POPULARITY
61 episodes with universitat aut
7 episodes with universitat aut
5 episodes with universitat aut
9 episodes with universitat aut
2 episodes with universitat aut
3 episodes with universitat aut
3 episodes with universitat aut
4 episodes with universitat aut
2 episodes with universitat aut
Durant aquest mes s’està duent a terme una nova campanya d’excavacions arqueològiques al pla d’Almatà de Balaguer. L’excavació està coordinada per la dra. Helena Kirchner i la du a terme l’equip de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col•laboració del Museu de la Noguera. En aquesta nova campanya s’ha continuat treballant en dues zones clau del jaciment del Pla d’Almatà: la Maqbara, que és el cementiri musulmà; i el sector de les cases El Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i la conselleria de Justícia estudien la creació de quatre jutjats nous exclusius de Violència sobre la Dona. Un d’aquest nous jutjats Vido seria compartit entre Lleida, Cervera i Balaguer En l’àmbit econòmic, la pensió mitjana augmenta un 4,4% al maig a Catalunya i se situa en els 1.362,88 euros. D’altra banda la constitució d’hipoteques a Catalunya es dispara un 44% al març. L’import mitjà es va situar en les 175.623 euros, un 15,3% més. A les comarques de Lleida, el nombre d’hipoteques va ser de 337, un 29,1% anual més El consum de tabac a partir dels 15 anys baixa al 21,4% el 2024 però Salut alerta de l’ús de vapejadors entre els joves El municipi de Bellmunt d’Urgell ha acollit aquest passat dissabte la 18a Trobada de la Gent Gran de la Noguera, una jornada festiva que ha a plegat més de 300 persones grans de tota la comarca El Museu de la Noguera, amb la col•laboració dels comerciants del centre històric, organitza novament el Joc de l’Harpieta, coincidint amb la Festa de la l’Harpia, Balaguer Medieval Contes, titelles, arts escèniques, circ i teatre al 9è festival Marrameu, el festival de contes i espectacles de carrer de Torrelameu. Se celebrarà els dies 31 de maig i 1 de juny en diversos espais del municipi amb la participació de 19 companyies i 30 actuacions Esports El Club Esportiu Escolar La Noguera Femení fa una crida per ampliar l’equip i formar un conjunt de futbol 11 Nou nedadors del CEN Balaguer participen a la Final per Delegacions amb la selecció de LleidaDescarregar àudio (30:00 min / 14 MB)
L'IFCT de la Universitat de Perpinyà i la facultat de traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona han organitzat aquesta setmana a la Casa dels Països Catalans de la capital de Catalunya Nord les primeres jornades transfrontereres de traducció català-francès. Una vintena d'alumnes de l'autònoma han vingut a Perpinyà per assistir a diverses conferències sobre traducció, posant un interès especial a la literatura nord-catalana, sovint molt desconeguda al sud.
Aquesta setmana, descobrim com pensem amb el sentit del gust. Visitem el Museu Picasso de Barcelona amb J
En este artículo se presenta un minucioso trabajo de identificación de los distintos espacios agrarios asociados a la acequia Gorda, uno de los principales canales de agua de época medieval en la Vega de Granada (sureste de la península Ibérica). Esta identificación está basada en la caracterización morfológica, combinando el trabajo directo de campo con el estudio de la cartografía histórica y la fotografía aérea, y una identificación toponímica a partir de documentos árabes y traducidos. Así, se proponen algunas pautas para comprender la evolución de este gran espacio agrícola que comenzó a partir de pequeñas huertas en época andalusí y que acabaría conformando una gran vega a finales de la Edad Media. Historia Agraria, 94. https://doi.org/10.26882/hista... Ferran Esquilache Martí[orcid.org/0000-0003-2971-2469] es profesor lector de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de Barcelona. Guillermo García-Contreras Ruiz[orcid.org/0000-0002-0655-7067] es profesor contratado doctor de Historia Medieval en la Universidad de Granada. El trabajo forma parte del proyecto Re-thinking the “Green Revolution” in the Medieval Western Mediterranean (6th-16th centuries), dirigido por la Universidad Autónoma de Barcelona, la Universidad de Granada, la Universidad de Reading y la Universidad de York, con colaboradores de la Universidad de València, la Universidad de Murcia, la University College de Londres y la Universidadde Basel. Presenta Elena Catalán Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices
En este artículo se presenta un minucioso trabajo de identificación de los distintos espacios agrarios asociados a la acequia Gorda, uno de los principales canales de agua de época medieval en la Vega de Granada (sureste de la península Ibérica). Esta identificación está basada en la caracterización morfológica, combinando el trabajo directo de campo con el estudio de la cartografía histórica y la fotografía aérea, y una identificación toponímica a partir de documentos árabes y traducidos. Así, se proponen algunas pautas para comprender la evolución de este gran espacio agrícola que comenzó a partir de pequeñas huertas en época andalusí y que acabaría conformando una gran vega a finales de la Edad Media. Historia Agraria, 94. https://doi.org/10.26882/hista... Ferran Esquilache Martí[orcid.org/0000-0003-2971-2469] es profesor lector de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de Barcelona. Guillermo García-Contreras Ruiz[orcid.org/0000-0002-0655-7067] es profesor contratado doctor de Historia Medieval en la Universidad de Granada. El trabajo forma parte del proyecto Re-thinking the “Green Revolution” in the Medieval Western Mediterranean (6th-16th centuries), dirigido por la Universidad Autónoma de Barcelona, la Universidad de Granada, la Universidad de Reading y la Universidad de York, con colaboradores de la Universidad de València, la Universidad de Murcia, la University College de Londres y la Universidadde Basel. Presenta Elena Catalán Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices
En este artículo se presenta un minucioso trabajo de identificación de los distintos espacios agrarios asociados a la acequia Gorda, uno de los principales canales de agua de época medieval en la Vega de Granada (sureste de la península Ibérica). Esta identificación está basada en la caracterización morfológica, combinando el trabajo directo de campo con el estudio de la cartografía histórica y la fotografía aérea, y una identificación toponímica a partir de documentos árabes y traducidos. Así, se proponen algunas pautas para comprender la evolución de este gran espacio agrícola que comenzó a partir de pequeñas huertas en época andalusí y que acabaría conformando una gran vega a finales de la Edad Media. Historia Agraria, 94. https://doi.org/10.26882/hista... Ferran Esquilache Martí[orcid.org/0000-0003-2971-2469] es profesor lector de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de Barcelona. Guillermo García-Contreras Ruiz[orcid.org/0000-0002-0655-7067] es profesor contratado doctor de Historia Medieval en la Universidad de Granada. El trabajo forma parte del proyecto Re-thinking the “Green Revolution” in the Medieval Western Mediterranean (6th-16th centuries), dirigido por la Universidad Autónoma de Barcelona, la Universidad de Granada, la Universidad de Reading y la Universidad de York, con colaboradores de la Universidad de València, la Universidad de Murcia, la University College de Londres y la Universidadde Basel. Presenta Elena Catalán Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices
En este artículo se presenta un minucioso trabajo de identificación de los distintos espacios agrarios asociados a la acequia Gorda, uno de los principales canales de agua de época medieval en la Vega de Granada (sureste de la península Ibérica). Esta identificación está basada en la caracterización morfológica, combinando el trabajo directo de campo con el estudio de la cartografía histórica y la fotografía aérea, y una identificación toponímica a partir de documentos árabes y traducidos. Así, se proponen algunas pautas para comprender la evolución de este gran espacio agrícola que comenzó a partir de pequeñas huertas en época andalusí y que acabaría conformando una gran vega a finales de la Edad Media. Historia Agraria, 94. https://doi.org/10.26882/hista... Ferran Esquilache Martí[orcid.org/0000-0003-2971-2469] es profesor lector de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de Barcelona. Guillermo García-Contreras Ruiz[orcid.org/0000-0002-0655-7067] es profesor contratado doctor de Historia Medieval en la Universidad de Granada. El trabajo forma parte del proyecto Re-thinking the “Green Revolution” in the Medieval Western Mediterranean (6th-16th centuries), dirigido por la Universidad Autónoma de Barcelona, la Universidad de Granada, la Universidad de Reading y la Universidad de York, con colaboradores de la Universidad de València, la Universidad de Murcia, la University College de Londres y la Universidadde Basel. Presenta Elena Catalán Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices
En este capítulo, exploramos cómo el cerebro de las mujeres se transforma durante el embarazo. A través de un estudio reciente, se ha demostrado que la materia gris se reduce durante la gestación en áreas clave relacionadas con la autorregulación emocional y la cognición social, recuperándose parcialmente después del parto. Pero, ¿por qué ocurren estos cambios? ¿Es una adaptación del cerebro para la maternidad? Nos lo cuenta Camila Servin-Barthet, investigadora del Hospital del Mar Research Institute y la Universitat Autònoma de Barcelona, coautora del estudio publicado en Nature Communications.
Dr. Wiktoria Michałkiewicz is an interdisciplinary expert with extensive international experience in storytelling, talent management, journalism, and photography. Alongside her academic achievements—holding five degrees, including a PhD in Sociology, an MA in Social Anthropology, and an MA in Cultural Studies from esteemed institutions such as Stockholm University, Universitat Autònoma de Barcelona, Lumière University Lyon 2, and Jagiellonian University—she has established a remarkable career as a contributing editor for prestigious international magazines like National Geographic, Harper's Bazaar, and Vogue. Additionally, she has excelled as a film and photography producer, talent agent, and exhibition curator. Dr. Michałkiewicz has played a pivotal role in producing and curating exhibitions for renowned artists, collaborating with international festivals and institutions. Her diverse expertise extends to consulting and editing award-winning books, as well as serving as a PR and communications specialist. In one of her notable recent roles, she was part of Fotografiska Stockholm and Fotografiska International, contributing to its global expansion to Tallinn and New York. In 2021, she founded REZO, a consulting agency specializing in global career strategies for visual artists, talent management, international art PR, and art advisory services. Operating globally from Warsaw, Stockholm, and Lisbon, she continues to make a significant impact in the art world. Over the past 15 years, Dr. Michałkiewicz has collaborated with both legendary and emerging artists, contributing to their projects in various capacities—from curating exhibitions and producing films to editing books and developing communication and marketing strategies. She has been involved in institutions and festivals such as the Nordic Light Festival in Norway, Landskrona Foto Festival, Leica Gallery, and Fotografiska, working on exhibitions featuring artists like Albert Watson, Platon, Greg Gorman, Ralph Gibson, Ragnar Axelsson, Paul Nicklen & Cristina Mittermeier, Chris Rainier, Paul Hansen, James Nachtwey, Sebastião Salgado, and Ellen von Unwerth. Her international strategy and art PR work include collaborations with artists such as Kacper Kowalski, Cooper & Gorfer, Bastiaan Woudt, Maciej Markowicz, Lisen Stibeck, and Erle Kyllingmark. As an editor and consultant, she has contributed to award-winning book projects, including “Arche” by Kacper Kowalski, which was nominated for the prestigious Les Prix du Livre at Rencontres d'Arles 2022. Dr. Michałkiewicz's projects have garnered numerous accolades, including Cannes Lions, Prix du Livre Les Rencontres d'Arles (nomination), and Sony World Photo Awards (1st Prize Landscape). She has also served as a jury member and portfolio reviewer at national and international competitions, further solidifying her influence and reputation in the art photography industry. REZO Art and Photography Management Agnecy http://rezo.pl/en/ Follow Wiktoria on Instagram to keep up date with her international activities https://www.instagram.com/wiktoriami/ Michael Dooney https://beacons.ai/michaeldooney This episode of Subtext & Discourse Art World Podcast was recorded on 3. November 2024 between Perth and Lisbon. Portrait photo by Knut Koivisto
Las últimas inundaciones en la región de Valencia ponen de manifiesto la urgencia de repensar las ciudades en términos urbanos. Desde hace algunos años ha surgido el concepto de "ciudades esponja", un conjunto de soluciones que busca optimizar la absorción del agua de la lluvia. Para paliar contra la falta de agua, pero también disminuir el impacto de las lluvias torrenciales. Por Ivonne SánchezCiudades esponja, ciudades permeables, los términos varían pero la idea es hacer las ciudades más resilientes ante fenómenos climáticos extremos, ya sea fuertes sequías o lluvias torrenciales.La idea es adaptar las zonas urbanas para que absorban mejor el agua de la lluvia.Mariona Ferrandiz es profesora asociada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) e investigadora en ecología urbana del CREAF, Centro de Investigación en ecologia y aplicaciones forestales. Así también, es co creadora del proyecto Replantegem, una iniciativa que busca reverdecer espacios urbanos con la participación de ciudadanos, entre ellos alumnos de escuelas. Leer tambiénInundaciones en Valencia: la hidrografía y la urbanización de zonas inundablesReportaje en francés de Stefanie Schüler hecho en la ciudad de Berlín, ciudad pionera en el concepto de ciudad esponja:Leer tambiénBerlin, ville éponge: sur la voie de l'adaptation au changement climatique
Para este nuevo episodio vuelve al podcast Camilo Chacón Sartori y lo hace para hablar junto a Andros Fenollosa sobre su próximo libro Palabras y algoritmos, Cómo la inteligencia artificial transformará la escritura. A través de un recorrido por los hitos que marcaron la evolución del lenguaje escrito, Camilo Chacón nos invita a reflexionar sobre el impacto transformador de la tecnología en nuestras formas de escribir y pensar. Palabras y algoritmos va más allá de un análisis crítico sobre los desafíos que plantea la IA; propone una visión novedosa: la escritura simbiótica, un enfoque en el que la IA no reemplaza al escritor, sino que se convierte en una aliada para amplificar la creatividad y expandir las posibilidades expresivas del lenguaje. El libro será publicado por la editorial Marcombo el próximo enero de 2025 y actualmente se encuentra en pre-venta. Camilo Chacón es doctorando en ciencias de la computación en IIIA-CSIC y en la Universitat Autònoma de Barcelona. Además es un prolífico escritor y podcaster, divulgando diferentes materias relacionadas con la intersección de la computación y la cultura.
En la primera conferencia del ciclo “Cuentos medievales: el Decamerón y los Cuentos de Canterbury”, el profesor titular del Departamento de Filología Inglesa de la Universitat Autónoma de Barcelona, Joan Curbet, introduce el contexto de los cuentos medievales y analiza los Cuentos de Canterbury (c. 1380), escritos por Geoffrey Chaucer. Esta obra marcó el desarrollo de la literatura inglesa desde el siglo XIV, debido a su estructura narrativa capaz de recoger una multiplicidad de voces y de acentos, permitiendo una mirada inclusiva y desprejuiciada de la sociedad del momento.Más información de este acto
En parlem amb Jordi Mir, doctor en humanitats, professor a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Francesc Núñez, sociòleg, professor d'arts i humanitats de la UOC i expert en sociologia de les emocions.
Repasamos la actualidad de la semana con Íñigo Domínguez, Sarah Morris, Belén Rodrigo y Hans-Günter Kellner. Sumamos a la conversación al profesor de Historia Contemporánea de la Universitat Autònoma de Barcelona Steven Forti, que acaba de publicar el ensayo 'Democracias en exitinción. El espectro de las autocracias electorales' (Akal, 2024).
PainExam Podcast Episode: An In-Depth Look at Hydrogen-Rich Water for Chronic Inflammatory Pain In a recent episode of the PainExam podcast, Dr. David Rosenblum delves into an intriguing study published in the journal Antioxidants, exploring the therapeutic potential of hydrogen-rich water (HRW) in alleviating chronic inflammatory pain and associated mood disorders in mice. The study, conducted by Santiago Coral-Pérez and colleagues from the Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau and Universitat Autònoma de Barcelona, presents compelling evidence supporting the analgesic, antidepressant, and anxiolytic effects of HRW. Study Overview The study investigates the efficacy of HRW in treating nociceptive responses and affective disorders associated with chronic inflammatory pain. Using a mouse model induced by the subplantar injection of complete Freund's adjuvant (CFA), the researchers evaluated the impact of HRW on several parameters: Nociceptive Responses: Mechanical allodynia and thermal hyperalgesia. Affective Disorders: Depressive-like behaviors (measured by Tail Suspension Test and Forced Swimming Test) and anxiety-like behaviors (assessed using Elevated Plus Maze and Open Field tests). Biomarker Analysis: Levels of oxidative stress, inflammatory, and apoptotic markers in the paws and amygdala. Key Findings 1. Analgesic Effects: Mechanical Allodynia and Thermal Hyperalgesia: The study found that both intraperitoneal and subplantar administration of HRW significantly reduced mechanical allodynia and thermal hyperalgesia in CFA-injected mice. Remarkably, the local (subplantar) administration showed greater effectiveness, achieving complete inhibition of nociceptive responses with just one day of treatment. 2. Antidepressant and Anxiolytic Effects: Depressive-like Behaviors: HRW treatment normalized the increased immobility times in both the Tail Suspension Test and Forced Swimming Test, indicating potent antidepressant properties. Anxiety-like Behaviors: HRW also reversed the anxiety-like behaviors in the Elevated Plus Maze and Open Field tests, showcasing its anxiolytic effects without impairing motor function. 3. Biochemical Pathways: The study highlighted the significant role of the Nrf2/HO-1-NQO1 pathway in mediating the analgesic effects of HRW. Inhibitors targeting this pathway reversed the pain-relieving actions of HRW, underscoring its pivotal role. Oxidative Stress and Inflammation: HRW treatment reduced the expression of oxidative (4-HNE), inflammatory (p-IKBα), and apoptotic (BAX) markers in both the paw and amygdala tissues, demonstrating its broad-spectrum protective effects. Implications for Clinical Practice Dr. Rosenblum emphasizes the potential of HRW as a novel therapeutic strategy for chronic inflammatory pain and its associated comorbidities. The study's findings suggest that HRW could offer a multifaceted approach, addressing both pain and mood disorders through its antioxidant, anti-inflammatory, and anti-apoptotic properties. Conclusion The episode concludes with a discussion on the broader implications of these findings for pain management, particularly in conditions where chronic inflammatory pain is prevalent. Dr. Rosenblum highlights the need for further clinical trials to validate these promising preclinical results and explore the potential of HRW in human subjects. For more detailed insights into this study, including potential applications and future research directions, tune into the PainExam podcast with Dr. David Rosenblum. For more information go to: https://molecularhydrogeninstitute.org/links-mhi/ Other Announcements from NRAP Academy: PainExam App is ready for iphone Pain Management Board Prep migrated to NRAPpain.org AnesthesiaExam Board Prep migrated to NRAPpain.org PMRExam Board Prep migrated to NRAPpain.org Live Workshop Calendar Ultrasound Interventional Pain Course Registration For Anesthesia Board Prep Click Here! References Coral-Pérez, S., Martínez-Martel, I., Martínez-Serrat, M., Batallé, G., Bai, X., Leite-Panissi, C. R., & Pol, O. (2022). Treatment with hydrogen-rich water improves the nociceptive and anxio-depressive-like behaviors associated with chronic inflammatory pain in mice. Antioxidants, 11(11), 2153.
PainExam Podcast Episode: An In-Depth Look at Hydrogen-Rich Water for Chronic Inflammatory Pain In a recent episode of the PainExam podcast, Dr. David Rosenblum delves into an intriguing study published in the journal Antioxidants, exploring the therapeutic potential of hydrogen-rich water (HRW) in alleviating chronic inflammatory pain and associated mood disorders in mice. The study, conducted by Santiago Coral-Pérez and colleagues from the Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau and Universitat Autònoma de Barcelona, presents compelling evidence supporting the analgesic, antidepressant, and anxiolytic effects of HRW. Study Overview The study investigates the efficacy of HRW in treating nociceptive responses and affective disorders associated with chronic inflammatory pain. Using a mouse model induced by the subplantar injection of complete Freund's adjuvant (CFA), the researchers evaluated the impact of HRW on several parameters: Nociceptive Responses: Mechanical allodynia and thermal hyperalgesia. Affective Disorders: Depressive-like behaviors (measured by Tail Suspension Test and Forced Swimming Test) and anxiety-like behaviors (assessed using Elevated Plus Maze and Open Field tests). Biomarker Analysis: Levels of oxidative stress, inflammatory, and apoptotic markers in the paws and amygdala. Key Findings 1. Analgesic Effects: Mechanical Allodynia and Thermal Hyperalgesia: The study found that both intraperitoneal and subplantar administration of HRW significantly reduced mechanical allodynia and thermal hyperalgesia in CFA-injected mice. Remarkably, the local (subplantar) administration showed greater effectiveness, achieving complete inhibition of nociceptive responses with just one day of treatment. 2. Antidepressant and Anxiolytic Effects: Depressive-like Behaviors: HRW treatment normalized the increased immobility times in both the Tail Suspension Test and Forced Swimming Test, indicating potent antidepressant properties. Anxiety-like Behaviors: HRW also reversed the anxiety-like behaviors in the Elevated Plus Maze and Open Field tests, showcasing its anxiolytic effects without impairing motor function. 3. Biochemical Pathways: The study highlighted the significant role of the Nrf2/HO-1-NQO1 pathway in mediating the analgesic effects of HRW. Inhibitors targeting this pathway reversed the pain-relieving actions of HRW, underscoring its pivotal role. Oxidative Stress and Inflammation: HRW treatment reduced the expression of oxidative (4-HNE), inflammatory (p-IKBα), and apoptotic (BAX) markers in both the paw and amygdala tissues, demonstrating its broad-spectrum protective effects. Implications for Clinical Practice Dr. Rosenblum emphasizes the potential of HRW as a novel therapeutic strategy for chronic inflammatory pain and its associated comorbidities. The study's findings suggest that HRW could offer a multifaceted approach, addressing both pain and mood disorders through its antioxidant, anti-inflammatory, and anti-apoptotic properties. Conclusion The episode concludes with a discussion on the broader implications of these findings for pain management, particularly in conditions where chronic inflammatory pain is prevalent. Dr. Rosenblum highlights the need for further clinical trials to validate these promising preclinical results and explore the potential of HRW in human subjects. For more detailed insights into this study, including potential applications and future research directions, tune into the PainExam podcast with Dr. David Rosenblum. For more information go to: https://molecularhydrogeninstitute.org/links-mhi/ Other Announcements from NRAP Academy: PainExam App is ready for iphone Pain Management Board Prep migrated to NRAPpain.org AnesthesiaExam Board Prep migrated to NRAPpain.org PMRExam Board Prep migrated to NRAPpain.org Live Workshop Calendar Ultrasound Interventional Pain Course Registration For Anesthesia Board Prep Click Here! References Coral-Pérez, S., Martínez-Martel, I., Martínez-Serrat, M., Batallé, G., Bai, X., Leite-Panissi, C. R., & Pol, O. (2022). Treatment with hydrogen-rich water improves the nociceptive and anxio-depressive-like behaviors associated with chronic inflammatory pain in mice. Antioxidants, 11(11), 2153.
Alemania se convirtió el pasado 1 de abril en el tercer país de la Unión Europea en regular el cannabis, tanto para uso medicinal como recreativo, después de Malta y Luxemburgo. Ese día hubo una “gran fumada” en Berlín para festejar la nueva ley que reunió a miles de personas en la puerta de Brandeburgo. Durante su tramitación, esta medida no estuvo exenta de polémica: dividió a los socialdemócratas y se aprobó con la oposición de la derecha, de muchas asociaciones médicas y de los principales sindicatos de policía. Las encuestas dicen que la sociedad alemana está dividida en dos mitades entre quienes la apoyan y quienes la rechazan. En este reportaje conversamos en Alemania con Isabel Cademartori, diputada del SPD, Marijn Roersch van der Hoogte, vicepresidente de la Asociación Alemana de la Industria del Cannabis (Branchenverband Cannabiswirtschaft) y con Sina Zucker, una de las participantes en las fiesta que se convocó en Berlín para celebrar la nueva ley y activista. De vuelta a España, visitamos la facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid de la mano de José Javier Fernández Ruiz, director del máster de investigación sobre cannabis medicinal y charlamos con Ana Afuera, coordinadora del grupo de incidencia política y social de la Confederación de Federaciones de Asociaciones Cannábicas de España, David Pere Martínez Oró, doctor en psicología social y coordinador de la Unidad de Políticas de Drogas de la Universitat Autònoma de Barcelona y con Bernat Pellisa, ex alcalde de Rasquera (Tarragona) que intentó sacar adelante un plan en el 2012 para cultivar marihuana en terrenos municipales a cambio de ingresos para el ayuntamiento. Créditos: Un reportaje de: Dani Sousa Dirige: Silvia Cruz Lapeña Edición: Ana Ribera Diseño de sonido: Nacho Taboada Sintonía: Jorge Magaz Más información: El cannabis prende en Europa: https://elpais.com/economia/negocios/2024-04-06/el-negocio-legal-del-cannabis-se-enciende-en-europa.html Cientos de personas celebran la legalización parcial del consumo de cannabis en Alemania con una “gran fumada”: https://elpais.com/sociedad/2024-04-01/cientos-de-personas-celebran-la-legalizacion-del-consumo-de-cannabis-en-alemania-con-una-gran-fumada.html Si tienes quejas, dudas o sugerencias, escribe a defensora@elpais.es o manda un audio a +34 649362138 (no atiende llamadas)
Volvemos un jueves más y lo hacemos en esta ocasión con un especial sobre economía feminista. Hablamos de sueldos desiguales, de excedencias, de pensiones, de jubilación, de violencia económica, del reparto de los ingresos y los gastos en la unidad familiar, y de los peligros corremos las mujeres en este ámbito, que no se libra de la brecha entre sexos en cada parámetro donde miremos. Para enriquecer nuestros análisis y opiniones nos hemos armado con un buen arsenal de vuestras voces, que un día más nos traen experiencias, buenas ideas, reflexiones y también dudas sobre este tema. Además, hoy nos acompaña la catedrática de Historia Económica en la Universitat Autònoma de Barcelona, Carmen Sarasúa, que nos ayudará a esclarecer nuestras preguntas. No nos vamos sin recordar el sorteo de 10 libros dedicados por Barbi entre todas las matrocinadoras de abril, que es el mes de nuestro cumpleaños. Si quieres hacerte con uno, matrocina Radiojaputa y ayúdanos a mantenernos a flote en radiojaputa.com Para participar, mándanos un audio de whatsapp al (+34) 636 75 14 20. Si te han gustado las canciones, en Youtube puedes encontrarlas listadas por temporadas. Además, en nuestro Spotify las tienes también por episodios.
Bagdad t'omple la boca pel sol fet de pronunciar el seu nom. Efectivament, tan sols dir "me'n vaig cap a Bagdad" il
Recorded February 27, 2024. Trinity Long Room Hub Visiting Research Fellow Professor Bassey Edem Antia (University of the Western Cape, South Africa) in conversation with Professor Lorna Carson (School of Linguistic, Speech and Communication Sciences, TCD). Bassey Edem Antia is Professor of Applied Linguistics at the University of the Western Cape, Cape Town, South Africa. An alumnus of the German Academic Exchange Service (DAAD) and a fellow of the Alexander von Humboldt Foundation, he holds a PhD from the University of Bielefeld (Germany). His teaching, research and publications in Applied Linguistics span across a number of areas, including translation pedagogy, terminology, public health, and educational language policy and multilingualism. In a current project, he is interested in using Applied Linguistics approaches to understand how school textbooks were pressed into the service of the imperial curriculum and Apartheid ideology in Apartheid South Africa, and how this knowledge might inform our understanding of what it means at a textual level to colonise and to decolonise the curriculum. He is a B1 rated researcher of the National Research Foundation, South Africa. Recognition for his scholarship and teaching includes: award for excellence in teaching and learning of the Higher Education Learning and Teaching Association of Southern Africa/Centre on Higher Education (2017); institutional teaching excellence award of the University of the Western Cape (2017); teaching excellence award of the Faculty of Arts, University of the Western Cape (2017); the Eugen Wüster prize for outstanding achievement in research and teaching in terminology and multilingualism (2016); prize for excellent doctoral dissertation of the University Society of Westphalia and Lippe (Germany, 1999), international INFOTERM award for outstanding achievement in applied research and development in the field of terminology (awarded for excellent doctoral dissertation) – co-sponsored by the European Commission (within the framework of its programme on Multilingual Information Society) and the European Association for Terminology. 1999). He has taught and/or researched in various capacities at a number of universities, including University of Maiduguri (Nigeria), Universität Bielefeld (Germany), University of Education Heidelberg (Germany), Université de Montréal (Canada), Universitat Autònoma de Barcelona (Spain), University of Surrey, Guildford (UK), and Tshwane University of Technology (South Africa). He has attracted funding internationally, from Germany, USA, Belgium, South Africa, and the EU.
Falta menos de medio año para que el fuego olímpico encienda la ciudad de la luz. La capital francesa está sumida en un intenso programa de obras para adecuar los espacios donde se disputarán las competiciones. Por tercera vez en su historia y un siglo después de la última ocasión, París acogerá los Juegos Olímpicos. Su objetivo es deslumbrar al mundo a partir del 26 de julio, fecha de la innovadora ceremonia de inauguración que se desarrollará a lo largo de seis kilómetros de río. La ciudad del Sena apuesta por sacar el espectáculo de los estadios para integrarlo en el corazón de la urbe. Muchas de las pruebas tendrán lugar en monumentos como la Torre Eiffel o el Grand Palais; y en espacios como el Campo de Marte, la explanada de Los Inválidos, la plaza de la Concordia o el parque del palacio de Versalles. Además se aprovecharán icónicas instalaciones ya existentes como el Stade de France, el Parc des Princes del PSG o el estadio de Roland Garros. Los Juegos se dejarán sentir también en las 15 subsedes de la Francia metropolitana e incluso en la colectividad de ultramar de Tahití, donde se decidirán las medallas de surf. La directora y el director adjunto para España de la agencia de promoción turística Atout France, Dominique Maulin y Maxime Morin, nos acompañan en una visita muy especial que aúna turismo y deporte, espíritu olímpico y patrimonio. Por eso contamos también con tres personas expertas en París: los guías oficiales Elisa Jéhanno y Erlon Ribeiro, y la bloguera Lola Gea, autora del sitio web 'Le cahier de Lola'. Completamos el retrato global de esta fiesta con las impresiones de la parisina Maya Leyva y de Emilio Fernández Peña, director del Centro de Estudios Olímpicos y del Deporte de la Universitat Autònoma de Barcelona.Escuchar audio
Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/lfvs6yaf5uoonskytpgop) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/scl/fi/lfvs6yaf5uoonskytpgop/easycatalanpodcast105_transcript.html?rlkey=hyonfoh0qlbx1pjte24fo9pkz&dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/scl/fi/319u12kh75u6rjy597l8t/easycatalanpodcast105_transcript.pdf?rlkey=96r7qbfoym76r8875rlrcrtbk&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/34krn50c2n6fn6t3o3vc4/easycatalanpodcast105_vocab.txt?rlkey=0pbtf6slsnxhqcvafnkj7321d&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/4oq6uuyqbebc27eanhfk8/easycatalanpodcast105_vocab-semicolon.txt?rlkey=yw78ib3odzp52kfp4qybxm4pc&dl=1) Notes del programa En què consisteix exactament el pilates? O què és el cross pump? I la matronatació? Avui intentem endevinar què és cada activitat del gimnàs a partir dels seus noms. Ho aconseguirem? Som-hi! L'expressió de la setmana Fer arrencada de cavall i parada de ruc ('començar amb massa motivació i parar de cop perquè no es pot seguir el ritme') Bonus Parlem de la importància de la constància a l'hora de fer exercici. Transcripció Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:17] Bon dia, Sílvia! Com anem? Sílvia: [0:19] Molt bé, i tu? Andreu: [0:21] Molt bé. Doncs mira, ara mateix preparant unes petites vacances que… bé, que estaré fent aquesta setmana en què es publica aquest episodi. Sílvia: [0:32] Ai, t'ho mereixes, Andreu, t'ho mereixes. Gaudeix-les. Andreu: [0:35] Gràcies, gràcies. Ens en anem una setmaneta a Lanzarote, a les Illes Canàries, que no hi he estat mai i tothom diu que és molt bonic i molt recomanable. Hi farà bon temps, en principi. Sílvia: [0:46] Segur que sí, perquè amb la calor que fa… Andreu: [0:49] Sí, així que bé, molt content, molt content. Tu com estàs? Sílvia: [0:53] Molt bé! Tot bé, tot bé. Tot fantàstic. Que continuï així. Andreu: [0:58] Fantàstic. Doncs Sílvia, saps què? Ens ha escrit la Kate, dels Estats Units, i ens diu que és una enamorada del català i que n'ha après gràcies als nostres vídeos i al nostre pòdcast. Sílvia: [1:10] Uau! Andreu: [1:10] Diu… Ara es veu que la seva germana, que es diu Gabrielle, també en vol aprendre, i ens pregunta si tenim algun recurs per aprendre català des de zero, però que no li impliqui un horari fix i que ho pugui fer pel seu compte. Sílvia: [1:23] Ostres, quina il·lusió, eh?, que ens escriguin des dels Estats Units, que hi tenim tants seguidors, i que ens diguin, a més a més, que estan aprenent català amb nosaltres. Primer de tot, una abraçada des d'aquí a tots aquells que ens seguiu, que escolteu els pòdcasts, que mireu els vídeos, que est… i tots els que estigueu aprenent català, tant és que no ens seguiu, és igual. I respecte al tema de la germana de la Kate, la Gabrielle, potser li podríem recomanar el nostre curs de nivell A1, no? Andreu: [1:53] Doncs sí, per exemple. Sílvia: [1:55] El curs de… de nivell A1 és un curs que té 10 unitats, amb explicacions teòriques i exercicis interactius autocorregibles, i les explicacions van acompanyades de més de vint àudios i més de quaranta vídeos. Andreu: [2:14] Déu-n'hi-do. I a més a més, tots els vídeos tenen subtítols en anglès i castellà. I tot el curs està traduït a aquestes dos llengües. O sigui, que és un recurs perfecte, no?, per a tots aquells que, com la Gabrielle, volen aprendre català des de zero, a partir ja sigui de l'anglès o del castellà. Sílvia: [2:31] Sí, a més, amb el curs també tindran accés a un recurs per aprendre el vocabulari de les diferents unitats en fo… de forma interactiva, a partir de l'aplicació Anki, que no sé si ho coneixeu, és… és lliure. I el millor de tot és que el català que s'aprèn en aquest curs de nivell A1 és el català del carrer, el català que sempre parlem aquí a Easy Catalan. Andreu: [2:55] Exacte. L'eslògan, no?, el lema d'Easy Catalan és Learning Catalan from the streets, o sigui, aprendre el català del carrer, no? I bé, com que és un curs d'autoprenentatge, doncs cadascú el pot fer al seu ritme, quan vulgui i com vulgui, no?, perquè l'accés és il·limitat des del moment en què el compres. Bé, i abans de comprar-lo, també pots provar-ne la unitat 0, que està disponible a courses.easycatalan.org. Sílvia: [3:21] Exacte. Així que… que ja ho sabeu! Kate, Gabrielle, si voleu aprendre català des de zero o senzillament voleu refrescar el vostre català des de… des de l'inici, entreu al web que acaba de dir l'Andreu, courses.easycatalan.org, feu-hi una ullada, perquè hi ha tota la unitat 0 de prova, per poder veure com funciona, i si us convenç, compreu el curs, que és a la mateixa pàgina. Andreu: [3:48] Exacte. Doncs, dit això, Sílvia, tenim un altre missatge que ens ha arribat, aquest en format àudio, que és de l'Alejandro. Ens ha arribat des de Mèxic. Et sembla bé si l'escoltem? Sílvia: [3:59] Endavant! Andreu: [4:00] Mira, diu això: Alejandro: [4:01] Hola a tots i a totes. Em dic Alejandro, tinc 27 anys, soc de Mèxic. Actualment estudio Cultura Física i Esports a la Universitat Autònoma de Nayarit. Faig aquest àudio per dir-(vos) que la meva universitat m'ha proposat impartir cursos de català per als nois i noies que van (a) Espanya, específicament (a) Catalunya. En el meu cas, vaig estar a la Universitat de Lleida, i jo crec que això d'impartir cursos de català és molt important per als alumnes i no tinguin gaires complicacions al moment de la seva estada a la universitat. Salutacions! Sílvia: [4:38] Uau! A Lleida, Andreu! Andreu: [4:40] A Lleida, a Lleida, sí, a Lleida hi ha… és… és un dels llocs més coneguts a Catalunya per estudiar ciències de l'esport, no? Abans es deia INEF. Sílvia: [4:49] Sí, però ara es diu CAFÈ. Andreu: [4:51] CAFÈ. Es diu CAFÈ? Sílvia: [4:51] Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Andreu: [4:56] Ah, d'acord. Abans, INEF, no sé… no sé què volia dir, la sigla. Sílvia: [5:01] No ho sé. Andreu: [5:01] Bé, en qualsevol cas, fixa't que ens ha dit que ell farà classes, o sigui, farà de professor de català per als alumnes que vindran a Catalunya. Sílvia: [5:11] Molt bé, molt bé, fantàstic! Andreu: [5:13] Està molt bé això, no? Que la universitat d'allà, de Mèxic, ofereixi aquesta possibilitat per als alumnes que vindran a Catalunya, perquè clar, és que arribaran aquí i es trobaran que sí, amb el castellà es poden fer entendre, però que a la universitat les classes, o bona part de les classes, són en català. Per tant, molt bé, molt bona aquesta iniciativa, i Alejandro, molta sort i molts èxits amb els teus alumnes. Tema del dia Andreu: [5:43] Vinga, som-hi. De què parlarem, avui? Sílvia: [5:46] Doncs avui parlarem d'anar al gimnàs. Andreu: [5:51] Allò que faig tan sovint com m'agradaria! Sílvia: [5:55] A veure, Andreu, digue'm, quants cops hi vas? Andreu: [5:59] Mira, et seré… et seré sincer. No hi vaig. O sigui, actualment soc d'aquestes persones que paguen i no hi van. Però tinc… tinc excu… o sigui, tinc excuses, tinc raons. Sílvia: [6:13] Tothom té exc… tothom té una excusa, Andreu. Andreu: [6:16] No, no, però és que la meua és veritat, i és que des de principis, més o menys, de l'any passat que… que tinc un problema real, crec que ja n'he parlat aquí al pòdcast, que és que tinc un gos amb ansietat que no puc deixar sol. I des que tinc aquest gos, la veritat, surto poc de casa. O sigui, des que tinc aquest problema amb el gos, no des que tinc el gos, surto poc de casa. De fet, ahir vaig caure que fa més d'un any que no vaig al cine. O sigui que… Sílvia: [6:47] Apa! No pot ser! Andreu: [6:49] Sí, sí, sí. Tal qual. Sí, sí, sí. Perquè l'última pel·lícula que vaig anar a veure va ser Avatar i va ser al Nadal, Avatar 2. Sílvia: [6:58] Diu: "Però no…" Diu: "Però no aquesta que ha sortit ara, no. La primera de totes!" Andreu: [7:01] No, no. La primera, però que va ser al Nadal, no del 2023, sinó del 2022… Sílvia: [7:07] Ai, per favor, Andreu. Andreu: [7:11] Sí, sí, sí. O sigui que… que tinc excusa. Sílvia: [7:14] D'acord, va… t'ho dono per bo, t'ho dono per bo. Andreu: [7:19] El problema és, si no hi puc anar, per què continuo pagant, no? I és que jo penso: "Va, potser… potser el mes que ve trobaré la manera", però no. En fi, gimnàs. Sílvia: [7:30] D'acord. Doncs, avui us porto el tema d'anar al gimnàs, perquè ja fa mesos que amb el Joan hi anem cada setmana. El Joan hi va dues vegades a la setmana, jo només una vegada a la setmana, i ell hi va a fer piscina. Li van dir que… que era el millor que podia fer per… pel tema de les cames i… i fa moltes piscines! I ara, a més a més, s'ha comprat un munt de trastos, com aletes pels peus, una cosa per tapar-se el nas, aletes per les mans, un gorro de piscina nou, etcètera, etcètera. Vull dir, molts complements per… per poder millorar i personificar… no, no, personificar, no, per poder millorar la tècnica de… de nedar i que cada vegada, doncs… sigui més ràpid i faci servir més músculs i coses d'aquestes. Andreu: [8:23] Molt bé, molt bé. D'aquí poc, el Josep Phelps català. Sílvia: [8:29] Sí, doncs… I jo hi vaig, però no vaig a fer piscina, vaig a fer salut postural. Andreu: [8:35] Michael Phelps, perdó. Sílvia: [8:36] Michael Phelps. Andreu: [8:37] Salut postural. Sílvia: [8:38] Sí, salut postural. I jo la veritat és que em volia apuntar a hipopressius, perquè és l'activitat que estava fent els altres anys. No ho feia al gimnàs, ho feia com a activitat a un altre centre, però com que el Joan va dir que… que volia que… que l'acompanyés al gimnàs, vaig mirar a veure, per horaris, què és el que m'anava millor, i l'única activitat dirigida que m'anava bé era aquesta i vaig pensar que… que ho podia provar, no?, i hi vaig anar, i em va agradar, i ara ja fa bastants mesos que ho faig i estic molt contenta amb la professora, la Bea, que ho fa molt bé, i molt molt contenta. Tu saps què és això de salut postural? Andreu: [9:19] A veure, no, però m'imagino que són exercicis per millorar la flexibilitat, no?, per… per també treballar la força del tronc, per poder estar… tenir una millor postura treballant, per exemple, no? Ara que la majoria treballem asseguts davant d'una pantalla, doncs suposo que són tot d'exercicis que van en aquesta línia, no? També de caminar d'una manera més… de tenir l'esquena més ben posada, no? Sílvia: [9:47] Exacte, sí. I tots els exercicis que fem són diferents postures que el que fas és exercitar un múscul o un altre. I sempre treballem diferents parts de la musculatura. Per exemple, un dia potser treballem més les cervicals, que és la part alta de l'esquena, no?, on hi han les espatlles. O un altre dia les dorsals, o un altre dia les lumbars, un altre dia els abductors. O sigui, depèn de… de l'exercici que ens vulgui fer, fem una cosa o en fem una altra. I és impressionant com la professora et diu: "Posa el braç així, gira la mà cap aquí i fes no-sé-què", i tu t'estàs morint. T'estàs morint. I tu dius: "Però… però… però com pot ser que fent aquest minimoviment m'estigui morint?" No sé, impressionant. Jo quedo al·lucinada, flipant. La qüestió és que vaig pensar l'altre dia: "Jo, quan em vaig apuntar al gimnàs, per poder decidir a quina classe anava, vaig agafar l'horari del gimnàs on hi ha totes les activitats dirigides, i no entenia quines activitats eren". Andreu: [10:56] Clar, perquè ho posen tot en anglès i són noms que… que… que dius… són molt creatius, no?, a vegades. Sílvia: [11:00] Això què és? Sí, perquè dius: "Això… Això… Això què és? M'ho podeu explicar?" I com que no dec ser l'única, és curiós perquè en el… en el PDF que et descarregues per saber les activitats que fan, a la segona pàgina hi ha l'explicació de què és cada cosa, perquè clar, a la gent li passa com jo. Llavors, si et sembla bé, Andreu, et diré alguns noms, a veure si tu saps explicar què és. Andreu: [11:27] Ui, ara quedaré fatal, eh? Es notarà que no hi vaig, al gimnàs. Sílvia: [11:33] D'acord. Andreu: [11:33] Vinga, som-hi! Sílvia: [11:34] Comencem per una de fàcil, d'acord? Aiguagim. Andreu: [11:38] Ah, sí, l'aiguagim! Això és normalment… o sigui, suposo que hi pot anar gent de totes les edats, eh?, però quan diuen aiguagim, t'imagines el grup de jubilats i jubilades allà amb un… amb un xurro, no sé quina és la paraula correcta en català ara mateix, però un xurro de… de… no?, d'escuma, i… i allà ballant dins de l'aigua. Sílvia: [12:02] Exacte, són normalment a la piscina petita, que toquen de peus a terra, i fan diferents moviments. I al fer el moviment a dintre l'aigua, doncs no costa tant, no?, no… no han de suportar tant el pes, etcètera. Sí. Però fixa't que també existeix aquafit. Andreu: [12:20] Aquafit, d'acord. Doncs és com l'aquagim, però més pensat per… per muscular, no?, o sigui, per posar-te més a to. Sílvia: [12:33] Exacte. Sí, sí. I la diferència és que l'aquafit es veu que ho fan a la piscina gran, per tant, ja no estàs tocant de peus a terra, i es posen com una mena de cinturó, com un flotador, però que no els hi posen un flotador, perquè… Llavors, és un cinturó que et fa flotar i… i allà, que a més a més t'has d'anar movent una mica, has de fer els moviments que et diu el monitor o monitora fora de la piscina. Andreu: [12:58] D'acord. Molt bé. Sílvia: [12:59] I finalment tenim cross aquàtic. Andreu: [13:03] Cross aquàtic. Cross aquàtic… Doncs nedar, no? Fer cros. Sílvia: [13:08] No en tinc ni idea. Perquè la definició que posa allà, i t'ho juro, només posa: "Canya!" Andreu: [13:14] "Canya". "Canya"… Ah, o sigui que és… Sílvia: [13:17] Que és molt dur. Que et… que et foten molta canya, o sigui, que… que és molt dur. Andreu: [13:21] D'acord. Sílvia: [13:22] No sé què és. Andreu: [13:24] Ah, és com el crossfit! D'acord. Perquè ara s'ha posat molt de moda el crossfit. Sílvia: [13:27] A veure, què és el crossfit? Perquè també ho fan. Explica-m'ho, Andreu. Andreu: [13:31] D'acord. Bé, a veure si ho sé explicar, però el crossfit són tota una sèrie d'exercicis molt intensos i crec que normalment ho fan per equips o en grups, com a mínim per parelles, mixtes, homes-dones, fan competicions i són molt intensos, o sigui, el crossfit és una cosa que pot ser… no sé, no sé si duren… dura una hora, l'entrenament, i és molt intens, i no sé per què, doncs està molt de moda, ara mateix. Llavors, entenc que el cross aquàtic és crossfit, però a l'aigua. Sílvia: [14:01] Segur, segurament que deu ser això. I si no, doncs nosaltres creurem que és això, perquè no en tenim ni idea, vull dir… Següent cosa. Una cosa que té molts molts seguidors al gimnàs. A la gent li encanta. I li han posat el nom de cycling. Andreu: [14:16] Ah, sí. Com es diu? La bici… la bicicleta estàtica. Sílvia: [14:19] Exacte. Sí, la bicicleta estàtica. Que… que abans se n'hi deia spinning, però ara ja no se n'hi diu així. Ara ja se n'hi diu cycling. Andreu: [14:28] Això és com el running, no?, que també ha anat canviant. Quins noms tenia més? Footing, running… Sílvia: [14:35] Sí. I jo què sé. I qualsevol cosa. Doncs és això, és simplement que posen una música, hi ha un monitor o monitora a davant i et va dient que canviïs la velocitat, que pugis que baixis, que… no?, i que vagis fent coses amb la bicicleta estàtica. Molt bé. Andreu: [14:51] Sí, això ho he fet algun cop. Sílvia: [14:52] I t'agrada? Andreu: [14:53] Sí, està bé. És que la bicicleta m'agrada molt, llavors, dintre de les activitats que hi ha per fer dins del gimnàs, era una de les que m'agradaven, sí. Sílvia: [15:02] Genial, fantàstic. Molt bé. I llavors, hi ha com la versió dura, també del cycling, que… que es diu strong. Andreu: [15:10] Strong. Doncs el mateix, però més fort. Sílvia: [15:12] Exacte, el mateix però més fort. Andreu: [15:14] Puges una muntanya. Sílvia: [15:15] Següent cosa: power pump. Andreu: [15:17] Power pump. Power pump… No ho sé ben bé. És allò… és allò que pugen i baixen d'una plataforma? Sílvia: [15:27] No, allò se'n diu aeròbic. Andreu: [15:31] Però crec que hi ha alguna altra cosa que també fan servir, com aquella plataforma que van pujant i baixant, no? Sílvia: [15:36] Era broma, no en tinc ni idea, no en tinc ni idea. Andreu: [15:36] D'acord. Mare meva, quin ridícul. Vinga. Sílvia: [15:38] Power pump, allà posa que és com un exercici que fas amb els discos i les barres, o sigui, ja estem a tota la zona aquesta de la sala de fitness on hi ha totes les màquines, no? De fer esport amb les màquines. D'acord, doncs, diu que fas diferents exercicis amb els discos i les barres i hi ha música, o sigui, al ritme de la música. Andreu: [16:01] D'acord, o sigui, es… es tracta d'aixecar pesos, no? Sílvia: [16:04] Sí. Sí. Andreu: [16:05] D'acord. Sílvia: [16:06] I llavors hi ha com una altra cosa que és com més dur, encara, que és el cross training. Ja veieu que el cross hi és en molts llocs, eh? Cross training. I seria com el power pump, però diu que, a més a més, hi ha el tema de l'el·líptica, que l'el·líptica no sé si sabeu quina és, és aquella màquina en què és com si caminessis, però a sobre d'una màquina, i el moviment que fas amb les mans mou també els peus. Andreu: [16:34] Sí, o sigui, hi ha com uns pedals, diguéssim, no? O sigui, estàs dret, però cada peu està sobre una superfície que fa com el moviment de la bicicleta, una mica, com si fossin pedals, però molt més grans. Podríem dir-ho així, no? Sílvia: [16:49] Exacte. Sí. Sí. I a part de… de l'el·líptica, també crec que van a nedar i a córrer i no sé, coses així. Andreu: [16:56] Carai. Sílvia: [16:57] Pilates. Andreu: [16:58] Pilates, d'acord. Això no tinc… o sigui, m'ho han explicat un parell de cops, però encara no tinc clar de què va. O sigui, és una cosa com… per practicar la força a partir d'uns estiraments o… Com va? Com va, això dels pilates? Sílvia: [17:14] Els pilates és diferents posicions, diferents postures, per enfortir tots aquells músculs i tornar a treballar la posició corporal. Llavors, la diferència entre salut por… postural i pilates és que pilates és molt més dur. Salut postural és molt suau, molt tranquil, molt relaxant, i en canvi els pilates et foten canya. Andreu: [17:35] D'acord. O sigui, diguéssim que desp… que potser després de pilates has de fer estiraments i després de salut postural no, perquè ja els has fet. Sílvia: [17:43] Exacte, exacte, molt bé. Sí, molt bona explicació. Una altra cosa que té molts seguidors: zumba. Andreu: [17:50] Ah, la zumba, sí. Això és com… com molt dinàmic, no?, és amb música… és com ballar, una mica, no? Sílvia: [17:57] Sí. Sí, són balls, normalment balls llatins, amb música, i és una coreografia que tu has de seguir el que et va dient el professor, no? "Dos passos a la dreta, girem! Aixequem un braç, ara movem la cama endavant, no-sé-què!", i al final acabes aprenent-te una coreografia que va relacionada amb aquella cançó en concret. Andreu: [18:16] Jo recordo que quan feia cycling a un altre gimnàs on vaig anar fa un temps, tenies… o sigui, la sala del cycling estava davant per davant de la sala on feien zumba i coses així. I moltes vegades estaves tu a la bicicleta i… diguéssim, el paisatge, o sigui, la vista era la gent que estava fent zumba. I jo pensava… pensava: "Estic en la sala correcta, perquè si.. estigués jo allà, mare meva quin ridícul que estaria fent ara mateix". Sílvia: [18:47] No tens ritme? Andreu: [18:49] No. No, no, no. Sílvia: [18:50] Ritme o coordinació? O sigui, quin és el problema? Andreu: [18:53] És a dir, ritme sí, perquè puc cantar i seguir un ritme, això sí. Sílvia: [18:57] D'acord. Andreu: [18:57] I bé, però el que és la coordinació física per seguir un ritme, això ja malament. Sílvia: [19:03] D'acord. Andreu: [19:05] Sí, sí, sí. Sílvia: [19:05] D'acord. Ho entenc. D'acord. I, a veure, l'última, perquè n'hi ha moltíssimes, l'última. Una que em va fer molta gràcia: matronatació. Andreu: [19:16] Hosti, això no ho he sentit mai. Com… com ho has dit? Matronatació? Sílvia: [19:20] Exacte, matronatació. Andreu: [19:22] Ah, de metro, metronatació. Sílvia: [19:25] No, ma. Ma, ma, matro. Andreu: [19:27] Matronatació… Uau, no sé, no sé què pot voler dir. Sílvia: [19:31] Doncs és de matrona. La matrona és la persona que t'ajuda a parir. Andreu: [19:35] Aaah! D'acord. Sílvia: [19:37] Matronatació és per totes aquelles dones que estan en pre- o postpart. I llavors el que fan és un curs de natació per a embarassades o dones que acaben de parir. Andreu: [19:50] Hosti, doncs, clar, matronatació… Clar, és que no havia… no ho havia relacionat, perquè no havia vist com aquest prefix utilitzat així, saps? Per exemple, aquí al barri hi ha una escola de ioga que tenen una sala per fer el ioga normal i una altra sala per fer… que… en què fan ioga per a embarassades. I ho diuen així, no?, ioga per a embarassades. Clar, aquí com que és pre- i postpart, no és només embarassades. Sílvia: [20:15] Clar, també són per mares. Andreu: [20:17] Sí. Interessant. Sílvia: [20:19] Eh que sí? Jo crec que són molt creatius, els gimnasos, per posar un nom a l'activitat. Diuen: "Com li direm?" Andreu: [20:25] Home, al final això és màrqueting! Vull dir, és màrqueting total. Si… Si ho poséssim tot en català segons la forma que promou el Termcat, que és el Centre de Terminologia oficial de Catalunya, vendrien la meitat. Sílvia: [20:42] Ai, per favor… Molt bé, doncs, relacionat amb tot el tema aquest del gimnàs, avui porto una expressió. L'expressió de la setmana Sílvia: [20:55] Doncs l'expressió d'aquesta setmana és la següent: arrencada de cavall i parada de ruc. Andreu: [21:02] D'acord. Això és una expressió o en són dos? Sílvia: [21:04] És tot una. Andreu: [21:05] És tot una, o sigui, d'acord, i com… a veure… [Et faig un context, d'acord?] No l'he fet servir mai, o sigui que… [Et faig un context.] Sí, què vol dir? Sílvia: [21:13] D'acord. Imagina't que tenim un amic que ha començat un projecte nou a la seva vida. No sé, el que sigui, una empresa, o… o ha començat a anar al gimnàs, no? I s'ho ha agafat… buaaah! Al principi de tot, a tot gas, saps? "Hi aniré cada dia, faré tot això, aniré a totes les activitats, en un mes superaré la meta de no-sé-què". I això és arrencada de cavall. Però al cap de dues setmanes ja no pot més i fa parada de ruc. O sigui, s'ho va agafar tan fort que ha parat de cop. I és això. I llavors, quan en parlem, podem dir: "Has vist? Has vist què ha fet, aquest? Arrencada de cavall i parada de ruc. Ja t'ho vaig dir jo, que no duraria, això". Andreu: [22:06] D'acord, però llavors sempre és que la parada de ruc és perquè t'ho has pres massa seriosament, o sigui, has començat massa fort, o podria ser parada de ruc simplement perquè ja t'ha vingut un altre interès i… Sílvia: [22:19] No. No. No. O sigui, sempre és en aquest context, que t'ho has agafat amb molta embranzida, t'ho has agafat amb moltes ganes, has volgut (abastar) més del que tu podies, potser, i llavors de cop ho deixa, ho deixa de cop. Andreu: [22:33] D'acord. Sílvia: [22:34] O sigui, no és que faci un… una cosa progressiva, sinó que és com un… com una esverada. O sigui, ha començat molt ràpid i pum!, ho ha deixat estar. Andreu: [22:42] D'acord. Arrencada de cavall i parada de ruc. Sílvia: [22:47] Sí. I això… això… bé, és una expressió que… que hem fet servir moltes vegades aquí a casa, perquè és això, perquè la gent de vegades sembla que es vulgui menjar el món, no? I sí, sí, potser sí, però moltes vegades no. Andreu: [23:02] D'acord, està bé. Molt bé, fantàstic, doncs no sé si podríem acabar aquí l'episodi… o hi ha alguna cosa més per afegir? Sílvia: [23:10] Sí. Oi tant! No! No, no! Andreu: [23:12] D'acord, doncs res. Sílvia: [23:13] Ànims a tothom, eh? Ànims a tothom amb el gimnàs. Andreu: [23:16] Ànims a tothom. Ànims als que, com jo, pagueu i no hi aneu. Hem de fer un pensament. Això no pot ser. I… i res, us animem a posar comentaris a les xarxes, al canal de YouTube, si escolteu el pòdcast des d'allà, o si no, doncs, a l'Instagram, al Telegram, o on sigui. Envieu-nos també notes d'àudio. I si us feu membres de la comunitat, doncs podeu participar en els xats i dir la vostra sobre aquest tema i molts d'altres. Podeu fer-ho a través de l'enllaç easycatalan.org/membership. La Sílvia i jo ara continuarem parlant en el bonus per als membres de la subscripció de pòdcast, però l'episodi públic, diguem-ne, acaba aquí, així que fins la setmana que ve. Que vagi molt bé! Sílvia: [24:03] Que vagi molt bé! Adeu! Andreu: [24:04] Adeu adeu! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)
Yemen, uno de los países más castigados por la pobreza, está en guerra desde 2014. Según la ONU, el conflicto ha provocado una de las peores crisis humanitarias del planeta: más de 24 millones de personas necesitan ayuda —8 de cada 10 habitantes del país—. La guerra en Yemen es una de las más silenciadas del mundo. Allí se enfrentan los hutíes, que profesan el chiísmo y tienen el apoyo de Irán, con el Gobierno suní, que recibe el apoyo de Arabia Saudí y otras potencias de la zona. Pero el silencio mediático de este conflicto cambió con los ataques de los hutíes a los buques mercantes que atraviesan el mar Rojo, por donde pasa el 12 % del comercio internacional. En el podcast de este mes hablamos de lo que ocurre en el mar Rojo y en Yemen con Eduard Soler, profesor de relaciones internacionales en la Universitat Autònoma de Barcelona e investigador senior asociado al CIDOB; Elena Grandío, coordinadora médica de Médicos Sin Fronteras en Yemen, y Agus Morales, director de 5W. Como siempre, un podcast de Raül Flores y Núria Jar. El montaje musical es de ROAD AUDIO.
En Ivoox puedes encontrar sólo algunos de los audios de Mindalia. Para escuchar las 4 grabaciones diarias que publicamos entra en https://www.mindaliatelevision.com. Si deseas ver el vídeo perteneciente a este audio, pincha aquí: https://www.youtube.com/watch?v=eTuvtQ56KWc Comunicación entre vivos y muertos, por Lluís Pastor Pérez PARTE 2 de 2, en el Congreso Internacional Vida después de la Vida que tuvo lugar en octubre de 2022, en Albacete (España). Lluís Pastor Pérez Doctor en Periodismo por la Universitat Ramon Llull. Máster en Ciencias de la Información por la Universitat Autònoma de Barcelona y titulado en Dirección y Administración de Empresas por IESE, Universidad de Navarra. #LluísPastorPérez #Vivos #Muertos #VidaDespuésDeLaVida ------------INFORMACIÓN SOBRE MINDALIA---------- Mindalia.com es una ONG internacional sin ánimo de lucro. Nuestra misión es la difusión universal de contenidos para la mejora de la consciencia espiritual, mental y física. -Apóyanos con tu donación en este enlace: https://streamelements.com/mindaliapl... -Colabora con el mundo suscribiéndote a este canal, dejándonos un comentario de energía positiva en nuestros vídeos y compartiéndolos. De esta forma, este conocimiento llegará a mucha más gente. - Sitio web: https://www.mindalia.com - Facebook: https://www.facebook.com/mindalia.ayuda/ - Instagram: https://www.instagram.com/mindalia_com/ - Twitch: https://www.twitch.tv/mindaliacom - Vaughn: https://vaughn.live/mindalia - Odysee: https://odysee.com/@Mindalia.com *Mindalia.com no se hace responsable de las opiniones vertidas en este vídeo, ni necesariamente participa de ellas. *Mindalia.com no se responsabiliza de la fiabilidad de las informaciones de este vídeo, cualquiera sea su origen. *Este vídeo es exclusivamente informativo.
En Ivoox puedes encontrar sólo algunos de los audios de Mindalia. Para escuchar las 4 grabaciones diarias que publicamos entra en https://www.mindaliatelevision.com. Si deseas ver el vídeo perteneciente a este audio, pincha aquí: https://www.youtube.com/watch?v=Z7qf_CvUfNU Comunicación entre vivos y muertos, por Lluís Pastor Pérez PARTE 1 de 2, en el Congreso Internacional Vida después de la Vida que tuvo lugar en octubre de 2022, en Albacete (España). Lluís Pastor Pérez Doctor en Periodismo por la Universitat Ramon Llull. Máster en Ciencias de la Información por la Universitat Autònoma de Barcelona y titulado en Dirección y Administración de Empresas por IESE, Universidad de Navarra. #LluísPastorPérez #Vivos #Muertos #VidaDespuésDeLaVida ------------INFORMACIÓN SOBRE MINDALIA---------- Mindalia.com es una ONG internacional sin ánimo de lucro. Nuestra misión es la difusión universal de contenidos para la mejora de la consciencia espiritual, mental y física. -Apóyanos con tu donación en este enlace: https://streamelements.com/mindaliapl... -Colabora con el mundo suscribiéndote a este canal, dejándonos un comentario de energía positiva en nuestros vídeos y compartiéndolos. De esta forma, este conocimiento llegará a mucha más gente. - Sitio web: https://www.mindalia.com - Facebook: https://www.facebook.com/mindalia.ayuda/ - Instagram: https://www.instagram.com/mindalia_com/ - Twitch: https://www.twitch.tv/mindaliacom - Vaughn: https://vaughn.live/mindalia - Odysee: https://odysee.com/@Mindalia.com *Mindalia.com no se hace responsable de las opiniones vertidas en este vídeo, ni necesariamente participa de ellas. *Mindalia.com no se responsabiliza de la fiabilidad de las informaciones de este vídeo, cualquiera sea su origen. *Este vídeo es exclusivamente informativo.
In this episode I interview Elena Serrano, a research member of the Project Cirgen at the Universitat de València and Ramón y Cajal researcher at the Institut d'Història de la Ciència (Universidad Autónoma de Barcelona). She trained in the former Centre for the History of Science in the Universitat Autònoma de Barcelona and in the History of Science and Philosophy Department in Cambridge University before taking postdoctoral fellowships at the Max Planck Institute for the History of Science in Berlin, the Science History Institute in Philadelphia, and Sydney University. In the late eighteenth century, enlightened politicians and upper-class women in Spain debated the right of women to join one of the country's most prominent scientific institutions: the Madrid Economic Society of Friends of the Country. Societies such as these, as Elena Serrano describes in her book, were founded on the idea that laypeople could contribute to the advancement of their country by providing “useful knowledge,” and their fellows often referred to themselves as improvers, or friends of the country. After intense debates, the duchess of Benavente, along with nine distinguished ladies, claimed, won, and exercised the right of women to participate in shaping the future of their nation by inaugurating the Junta de Damas de Honor y Mérito, or the Committee of Ladies of Honor and Merit. Ten years later, the Junta established a network of over sixty correspondents extending from Tenerife to Asturias and Austria to Cuba. In Ladies of Honor and Merit. Gender, Useful Knowledge, and Politics in Enlightened Spain (U Pittsburgh Press, 2022), Serrano tells the unknown story of how the duchess and her peers—who succeeded in creating the only known female branch among some five hundred patriotic societies in the eighteenth century—shaped Spanish scientific culture. Her study reveals how the Junta, by stressing the value of their feminine nature in their efforts to reform education, rural economy, and the poor, produced and circulated useful knowledge and ultimately crystallized the European improvement movement in Spain within an otherwise all-male context. Your host for this episode is Paula de la Cruz-Fernández. Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices Support our show by becoming a premium member! https://newbooksnetwork.supportingcast.fm/new-books-network
In this episode I interview Elena Serrano, a research member of the Project Cirgen at the Universitat de València and Ramón y Cajal researcher at the Institut d'Història de la Ciència (Universidad Autónoma de Barcelona). She trained in the former Centre for the History of Science in the Universitat Autònoma de Barcelona and in the History of Science and Philosophy Department in Cambridge University before taking postdoctoral fellowships at the Max Planck Institute for the History of Science in Berlin, the Science History Institute in Philadelphia, and Sydney University. In the late eighteenth century, enlightened politicians and upper-class women in Spain debated the right of women to join one of the country's most prominent scientific institutions: the Madrid Economic Society of Friends of the Country. Societies such as these, as Elena Serrano describes in her book, were founded on the idea that laypeople could contribute to the advancement of their country by providing “useful knowledge,” and their fellows often referred to themselves as improvers, or friends of the country. After intense debates, the duchess of Benavente, along with nine distinguished ladies, claimed, won, and exercised the right of women to participate in shaping the future of their nation by inaugurating the Junta de Damas de Honor y Mérito, or the Committee of Ladies of Honor and Merit. Ten years later, the Junta established a network of over sixty correspondents extending from Tenerife to Asturias and Austria to Cuba. In Ladies of Honor and Merit. Gender, Useful Knowledge, and Politics in Enlightened Spain (U Pittsburgh Press, 2022), Serrano tells the unknown story of how the duchess and her peers—who succeeded in creating the only known female branch among some five hundred patriotic societies in the eighteenth century—shaped Spanish scientific culture. Her study reveals how the Junta, by stressing the value of their feminine nature in their efforts to reform education, rural economy, and the poor, produced and circulated useful knowledge and ultimately crystallized the European improvement movement in Spain within an otherwise all-male context. Your host for this episode is Paula de la Cruz-Fernández. Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices Support our show by becoming a premium member! https://newbooksnetwork.supportingcast.fm/history
In this episode I interview Elena Serrano, a research member of the Project Cirgen at the Universitat de València and Ramón y Cajal researcher at the Institut d'Història de la Ciència (Universidad Autónoma de Barcelona). She trained in the former Centre for the History of Science in the Universitat Autònoma de Barcelona and in the History of Science and Philosophy Department in Cambridge University before taking postdoctoral fellowships at the Max Planck Institute for the History of Science in Berlin, the Science History Institute in Philadelphia, and Sydney University. In the late eighteenth century, enlightened politicians and upper-class women in Spain debated the right of women to join one of the country's most prominent scientific institutions: the Madrid Economic Society of Friends of the Country. Societies such as these, as Elena Serrano describes in her book, were founded on the idea that laypeople could contribute to the advancement of their country by providing “useful knowledge,” and their fellows often referred to themselves as improvers, or friends of the country. After intense debates, the duchess of Benavente, along with nine distinguished ladies, claimed, won, and exercised the right of women to participate in shaping the future of their nation by inaugurating the Junta de Damas de Honor y Mérito, or the Committee of Ladies of Honor and Merit. Ten years later, the Junta established a network of over sixty correspondents extending from Tenerife to Asturias and Austria to Cuba. In Ladies of Honor and Merit. Gender, Useful Knowledge, and Politics in Enlightened Spain (U Pittsburgh Press, 2022), Serrano tells the unknown story of how the duchess and her peers—who succeeded in creating the only known female branch among some five hundred patriotic societies in the eighteenth century—shaped Spanish scientific culture. Her study reveals how the Junta, by stressing the value of their feminine nature in their efforts to reform education, rural economy, and the poor, produced and circulated useful knowledge and ultimately crystallized the European improvement movement in Spain within an otherwise all-male context. Your host for this episode is Paula de la Cruz-Fernández. Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices Support our show by becoming a premium member! https://newbooksnetwork.supportingcast.fm/gender-studies
In this episode I interview Elena Serrano, a research member of the Project Cirgen at the Universitat de València and Ramón y Cajal researcher at the Institut d'Història de la Ciència (Universidad Autónoma de Barcelona). She trained in the former Centre for the History of Science in the Universitat Autònoma de Barcelona and in the History of Science and Philosophy Department in Cambridge University before taking postdoctoral fellowships at the Max Planck Institute for the History of Science in Berlin, the Science History Institute in Philadelphia, and Sydney University. In the late eighteenth century, enlightened politicians and upper-class women in Spain debated the right of women to join one of the country's most prominent scientific institutions: the Madrid Economic Society of Friends of the Country. Societies such as these, as Elena Serrano describes in her book, were founded on the idea that laypeople could contribute to the advancement of their country by providing “useful knowledge,” and their fellows often referred to themselves as improvers, or friends of the country. After intense debates, the duchess of Benavente, along with nine distinguished ladies, claimed, won, and exercised the right of women to participate in shaping the future of their nation by inaugurating the Junta de Damas de Honor y Mérito, or the Committee of Ladies of Honor and Merit. Ten years later, the Junta established a network of over sixty correspondents extending from Tenerife to Asturias and Austria to Cuba. In Ladies of Honor and Merit. Gender, Useful Knowledge, and Politics in Enlightened Spain (U Pittsburgh Press, 2022), Serrano tells the unknown story of how the duchess and her peers—who succeeded in creating the only known female branch among some five hundred patriotic societies in the eighteenth century—shaped Spanish scientific culture. Her study reveals how the Junta, by stressing the value of their feminine nature in their efforts to reform education, rural economy, and the poor, produced and circulated useful knowledge and ultimately crystallized the European improvement movement in Spain within an otherwise all-male context. Your host for this episode is Paula de la Cruz-Fernández. Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices Support our show by becoming a premium member! https://newbooksnetwork.supportingcast.fm/intellectual-history
Spanish women are having fewer and fewer children, and yet the country has become the egg donation capital of Europe. We find out about the experiences of women who decide to donate their eggs, and whether there are enough protections in place to prevent them from being exploited.Featuring Anna Molas, research fellow in anthropology at Universitat Autònoma de Barcelona in Spain.This episode was produced and written by Katie Flood with assistance from Mend Mariwany. Eloise Stevens does our sound design, and our theme music is by Neeta Sarl. Gemma Ware is the executive producer of The Conversation Weekly. Full credits for this episode are available here. A transcript will be available soon. Sign up here for a free daily newsletter from The Conversation.Further reading: Spain is the egg donation capital of Europe – here's what it's like to be a donorScience experiments traditionally only used male mice – here's why that's a problem for women's healthMore from The Conversation's Women's Health Matters series Hosted on Acast. See acast.com/privacy for more information.
Hoy vamos a hablar del artículo The Collapse of Mercantilism: Anglo-Hispanic Trans-Pacific Ventures in Asia at the End of the Spanish Empire (1815–30), La caída del mercantilismo: iniciativas anglo-hispánicas transpacíficas en Asia durante el fin del Imperio Español (1815-1830), que es parte del Special Issue Vol. 8 No. 1 (2023): Global Merchants in Spanish America: Business, Networks and Independence (1800-1830). Resumen: Los contactos entre ambos lados del Pacífico del Imperio español, durante la edad moderna, han sido estudiados con anterioridad y, a pesar de ello, son escasos los análisis sobre los desarrollos posteriores, durante las últimas décadas del siglo XVIII y las primeras del XIX. Esto afecta en particular al estudio de las consecuencias de los desarrollos comerciales al final del Galeón de Manila y a la caída del Imperio Español en América. A través del análisis de las redes profesionales de Francisco Xavier de Ezpeleta y Juan Nepomuceno Machado, que abarcaban de Asia a México en ese período, este artículo propone algunas conclusiones preliminares sobre los vínculos transpacíficos. El estudio se focaliza en redes y conexiones, y se basa en fuentes de archivo, sobre todo del Jardine Matheson Archive de Cambridge. En el tránsito del siglo XVIII al XIX, los protagonistas de la construcción de las redes comerciales hispánicas en lo que quedaba del Imperio Español se reorganizaron para aprovechar las oportunidades aparecidas con el fin de las limitaciones mercantilistas. Al hacerlo, en los años de la década de 1820, los comerciantes hispánicos se aliaron con los precursores de la firma británica de Jardine, Matheson & Co., y controlaron las redes resultantes. De este modo, este artículo analiza las conexiones trans-Pacíficas hispánicas durante la expansión del comercio privado europeo entre Asia oriental y el Pacífico mexicano. Los vínculos entre comerciantes británicos e hispánicos son fundamentales para el análisis del comercio del opio y del imperialismo occidental en Asia oriental, y del desarrollo de la hegemonía comercial británica en América Latina en el siglo XIX. Ander Permanyer Ugartemendia, doctor en Historia por la Universitat Pompeu Fabra, y licenciado en Estudios de Asia oriental por la Universitat Autònoma de Barcelona. Está especializado en el estudio del comercio español en Asia en el tránsito entre los siglos XVIII y XIX, y en el del opio en particular. Ha sido investigador visitante en el Departamento de Historia de la University of Chicago, en el Instituto de Historia Contemporánea (Academia Sinica, Taiwán), y en la John Carter Brown Library, Brown University (Providence, Estados Unidos). Ha sido becario de la Fundación Chiang Ching-kuo, y ha recibido el XXVII Premio Ramón Carande de la Asociación Española de Historia Económica. Actualmente es profesor Ayudante Doctor en el Departamento de Historia Contemporánea de la Universidad Autónoma de Madrid. Presenta Paula de la Cruz-Fernández. Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices
Rajesh Ramachandran is a postdoctoral researcher at the faculty of economics at Heidelberg University. He completed his doctoral studies in economics at the Universitat Autònoma de Barcelona in 2013. He has have previously held positions at Goethe University, as well as having been a visiting scholar at Stanford University. His primary research interests are in the field of political linguistics, economics of education and social identity. A note from Lev:I am a high school teacher of history and economics at a public high school in NYC, and began the podcast to help demystify economics for teachers. The podcast is now within the top 2.5% of podcasts worldwide in terms of listeners (per Listen Notes) and individual episodes are frequently listed by The Syllabus (the-syllabus.com) as among the 10 best political economy podcasts of a particular week. The podcast is reaching thousands of listeners each month. The podcast seeks to provide a substantive alternative to mainstream economics media; to communicate information and ideas that contribute to equitable and peaceful solutions to political and economic issues; and to improve the teaching of high school and university political economy. Best, LevSubscribe to our newsletter today
© 2020-2025 Ivy Podcast Discovery LLC
