Podcasts about departament

Ha estat el Departament d'Educació de la Generalitat a través de comunicació no oficial que hauria informat d'aquesta darrera decisió de desestimar l'opció, inicialment acceptada, de que les escoles públiques de Sitges poguessin fer ús d'algun equipament municipal per a ús educatiu el proper curs escolar. La proposta que va sortir de les direccions del centre un cop rebutjada l'opció dels barracons va ser ben rebuda tant per l'Ajuntament de Sitges com pels Serveis Territorials d'Educació i s'hauria esvaït aquesta setmana tal com apunta la regidora d'educació Carme Gasulla. En conversa amb Belén Alcón, directora dels Serveis Territorials d'Educació del Penedès-Garraf, Gasulla ha sabut que finalment el Departament ha descartat aquesta opció dels equipaments municipals i ha decidit que sigui l'escola Miquel Utrillo la que finalment assumeixi el gruix d'alumnes que no han rebut assignació de plaça i que corresponen a un 5è de primària i podrien fins i tot augmentar-se a un 3r i un 1r de primària. La regidora s'ha mostrat indignada amb aquesta darrera decisió i ha reclamat els Serveis Territorials que ho comuniqui oficialment als centres, fet que no ha succeït encara. Queda pendent una nova trobada amb els serveis territorials la propera setmana per acabar de concretar què passarà amb aquests alumnes que a hores d'ara no saben a quina escola aniran el curs vinent. N'hem parlat amb la regidora Carme Gasulla. L'entrada A l’espera de comunicació oficial tot apunta que l’Utrillo haurà d’assumir els alumnes del curs que hauria quedat fora d’assignació. El departament d’educació ha descartat l’ús d’equipaments municipals ha aparegut primer a Radio Maricel.

El portaveu de Sitges Grup Independent a l'Ajuntament de Sitges, David Martínez, no ha tingut "cap dubte" des del 2019 per mantenir el suport al govern municipal, malgrat la situació de minories i el trasvals afegit amb què es va iniciar aquesta legislatura. Martínez, com a antic regidor d'Educació, manifesta frustració amb el departament d'educació de la Generalitat, ja que darrera les bones paraules "acaben fent i desfén com ells volen". David Martínez ha lamentat que Junts que es dediqui a publicar fotos de la via pública per les xarxes enlloc de fer política propositiva, i ho ha contraposat amb la postura de col·laboració del PSC, tot i que no ha volgut definir els socialistes com a soci preferent. El regidor de SGI considera Guanyem una formació amb qui manté afinitats. Sobre el Club Natació, Martínez creu que els informes de secretaria i intervenció són concluents, pel que cal esperar el resultat de la tercera subhasta, i sobre el Club de Mar, creu que hauria estat bo arribar a un mínim consens per visualitzar una postura unitària dels nou grups municipals. Per últim, també ha comentat els canvis de mobilitat en carrers i aparcaments. L'entrada David Martínez lamenta que Junts faci fotos enlloc de política propositiva, i es mostra frustrat amb el departament d’educació ha aparegut primer a Radio Maricel.

El portaveu de Guanyem Sitges afirma que no estan contents amb els dos primers anys de legislatura fet que explica la retirada del suport extern del seu partit al govern d'ara fa poc més d'un mes. Segons Tubau Guanyem Sitges va quedar fora a partir de que el govern va pactar l'aprovació del pressupost amb el PSC-El Margalló, amb qui considera que el govern de Carbonell té una actitud gairebé de dependència que no els permet fins i tot reunir-se amb normalitat. En aquest sentit Tubau desmenteix Monasterio en allò de què "és difícil reunir-se amb ells" i assegura que la disponibilitat hi és sempre i que és l'equip de govern qui ajorna les trobades. En àmbit d'habitatge Tubau creu que la regidora Gasulla ha avançat en aquest darrer any però insisteix a dir que cal abordar també el tema dels habitatges turístics per tal d'eliminar-ne els il·legals i fer-ne una moratòria que ajudi a disminuir la situació de massificació turística que considera viu Sitges en l'actualitat i que afecta altres àmbits com el de la neteja. El regidor de Guanyem considera que Sitges no acaba d'estar net i d'entrada veu amb bons ulls les condicions del nou contracte de neteja pendent d'aprovar-se en ple. Tubau reparteix responsabilitat en matèria educativa amb Generalitat i Departament de Serveis Territorials i confia que la municipalització de les llars d'infants tiri endavant. Pel que fa al Club de Mar demana un debat i fins i tot un procés participatiu que contempli l'opinió de tots els agents afectats, conservació del litoral, patrimonial i recuperació de l'ús públic de les instal·lacions. L'entrada Josep Maria Tubau afirma que s’han perdut dos anys de legislatura, que el govern demana permís al PSC fins i tot per poder-se reunir amb ells i denuncia massificació turística ha aparegut primer a Radio Maricel.

Els joves PRO, seleccionats del curs de r

La proposta va arribar de mà de les direccions dels centres educatius públics de Sitges davant l'alerta de la instal·lació de barracons per al curs vinent en alguna de les escoles, l'Ajuntament hi va donar el vist-i-plau i ara queda que els serveis tècnics del Departament d'Educació de la Generalitat ratifiquin la proposta aquest mes de juliol, abans que el professorat marxi de vacances per tal de permetre'ls planificar bé el curs vinent. En cas que s'aprovi la proposta l'espai no necessàriament s'usaria per a ubicar-hi algun grup classe sinó com a espai compartit que permeti rebaixar la tensió de ràtio de les escoles durant el curs. N'hem parlat amb la regidora d'educació, Carme Gasulla, després que divendres juntament amb l'alcaldessa Aurora Carbonell es reunissin a Barcelona amb Montserrat Duran, directora general de Centres Públics , una trobada que ha definit com a profitosa tot i que no s'ha pogut concretat encara res respecte a quin equipament municipal es convertirà en seu escolar el curs vinent. L'entrada A l’espera de saber, aquest juliol, si les escoles públiques de Sitges podran fer ús d’un equipament escolar per restar tensió a les aules ha aparegut primer a Radio Maricel.

Entrevista a la Dra. Catalina M. Torres, investigadora i professora del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears i secretària del Laboratori Interdisciplinari sobre el Canvi Climàtic (LINCC-UIB).La prestigiosa revista científica «Nature» ha destacat la seva recerca per entendre com la ciència espanyola aborda els reptes del canvi climàtic. Un estudi que planteja que cal revertir el sistema socioeconòmic actual per lluitar de manera efectiva contra l'emergència climàtica.

Entrevista a Ana Belén Petro, professora del Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica de la UIB, amb motiu de l'activitat «L'albufera amb ulls matemàtics» a Menorca.Parlam de l'excursió, de les matemàtiques a la natura i a la vida diària i de la investigació i els estudis d'aquest àmbit del coneixement.

Entrevista amb Jordi Llabrés, investigador i professor del Departament de Psicologia ⁠de la Universitat de les Illes Balears. Presenta GroWinAPP, una aplicació mòbil per millorar la recerca en salut mental i promoure el benestar psicològic infantil.

Avui a La Furgo del #CarrerMajor coneixem una experiència educativa pionera a Reus, on els infants de l'Escola Prat de la Riba han après matemàtiques amb impressió 3D i creativitat. En parlem amb Júlia Vilafranca, del Departament de Formació i Projectes Internacionals, que ens explica com la tecnologia pot transformar l'aula. L'entrada La Furgo | Aprendre matemàtiques amb impressió 3D ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Avui a La Furgo del #CarrerMajor coneixem una experiència educativa pionera a Reus, on els infants de l'Escola Prat de la Riba han après matemàtiques amb impressió 3D i creativitat. En parlem amb Júlia Vilafranca, del Departament de Formació i Projectes Internacionals, que ens explica com la tecnologia pot transformar l'aula. L'entrada La Furgo | Aprendre matemàtiques amb impressió 3D ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

L'incendi d'una nau de productes qu

El Departament d'Educaci

Si us diem que un grup de dones amb fibromi

Cap

La denominació de les comarques catalanes que van quedar sota legislació de l'estat francès amb el Tractat dels Pirineus del 1659 ha estat des dels seus orígens complexa. A la pràctica, s'ha acabat instaurant una denominació oficial del departament com a Pyrénées Orientales i les denominacions populars de Catalunya (del) Nord i País Català. Ja fa més d'un any, el departament va explicar que volia canviar de nom per dos motius principals: el primer era la confusió que sovint es genera amb els Pyrénées Atlantiques i la segona, la voluntat de trobar un nom que “reculli millor la identitat d'aquest territori”.

Espai de col·laboració amb l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i la Salut a les Terres de l'Ebre. En aquest espai parlem amb Alba Font Barnet, Investigadora del grup de recerca GRATET del Departament de Geografia a la Universitat Rovira i Virgili.

Acabem tert

La intel

Cap

Els joves a "L'ofici d'educar" parlen sense embuts del que els preocupa: del desprop

Ja podem tirar l'arròs! Crítica teatral de l'obra «La paella dels dijous», de Cristina Clemente. Intèrprets: Jordi Andújar, Lloll Bertran (2025) / Lluïsa Castell (2023-2024) i Núria Cuyàs. Escenografia: Elisenda Pérez. Figurinisme: Maria Albadalejo. Disseny il·luminació: Xavi Gardés. Disseny so: Damià Duran. Tècnica llum i so: Maria Martín. Estudiant en pràctiques e direcció: Mar Mañez (Timbal). Coordinació de producció de la trilogia: Montse Farrarons i Clara Cols. Producció executiva: Jofre Blesa, Marina Marcos i Sergio Matamala. Coordinació artística: Adrià Aubert, Jofre Blesa i Sergio Matamala. Comunicació i premsa: Rafaela Rivas, Ester Cánovas, Anna Castillo i Elisenda Riera. Imatge cartell: Emilio Lorente. Imatges promoció: Sergi Panizo. Vídeo: Marta Caravaca. Disseny gràfic: Laia Alsina. Agraïments: NOMEN. Coproducció: El Maldà, Sala Flyhard, Sala Versus Glòries i On el teatre batega. Amb el suport de: Grec Festival de Barcelona, Iberescena, Ajuntament de Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Direcció de l'espectacle: Muguet Franc. Grec 2023. Primera i segona temporades: El Maldà i Espai Texas. Reposició tercera temporada: El Maldà, Barcelona, del 24 d'abril al 18 de maig 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Dijous paella. Interpretació: Dijous paella. Composició: Xavier Capdevila i Francesc Ribera. Àlbum: Dijous paella, 2006.

Aquest any, per Sant Jordi, l'APLEC, l'Associació per a l'ensenyament del català, ha decidit publicar un llibret homenatge a la cantant Bea Ortega, Tot Bea.Un llibre per fer recordar, o descobrir, la lletra i la música d'aquesta cantant i professora emblemàtica de Catalunya Nord, morta en 2015 a només 48 anys.Aquesta publicació és el fruit d'un treball de recerca i de recopilació d'arxius que mai havia estat fet abans. Tot Bea ha estat editat amb la col·laboració de Singlantana Sound i el suport de l'OPLC, el Departament i la Regió.És el quart llibre editat per l'APLEC per oferir als estudiants del secundari de català de Catalunya Nord.Hem doncs parlat de l'obra i de la vida de la Bea Ortega amb l'Esteve Valls, fundador de Singlantana Sound i encarregat de missió per l'APLEC.

A) PART RESOLUTIVA 1.Aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2.-Expedient 1459/2024. Expedient sancionador A.M.P.M. – Gossos potencialment perillosos.- 3.-Expedient 1680/2024. Declaració d’especial interès o utilitat municipal obres per a la millora d’accessibilitat amb escala i ascensor, a l’escola la Noguera.- 4.-Expedient 1693/2024. Declaració d’especial interès o utilitat municipal obres per rehabilitació de pis situat al carrer Girona de la Fundació Privada Resilis.- 5.-Expedient 301/2025. Declaració d’especial interès o utilitat municipal obres per rehabilitació de pis situat al carrer Lleida de la Fundació Privada Resilis.- 6.-Expedient 329/2025. Declaració d’especial interès o utilitat municipal obres per reforma d’habitatge situat al carrer Pablo Neruda de la Fundació Privada Resilis.- 7.-Expedient 330/2025. Declaració d’especial interès o utilitat municipal obres per rehabilitació de pis situat al carrer Gregorio Marañón de la Fundació Privada Resilis.- 8.-Expedient 361/2025. Declaració d’especial interès o utilitat municipal obres per rehabilitació d’un pis en mal estat degut al pas del temps i manca de manteniment situat al carrer Jaume Balmes de la Fundació Privada Resilis.- 9.-Expedient 1643/2024. Aprovar inicialment el “Projecte executiu de reforma de local per a oficina d’atenció al ciutadà de la Paeria de Balaguer i l’annex d’instal·lacions al “Projecte de Reforma del Local per a oficina d’atenció al ciutadà (OAC) a Balaguer”.- 10.-Expedient 33/2025. Aprovar definitivament el projecte d’obres “Projecte de millora Codi Validació: 4A5JCW6AZ2X2S33R4KNHZ99HP Verificació: https://balaguer.eadministracio.cat/ Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 1 de 3 de les cruïlles carrer Sant Crist amb carrer Barcelona i carrer Pare Sanahuja amb carrer Doctor Fleming, de Balaguer.- 11.-Expedient 539/2025. Aprovar inicialment el projecte d’obres “Projecte d’adequació de la caserna de la Guàrdia Urbana de Balaguer.- 12.-Expedient 1280/2024. Aprovar el “Conveni de col·laboració entre la Paeria de Balaguer i l’Associació SosBigotis per la gestió de colònies felines del municipi.- 13.-Expedient 437/2025. Aprovar el “Conveni de col·laboració entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Ajuntament de Balaguer relatiu al programa de mediació per al lloguer social d’habitatges, durant els anys 2025, 2026 i 2027.- 14.-Expedient 458/2025. Aprovar el “Conveni de col·laboració entre el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Balaguer per la posada en marxa del “Centre d’Innovació Transformativa en Energia Sostenible” en les instal·lacions de l’Energyhub Lab”.- 15.-Expedient 460/2025. Aprovar el “Conveni de Col·laboració entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament de Balaguer per a la gestió de l’Arxiu Comarcal de la Noguera”.- 16.-Expedient 502/2025. Aprovar el conveni marc de col·laboració entre l’administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el departament d’Educació i Formació Professional, i l’Ajuntament de Balaguer per poder portar a terme la fase de formació en empresa del cicle Formatiu de Grau Superior Formació Professional DUAP (FP DUAL) Educació Infantil, a l’Institut Ronda de Lleida.- 17.-Expedient 530/2025. Aprovar el “Conveni de col·laboració entre Ajuntaments amb l’objectiu d’establir col·laboracions reciproques per a l’organització de la campanya “Compra i descobreix Catalunya”, per a la promoció comercial, turística i cultural dels municipis signants”.- 18.-Expedient 540/2025. Nomenar els representants de la Corporació al Consell Educatiu de la Paeria de Balaguer.- 19.-Expedient 523/2025. Aprovar el Conveni de col.laboració entre la Diputació de Lleida i lInstitut Municipal Progrés i Cultura de Balaguer per a la realització dactivitats firals.- 20.-Expedient 492/2024. Aprovar inicialment el projecte dobres “Projecte bàsic i executiu de la Restauració i Consolidació de la Muralla Emiral del Barri del Firal de Balaguer”.- 21.-Expedient 555/2025. Moció que presenta el Grup Municipal de Junts per Balaguer de suport a la creació d’un centre de memòria a la comissaria de policia de Via Laietana, 43 de Barcelona.- 22.-Expedient 565/2025. Moció de rebuig a l’espionatge i les infiltracions policials als moviments socials dels Països Catalans.- 23.Assumptes d’urgència. B) ACTIVITAT DE CONTROL Codi Validació: 4A5JCW6AZ2X2S33R4KNHZ99HP Verificació: https://balaguer.eadministracio.cat/ Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 2 de 3 24.Donar compte dels Decrets d’Alcaldia del núm. 284/2025 fins al núm. 513/2025. 25.Donar compte aprovació liquidació del pressupost 2024. C) PRECS I PREGUNTES 26.Precs i preguntes.Descarregar àudio (180:19 min / 83 MB)

Tot és culpa meva. Crítica teatral de l'obra «Opereta imaginària (L’Opérette imaginaire)», de Valère Novarina. Traducció i adaptació: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Antònia Jaume, Oriol Genís, Roosevelt Jimenez i Griselda Ramon. Música original i espai sonor: Lucas Ariel Vallejos. Il·luminació: Marc Salicrú. Vestuari i caracterització: Manuel Mateos. Producció executiva: Centaure Produccions. Foto cartell: Pablo Bernal Pena (fotografia), Manuel Mateos (estilisme i edició) i Relda (caracterització). Producció: Centaure Produccions i Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Amb el suport de l’ICEC – Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Amb el suport de Teatre de Lloret. Ajudanta de direcció i tècnica companyia: Aurembiaix Montardit. Direcció: Albert Arribas. Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa, Barcelona, 23 abril 2025. Veu: Andreu Sotorra. Música: Mein Herr Marquis from The Fledermaus. Interpretació: Ed Lewis, Gerhard Kanzian, Johann Strauss. Composició: Johann Strauss. Àlbum: Operetten Opern Ouvertüren, 2010.

L'Ajuntament de Valls participa, per tercer any consecutiu, en la cantata impulsada pel Petit Taller de Cançons i el Camp d'Aprenentatge Pau Casals del Departament d'Educació de la Generalitat. L'espectacle “Un Cant als Estels” arribarà al Centre Cultural Municipal el proper 11 de maig en dues sessions. Diverses escoles de la ciutat i de la […]

Cap

Cap

A la segona part del programa on parlarem d’ànecs i de l’acord dels caçadors amb el departament d’Agricultura per a la temporada de caça 2025-2026. Ho parlarem amb el president de la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre, José Pedro Tomàs.

La 3a Jornada d'Edificació i Rehabilitació Construcció Sostenibles s'ha tancat amb Marta Verdejo, presidenta de l'Agència de Desenvolupament del Garraf; Miguel Corral Ortega, director dels Serveis Territorials al Penedès | Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i Núria Planas, regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Cubelles. podcast recorded with enacast.com

Debat sobre el canvi de política a la Casa de la Generalitat aPerpinyàEn aquesta edició del programa setmanal de Ràdio Arrels,l'advocat Pere Becque analitza les repercussions de lesdeclaracions recents del director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Aquestes declaracions han generat un intens debat arran de l'ús del terme “Pirineus Orientals” en lloc de “Catalunya Nord”.La Casa de la Generalitat va ser creada per iniciativa delpresident Jordi Pujol, qui considerava Perpinyà com una part de Catalunya, malgrat el seu estatut diferent. Des dels seus inicis, aquesta entitat ha depès directament del Departament de Presidència, actuant com una mena de conselleria més. La seva funció principal ha sigut promoure la cultura catalana, facilitar contactes econòmics i empresarials, i fomentar les relacions mediàtiques i esportives.El canvi de terminologia i l'orientació actual de la Casareflecteixen un enfocament més centralista cap a Espanya. Aquesta nova política, segons Pere Becque, pot estar motivada per la consideració de la Casa com una mena d'ambaixada en lloc d'una representació interna. Tanmateix, aquest canvi planteja preguntes sobre el futur del suport a les entitats nord-catalanes i la promoció de la llengua catalana.

La intel

Aquest dissabte 25 de març, la Bressola ha organitzat una manifestació al centre ciutat de Perpinyà.La raó? La seva situació econòmica critica que amenaça la perennitat de les seves escoles immersives.La Bressola ha rebut ajudes de donatius particulars i subvencions de Catalunya Sud. Però els manifestants reclamen subvencions dignes a les institucions franceses, especialment al Departament i a l'Ajuntament de Perpinyà.Mestres, professors, pares, mares, alumnes, personalitats i sud- catalans han baixat al carrer per defensar La Bressola. Gairebé 2000 persones eren presentes.

Les escoles immersives La Bressola convoquen una manifestació el dissabte 15 de març al centre de Perpinyà per reclamar unes subvencions dignes a les institucions de l'estat francès, especialment al Departament i a l'Ajuntament de Perpinyà. Les Bressola van anunciar fa un mes i mig que tenien un greu problema econòmic, pel qual han rebut una gran ajuda de donatius particulars i subvencions de Catalunya Sud. La manifestació sortirà de Plaça Catalunya dissabte 15 de març a les 10:30 i arribarà fins al Castellet, on es llegirà un manifest.

Els psic

Cap

Cap

Programa 5x90, amb Eduard Estivill. Esteu a punt de descobrir la hist

Cap

Cap

S

La Bressola demana al Departament i a la Regió ajuda urgent per fer front a un problema de liquiditat que no els permetria pagar els salaris d'aquí a uns mesos. Aquesta associació d'escoles immersives es troben en aquesta situació perquè les subvencions públiques no han incrementat des de fa anys. A més, han perdut el suport de l'Ajuntament de Perpinyà des que aquest va passar a mans de l'extrema dreta de Louis Aliot.

Cap

Cap

El govern es declara disposat a condonar el deute a les persones a qui el Departament de Drets Socials reclamava diners d'ajuts socials que havien rebut, malgrat que no els corresponien.

El govern es declara disposat a condonar el deute a les persones a qui el Departament de Drets Socials reclamava diners d'ajuts socials que havien rebut, malgrat que no els corresponien.

Hem parlat del valor de la intimitat. Ens hem preguntat si ha caducat amb l'Oriol Farr

Hem parlat del valor de la intimitat. Ens hem preguntat si ha caducat amb l'Oriol Farr

Cap

Cap

Notes del programa Més d'una vegada ens heu preguntat com es van conèixer la Sílvia i l'Andreu, així que avui dediquem l'episodi a explicar-vos la història completa. Som-hi! Bonus Continuem parlant sobre el viatge a Freiburg i el que hi vam fer, així com del retrobament a l'Escola Oficial d'Idiomes. Transcripció Sílvia: [0:15] Hola, Andreu! Andreu: [0:16] Hola, Sílvia! Hola a tothom! Sílvia: [0:18] A veure, avui porto un tema que ens l'han preguntat quaranta mil vegades i jo crec que l'hem explicat… Andreu: [0:26] D'acord. Sílvia: [0:27] Però crec que és important fer un episodi del pòdcast només parlant d'això, perquè així, si una altra persona ens ho torna a preguntar, podem dir: "Mira't l'episodi mil quatre-centes quaranta-vuit mil del pòdcast i allà trobaràs la resposta". Andreu: [0:43] D'acord, i el tema és…? Sílvia: [0:45] Com ens vam conèixer. Andreu: [0:47] Ah! És veritat, jo crec que… sí, ho hem explicat en més d'una ocasió, però clar, si no hi ha un episodi que es titula "Com ens vam conèixer", malament. D'acord, perfecte. Sí, sí. Sílvia: [1:01] D'acord, llavors, aquesta idea va tornar a sortir durant el Campus, però crec que ens ho pregunta molta gent, així que, si et sembla bé, podem començar. Andreu: [1:12] Fantàstic. Doncs on comencem? O sigui, on comença la història? Sílvia: [1:15] A veure, jo crec que la història comença cadascú a casa seu. Llavors, tu comença la teva història com ho vas viure abans de que ens coneguéssim i jo començo també la meva història com ho vaig viure abans de que ens coneguéssim, i llavors arribem al punt en què ens coneixem. Andreu: [1:29] D'acord. A veure, doncs tot va començar un dia d'octubre de 1992… Sílvia: [1:39] Avancem… avancem una mica. Una mica més endavant. Andreu: [1:41] Una mica més? D'acord. Tres o quatre capítols més endavant? O dos o tres temporades…? Sílvia: [1:46] Clar, això era el 2008. Fa setze anys. Andreu: [1:52] Sí, quan fèiem 4t d'ESO. Sílvia: [1:54] Exacte, sí. Andreu: [1:55] D'acord. Llavors, jo a l'institut estudiava alemany com a primera llengua estrangera i francès com a segona. El meu institut era com una excepció, perquè normalment a tot arreu et fan aprendre anglès, però al meu no era obligatori, podies triar l'alemany, no? I jo, com que havia tingut una mala experiència amb una professora d'anglès a l'escola, doncs vaig triar l'alemany, i em va agradar molt. Llavors, per a l'estiu de després de 4t d'ESO es veu que hi havia unes beques, unes beques del govern, no?, del Departament d'Educació, que eren per anar a practicar l'idioma que tu estaves estudiant. Bé, crec que eren com per a alemany, francès i anglès, només. [Sí.] Per anar a practicar l'idioma a un país on es parla aquella llengua, no?, i fer un curs… fer cursos de llengua allà, i altres activitats. Llavors, jo de fet… vaig demanar aquesta beca i me la van donar, però me la van donar per anar a França, o sigui, per anar a estudiar francès! Sílvia: [2:56] Ah, sí? Això no ho sabia! Andreu: [2:58] Ah, no? Doncs mira! Sí, sí, me la van donar per fer francès, però la persona que em va animar a demanar aquesta beca va ser la meva professora d'alemany, i ella volia que jo anés a Alemanya a practicar l'alemany. I resulta que aquesta persona tenia contactes en el món de l'ensenyament, del Departament d'Ensenyament, i va aconseguir que em canviessin la destinació per anar a Alemanya. Sílvia: [3:25] Que fort! [Sí]. D'acord? [I… sí, sí.] Fins aquí. Ara jo explico la meva versió. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)