POPULARITY
13 episodes with tanmateix
12 episodes with tanmateix
73 episodes with tanmateix
5 episodes with tanmateix
3 episodes with tanmateix
23 episodes with tanmateix
2 episodes with tanmateix
5 episodes with tanmateix
2 episodes with tanmateix
La lloretenca Roser Frigola explica que la maternitat va suposar un punt d'inflexió tant en la seva vida personal com professional. Després d'anys treballant com a optometrista, va decidir deixar enrere els horaris comercials per buscar un projecte que li permetés conciliar millor la vida familiar. Aquesta experiència l'ha portat també a replantejar-se els seus hàbits de consum i a apostar per un estil de vida més conscient, amb productes de la marca Ringana, especialitzada en cosmètica, higiene i suplements nutricionals. «Sempre he tingut inquietud emprenedora, i com en el meu sector s’havia de fer una inversió molt elevada, vaig fer un plantejament després de ser mare i vaig decidir començar amb Ringana.»Roser Frigola Frigola explica que abans de compartir el projecte amb altres persones va provar els productes ella mateixa. Assegura que els canvis que va notar a la pell, després d'haver patit un brot d'acne provocat per l'estrès quan tenia uns vint anys, van ser decisius per començar a recomanar-los al seu entorn. «Ringana és una empresa de cosmètica fresca, higiene i suplements nutricionals. Jo vaig notar un gran canvi a la meva pell d’ençà que vaig començar a fer ús dels productes.»Roser Frigola Alguns dels productes de Ringana. Tanmateix, defensa que qualsevol canvi important requereix informació i confiança. Per això anima les persones que estiguin valorant un nou projecte professional o un canvi d'estil de vida a informar-se abans de prendre una decisió i a no deixar-se frenar per la por. «Que facin el primer pas, que preguntin i s’informin sense cap compromís. Hi ha projectes més enllà del món físic al qual estem acostumats.»Roser Frigola I conclou que aquest canvi de xip, li ha permès poder conciliar una millor vida familiar sense deixar de banda la professional. «Aquest projecte m’ha permès poder estar amb la meva filla i alhora poder ser la Roser que no només és mare.»Roser Frigola Són declaracions de Roser Frigola. La podeu trobar a Instagram.
Continua el debat sobre el futur del Camí de Ronda de Can Juncadella. El govern municipal va retirar del ple d’aquest dilluns, el conveni que havia de permetre desencallar l’obertura d’aquest tram del Camí de Ronda on està ubicada la finca vinculada a l’expresident del Kazakhstan, després que diversos grups municipals demanessin més temps per analitzar-lo i expressessin dubtes sobre el seu contingut. L’acord recollia que l’empresa Flinder Data havia d’assumir el cost íntegre de la redacció del planejament i l’execució de les obres del nou traçat del camí, mentre que el consistori es faria càrrec de la tramitació urbanística. Un cop finalitzades les obres, el camí passaria a ser d’ús públic. El conflicte judicial, que s’allarga des de fa més de quinze anys, ha patit molts entrebancs. El 2016, policia local i agents rurals van obligar a obrir el camí en compliment d’una sentència de l’Audiència Provincial de Girona. Va ser aleshores quan l’empresa gestora va presentar un recurs de cassació i va anar posant traves a les persones que passaven pel camí. Fins al punt que es van arribar a produir enfrontaments entre veïns i la seguretat privada de la finca. Set anys més tard, l’any 2023, una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desestimava el recurs de Flinder Data i tornava a posicionar-se a favor del consistori. Aquest fet va provocar que es ratifiqués de manera definitiva la titularitat pública del camí de Can Juncadella, que va des de Cala Canyelles fins a Cala Morisca. Ara, tres anys després, el camí continua tancat, ja que només la meitat de tot el tram és practicable, i romandrà tancat fins que no es pugui garantir la total seguretat de la ciutadania. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Lloret va intentar arribar a un acord amb Flinder Data, perquè el camí pugui ser accessible pels lloretencs, encara que s’hagi de modificar una mica el seu recorregut. Els grups de l’oposició, però, no acaben de fiar-se que l’empresa compleixi l’acord i els preocupa que aquesta trobi la manera de retardar, encara més, l’obertura del camí. En una roda de portaveus, hem recollit les diferents opinions dels grups municipals. Comencem amb el portaveu de Lloret en Comú Frederic Guich, que malgrat formar part del govern, es va mostrar crític amb l’acord per la desconfiança que genera la propietat. Guich explica, que els sembla bé que es retirés el punt de l’ordre del dia, ja que, segons ells, el conveni permetia dilatar a l’empresa, encara més, l’obertura del camí. «Les diferents sentències ens han donat la raó. El camí és públic i s’ha d’adequar la part que no és practicable. I no és practicable perquè durant aquests disset anys que portem, ja s’ha encarregat la propietat de malmetre el camí i de limitar el seu accés.»Frederic Guich Continuem amb Sumem Lloret, i ho fem amb la seva líder Lara Torres. Des de Sumem Lloret, des d’un principi es va dir que es votaria en contra del conveni, diuen que és un tema de fons i que la justícia ha de ser igual per tothom. El grup posa també especial atenció en la passera que la propietat preveu posar, per tal que el camí quedi el més allunyat possible de la seva finca. «La propietat preveu fer una passera de 200 metres, que pensem que l’Ajuntament no té la capacitat d’assumir-ne el manteniment. Creiem que s’ha de continuar negociant perquè aquest manteniment, vagi a càrrec de la propietat.»Lara Torres Des d’ERC, el seu portaveu, Albert Ferrández assegura que per l’actual govern socialista dirigit per Lamelas, la sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no ha estat suficient. Continuar negociant, diu Ferrández, ha estat el primer error. Considera, a més, que el conveni el que fa és posar sobre la taula un camí nou, que no té res a veure amb l’anterior i exigeix que el camí quedi obert de manera provisional, fins que el nou no estigui fet, com a garantia que la propietat compleixi amb la seva part. «No ens fiem ni un pèl de la propietat. És absolutament necessari que el conveni digui que mentre aquest camí nou no estigui executat, la propietat el que ha de fer és netejar el camí original i fer-lo practicable.»Albert Ferrández D’altra banda, Albert Robert, representant de Tots per Lloret, explica que tenint en compte el context del consistori amb la propietat, es van alegrar que el punt quedés fora de l’ordre del dia. «Hauria estat bo que la majoria dels partits representants en aquest Ajuntament tinguessin garantida la seguretat per tirar endavant aquest conveni i, per tant, aquest nou traçat definitiu.»Albert Robert Carlos Clos, portaveu de Junts, assegura que tot i no estar en contra de negociar, desconfien de la propietat, que segons ells, intenta allargar encara més el procediment. A més, explica, des de Junts, també tenen una manca de confiança amb l’alcalde Lamelas, qui lidera la situació. «El que volem tots és que s’obri el Camí de Ronda i hem de treballar perquè estigui obert com més aviat millor. Però creiem que els punts han d’estar molt clars, perquè la propietat ens ha donat moltes mostres de què la seva voluntat no és obrir el camí.»Carlos Clos L’últim a parlar-ne és Alejandro Pérez, representant del govern socialista, que assegura que negocien d’ençà que van entrar al govern i que el lideratge de Lamelas, ha aconseguit avançar fins on no s’havia arribat en tants anys. Tanmateix, entén la desconfiança de l’oposició cap a la propietat, però insisteix que les negociacions han prosperat de manera adequada i demana desembossar d’una vegada per totes la situació. «Entenc que les dificultats que s’han tingut durant aquests anys poden generar desconfiança, però les negociacions han prosperat de manera adequada i ara es tracta de desembossar aquest tema. Com més aviat comencem, abans podrem gaudir d’aquest tram del Camí de Ronda.»Alejandro Pérez Caldrà veure com es desencalla el conflicte i si finalment els grups de l’oposició i govern aconsegueixen arribar a una entesa que permeti als lloretencs poder tornar a gaudir d’aquest tram del Camí de Ronda.
Lloret de Mar es convertirà aquest dissabte 1 d’agost en escenari de la música electrònica amb el Festival On-Off. La d’enguany es tracta de la tercera edició d’un esdeveniment que se celebrarà a Sa Caleta i que oferirà actuacions, música i experiències amb artistes internacionals com OXIA, Avis Vox, Oliver Giacomotto, Blondex i més de vint noms del panorama nacional i també local. Ens en donen més detalls Lola Preciado, fundadora de l’empresa Hi Vertigo i Javier Algar, relacions públiques del festival On-Off. En total seran més de setze hores de programació, de deu del matí fins a dues de la matinada, repartits en tres escenaris. Tanmateix, els assistents també podran gaudir d’espais com el ONOFF Kids, dedicat als més menuts, d’una zona gastronòmica i d’altres activitats com propostes de tatuatges i maquillatge, entre d’altres. «És un festival per a tots els públics. Hi poden anar els infants i hi ha tres escenaris diferents perquè tothom pugui gaudir de la festa».Lola Preciado Lola Preciado, assegura que l’equip ha estat treballant molt en la gestió del que serà la tercera edició del festival, que neix des de l’estima de Lloret i amb l’objectiu de regalar a la gent un moment de música a la platja de Sa Caleta. «Aquest any és una aposta forta per un gran cartell de discjòqueis molt interessant. Cada vegada pensem més en gran i el festival va escalant».Lola Preciado El cartell de l’esdeveniment, compta també amb artistes locals com és el cas de Nacho Vossler. «Tenim un cartell d’artistes internacionals i artistes locals com Nacho Vossler. És un conjunt ben maco, cada any ha estat una millora. Aquest tercer any anem per bon camí».Javier Algar Pel que fa a la música que sonarà, sobretot serà música electrònica. «Serà música electrònica i anirà des d’una mica de tecno fins a una mica de House perquè durant el transcurs de la nit vagi de més a menys».Javier Algar Des de l’organització animen a tothom a assistir a la que diuen, és una proposta diferent pensada per a tota la família. «Cada any veiem que venen pares amb fills i gent gran que estan per la música i per Sa Caleta. Tothom ho gaudeix i sempre hi ha reaccions molt positives».Lola Preciado Tot centrat en un sol dia, amb la intenció de no haver de repartir esforços. «Volem que sigui un dia espectacular, és per això que enguany se centrarà tota l’activitat en un sol dia». Javier Algar Les entrades tenen un preu de 15 euros i es poden adquirir a través del seu web o de les seves xarxes socials.
Aquest estiu està deixant temperatures de rècord i les onades de calor cada vegada són més habituals. Els experts alerten que aquesta calor és conseqüència de l’escalfament global, i recomanen evitar les hores de més exposició solar i hidratar-se. Ens en dona més detalls Jordi Pérez, doctor de l’Àrea Bàsica de Salut de Lloret i Tossa. Pérez explica que quan ens avisen que ve una onada de calor, s’han de prendre precaucions generals pel que fa a protegir-nos sobretot en les hores en què el sol serà més intens. A les hores mitjanes del dia hem de protegir-nos, buscar llocs més frescos, hidratar-nos bé i tenir especial compte amb la gent gran i els infants».Jordi Pérez D’altra banda, també diu que s’ha d’intentar no confondre el fet de portar crema solar amb estar exposat al sol prolongadament, ja que malgrat que la crema ens protegeixi de les agressions a la pell, a l’exposar-nos, també correm un risc. «A part d’afectar a la pell, també afecta l’organisme si ens sotmetem a una escalfor durant moltes hores».Jordi Pérez Segons el doctor Jordi Pérez, els efectes nocius de l’exposició solar sempre han existit, ara, però, segurament en som més conscients. Així i tot, i especialment a Lloret, són forces les persones, la majoria turistes, que arriben a l’hospital per simptomatologia derivada per l’exposició prolongada al sol, i que posteriorment han de rebre medicació. «Sobretot són turistes que venen de països del nord i que en tenir la pell tan blanca, venen amb cremades considerables o amb cops de calor».Jordi Pérez Una vegada es troben al centre mèdic reben medicació o se’ls posa sèrum, explica. Pel que fa a la conscienciació de no fer esport en temperatures tan elevades, Pérez recomana fer exercici, sempre que es pugui, a primera hora del matí, per evitar agafar un cop de calor. Tanmateix, a Lloret de Mar aquests últims dies, hem tingut matins molt calorosos amb temperatures, a les 9 h del matí, que han arribat als voltants dels 30 graus. «S’ha de buscar fer exercici a primera hora. A partir de les deu o una mica abans, ja és insuportable».Jordi Pérez Mal de cap, incomoditat, mareig i inestabilitat són alguns dels símptomes, d’un cop de calor. Una situació que es dona, quan el cos perd la capacitat de regular la seva temperatura. «El cop de calor ve perquè estàs exposat al sol durant molta estona, és poc creïble que amb tanta informació, la gent no sàpiga que hi ha conseqüències».Jordi Pérez Cal, doncs, tenir cura de la pell i de l’organisme, posar-se crema solar, hidratar-se constantment i caminar per llocs amb ombra, per cuidar-nos en salut i fer, també, que aquests dies de tanta calor, siguin més digeribles.
Les quatre cares de l'heroi: Un viatge barroc a l'ànima humana a CiutadellaEl festival de Joventuts Musicals de Ciutadella ha presentat una proposta que transcendeix el format convencional d'un concert de música antiga per convertir-se en un relat escènic profund sobre l'experiència humana. Sota el títol "Les quatre cares de l'heroi", el contratenor Manuel Ruiz i el clavecinista i director Darío Tamayo han dissenyat un recorregut que connecta el patrimoni barroc amb les inquietuds psicològiques del públic actual.Una visió integradora: De la Gestalt a l'òperaL'eix vertebrador d'aquest projecte no neix només de la musicologia, sinó de la psicologia humanista. La proposta es basa en una teoria del gestaltista Francisco Peñarrubia, que ofereix una visió integradora de la persona a través de quatre facetes de l'heroi connectades amb els elements de la natura. Els artistes han volgut traslladar aquesta visió terapèutica i personal a la producció operística barroca, on la figura de l'heroi és omnipresent.L'espectacle s'estructura com una òpera en miniatura en tres actes on un sol protagonista, encarnat per Ruiz, actua com a catalitzador de tota la història. Aquest viatge interior segueix l'esquema clàssic del mite: la sortida, el creixement i la tornada, explorant els estats psicològics i físics d'una figura que es revela com a profundament polièdrica.Un trencaclosques musical de l'afecteLa selecció del repertori ha estat un dels reptes més complexos de la producció. Per construir aquest relat coherent, s'han escollit peces de grans mestres com Händel, Scarlatti, Vivaldi i Muffat. Tanmateix, el criteri no ha estat només estètic; cada ària ha estat triada pel seu "afecte" —l'emoció específica que transmet— i per la connexió emocional que el cantant pot establir amb el personatge per transmetre-la al públic.Darío Tamayo destaca que, a més de la narrativa, hi ha un treball minuciós en la cohesió tonal i harmònica per garantir un encadenament fluid entre les peces. El resultat és una proposta semiescenificada on el pes de l'acció recau completament sobre el contratenor, una responsabilitat que obliga a una identificació total amb el text i la música.La veu del contratenor: Més enllà del clixéL'elecció d'un contratenor per a aquest programa no és casual. Manuel Ruiz destaca que el patrimoni musical escrit per a veus masculines agudes (com els antics castrati) està vivint una època daurada de recuperació. Ruiz, format a Londres —on la tradició de l'alto masculí és molt comuna en els cors eclesiàstics—, celebra la normalització d'aquesta tessitura.Durant l'entrevista, el cantant reflexiona sobre com ha canviat la percepció de la veu de contratenor en les darreres dues dècades. Si bé fa vint anys existien prejudicis que vinculaven el cant agut amb la sexualitat de l'intèrpret, avui dia es viu amb molta més llibertat. "Canto com puc, la meva naturalesa és aquesta veu", afirma Ruiz, subratllant que l'art del cant s'ha deslligat finalment d'etiquetes personals per centrar-se en la qualitat artística.Logística i patrimoni a MenorcaPortar una producció d'aquestes característiques a Ciutadella implica també un esforç logístic notable. El projecte arriba avalat per l'associació de festivals FEClàssica, que facilita la circulació de propostes d'alt nivell entre illes i territoris. A Menorca, la producció ha comptat amb la col·laboració de Joventuts Musicals de Maó per al transport del clavicèmbal, un instrument delicat que requereix un manteniment i afinació específics in situ.L'escenari escollit, l'Església del Socors, no és només un refugi climàtic per a les nits d'estiu, sinó un espai amb una acústica magnífica que potencia la sonoritat de la música antiga. Amb aquesta combinació de rigor històric, profunditat psicològica i excel·lència vocal, "Les quatre cares de l'heroi" es postula com una de les cites més singulars i transformadores de la temporada musical menorquina.
L'empresa com a sistema viu: Claus per a la mediació laboral i la gestió de conflictes amb Mercè PomarEn l'entorn actual, el món del treball ha deixat de ser una simple estructura de producció per convertir-se en un ecosistema humà complex. Passem la major part del nostre dia a l'empresa, i és precisament en aquest espai on la gestió emocional i la resolució de conflictes determinen no només la productivitat, sinó també el benestar de les personesEn el darrer episodi del podcast "Escolta'ns i canvia", l'advocada i experta en mediació Mercè Pomar ens ofereix una masterclass sobre com transformar la conflictivitat laboral en una oportunitat de millora.L'empresa: Una microcomunitat en movimentSegons Pomar, per entendre un conflicte laboral primer cal canviar la mirada sobre l'organització. L'empresa no és una màquina rígida; és una microcomunitat i un sistema viuCom a tot sistema viu, busca constantment el seu equilibri, però aquest procés és complex perquè hi intervenen les relacions de poder, les jerarquies, els lideratges i, sobretot, la càrrega emocional de cada treballadorL'evolució de les estructures empresarials en els darrers trenta anys ha estat significativa. Hem passat de jerarquies verticals i autoritàries, on la comunicació era rígida, a models que busquen ser més horitzontalsTanmateix, aquesta transició no està exempta de dificultats: la manca de reconeixement i les deficiències en la comunicació continuen sent els principals generadors de friccióL'absentisme: La punta de l'icebergUn dels punts més reveladors de la conversa és l'anàlisi de l'absentisme laboral. Pomar adverteix que no s'ha de veure només des d'una perspectiva mèdica o mecànicaL'absentisme és la punta de l'iceberg; és el sistema "parlant" a través d'una absènciaSovint, darrere d'aquestes baixes —especialment les relacionades amb la salut mental— s'hi amaga un conflicte enquistat que l'empresa no ha volgut reconèixer o afrontarEl treballador que falta sovint evidencia un desequilibri en el sistema o una manca d'estratègia preventiva per part de l'organitzacióEn la seva experiència de 28 anys, Pomar destaca que no hi ha res més "abrupte i desagradable" que veure treballadors imposats per la necessitat però sense cap empatia pel seu entorn, senyal que no estan en el seu lloc idealDetectar "forats negres" i restablir l'equilibriEl paper del mediador o auditor extern és fonamental per identificar els "forats negres" que els que estan dins del sistema sovint no poden veureL'objectiu de la mediació laboral és recuperar aquell punt d'equilibri original on tant l'empresa com el treballador van signar un contracte amb motius compartitsPer aconseguir-ho, Pomar insisteix en la necessitat de protocols interns de mediació que garanteixin la confidencialitatLa manca de privacitat i les "tires i arronses" sobre la vida dels altres es consideren un menyspreu psicològic i, en molts casos, una forma de maltractament laboral que cal erradicar amb formació i consciènciaLideratge transformacional i formació estratègicaUna de les tesis centrals de Mercè Pomar és que la millora de la cultura organitzacional ha de començar des de dalt. Moltes empreses demanen formació per als treballadors de base, però l'experta és clara: la intervenció més estratègica s'ha de fer amb els directius i comandaments intermedisSi els líders no tenen clares les necessitats i el funcionament emocional de la seva empresa, la informació no fluirà correctament cap a la resta de la plantillaEl lideratge transformacional depèn de la cultura de cada organització, i per això no existeixen receptes fixes; les formacions han de ser personalitzades i basades en un contingut de qualitat, fugint de criteris purament econòmicsConclusió: La comunicació com a eina de canviLa gestió emocional és, per a Pomar, la "temàtica estrella", tot i que encara costa fer-ne pedagogia en el món empresarialLes empreses que vulguin sortir de la seva zona de confort han de ser pragmàtiques i acceptar que les necessitats fluctuen cada any, especialment en sectors amb molta mobilitat com l'hostaleria a les Illes Balears.La mediació no és només una eina legal, sinó una estratègia vital per a qualsevol empresa que vulgui sobreviure i créixer en el segle XXI
Metal·lúrgica Pons Lim: Un segle de mestratge industrial al cor d'AlaiorEn el paisatge urbà d'Alaior, un poble on la història i la tradició s'entrellacen a cada carreró, batega el cor d'una empresa que ha sabut desafiar el pas del temps. Metal·lúrgica Pons Lim celebra enguany el seu centenari, una fita que no només representa la supervivència d'un negoci familiar, sinó l'evolució d'una visió que va néixer en un petit taller i s'ha acabat projectant arreu del món. El que va començar l'any 1923 com una modesta producció d'accessoris de plata ha esdevingut avui un referent indiscutible en la fabricació de frontisses i ferratges d'alta precisió.De la plata al ferro: Cent anys d'evolució constantEls orígens d'aquesta aventura industrial es remunten a la figura de Cristòfol Pons Pons, el besavi de l'actual generació, qui ja entre 1923 i 1924 movia la maquinària d'un taller situat als horts del nucli antic d'Alaior. En aquells temps, l'activitat principal se centrava en la bijuteria, concretament en la confecció de monaders de malla de plata. Tanmateix, la capacitat d'adaptació ha estat des de sempre l'ADN de la família Pons. Amb el relleu dels fills d'en Cristòfol, n'Estanislao i en Toni Pons Carreres, l'empresa va fer el salt decisiu cap a la metal·lúrgia, especialitzant-se en les frontisses.Aquesta transició no va ser només un canvi de material, sinó una aposta per la durabilitat i la utilitat industrial. La transmissió del coneixement ha fluït de generació en generació com un llegat sagrat: dels fundadors a la tercera generació encapçalada per Bernardo Pons Casals, i d'aquest als seus fills, en Bernat i la seva germana, que avui lideren l'empresa amb la mateixa passió que els seus avantpassats.L'aventura internacional: El món com a mercat des d'AlaiorSi hi ha un moment clau que explica per què Metal·lúrgica Pons Lim continua dempeus després d'un segle, aquest se situa als anys 70. Sota el timó de Bernardo Pons Casals, l'empresa va prendre una decisió valenta i pionera: obrir-se a l'exportació. En una època de crisis nacionals severes, la sortida als mercats internacionals va actuar com un autèntic salvavides. Les primeres fires a Alemanya a finals dels 70, tot i ser precàries i amb estands compartits, van sembrar les llavors d'una xarxa comercial que avui abraça països com França, Itàlia, Dinamarca, Holanda i fins i tot mercats més llunyans com Dubai, Rússia o Sud-amèrica.L'expansió ha estat tan profunda que Bernat recorda una anècdota reveladora: fa uns 30 anys, en una fira a la Xina, el seu pare va reconèixer una frontissa en una vitrina i va exclamar: "Aquesta frontissa és nostra". Era la prova irrefutable que el producte fet a Menorca ja viatjava més ràpid que els seus propis creadors. Actualment, l'empresa no només ven ferratges estàndard, sinó que s'ha especialitzat en sectors tan exigents com la restauració de creuers a Itàlia o la fabricació de peces a mida segons plànols específics per a dissenys exclusius.Innovació i artesania: El futur de la manufactura menorquinaArribar als cent anys no és fruit de la casualitat, sinó d'una millora constant dels processos de fabricació. La quarta generació ha apostat per la modernització de la maquinària i l'automatització. L'objectiu és clar: ser competitius sense perdre l'essència. Si abans es necessitaven cinc operacions per fabricar una peça, avui s'intenta reduir a dues o tres mitjançant l'ús d'utillatges progressius. Aquesta eficiència permet a l'empresa competir de tu a tu amb fàbriques de la península o de qualsevol part d'Europa, superant fins i tot el sobrecost que implica el transport des d'una illa.Però més enllà de la tecnologia, el valor diferencial de Metal·lúrgica Pons Lim és la seva capacitat de no dir mai "no" a un repte. Mentre altres es limiten a comercialitzar, ells fabriquen, experimenten i creen mostres per a projectes complexos que la competència sovint rebutja. **"Si som a Menorca és perquè ho duim dins"**, afirma en Bernat amb orgull, refermant que el compromís amb Alaior i amb la qualitat artesanal és el que realment els fa imbatibles en un mercat global tan convuls. Amb la mirada posada en el futur, l'empresa continua polint el seu llegat, peça a peça, per seguir essent el millor ambaixador de la indústria menorquina durant molts anys més.
Lloret Turisme ha obert el termini per presentar candidatures als dos únics guardons oberts a participació ciutadana de la Nit del Turisme 2026: el Premi al Professional Destacat i el Premi a la Comunicació Turística. Les candidatures podran presentar-se fins al 26 de juliol i els reconeixements es lliuraran el 24 de setembre al Teatre de Lloret, en una edició especial que commemorarà els vint-i-cinc anys de Lloret Turisme. Segons Cristina Aymerich, regidora de Turisme, el Premi a Professional Destacat és un dels més emotius, ja que és el propi cap qui presenta el seu millor treballador. «És una proposta per part d’una empresa de dir tu ets el millor professional, és el seu cap qui redacta una carta per proclamar la seva candidatura».Cristina Aymerich Els requisits que cal complir per poder presentar una candidatura, es poden trobar al web de l’Ajuntament de Lloret i de Turisme. Cada empresa podrà presentar una sola candidatura acompanyada d’una memòria que justifiqui el motiu de la proposta del treballador seleccionat. Es podrà fer presentant una instància formal per escrit a instàncies electròniques. Posteriorment, el jurat farà una reunió i votarà la proposta més emotiva, més destacada i amb més carisma. El Premi a la Comunicació Turística, en canvi, serà un premi econòmic de dos mil euros amb l’objectiu de guardonar periodistes o creadors de contingut de Lloret o d’arreu del món, que contribueixin a divulgar i promocionar la vila. Seran ells mateixos qui faran la proposta. Totes les bases estan també publicades al web. Tanmateix, la d’enguany serà una celebració destacada, ja que com hem explicat, commemorarà el quart de segle de Lloret Turisme. «Com cada any, la Nit del Turisme, és molt emotiva, però aquest any farem un toc mésd’emoció i de sorpresa perquè 25 anys es diuen ràpid. Hi ha una trajectòria al darrere que s’ha de festejar».Cristina Aymerich De moment, encara no es pot reservar entrada per la celebració de la Nit del Turisme 2026. Aymerich, però, explica que en breu s’anunciarà i que esperen que sigui una gala amb molt bona rebuda i participació per part de tots els treballadors del sector, passada la temporada forta de juliol-agost.
L’Ajuntament cobreix fins al 50% del cost d’actuació per rehabilitar façanes de Lloret de Mar amb la finalitat de dignificar els seus barris històrics, poder acompanyar als propietaris d’aquests edificis i transformar l’espai urbà i la seva imatge. En concret, les ajudes beneficiaran als titulars d’habitatges residencials amb més de trenta anys d’antiguitat que estiguin ubicats dins del Nucli Antic, Pescadors o Les Tres Creus i que estiguin deteriorats pel pas dels anys o afectats per actes vandàlics. Queden exclosos, però, els hotels i els blocs d’apartaments turístics. Les subvencions permetran finançar treballs de pintura, sanejament, reparació d’elements deteriorats, eliminació de grafits o la canalització de cablejat visible a les façanes. La iniciativa va destinada a propietaris d’edificis tant si són residents com segones residències. Pel que fa a la documentació que cal presentar, Míriam Rodríguez, regidora d’Urbanisme, assegura que han creat un sistema fàcil i accessible. Els propietaris s’han d’adreçar a l’Ajuntament, tramitar la llicència i presentar una factura de l’obra i les fotografies de les actuacions. Després, una vegada rebut el permís per poder fer les obres tenen un termini de nou mesos per demanar la subvenció. «Quan una façana està rehabilitada no només es millora l’edifici sinó que també millora tot el carrer i, per tant, beneficia el conjunt del veïnat».Míriam Rodríguez. Tanmateix, si els resultats de la iniciativa són positius Rodríguez planteja estudiar una possible ampliació de les actuacions a altres barris de Lloret, amb una visió clara: un Lloret de Mar més cuidat, més atractiu, amb uns barris que siguin més agradables per viure i amb una millor qualitat de vida dels residents. Les persones interessades a accedir a les subvencions de les façanes dels edificis han de consultar la pàgina web municipal.
La futura posada en marxa dels sistemes SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn) representa un dels canvis més importants en la gestió dels residus dels darrers anys. Aquest model, ja implantat amb èxit en diversos països europeus, es basa en un principi senzill però molt efectiu: quan el consumidor compra una beguda envasada, paga un petit dipòsit addicional que recupera en retornar l'envàs buit a una màquina automàtica. A canvi, rep unes monedes o un val de descompte, convertint així el reciclatge en un gest immediat, pràctic i recompensat.Aquestes màquines de retorn d'envasos, cada vegada més habituals al nord d'Europa, permeten recollir ampolles de plàstic, llaunes o envasos de vidre amb una taxa d'eficiència molt superior als sistemes tradicionals de contenidors. Mentre que la recollida selectiva convencional depèn sobretot de la voluntat ciutadana, el SDDR introdueix un incentiu directe que incrementa notablement el percentatge de recuperació. En alguns territoris europeus, la taxa de retorn supera el 90 %, reduint dràsticament l'abandonament de residus a carrers, camps i zones costaneres.A Menorca, l'arribada d'aquest sistema es viu amb especial expectació. L'illa, reconeguda com a Reserva de la Biosfera, manté una sensibilitat ambiental molt arrelada i una forta implicació ciutadana en la protecció del territori. Associacions ecologistes i entitats socials fa anys que reclamen mesures més ambicioses per reduir la presència de plàstics i residus a la natura, especialment al litoral, on l'impacte ambiental i paisatgístic és més visible.Entre les veus més actives destaca l'associació Per la Mar Viva, que treballa en la defensa dels ecosistemes marins i la reducció de la contaminació per plàstics. El seu principal portaveu, Carlos Salord, ha insistit reiteradament que el SDDR pot marcar “un abans i un després” en la manera com es gestionen els envasos a l'illa. Segons explica, gran part dels residus que arriben a la mar provenen d'envasos d'un sol ús que no es recuperen correctament. Amb el nou sistema, molts d'aquests materials deixarien de convertir-se en deixalles per passar a ser recursos reutilitzables.Un dels aspectes més valorats del SDDR és el canvi cultural que pot generar. No es tracta només d'instal·lar màquines, sinó d'introduir una nova relació amb els residus. L'envàs deixa de ser un objecte sense valor per convertir-se en un element retornable. Aquesta transformació té un efecte educatiu important, especialment entre els més joves, que interioritzen la idea que llençar un envàs és literalment perdre diners i recursos.A més, el sistema també pot aportar beneficis econòmics locals. La reducció dels costos de neteja urbana, la menor presència de residus en espais naturals i l'augment del reciclatge de qualitat generen un impacte positiu tant per a les administracions públiques com per al sector turístic. En una destinació com Menorca, on el paisatge i la qualitat ambiental són part essencial de la seva identitat, qualsevol mesura que contribueixi a mantenir l'entorn net es converteix també en una inversió de futur.Malgrat l'entusiasme, el desplegament del SDDR també planteja reptes. Caldrà adaptar espais comercials, coordinar distribuïdors, informar correctament la ciutadania i garantir que el sistema sigui accessible a tots els municipis, incloses les zones més petites. Tanmateix, l'experiència internacional mostra que, un cop implantat, el model és àmpliament acceptat per la població.Per a entitats com Per la Mar Viva i activistes com Carlos Salord, la posada en marxa del SDDR no és només una millora tècnica en la gestió de residus, sinó una oportunitat per avançar cap a una economia més circular i responsable. Menorca espera aquest canvi amb esperança, convençuda que cada envàs retornat és un pas més cap a una mar més neta i un futur ambientalment sostenible.
La futura posada en marxa dels sistemes SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn) representa un dels canvis més importants en la gestió dels residus dels darrers anys. Aquest model, ja implantat amb èxit en diversos països europeus, es basa en un principi senzill però molt efectiu: quan el consumidor compra una beguda envasada, paga un petit dipòsit addicional que recupera en retornar l'envàs buit a una màquina automàtica. A canvi, rep unes monedes o un val de descompte, convertint així el reciclatge en un gest immediat, pràctic i recompensat.Aquestes màquines de retorn d'envasos, cada vegada més habituals al nord d'Europa, permeten recollir ampolles de plàstic, llaunes o envasos de vidre amb una taxa d'eficiència molt superior als sistemes tradicionals de contenidors. Mentre que la recollida selectiva convencional depèn sobretot de la voluntat ciutadana, el SDDR introdueix un incentiu directe que incrementa notablement el percentatge de recuperació. En alguns territoris europeus, la taxa de retorn supera el 90 %, reduint dràsticament l'abandonament de residus a carrers, camps i zones costaneres.A Menorca, l'arribada d'aquest sistema es viu amb especial expectació. L'illa, reconeguda com a Reserva de la Biosfera, manté una sensibilitat ambiental molt arrelada i una forta implicació ciutadana en la protecció del territori. Associacions ecologistes i entitats socials fa anys que reclamen mesures més ambicioses per reduir la presència de plàstics i residus a la natura, especialment al litoral, on l'impacte ambiental i paisatgístic és més visible.Entre les veus més actives destaca l'associació **Per la Mar Viva**, que treballa en la defensa dels ecosistemes marins i la reducció de la contaminació per plàstics. El seu principal portaveu, **Carlos Salord**, ha insistit reiteradament que el SDDR pot marcar “un abans i un després” en la manera com es gestionen els envasos a l'illa. Segons explica, gran part dels residus que arriben a la mar provenen d'envasos d'un sol ús que no es recuperen correctament. Amb el nou sistema, molts d'aquests materials deixarien de convertir-se en deixalles per passar a ser recursos reutilitzables.Un dels aspectes més valorats del SDDR és el canvi cultural que pot generar. No es tracta només d'instal·lar màquines, sinó d'introduir una nova relació amb els residus. L'envàs deixa de ser un objecte sense valor per convertir-se en un element retornable. Aquesta transformació té un efecte educatiu important, especialment entre els més joves, que interioritzen la idea que llençar un envàs és literalment perdre diners i recursos.A més, el sistema també pot aportar beneficis econòmics locals. La reducció dels costos de neteja urbana, la menor presència de residus en espais naturals i l'augment del reciclatge de qualitat generen un impacte positiu tant per a les administracions públiques com per al sector turístic. En una destinació com Menorca, on el paisatge i la qualitat ambiental són part essencial de la seva identitat, qualsevol mesura que contribueixi a mantenir l'entorn net es converteix també en una inversió de futur.Malgrat l'entusiasme, el desplegament del SDDR també planteja reptes. Caldrà adaptar espais comercials, coordinar distribuïdors, informar correctament la ciutadania i garantir que el sistema sigui accessible a tots els municipis, incloses les zones més petites. Tanmateix, l'experiència internacional mostra que, un cop implantat, el model és àmpliament acceptat per la població.Per a entitats com Per la Mar Viva i activistes com Carlos Salord, la posada en marxa del SDDR no és només una millora tècnica en la gestió de residus, sinó una oportunitat per avançar cap a una economia més circular i responsable. Menorca espera aquest canvi amb esperança, convençuda que cada envàs retornat és un pas més cap a una mar més neta i un futur ambientalment sostenible.
El denominat Tractat de Capdepera, signat l'any 1231, va marcar un punt d'inflexió decisiu en la història medieval de Menorca. En aquell moment, l'illa formava part del món islàmic, integrat dins l'òrbita d'al-Àndalus, mentre que Mallorca ja havia estat conquerida per Jaume I l'any 1229. La nova correlació de forces al Mediterrani occidental va situar Menorca en una posició vulnerable, envoltada de territoris sota domini cristià i exposada a una possible conquesta militar.Davant aquesta situació, els dirigents musulmans menorquins optaren per una via diplomàtica que permetés evitar la destrucció i el saqueig que sovint acompanyaven les conquestes armades. El Tractat de Capdepera establí un acord de vassallatge entre el rei Jaume I i els representants de Menorca, mitjançant el qual l'illa reconeixia l'autoritat del monarca cristià a canvi de conservar una certa autonomia política, religiosa i administrativa.El Tractat de Capdepera va tenir importants repercussions polítiques. Menorca es convertí en un territori tributari de la Corona d'Aragó, obligat a pagar impostos i a mantenir relacions de subordinació amb el poder cristià, però sense perdre immediatament les seves estructures internes. Durant dècades, la societat musulmana menorquina va poder continuar organitzant-se segons les seves lleis, costums i institucions.Aquesta situació de convivència relativa entre dos mons polítics i culturals va configurar una realitat singular a la Mediterrània medieval. Menorca esdevingué un espai de frontera, on coexistien influències islàmiques i cristianes, i on la diplomàcia va substituir, temporalment, la violència militar. Tanmateix, aquest equilibri era fràgil i depenia de factors externs, com els interessos polítics de la Corona i les tensions internes del regne.Tot i els avantatges inicials del tractat, el sistema de vassallatge no va ser permanent. Amb el pas del temps, la pressió cristiana sobre Menorca es va intensificar. Finalment, l'any 1287, Alfons III d'Aragó va conquerir l'illa per la força, posant fi al període islàmic i iniciant una nova etapa marcada per la colonització cristiana.El Tractat de Capdepera, per tant, no només va retardar la conquesta de Menorca, sinó que va permetre una transició gradual entre dos models de societat. Va representar una solució pragmàtica en un context de conflicte, i va deixar una empremta profunda en la configuració històrica de l'illa. Entendre aquest acord és essencial per comprendre la complexitat de la Menorca medieval i el paper que va jugar en l'encreuament de cultures del Mediterrani.
Viatgem a les illes Balears i les Piti
Guanyem Sitges ha decidit retirar el suport extern que va pactar amb el govern de Sitges a l'inici de legislatura, en constatar, segons afirma el seu regidor Josep Maria Tubau, que s'han incomplert tots els acords assolits. Tanmateix, la formació no considera que una moció de censura sigui una possibilitat real, ja que en cap cas farien alcalde els caps de llista del PSC o de Junts. Tubau ha explicat que consideren que des de les eleccions hi ha hagut un retrocés social, amb un govern sense rumb i intervingut pel partit socialista, que no ha continuat el treball de la passada legislatura, i incapaç d'arribar a consensos amplis. En aquest sentit, ha citat l'emergència educativa, les entitats, els equipaments o la pèrdua de dos anys en polítiques d'habitatge. L'entrada Guanyem Sitges retira el suport extern al govern, però tampoc veu factible una moció de censura ha aparegut primer a Radio Maricel.
Europa, com la resta del món estan enfrontats a uns moments històrics excepcionals. I ho són tant que fins i tot des de fa dècades, Europa no pot ni tan sols comptar amb el seu principal aliat històric, Estats Units. Avui sembla difícil per Europa de trobar la seva plaça al costat de les grans potències històriques i emergents. Tanmateix, Europa té arguments: militars diplomàtics, econòmics, i un model social que finalment, provoca l'enveja de molts països, o com a mínim de les seves poblacions.Ara és el moment de prendre grans iniciatives polítiques, amb l'imperatiu que quedin sota el control democràtic d'Europa, i aquest és el problema. L'organització actual d'Europa, no ho permet. Europa necessita una eina política que pugui respondre ràpidament, una mena de supergovern que tracti de relacions internacionals.
Debat sobre el canvi de política a la Casa de la Generalitat aPerpinyàEn aquesta edició del programa setmanal de Ràdio Arrels,l'advocat Pere Becque analitza les repercussions de lesdeclaracions recents del director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Aquestes declaracions han generat un intens debat arran de l'ús del terme “Pirineus Orientals” en lloc de “Catalunya Nord”.La Casa de la Generalitat va ser creada per iniciativa delpresident Jordi Pujol, qui considerava Perpinyà com una part de Catalunya, malgrat el seu estatut diferent. Des dels seus inicis, aquesta entitat ha depès directament del Departament de Presidència, actuant com una mena de conselleria més. La seva funció principal ha sigut promoure la cultura catalana, facilitar contactes econòmics i empresarials, i fomentar les relacions mediàtiques i esportives.El canvi de terminologia i l'orientació actual de la Casareflecteixen un enfocament més centralista cap a Espanya. Aquesta nova política, segons Pere Becque, pot estar motivada per la consideració de la Casa com una mena d'ambaixada en lloc d'una representació interna. Tanmateix, aquest canvi planteja preguntes sobre el futur del suport a les entitats nord-catalanes i la promoció de la llengua catalana.
Ens tirem de cap i sense salvavides a la torrentera sonora del grup d'electropunk de Sabadell Los Pintaos, que ens presenta el seu nou treball, "
Maties Mazarico, és un home discret i humil. Tanmateix, té una fama que va molt més enllà dels límits de la Catalunya Nord com a músic de repertori tradicional unnotable sonador de sac de gemecs, instrumentista amb l'acordió diatònic, el flabiol o la canya de cinc forats. Fill de Millars, va estudiar agricultura i va tenir les seves primeres feines en aquest àmbit França endins. Fins que amb la seva dona Bernadette van decidir viure en terres catalanes precisament a Taurinyà. Continuem la nostre visita a Tarerac,
En elcontext actual, el món està experimentant un canvi significatiu enl'ordre geopolític. Després de la Segona Guerra Mundial, el mónes va dividir en blocs contraposats: el comunista, liderat per laURSS, i l'occidental, liderat pels Estats Units. Tanmateix, amb lacaiguda de la URSS i l'aparició de noves potències com la Xina,l'Índia o el Brasil, aquest equilibri s'ha tornat obsolet.Europa, com a construcció política única, té un paper clau enaquest nou escenari. La Unió Europea, malgrat no disposar de lamateixa població que les grans potències, destaca pel seu nivell deriquesa, educació i innovació. A més, és un exemple de democràciai benestar social, amb un model que busca protegir tots elsciutadans.En aquest context, el futur d'Europa podria recaure en la sevacapacitat per ser un exemple de construcció política basada en elrespecte a les identitats locals, la participació ciutadana i ladistribució equitativa de recursos. Això la diferència de lesgrans potències, on el poder sovint es concentra en mans de poc.Per aconseguir-ho, Europa hauria de promoure una estructura méspropera als ciutadans, respectant les seves voluntats i identitats.Això no només reforçaria la seva posició en el món, sinó quetambé serviria de model per a altres regions.
Maties Mazarico, és un home discret i humil. Tanmateix té una fama que va molt més enllà dels límits de la Catalunya Nord com a músic de repertori tradicional un notable sonador de sac de gemecs, instrumentista amb l'acordió diatònic, el flabiol o la canya de cinc forats. Fill de Millars, va estudiar agricultura i va tenir les seves primeres feines en aquestàmbit França endins. Fins que amb la seva dona Bernadette van decidir viure en terres catalanes precisament a Taurinyà.Escoltemun cantant de la Franja de Ponent : Tomàs Bosque
Maties Mazarico, és un home discret i humil. Tanmateix, té una fama que va molt més enllà dels límits de la Catalunya Nord com a músic de repertori tradicional un notable sonador de sac de gemecs, instrumentista amb l'acordiódiatònic, el flabiol o la canya de cinc forats. Fill de Millars, vaestudiar agricultura i va tenir les seves primeres feines en aquest àmbit França endins. Fins que amb la seva dona Bernadette van decidir viure en terres catalanes precisament a Taurinyà.Escoltemel cantantfolk Pete Segers,
Maties Mazarico, és un home discret i humil. Tanmateix, té una fama que va molt més enllà dels límits de la Catalunya Nord com a músic de repertori tradicional un notable sonador de sac de gemecs, instrumentista amb l'acordiódiatònic, el flabiol o la canya de cinc forats. Fill de Millars, vaestudiar agricultura i va tenir les seves primeres feines en aquest àmbit França endins. Fins que amb la seva dona Bernadette van decidir viure en terres catalanes precisament a Taurinyà.Escoltem; un extracte del reportatge fet a l'ocasió de l'homenatge que li van fer el 2022
A l'hivern a la Catalunya Nord la Seguretat Civil organitza cremes controlades. Una tècnica utilitzada per a la gestió dels incendis forestals. Tanmateix, segons científics del món mediambiental aquesta pràctica anual que té unes quantes dècades amenaça la biodiversitat i afavoreix les plantes invasores. Ens ho explica Albert Mallol.
Difícil saber si el nomenament del nou primer ministre francès François Bayrou permetrà sortir de la crisi política actual. Tanmateix cal tenir em compte la llarga experiència política de Bayrou.
José Luis Herrera és el nou director del Parc del Garraf i del Foix. Tècnic forestal procedent de la mateixa Diputació de Barcelona, la seva arribada ha coincidit amb un increment de la pluviometria que ha alleugerit força l'estrès hídric de les passades temporades. Tanmateix, a l'estiu tots els operatius prioritzen la protecció davant del risc d'incendis, tot i que el model de resposta, competència de diverses administracions, va canviant amb el temps. Amb ell hem comentat l'inici de la campanya, i les estratègies de futur de l'espai protegit. L'entrada José Luis Herrera, nou director del Parc del Garraf, explica com el massís s’ha preparat per a la temporada de risc d’incendis ha aparegut primer a Radio Maricel.
Les persones salvadores ho perdonen tot, s'ofereixen a tot, i ajuden tothom. Tanmateix, sovint s'obliden d'elles mateixes, i el primer que haurien de fer seria valorar-se i estimar-se. Aix
Les persones salvadores ho perdonen tot, s'ofereixen a tot, i ajuden tothom. Tanmateix, sovint s'obliden d'elles mateixes, i el primer que haurien de fer seria valorar-se i estimar-se. Aix
El portaveu del grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya - El Margalló a l'Ajuntament de Sitges, Luis Miguel García, ha reiterat la fermesa mostrada en el debat sobre l'Estat del Municipi contra una acció de govern que considera sense idees ni projectes de futur i amb errades greus, tot i que s'ha mostrat disposat a continuar parlant. García ha exemplaritzat el fet en la negociació del pressupost, en què després de diverses reunions no se'ls van tenir en compte bona part dels suggeriments, però ha garantit que negociarà l'aprovació de les modificacions de crèdit que siguin necessàries per no aturar Sitges. García creu que Sitges ha de presentar al ministeri una solució definitiva per la sorra i les platges, i ha afirmat que a partir del mes vinent es considera deslliurat del compromís amb Junts perquè aquesta formació cerqués una majoria alternativa. Tanmateix no es veu, de moment, entrant al govern. L'entrada Luis Miguel García, entre la crítica a l’acció de govern i la negociació amb tothom ha aparegut primer a Radio Maricel.
Gènesi 3 ens parla de la rebel·lió de l'ésser humà davant del seu creador. La caiguda ens explica com el mal entra a aquest món a causa de la nostra voluntat de donar l'esquena a Déu. Tanmateix, la Bíblia no s'acaba aquí i Déu no ens va abandonar. En aquest passatge també veiem indicis del pla de redempció que Crist tindria per a la humanitat. Aquest podcast us el porta l'església protestant Ciutat Nova 22@ a Barcelona. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri: www.cn22.org Primavera 2024 Predicador: J. Pablo
Al Garraf hi ha 6 senglars per km2, una densitat per sota de la meitat del Montnegre-Corredor o el nord de les comarques gironines. Tanmateix, la seva aparició en entorns urbans ha generat una certa alarma. Per això, n'hem parlat amb el biòleg del Parc del Garraf, Emilio Valbuena, que d'entrada, ens ha explicat que cal tenir en compte que són animals salvatges, que busquen menjar, i que es mouen en grups amb cries. Per tant, millor deixar-los tranquils -no són agresius però poden ser perillosos- i portar els gossos lligats per evitar espantar-los. La seva proliferació malgrat les batudes, per manca de depredadors i per la seva adaptabilitat, és un problema a molts països. Curiosament enguany, per la sequera i el menor accés a aliment, s'espera que es noti un descens del nombre d'exemplars. L'entrada El millor consell davant d’un senglar és no acostar-s’hi ha aparegut primer a Radio Maricel.
Fluent Fiction - Catalan: A Night of Sardana: Love, Laughter, and Magical Mix-ups in Barcelona Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/a-night-of-sardana-love-laughter-and-magical-mix-ups-in-barcelona Story Transcript:Ca: En un càlid vespre d'estiu, Barcelona s'omplia de vida. La música sonava fort, els carrers bullien d'emoció i la plaça estava il·luminada amb llums de festa. Eren les festes de la Mercè, un esdeveniment del qual tota la ciutat parlava. En aquesta plaça, una que havia acollit hores indestriables de parrandeig i alegria, dos joves anomenats Jordi i Àlex es preparaven per fer ballar les ordenades parelles de la sardana.En: On a warm summer evening, Barcelona was bustling with life. Music filled the air, the streets were brimming with excitement, and the square was lit up with festive lights. It was the annual La Mercè festival, an event that the whole city was talking about. In this square, which had seen countless hours of revelry and joy, two young men named Jordi and Àlex were getting ready to make the orderly couples of the sardana dance.Ca: Jordi i Àlex eran dos amics inseparables des de que tenien memòria. Ambdues famílies eran veïnes i havien crescut junts al cor de Gràcia. Ambdós havien après a ballar la sardana des de petits; una tradició catalana que els havia fascinat i que havia esdevingut una part important de les seves vides.En: Jordi and Àlex had been inseparable friends for as long as they could remember. Both families were neighbors and they had grown up together in the heart of Gràcia. Both had learned to dance the sardana from a young age, a Catalan tradition that had fascinated them and had become an important part of their lives.Ca: Jordi, sempre rialler i amb un toc de malícia, era conegut per les seves contínues bromes i enginy. Àlex, per altra banda, era tranquil i prudent, sempre seguint les regles. Els seus estils de vida eren com la nit i el dia, però això mai va ser un impediment per a la seva amistat.En: Jordi, always cheerful and mischievous, was known for his constant jokes and cleverness. Àlex, on the other hand, was calm and cautious, always following the rules. Their lifestyles were like night and day, but that never hindered their friendship.Ca: La música començà a sonar i els balls començaren. Jordi i Àlex, situats un davant de l'altre, es preparaven per una nova ronda. En un gir improvisat, Jordi va trobar-se amb Àlex, provocant una confusió momentània. L'èpica confusió provocà una onada de rialles i aplaudiments entre els espectadors, incloent Marta, una de les encarregades de l'organització de la festa.En: The music started playing and the dancing began. Jordi and Àlex, positioned facing each other, prepared for a new round. In an improvised turn, Jordi found himself face-to-face with Àlex, causing a momentary confusion. The epic mix-up sparked a wave of laughter and applause from the spectators, including Marta, one of the organizers of the festival.Ca: Marta era per a Jordi un somni que semblava inaccessible. La seva bellesa l'havia captivat i no hi havia dansa en la qual no admirés el seu moviment gràcil. Tanmateix, aquesta confusió, aquest petit intercanvi de llocs amb Àlex, va ser la oportunitat inesperada per a Jordi per acaparar l'atenció de Marta.En: Marta was a dream to Jordi, seemingly out of reach. Her beauty had captivated him, and there wasn't a dance where he didn't admire her graceful movements. However, this confusion, this small exchange of places with Àlex, was the unexpected opportunity for Jordi to capture Marta's attention.Ca: Al final del vespre, les cares somrients i els ànims alegres estaven per tot arreu. Jordi, amb esperança als ulls, va afrontar el seu nerviosisme i va demanar a Marta si li agradaria ballar l'última sardana amb ell. A Marta, sorpresa i emocionada, li brillaven els ulls i es va unir a Jordi, ballant amb ell sota la llum de la lluna.En: At the end of the evening, smiling faces and cheerful spirits were everywhere. Jordi, with hope in his eyes, mustered his nervousness and asked Marta if she would like to dance the last sardana with him. Marta, surprised and excited, her eyes shining, joined Jordi, dancing with him under the moonlight.Ca: Amb l'ajuda de la màgia de la Mercè, Jordi i Àlex no només havien provocat l'hilaritat entre els assistents a la festa amb el seu canvi de llocs accidental, sinó que també havien superat les barreres que els separaven de l'objectiu del seu cor. La nit havia estat llena de sorpreses, amb confusió i alegria, culminant en una màgica dansa d'amor.En: With the help of the magic of La Mercè, Jordi and Àlex had not only brought laughter among the festivalgoers with their accidental switch, but they had also overcome the barriers that separated them from the object of their hearts' desire. The night had been filled with surprises, confusion, and joy, culminating in a magical dance of love. Vocabulary Words:evening: vespreBarcelona: Barcelonabustling: omplialife: vidaMusic: músicafilled: sonavaair: airestreets: carrersbrimming: bullienexcitement: emociósquare: plaçalit up: il·luminadafestive: festalights: llumsannual: anualevent: esdevenimentcity: ciutattalking: parlavacountless: indestriableshours: horesrevelry: parrandeigjoy: alegriayoung men: jovesnamed: anomenatsfriends: amicsneighbors: veïnsgrown up: crescuttogether: juntsheart: cortradition: tradició
A la llum de la perfecció de Crist, el cristià viu contínuament com un pecador exposat. Tanmateix, és íntimament estimat i justificat davant Déu mitjançant el sacrifici del mateix Crist. Saber això ens allibera per viure vides transparents en una comunitat acollidora en la qual no cal fingir la nostra justícia, sinó on celebrem amb humil alegria la relació restaurada amb Déu i els altres. Som nosaltres aquesta comunitat? D'on ve la nostra alegria? Aquest podcast us el porta l'església protestant Ciutat Nova 22@ a Barcelona. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri: www.cn22.org Tardor 2023 Predicador: Guido
Tres anys després de publicar una història amb fons orals sobre membres d'ETA, l'historiador Nicolás Buckley s'ha centrat en Ecuador i en una de les guerrilles més desconegudes de l'hemisferi sud: "Alfaro vive carajo". Un moviment nascut a mitjans dels anys 80, en el marc de la segona onada d'organitzacions guerrilleres d'Amèrica llatina, que va tenir un recorregut violent poc destacat, però que va ser escapçat l'any 1986 de manera expeditiva. Tanmateix, el seu influx es va mantenir, i bona part dels seus efectius es varen unir al moviment Revolución Ciudadana de Fernando Correa. L'entrada Nicolás Buckley recupera amb fons orals la darrera guerrilla de l’Ecuador ha aparegut primer a Radio Maricel.
Com és possible veure encara al segle XXI coronar un rei, i com és possible que desperti tant d'interès? Quin sentit pot tenir això? Tanmateix, les coses comencen a canviar, d'un ban amb menys interès per part del públic, i de l'altre amb menys assistència de personalitats internacionals.
Els banys en aigua freda sempre han existit, per
Els banys en aigua freda sempre han existit, per
Escolta aquest audiollibre complet aquí: https://bit.ly/limits_miriamtirado_audiollibreNarrat per: Míriam Tirado / Àngels Torras / Beth BardajíMíriam Tirado, experta en criança conscient, dona en aquest manual informació, eines i consells perquè aconsegueixis criar i educar els teus fills i filles de qualsevol edat amb uns límits conscients que enforteixin el vostre vincle.Quins són els límits que cal posar als fills i filles i, sobretot, com s'han de posar és una de les preocupacions de moltes famílies. El paradigma de criança tradicional, que tirava d'autoritarisme, d'arbitrarietat i del «perquè ho dic jo» no serveix quan les mares i pares volem establir una relació amb els fills i filles basada en el respecte mutu i la connexió. Tanmateix, ens falten referents i, a més, ens trobem amb una altra dificultat: sovint no tenim clars els nostres propis límits i, sense base pròpia, fem aigües.Els límits són absolutament indispensables en la criança i l'educació dels nens i nenes, però com es poden establir d'una manera conscient, clara i assertiva? Aquest llibre et permetrà descobrir el perquè dels límits, i t'ajudarà, a més, a anar dins teu per descobrir la base que et donarà estructura i claredat: els teus propis límits.© 2022, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.#penguinaudio #audiollibre #catala #limits #miriamtirado See acast.com/privacy for privacy and opt-out information.
La durada del programa a Betevé va ser també efímera. Van començar a emetre el 2018 sense cobrar i ràpidament -gràcies a la militància dels seus fans- va passar a ser un dels programes de més èxit, sent el tercer més vist des de la web de Betevé, els pòdcasts més escoltats (representant el 80% del consum de pòdcasts de Betevé) i passant a ser el contingut més vist del canal de Youtube d'aquest canal de televisió pública, tal com s'apunta a l'informe públic del setembre del 2018. No obstant, el 9 de gener del 2019 el programa a va ser cancel·lat.[7][8] Un dels motius que es van donar des de la cadena pública fou per acudits lesius vers el pilot Isidre Esteve.[9] Un dia després l'Espanyol va emetre un comunicat demanant la supressió del programa per befes als seus seguidors.[10] Tanmateix, els membres de l'equip de La Sotana apunten a pressions de la directiva del Futbol Club Barcelona a la direcció de l'emissora pública per una nadala satírica que van dedicar al president del Barça Josep Maria Bartomeu.[9] El programa tornà el dilluns següent a través del seu canal de Youtube emetent des de la Casa de Gràcia de Barcelona.[11]
© 2020-2026 Ivy Podcast Discovery LLC
