Podcasts about sobretot

Si mirem els estudis epidemiològics és esfereïdor: l'obesitat s'ha duplicat al món els últims 30 anys. I sembla que no s'hi pot fer res. Es parla més que mai de les dietes, de menjar bé, de la importància de fer exercici... però les previsions de futur en aquest aspecte són d'allò més pessimistes. Sobretot pel que fa a la canalla i als joves. S'hi pot fer res? Si es cuida bé la dieta, l'obesitat es pot prevenir? Aquestes i altres qüestions són les que abordem en aquest pòdcast. Si el sobrepès i l'obesitat et preocupen, aquest és el teu pòdcast.

Aquesta setmana l'historiador Iu Escape ens parla de la importància de la tria i de l'ús de l'idioma en les relacions internacionals. Sobretot en aquest context de tensions geopolítiques entre Ucraïna i Estat-Units.

Pau Ballb

Pau Ballb

Pau Ballb

Pau Ballb

Pau Ballb

Que la m

Programa 5x70, amb Sara Roy. Primera biografia de l'any! I, a m

Des del 2022 l'equip d'odontologia del Centre d'Atenció Primària inclou servei d'higienista bucodental per atendre, de moment, infants i dones embarassades. La mesura mira de fer treball de prevenció i divulgació de la necessitat de tenir cura i neteja de les nostres dents i boca que de fet no acabem de fer bé. Amb Zaida Novoa, higienista bucodental del CAP, conversem sobre com hem de rentar-nos les dents, durant quant de temps i a partir de quina edat. L'entrada El raspall de dents s’ha de passar per les genives i per l’interior de les dents i cal fer-ho sobretot abans d’anar a dormir ha aparegut primer a Radio Maricel.

Al programa Sortint del cercle, parlarem dels trastorns de la conducta alimentària. Uns tractors que són molt difícils de detectar i encara més malentesos, però que són molt importants de comprendre. Sobretot en aquestes festes, en què tenim tants àpats amb familiars, amics i companys de feina. Us esperem aquest dimarts. Escolteu i comenteu si us agradat, no us agradat o teniu més preguntes. Esperem que us agradi i que tingueu un bon Nadal.Descarregar àudio (48:17 min / 22 MB)

Primera reflexió: si no podeu amb tantes imatges i declaracions sobre la tragèdia, apagueu la ràdio, el televisor, i deixeu les xarxes socials tantes vegades com sigui necessari. I a partir d'aquí en Roman Pérez, des del centre de reeducació David, ens parla de la necessitat emocional que tenim de sentir-nos útils, de sentir-nos atesos i, sobretot, del mal que pot provocar sentir-nos abandonats. L'entrada Temps de família: Tots necessitem algú, i, sobretot, sentir-nos atesos i no abandonats. Una reflexió sobre l’impacte de la catàstrofe a València ha aparegut primer a Radio Maricel.

Però atenció! Abans de deixar el material, truqueu al tercer pis de la casa, o al telèfon: 652 47 40 46. Us atendrà Imma Subirà, una bergadana de naixement que viu a Sitges des de fa més de trenta anys i que, davant de les imatges dramàtiques de València, no va poder més i va encetar una campanya d'ajut que ha anat aplegant més voluntaris a cada dia que passa. Després d'un primer viatge a la zona zero se'n prepara un altre amb tot el material que es reculli fins demà a les deu de la nit. La Imma, absolutament agraïda, ens ha explicat una història maquíssima de solidaritat, amb un toc agredolç quan es tracta de parlar del suport que ha rebut des de l'Ajuntament. L'entrada Fins demà a les 22h, al carrer de l’aigua núm.8 es recull, sobretot, material de neteja i d’higiene personal. Imma Subirà ens explica una maquíssima història de solidaritat ha aparegut primer a Radio Maricel.

Benvingudes i benvinguts al vintè episodi de la vuitena temporada de Tots al Blitz! El primer programa en català dedicat a l’NFL. Aquest cap de setmana arribarem a la meitat de la lliga. Ja hem vist la meitat de tot el que ens pot oferir la temporada regular de l’NFL i de moment sabem poca cosa. N’hi ha que han arribat al limit de la contradicció entre la persona i el personatge i d’altres que encara tenen esperança en que amb el fred tot anirà millor. Sobretot els que no tenen dome. Fem la prèvia de la jornada 9 de l'NFL i destaquem els partits més interessants d'aquest cap de setmana. Recordeu que trobareu el programa a totes les plataformes de podcàsting habituals, i que ens podeu seguir a les xarxes socials a: Twitter: https://www.x.com/NFL_enCatala Instagram: https://www.instagram.com/nfl_encatala/ TikTok: https://www.tiktok.com/@nfl_encatala YouTube: https://www.youtube.com/@nfl_encatala Twitch: https://www.twitch.tv/catalunyaradio Discord: https://t.co/LLuFs5FKAY I també el feed de programes: https://t.co/ZGvItz3DQn I no oblideu subscriure-us al nostre canal de Youtube per estar al dia de totes les novetats!

Verónica Araunabeña, presidenta del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) ens explica com protegir gossos i gats del malestar que puguin provocar-los els petards durant les nits de Sant Joan i de Sant Pere.

El 24 d'abril no només és la jornada post-Sant Jordi! Sobretot és el dia internacional del gos pigall o gos guia. La Maria Gateu parla amb el Xavi Figueras, afiliat i treballador de la ONCE, qui conviu amb la seva gossa pigall: una labradora negra, la Marea. podcast recorded with enacast.com

Fluent Fiction - Catalan: The Apprentice's Lesson: An Unexpected Journey of Respect and Belonging Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/the-apprentices-lesson-an-unexpected-journey-of-respect-and-belonging Story Transcript:Ca: Dins un edifici antic de Barcelona, en plena plaça Catalunya, s'obre l'austera sala del club de la tercera edat "Sant Jordi". En aquesta sala es troba la jove Laia que ha arribat tot just ara. Els seus ulls brillants miren al voltant, nerviosos per la nova oportunitat laboral que ha trobat com secretària aquí. Laia s'asseu a la seva nova taula, just a l'entrada, al costat de l'ample finestral que dona a la plaça agitada.En: In an ancient building in Barcelona, right in the middle of Plaça Catalunya, lies the austere hall of the "Sant Jordi" senior club. In this hall, the young Laia is now present. Her bright eyes glance around nervously, excited for the new job opportunity she has found as a secretary here. Laia sits at her new desk, right by the entrance, next to the large window overlooking the bustling square.Ca: Un vell avi amb barba blanca treballada s'acosta lentament a la taula amb el seu bastó. Es presenta com el Senyor Bernat, president del club. Laia li ofereix un somriure radiant, però els seus nervis se senten en la seva veu al parlar.En: An elderly grandfather with a well-groomed white beard slowly approaches her table with his cane. He introduces himself as Mr. Bernat, the club president. Laia greets him with a radiant smile, but her nerves are evident in her voice as she speaks.Ca: "Hola Bernat,... euuh... com estàs?" Laia parla amb una familiaritat inapropiada. El rostre del vell avi s'endurix un moment per la sorpresa. Tots al club estan acostumats al tracte respectuós de "vostè".En: "Hello Bernat,... um... how are you?" Laia speaks with an inappropriate level of familiarity. The old man's expression momentarily stiffens in surprise. Everyone in the club is used to the respectful "vostè" form of address.Ca: A Barcelona, la cortesia vers les persones majors és una norma inqüestionable. Sobretot en un entorn formal com un club de la tercera edat. La gafa de Laia la deixa amb una sensació de vergonya en el rostre. No obstant això, el Senyor Bernat es repassa ràpidament, decidint ensenyar a la nova secretària en lloc de retreure-la.En: In Barcelona, courtesy towards the elderly is an unquestioned rule, especially in a formal setting like a senior club. Laia's slip leaves her feeling embarrassed. However, Mr. Bernat quickly composes himself, deciding to educate the new secretary instead of scolding her.Ca: "Dona, aquí acostumem a tractar-nos amb un cert respecte. Em deus dir vostè, no tu," explica pacientment el Senyor Bernat. Laia s'empalmeix, el seu rostre es torna vermell tomàquet. Tots al voltant observen la situació, alguns amb sorpresa, d'altres amb un somriure divertit.En: "Miss, here we are accustomed to addressing each other with a certain level of respect. You must address me as 'vostè', not 'tu'," Mr. Bernat patiently explains. Laia blushes, her face turning tomato red. Everyone around observes the situation, some with surprise, others with an amused smile.Ca: "Disculpa, Senyor Bernat! No ho tornaré a fer!" Laia contesta ràpidament, prometent ser més cautelosa en el futur. Passen les setmanes, Laia s'acostuma més al seu lloc de treball i al tracte formal del club. A puntualment, encara llisca un 'tu' casual, però els membres del club ara en riuen i l'accepten.En: "Sorry, Mr. Bernat! I won't do it again!" Laia quickly responds, promising to be more cautious in the future. Weeks go by, Laia becomes more accustomed to her work environment and the formal etiquette of the club. Occasionally, she still slips a casual 'tu', but the club members now laugh it off and accept her.Ca: Finalment, el Senyor Bernat la sorprèn un dia. "Laia, tu ets ja com una néta per a nosaltres. Per a mi, pots emprar el 'tu' sempre que vulguis," diu el vell avi, fent un amable somriure.En: Finally, one day, Mr. Bernat surprises her. "Laia, you are already like a granddaughter to us. You can use 'tu' with me whenever you want," the old man says with a kind smile.Ca: Laia es tranquil·litzada, complida, havent superat el seu primer gran repte a Barcelona. El club "Sant Jordi" s'ha convertit en la seva segona casa, amb nous amics i una aprenentatge ric en respecte i cortesia catalana. Ara, cada dia, ella espera amb impaciència la seva caminada cap al club, al cor de la bulliciosa Barcelona. A la seva taula, just al costat de la finestra, està la seva nova família: El club "Sant Jordi".En: Laia feels relieved, fulfilled, having overcome her first big challenge in Barcelona. The "Sant Jordi" club has become her second home, with new friends and a valuable lesson in respect and Catalan courtesy. Now, every day, she eagerly anticipates her walk to the club, in the heart of bustling Barcelona. At her desk, by the window, is her new family: The "Sant Jordi" club. Vocabulary Words:Name: NomBuilding: EdificiBarcelona: BarcelonaPlaça Catalunya: Plaça CatalunyaHall: SalaSenior club: Club de la tercera edatLaia: LaiaJob: FeinaSecretary: SecretàriaDesk: TaulaEntrance: EntradaWindow: FinestraElderly: Persones majorsPresident: PresidentRespect: RespecteFormal: FormalSetting: EntornCourtesy: CortesiaNorm: NormaEmbarrassed: VergonyaEducate: EnsenyarSecretary: SecretàriaCautious: CautelosaEtiquette: ProtocolClub members: Membres del clubChallenge: ProvaLesson: AprenentatgeCourtesy: CortesiaWalk: CaminadaFamily: Família

Les Planes d'Hostoles

Avui connectem el 'Llapis de Memòria' d'en Nao Albet: Actor, director de teatre, dramaturg, músic i compositor, que amb poc més de trenta anys és una de les figures que han revolucionat la manera de fer teatre a Catalunya. Sobretot, ho ha fet al costat del seu soci i amic Marcel Borràs, que alguns van anomenar els 'enfants terribles' del teatre català.

Bona nit. M'alegra molt estar entre vosaltres. Sembla que va ser l'altre dia quan vàrem celebrar el nadal de l'any 2022 i ja tornem a estar en nadal. El temps passa molt de pressa. Sobretot, les xiquetes i xiquets i gent jove, no tenen eixa sensació, però passa ràpid. Tan ràpid que passa un any, hi ha el suficient temps perquè passen moltes coses. Entre les moltíssimes que han ocorregut, podria destacar les eleccions municipals, on dels 6 pobles que componen la Vall de Segó, han canviat 3 alcaldies: Faura - Quartell i Quart. De les 6 localitats, en 4 són alcaldesses. Benifairó i Benavites, continuen sent alcaldes. Benifairó i Quartell estrenen nou consultori mèdic. El trist, molts veïns ens han deixat i ja no estan entre nosaltres. Vivim en un lloc privilegiat, on l'entorn que ens envolta no és fàcil trobar per altres llocs. Perquè continue així, nosaltres, tots els veïns, hem de continuar cuidant-ho i, sobretot, respectar-nos els uns als altres. La Finestra Ràdio, us agraeix tota l'atenció rebuda i desitjar-vos unes bones festes de Nadal.

El Consorci Sanitari de l'Alt Penedès Garraf compta amb una unitat dedicada a les ITS(infeccions de transmissió sexual) que veu com en les darreres dècades creix el nombre d'infectats sobretot entre la població jove degut a que s'ha avançat l'edat d'inici en les relacions sexuals. N'hem parlat amb la doctora que coordina la unitat, Patricia Barragán, que ens ha parlat de les diferents tipologies d'ITS i sobretot de la necessitat de prevenir, quelcom que és tan fàcil de fer com usar el preservatiu. L'entrada Augmenten les infeccions de transmissió sexual sobretot entre la població jove ha aparegut primer a Radio Maricel.

Cultura popular i sostenibilitat ambiental i social no s

Se n'ha parlat poc i s

Se n'ha parlat poc i s

Encetem una nova temporada de l'espai de familia, amb Roman Pérez, psicòleg clínic del centre de reeducació David, centrada avui amb alguns dels titulars que han estat notícia aquests darrers dies, i amb la reflexió sobre la necessitat de sentir-se escoltat: 'un nen que parla és un nen parlat'. L'entrada Temps de família: parlar, escoltar, sentir-se escoltat i, sobretot, acompanyat ha aparegut primer a Radio Maricel.

Els actuals gegants vells, els centenaris, que en el seu dia foren els gegants nous quan sortiren al carrer el 1897 amb el vestuari dissenyat per Lluís Labarta, però que s'arraconaren entre el 1910 i el 1919, per tornar a sortir al carrer el 1920... La història dels gegants vells està plena d'anecdotari, i les imatges gràfiques ajuden molt a poder definir moments de la història de la nostra Festa Major. El proper divendres 18 d'agost, a les 19h als jardins del Prado, Eduard Tomàs presentarà el llibre 'Els gegants vells de Sitges, evolució gràfica i històrica (1897-1955)', que és l'edició del seu treball que va guanyar el premi de folklore Jofre Vilà de l'any passat. Amb l'Eduard n'hem fet un repàs. L'entrada Voldreu tenir aquest llibre. Per la història i, sobretot, per les fotos… Eduard Tomàs ens presenta ‘Els gegants vells de Sitges, evolució gràfica i històrica(1897-1955)’ ha aparegut primer a Radio Maricel.

Memento #256. Els grans compositors, m

Memento #256. Els grans compositors, m

Anna Gilabert, filòloga i coordinadora del Premi de Recerca Salvador Fornós, adreçat a l'alumnat de segon de batxillerat dels instituts del Baix Ebre i del Montsià. Aquest premi té un doble objectiu: apropar la figura de Fornós als estudiants i retre-li homenatge.

Benvinguts al "dolce far niente", aquesta activitat tan mal vista, per

Roba, llibres, joguines, mobles, i moltes altres coses. Tot allò que no vulguem i estigui en bon estat ho podem portar a Carisma. L'associació ho classifica i ho posa a la venda a preus molt assequibles. D'aquesta manera ajuda la gent que no pot comprar articles nous i alhora els diners que recapta els dona a altres entitats sense ànim de lucre. Sobretot a aquelles centrades en la formació i ocupació de persones en situació de necessitat social i temes mediambientals. La seva activitat ha augmentat els últims anys. Un indicador més de la pèrdua de poder adquisitiu de moltes famílies.

La cooperativa Tres Cadires fa anys que treballa a Arbeca a les Garrigues en l'elaboració de licors i vermut. Però la seva feina, basada en una economia social i solidària va molt més enllà i s'han enxarxat amb diversos col·lectius de la zona per impulsar el desenvolupament del territori. En Quim Pérez, és un dels socis de Tres Cadires i és també el convidat d'aquest capítol d'Ona Pagesa que condueix el director d'Arrels, Josep Sucarrats. Pérez explica que a més del seu vermut Caràcter, l'únic amb certificació ecològica de Catalunya, en parlàvem en aquest reportatge, a més en breu presentaran la primera ratafia ecològica. I sense moure'ns de les Garrigues i per acabar el programa, la periodista Eva Clausó, detalla com s'ha recuperat una fossa comuna del municipi del Soleràs per a convertir-la en reclam turístic. Una de les notícies que arriben de les Terres de Lleida, el Pirineu i l'Aran gràcies al suport del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. La tercera temporada del podcast Ona Pagesa compta amb el suport del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Hi ha aplicacions que poden ser molt divertides, però també poden ser molt perilloses. Sobretot, les que estan relacionades amb la transformació de les nostres imatges

Programa 3x34. Avui ens situem en una

Hola, com anem?   En aquest episodi parlem sobre animals de companyia. Sobretot ens centrem en gats i gossos, que són els animals de companyia més típics i els que a mi personalment m'agraden més.   Si em vols ajudar, pots compartir el meu contingut o donar-me suport a Patreon: https://www.patreon.com/couchpolyglot   També em pots escriure un missatge a l'instagram: https://www.instagram.com/couch_polyglot/   Moltes gràcies a l'Oskar per la música de fons (https://www.studionystrom.se) Espero que t'agradi! Fins aviat, que vagi bé! Laura

Notes del programa Dolces, àcides, sucoses, refrescants, dures, meloses, acolorides… Siguin com siguin, les fruites són delicioses, i per això avui dediquem l'episodi a aquests aliments tan estimats que ens ajuden a fer passar la calor. Som-hi! En aquest episodi s'esmenta: taronges i mandarines del País Valencià (https://ca.wikipedia.org/wiki/Taronja_al_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0) (Viquipèdia) Ses taronges (https://www.youtube.com/watch?v=CD3R042brDQ) (vídeo del youtuber Miquel Montoro) la macedònia (barreja de fruites) (https://cuina.catalunyadiari.com/postres/macedonia) (Catalunya cuina) el codonyat (https://www.lesputesreceptesdelaiaia.com/recepta/codonyat) (Les putes receptes de la iaia) L'expressió de la setmana fer el préssec ('fer el ridícul) remenar les cireres ('manar') fer figa ('fer fallida, deixar de funcionar') fer uns ulls com unes taronges ('fer cara de sorpresa') ser la pera ('ser trempat, extravertit, peculiar…' / 'ser un cas', 'ser el que no hi ha', 'ser un crac') tocar la pera ('molestar, emprenyar, empipar') partir peres ('separar-se, anar-se'n cadascú per una banda') venir de l'hort ('adonar-se o assabentar-se d'alguna cosa més tard que la majoria') baixar de la figuera ('no saber una cosa fins al cap d'un temps o una estona, assabentar-se d'alguna cosa quan ja és sabuda per tothom') Transcripció Andreu: [0:16] Hola hola! [Hola!] Què, què tal? Sílvia: [0:17] Bé, i tu, Andreu, com estàs? Andreu: [0:21] Molt bé, passant l'estiu, anar tirant, com dèiem en l'anterior. Hosti, és que aquestes calorades… Sílvia: [0:26] Sí, són dures. Però són molt millors quan estàs de vacances. Andreu: [0:36] Això sí. Sí, sí, sí. Sobretot, si no tens aire condicionat a la feina, perquè jo a l'oficina sí que en tinc, però com que encara faig teletreball i al despatx de casa no hi tinc aire condicionat, clar, és una altra història. Sílvia: [0:50] Clar. Sí, sí, sí. Es treballa diferent, eh? Andreu: [0:54] Sí… Però bé. Tu estàs de vacances, ara, m'imagino, no? Sílvia: [0:57] Sííí, ja estic de vacances! Ueee! [Molt bé.] Sí, sí. A més a més, aquest any he plantejat les vacances molt diferent als altres anys, perquè normalment sempre tenia com un pla, ja sabia on volia anar, què fer, quants dies, a on… i tot, i aquest any ha sigut totalment sense pla. Vull dir, no… no hi ha planificació, no hi ha viatge programat, no hi ha dates… no hi ha res. Andreu: [1:24] I com és que ho has fet diferent? Sílvia: [1:26] Perquè l'estiu passat el vaig passar una mica… tirant a molt malament, perquè vaig estar malalta durant… durant molts mesos, pel tema dels marejos i tot això, i vaig decidir que aquest any no volia cap pressió, cap mena de pressió, zero. O sigui, ja sé que les vacances normalment no són una pressió, però quan tu tens un pla i vols que surti tot bé i no vols que se t'escapi un vol o… jo què sé, quaranta mil coses que poden passar, doncs tot això provoca tensions, i vaig decidir que no plantejaria res i que seria tot improvisat, que ja ho decidiríem a l'últim moment i que si em trobava bé i tot anava segons el previst, ja aniríem a fer alguna cosa de tant en tant. Andreu: [2:10] Bé, doncs és una altra manera de passar les vacances, perquè no sempre ha d'estar tot planejat al mil·límetre, no? Sílvia: [2:18] Sí, exacte. Andreu: [2:19] Jo, de fet, a les vacances que vaig fer al juliol, juny-juliol, també va ser molt improvisat, perquè no vam mirar pràcticament res, o sigui, vam comprar unes guies de viatge i ens vam plantar allà sense haver mirat pràcticament res, i llavors vam anar fent, cada dia segons el que ens venia de gust i això, vam anar fent. Sí, sí, i mira, és una manera de viatjar o passar les vacances, doncs, més relaxat, no? Que d'això es tracta. Sílvia: [2:43] Clar. Sí. Sí, sí. Doncs això, o sigui, a l'últim moment mirarem a veure si volem fer alguna cosa o no i… i depenent del que ens vingui de gust, doncs farem… farem més dies o menys dies o anirem aquí o anirem allà. Andreu: [2:57] Molt bé. Doncs ja passareu fotos dels llocs on aneu al Discord, i així ens ho ensenyeu i ens feu enveja. [Molt bé.] Molt bé, doncs Sílvia, estàs preparada pel tema que et porto avui? Sílvia: [3:10] A veure, quin tema em portes? Andreu: [3:12] Et porto un tema difícil, eh? [Ah, sí…?] No, no, no. No, però abans d'entrar en el tema, em sembla que hem de recordar una coseta als nostres estimats oients, oi que sí? [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes (en PDF, html o per reproduir a Transcript Player). (http://easycatalan.org/membership)

Notes del programa Fer mots encreuats, ballar lindy hop, cuinar, jugar, fer un hort, llegir, escoltar música… A tots ens agrada passar el temps lliure fent alguna cosa que ens diverteix, que ens distrau, que ens dona energia o, simplement, que ens plau. Avui parlem d'aficions, hobbies i passatemps. Som-hi! En aquest episodi s'esmenta: La Vanguardia (https://www.lavanguardia.com/encatala) (edició en català) Màrius Serra (web personal (https://mariusserra.cat/) i Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0rius_Serra_i_Roig)) Passatemps en català (https://www.passatempsoci.cat/ca/passatemps-pdf/) (Sílvia, n'hem trobat!) Transcripció Andreu: [0:16] Sílvia! Sílvia: [0:17] Hola, Andreu! Com estàs? Andreu: [0:19] Molt bé, molt fresc, després de les vacances! Sílvia: [0:22] Ah, sí? Andreu: [0:23] Sí, vaig estar dues setmanes pel nord d'Europa, per Noruega i Dinamarca, i molt guai. Sí, sí. Sílvia: [0:32] Que divertit, no? I què vau veure, per allà? Andreu: [0:35] Sobretot les capitals, vam estar per Oslo i Copenhaguen, vam fer un parell d'excursions cap als afores. Per exemple, a Copenhaguen vam visitar un parc, que ens hi va portar el Henrik, que és membre del… Sílvia: [0:47] Aaaaah! Molt bé! Andreu: [0:49] d'Easy Catalan des del començament, i ens vam trobar amb ell i ens va portar a veure un parc superxulo, superbonic, que queda una mica als afores de Copenhaguen, i on hi ha cérvols. Viuen cérvols així… en llibertat, o en semicaptivitat, potser, perquè el parc sí que està tancat, però és un parc molt gran. Sílvia: [1:08] Uau! Que bonic. Segur que era preciós. Andreu: [1:11] Sí, vam poder veure cérvols força grans de molt a prop, i la veritat és que fa impressió, perquè els mascles, amb aquells… amb aquelles banyes tan grans, quan se't queden mirant fixament… fan una mica de por, eh? Perquè hi havia un moment que estàvem allà i hi havia unes cries, uns cérvols petitets, a una banda del camí, i a l'altra banda hi havia els pares, i estaven allà controlant-nos, no?, en mode protector… Sílvia: [1:39] Oh, clar, i vosaltres havíeu de passar pel mig? Andreu: [1:42] Sí, sí. Sí, hi havia un camí pel mig… Sí, era una mica intimidant, però bé. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes (en PDF, html o per reproduir a Transcript Player). (http://easycatalan.org/membership)

Hem entrevistat Toni Espinosa, director de Cinemes Girona. Aquesta emblemàtica sala de cinema ha rebut el Premi Pepón Coromina de l'Acadèmia del Cinema Català, per la seva trajectòria i impuls al cinema. A més del millor cinema, a Cinemes Girona es pot gaudir de molts festivals. Tot just després de l'estiu, tindrà lloc el Festival de Cinema de Brasil, el Festival de Cinema Indígena, el Festival de Cinema Asiàtic, el Festival de Medi Ambient, i altres, sense parar, fins a finals d'any. Sobretot, us recordem que els abonaments dels Cinemes Girona estan a la venda a un preu especial fins al 31 de juliol. Ona Cultural - Ona de Sants - cultura - cinema - cine - sales de cinema - premis - festivals - Laura Clemente

Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/ungjyam6kynw4jr) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/ungjyam6kynw4jr/easycatalanpodcast35_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/lpgvtxhoo1s8zz6/easycatalanpodcast35_transcript.pdf?dl=1) Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/s/dki3kt382ky1x5v/easycatalanpodcast35_vocab.txt?dl=1) Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/s/1nfl57ztexp9qvv/easycatalanpodcast35_vocab-semicolon.txt?dl=1) Notes del programa Aquesta nit, la del 23 de juny, catalans de totes les contrades celebrarem Sant Joan (i el solstici d'estiu) com ho fem cada any i tant ens agrada: amb menjar, foc, llum… i bona gent. Som-hi! Nit de Sant Joan (https://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan) (Viquipèdia) Recepta de la coca de Sant Joan (https://www.youtube.com/watch?v=gxwsGR09WYY) (YouTube) Recepta de la coca de recapte (TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/coca-de-recapte/16695/)) / (Gastronòmicament.cat (https://gastronomicament.cat/de/recepta/recepta-de-coca-de-recapte)) Està bé, això! Agrupacions de Defensa Forestal (https://ca.wikipedia.org/wiki/Agrupaci%C3%B3_de_Defensa_Forestal) (Viquipèdia) Transcripció Andreu: [0:16] Sílvia! Sílvia: [0:16] Hola, Andreu, com estàs? Andreu: [0:18] Bé, força bé. I tu, què n'és, de la teva vida? Sílvia: [0:21] Doncs aquí, patint una mica de calor. Andreu: [0:25] Sí. Sí, sí, ja som a ple estiu i… fa calor, fa calor. Ja ha arribat, ja la tenim aquí! Sílvia: [0:27] Exacte! Sí. Però és que avui és un dia molt especial, Andreu! Andreu: [0:36] Sí! Avui és la nit o serà la nit de Sant Joan. Sílvia: [0:41] Exacte. No sé si als altres països també es celebra amb tanta emoció com aquí, però aquí fem revetlles, quedem als vespres, ens reunim família i amics… Vull dir, és un dia, un vespre, una nit molt… molt màgica, no? Molt especial. Andreu: [0:56] Sí. Jo crec que abans d'explicar tot el dia de Sant Joan o la celebració de la nit de Sant Joan, potser cal que primer donem una petita bona notícia, que és que aquest episodi estarà disponible amb tots els avantatges per a tothom. Per tant, si voleu començar escoltar-lo amb la transcripció a davant, fixeu-vos que a les notes del programa teniu tota la transcripció disponible. Què són les notes del programa i on es troben? Doncs si escolteu el pòdcast des del web, només heu de mirar cap avall. A sota d'on hi ha l'àudio, d'on hi ha el reproductor d'àudio, hi ha el que en diem nosaltres les notes del programa, que són normalment els enllaços de les coses a les quals fem referència i també la transcripció. Sílvia: [1:40] Exacte, i si esteu escoltant el pòdcast des de qualsevol altra aplicació de podcàsting, doncs trobareu la transcripció si entreu a https://www.easycatalan.fm, concretament en aquest episodi. Andreu: [1:52] Exacte, i un altre avantatge que hem posat a disposició de tots vosaltres perquè pugueu provar-lo i veure com és, és l'ajuda de vocabulari, que ja fa uns dies que us en parlem i que hem anunciat. És un avantatge que activarem quan hàgim arribat als 115 membres de la comunitat i bé, veureu que són unes llistes de vocabulari per a cada minut del pòdcast que us apareixeran a l'aplicació mateixa que feu servir per a escoltar el pòdcast. Per tant, tindreu les paraules més importants de cada minut i la seva traducció a l'anglès. Això, els nostres companys d'Easy Spanish, Easy Italian i Easy German ja ho tenen implementat, en diuen Vocab Helper o Vokabelhilfe, en alemany. Nosaltres hem decidit dir-ne, de moment, l'ajuda de vocabulari, ja veurem si es queda definitivament aquest nom, però que sapigueu que ja ho teniu disponible per a aquest episodi, tant els membres de la comunitat com els que encara no ho sou, perquè ho podeu provar. Sílvia: [2:53] Exacte. Us animem a tots que ho proveu, i així també veureu quins són els avantatges de fer-vos membres de la comunitat. Andreu: [3:02] També recordar que aquells que vulgueu tenir accés a aquests avantatges de manera continuada heu de triar la subscripció de pòdcast. Tema del dia Andreu: [3:14] Molt bé, doncs dit això, Sílvia, jo crec que ara sí, podem començar a parlar de la nit de Sant Joan, la revetlla de Sant Joan, per què és tan important, com ho celebrem, si ens agrada o no i tot això. Sílvia: [3:27] A veure, nosaltres a casa sempre hem celebrat moltíssim aquesta revetlla, aquesta nit de Sant Joan, perquè és una festa com… no sé, molt especial, no?, la noto molt diferent de les altres festes que tenim durant l'any. És una festa en què hi ha foc, hi ha petards, fa gràcia, a més a més, si hi ha canalla, si hi ha… si hi ha nens i nenes, doncs, encara en fa més, perquè és un dels únics dies de l'any en què tu agafes i pots tirar petards i no passa res i tothom està content, i a més a més es va a dormir tard… Andreu: [4:01] Sí. Jo crec que quan ets petit, o sigui, a part dels petards i els focs artificials, no?, que són molt bonics i això, penso que el record que tenim, o que tinc jo, almenys, puc parlar per mi, és com… és un bon record perquè la nit de Sant Joan és una de les poques nits a l'any, quan ets petit, en què pots anar a dormir molt tard, saps? Sílvia: [4:21] Sí, exacte. I a més a més, normalment, doncs per Sant Joan ja fa molta calor i quan es fa la festa és al vespre, a la nit, i ja refresca, no?, ja no fa tanta calor i és potser la millor estona del dia per estar fora i per estar-t'hi bona estona. Andreu: [4:40] Sí, sí, a la nit, al vespre. Sí, sí. I per això parlem de la vigília de Sant Joan, no? La vigília és la nit anterior a un dia determinat, i allà on es celebra, perquè com has dit abans, no només es celebra a Catalunya, sinó… bé, als territoris de parla catalana, en general, però també hi ha altres països que celebren aquesta festivitat. De fet, clar, en diem Sant Joan, però la festa del foc per celebrar el solstici té un origen pagà. L'origen no és religiós, el que passa que per qüestions religioses al final ho celebrem el dia 23 i no el dia 21, que és el dia real, astronòmic, del solstici. Sílvia: [5:21] Això crec que ha passat amb moltes altres festes, no?, totes aquelles festes paganes, doncs la religió va anar-les adaptant una mica perquè la gent continués celebrant-les, però cap a un cantó més… de la seva banda, no? Andreu: [5:33] Sí. Sí, sí. Sílvia: [5:35] I Andreu, una pregunta: vosaltres mengeu coca? [Sí, clar!] Però quin tipus de coca, perquè n'hi han moltes! Andreu: [5:41] Sí, a veure, hi ha la coca de Sant Joan, que és la típica, que és una coca dolça. Jo crec que es fa tot arreu. Bé, com a mínim a Catalunya es fa a tot arreu. I aquesta coca porta sucre per sobre, porta normalment crema i pot portar, o la majoria de vegades porta fruita confitada. A tu t'agrada la fruita confitada? Sílvia: [6:04] No. [A mi tampoc] Coneixes algú que li agradi? Andreu: [6:10] Doncs sí. [De veritat?] Sí, conec gent que se la menja. A veure, si al final la posen a la major part de coques de Sant Joan de Catalunya, deu ser que la majoria de la gent se la menja. Sílvia: [6:21] A veure, Andreu, Andreu, diguem la veritat, o sigui, aquells trossos, s'ho menja sempre la mateixa persona, vull dir, a cada casa, a cada grup d'amics, hi ha una persona que es fot tota la fruita, vull dir, tothom li va fent vores i al final acaba sempre en el plat del mateix. D'acord, jo crec que a aquella persona potser no li agrada, però de tots, és el que se la menja, llavors… Andreu: [6:42] Però llavors, Sílvia, sí només són… és a dir, si és una petita part de la població la que es menja aquesta fruita, per què tenen el poder? Per què?! Sílvia: [6:50] No ho sé. No ho sé, per què. Mira que seria bona sense la fruita aquella a sobre i amb pinyons i ja està, vull dir… boníssima! I ja està, no passa res. Però noi, sempre… Andreu: [7:02] Jo crec que s'hi posa per una qüestió merament estètica, o sigui, perquè… Sílvia: [7:04] Sí, perquè fa bonic, no?, perquè fa… clar. [Perquè són de colors…] Tot ben bigarrat… Sí, sí. Andreu: [7:11] I fa bonic. Però bé, la qüestió és que la coca de Sant Joan, doncs, no hi pot faltar, però a Lleida la coca més típica és la coca de recapte. Sílvia: [7:20] Oh, que bona, per favor. Andreu: [7:22] Que, no sé, per mi és com dels… de les meves receptes catalanes preferides, o sigui, és com la pizza catalana, no? Sílvia: [7:29] Vinga, aquí! Andreu: [7:33] No porta formatge, però el concepte és, diguéssim, una mica el mateix: una massa a base de farina, plana, i a sobre diferents ingredients, que bàsicament són pebrot i albergínia escalivats, ceba, depèn de com, i després s'hi pot posar tonyina, s'hi poden posar olives, també llonganissa… De fet el nom, la coca de recapte ve del fet de recaptar les diferents… els diferents aliments que tens per allà, que han sobrat d'altres… Sílvia: [8:04] Ah, mira, això no ho sabia. Andreu: [8:06] No? O sigui, és com per posar-hi una mica el que et sobra. Sílvia: [8:09] Sí, ho entenc, ho entenc. Andreu: [8:10] Sí, és cuina de reaprofitament, una mica. Però és boníssima! Sílvia: [8:15] Sí, però la coca de recapte, en podeu comprar tot l'any, vull dir, no és com la coca de Sant Joan, que només és per Sant Joan, sinó que la coca de recapte en pots comprar durant tot l'any, i a les pastisseries n'hi ha. Andreu: [8:27] Sí, sí, en pots trobar tot l'any, i sort, perquè no em podria imaginar la meva vida menjant coca recapte només un cop l'any. És molt bona. Sílvia: [8:34] Sí. Andreu: [8:38] I això. I tu què menges el dia, o la nit, de Sant Joan? Sílvia: [8:42] A part de coca? Normalment fem un sopar bastant d'hora, o sigui, normalment potser soparíem més tard, però aquell dia sopem una mica més d'hora, i llavors mengem la coca, i un cop hem sopat, llavors ja sortim a fora i comencem a tirar petards. Andreu: [9:00] Exacte, aquest és l'ordre dels factors: primers es menja coca, i un cop sopats, es tiren els petards. O els coets o les fonts. Sílvia: [9:08] Ai, les fonts m'agraden molt. Són precioses. Andreu: [9:12] Jo crec que podríem explicar una mica el vocabulari de la pirotècnia, no?, en català, per qui no la conegui. Primer tenim els petards, que són els que fan pet, no?, els que esclaten. A tu t'agrada tirar petards? Sílvia: [9:23] Sí! Sí, sí, m'agrada. Pensa que jo soc del Berguedà, eh? Vull dir, la Patum… déu-n'hi-do. Sí. No, però m'agrada sobretot, com he dit fa un moment, m'agraden les fonts, o sigui, aquests… fonts és com un castell de focs petitó, que tu pots tenir a casa teva. O sigui, veure un castell de focs seria molt espectacular i no es tindria prou diners i prou espai per fer-ho, llavors pots comprar aquestes fonts, que són com un pot que tu el poses a terra, l'encens i fa una mica com de… de guspires, no?, com s'hauria de dir, Andreu? No sé com dir-ho gaire. Andreu: [10:00] Sí, guspires… espurnes. Sílvia: [10:03] Sí, fa com unes espurnes i va canviant de colors… i potser també fa algun petard petitó, no? O alguna cosa així… Visualment és molt bonic. Andreu: [10:13] Sí. A mi m'agraden molt, les fonts, també. Són, a diferència dels coets, no?, que els coets esclaten al cel i llavors fan totes les llums i formes i colors que hi pot haver, les fonts són a terra, o sigui, són estàtiques. Tot i que també ha alguns tipus de fonts que són giratòries, no?, que són com unes espirals, fan una espiral… Sílvia: [10:32] Sí. Andreu: [10:35] … de guspires i són molt boniques, la veritat, perquè pots fer com una mena d'espectacle, no?, al final, amb això. Jo recordo, de fet, a casa, recordo que un parell d'anys vam fer piromusicals. Sílvia: [10:47] Què dius?! [Sí, sí, clar, perquè tu pensa…] Però això és un altre nivell! Andreu: [10:51] Tu pensa que el Piromusical de la Mercè, no?, de la festa major de Barcelona, nosaltres el vèiem… Sílvia: [10:56] Va néixer a Lleida, no? Andreu: [10:58] No, però nosaltres el vèiem sempre per la tele, no? I pensàvem: "Oh, que guai, que bonic, això…", no? Llavors ens vam inspirar en això i, com que a casa sempre hi ha hagut altaveus bons i això, perquè és casa de músics, no?, doncs vam posar els altaveus a fora, vam connectar-hi no sé si un ordinador o què, vam posar-hi música, i llavors diferents fonts. Sílvia: [11:24] Home, per favor… Andreu: [11:25] Per acompanyar la música. Sílvia: [11:26] Escolta, doncs potser ho faig avui, eh? Perquè això no se m'havia acudit. Andreu: [11:30] Doncs mira. [Clar] És que… Doncs és molt xulo i fàcil. Sílvia: [11:33] Sí. Sí, facilíssim, perquè ara poses el mòbil i ja està. Ah, veus? Doncs de petards en comprem de molts tipus diferents, perquè també comprem les bengales, que aquestes són per a les persones que potser no els hi agraden tant els petards o… que tenen potser una mica més de por, i les bengales és una cosa que també és molt guai, vull dir, és simplement un pal petitó, que tu l'encens al cap i fa com unes guspires molt petites molt petites, l'has d'aguantar amb la mà… i re, o sigui, simplement és això. Es va consumint i mentre es consumeix pots fer dibuixos i pots fer lletres, si mous la mà… I no et cremes, vull dir, no és una cosa ni que peti ni que cremi ni… És simplement bonic de veure. Andreu: [12:15] Exacte. El que és divertit, amb les bengales, és fer fotos, de nit, movent la bengala molt de pressa, fent alguna forma, alguna lletra, i llavors queda dibuixada, a la foto, la forma. És molt bonic. I les bengales aquestes també és habitual posar-les en pastissos d'aniversari. Sílvia: [12:32] Sí, també, als restaurants, per exemple. Sí, és veritat. Andreu: [12:36] Després també hi ha les cebetes. Sílvia: [12:38] Home! Però és que això no sé per què ho comprem, perquè… Vull dir, no és res, no? Vull dir, és com un farcellet molt petit que tu l'agafes amb les mans, el tires a terra i en el moment en què toca terra, no l'has d'encendre ni res, o sigui, el moment en què toca terra fa "pup!", i ja està, aquí s'ha acabat la màgia, vull dir… Andreu: [13:00] Sí, però fan una mica més que "pup", o sigui… Sílvia: [13:02] Re, Andreu, re, molt poc! Andreu: [13:05] Home, et pot fer un ensurt, eh? Si te la tiren al costat, al peu… Perquè això és típic, no? O sigui, llançar-se cebetes als peus. Sílvia: [13:09] Típic, típic, típic, típic, típic. Però no fa res, Andreu. No fa res. Vols dir que fa mal? Jo crec que no. Andreu: [13:17] Ai, no sé, jo recordo que em feia cosa. M'espantava una mica. Però són divertides, són divertides i com que no s'han d'encendre, com has dit, no requereixen de foc, són encara més per a nens petits, no?, perquè són molt… vaja, jo crec que no tenen cap perill, les cebetes. Sílvia: [13:36] Exacte. Sí, re, re. No sé fins a quina edat, o sigui, sempre que compreu petards, sempre posa les edats i com s'ha de manipular i com no s'ha de fer. Per tant, si us plau, seguiu sempre les instruccions que posa i així ningú… a ningú li passarà res, però diria que les cebetes ho pot fer tothom. Andreu: [13:54] Sí. Sí, sí. Sobretot si teniu canalla, és… Jo crec que això i les bengales és el millor, i les fonts, però les fonts només les poden manipular els adults. Molt bé, així què, ja teniu el carregament pirotècnic preparat? Sílvia: [14:07] Sí, oi tant! Pensa que això ho has de fer amb antelació, eh?, d'anar-ho a comprar, perquè si no l'últim dia hi han unes cues allà que t'hi pots passar dues hores, per comprar. I llavors arribes allà i ja s'ho han endut tot, (el més bo). T'has d'endur el que queda. No, no, això s'ha de fer amb planificació. Andreu: [14:24] Sí. I s'ha d'establir un pressupost, de dir: quants diners ens volem gastar aquest any? Sílvia: [14:28] Sí, perquè són caríssims! Sí o no? Quan hi vas, dius: "Però què dius? Què dius…?" I jo me'n recordo, sí, l'any passat, per exemple, la meva cunyada va comprar una mena de petards, no sé si els has vist, són uns animals que els encens, tenen forma d'animal, els encens i caguen. Els has vist? Andreu: [14:47] No els he vist mai, no. Sílvia: [14:49] Hòstia, no els compris, vull dir, és tirar els diners, és que és llençar-los, perquè de veritat, o sigui, és per a la canalla, perquè és això, perquè la canalla no… no… no hi ha gaires coses que no… que no petin ni facin molt soroll, no?, i això li van dir: "Això sí, això sí", i ho va comprar i és una forma de vaca feta amb cartró, l'encens, fa com "shhh", així, "shhh", i llavors li surt un cagalló del cul. Ja està. Aquí s'acaba. Andreu: [15:16] Que bo! Doncs no el conec, aquest. Sílvia: [15:18] I no fa res més, vull dir, és simplement perquè faci (alguna cosa) per a la canalla. Vull dir, res més. Andreu: [15:25] Doncs mira, tinc ganes de celebrar ja aquesta revetlla, la d'avui, perquè la veritat és que des que va començar la pandèmia que no l'he celebrat com cal, és a dir, la coca de recapte no ha faltat mai, però sí que fa un parell d'anys que de petards i fonts i tot això no… no n'he tocat. Sílvia: [15:43] No? Ai, Andreu, per favor… Ni una mica, ni una bengala ni re? Andreu: [15:49] No, és que clar, també s'ha ajuntat amb el fet que… els he celebrat a Barcelona, aquí al pis, i com que tinc un gos ara, amb el gos tot això és més delicat. Sílvia: [16:00] Ai, els gossos. Sí, els gossos, sí, ho sé, ho sé. Ja. Andreu: [16:04] Clar, clar. A mi, de fet, mira que Sant Joan m'agradava molt, bé, m'agrada, eh?, però des que tinc gos aquí, a casa, la part dels petards em fa més mandra, perquè pobres, ho passen molt malament, fan molta pena. Sílvia: [16:18] Ja, ja, és veritat, ja. És una mica complicat. A més a més, a la ciutat, jo me'n recordo que un any hi era i és una mica… Vas pel carrer i a tot arreu et trobes canalla, jovent, tirant-te coses, no saps què t'han tirat… Vull dir, és una mica, també, com… perillós, no? No pots sortir al carrer si no et… si de veritat et fa por o si de veritat, doncs, no t'agrada tot aquest… tot aquest àmbit. Andreu: [16:45] Clar, clar, i bé, que no només són els gossos, també són els ocells, que pateixen, no? Jo crec que els animals en general, i després jo també penso: hosti, doncs les persones que pateixen del cor, aquella nit ho deuen passar fatal, perquè és a dir, perquè si jo ja m'espanto de tant en tant… Sílvia: [17:02] Home, però per què els que pateixen del cor? Vull dir… vull dir, segur que hi ha gent que no pateix del cor i també li fan por, li fan respecte. Andreu: [17:11] No, clar, però qui té el cor delicat… Sílvia: [17:12] Ah, que encara més, no? Andreu: [17:14] Que s'hi pot quedar. Sílvia: [17:16] És una suma de factors! [Clar, no sé…] Hòstia, Andreu. No sé. No sé fins a quin punt, no sé fins a quin punt, eh. No ho sé, potser sí. Andreu: [17:24] No sé, el que vull dir és que la part de la pirotècnia i del foc m'agrada molt, però prefereixo tot el que són, diguéssim, com hem dit abans, fonts, bengales, fins i tot coets… però no tant els petards. Sílvia: [17:39] Molt bé. No hem parlat d'una cosa que hi ha per Sant Joan, i són les fogueres. Andreu: [17:46] Oh, clar! Per favor, el més important, les fogueres, i tant! Sílvia: [17:51] O sigui, les fogueres són, literalment, tots els mobles vells i trastos que puguis tenir per casa, que la gent els ajunta tots a la plaça del poble, i llavors el que fan és cremar-los, i el fet de cremar tanta fusta, tanta llenya junta, fa que es faci una foguera. I la gent normalment va a celebrar el Sant Joan allà on hi han les fogueres. Andreu: [18:15] Exacte. Nosaltres, les fogueres, les fèiem a casa, perquè teníem espai per fer-les, i les fèiem amb… més que mobles, amb branques, branquillons i tot el que sobrava de tallar els arbres, no?, de podar-los, potser també algun moble, potser també alguna llibreta de classe… Sílvia: [18:32] Ja s'havia acabat el curs, ala! Andreu: [18:36] Clar. Però… però sí, és una mica posar-hi tot el que sobra i cremar-ho, no? I hi ha molta gent que salta per sobre de les fogueres. Tu ho fas, això? Sílvia: [18:50] No. No, no, això no ho faig, no. [Jo tampoc, però hi ha molt…] S'ha de tenir molt respecte, eh? Vull dir, amb consciència, sempre. Andreu: [18:56] Sí, sí, però hi ha molta gent que ho fa, saltar per sobre de la foguera o per sobre de les brases, i també escriure desitjos en un paper i llançar-ho al foc. Tu ho has fet mai, això? Sílvia: [19:11] No, jo això no ho he fet mai. [Jo tampoc, però hi ha gent que ho fa.] Ai, no sé. Potser sí. Potser serveix, eh? Com que no ho hem fet mai, potser no sabem si funciona o no. Andreu: [19:18] No sé, mai és tard per provar una cosa nova. Jo em vaig sorprendre molt quan vaig estar vivint a Letònia i allà també celebren el Sant Joan. I… bé, a Letònia, Estònia, Lituània i també als escandinaus, els països escandinaus, i em vaig sorprendre que allà la cultura de la foguera, o sigui, ens dona mil voltes, a la nostra, fan unes fogueres que estan molt ben, o sigui, jo crec que hi ha arquitectes de fogueres, en aquell país, perquè disposen els trons de manera quadriculada, superben col·locats tots i són com unes pires, més aviat, no? Sílvia: [19:52] Ah, mira! Andreu: [19:53] Amb unes muntanyes molt altes, i estan molt ben construïdes, i llavors realment és espectacular, o sigui, fan unes fogueres molt ben parides. Sílvia: [20:02] Uau, molt bé. Andreu: [20:04] Cal dir-ho, sí, sí. Sílvia: [20:06] No ho sabia. Andreu: [20:07] Però bé, hi ha de tot. Sílvia: [20:08] Sí, sí. Està bé, això! Sílvia: [20:18] Doncs avui us volia comentar un tema, i és unes associacions que hi ha a tot Catalunya que es diuen ADF. Les ADF, les sigles d'aquestes associacions signifiquen ‘agrupacions de defensa forestal', i com diu el nom, doncs significa que aquestes persones que estan en l'associació tenen la finalitat de fer prevenció i lluitar contra els incendis del bosc. Sí, això és un tema molt important, perquè a Catalunya, com bé saps, Andreu, cada vegada hi ha més incendis, fa més calor als estius, són més secs, i això fa que es necessitin voluntaris i persones del territori per prevenir i per ajudar a apagar tots aquests incendis que hi han. I des de les ADF s'està fent una feina molt molt important, no només de totes aquestes tasques que acabo de dir, sinó que també fan formacions per preparar els futurs voluntaris, i fa uns dies, amb el Joan, vam anar a una d'aquestes formacions i ara som voluntaris de l'ADF. Andreu: [21:19] Ah, molt bé, no? Carai! I què vau aprendre, en aquesta formació? Sílvia: [21:24] El més important és tenir molt clar que no ets un bomber, que ets un voluntari d'una ADF, i això significa que en cap cas t'has de posar a primera línia de foc i voler fer-te els superheroi, o sigui, simplement el que has de fer, doncs és que si tu veus fum, doncs has d'avisar que has vist una columna de fum, i a continuació, segons si et veus capaç o no, doncs pots anar a mirar a veure què és, però sempre amb una certa distància, certa seguretat, d'una manera concreta que ens van explicar, no de qualsevol forma, i si en saps, pots fer la primera actuació, que és molt petita. I llavors un cop arribin els bombers, doncs deixa'ls-hi pas, que ells facin la feina, que per això tenen aquesta professió, i ajudar en tot el que es pugui, que ajudar també vol dir, per exemple, portar un entrepà a l'hora de dinar per a tota aquella gent. [O aigua per beure] Exacte, o aigua, o tirar mànegues o el que sigui. Vull dir, hi ha moltes altres tasques, no només d'apagar el foc a primera línia, i totes aquestes tasques són importants de fer i de conèixer, perquè mai saps en quin moment hi podrà haver un incendi i en quin moment hauràs d'actuar i com ho hauràs de fer. Andreu: [22:36] Clar. Eh, doncs està bé, això! Està bé. No coneixia aquestes associacions o agrupacions. Sílvia: [22:43] Doncs n'hi ha moltíssimes, vull dir, gairebé a totes les comarques de Catalunya hi ha ADF, i no és que n'hi hagi una per comarca, sinó que va per municipis, per agrupació de municipis, i és la gent del territori mateix, vull dir, són les persones que tenen terreny forestal, vull dir, són els propietaris mateixos dels boscos, els ajuntaments, i també persones que simplement són voluntaris i volen ajudar. I és curiós, perquè quan veus el mapa de Catalunya amb totes les agrupacions ADF, a la zona de Lleida, concretament, no n'hi ha. Potser per això no et sona, eh? I és perquè es veu que a tota la zona de Lleida i Mollerussa, es veu que hi ha molt poc bosc, és més aviat camps, i això fa que no hi hagi ADF. Andreu: [23:29] Clar, són molts camps, i també hi ha molts camps amb sistemes de regadiu, i llavors, quan està molt sec, de vegades, doncs, reguen per intentar evitar també petits incendis… Sílvia: [23:39] Sí. Doncs potser per això no ho coneixes, perquè allà, a aquella zona, no n'hi ha. Andreu: [23:43] Però està molt bé i trobo que és molt important que hi hagi aquestes agrupacions, perquè recordo que un cop vaig conèixer un noi que és bomber, i ens va explicar algunes coses de tot el territori forestal de Catalunya, que és que al final un percentatge molt alt de la superfície de Catalunya és bosc. Però molt alt, no sé si era del 70 o el 80%. Sílvia: [24:03] Potser no tant, però sí. Andreu: [24:04] Llavors ens va dir això. I clar, la qüestió és el que dius tu, no?, que cada vegada els estius són més càlids, també suposo que pel tema del canvi climàtic, i clar, els boscos, si no es controlen, si no es gestionen, poden ser un problema greu. Sí, sí. Doncs molt bé, molt interessant. Sílvia: [24:22] Per tant, aneu tots alerta amb els petards aquesta nit i que ningú foti foc, eh? Andreu: [24:26] Exacte. Molt bé, doncs Sílvia, espero que t'ho passis molt bé aquesta nit amb la teva família, o amb qui ho celebris, que direu molts petards amb precaució, sempre, òbviament, i si et sembla bé deixem l'episodi aquí, i tu i jo continuem ara una estoneta al bonus. Sílvia: [24:45] Molt bé. Que vagi molt bé, Andreu, que t'ho passis molt bé. Andreu: [24:48] Igualment. Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes (en PDF, html o per reproduir a Transcript Player). (https://www.patreon.com/easycatalan)

"Jo estava molt espantada pel tema dels lleons i em van dir: amo

[…]

El Bàsquet Sitges no podrà assolir l’ascens aquesta temporada. Els sitgetans, en un molt mal partit a Vilassar de Dalt i gairebé en quadre, van encaixar una dolorosa derrota per 88-38 que els deixen fora dwe qualsevol opció de ser l’any vinent a la 1ª Catalana. Els de Balta Molina tancaran la temporada jugant dissabte […]

Programa 02x125. Compte, no us maregeu amb la biografia d'avui! No, no

Notes del programa El 24 de febrer de 2021 publicàvem el tràiler del podcast, i un any després tenim tanta energia o més per continuar endavant. Avui hem convidat en Joan perquè ens expliqui algunes de les novetats més destacades i també què fa ell en el seu dia a dia a Easy Catalan. Som-hi! Perfil d'Instagram d'en Guille (https://www.instagram.com/willy_so/) KOERS Reggae Band (https://www.youtube.com/channel/UCAWCaO4ZNYqBdy9hCoAVibg) (YouTube) Quina és la teva cançó preferida? (https://www.youtube.com/watch?v=C5eLKlGgvuE&t=97s) (canal de YouTube d'Easy Catalan) 8 coses que probablement no saps del català (https://www.youtube.com/watch?v=Ed7HHAbSdkA) (canal de YouTube d'Easy Catalan) Canal de YouTube Easy Catalan Podcast (https://www.youtube.com/channel/UCSZix-gKtT8dS0engw6DYhQ) L'expressió de la setmana Via fora! (crit d'alarma utilitzat antigament perquè la gent es reunís per defensar-se en cas d'atac) (Rodamots (https://rodamots.cat/via-fora/)) (Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Via_fora)) El que ve del néixer augmenta al créixer ('els defectes personals augmenten amb l'edat') Transcripció Andreu: [0:31] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:32] Bon dia! Com estàs? Andreu: [0:34] Jo bé! Com estàs tu? Sílvia: [0:36] Millor, millor! Estem… (bé), aquests dies hem passat el covid a casa i ara ja estem recuperant-nos tots. Andreu: [0:42] Hostiii! L'heu passat tots? Sílvia: [0:46] Tots. No s'ha deixat ningú. Andreu: [0:48] Bé, mira, al final, doncs… una cosa feta, no? L'hem d'acabar passant tots, així que… Hi ha gent que ho diu, no? "A veure si el passo ja i ja m'ho trec de sobre", no? "I així ja estic encara més immunitzat". Sílvia: [1:01] Sí, clar. Sí, doncs ara ja està, ara ja està. I tu, com han anat aquests últims dies? Andreu: [1:08] Doncs bé, amb molta feina, com en els últims mesos, i molts calçots! [Ah, sí?] Sí, he fet unes tres calçotades, ja. Sílvia: [1:16] Uau! Andreu: [1:17] Això és més de la meva mitjana, perquè en solc fer una o dues a l'any. Per tant, tres ja en són moltes i crec que n'hi haurà una quarta. Sílvia: [1:26] Molt bé! Andreu: [1:27] Però no és cap problema, perquè a mi els calçots m'agraden molt i mai n'hi ha massa. Vosaltres n'heu fet alguna? Sílvia: [1:35] No, doncs nosaltres aquí a casa normalment en fem potser a una o dues vegades i… i ja està. I bé, abans de la pandèmia sí que anàvem a fer una calçotada amb la família del Joan i una calçotada amb els amics, però des () que hi ha la pandèmia no… no en fem cap més. Andreu: [1:53] Quina llàstima. Bé, doncs jo crec que haurem de fer una altra calçotada també amb l'equip d'Easy Catalan per… per celebrar una cosa que hem celebrat fa poc, no?, que són els 10.000 seguidors a Instagram. Sílvia: [2:06] Sí! Ueeee! És que ha sigut molt ràpid, eh? Ha sigut molt ràpid arribar aquesta xifra, vull dir, durant les últimes setmanes hi ha hagut un bum molt gran a Instagram, de seguidors, i ja som més de 10.000, i és… és al•lucinant. Andreu: [2:24] És una passada com han crescut últimament. Sobretot potser és per les publicacions de Fuig dels parèntesis…? Sílvia: [2:30] Sí. Sí, sobretot per això. Estan agradat moltíssim. Aquestes publicacions estan arribant a un públic més nadiu, a catalanoparlants, i com que (són) unes publicacions que agraden molt i que la gent clica molt el cor o el comenta algú altre i tot això, doncs… Instagram ho va vist i ens ha promocionat molt i hem crescut molt ràpid! Andreu: [2:54] Sí, sí. Per qui no tingui Instagram o no ens hi segueixi, aquestes publicacions són unes publicacions en què mostrem una paraula que es diu habitualment, o que hi ha molta gent que la diu, però que no és correcta perquè no és catalana, i donem l'alternativa en català, no? L'alternativa que apareix en els diccionaris o que és més… diguem… autèntica i habitual en català. I es titulen Fuig dels parèntesis perquè els parèntesis són la manera com marquem les correccions en els vídeos del nostre canal, no? […] Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)

L'amor fereix. Sobretot el dels pares en la primera etapa de la vida. No vol dir aix

L'amor fereix. Sobretot el dels pares en la primera etapa de la vida. No vol dir aix

Hollywood ens ha endolcit la vida. Sobretot la nostra vida amorosa. La majoria de comèdies romàntiques ens mostren una parella que es coneix, primer no s'agrada, i després descobreixen que han de viure junts tota la vida. I ho fan mentre el noi, generalment, corre cap a l'aeroport per evitar que ella agafi un vol. Que també li podria dir per telèfon. Però és Hollywood. Però a la vida real la cosa no va així. Perquè de vegades coneixem a alguna persona que sembla “la persona” però per ell o ella, nosaltres no ho som. I la pregunta del milió: com sabem si ho és? Com sabem si hem trobat la parella que buscàvem?

Cap

Per Xavier Sala i Mart