POPULARITY
522 episodes with catalunya nord
5 episodes with catalunya nord
4 episodes with catalunya nord
3 episodes with catalunya nord
2 episodes with catalunya nord
2 episodes with catalunya nord
2 episodes with catalunya nord
Aquesta setmana Iu Escape aprofita una excursió organitzada per una associació de Pesillà de la Ribera que va visitar petits pobles de l'Empordà, per destacar la transformació radical que han viscut: d'estar quasi abandonats i habitats per gent que tenia por de parlar català sota el franquisme, a convertir-se en exemples extraordinaris de restauració patrimonial.
Ràdio Arrels oferirà una cobertura especial de les eleccions municipals dels dies 15 i 22 de març a Catalunya Nord. Quatre programes en directe amb resultats i anàlisi dels municipis més disputats, incloent Perpinyà. Escolta tots els detalls dels comicis locals en temps real.
L'activista nord-catalana Daniela Grau explica la polèmica amb el diari L'Indépendant, que inicialment li exigia pagar el doble per publicar en català l'esquela del seu marit, el lingüista Carles Morvay. Després de la denúncia pública per discriminació lingüística, el diari ha acabat rectificant. Parlem amb Grau sobre aquesta petita victòria per al català a Catalunya Nord.
El Projecte 4 estacions de divulgació d'informació meteorològica al Pirineu Català treballa per poder cobrir les comarques de Catalunya Nord. Es tracta d'una iniciativa de voluntaris que han desplegat una quarantena de càmeres al pirineu català i andorrà, amb l'objectiu de poder oferir de forma completament oberta informació meteorològica en temps real. Des del projecte es treballa per instal·lar una càmera als Angles, mentre cerquen altres punts a les comarques nord-catalanes.
Aquesta setmana, Pere Becque s'interessa per les eleccions municipals de Catalunya Nord, recordant que és un escrutini clau perquè afecta directament la vida quotidiana i mobilitza força electors, amb un fort component local i personal més que estrictament partidista. Explica que en molts pobles es presenten sobretot batlles ja en exercici, poc qüestionats, i que gairebé no hi ha competència ni noves vocacions per la duresa del càrrec, les responsabilitats creixents, la incertesa financera i l'envelliment de la població, que demana alhora seguretat i activitat econòmica
El Mas Nogareda de Ceret ha acollit aquest dilluns 2 de març un homenatge als 45 anys de ràdio en català de Ràdio Arrels, l'emissora degana i veu de Catalunya Nord. Aquest acte, que ha estat organitzat pel Centre Cultural Català del Vallespir i l'Escola de Català de Ceret, ha comptat amb una setantena de persones
Dues setmanes abans de les eleccions municipals, 75 comunes de Catalunya Nord ja saben qui serà el seu batlle o batllessa. Es tracta de municipis on només s'hi ha presentat una llista i, per tant, ja saben que seran guanyadors a la primera volta, el 15 de maig.
Tema del dia Hem guanyat el premi a la innovació dels Premis Martí Gasull 2026 i això ha estat gràcies a tots vosaltres, la nostra audiència. Moltíssimes gràcies a tots els que ens heu votat! ❤️ En aquest episodi expliquem com va ser la gala i com la vam viure. Podeu veure el vídeo de l'esdeveniment a: Gala de la 13a edició dels Premis Martí Gasull (3Cat) Plataforma per la Llengua Guanyadors i nominats La Bressola, xarxa d'escoles d'immersió en català a la Catalunya Nord (Premi Martí Gasull 2026) Cavall Fort, revista infantil en català Centre Artesà Tradicionàrius, centre cultural que treballa per recuperar i promoure la música tradicional La Sotana, pòdcast sobre el Barça CatLletres, projecte de divulgació de música en català Grups musicals Grup de l'Alguer: Gionta i Riccardo (Instagram) Grup de Mallorca: Fades Bonus Fem una mica de safareig sobre coses que van passar durant la gala i la festa. Transcripció Toni Cruanyes (TV3): [0:10] I precisament sobre normalització del català, aquest vespre s'han lliurat els Premis Martí Gasull i Roig, que reconeixen persones o entitats que hagin destacat en la defensa o la promoció del català. Són uns guardons que arriben a la tretzena edició i que ha seguit des de Barcelona Vanessa Petit. Vanessa Petit: [0:25] Fer sentir l'accent ha estat el lema d'aquesta edició, que ens recorda que el futur del català depèn en bona mesura de la implicació social i també del seu ús en tots els àmbits de la vida quotidiana. Però pel que fa als guardons, hi havia tres categories, dues de les quals s'han decidit amb el vot popular. El premi Martí Gasull ha recaigut en la xarxa educativa La Bressola, que promou l'ús del català a la Catalunya Nord i que s'enfrontava en aquest cas a dues candidatures molt fortes, com són Cavall Fort o també el Centre Artesà Tradicionàrius. Pel que fa a la innovació, en aquesta categoria ha guanyat el projecte Easy Catalan, que vol ensenyar el català a persones que no el parlen i ho fa a través de continguts audiovisuals amb entrevistes pel carrer. Aquesta categoria explora noves vies de promoció del català i també hi havia com a candidates el pòdcast La Sotana i el creador de contingut CatLletres. Per últim, el Premi Especial del Jurat, que ha recaigut en l'activista i exsíndic de l'Alguer Carlo Secchi, per la seva trajectòria en defensa del català a l'Alguer. Sílvia: [1:39] Bravo! Sílvia: [1:39] Enhorabona a tothom! Andreu: [1:43] Bon dia, Sílvia! Bon dia, Joan! Sílvia: [1:45] Bon dia, Andreu! Bon dia, Joan! Andreu: [1:49] Avui, episodi superespecial, perquè hi som els tres, això no ho havíem fet mai encara. Joan: [1:54] No! Sílvia: [1:55] Però és que avui s'ho val. Andreu: [1:57] Avui s'ho val. Joan: [1:58] Serà un guirigall. Andreu: [1:59] Sí, no sé… no sé com sortirà, això d'avui, perquè, de fet, no hi ha guió, tampoc. Sílvia: [2:04] No ens cal. Joan: [2:05] No ens cal. No ens ha calgut mai. Andreu: [2:08] Però bé, som aquí per celebrar una mica això que ha passat aquesta setmana, aquest dilluns. Joan: [2:13] Ahir! Andreu: [2:14] Ahir! Estem gravant dimarts, per tant, va ser ahir. Doncs això, va ser la gala dels Premis Martí Gasull. En vam parlar uns quants dies aquí al pòdcast, no? Vam fer campanya perquè ens votéssiu… Joan: [2:25] Sí, sí, sí, sí… Andreu: [2:25] I per tant… Sílvia: [2:25] Moltes gràcies a tothom per votar-nos! Andreu: [2:28] Exacte. O sigui, hem de donar unes gràcies immenses a tots vosaltres, perquè si hem aconseguit guanyar aquest premi, és gràcies a vosaltres! No hi havia un jurat que decidia el guanyador, sinó que era una votació popular. Sílvia: [2:40] I hem guanyat! Joan: [2:40] Ueee! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari.
La Casa de la Generalitat a Perpinyà inicia aquest 2026 dues col·leccions de llibres amb la voluntat de fer publicacions anuals amb temàtiques relacionades amb Catalunya Nord.
L'historiador Iu Escape reflexiona sobre la importància de les festes populars com el carnaval o les festes majors, que es formen amb participació ciutadana durant tot l'any i creen una convivència entre veïns. Per Escape, a Catalunya Nord aquesta tradició s'ha perdut molt i desnaturalitzat, cosa que ha comportat una “pèrdua de la vida social i del plaer de viure junts”.
La Xarxa Cebrianenca organitza aquest dissabte un homenatge als refugiats republicans morts a Catalunya Nord i enterrats a fosses comunes dels cementiris de l'Oest de Perpinyà i el cementiri vell de Sant Cebrià del Rosselló. La Xarxa ha fet un treball de recerca amb els historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor i han pogut fer llistes amb el nom de les persones que estan enterrades en aquestes fosses.
El projecte Hydroscopia neix després dels episodis de sequera que han afectat la Catalunya Nord i la Catalunya Sud. La iniciativa vol crear una xarxa d'organitzacions, municipis, universitats i centres de recerca per reflexionar conjuntament sobre la gestió de l'aigua i trobar solucions comunes a banda i banda dels Pirineus.
L'escriptor Salvador Vergés Cubí busca una família de la Catalunya Nord que va acollir el seu pare durant la retirada el 1938.
Pere Becque descriu l'evolució de la viticultura a Catalunya Nord, des d'un paisatge de petites explotacions i crisis recurrents (amb fets com la revolta dels vinyaters de 1907) fins a la creació de cooperatives i grans estructures com els Vigerons Catalans, que als anys vuitanta arribaven a comercialitzar desenes de milions d'ampolles i van permetre un fort desplegament del sector després de la Segona Guerra Mundial. Davant la globalització i el canvi de mercat, però, el model cooperatiu es revela pesant i poc adaptat, la competència de nous productors (Sud-àfrica, Califòrnia, Nova Zelanda, Xina), les campanyes contra l'alcohol i la baixada del consum, el canvi climàtic i el pas a cellers particulars erosionen l'eina cooperativa i posen en dificultats entitats clau com Arnau de Vilanova o el GICB de Cotlliure-Banyuls, fins al punt de parlars de suspensió de pagaments i pèrdua d'identitat.
La Bressola presenta la programació dels seus 50 anys d'història, una celebració que vol ser alhora una festa i un acte de reconeixement a totes les persones i col·lectius que han fet possible el projecte educatiu en català a la Catalunya Nord.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
Aquesta setmana Pere Becque subratlla el pes decisiu de les eleccions municipals a tot l'Estat francès, perquè són les més participatives i les que defineixen de manera més directa el futur quotidià de ciutats i pobles, en qüestions com la seguretat, el medi ambient, els serveis i els equipaments locals. Remarca que són uns comicis on els candidats són molt identificats, sobretot als pobles, i on el rebuig als “paracaigudistes” continua sent fort, mentre que a les grans ciutats el color polític pesa menys i sovint entra en conflicte amb les lògiques nacionals dels partits.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
El nomenclàtor nord-català està ple de referents forans sense cap relació amb el país, mentre que algunes de les grans personalitats de les nostres comarques no tenen cap carrer dedicat o en tenen un de poc significant. Miquel Martínez Vila pregunta a diferents personalitats de Catalunya Nord a qui li dedicarien un carrer i per què.
A Catalunya Nord hi va ploure més el passat més de desembre que en tot l'any 2023. Les comarques nord-catalanes comencen el 2026 sense patir pel nivell d'aigua dels aqüífers, ja que tots ells han sortit del model de crisi. Tot i que encara els falta molt per estar plens, els aquífers tenen prou aigua per no haver de patir fins a l'estiu.Nicolas Garcia és vicepresident del Departament dels Pirineus Orientals i encarregat dels recursos hídrics,
Aquesta setmana Iu Escape parteix d'una realitat xifrada alarmant: Catalunya Nord presenta un atur del 12,2%, molt superior a la mitjana estatal, amb més de 1.200 llocs de treball perduts i més de 600 empreses desaparegudes. Però el seu argument va més enllà de les estadístiques: critica que la majoria dels mitjans de comunicació constatin el problema sense plantejar les preguntes essencials.
Els metges de Catalunya Nord porten en vaga des del dia 5 de gener i fins al dia 14 per denunciar una crisi profunda en el sistema mèdic de l'estat. Els professionals denuncien que la seva feina és cada vegada més administrativa i que cada vegada tenen menys temps per curar a la gent. Joan Pau Ortiz, president honorífic de la Confederació de sindicats de metges de l'estat francès,
Els pagesos de Catalunya Nord i sud es mobilitzen des d'ahir per rebutjar el pacte entre la Unió Europea i el mercat sud-americà, que facilitarà la importació a Europa de productes agraris dels països sud-americans. Els agricultors han tallat algunes vies importants del país com els peatges de Perpinyà Sud, Perpinyà Nord i el Voló, l'Ap7-A9 a Figueres Sud, el Coll d'Ares o els accessos al Port de Tarragona, d'entre altres.
Iu Escape planteja una anàlisi profunda sobre la realitat hídrica de Catalunya Nord. Explica que, davant la sequera i el canvi climàtic, ens trobem massa sovint en una fase de "lamentació" amb projectes impossibles o que no es volen dur a terme. Per a ell, la pregunta fonamental que ens hem de fer de manera tranquil·la és: "Què fem?".
La guerra a Ucraïna ho ha dominat tot, amb la complicitat entre Trump i Putin i, en conseqüència, la indefensió de la Unió Europea.L'any 2025 a França i a Catalunya Nord.
12 indrets de Catalunya Nord com la Torre del Far de Talteüll o Força Real són els protagonistes del calendari 2026 del Casal de Perpinyà. Aquesta entitat rossellonesa fa des de fa uns anys aquest projecte, que dona feina a artistes nord-catalans. Enguany, el calendari val 12€ i els beneficis van destinats a l'associació Rodal.
El Calendari 2026 del Casal de Perpinyà ens fa descobrir les terres nord-catalanes amb petites passejades pel nostre territori. Cada espai està il·lustrat per un artista de Catalunya Nord, amb una portada del Pascal Comelade.
Diferents entitats que defensen la llengua catalana a Catalunya Nord han alertat de la seva situació econòmica aquest 2025 i, en mesures diferents, han rebut suport econòmic del govern de la Generalitat de Catalunya, que per primera vegada compta amb una conselleria especialment dedicada a la llengua. Aquestes ajudes han arribat en un moment en el qual la preocupació creix a Catalunya Sud perquè les dades d'usos lingüístics van a la baixa, tot i que el nombre de parlants creix. Aquest dijous, Ràdio Arrels ha entrevistat des de l'estudi del Soler el Conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila.
Un 64% dels nord-catalans estan a favor d'un ensenyament obligatori del català a Catalunya Nord i fins a un 87% defensen el reconeixement oficial de les llengües regionals de l'estat francès. Aquestes eren les conclusions més destacades d'una enquesta de l'IFOP del mes de setembre encarregada per regions i pobles solidaris, sobre el centralisme a l'estat francès. D'entre les dades més destacades, un 67% dels nord-catalans demana un Estatut d'Autonomia i un 94% creu que l'estat central viu massa desconnectat de les realitats locals.
L'única ràdio en català de Catalunya Nord ha fet aquest 2025 un crit d'alerta per la seva fràgil situació econòmica, depenent de forma gairebé exclusiva de les subvencions d'un estat francès centralista, jacobí i amb un endeutament estratosfèric. Gràcies al suport d'un miler de persones de Catalunya Nord i Sud, Ràdio Arrels encara aquest 2026 amb l'amenaça d'una rebaixa del pressupost públic, que s'ha fet encara més gran amb la crisi estructural que viu l'estat francès.
El mes de setembre d'aquest 2025 ha estat marcat per unes fortes mobilitzacions a Catalunya Nord i a tot l'Estat francès. Es tractava de la resposta a una sèrie de retallades plantejades per l'antic govern Bayrou. Al nostre país hi va haver manifestacions al centre de Perpinyà i protestes als instituts i en diverses empreses. Tot i això, els intents de tallar l'A9 no van funcionar com els manifestants volien. El Miquel Martínez Vila va entrevistar l'Aurélie Guerrero, membre de la comissió executiva de la CGT 66 un dels sindicats impulsors d'aquest moviment, abans del primer dia de mobilitzacions el 10 de setembre.
Christopher person va ser director de la Casa de la Generalitat des de l'octubre del 2024 fins a l'abril d'aquest any. Person va generar molta controvèrsia quan, a la sessió de control al Parlament de Catalunya, es va negar a referir-se a aquest territori com a Catalunya Nord i va afirmar que aquí “el català ja no es parla”. Finalment, Person acabaria dimitint i Albert Piñeira, antic batlle de Puigcerdà, el substituiria en el càrrec.Una de les persones que va demanar la dimissió de Person va ser l'antic director de la casa Enric Pujol, en una entrevista amb Miquel Martínez Vila,
Les cadenes de ràdio i televisió públiques a Catalunya Nord han patit aquest any un procés de canvi de nom i de fusió que amenaçava els llocs de feina dels seus treballadors. França 3 i França Blau són ara ICI. El mes de juny, els treballadors van iniciar una mobilització sense precedents que agrupava totes les forces sindicals en una vaga indefinida. El primer dia de mobilització, Celine Llambrich de França 3 va explicar la situació al micròfon del Miquel Martínez Vila,
Un 64% dels nord-catalans estan a favor d'un ensenyament obligatori del català a Catalunya Nord i fins a un 87% defensen el reconeixement oficial de les llengües regionals de l'estat francès. Aquestes eren les conclusions més destacades d'una enquesta de l'IFOP del mes de setembre encarregada per regions i pobles solidaris, sobre el centralisme a l'estat francès. D'entre les dades més destacades, un 67% dels nord-catalans demana un Estatut d'Autonomia i un 94% creu que l'estat central viu massa desconnectat de les realitats locals.
Tema del dia Ara que el Joan està de baixa per paternitat, hem incorporat una persona nova a l'equip. Ell és l'Hugo, ve de la Catalunya Nord i en aquest episodi ens explica com va aprendre el català, amb qui el practica en el seu dia a dia i quina relació té el català amb el rugbi. Som-hi! Apunta't al Club de Lectura! (https://easycatalan.org/bookclub) L'expressió de la setmana L'Hugo ens explica com s'utilitza l'expressió adiu i l'expressió derivada adiu, Feliu! Bonus Comentem altres expressions típiques del català septentrional, com ara: - ca - espertinar - mainatge - ves a cagar a la vinya i torna'm la clau Vídeo d'Easy Catalan a Perpinyà (https://youtu.be/3N5EPDJOjJI?si=jjvx3oDNpZJUcYFm) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia a tothom! Bentornats al pòdcast d'Easy Catalan. Jo soc l'Andreu i avui no m'acompanyen ni el Joan ni la Sílvia perquè, com ja sabeu, acaben de ser pares i ara mateix estan molt ocupats cuidant el seu nadó i descansant quan poden. Però no patiu, que ben aviat els tornareu a sentir. Ara, d'aquí una estona, coneixereu una altra persona que s'ha unit recentment a l'equip d'Easy Catalan i que és qui ara s'ocupa d'editar els vídeos i el pòdcast, entre altres coses. Però abans deixeu-me fer un recordatori, i és que d'aquí molt pocs dies comença el nou Club de Lectura d'Easy Catalan. A l'episodi anterior, a partir del minut 23, vam donar-ne tots els detalls, però si encara no l'heu escoltat, bàsicament heu de tenir clar el següent: llegirem un llibre durant el mes de novembre, des del dia 1 fins al 30. El llibre és una novel·la de narrativa contemporània que es titula "Amor i no", i tracta sobre la Carme i l'Yngve, una catalana i un suec que van ser parella quan eren joves i que mantenen una relació d'amistat molt especial al llarg de la vida. El comentarem en un fòrum escrit i també per videotrucada un cop a la setmana. Durant tot el mes ens acompanyarà la booktuber catalana Anna Rosich, que és qui ens ha recomanat aquest llibre. I finalment, l'última videotrucada, la del divendres 28 de novembre, que això és una cosa que vaig dir malament a l'episodi anterior, no el 29, sinó 28, serà amb l'autora del llibre i podrem preguntar-li tot el que vulguem sobre la novel·la, el procés d'escriptura o el que ens vingui al cap en aquell moment. Tota aquesta informació la trobareu també a la web del Club de Lectura, easycatalan.org/bookclub. Teniu l'enllaç a la descripció de l'episodi. I si encara no heu llegit cap llibre en català, aquesta pot ser una molt bona oportunitat, perquè no només llegireu, sinó que conversareu cada setmana amb altres lectors, amb membres de l'equip d'Easy Catalan, amb una booktuber catalana i, finalment, com he dit, amb l'autora. Què més us puc dir? Bé, que és una lectura fàcil i agradable, amb capítols breus i uns personatges entranyables. Per tant, no m'allargo més. Us animo molt a participar-hi i espero llegir-vos i veure-us ben aviat a la comunitat. Tema del dia Andreu: [2:36] Doncs aquesta persona que s'ha unit a l'equip és l'Hugo. Hola, Hugo, bon dia! Hugo: [2:41] Hola, bon dia, Andreu! Andreu: [2:42] Com va, això? Hugo: [2:42] Molt bé, gràcies. I tu? Andreu: [2:44] Molt bé. Aquesta entrevista és perquè els oients et coneguin, però també em servirà a mi per coneixe't una mica més, perquè encara no fa un mes que ets membre de l'equip i hem xerrat força, però en realitat hem xerrat molt sobre feina. Llavors, preguntes ràpides sobre com conèixer algú: D'on ets? On vius? A què et dediques? Què t'agrada? Hugo: [3:04] Doncs, hi ha moltes coses. Jo vinc de Catalunya Nord, al costat de Perpinyà, d'un poble que està situat al centre del Conflent que es diu Prada. I quan (era) petit també vivia en un poblet que es deia Eus, però ara vinc de Prada. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)
© 2020-2026 Ivy Podcast Discovery LLC
