POPULARITY
34 episodes with segona guerra mundial
33 episodes with segona guerra mundial
6 episodes with segona guerra mundial
7 episodes with segona guerra mundial
45 episodes with segona guerra mundial
4 episodes with segona guerra mundial
5 episodes with segona guerra mundial
6 episodes with segona guerra mundial
3 episodes with segona guerra mundial
Entre Hopper i Doisneau és el projecte fotogràfic que han impulsat un grup de lloretencs amb la voluntat de reivindicar l'autenticitat fotogràfica amb persones reals i denunciar la invasió de la intel·ligència artificial. Es tracta d'un projecte sense ànim de lucre, impulsat pel fotògraf Òscar Rodbag, que n'és el director. Admirador de les obres del pintor nord-americà Edward Hopper, en destaca el tractament de la llum, les figures solitàries i el misteri de les seves escenes. “Hopper va captar una mica l’estat anímic d’una societat nord-americana afectada per la Segona Guerra Mundial: diuen que per això pintava la gent solitària, amb posat trist o pensatiu, i quan hi havia més d’un personatge a l’escena, no tenien contacte visual entre elles”, comenta Rodbag. Unes obres que vincula a la societat actual, amb la irrupció de les xarxes socials i la IA. “He volgut buscar un cert paral·lelisme entre els personatges solitaris de les obres de Hooper i la societat actual, cada cop més fragmentada i menys empàtica per les xarxes socials i, sobretot, la forta irrupció de la intel·ligència artificial en tots els àmbits”Òscar Rodbag Pel que fa a l'altre artista que inspira el projecte, és el fotògraf francès Robert Doisneau, mestre de l'anomenada “realitat inventada”, que són escenes capturades de la vida quotidiana, però que en realitat estan acuradament preparades. Un aspecte que també està molt vinculat a la falsa realitat que mostra la gent avui en dia a les seves xarxes socials. “Ell va pensar allò que cada vegada és més habitual a les xarxes, inventar una realitat que no és certa o està clarament esbiaixada, on els protagonistes exhibeixen una vida perfecta i feliç, quan en realitat se senten soles i tristes. Si es tracta d’art, no hi ha cap problema, però si això es trasllada a la nostra manera de donar-nos a conèixer pot arribar a comportar una veritable frustració o desconfiança social entre nosaltres”, afegeix el fotògraf. “Amb les imatges de Doisneau, com passa amb la comunicació actual a les xarxes, es premia o valora com a art, el fet de semblar espontani allò que està construït”Òscar Rodbag Per tant, el projecte combina la il·luminació o l'atmosfera de Cooper amb la tècnica de la realitat inventada de Doisneau “per descriure, si res canvia, a una societat abocada a l'aïllament social”. Tot plegat, ambientat a Lloret de Mar. “Penso que Lloret té un potencial molt important a nivell de raconets pocs coneguts o llocs que hi hem passat un munt de vegades i no hi prenem atenció. I vaig pensar: ‘Per què no creem un projecte creant imatges en aquests llocs, per reivindicar-los o no?'”, matisa. “Estem creant això amb un objectiu conjunt de crear art a Lloret i per reivindicar una mica Lloret de Mar és molt més que un destí turístic”Òscar Rodbag La proposta consisteix en crear un total de 17 fotografies i, de moment, en duen 9, amb la intenció d'acabar entre setembre i octubre. I la idea és crear una exposició itinerant, amb la col·laboració de l'Ajuntament. I també crear un calendari benèfic de cara al 2027. Per al projecte, Òscar Rodbag compta amb la col·laboració de Joan Romà Ortiz com a director artístic, Natàlia Romero com a estilista de vestuari, Pere Cabañas per fer el making off de les fotos per documentar que no estan fetes amb IA, Ruth Seguel com a perruquera, Anna Pujol de modista, Toni Sendra per a la pintura, l'ambientació i la preproducció i Jan Rodbag de tècnic d'il·luminació. A més, hi ha un grup de voluntaris que s'encarrega d'aconseguir l'atrezzo i, el que no troben, ho compren amb el finançament d'empreses col·laboradores que fan una aportació de 350 euros. Tota la informació es pot consultar a la pàgina web projectelloret.com.
Avui dimarts informem que aquesta setmana comencen les obres de millora de la terminal d'autobusos de Lloret de Mar, una actuació que respon a una demanda històrica del municipi i que té com a objectiu modernitzar un dels principals punts d'entrada a la vila. El projecte preveu millores en accessibilitat, seguretat i sostenibilitat, amb la voluntat d'oferir un servei més eficient i adaptat a les necessitats actuals dels usuaris. Les obres s'allargaran durant 9 mesos i es compaginaran amb el funcionament habitual de la terminal per reduir al màxim les afectacions al servei. En parlem amb el regidor de Mobilitat, a qui també li preguntem per la campanya d'asfaltatge als carrers. Altres temes d'interès: Seguretat: Expliquem que Lloret de Mar concentra dos dels trams amb més accidents greus de moto de les comarques gironines: són la GI-682 i la C-63 fins a Vidreres. Rodatge: Es busquen figurants a Lloret per al rodatge d'una pel·lícula ambientada en la Segona Guerra Mundial. Han de ser persones majors d'edat. Cultura: Escoltem a Cristina LaMar. És el nom artístic de la Cristina Pérez, cantautora lloretenca que viu a Colòmbia. Acaba de publicar el seu segon disc, tota una delícia, i l'ha vingut a presentar a la ràdio, aprofitant que passa l'estiu a la vila. Esports: Anunciem que el Club Bàsquet Lloret ha presentat oficialment Bernat Elias com a nou Director Esportiu de l’entitat per a les próximes dues temporades. Celebracions: La confraria de Sant Elm afronta una setmana intensa amb una missa avui mateix i de cara al cap de setmana, assemblea, sopar i concert. Els detalls, els dona Ignasi Riera, president de la confraria.
Entrevistem el m
L'historiador Iu Escape protagonitza una nova petita crònica dedicada al significat del 8 de maig, data clau vinculada a la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa.
L'historiador Iu Escape protagonitza una nova petita crònica dedicada al significat del 8 de maig, data clau vinculada a la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa.
L'historiador Iu Escape protagonitza una nova petita crònica dedicada al significat del 8 de maig, data clau vinculada a la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Aquesta setmana, A les Portes de Troia, analitzem com ha canviat la nostra relació amb la ciència des de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat. Explorarem com el coneixement científic, abans venerat com a motor indiscutible de progrés i garant del benestar, ha passat a ser objecte de desconfiança i debat. Acompanyats pel professor i químic Oto Lusic, parlarem de la instrumentalització política de la ciència, dels riscos invisibles generats pel mateix desenvolupament tecnològic (com el cas del plom a la gasolina) i de com l'espectacle mediàtic i la "postveritat" alimenten el negacionisme. Un viatge per entendre per què ja no n'hi ha prou amb inventar el futur, sinó que hem de decidir, democràticament, com volem viure'l.
L'horror de la Segona Guerra Mundial queda impregnat a la vuitena simfonia de Xostak
Pere Becque descriu l'evolució de la viticultura a Catalunya Nord, des d'un paisatge de petites explotacions i crisis recurrents (amb fets com la revolta dels vinyaters de 1907) fins a la creació de cooperatives i grans estructures com els Vigerons Catalans, que als anys vuitanta arribaven a comercialitzar desenes de milions d'ampolles i van permetre un fort desplegament del sector després de la Segona Guerra Mundial. Davant la globalització i el canvi de mercat, però, el model cooperatiu es revela pesant i poc adaptat, la competència de nous productors (Sud-àfrica, Califòrnia, Nova Zelanda, Xina), les campanyes contra l'alcohol i la baixada del consum, el canvi climàtic i el pas a cellers particulars erosionen l'eina cooperativa i posen en dificultats entitats clau com Arnau de Vilanova o el GICB de Cotlliure-Banyuls, fins al punt de parlars de suspensió de pagaments i pèrdua d'identitat.
La ciència va deixar de ser una recerca aïllada per transformar-se en l'eina amb què els estats moderns van aprendre a quantificar i governar la realitat social mitjançant l'estadística i la cartografia. Amb la Revolució Industrial, laboratoris i fàbriques es van unir per accelerar el progrés econòmic i crear un sistema d'educació universal que formés una nova classe de tècnics qualificats. Malgrat l'horror de les guerres mundials, el desenvolupament tecnològic va acabar reforçant la fe en el coneixement com a font de seguretat, benestar i domini estratègic. Finalment, la ciència s'ha consolidat com el símbol indiscutible de progrés i superioritat, definint tant la nostra identitat política com les crisis i desconfiances que marquen el present. Amb Oto Lusic.
Aquesta setmana Pere Becque fer unes reflexions, sobre la seguretat a Europa i la fragilitat de la pau actual, setanta anys després de la Segona Guerra Mundial.
L'historiador Ferran Martínez va fer una glosa dels darrers moments de Lluís Companys i Jover, únic president democràticament escollit assassinat a l'Europa de la Segona Guerra Mundial, davant del monòlit que Sitges li va dedicar al carrer amb el seu nom, en el tradicional homenatge en l'aniversari del seu afusellament. Diverses entitats i formacions polítiques, així com part de la corporació municipal, van fer ofrenes florals, en un acte en que l'Escola de Grallers de Sitges van interpretar el Cant del Poble i els Segadors, i que va acabar amb unes paraules de l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell. L'entrada Sitges recorda el president Companys amb una glosa de Ferran Martínez ha aparegut primer a Radio Maricel.
La Fiscalia investigar
En elcontext actual, el món està experimentant un canvi significatiu enl'ordre geopolític. Després de la Segona Guerra Mundial, el mónes va dividir en blocs contraposats: el comunista, liderat per laURSS, i l'occidental, liderat pels Estats Units. Tanmateix, amb lacaiguda de la URSS i l'aparició de noves potències com la Xina,l'Índia o el Brasil, aquest equilibri s'ha tornat obsolet.Europa, com a construcció política única, té un paper clau enaquest nou escenari. La Unió Europea, malgrat no disposar de lamateixa població que les grans potències, destaca pel seu nivell deriquesa, educació i innovació. A més, és un exemple de democràciai benestar social, amb un model que busca protegir tots elsciutadans.En aquest context, el futur d'Europa podria recaure en la sevacapacitat per ser un exemple de construcció política basada en elrespecte a les identitats locals, la participació ciutadana i ladistribució equitativa de recursos. Això la diferència de lesgrans potències, on el poder sovint es concentra en mans de poc.Per aconseguir-ho, Europa hauria de promoure una estructura méspropera als ciutadans, respectant les seves voluntats i identitats.Això no només reforçaria la seva posició en el món, sinó quetambé serviria de model per a altres regions.
Els primers dos mesos de la nova presidència de Donald Trump han estat marcats per una successió de decisions disruptives que trenquen amb el món que es va configurar després de la Segona Guerra Mundial, i que han posat la vella Europa de cara als seus fantasmes. Acompanyats de Joaquim Milla, d'Eurolocal, Hem parlat amb Jordi Xuclà, president del Consell Català del Moviment Europeu, que a París assisteix a una reunió sobre la integració miliatar europea i que s'ha mostrat optimista sobre com la crisi ens obliga a més Europa, i després amb el politòleg Albert Balada, que ha circunscrit el moment actual a les males decisions del passat, i que ha mostrat un cert escepticisme sobre la capacitat que pot tenir la Unió per tenir alguna rellevància en el món que s'està configurant. L'entrada L’Hora d’Europa: ens hem quedat sols ha aparegut primer a Radio Maricel.
Programa 5x99 amb Pep Poblet. Aquest personatge l'hem tingut a la llista de "losers hist
Programa 5x84, amb Joan Pera. Una biografia de la Segona Guerra Mundial, amb nazis asos de l'aviaci
Programa 5x75, amb Espartac Peran. Aquest senyor potser us sonar
Programa 5x51, amb Quim Masferrer. Aquesta hist
Programa 5x15, amb Mari Pau Huguet. Aquesta biografia tindr
Programa 5x15, amb Mari Pau Huguet. Aquesta biografia tindr
Programa 4x112. La vida (i mort) de l'Eddie Slovik val la pena de con
Programa 4x112. La vida (i mort) de l'Eddie Slovik val la pena de con
D'aquesta setmana us volem destacar una famosa hist
© 2020-2026 Ivy Podcast Discovery LLC
