POPULARITY
34 episodes with segona guerra mundial
33 episodes with segona guerra mundial
6 episodes with segona guerra mundial
7 episodes with segona guerra mundial
45 episodes with segona guerra mundial
4 episodes with segona guerra mundial
5 episodes with segona guerra mundial
6 episodes with segona guerra mundial
3 episodes with segona guerra mundial
Avui dimarts informem que aquesta setmana comencen les obres de millora de la terminal d'autobusos de Lloret de Mar, una actuació que respon a una demanda històrica del municipi i que té com a objectiu modernitzar un dels principals punts d'entrada a la vila. El projecte preveu millores en accessibilitat, seguretat i sostenibilitat, amb la voluntat d'oferir un servei més eficient i adaptat a les necessitats actuals dels usuaris. Les obres s'allargaran durant 9 mesos i es compaginaran amb el funcionament habitual de la terminal per reduir al màxim les afectacions al servei. En parlem amb el regidor de Mobilitat, a qui també li preguntem per la campanya d'asfaltatge als carrers. Altres temes d'interès: Seguretat: Expliquem que Lloret de Mar concentra dos dels trams amb més accidents greus de moto de les comarques gironines: són la GI-682 i la C-63 fins a Vidreres. Rodatge: Es busquen figurants a Lloret per al rodatge d'una pel·lícula ambientada en la Segona Guerra Mundial. Han de ser persones majors d'edat. Cultura: Escoltem a Cristina LaMar. És el nom artístic de la Cristina Pérez, cantautora lloretenca que viu a Colòmbia. Acaba de publicar el seu segon disc, tota una delícia, i l'ha vingut a presentar a la ràdio, aprofitant que passa l'estiu a la vila. Esports: Anunciem que el Club Bàsquet Lloret ha presentat oficialment Bernat Elias com a nou Director Esportiu de l’entitat per a les próximes dues temporades. Celebracions: La confraria de Sant Elm afronta una setmana intensa amb una missa avui mateix i de cara al cap de setmana, assemblea, sopar i concert. Els detalls, els dona Ignasi Riera, president de la confraria.
Entrevistem el m
L'historiador Iu Escape protagonitza una nova petita crònica dedicada al significat del 8 de maig, data clau vinculada a la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa.
L'historiador Iu Escape protagonitza una nova petita crònica dedicada al significat del 8 de maig, data clau vinculada a la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa.
L'historiador Iu Escape protagonitza una nova petita crònica dedicada al significat del 8 de maig, data clau vinculada a la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Aquesta setmana, A les Portes de Troia, analitzem com ha canviat la nostra relació amb la ciència des de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat. Explorarem com el coneixement científic, abans venerat com a motor indiscutible de progrés i garant del benestar, ha passat a ser objecte de desconfiança i debat. Acompanyats pel professor i químic Oto Lusic, parlarem de la instrumentalització política de la ciència, dels riscos invisibles generats pel mateix desenvolupament tecnològic (com el cas del plom a la gasolina) i de com l'espectacle mediàtic i la "postveritat" alimenten el negacionisme. Un viatge per entendre per què ja no n'hi ha prou amb inventar el futur, sinó que hem de decidir, democràticament, com volem viure'l.
L'horror de la Segona Guerra Mundial queda impregnat a la vuitena simfonia de Xostak
Pere Becque descriu l'evolució de la viticultura a Catalunya Nord, des d'un paisatge de petites explotacions i crisis recurrents (amb fets com la revolta dels vinyaters de 1907) fins a la creació de cooperatives i grans estructures com els Vigerons Catalans, que als anys vuitanta arribaven a comercialitzar desenes de milions d'ampolles i van permetre un fort desplegament del sector després de la Segona Guerra Mundial. Davant la globalització i el canvi de mercat, però, el model cooperatiu es revela pesant i poc adaptat, la competència de nous productors (Sud-àfrica, Califòrnia, Nova Zelanda, Xina), les campanyes contra l'alcohol i la baixada del consum, el canvi climàtic i el pas a cellers particulars erosionen l'eina cooperativa i posen en dificultats entitats clau com Arnau de Vilanova o el GICB de Cotlliure-Banyuls, fins al punt de parlars de suspensió de pagaments i pèrdua d'identitat.
La ciència va deixar de ser una recerca aïllada per transformar-se en l'eina amb què els estats moderns van aprendre a quantificar i governar la realitat social mitjançant l'estadística i la cartografia. Amb la Revolució Industrial, laboratoris i fàbriques es van unir per accelerar el progrés econòmic i crear un sistema d'educació universal que formés una nova classe de tècnics qualificats. Malgrat l'horror de les guerres mundials, el desenvolupament tecnològic va acabar reforçant la fe en el coneixement com a font de seguretat, benestar i domini estratègic. Finalment, la ciència s'ha consolidat com el símbol indiscutible de progrés i superioritat, definint tant la nostra identitat política com les crisis i desconfiances que marquen el present. Amb Oto Lusic.
Aquesta setmana Pere Becque fer unes reflexions, sobre la seguretat a Europa i la fragilitat de la pau actual, setanta anys després de la Segona Guerra Mundial.
L'historiador Ferran Martínez va fer una glosa dels darrers moments de Lluís Companys i Jover, únic president democràticament escollit assassinat a l'Europa de la Segona Guerra Mundial, davant del monòlit que Sitges li va dedicar al carrer amb el seu nom, en el tradicional homenatge en l'aniversari del seu afusellament. Diverses entitats i formacions polítiques, així com part de la corporació municipal, van fer ofrenes florals, en un acte en que l'Escola de Grallers de Sitges van interpretar el Cant del Poble i els Segadors, i que va acabar amb unes paraules de l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell. L'entrada Sitges recorda el president Companys amb una glosa de Ferran Martínez ha aparegut primer a Radio Maricel.
A l'Al Dia Terres de l'Ebre d'avui dimecres, 17 setembre: - Obrim l'Informatiu, amb el repàs a l'actualitat d'avui, a través de les nostres emissores col·laboradores. - A l'Entrevista del Dia: Avui parlem d’un dels motors econòmics i culturals del Delta de l’Ebre: l’arròs. La sega arriba amb preus a la baixa i la reaparició del caragol poma. Per analitzar-ho, connectarem amb Josep Antoni Vidal, responsable del sector a Unió de Pagesos. - De Poble en Poble: des de Ràdio Tortosa ens apropen al Congrés Internacional Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial, del 19 al 28 de setembre a Tortosa i Amposta, amb especialistes de primer nivell. La nostra companya Núria Mora entrevista al president de l’Associació Amigues i Amics de l’Ebre. - Identitats: des de Ràdio Joventut, coneixem a Josep Maria Alomà, impulsor dels escacs a les Terres de l’Ebre i fundador del Club d’Escacs Masdenverge, referent català. Jubilat, però actiu, enguany ha fet el pregó de les Festes Majors del seu poble.
La Fiscalia investigar
En elcontext actual, el món està experimentant un canvi significatiu enl'ordre geopolític. Després de la Segona Guerra Mundial, el mónes va dividir en blocs contraposats: el comunista, liderat per laURSS, i l'occidental, liderat pels Estats Units. Tanmateix, amb lacaiguda de la URSS i l'aparició de noves potències com la Xina,l'Índia o el Brasil, aquest equilibri s'ha tornat obsolet.Europa, com a construcció política única, té un paper clau enaquest nou escenari. La Unió Europea, malgrat no disposar de lamateixa població que les grans potències, destaca pel seu nivell deriquesa, educació i innovació. A més, és un exemple de democràciai benestar social, amb un model que busca protegir tots elsciutadans.En aquest context, el futur d'Europa podria recaure en la sevacapacitat per ser un exemple de construcció política basada en elrespecte a les identitats locals, la participació ciutadana i ladistribució equitativa de recursos. Això la diferència de lesgrans potències, on el poder sovint es concentra en mans de poc.Per aconseguir-ho, Europa hauria de promoure una estructura méspropera als ciutadans, respectant les seves voluntats i identitats.Això no només reforçaria la seva posició en el món, sinó quetambé serviria de model per a altres regions.
Els primers dos mesos de la nova presidència de Donald Trump han estat marcats per una successió de decisions disruptives que trenquen amb el món que es va configurar després de la Segona Guerra Mundial, i que han posat la vella Europa de cara als seus fantasmes. Acompanyats de Joaquim Milla, d'Eurolocal, Hem parlat amb Jordi Xuclà, president del Consell Català del Moviment Europeu, que a París assisteix a una reunió sobre la integració miliatar europea i que s'ha mostrat optimista sobre com la crisi ens obliga a més Europa, i després amb el politòleg Albert Balada, que ha circunscrit el moment actual a les males decisions del passat, i que ha mostrat un cert escepticisme sobre la capacitat que pot tenir la Unió per tenir alguna rellevància en el món que s'està configurant. L'entrada L’Hora d’Europa: ens hem quedat sols ha aparegut primer a Radio Maricel.
Programa 5x99 amb Pep Poblet. Aquest personatge l'hem tingut a la llista de "losers hist
Programa 5x84, amb Joan Pera. Una biografia de la Segona Guerra Mundial, amb nazis asos de l'aviaci
Programa 5x75, amb Espartac Peran. Aquest senyor potser us sonar
Programa 5x51, amb Quim Masferrer. Aquesta hist
Programa 5x15, amb Mari Pau Huguet. Aquesta biografia tindr
Programa 5x15, amb Mari Pau Huguet. Aquesta biografia tindr
Programa 4x112. La vida (i mort) de l'Eddie Slovik val la pena de con
Programa 4x112. La vida (i mort) de l'Eddie Slovik val la pena de con
D'aquesta setmana us volem destacar una famosa hist
© 2020-2026 Ivy Podcast Discovery LLC
