Altaveu a Fons

El 7 de novembre de 2009 l'estructura del futur pont del túnel de les Dos Valires, per la banda de la Massana, es va ensorrar, deixant un balanç de cinc persones mortes i nombrosos ferits. Una de les majors tragèdies de la història recent d'Andorra. Quinze anys després, bona part dels actors implicats (polítics, bombers, sanitaris, policia i algun dels companys de les víctimes) recorden com van viure aquella jornada i fan balanç, també, dels aprenentatges que va suposar i les lliçons que en van poder extreure.

Deixar una feina estable amb un salari cada mes per posar en marxa un negoci no és fàcil tot i que tinguis el coixí de la família i encara menys si ho deixes tot per treballar al sector primari o fent un treball gairebé artesanal. És el cas tant de la Sandra Balcón com de l'Eva Gómez. La Sandra és mestre i fa dos anys va deixar la docència per posar en marxa una granja de gallines ecològiques a Canillo. L'Eva es dedicava a la comunicació quan fa onze anys va començar a produir i comercialitzar ratassia amb la recepta de la família. Què les va motivar a deixar l'escola i l'oficina per llençar-se a aquesta aventura?, i com ha estat l'experiència fins ara? Ens ho expliquen a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

El Consell General va aprovar la condonació d'un deute a la CASS aproximat d'un milió i mig d'euros producte de la suma dels diners que havien cobrat de més unes 200 persones beneficiàries de la pensió d'invalidesa de grau 1. La xifra correspon als darrers 3 anys que és el que la llei permetia demanar-ne el retorn, però els diners perduts poden ser molts més. A l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana expliquem fins on se sap què ha passat i com ha reaccionat la societat tant a la manca de rigor de la CASS com a la posterior condonació del deute,  just en el moment que el consell d'adminsitració de la parapública ha rebut i l'informe ‘forensic' i ha anunciat que portarà a la fiscalia l''escandol de les pensions'.

D'ençà la gratuïtat del bus que els usuaris del transport públic gairebé s'han doblat, això no obstant, el darrer informe de l'ACA indicava que el 98% dels desplaçaments es continuen fent amb transport privat. Quina és la solució per treure cotxes de la carretera i complir amb l'objectiu de neutralitat zero el 2050? El Govern té clar que el transport segregat, és a dir aquell que no circula per la mateixa via que els vehicles privats, és la solució per treure cotxes de la carretera i fer créixer l'ús del transport públic. Però quin és el més indicat? Mentre ho estudien, Andrail fa campanya pel tramvia que, d'altra banda, és la proposta que més adhesions ha tingut en el procés participatiu sobre mobilitat sostenible. T'ho expliquem a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

Set de cada deu persones pateixen o patiran burnout, la síndrome del treballador cremat, segons el col·legi de psicòlegs de Catalunya. L'OMS va reconèixer aquesta síndrome com a malaltia el 2022 que cada cop afecta més gent i de diferents àmbits professionals. L'estrès crònic provocat per massa càrrega laboral, pressió i manca de directrius clares a la feina afecta la salut mental i física de les persones i també els comptes d'explotació de les empreses. Com ens afecta i com prevenir des de l'àmbit personal i també laboral és el que abordem aquesta setmana a l'Altaveu a Fons.

En el que portem d'hivern només hem tingut tres episodis de neu, intercalats a més amb episodis de pluja, vent i altes temperatures. Tot plegat ha fet que actualment el mantell nival faci 50 cm, menys d'un 10% del que s'acumula un hivern normal. Tot i la poca precipitació, les estacions a Andorra han pogut obrir més d'un 60% les seves instal·lacions gràcies a la producció de neu artificial. Així i tot, se n'ha pogut fer poca perquè les temperatures també han estat més altes del que és habitual. Com funciona tot plegat t'ho expliquem al pòdcast l'Altaveu a Fons.

A Catalunya i Espanya els darrers mesos s'ha fet viral una campanya per retardar el màxim possible l'accés al primer mòbil així com prohibir-ne l'ús a les escoles. A Andorra hi ha un moviment similar incipient i l'ús abusiu dels mòbils i el contingut sense límits al qual dona accés preocupa tant a pares com institucions, tot i així l'informe de l'Unicef sobre l'impacte de les tecnologies en els adolescents a Andorra de fa poc més d'un any revelava que només el 25% de les famílies establia normés d'ús i controlava l'ús que feien els seus fills de les pantalles. Quins són els riscos d'un ús abusiu dels mòbils?, a quina edat hem de donar el primer mòbil als nostres fills?, i les tecnologies a l'escola, quin paper hi juguen? De tot això en parlem a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana amb pares, mestres, professionals de la salut i responsables polítics.

El negoci immobiliari d'un dels youtubers més conegut instal·lat al país, Thegrefg, ha tornat a encetar el meló o la polèmica sobre la presència d'aquest col·lectiu més o menys nombrós de creadors de contingut al Principat. Però, quants són realment i què es dediquen? Més enllà dels gamers, hi ha gent que es dedica a tota mena de negocis digitals i que la seva presència a les xarxes és més per una qüestió de marca personal que no de facturació. En parlem a l'Altaveu a Fons amb alguns dels protagonistes.

Quant ha de cobrar una persona a Andorra per poder reagrupar la família?Des del juliol de l'any passat els requisits fixen que els ingressos de la persona resident que vulgui portar els familiars al país han de ser del 100% del salari mínim per a ell, la mateixa quantitat per cada adult que vulgui reagrupar i un 70% per cada menor. Amb el salari mínim d'aquest any, fixat en 1.376 euros, això vol dir que una persona que vulgui portar al país, per exemple, la seva parella, ha de cobrar com a mínim 2.752 euros. Si ha de portar la parella i un fill els seus ingressos mínims han de ser de 3.715 euros i si té dos fills doncs ja estaríem parlant de més de 4.600 euros. Dit d'una altra manera, una persona que cobri el salari mitjà d'Andorra situat al voltant dels 2.400 euros no pot portar al país la seva parella i amb prou feines podria reagrupar un fill.

A l'Altaveu a Fons comencem l'any fent un repàs de les notícies que ens mantindran ocupats aquest 2024 i que sens dubte estaran capitanejades per la consulta sobre l'acord d'associació amb Europa, però també caldrà estar al cas d'altres qüestions com l'habitatge, el relleu de Joan Enric Vives i l'evolució dels nous comuns. Aquestes qüestions són les que els periodistes d'aquest mitjà analitzen al primer episodi de l'Altaveu a Fons de l'any.

A les acaballes del 2023 és moment de mirar enrere i veure tot el que ha passat. Ha estat un any intens:  dues eleccions fan que informativament hi hagi molta tensió. Això no obstant, des de l'inici fins al final hi ha hagut un Monotema que ens ha acompanyat i diria que ho ha condicionat tot. Els periodistes de l'Altaveu comenten, al darrer episodi de l'any, quines han estat les qüestions més destacades segons el seu criteri. 

En unes eleccions passen moltes coses i no totes s'expliquen. Hi ha molts matisos que es perden en mig de les múltiples cròniques que s'escriuen, es veuen o escolten. A l'Altaveu a Fons t'ensenyem com sona una campanya i una nit electoral. Un resum amb tot allò que passa i que moltes vegades no s'explica.

A Andorra la gent es manifesta per un habitatge digne. Però per arribar aquí han passat anys on les manifestacions eren minoritàries. Com ha après Andorra a manifestar-se?, la clau ha estat perdre la por i tenir poc a perdre. Així ho indica un dels portaveus de la coordinadora per un habitatge digne, Joan Ramon Crespo. A l'Altaveu a Fons fem un repàs del que  ha passat els últims 4 anys per arribar a la situació actual.

En plena campanya per les eleccions comunals on només el 36% de la població té dret a vot i les xifres de participació van a la baixa, a l'Altaveu a Fons ens demanem a qui interessen aquestes eleccions. Hem sortit al carrer per escoltar l'opinió de la gent i recordem una iniciativa que va tenir lloc fa set anys per recollir signatures a favor de  permetre votar els residents a les comunals. Se'n van aconseguir més de 6.000, però no va servir per a res. Un dels impulsors ens explica l'experiència i la seva visió de la situació actual.

En la manifestació del 31 d'octubre hi van participar molts joves preocupats per com la manca d'habitatge condiciona el seu futur. Un treball de camp del Fòrum de la Joventut d'Andorra fet aquest estiu a una mostra de més de 400 joves ha posat de manifest que la inquietud per l'habitatge va monopolitzar la majoria de les converses. Per això analitzem a l'Altaveu a Fons com veuen els mateixos joves el seu futur al país.

Falten metges al país, hi ha més gent, és la via preferent? Per algun d'aquests motius o per tots a la vegada, la sensació generalitzada és que ara cal esperar més per anar al metge especialista que abans. Significa això que hi ha llistes d'espera al país? La resposta oficial és que no, però treballen en l'elaboració d'una planificació dels professionals sanitaris que fan falta per cobrir les necessitats del país. Malgrat tot, sí que es reconeix que hi ha mancança de metges de determinades especialitats i que això provoca esperes llargues, però s'assegura que mai en casos urgents. De tot això en parlem amb la periodista Meritxell Prat, el president del Col·legi de Metges, Albert Dorca i la directora general del SAAS, Meritxell Cosan.

El tèxtil és un dels residus que més contamina, i per això des de la Unió Europea s'obligarà a partir del 2025 a fer la recollida selectiva d'aquest material i les empreses productores s'hauran de fer càrrec de la gestió d'aquests residus. A Andorra no tenim dades actualitzades, però les del 2019 indicaven que només es recollia el 2% del tèxtil i l'objectiu al Pla Nacional de Residus era aconseguir arribar al 31% el 2035. A Espanya només es recull el 12% i a la Unió Europea la xifra s'enfila al 22%. En aquest context el mercat de roba de segona mà pren força i guanya adeptes. A Andorra més enllà de les botigues solidàries com el Rober de Càritas i Carisma, hi ha cada any el Vide Dressing que organitza el comú de la Massana que en pocs anys ha passat de 15 a 150 parades. De tot plegat en parlem a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

Una setmana després de la concentració multitudinària reclamant el dret a l'habitatge i mostrant la por de no saber si podrien continuar vivint al seu país, a l'Altaveu a Fons, analitzem un fenomen en augment al país: el de la pobresa relativa i que afecta gent que tot i tenir feina no arriba a final de mes. Des d'Andorra Recerca+Innovació el sociòleg Joan Micó parla de fragilitat i des d'organitzacions com Caritas o Creu Roja d'un temps ençà atenen nous perfils, són persones i famílies que tot i treballar necessiten cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació a la botiga solidària per poder fer front a altres despeses. 

Al registre de comerç aquest setembre hi constaven 12.268 empreses en actiu. Amb representants dels assalariats només 14, de les quals 6 pertanyen al sector públic. De sindicats que representin treballadors de l'empresa privada només hi ha la Unió Sindical d'Andorra, l'USd'A, això sí, l'encapçala un funcionari jubilat. A l'Altaveu a Fons aquesta setmana busquem els motius pels quals el moviment sindical al país és tan pobre.

La manca d'habitatge a un preu assequible tant de lloguer com de compra està empenyent moltes famílies a buscar millor qualitat de vida a l'Alt Urgell. A les estadístiques tot just ara es comença a notar un lleuger augment dels permisos de treball fronterer acostant-se als 1.800 quan feia temps que es mantenien al voltant dels 1.700. Així i tot, el secretari d'Estat de Justícia I Interior, Joan León, no veu en les dades un indici clar que aquesta sigui una opció que cada cop més famílies tinguin en compte. A l'Altaveu a Fons aquesta setmana t'expliquem que comporta fer el canvi de resident a fronterer.

El 64% de la població al país viu de lloguer i, per tant, es veurà afectada per la nova llei del Govern que preveu augments per sobre de l'IPC lligats a les pròrrogues dels contractes. Unes mesures que són inexplicables pel raonador del ciutadà, inflacionistes segons els economistes i insuficients pels propietaris que volen eliminar les pròrrogues. Mentrestant la població viu cada vegada més escanyada. Escota-ho a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

Venim de l'agost més càlid des del 1950 i d'un setembre que marca el mateix record amb 3,5 graus per sobre de la mitja d'aquest mes. Fa 20 dies que no plou i l'última precipitació va deixar només 1,3 litres per metre quadrat, si anem una mica més enrere el 15 de setembre en van caure 9 i el 27 d'agost 33. Amb aquesta pluviometria no és d'estranyar que els rius portin menys de la meitat d'aigua del que és habitual. Les reserves d'aigua s'eixuguen. En som conscients?

Les cardiopaties congènites es detecten en la majoria dels casos abans que neixin els nadons. Això passa ara, però fa anys no era tan evident, i per això hi ha casos en què la cardiopatia es detecta d'adult. Però què és una cardiopatia i què comporta? Les casuístiques són infinites i pot ser un cas molt lleu o necessitar cirurgia només néixer per poder sobreviure. A l'Altaveu a Fons aquesta setmana descobrim aquesta malaltia a través de l'experiència de l'esportista d'elit Sandra Herver que el 2019 es va sotmetre a una operació a cor obert i ara continua competint.

El departament d'Agricultura estudia suposades anomalies en la gestió de la gossera després que un ‘tiktoker' andorrà' publiqués a les xarxes la seva presumpta mala experiència en el procés d'adopció d'una gossa. A l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana no parlem d'aquest cas, però sí de com funciona la gossera o com a mínim de com hauria de funcionar, en quines condicions hi viuen els gossos i com hi arriben. 

Donem sang, però sabem on va?, com arriba aquesta sang als hospitals?, com s'ha d'emmagatzemar i si té data de caducitat?, i quin preu té? A l'Altaveu a Fons aquesta setmana seguim el circuit de la sang des que la donem fins que es fa una transfusió. Des de l'Hospital també ens ensenyen com saben quanta sang necessiten i de quin tipus i com la demanen. Si tens curiositat, escolta el pòdcast d'aquesta setmana.

La moratòria en la venda d'immobles a estrangers aprovada per extrema urgència i necessitat pel Consell General el passat dijous ha caigut com un gerro d'aigua freda sobre el sector immobiliari que no està tan preocupat per la moratòria temporal sinó per l'impost que s'ha d'aprovar sobre aquest tipus de transaccions. Asseguren que això genera inseguretat jurídica i posa en perill el sector. No tothom pensa igual i amb altres actors interessats en la inversió estrangera analitzem si té sostre el creixement urbanístic i fins a quin punt aquestes mesures afectaran el mercat i contribuiran a destensar l'accés a l'habitatge. 

El 1987 un grup de persones d'Andorra la Vella va recuperar la crema de les falles en l'àmbit popular. Les feien a la manera tradicional i les cremaven pel centre de la població la nit de Sant Joan. Però hi va haver ensurts i això els va obligar a modernitzar-les i trobar la manera de fer compatible la tradició amb la seguretat pel públic cada vegada més nombrós. Després va venir la declaració de la festa com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ja el 2015, contribuint a estendre-la per totes les parròquies. Ara hi ha més de 200 fallaires al país, un d'ells és Albert Roig. 

Els analgèsics són els medicaments més venuts a les farmàcies. Els no opioides es poden comprar sense recepta i sovint ens els prenem sense prescripció mèdica. Però quines conseqüències pot tenir per la salut l'automedicació fins i tot amb un paracetamol o ibuprofèn? Alguns metges de capçalera alerten dels perills de recomanar medicaments a familiars i coneguts i també assenyalen que ens sobre mediquem per la baixa tolerància al dolor o no sentir-nos al 100%. De tot això en parlem a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana amb el ministeri de salut, farmacèutics i metges de capçalera.

El Roger Ferrer és un dels guardes de refugis d'alta muntanya en actiu amb més experiència a Andorra. Des de fa uns 15 anys que passa els estius i part de l'hivern a Juclar, ell i la seva família. Allà el vam anar a veure perquè ens expliqués la seva experiència.  Viure a 2.300 metres d'altitud i fer-se càrrec d'un allotjament per a unes 45 persones no és fàcil i per fer-ho cal portar-ho a la sang.  Al Principat hi ha uns 30 refugis, 4 dels quals són guardats com el de Juclar. La resta són lliures i d'aquests, 21 pertanyen a Govern que és qui s'encarrega del seu manteniment. De tot això en parlem al pòdcast d'aquesta setmana.

L'onada d'atacs 'phishing' que han patit especialment els clients de MoraBanc les últimes setmanes ha posat en alerta tothom veien la sofisticació de l'intent d'estafa que ha portat més d'un a caure en el parany. La policia hi treballa i també ha extremat les precaucions l'entitat afectada que fins i tot ha abonat els diners que han perdut els afectats. La tendència aquest any és que els atacs es dirigeixin cada cop més als usuaris privats, amb una gran capacitat de mutació per saltar-se els tallafocs així que es posen en marxa. Això ens obliga a estar tots en alerta davant qualsevol comunicació que arribi per mail, SMS o whatsapp i que sigui poc habitual i inesperada. El periodista de l'Altaveu Albert Sanjuan ens explica com ha estat aquest atac que ha afectat especialment els clients de MoraBanc i des de l'Agència Nacional de Ciberseguretat i la Policia ens expliquen com actuar per prevenir caure en el parany i què fer si no ho hem pogut evitar.

Aquest any se celebra el 40è aniversari de l'Escola Andorra. El sistema educatiu nacional, però va néixer com un experiment. Al principi només eren tres classes de maternal que havien de durar tres cursos per preparar l'entrada a qualsevol dels sistemes que funcionaven al país: l'espanyol, el francès i el confessional que era en català i seguia el sistema espanyol. L'objectiu era que tots els infants dominessin el català a l'hora d'accedir a la primària. La tossuderia dels pares que volien una escola nacional, pública i laica va fer que aquest experiment tingués continuïtat no sense trobar oposició fins i tot des de la política. A l'Altaveu a Fons aquesta setmana parlem amb els protagonistes perquè ens expliquin com va ser la gènesi de l'Escola Andorrana. Recollim testimonis d'alumnes de la primera promoció, dels primers mestres i assessors educatius.

El Manel Fernández és president d'Amare, l'Associació de malalts reumàtics, fibromiàlgies i de fatiga crònica. A hores d'ara aquesta classificació ja ha quedat desfasada, però l'objectiu de l'associació continua iguals de vigent que el primer dia. El Manel, que durant 30 anys ha estat president de la Federació Andorrana de bàsquet, el 2008 de cop es va quedar sense forces, sense energia, i 15 mesos després va arribar el diagnòstic: patia fatiga crònica. Una malaltia que es pot desencadenar a partir d'un virus sempre que ja s'hi estigui predisposant genèticament. Per això arran de la Covid, han aparegut més casos. Com és viure quan no tens força per moure't? En parlem amb el Manel Fernández i amb l'especialista de l'Hospital Clínic, Joaquim Fernández a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

Fa un any que els veïns del núm. 28 de l'avinguda Santa Coloma d'Andorra la Vella viuen amb la por al cos. Les esquerdes a l'edifici van començar a aparèixer el maig de l'any passat. Aquest febrer el comú els va desallotjar per tal de poder fer treballs de consolidació dels fonaments per evitar que aquestes esquerdes s'obrissin més. Els veïns van tornar a casa amb les esquerdes tapades, però a la vista i amb testimonis instal·lats per vigilar que no es tornessin a obrir. El primer pis, un dels més afectats, també té afectat el terra, totalment desnivellat. I mentre de moment no s'hi pot fer res més, els veïns han tornat a notar alguns moviments tot i que els tècnics asseguren que no hi ha perill. Com és viure un any entre esquerdes? Ens ho explica una de les veïnes a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana. També analitzem la situació amb el periodista Albert Sanjuan.

L'Hotel Casamanya d'Ordino és un bé inventariat per Patrimoni Cultural des del 2004. Un edifici que forma part del conjunt anomenat arquitectura del granit i obra del primer arquitecte andorrà Xavier Pla. La seva història, però no ha estat fàcil. El Quart el va fer per llogar-lo i treure'n rendiment i el pas del temps i el canvi de les institucions i la vida econòmica de la parròquia i el país el van condemnar durant 20 anys a l'oblit. Ara, gràcies a un acord entre el quart, el comú i el govern, tornarà a la vida sent la seu del ministeri de Medi Ambient i Agricultura. Aprofitant aquest acord a l'Altaveu a Fons hem volgut recordar la seva història.

La IX legislatura constitucional comença amb 13 consellers que ho són per primer cop. No tots continuaran al Consell, alguns passaran a formar part de l'executiu com a ministres i permetrà l'entrada de nous consellers. Arribar al Consell General per primera vegada no és fàcil i menys si tot el grup parlamentari és novell com és el cas de Concòrdia. Que no sigui fàcil, però, no vol dir que no es pugui fer bé. En tot cas a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana parlem amb alguns dels consellers que ho són per primer cop per saber com han viscut aquests primers dies i com ha estat el seu aterratge.

L'aplicatiu espanyol Bizum que serveix per fer transferències instantànies entre particulars a través del mòbil i sense necessitat de conèixer el número de compte ha sortit d'Espanya per primer cop i ho ha fet a Andorra. Aquest tipus de transferències són possibles gràcies al protocol SEPA Instant aprovat per l'European Payment council, però fins ara només s'havien fet servir entre bancs d'un mateix territori. Pot significar això l'inici de l'expansió de Bizum per la resta d'Europa?, és una possibilitat que no es pot descartar. De moment l'única certesa és que Bizum ja ha aterrat a totes les entitats bancàries del país i que, per tant, els usuaris que ho desitgin ja el poden fer servir per transaccionar diners entre altres particulars d'Andorra o d'Espanya. En donem els detalls a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

Els darrers mesuraments de contaminació acústica que ha publicat Medi Ambient indiquen que el 89% de les estacions de la xarxa de control compleixen els objectius de qualitat fixats en el cadastre sonor. El 54% registren una qualitat excel·lent i un 35% una qualitat bona. Així i tot, les queixes per sorolls són un dels requeriments més freqüents que es fan a la policia. I és que encara que el soroll no superi un llindar màxim pot ser molest o fins i tot perjudicial per la salut. Andorra és un país sorollós?, segons els mesuraments no, però depèn d'on es visqui la resposta canvia. De tot això en parlem a l'episodi d'aquesta setmana a l'Altaveu a Fons.

La Universitat d'Andorra té cada vegada més estudiants, en canvi, no gaudeix de massa popularitat. Estudiar fora és més atractiu, però no tothom vol ni s'ho pot permetre. A l'Altaveu a Fons aquesta setmana parlem dels avantatges i inconvenients amb alguns estudiants. L'Oriol va decidir quedar-se a Andorra a estudiar informàtica perquè enmig de la pandèmia no va voler marxar. Era per provar, però s'hi ha quedat. La Katia ha estudiat Administració d'empreses perquè no volia fer front a la despesa de marxar del país. Ara la seva germana també ha començat un batxelor a l'UdA. I finalment l'Aitor fa fer primer un Diploma en Ensenyament Professional, un DEP, va entrar al món laboral i més endavant ha tornat a estudiar. Té 30 anys i cursa ciències de l'educació. No ha deixat de treballar. Tots ells fan una bona valoració de poder seguir estudis universitaris presencials sense haver de marxar del país.

En unes eleccions passen moltes coses i no totes s'expliquen. Hi ha molts matisos que es perden en mig de les múltiples cròniques que s'escriuen, es veuen o escolten. A l'Altaveu a Fons reprenem l'activitat després de l'aturada per seguir la campanya electoral i aprofitem per deixar un resum de com hem viscut la campanya des de l'altra banda. 

Es van presentar més de 700 voluntaris per 300 places. Treballar de franc a les finals de la Copa del món d'esquí alpí Andorra 2023 estava molt cotitzat. I és que per ser voluntari en l'esdeveniment que se celebra a Soldeu - el Tarter no s'hi val tot. Més de la meitat són perfils molt tècnics que participen activament en la competició. Si vols saber quin paper hi tenen escolta aquest pòdcast.

L'octubre del 2017 sorgia el moviment Me Too i el març del 2018 naixia l'associació Acció Feminista a Andorra. Reivindicar els drets de la dona i no callar davant els abusos va deixar d'estar mal vist i això va generar una onada lila al món occidental. Van passar els anys, una pandèmia, i parlar de feminisme va deixar de ser atractiu. Ara les associacions han de tornar a lluitar contra els prejudicis. A l'Altaveu a Fons parlem d'aquest fenomen amb Acció Feminista, l'Associació de Dones d'Andorra i altres veus femenines que ens parlen en primera persona.

Tomàs Gomez, de la perruqueria Enrico, va arribar a Andorra als anys 60 i s'hi va quedar. La seva història és la de molts immigrants espanyols que aquells anys van venir a treballar a Andorra i s'hi van quedar. Qui més qui menys ha vist la perruqueria "Enrico" anant a Casa de la Vall o baixant pel carrer en direcció al comú. Primer prop de Casa Bauró i ara al nº8 del carrer de la Vall. Fa més de 50 anys que Tomàs Gomez la regenta. Per la seva situació s'ha convertit en el barber de molts polítics i fins i tot del Copríncep Joan Enric Vives. Ara ja té 78 anys, però assegura que fins als 80 no es jubilarà. Què passarà després amb la barberia Enrico?

Un any després de l'esclat de la guerra a Ucraïna, que la inflació comencés a disparar-se i la crisi energètica amenacés tota Europa, Andorra preveu un creixement de l'economia per aquest 2023, tot i que no al mateix ritme que ho va fer el 2022. El departament d'estadística estima que ho farà un 0,8%, exactament les mateixes previsions que fa la Comissió Europea per la zona euro. Vol dir això que a tots ens anirà bé? No exactament. L'augment de preus, sobretot dels productes bàsics, continuarà. També tornaran a pujar els tipus d'interès, una de les poques eines de les quals es disposa per frenar la inflació, i no es preveu una millora del mercat de l'habitatge. Economistes del país i la CEA donen la seva visió.

En la setmana de la internet segura s'ha parlat molt de com acompanyar els infants i joves en el consum de tecnologia. Però, els adults sabem com ens afecta l'ús compulsiu del mòbil o per què perdem la noció del temps mentre el fem servir? La tecnologia ens ha aportat molts beneficis, però també té riscos i els infants i joves són els més vulnerables. A l'Altaveu a Fons parlem de com ens genera dopamina i com ens afecta. Alguns experts apunten que podem controlar les addiccions, però no els canvis profunds que ha provocat la irrupció de la tecnologia en la societat fent-la més impacient i irritable.

L'adjudicació de la concessió de l'Heliport a la UTE Heliand i Helicòpters del Nord es va aprovar el mes de novembre, però no ha estat fins a final de gener que s'ha fet pública. Pel mig hi ha hagut un debat parlamentari sobre el projecte on el Govern va obviar que ja estava adjudicat. Per què? Expliquem el darrer capítol d'aquesta història a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

Carles Porta de Crims ens explica algunes de les interioritats del programa i novetats de la pròxima temporada. Atenció perquè Andorra podria ser protagonista. Ens ho explica uns minuts abans de fer la conferència organitzada per l'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra.

La mitjana de nens per dona en edat reproductiva a Andorra és la més baixa d'Europa. Hi ha menys d'un fill per dona. Tenir la família lluny, les dificultats per conciliar i la precarietat laboral són algunes de les causes. Escolta-ho a l'episodi de l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

Els portals immobiliaris tot just ofereixen uns 200 pisos de lloguer a tot el país i algunes de les ofertes es repeteixen. Gairebé tots estan per sobre dels 2000 euros. Qui ja té pis, té sort, però si n'ha de buscar és gairebé impossible per una persona amb el salari medià permetre-se'n un. Als preus desorbitats dels pisos disponibles cal sumar-hi l'intent obstinat d'alguns propietaris d'intentar fer fora els llogaters per tal de poder pujar-ne la renda. Què fas si reps la temuda carta on se't diu que no et renoven el lloguer? Perquè hem arribat a aquesta situació? Què s'hi pot fer? Què fa el Govern? De tot això en parlem a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

El 2022 ha estat l'any més càlid a Andorra des que es tenen registres. Aquest fet també s'ha reproduït a l'oest d'Europa. I no només el 2022, els darrers 8 anys han estat els més càlids un darrere l'altre. És això un indicador clar de canvi climàtic? Els científics ho tenen clar: no és una anomalia, és una tendència. Això pel que fa a l'àmbit global, a escala local i al Pirineu, és més difícil de demostrar. Un equip liderat per Andorra Recerca i Innovació estan fent un estudi per demostrar-ho. Perquè el 2022 ha estat excepcional?, perquè ha fet tanta calor?, quina és la tendència i quines són les conseqüències? De tot això n'hem parlat a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

A partir d'aquest any tornarem a veure autobusos retolats com a Clípols pels carrers. Són els busos comunals que gràcies a un acord entre els 7 comuns i les dues famílies creadores dels Clípol intentaran fer reviure el nom. Per recordar com van néixer els clípols i repassar alguns moments de la seva història, escolta l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana.

Roba, llibres, joguines, mobles, i moltes altres coses. Tot allò que no vulguem i estigui en bon estat ho podem portar a Carisma. L'associació ho classifica i ho posa a la venda a preus molt assequibles. D'aquesta manera ajuda la gent que no pot comprar articles nous i alhora els diners que recapta els dona a altres entitats sense ànim de lucre. Sobretot a aquelles centrades en la formació i ocupació de persones en situació de necessitat social i temes mediambientals. La seva activitat ha augmentat els últims anys. Un indicador més de la pèrdua de poder adquisitiu de moltes famílies.