POPULARITY
L'horror de la Segona Guerra Mundial queda impregnat a la vuitena simfonia de Xostak
Pere Becque descriu l'evolució de la viticultura a Catalunya Nord, des d'un paisatge de petites explotacions i crisis recurrents (amb fets com la revolta dels vinyaters de 1907) fins a la creació de cooperatives i grans estructures com els Vigerons Catalans, que als anys vuitanta arribaven a comercialitzar desenes de milions d'ampolles i van permetre un fort desplegament del sector després de la Segona Guerra Mundial. Davant la globalització i el canvi de mercat, però, el model cooperatiu es revela pesant i poc adaptat, la competència de nous productors (Sud-àfrica, Califòrnia, Nova Zelanda, Xina), les campanyes contra l'alcohol i la baixada del consum, el canvi climàtic i el pas a cellers particulars erosionen l'eina cooperativa i posen en dificultats entitats clau com Arnau de Vilanova o el GICB de Cotlliure-Banyuls, fins al punt de parlars de suspensió de pagaments i pèrdua d'identitat.
La ciència va deixar de ser una recerca aïllada per transformar-se en l'eina amb què els estats moderns van aprendre a quantificar i governar la realitat social mitjançant l'estadística i la cartografia. Amb la Revolució Industrial, laboratoris i fàbriques es van unir per accelerar el progrés econòmic i crear un sistema d'educació universal que formés una nova classe de tècnics qualificats. Malgrat l'horror de les guerres mundials, el desenvolupament tecnològic va acabar reforçant la fe en el coneixement com a font de seguretat, benestar i domini estratègic. Finalment, la ciència s'ha consolidat com el símbol indiscutible de progrés i superioritat, definint tant la nostra identitat política com les crisis i desconfiances que marquen el present. Amb Oto Lusic.
Aquesta setmana Pere Becque fer unes reflexions, sobre la seguretat a Europa i la fragilitat de la pau actual, setanta anys després de la Segona Guerra Mundial.
L'historiador Ferran Martínez va fer una glosa dels darrers moments de Lluís Companys i Jover, únic president democràticament escollit assassinat a l'Europa de la Segona Guerra Mundial, davant del monòlit que Sitges li va dedicar al carrer amb el seu nom, en el tradicional homenatge en l'aniversari del seu afusellament. Diverses entitats i formacions polítiques, així com part de la corporació municipal, van fer ofrenes florals, en un acte en que l'Escola de Grallers de Sitges van interpretar el Cant del Poble i els Segadors, i que va acabar amb unes paraules de l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell. L'entrada Sitges recorda el president Companys amb una glosa de Ferran Martínez ha aparegut primer a Radio Maricel.
A l'Al Dia Terres de l'Ebre d'avui dimecres, 17 setembre: - Obrim l'Informatiu, amb el repàs a l'actualitat d'avui, a través de les nostres emissores col·laboradores. - A l'Entrevista del Dia: Avui parlem d’un dels motors econòmics i culturals del Delta de l’Ebre: l’arròs. La sega arriba amb preus a la baixa i la reaparició del caragol poma. Per analitzar-ho, connectarem amb Josep Antoni Vidal, responsable del sector a Unió de Pagesos. - De Poble en Poble: des de Ràdio Tortosa ens apropen al Congrés Internacional Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial, del 19 al 28 de setembre a Tortosa i Amposta, amb especialistes de primer nivell. La nostra companya Núria Mora entrevista al president de l’Associació Amigues i Amics de l’Ebre. - Identitats: des de Ràdio Joventut, coneixem a Josep Maria Alomà, impulsor dels escacs a les Terres de l’Ebre i fundador del Club d’Escacs Masdenverge, referent català. Jubilat, però actiu, enguany ha fet el pregó de les Festes Majors del seu poble.
Avui ens fixem en un nom, un nom tan important i significatiu com prol
Avui escoltarem: "Sing me not a ballad"; "Speak low"; "Kiddush"; "Green-up time"; "Love life" (selecci
Avui escoltarem: "Youkali"; "Song of Ruth"; "Nanna's lied"; Quatre can
Avui escoltarem: Fragments de "Johnny Johnson", "Knickerbocker Holiday", "Railroads on parade", Lady in the dark". El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal
Avui escoltarem: "Happy end" (selecci
Avui escoltarem: "L'
La Fiscalia investigar
En elcontext actual, el món està experimentant un canvi significatiu enl'ordre geopolític. Després de la Segona Guerra Mundial, el mónes va dividir en blocs contraposats: el comunista, liderat per laURSS, i l'occidental, liderat pels Estats Units. Tanmateix, amb lacaiguda de la URSS i l'aparició de noves potències com la Xina,l'Índia o el Brasil, aquest equilibri s'ha tornat obsolet.Europa, com a construcció política única, té un paper clau enaquest nou escenari. La Unió Europea, malgrat no disposar de lamateixa població que les grans potències, destaca pel seu nivell deriquesa, educació i innovació. A més, és un exemple de democràciai benestar social, amb un model que busca protegir tots elsciutadans.En aquest context, el futur d'Europa podria recaure en la sevacapacitat per ser un exemple de construcció política basada en elrespecte a les identitats locals, la participació ciutadana i ladistribució equitativa de recursos. Això la diferència de lesgrans potències, on el poder sovint es concentra en mans de poc.Per aconseguir-ho, Europa hauria de promoure una estructura méspropera als ciutadans, respectant les seves voluntats i identitats.Això no només reforçaria la seva posició en el món, sinó quetambé serviria de model per a altres regions.
Els primers dos mesos de la nova presidència de Donald Trump han estat marcats per una successió de decisions disruptives que trenquen amb el món que es va configurar després de la Segona Guerra Mundial, i que han posat la vella Europa de cara als seus fantasmes. Acompanyats de Joaquim Milla, d'Eurolocal, Hem parlat amb Jordi Xuclà, president del Consell Català del Moviment Europeu, que a París assisteix a una reunió sobre la integració miliatar europea i que s'ha mostrat optimista sobre com la crisi ens obliga a més Europa, i després amb el politòleg Albert Balada, que ha circunscrit el moment actual a les males decisions del passat, i que ha mostrat un cert escepticisme sobre la capacitat que pot tenir la Unió per tenir alguna rellevància en el món que s'està configurant. L'entrada L’Hora d’Europa: ens hem quedat sols ha aparegut primer a Radio Maricel.
Programa 5x99 amb Pep Poblet. Aquest personatge l'hem tingut a la llista de "losers hist
Programa 5x84, amb Joan Pera. Una biografia de la Segona Guerra Mundial, amb nazis asos de l'aviaci
Programa 5x75, amb Espartac Peran. Aquest senyor potser us sonar
Programa 5x51, amb Quim Masferrer. Aquesta hist
Programa 5x15, amb Mari Pau Huguet. Aquesta biografia tindr
Programa 5x15, amb Mari Pau Huguet. Aquesta biografia tindr
Programa 4x112. La vida (i mort) de l'Eddie Slovik val la pena de con
Programa 4x112. La vida (i mort) de l'Eddie Slovik val la pena de con
D'aquesta setmana us volem destacar una famosa hist
D'aquesta setmana us volem destacar una famosa hist