Podcasts about tanmateix

Guanyem Sitges ha decidit retirar el suport extern que va pactar amb el govern de Sitges a l'inici de legislatura, en constatar, segons afirma el seu regidor Josep Maria Tubau, que s'han incomplert tots els acords assolits. Tanmateix, la formació no considera que una moció de censura sigui una possibilitat real, ja que en cap cas farien alcalde els caps de llista del PSC o de Junts. Tubau ha explicat que consideren que des de les eleccions hi ha hagut un retrocés social, amb un govern sense rumb i intervingut pel partit socialista, que no ha continuat el treball de la passada legislatura, i incapaç d'arribar a consensos amplis. En aquest sentit, ha citat l'emergència educativa, les entitats, els equipaments o la pèrdua de dos anys en polítiques d'habitatge. L'entrada Guanyem Sitges retira el suport extern al govern, però tampoc veu factible una moció de censura ha aparegut primer a Radio Maricel.

Europa, com la resta del món estan enfrontats a uns moments històrics excepcionals. I ho són tant que fins i tot des de fa dècades, Europa no pot ni tan sols comptar amb el seu principal aliat històric, Estats Units. Avui sembla difícil per Europa de trobar la seva plaça al costat de les grans potències històriques i emergents. Tanmateix, Europa té arguments: militars diplomàtics, econòmics, i un model social que finalment, provoca l'enveja de molts països, o com a mínim de les seves poblacions.Ara és el moment de prendre grans iniciatives polítiques, amb l'imperatiu que quedin sota el control democràtic d'Europa, i aquest és el problema. L'organització actual d'Europa, no ho permet. Europa necessita una eina política que pugui respondre ràpidament, una mena de supergovern que tracti de relacions internacionals.

Debat sobre el canvi de política a la Casa de la Generalitat aPerpinyàEn aquesta edició del programa setmanal de Ràdio Arrels,l'advocat Pere Becque analitza les repercussions de lesdeclaracions recents del director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Aquestes declaracions han generat un intens debat arran de l'ús del terme “Pirineus Orientals” en lloc de “Catalunya Nord”.La Casa de la Generalitat va ser creada per iniciativa delpresident Jordi Pujol, qui considerava Perpinyà com una part de Catalunya, malgrat el seu estatut diferent. Des dels seus inicis, aquesta entitat ha depès directament del Departament de Presidència, actuant com una mena de conselleria més. La seva funció principal ha sigut promoure la cultura catalana, facilitar contactes econòmics i empresarials, i fomentar les relacions mediàtiques i esportives.El canvi de terminologia i l'orientació actual de la Casareflecteixen un enfocament més centralista cap a Espanya. Aquesta nova política, segons Pere Becque, pot estar motivada per la consideració de la Casa com una mena d'ambaixada en lloc d'una representació interna. Tanmateix, aquest canvi planteja preguntes sobre el futur del suport a les entitats nord-catalanes i la promoció de la llengua catalana.

Ens tirem de cap i sense salvavides a la torrentera sonora del grup d'electropunk de Sabadell Los Pintaos, que ens presenta el seu nou treball, "

Maties Mazarico, és un home discret i humil. Tanmateix, té una fama que va molt més enllà dels límits de la Catalunya Nord com a músic de repertori tradicional un notable sonador de sac de gemecs, instrumentista amb l'acordiódiatònic, el flabiol o la canya de cinc forats. Fill de Millars, vaestudiar agricultura i va tenir les seves primeres feines en aquest àmbit França endins. Fins que amb la seva dona Bernadette van decidir viure en terres catalanes precisament a Taurinyà.Escoltemel cantantfolk Pete Segers,

Maties Mazarico, és un home discret i humil. Tanmateix, té una fama que va molt més enllà dels límits de la Catalunya Nord com a músic de repertori tradicional un notable sonador de sac de gemecs, instrumentista amb l'acordiódiatònic, el flabiol o la canya de cinc forats. Fill de Millars, vaestudiar agricultura i va tenir les seves primeres feines en aquest àmbit França endins. Fins que amb la seva dona Bernadette van decidir viure en terres catalanes precisament a Taurinyà.Escoltem; un extracte del reportatge fet a l'ocasió de l'homenatge que li van fer el 2022

Maties Mazarico, és un home discret i humil. Tanmateix, té una fama que va molt més enllà dels límits de la Catalunya Nord com a músic de repertori tradicional unnotable sonador de sac de gemecs, instrumentista amb l'acordió diatònic, el flabiol o la canya de cinc forats. Fill de Millars, va estudiar agricultura i va tenir les seves primeres feines en aquest àmbit França endins. Fins que amb la seva dona Bernadette van decidir viure en terres catalanes precisament a Taurinyà. Continuem la nostre visita a Tarerac,

Maties Mazarico, és un home discret i humil. Tanmateix té una fama que va molt més enllà dels límits de la Catalunya Nord com a músic de repertori tradicional un notable sonador de sac de gemecs, instrumentista amb l'acordió diatònic, el flabiol o la canya de cinc forats. Fill de Millars, va estudiar agricultura i va tenir les seves primeres feines en aquestàmbit França endins. Fins que amb la seva dona Bernadette van decidir viure en terres catalanes precisament a Taurinyà.Escoltemun cantant de la Franja de Ponent : Tomàs Bosque

En elcontext actual, el món està experimentant un canvi significatiu enl'ordre geopolític. Després de la Segona Guerra Mundial, el mónes va dividir en blocs contraposats: el comunista, liderat per laURSS, i l'occidental, liderat pels Estats Units. Tanmateix, amb lacaiguda de la URSS i l'aparició de noves potències com la Xina,l'Índia o el Brasil, aquest equilibri s'ha tornat obsolet.Europa, com a construcció política única, té un paper clau enaquest nou escenari. La Unió Europea, malgrat no disposar de lamateixa població que les grans potències, destaca pel seu nivell deriquesa, educació i innovació. A més, és un exemple de democràciai benestar social, amb un model que busca protegir tots elsciutadans.En aquest context, el futur d'Europa podria recaure en la sevacapacitat per ser un exemple de construcció política basada en elrespecte a les identitats locals, la participació ciutadana i ladistribució equitativa de recursos. Això la diferència de lesgrans potències, on el poder sovint es concentra en mans de poc.Per aconseguir-ho, Europa hauria de promoure una estructura méspropera als ciutadans, respectant les seves voluntats i identitats.Això no només reforçaria la seva posició en el món, sinó quetambé serviria de model per a altres regions.

A l'hivern a la Catalunya Nord la Seguretat Civil organitza cremes controlades. Una tècnica utilitzada per a la gestió dels incendis forestals. Tanmateix, segons científics del món mediambiental aquesta pràctica anual que té unes quantes dècades amenaça la biodiversitat i afavoreix les plantes invasores. Ens ho explica Albert Mallol.  

Difícil saber si el nomenament del nou primer ministre francès François Bayrou permetrà sortir de la crisi política actual. Tanmateix cal tenir em compte la llarga experiència política de Bayrou.

La const

La const

El president de La Uni

José Luis Herrera és el nou director del Parc del Garraf i del Foix. Tècnic forestal procedent de la mateixa Diputació de Barcelona, la seva arribada ha coincidit amb un increment de la pluviometria que ha alleugerit força l'estrès hídric de les passades temporades. Tanmateix, a l'estiu tots els operatius prioritzen la protecció davant del risc d'incendis, tot i que el model de resposta, competència de diverses administracions, va canviant amb el temps. Amb ell hem comentat l'inici de la campanya, i les estratègies de futur de l'espai protegit. L'entrada José Luis Herrera, nou director del Parc del Garraf, explica com el massís s’ha preparat per a la temporada de risc d’incendis ha aparegut primer a Radio Maricel.

Les persones salvadores ho perdonen tot, s'ofereixen a tot, i ajuden tothom. Tanmateix, sovint s'obliden d'elles mateixes, i el primer que haurien de fer seria valorar-se i estimar-se. Aix

Les persones salvadores ho perdonen tot, s'ofereixen a tot, i ajuden tothom. Tanmateix, sovint s'obliden d'elles mateixes, i el primer que haurien de fer seria valorar-se i estimar-se. Aix

El portaveu del grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya - El Margalló a l'Ajuntament de Sitges, Luis Miguel García, ha reiterat la fermesa mostrada en el debat sobre l'Estat del Municipi contra una acció de govern que considera sense idees ni projectes de futur i amb errades greus, tot i que s'ha mostrat disposat a continuar parlant. García ha exemplaritzat el fet en la negociació del pressupost, en què després de diverses reunions no se'ls van tenir en compte bona part dels suggeriments, però ha garantit que negociarà l'aprovació de les modificacions de crèdit que siguin necessàries per no aturar Sitges. García creu que Sitges ha de presentar al ministeri una solució definitiva per la sorra i les platges, i ha afirmat que a partir del mes vinent es considera deslliurat del compromís amb Junts perquè aquesta formació cerqués una majoria alternativa. Tanmateix no es veu, de moment, entrant al govern. L'entrada Luis Miguel García, entre la crítica a l’acció de govern i la negociació amb tothom ha aparegut primer a Radio Maricel.

Gènesi 3 ens parla de la rebel·lió de l'ésser humà davant del seu creador. La caiguda ens explica com el mal entra a aquest món a causa de la nostra voluntat de donar l'esquena a Déu. Tanmateix, la Bíblia no s'acaba aquí i Déu no ens va abandonar. En aquest passatge també veiem indicis del pla de redempció que Crist tindria per a la humanitat. Aquest podcast us el porta l'església protestant Ciutat Nova 22@ a Barcelona. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri: www.cn22.org Primavera 2024 Predicador: J. Pablo

Amb Martí Carbonell avui repassem una de les grans migracions que s'han fet des de Menorca al llarg de la història. Repassem els precedents: L'exèrcit francès va ocupar la ciutat d'Argel al juny de 1830. Tot i que Algèria no es va convertir en territori francès fins al 1848 i el control militar total no es va establir fins al 1875, aquest territori africà va atreure un flux migratori europeu, predominantment no francès, des de 1830, el qual va augmentar considerablement en els anys seguents. En una primera etapa colonial, el govern francès va fomentar l'emigració d'habitants del nord d'Europa, incloent-hi francesos, alemanys, suïssos i irlandesos, amb la idea que Algèria fos l'Amèrica del Nord del Mediterrani. El 1841 es va crear un "Comité de Colonització per l'Emigració", el qual objectiu era reclutar colons del nord d'Europa, oferint-los el viatge a Algèria gratuïtament i una concessió de terra. Malgrat totes aquestes avantatges, els colons originaris del nord d'Europa no van ser molt nombrosos i, en canvi, la realitat mostra que es va tractar principalment d'una emigració mediterrània (espanyols, italians, maltesos i catalans). Aquests colons mediterranis es van establir a Algèria de manera definitiva i, en alguns casos, van ser prou nombrosos i van tenir una cohesió social prou forta com per conservar i transmetre a les generacions posteriors la seva llengua i cultura.En aquest sentit, és important destacar, en l'àmbit català, la presència de colons alacantins i menorquins, tot i que també va ser significativa la presència de rossellonesos (inclosos oficialment en l'emigració francesa) i, en menor mesura, de mallorquins. L'emigració alacantina a Algèria, que ha estat àmpliament estudiada des del punt de vista històric, es va situar a l'Oranès (part occidental d'Algèria), juntament amb els emigrants espanyols de Múrcia i Almeria, mentre que els menorquins es van establir als voltants d'Argel, fet que s'explica, en ambdós casos, per la proximitat d'aquestes zones amb el lloc d'origen dels colons. De fet, la proximitat geogràfica estava estretament lligada al comerç, ja que, en els inicis de l'emigració, les Illes Balears, especialment Menorca, dominaven el comerç i el transport marítim espanyol amb Argel i Alacant, Múrcia i Andalusia, la qual cosa es feia amb Orà. Tanmateix, cal tenir en compte que, en termes generals, eren les Illes Balears les que dominaven el comerç espanyol amb Algèria, no només durant aquest període, sinó també abans de l'ocupació francesa. A més d'aquests factors, el flux migratori de menorquins cap a Algèria es va explicar principalment per l'estreta relació de Menorca amb la campanya militar francesa i per la necessitat de resoldre la crisi econòmica de l'illa, tot i que hi va haver altres condicionants secundaris. En primer lloc, doncs, cal dir que França considerava el port de Maó com una base imprescindible per a qualsevol acció en terra africana a causa de la seva importància estratègica, a mig camí entre la base naval de Toló i Argel. Així, el 1830 es va organitzar a Maó i a Es Castell la retaguarda de la marina francesa i durant un temps, hospitals improvisats van acollir els soldats francesos ferits. En segon lloc, Menorca patia un excés demogràfic excessiu per als recursos i l'economia de l'època, greument afectada per la prohibició del govern espanyol d'introduir blat estranger a la Península.L'emigració de menorquins cap a Algèria va ser primerenca: va començar ja el 1830 seguint l'exèrcit francès i el 1834 Argel ja tenia una "Rue de Mahon". Així, entre els anys 1830 i 1850 van emigrar de Menorca unes 9.500 persones, de les quals es calcula que unes 6.000 es van establir definitivament a Algèria. Com a exemple, el 1836 van sortir a l'estranger 2.589 menorquins, dels quals 2.468 es van dirigir a Argel i 46 a Orà. De fet, el govern francès va acabar considerant els menorquins com a "bons emigrants", la qual cosa va afavorir l'emigració i, consequentment, el despoblament de l'illa, que va passar de tenir 38.883 habitants el 1830 a 30.170 el 1845, fet que preocupava considerablement les autoritats locals. Segons l'historiador Jean-Jacques Jordi, hi va haver dues etapes d'emigració de menorquins a Argel: la primera "quasi espontània", entre 1830 i 1835, i la segona, en els anys 1835-1836, promoguda pel baró de Vialar, aristòcrata francès que es va establir pel seu compte a Argel i que, durant una estada a Menorca, va organitzar l'emigració de moltes famílies, facilitant-los el transport i donant-los feina. Després d'aquestes dues etapes inicials, l'emigració menorquina a Argel va continuar, tot i que va anar minvant fins que, ja entrat el segle XX, la Guerra Civil espanyola va provocar una segona època d'emigració menorquina a Algèria, tot i que no tan massiva com la primera. Tornant al primer període d'emigració, dins del departament d'Argel,

La natura t

La natura t

Antigüedades célticas de la isla de Menorca és una obra escrita per l'il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis. Es va publicar l'any 1818 a Maó i és el primer llibre/tractat íntegrament dedicat a la prehistòria dins l'àmbit espanyol.Va ser escrita durant la darrera etapa de la vida de Joan Ramis, que començà l'any 1814 i finalitzà amb la mort de l'autor, l'any 1819, i es caracteritza per la temàtica històrica (menorquina) de les obres editades, entre les quals Alquerías de Menorca (1815), Varones Ilustres de Menorca (1816), La Alonsíada (1818) i la pòstuma Historia civil y política de Menorca (1819).Ramis, que havia utilitzat el català en gran part de la seva obra anterior, utilitza ara el castellà. El seu objectiu és donar a conèixer a Espanya el caràcter propi de l'illa de Menorca a través de la seva història.El llibre de Ramis es divideix en una introducció i deu capítols, a través dels quals l'autor intenta acostar-se al coneixement de la prehistòria menorquina seguint la tònica dominant a l'Europa del segle xviii, durant el qual les construccions megalítiques presents arreu del continent es consideraven d'origen celta.Al llarg dels diferents capítols, l'autor classifica els monuments tipològicament (seguint la nomenclatura que ha arribat fins als nostres dies: talaiot, recinte de taula, naveta…) i n'ofereix algunes interpretacions que avui dia –a causa del coneixement que es té de la cultura talaiòtica a partir de les diverses excavacions realitzades en els diferents jaciments– ja estan superades, perquè proposa que la construcció dels diferents monuments va ser obra dels celtes i que la majoria dels edificis (talaiòtics) tenien una funcionalitat religiosa, interpretació que gràcies a les excavacions del segle xx ha variat substancialment.A l'hora d'estudiar les restes arqueològiques, Ramis parteix de la tradició de l'antiquarisme, de manera que intenta explicar-les a través de les fonts escrites. Tanmateix, Ramis supera aquests plantejaments, perquè en la seva obra ja s'hi observa la utilització de les estructures i els objectes arqueològics per obtenir informació sobre el passat. Val la pena destacar la seva hipòtesi sobre la irregular distribució dels assentaments prehistòrics sobre el territori de l'illa, que ell atribueix encertadament als condicionants ambientals definits pels tipus de sòl. És interessant també l'exhaustivitat del seu inventari de jaciments prehistòrics. Dels 350 talaiots documentats en l'actualitat, Ramis n'enumera 195. L'il·lustrat menorquí no era només, per tant, un investigador de biblioteca i arxiu.

Al Garraf hi ha 6 senglars per km2, una densitat per sota de la meitat del Montnegre-Corredor o el nord de les comarques gironines. Tanmateix, la seva aparició en entorns urbans ha generat una certa alarma. Per això, n'hem parlat amb el biòleg del Parc del Garraf, Emilio Valbuena, que d'entrada, ens ha explicat que cal tenir en compte que són animals salvatges, que busquen menjar, i que es mouen en grups amb cries. Per tant, millor deixar-los tranquils -no són agresius però poden ser perillosos- i portar els gossos lligats per evitar espantar-los. La seva proliferació malgrat les batudes, per manca de depredadors i per la seva adaptabilitat, és un problema a molts països. Curiosament enguany, per la sequera i el menor accés a aliment, s'espera que es noti un descens del nombre d'exemplars. L'entrada El millor consell davant d’un senglar és no acostar-s’hi ha aparegut primer a Radio Maricel.

Fluent Fiction - Catalan: A Night of Sardana: Love, Laughter, and Magical Mix-ups in Barcelona Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/a-night-of-sardana-love-laughter-and-magical-mix-ups-in-barcelona Story Transcript:Ca: En un càlid vespre d'estiu, Barcelona s'omplia de vida. La música sonava fort, els carrers bullien d'emoció i la plaça estava il·luminada amb llums de festa. Eren les festes de la Mercè, un esdeveniment del qual tota la ciutat parlava. En aquesta plaça, una que havia acollit hores indestriables de parrandeig i alegria, dos joves anomenats Jordi i Àlex es preparaven per fer ballar les ordenades parelles de la sardana.En: On a warm summer evening, Barcelona was bustling with life. Music filled the air, the streets were brimming with excitement, and the square was lit up with festive lights. It was the annual La Mercè festival, an event that the whole city was talking about. In this square, which had seen countless hours of revelry and joy, two young men named Jordi and Àlex were getting ready to make the orderly couples of the sardana dance.Ca: Jordi i Àlex eran dos amics inseparables des de que tenien memòria. Ambdues famílies eran veïnes i havien crescut junts al cor de Gràcia. Ambdós havien après a ballar la sardana des de petits; una tradició catalana que els havia fascinat i que havia esdevingut una part important de les seves vides.En: Jordi and Àlex had been inseparable friends for as long as they could remember. Both families were neighbors and they had grown up together in the heart of Gràcia. Both had learned to dance the sardana from a young age, a Catalan tradition that had fascinated them and had become an important part of their lives.Ca: Jordi, sempre rialler i amb un toc de malícia, era conegut per les seves contínues bromes i enginy. Àlex, per altra banda, era tranquil i prudent, sempre seguint les regles. Els seus estils de vida eren com la nit i el dia, però això mai va ser un impediment per a la seva amistat.En: Jordi, always cheerful and mischievous, was known for his constant jokes and cleverness. Àlex, on the other hand, was calm and cautious, always following the rules. Their lifestyles were like night and day, but that never hindered their friendship.Ca: La música començà a sonar i els balls començaren. Jordi i Àlex, situats un davant de l'altre, es preparaven per una nova ronda. En un gir improvisat, Jordi va trobar-se amb Àlex, provocant una confusió momentània. L'èpica confusió provocà una onada de rialles i aplaudiments entre els espectadors, incloent Marta, una de les encarregades de l'organització de la festa.En: The music started playing and the dancing began. Jordi and Àlex, positioned facing each other, prepared for a new round. In an improvised turn, Jordi found himself face-to-face with Àlex, causing a momentary confusion. The epic mix-up sparked a wave of laughter and applause from the spectators, including Marta, one of the organizers of the festival.Ca: Marta era per a Jordi un somni que semblava inaccessible. La seva bellesa l'havia captivat i no hi havia dansa en la qual no admirés el seu moviment gràcil. Tanmateix, aquesta confusió, aquest petit intercanvi de llocs amb Àlex, va ser la oportunitat inesperada per a Jordi per acaparar l'atenció de Marta.En: Marta was a dream to Jordi, seemingly out of reach. Her beauty had captivated him, and there wasn't a dance where he didn't admire her graceful movements. However, this confusion, this small exchange of places with Àlex, was the unexpected opportunity for Jordi to capture Marta's attention.Ca: Al final del vespre, les cares somrients i els ànims alegres estaven per tot arreu. Jordi, amb esperança als ulls, va afrontar el seu nerviosisme i va demanar a Marta si li agradaria ballar l'última sardana amb ell. A Marta, sorpresa i emocionada, li brillaven els ulls i es va unir a Jordi, ballant amb ell sota la llum de la lluna.En: At the end of the evening, smiling faces and cheerful spirits were everywhere. Jordi, with hope in his eyes, mustered his nervousness and asked Marta if she would like to dance the last sardana with him. Marta, surprised and excited, her eyes shining, joined Jordi, dancing with him under the moonlight.Ca: Amb l'ajuda de la màgia de la Mercè, Jordi i Àlex no només havien provocat l'hilaritat entre els assistents a la festa amb el seu canvi de llocs accidental, sinó que també havien superat les barreres que els separaven de l'objectiu del seu cor. La nit havia estat llena de sorpreses, amb confusió i alegria, culminant en una màgica dansa d'amor.En: With the help of the magic of La Mercè, Jordi and Àlex had not only brought laughter among the festivalgoers with their accidental switch, but they had also overcome the barriers that separated them from the object of their hearts' desire. The night had been filled with surprises, confusion, and joy, culminating in a magical dance of love. Vocabulary Words:evening: vespreBarcelona: Barcelonabustling: omplialife: vidaMusic: músicafilled: sonavaair: airestreets: carrersbrimming: bullienexcitement: emociósquare: plaçalit up: il·luminadafestive: festalights: llumsannual: anualevent: esdevenimentcity: ciutattalking: parlavacountless: indestriableshours: horesrevelry: parrandeigjoy: alegriayoung men: jovesnamed: anomenatsfriends: amicsneighbors: veïnsgrown up: crescuttogether: juntsheart: cortradition: tradició

A la llum de la perfecció de Crist, el cristià viu contínuament com un pecador exposat. Tanmateix, és íntimament estimat i justificat davant Déu mitjançant el sacrifici del mateix Crist. Saber això ens allibera per viure vides transparents en una comunitat acollidora en la qual no cal fingir la nostra justícia, sinó on celebrem amb humil alegria la relació restaurada amb Déu i els altres. Som nosaltres aquesta comunitat? D'on ve la nostra alegria? Aquest podcast us el porta l'església protestant Ciutat Nova 22@ a Barcelona. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri: www.cn22.org Tardor 2023 Predicador: Guido

Alvaro Soler ha estat el segon convidat de l'Intimate Flaixbac 2023/2024. L'artista català ens ha explicat que està en un moment de la seva carrera molt introspectiu i que està dedicant temps als "blocs creatius" per treure nou àlbum aquest 2024. Soler també ha destacat la importància de l'experimentació i ha confessat que ha provat coses noves i diferents en els seus últims temes com 'Oxígeno' i 'Muero'. El creador de 'Sofía' també ha explicat com ha estat treballar amb David Bisbal a 'La Voz Kids', com és viure amb tota la seva banda en el mateix autobús durant les gires i, a més, s'ha declarat un gran aficionat de la bicicleta i de Barcelona, ja que s'hi poden realitzar tota mena d'activitats. Tanmateix, també ha passat diverses proves i jocs que li han proposat el Marc Frigola i la Mariona Córdoba i que podeu recuperar a les nostres xarxes socials. Abans d'acabar, ens ha avançat que està preparant una versió en acústic del seu últim èxit, 'Oxígeno', i ha aprofitat per cantar-n'hi un trosset. Escolteu l'entrevista sencera i descobriu moltes més anècdotes d'Alvaro Soler!

Tres anys després de publicar una història amb fons orals sobre membres d'ETA, l'historiador Nicolás Buckley s'ha centrat en Ecuador i en una de les guerrilles més desconegudes de l'hemisferi sud: "Alfaro vive carajo". Un moviment nascut a mitjans dels anys 80, en el marc de la segona onada d'organitzacions guerrilleres d'Amèrica llatina, que va tenir un recorregut violent poc destacat, però que va ser escapçat l'any 1986 de manera expeditiva. Tanmateix, el seu influx es va mantenir, i bona part dels seus efectius es varen unir al moviment Revolución Ciudadana de Fernando Correa. L'entrada Nicolás Buckley recupera amb fons orals la darrera guerrilla de l’Ecuador ha aparegut primer a Radio Maricel.

L'hora del conte és un programa setmanal amb un conte teatralitzat per el més menuts de la casa iun altre pels grans. Tanmateix també us recomanem un llibre, una plana web i com no podia ser d'altra manera tot acompanyat amb bona música del nostre país. L'hora del conte és una producció d'Ona Bitlles per a la Xarxa de Comunicació Local, dirigit i presentat per Pilar Castro i amb la direcció tècnica de Lluís Miquel Garcia. Contes teatralitats per a que gaudiu una bona estona de ràdio podcast recorded with enacast.com

L'hora del conte és un programa setmanal amb un conte teatralitzat per el més menuts de la casa iun altre pels grans. Tanmateix també us recomanem un llibre, una plana web i com no podia ser d'altra manera tot acompanyat amb bona música del nostre país. L'hora del conte és una producció d'Ona Bitlles per a la Xarxa de Comunicació Local, dirigit i presentat per Pilar Castro i amb la direcció tècnica de Lluís Miquel Garcia. Contes teatralitats per a que gaudiu una bona estona de ràdio podcast recorded with enacast.com

Hi ha grups que marquen amb foc l'imaginari col

Hi ha grups que marquen amb foc l'imaginari col

La famosa frase que "no hi ha res com el Vall

Com és possible veure encara al segle XXI coronar un rei, i com és possible que desperti tant d'interès? Quin sentit pot tenir això? Tanmateix, les coses comencen a canviar, d'un ban amb menys interès per part del públic, i de l'altre amb menys assistència de personalitats internacionals.

Els banys en aigua freda sempre han existit, per

Els banys en aigua freda sempre han existit, per

Este episodio de Birmingham 99 va de pasarse las noches de viernes jugando al PRO Evolution Soccer, de que España ha descubierto por fin al verdadero Marc Márquez, del último Pantomima Full y de si el Mallorca será capaz e gestionar su colchón de puntos con respecto al descenso. También va de los paralelismos entre el Mallorca de Aguirre y el de Caparrós y de la entrevista de la semana pasada a Serra Ferrer en La Zona 10 de Radio Marca. De cómo el tiempo cambia la perspectiva de las cosas malas y del injusto trato que vivieron algunos mallorquinistas ilustres. También hablamos de Galarreta, de su fichaje por el Athletic y de cómo podría cambiar su situación de aquí a final de temporada. Oh, y de nuestro nuevo jugador favorito de Kosovo. También va de eso. --- Send in a voice message: https://podcasters.spotify.com/pod/show/birmingham-99/message

L'hora del conte és un programa setmanal amb un conte teatralitzat per el més menuts de la casa iun altre pels grans. Tanmateix també us recomanem un llibre, una plana web i com no podia ser d'altra manera tot acompanyat amb bona música del nostre país. L'hora del conte és una producció d'Ona Bitlles per a la Xarxa de Comunicació Local, dirigit i presentat per Pilar Castro i amb la direcció tècnica de Lluís Miquel Garcia. Contes teatralitats per a que gaudiu una bona estona de ràdio podcast recorded with enacast.com

L'hora del conte és un programa setmanal amb un conte teatralitzat per el més menuts de la casa iun altre pels grans. Tanmateix també us recomanem un llibre, una plana web i com no podia ser d'altra manera tot acompanyat amb bona música del nostre país. L'hora del conte és una producció d'Ona Bitlles per a la Xarxa de Comunicació Local, dirigit i presentat per Pilar Castro i amb la direcció tècnica de Lluís Miquel Garcia. Contes teatralitats per a que gaudiu una bona estona de ràdio podcast recorded with enacast.com

L'hora del conte és un programa setmanal amb un conte teatralitzat per el més menuts de la casa iun altre pels grans. Tanmateix també us recomanem un llibre, una plana web i com no podia ser d'altra manera tot acompanyat amb bona música del nostre país. L'hora del conte és una producció d'Ona Bitlles per a la Xarxa de Comunicació Local, dirigit i presentat per Pilar Castro i amb la direcció tècnica de Lluís Miquel Garcia. Contes teatralitats per a que gaudiu una bona estona de ràdio podcast recorded with enacast.com

L'hora del conte és un programa setmanal amb un conte teatralitzat per el més menuts de la casa iun altre pels grans. Tanmateix també us recomanem un llibre, una plana web i com no podia ser d'altra manera tot acompanyat amb bona música del nostre país. L'hora del conte és una producció d'Ona Bitlles per a la Xarxa de Comunicació Local, dirigit i presentat per Pilar Castro i amb la direcció tècnica de Lluís Miquel Garcia. Contes teatralitats per a que gaudiu una bona estona de ràdio podcast recorded with enacast.com

L'hora del conte és un programa setmanal amb un conte teatralitzat per el més menuts de la casa iun altre pels grans. Tanmateix també us recomanem un llibre, una plana web i com no podia ser d'altra manera tot acompanyat amb bona música del nostre país. L'hora del conte és una producció d'Ona Bitlles per a la Xarxa de Comunicació Local, dirigit i presentat per Pilar Castro i amb la direcció tècnica de Lluís Miquel Garcia. Contes teatralitats per a que gaudiu una bona estona de ràdio podcast recorded with enacast.com

Si l'ombra dels pares

Si l'ombra dels pares

Ens horroritzem davant dels casos de viol

Ens horroritzem davant dels casos de viol

Escolta aquest audiollibre complet aquí: https://bit.ly/limits_miriamtirado_audiollibreNarrat per: Míriam Tirado / Àngels Torras / Beth BardajíMíriam Tirado, experta en criança conscient, dona en aquest manual informació, eines i consells perquè aconsegueixis criar i educar els teus fills i filles de qualsevol edat amb uns límits conscients que enforteixin el vostre vincle.Quins són els límits que cal posar als fills i filles i, sobretot, com s'han de posar és una de les preocupacions de moltes famílies. El paradigma de criança tradicional, que tirava d'autoritarisme, d'arbitrarietat i del «perquè ho dic jo» no serveix quan les mares i pares volem establir una relació amb els fills i filles basada en el respecte mutu i la connexió. Tanmateix, ens falten referents i, a més, ens trobem amb una altra dificultat: sovint no tenim clars els nostres propis límits i, sense base pròpia, fem aigües.Els límits són absolutament indispensables en la criança i l'educació dels nens i nenes, però com es poden establir d'una manera conscient, clara i assertiva? Aquest llibre et permetrà descobrir el perquè dels límits, i t'ajudarà, a més, a anar dins teu per descobrir la base que et donarà estructura i claredat: els teus propis límits.© 2022, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.#penguinaudio #audiollibre #catala #limits #miriamtirado See acast.com/privacy for privacy and opt-out information.

Dubtar

Dubtar

La durada del programa a Betevé va ser també efímera. Van començar a emetre el 2018 sense cobrar i ràpidament -gràcies a la militància dels seus fans- va passar a ser un dels programes de més èxit, sent el tercer més vist des de la web de Betevé, els pòdcasts més escoltats (representant el 80% del consum de pòdcasts de Betevé) i passant a ser el contingut més vist del canal de Youtube d'aquest canal de televisió pública, tal com s'apunta a l'informe públic del setembre del 2018. No obstant, el 9 de gener del 2019 el programa a va ser cancel·lat.[7][8] Un dels motius que es van donar des de la cadena pública fou per acudits lesius vers el pilot Isidre Esteve.[9] Un dia després l'Espanyol va emetre un comunicat demanant la supressió del programa per befes als seus seguidors.[10] Tanmateix, els membres de l'equip de La Sotana apunten a pressions de la directiva del Futbol Club Barcelona a la direcció de l'emissora pública per una nadala satírica que van dedicar al president del Barça Josep Maria Bartomeu.[9] El programa tornà el dilluns següent a través del seu canal de Youtube emetent des de la Casa de Gràcia de Barcelona.[11]