor coneix tots els rituals que el nostre poble ha desenrollat per a homenajar a la Mareta.

Tertulia en la seu del Grup d'Accio Valencianista d'homenage als desapareguts Pasqual Martin-Villalba i Vicent Baixauli comentant les proximes eleccions europees. Participen Pep Alba (GAV), Pere Aguilar (GAV), l'escritor Joan Benet i Alex Esteve (PLV).

Un any mes el Grup d'Accio Valencianista organisa un acte per a commemorar la data del 25 d'Abril. Des d'el GAV volem recordar i homenajar a aquells patriotes que lluitaren el 25 d'Abril de 1707 en la decisiva Batalla de Almansa en la defensa dels nostres Furs, front a Felip V. Participaren en l'acte el Grup d'Accio Valencianista, Accio Nacionalista Valenciana, Renovacio Politica RePo, Plataforma Valencianista, Unio, Circul Jove i Zeladors del Regne de Valéncia-Vinatea. Canal de Youtube del Grup d'Accio Valencianista: Commemoracio del 25 d'abril (2014) http://youtu.be/7YS9LAGOXrE

Josep Guillen es un d'eixos valencianistes que treballa de forma constant pero sempre fugint de lluiment personal o glories vanes, en una llabor ferma i constant de defensa de la nostra cultura. Josep es un estudios de la historia i cultura valencianes, en gran cantitat de treballs encara per publicar de diverses tematiques. En esta conferencia el ponent analisa les claus de l'idiosincrasia valenciana i trenca molts mits ¿com es possible que Blasco Ibañez es fera acompanyar sempre d'una Real Senyera si era republicà? ¿quina bandera gastaven les forces republicanes durant la guerra civil? ¿quines conclusions han tret els que han estudiat l'evolucio de la llengua a partir de la cristianisacio del Reyne moro de Valéncia?. Estes i atres preguntes son contestades den el transcurs d'esta brillant exposicio, frut d'anys d'estudi i reflexio.

En este programa gravat de la radio l'any 1983 podem sentir a Pasqual Martin-Villalba (President del GAV), Miquel Carbonell (Fundador del GAV en Alcoy), Concha Senon (Vicepresidenta) i Amparo Broseta (Vocal de Pedagogia). Ha segut el propi Miquel Carbonell qui mos ha fet arribar esta gravacio i es per aixo que des d'aci li donem les gracies.

Miquel Carbonell es un historic del valencianisme que fundà el GAV en Alcoy a principi dels anys 80. Conegut tant per la seua llabor d'investigacio, sobre tot lo relacionat en la Llengua Valenciana, com per la seua manera de dir les coses clares i directes. Lo que es segur que esta conferencia no deixarà indiferent a ningú i ficara el dit en mes d'una llaga oberta entre aquells que se diuen valencianistes sense ser-ho. L'intencio declarada de Carbonell es la de crear un debat que provoque la reaccio d'un valencianisme massa complanyent en les seues entitats, i fer-lo per mig d'una serie de conferencies que ya escomençaren l'any passat en la que tambe dona en el GAV en el titul del "EL PERILL CATALÀ"i que tan bona acollida tingue. Per lo que estem segurs de que esta nova volta de torca al tema tornara a se del maxim interes per a tots els que mos diguen valencianistes.

Com ve fent des de fa molts anys el Grup d'Accio Valencianista dedica l'ultim dijous de Març a la poesia festiva en autentica Llengua Valenciana. Els millors poetes festius lligen els seus poemes i s'atrevixen a cantar. Han confirmat la seua assistencia Amparo Cabrera, Rafa Melia, que vindra en la seua celebrada cançoneta, Sito, Bernat i Baldoví d'enguany, Manolo Garcia, J. Chenoll, Ferran Gil i Alapont. Una representacio dels poetes mes llorejats en el concurs de llibrets de Lo Rat Penat d'estes passades falles i que mos fan gojar un any mes en la seua satira fina i precisa, en lo que ya s'ha convertit en una nit classica i esperada per tots dins dels ultims dijous de mes del GAV. En guany el poeta homenajat pel GAV sera Juan Soriano Esteve, EL POETA DEL CABANYAL, que mos deixà ya fa uns anys i que va conseguir gran cantitat de reconeiximents com a poeta festiu. Soriano va estar molt vinculat culturalment a l'Ateneu Mercantil i Cultural del Maritim i actualment te un carrer dedicat a la seua memoria en la Malvarrosa.

Conferencia oferida pel Foro Vinatea en l'Ateneu Mercantil de Valéncia el 2 d'abril de 2014. La prestigiosa investigadora Amparo Cabanes mos aporta la seua visio de l'analisis de tan important document per a l'historia del Regne de Valéncia.

En 2014 es celebrà la IV edicio del certamen poetic PARLANT EN AUSIAS MARCH, organisat per el Grup d'Accio Valencianista. La implicacio del GAV en la defensa de la Llengua Valenciana des de fa mes de 36 anys li va dur a organisar un certamen que no existia res paregut en tot el Regne de Valencia. Ara, quatre anys despres, vegen en satisfaccio com aquella idea s'ha consolidat fins a convertir-se en tot un referent dins del mon lliterari en Llengua Valenciana, contant cada any en mes participants i en millor nivell.

L’historia, com fidel reflex dels acontenyiments ocurreguts en temps passats, mos dona testimonis de la consciencia identitaria de la llengua valenciana, com a signe propi i independent del poble valencià, en relacio a qualsevol atre, i mes concretament, en respecte al catala. Els nostres classics, no tan sols eren conscients de i en l’idioma en que escrivien, sino que ademes deixaven constancia en ratificada unanimitat del fet diferencial.

Caspe acogió el V Encuentro de Entidades de la Antigua Corona de Aragón coorganizado por Ceaca “Los Tres Reinos”, Facao y la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán. Un centenar de personas venidas desde Huesca, Valencia, Palma de Mallorca, Sòller, Sariñena, Fraga, Tamarite, Alicante, Menorca, Zaragoza, Alcañiz, Valderrobres, La Codoñera, Castellón, La Cañada de Verich y Teruel participaron en un fin de semana repleto de conferencias históricas, lingüísticas, rutas turísticas y experiencias compartidas.

Josep Leto es director de la Colla de Tabalet i Dolçaina "Tio Vaina" que ensaja dos voltes per semana en la seu del GAV. Pero la relacio de Leto en la dolçaina i en el valencianisme li ve de molt mes llunt. Pot ser de la seua infancia en els dumenges d'El Parterre. Persona molt vinculada en la societat civil valenciana, ha tingut l'honor de ser nomenat enguany Clavari Major de la Festa dels Chiquets de San Vicent. Es membre destacat del Capitul de Caballers Jurats del Centenar de la Ploma. I ha format parte de la Junta Directiva del GAV en diferents etapes. L'amor que Josep Leto Melero professa per la dolçaina li va dur a fer d'este instrument el seu modo de vida, dedicant-li totes les hores del dia al seu perfeccionament. Hui en dia tots els experts coincidixen en considerar a Leto com un dels millors dolçainers del Regne de Valéncia, a l'altura de figures historiques com Paco Blasco. El coneiximent que te d'este instrument tant nostre ho plasmara en esta conferencia magistral que tindra tambe una part practica centrada en l'exposicio d'instruments.

Conferencia oferida per Joan Costa en la seu del Grup d'Accio Valencianista el 28 de setembre de 1988. En ella el ponent mos explica l'orige inequívocament valencià del gran poeta. Esta conferencia estava guardada en l'archiu documental del GAV i ha segut rescatada de cinta de cassette, per tant un chicotet to d'avis mos senyala el canvi de cara de la cinta.

Conferencia-Presentacio el 20 de febrer de 2009 del "I Apendix del Diccionari Historic del Idioma Valencia (DHIVAM)". Garcia Moya oferix a tots els seus incondicionals llectors una charra a on presenta el primer apendix d'esta obra fonamental per a qualsevol que vullga coneixer l'autentica Llengua Valenciana.

Ya en 1976 Manuel Zarzo va saber vore l'imminent perill que amenaçava a la llengua valenciana i mamprengué diverses accions com crear l'editorial Promoción de Cultura Valenciana (actualment Del Sénia al Segura). En 1977 participà en la fundació de la Coordinadora de Entitats Culturals del Regne de Valéncia, i en el mateix any del Grup d'Accio Valencianista. Junt a Xavier Casp, Miquel Adlert y Paco Ruiz, crea la revista en llengua valenciana Murta (1978-1983) de la que fon el primer administrador. De igual forma, ha publicat gran cantitat d'artículs periodístics, sempre en defensa de l'identitat valenciana. La novela narra un fet succeït en un poble valencià. Una parella va a l'iglésia a casar-se pero la boda no es fa perque el retor es nega a celebrar el sacrament. Una serie de remors provocarà una investigació per aclarir els fets. 28/02/2008

El 29 d'octubre de 2009 el investigador Jose Guillen oferi una conferencia sobre la revolta de Les Germanies, que constituïx un particular model de revolta social que no mes es donà en eixes caracteristiques en el Regne de Valéncia durant el segle XVI i baix el reinat absolutiste de Carlos I. Per lo que coneixer Les germanies es acostar-se un poc a les costums, els pensaments i les reivindicacions dels valencians que vixqueren en una epoca de grans canvis i fort reorganisacio social, i que marcaria el devindre posterior dels nostres antepassats.

En uns moments a on cada volta tenim mes accés a tot tipo de coneiximents. En plena “era de l'informació”, quan mai esta ha segut tant abundant i immediata. N'hi ha una realitat que s'obri pas inexorablement per a qualsevol que vullga observar l'actualitat en ulls mínimament crítics: El triumfo de la mentira i la manipulació. De provada integritat i des de la seua dilatada experiència valencianista, Miquel Carbonell ha vixcut en primera persona la mentira de UV, del PP i del valencianisme de les subvencions. Caldrà vore llavors, perque triumfa la mentira i si n'han solucions per a erradicar-la de raïl.

El 13 de juny de 1997 el poble valencià ixqué al carrer per a demanar respecte a la seua Llengua Valenciana. El present audio consta de l'emissió radiofònica de la 97.7 i els parlaments per part del P. Climent i el chiquet Miqual Relanyo a partir del minut 55:50

Esta conferencia mos ha arribat gràcies a la constància d'un gran valencianiste que ha segut capaç de conservar-la en cinta de cassette durant mes de trenta anys i al que fem arribar des d'ací el nostre agraïment. La gravació original consta de dos cintes, per lo que l'àudio resultat esta dividit en quatre trossos separats entre si per un chicotet to d'avís. Es normal que el tema de la conferència haja canviat degut al temps perdut entre pegar-li la volta a la cinta i tornar a gravar.

Baix l'aclaridor titul de: PASSAT, PRESENT I ¿FUTUR? DEL VALENCIANISME POLITIC, el 28 de juny de 2012 Juan Garcia donà repas a la recent historia del valencianisme politic. Donant la seua particular i autorisada opinio dels autentics motius que mos han dut als valencianistes a l'actual situacio d'orfandat politica. Coneguent al conferenciant, segur que res se quedara en el tinter, i molts noms i situacions queden aclarides d'una volta per totes. L'intencio de Sentandreu es fer una charra curta per a que en acabant tots els assistents puguen preguntar tot lo que consideren oportu, en una ampla tanda de precs i preguntes que convertiran esta ultima conferencia en un autentic debat al voltant del valencianisme politic.

Recital de poesia en llengua valenciana el 24 de juny de 2010

Entrevista a Jose Vidagany, secretari general de CV en el programa El poder valenciano de Valencia TeVe

Programa de la cadena Valencia TeVe en tota l'actualidad política, económica, empresarial y social de la Comunitat Valenciana. Els contertulis son Juan García Sentandreu (CV) y Joanquin Ballester (UV).

Programa de la cadena Valencia TeVe en tota l'actualidad política, económica, empresarial y social de la Comunitat Valenciana. El tema del debat es "El idioma valencià" i els contertulis son Manuel Latorre, Teresa Puerto, Josep Puchades i Daniel Sala.

El Grup d'Accio Valencianista, el 30 de decembre de 2011, dia de la presentació del seu llibre, Història de la Llengua Valenciana (Des de fa 1.000.000 d'anys) feu esta entrevista a Joan Benet.

El dijous 4 d'Octubre de 2012 José Francisco Ballester-Olmos Anguis va realisar una conferencia conjunta per part del Grup d´Accio Valencianista i l'associacio cultural "Cami de Sant Vicent Maritir i Via Augusta". En ella el ponent relata la influencia de les dones en la vida del rei.

Presentacio de la Llei de defensa de les senyes d'identitat valencianes per la Federacio Coordinadora de Entitats Culturals del Regne de Valéncia en la seu del GAV el 4 de decembre de 2007.

Conferencia oferida per En Joan Benet Rodriguez i Manzanares en la seu del GAV el 21 de maig de 2009

El Grup d´Accio Valencianista tots els anys conseguix realisar un emotiu acte en la catedral el 3 de març conmemorant el poeta Ausias March. Condicions: 1. Els poemes que participen en el Certamen Poetic hauran d’estar escrits en Llengua Valenciana (Normes d’El Puig). 2. Podran participar tots el que ho desijen en un poema de entre dos i huit versos de metro, tematica i rima de lliure eleccio. Sense ningu llimit, patriotics, d’amor, etc. 3. El treball no anirà firmat, s’entregarà en ma i durà un lema. A part en sobre tancat es repetirà el lema en l’exterior. Dins del sobre nom, llinages, domicili i telefon. 4. Tots els dilluns i dijous de 19:00 a 21:00 fins al 23 de Febrer del 2012, pots entregar el teu poema en la Secretaria del Grup d’Accio Valencianista, carrer Pintor Gisbert, nº 17, 46006 Valéncia. Telf: 96 344 90 20 Web: Grup d'Accio Valencianista 5. Es donara la maxima difusio possible als treballs entregats, seran publicats en la revista SOM, en mijos digitals i si és possible en prensa escrita. 6. Els treballs no seran tornats, respectant la propietat intelectual de l’autor i cedint els drets al Grup d’Accio Valencianista. Tindran millor consideracio els poemes que s’expressen com si estigueren parlant en Ausias March. Nom que porta este certamen. La resolucio del jurat sera inapelable. 7. El poeta premiat en el Certamen Poetic Parlant en Ausias March, llegira el seu poema en l'acte que el 3 de Març el GAV fara en la tomba d'Ausias March, Catedral de Valencia. Els atres poemes presentats, tambe es llegiran els seus autors. 8. Tots els 3 de Març començarem recitant en la tomba d'Ausias March pel principi fins aplegar al guanyador del any en curs. Aixina cada any el poema guanyador formara part d'una estrofa dins del poema que comencen enguany. 9. El premi d'honor sera formar part d’un llarc poema que comença enguany i volem que la seua flama mai s’apague.

El Grup d´Accio Valencianista tots els anys conseguix realisar un emotiu acte en la catedral el 3 de març commemorant el poeta Ausias March. Condicions: 1. Els poemes que participen en el Certamen Poetic hauran d’estar escrits en Llengua Valenciana (Normes d’El Puig). 2. Podran participar tots el que ho desijen en un poema de entre dos i huit versos de metro, tematica i rima de lliure eleccio. Sense ningu llimit, patriotics, d’amor, etc. 3. El treball no anirà firmat, s’entregarà en ma i durà un lema. A part en sobre tancat es repetirà el lema en l’exterior. Dins del sobre nom, llinages, domicili i telefon. 4. Tots els dilluns i dijous de 19:00 a 21:00 fins al 23 de Febrer del 2012, pots entregar el teu poema en la Secretaria del Grup d’Accio Valencianista, carrer Pintor Gisbert, nº 17, 46006 Valéncia. Telf: 96 344 90 20 Web: Grup d'Accio Valencianista 5. Es donara la maxima difusio possible als treballs entregats, seran publicats en la revista SOM, en mijos digitals i si és possible en prensa escrita. 6. Els treballs no seran tornats, respectant la propietat intelectual de l’autor i cedint els drets al Grup d’Accio Valencianista. Tindran millor consideracio els poemes que s’expressen com si estigueren parlant en Ausias March. Nom que porta este certamen. La resolucio del jurat sera inapelable. 7. El poeta premiat en el Certamen Poetic Parlant en Ausias March, llegira el seu poema en l'acte que el 3 de Març el GAV fara en la tomba d'Ausias March, Catedral de Valencia. Els atres poemes presentats, tambe es llegiran els seus autors. 8. Tots els 3 de Març començarem recitant en la tomba d'Ausias March pel principi fins aplegar al guanyador del any en curs. Aixina cada any el poema guanyador formara part d'una estrofa dins del poema que comencen enguany. 9. El premi d'honor sera formar part d’un llarc poema que comença enguany i volem que la seua flama mai s’apague.

Joan Vanrell es president de Acadèmi de sa Llengo Baléà, catedràtic emèrit, articuliste i per damunt de tot un amant de la seua terra, Mallorca. Per la seua incansable defensa de sa llengua balear i la nostra valenciana, rep en 2009 el Premi Llealtat otorgat pel Grup d'Accio Valencianista.

Conferencia oferida en la seu del GAV el 27 d'abril de 2012 per Josué Ferrer, qui coneix de primera mà el mon de l'educació per ser la seua profesió. Josué es mestre, periodiste i escritor en varies obres publicades. En esta ocasio la ponencia sera en llengua castellana. ¿Com es posible que un pais menut que no te de res funcione be i un atre gran que te de tot funcione mal? Josué aclarix esta i atres qüestions.

Quan algunes de les entitats mes representatives del valencianisme cultural escomencen a ser qüestionades pel seu clientelisme cap a aquell que lis paga via subvencio oficial, el GAV vol oferir als seus socis i simpatisants el punt de vista d'una entitat que se fundà en 1937 a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valencià. Refundat en 1980 per intelectuals com Emili Beüt i Mari Montañana, hui en dia esta mes prop que mai del sentiment valencianista gracies a les ultimes incorporacions propiciades pel seu actual president. L´ Institut d'Estudis Valencians es una entitat tan arraïlada en l'enfilat cultural valencià, com desconeguda per a la majoria dels valencianistes. En esta conferencia volem corregir esta situacio i donar a coneixer a una entitat que en cas de ser necessari estaria en condicions de convertir-se en el ent de referencia de la Normes de El Puig. 25/10/2013

El pelegrinage del princip de Viana demostra l'imposibilitat de que Joanot escriguera el Tirant en Barcelona en una suposta cort lliteraria 'catalana'. Quan el nostre novelista inicia la redaccio del Tirant (com consta en la novela, escomença el dia 2 de giner de 1460), Carlos estava en Mallorca (20 d'agost de 1459 al 22 de març de 1460), a on li havia enviat son pare, Joan d'Arago, des de Mesina. La primera volta que va chafar Barcelona el princip de Viana es el 31 de març de 1460. I des del 2 de decembre de 1460 d'asta finals de febrer de 1461 es troba empresonat en el castell de Morella per problemes en son pare. No torna a Barcelona d'asta el 12 de març i mor el 23 de setembre de 1461. El quadro de José Moreno Carbonero 'El príncipe de Viana', plasma a un home excentric, a soles, refugiat en el seus llibres plens de pols (per cert, quasi exclusivament d'autors llatins i francesos), apartat de la societat, en ropajes modests, i en el seu fidel gos com unica companyia. Es dir, res que vore al que se vol retratar ara. A Carlos de Viana se li recorda per el seu talent, per els seus escrits, pero sobre tot per les seues desgracies -la major, ser fill de l'usurpador i perjur Joan II-, pero no per formar una cort llteraria, i molt manco en Barcelona, del la qual formara part el nostre insigne novelista valencià Joanot Martorell.