Podcasts about regne unit

Tornem amb nous casos, el crim de Sara Lozano a Montblanc, i el desastre de Hillsborough al Regne Unit.

.

El productor de documentals gal·lès John Geraint Roberts participarà en una tertúlia amb la regidora de tradicions i festes, Eva Martín, sobre un projecte de recollida de veus comunitàries. Roberts té un programa de Ràdio on enregistra i difon històries personals relacionades amb el món de la mineria del carbó, que fa un segle ocupava bona part de la seva regió natal, i ha rebut el premi de millor programa comunitàri de ràdio al Regne Unit. L'Associació Cultural Gal·lesa Catalana, amb Brandon Jones, ha organitzat l'activitat, que té l'objectiu de difondre una experiència per recuperar la memòria oral i els llaços comunitaris. Ens ho han explicat. L'entrada John Geraint Roberts recull la memòria oral ga·lesa sobre la mineria del carbó ha aparegut primer a Radio Maricel.

Debat arran de la sent

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Els arxius del cometa #1 - Orbital, quan els premis s'apropen al gènereDurada: 66 minuts.Benvinguts al primer episodi d'Els arxius del cometa, un nou projecte d'Esperant el cometa!Els arxius del cometa és un spin-off creat per Pablo Mallorquí, Miquel Codony i Edgar Cotes per fer programes centrats en un sol llibre. Un sol llibre que hàgim llegit els tres integrants del podcast i que considerem rellevant dins la literatura. Tant clàssics com obres contemporànies.En aquest primer episodi parlarem d'Orbita de Samantha Harvey, llibre guardonat amb el Booker Prize (el premi més prestigiós de Regne Unit) i que ens porta en català Edicions 62 amb la traducció d'Ernest Riera. De fet, hem convidat al mateix Ernest Riera a parlar amb nosaltres del llibre, comentant les seves qualitats i els seus elements especulatius. Ja que creiem que és un dels llibres importants de la temporada literària.Esperem que gaudiu de l'episodi!Sintonia inici: Coniferous Forest d'Orangery

Avui portem un espai carregat d'actualitat tecnològica i debats d'alt nivell. Parlarem de la intel·ligència artificial i com està evolucionant en diferents parts del món, amb noves propostes que volen competir amb les grans pla-taformes que ja coneixem. Veurem també quin impacte està tenint en la societat i en els models de negoci actuals. A més ahir va ser el Dia de l'internet Segura, abordarem un tema crucial: la ciberseguretat., En un món cada vegada més digitalitzat, els riscos són ca-da cop més grans, i avui analitzarem com protegir-nos millor davant de les amenaces més freqüents, com el frau d'identitat o la manipulació d'imatges i veus. I a la tertúlia debatrem les notícies més destacades de la setmana i com afecten el futur de la innovació. -📢 Europa vol simplificar les seves regulacions per impulsar la innovació en IA. -💰 Gran inversió europea per competir amb ChatGPT i DeepSeek. -🤖 Els EUA i el Regne Unit queden fora de l'acord internacional sobre IA signat a París. -📵 S'acaben les trucades SPAM: quins seran els únics números segurs a Espanya? -🔐 Google Chrome introdueix una nova funció per protegir les teves contrasenyes. Com podeu veure temes en tenim i tots preparats per a la tertúlia frik i per començar, un moment per al record on el David ens explica l'efemèride tecnològica. Fins en quin any anem avui? Nos vamos a tal día como hoy de 1994, momento en el que no existía el internet móvil ni las redes 3G, la informática personal estaba dominada por los PC de escritorio y nacían los primeros y caros ordenadores portátiles. L'entrevista. Hace unas semanas se presentaba la IA Española, Alia, y nos queda-nos con las ganas de hablar con un experto en IA y hoy contamos con José Antonio Lozano Head of AI & Business Innovation de Tokiota. Los avances en tecnología han traído consigo muchas ventajas, pero también han aumentado la exposición a ciberamenazas, que se manifiestan de diferentes formas: ataques a datos personales o interrupción de servicios críticos. En el entorno digital actual nos rodean peligros que afectan tanto a personas como a empresas. Ayer fués el Día de Internet Segura, y resulta clave adoptar medidas preventivas frente a amenazas como la suplantación de identidad o los deepfakes. Hoy tenemos a Francisco Sánchez Díaz Director General de Rubricae, compañía líder en tecnología orientada al desarrollo de soluciones digitales en el ámbito de la Identidad Digital 360.

Notes del programa Participa en el Repte de 30 Dies d'Easy Catalan! (https://easycatalan.org/membership) Apunta't a un curs o grup de conversa d'Easy Catalan! (https://classes.easycatalan.org/) Tema del dia Avui coneixem la Judith G. Obrador, professora de català a la Universitat de Sheffield, al Regne Unit. Ens parlarà de la seva experiència ensenyant català i com a catalana que viu a l'estranger. Som-hi! L'expressió de la setmana no tocar ni quarts ni hores ('desvariejar', 'no poder pensar amb gaire claredat') Bonus La Judith ens explica com li va amb la llengua que aprèn ara en el seu temps lliure: l'èuscar! Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia a tothom! Benvinguts a l'últim episodi del 2024! Que fort, com de ràpid ha passat aquest any! Bé, si esteu escoltant això abans del dia 1 de gener, pareu atenció, perquè la Sílvia, el Joan i jo us proposem un repte de 30 dies perquè pugueu començar l'any 2025 practicant el català cada dia una mica. Aquest repte començarà el dia 1 de gener i s'acabarà el dia 30, i consistirà a completar una petita activitat diària que publicarem a Discord. Per participar-hi només cal que us feu membres de la comunitat des de easycatalan.org/membership. Amb la subscripció més bàsica, de 6 euros, ja hi podeu participar, i a més tindreu accés als exercicis dels nostres vídeos, a part d'altres avantatges. I si ja sou membres de la comunitat, no heu de fer res, simplement estar atents el dia 1 per no perdre-us la primera activitat. Ah, per cert, aquest dimarts, dia 31, farem una trobada virtual amb els membres de la comunitat. Serà l'última xerrada de l'any a Discord, i per celebrar-ho farem un vermut i comentarem plegats com ha anat aquest 2024. Per últim, abans de començar el tema d'avui, deixeu-me recordar que encara sou a temps d'apuntar-vos als cursos i grups de conversa que comencen el 7 de gener. I la gran novetat d'aquest any és que també farem un curs presencial de nivell B1 a Barcelona, a l'Ateneu Barcelonès. La web per fer la inscripció és classes.easycatalan.org. Andreu: [1:47] Doncs avui tenim amb nosaltres una persona que, d'alguna manera o de diverses maneres, està vinculada amb Easy Catalan. La convidada d'avui fa anys que ensenya català a l'estranger, concretament al Regne Unit. Es diu Judith i avui ens parlarà de la seva experiència com a professora de català a l'exterior i com a catalana que viu a l'estranger. Hola, Judith, com va? Judith: [2:09] Hola, molt bé, i tu? Andreu: [2:10] Molt bé, també. A veure, he dit que estàs vinculada amb Easy Catalan de diverses maneres perquè és veritat, perquè l'altre dia hi pensava i dic: "En realitat hem fet ja unes quantes col·laboracions o hem coincidit uns quants cops!" Per exemple, la primera vegada, no sé si ho recordes, va ser quan vas aparèixer en un vídeo nostre, d'Easy Catalan, el de Sant Jordi. Judith: [2:29] Sí, sí que me'n recordo i encara m'ho diuen alguns estudiants quan em veuen. Andreu: [2:34] Realment va ser improvisat, va ser que tu ens vas veure, no? Estàvem gravant pel passeig de Gràcia el dia de Sant Jordi i et vas acostar a nosaltres i llavors vam aprofitar per entrevistar-te. Judith: [2:44] Sí, sí, sí. Us volia agrair la feina també perquè els vostres vídeos són molt útils per a les classes o per repassar per als estudiants i, com que ja estàvem allà, doncs, vam fer aquest vídeo. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

421è programa de Periscopi Gelidenc a Ràdio Gelida amb Vicky Overton, gelidenca d'origen gal·lès, runner i professora d'anglès a una escola internacional. Ens explica la recent arribada a Gelida després de viure a Barcelona, l'afició al running i l'educació a un centre escolar on l'anglès és la llengua vehicular. També coneixem molt més sobre País de Gal·les i les seves particularitats, com l'idioma propi gal·lès i l'encaix d'aquesta nació celta al Regne Unit. Emès el 16-11-24 i el 20-11-24.

Va n

Notes del programa La globalització ens ha portat el brunch, però nosaltres ja teníem l'esmorzar de forquilla. Avui us expliquem què és i quin és el menjar típic en aquesta mena d'esmorzars. Som-hi! De què parlen els catalans? Notícia 324 (https://x.com/324cat/status/1829956068505764087) (X) Vídeo d'Easy Catalan sobre coses que no s'han de fer a Catalunya (https://www.youtube.com/watch?v=tO9Nqn4rpmY&t=102s) (YouTube) Esmorz.app (https://www.esmorz.app/) Easy Catalan recomana Bob in Translation (https://www.3cat.cat/3cat/bob-in-translation/) (3Cat) Musical Mar i cel (https://www.teatrevictoria.com/es/cartelera/c/183_mar-i-cel.html) (Teatre Victòria) Bonus Comentem una publicació divertida del compte d'Instagram El Xitxarel·lo (https://www.instagram.com/p/DAdRKA2I1hX/). Transcripció Sílvia: [0:15] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:16] Bon dia, Sílvia! Escolta, hem rebut un àudio d'una oient. Ara feia dies que no en rebíem. I ens ha arribat aquest de la Jasmine. Si et sembla, l'escoltem per començar l'episodi. Sílvia: [0:27] Sí, és clar. Andreu: [0:27] I a veure què ens explica. Vinga. Jasmine: [0:30] Hola! Soc la Jasmine. Soc estudiant de català a la Universitat de Bristol, en el Regne Unit. He passat sis mesos a Barcelona, a la Universitat de Barcelona, a la UB, i he fet estudis de… de català i altres llengües. Sí, doncs, eh… m'agrada molt la llengua. És molt interessant fer comparacions entre altres llengües que parlo, que estudio, com italià, francès, castellà, etcètera. Doncs sí, (una salutació)! Andreu: [1:05] Bé, un àudio breu, està molt bé! Ja veieu que ens podeu enviar un missatge senzill per explicar-nos alguna coseta, no?, simplement com això, doncs que… com la Jasmine, que ha passat uns mesos a Barcelona, ha estudiat el català i li ha agradat poder-lo comparar amb altres llengües, no? Sílvia: [1:20] Que guai! Doncs, espero que hagi sigut una experiència molt bona! Andreu: [1:24] I esperem que tornis, a veure si pots tornar a Catalunya, no?, i descobrir, doncs, encara més coses de la llengua i la cultura. Sílvia: [1:31] Oi tant! Andreu: [1:32] Qui vulgui enviar-nos un missatge, com ha fet la Jasmine, ho podeu fer des de la web mateix del pòdcast, que és easycatalan.fm, i allà hi ha un botó, trobareu un botonet de color vermell, que us permet enviar un àudio de fins a un minut i mig. D'acord? Bé, doncs començarem l'episodi d'avui amb la secció de… De què parlen els catalans? Andreu: [1:57] Sílvia, avui has esmorzat? Sílvia: [1:58] Sí, és clar, com vols que no? Andreu: [2:00] I què has menjat per esmorzar? Sílvia: [2:01] Doncs he menjat pa torrat amb… tastet, (bé), amb fuet i formatge. Andreu: [2:08] Molt bé! Sílvia: [2:08] I un cafè amb llet! Andreu: [2:09] Molt bé, jo també, un cafè amb llet i… encara no he esmorzat, de fet. Sílvia: [2:13] Què dius?! Andreu: [2:14] He fet només un cafè amb llet. És que a mi em costa… o sigui, la gana al matí m'entra més cap al tard, cap a mig matí. Sílvia: [2:21] Jo si no ho faig el primer, no faré res. Andreu: [2:23] Bé, doncs avui parlarem d'esmorzars i de menjar, perquè fa poc, fa unes setmanes, hi va haver una petita polèmica a les xarxes arran d'una notícia o un… sí, un clip de vídeo de TV3, no?, del… bé, del 324, que és el canal de notícies, no?, de la televisió catalana. Van fer una petita notícia sobre la moda del "brunch". Sílvia: [2:47] "Brunch". Andreu: [2:48] No? El "brunch". I, diguéssim, la moda del "brunch", comparant-la amb la tradició de l'esmorzar de forquilla, que seria com l'equivalent, entre cometes, després… no?, ara veurem les diferències, però seria l'equivalent català del famós "brunch". Sílvia: [3:05] Ah, sí? D'acord. Andreu: [3:07] Entre cometes, ara ho matisarem. Sílvia: [3:09] D'acord. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

L'acte d'inauguració de la 57a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya va començar entregant guardons. Els primers dirigits al talent jove, ahir es presentava la beca The Dreammakers patrocinada per Cupra, l'ESCAC i amb la mentoria de J.A.Bayona que ha comptat amb cuatre cents projectes aspirants dels quals el jurat, format per Wayne Gryffiths, CEO de Cupra, el director de cinema J.A.Bayona, l'actor Daniel Bruhl, la productora de l'ESCAC Aintza Serra i pel director del Festival, Àngel Sala, en va seleccionar sis i ahir van anunciar els dos guions guanyadors que veuran fet realitat el somni de dur el seu guió a la gran pantalla. Els premiats van ser Homing, de Hansel Rodríguezz i Lizzie Atheron del Regne Unit i Señuelo, de Martha García de Zaragoza. Tot seguit el certamen va continuar entregant reconeixements, en aquest cas a Mar Targarona, actriu, productora i directora en tant que dona referent en el sector. Tot plegat conduit pel director artístic del Festival Àngel Sala i la directora de la Fundació, Mònica Garcia i presentat pels ja habituals Dafnis Balduz i Melina Mathews. L'entrada El Festival comença amb premis. La beca The Dreammakers al talent jove i el reconeixement a Mar Targarona, dona referent en el cinema ha aparegut primer a Radio Maricel.

Fa deu anys que els escocesos van decidir en un refer

podcast recorded with enacast.com

Els laboristes arrasen al Regne Unit i Keir Starmer ser

Els laboristes guanyen les eleccions generals al Regne Unit amb 412 escons i es queden nom

Connectem amb Londres per veure com va l'obertura dels col

Julian Assange arriba a un acord amb els Estats Units per quedar en llibertat. El fundador de Wikileaks ha sortit del Regne Unit.

Comentem l'inici de la vista judicial a Londres en qu

Mirem cap al futur amb alguns dels artistes del present m

L'any 2024 celebrem el 30 aniversari de moltes obres mestres de la m

Programa 4x77. S

Programa 4x77. S

A "El mat

Repassem els interrogants que encara deixen els acord entre Junts i el PSOE per q

A "El mat

Marxem cap al Regne Unit per portar-vos el milloret de l'escena electr

Mayte Carrasco

Notes del programa Qui s'ocupa dels subtítols d'Easy Catalan? Doncs entre altres persones, tenim la sort de comptar amb l'ajuda d'en Reece, que col·labora amb nosaltres des d'Escòcia, i avui tenim el plaer d'entrevistar-lo. Som-hi! @RSATranslation (https://twitter.com/rsatranslation) (perfil d'en Reece a Twitter) RSA Translation (https://rsatranslation.com/) (web professional d'en Reece) Pòdcast Buscant en Nessie (YouTube (https://www.youtube.com/@buscantennessie6058/videos), Spotify (https://open.spotify.com/show/4Ku1aKH3MvQgc85sMvbPfe), Instagram (https://www.instagram.com/buscantennessie/)) L'expressió de la setmana no t'amoïnis ('no et preocupis') / amoïnar-se ('preocupar-se') pessigolles ('sensació que produeix sobre certes parts del cos una successió ràpida de tocaments lleugers, que provoca la rialla') / fer pessigolles / tenir pessigolles Transcripció Sílvia: [0:17] [Bon dia, Sílvia!] Bon dia, Andreu! Com estàs? Andreu: [0:19] Molt bé. Emocionat, que demà és Sant Joan! Sílvia: [0:22] Sant Joan, ja, eh? Com passa el temps. Andreu: [0:24] Sí. Sí, sí. Què, ja ho tens tot preparat? Sílvia: [0:27] Sí. Sí, sí. Ja hem comprat els petards i tot… I a més a més, és curiós, perquè Sant Joan, no?, és una festa que… que és alegre i que vols que arribi, però d'altra banda saps que quan arriba Sant Joan, llavors els dies ja tornen a ser més curts, o sigui, comencen a fer-se més curts. Andreu: [0:42] Clar, perquè és la nit més curta de l'any. Sí, sí. Sílvia: [0:45] I ja… I ja dic: "Oi, ara ja tornem enrere…" Andreu: [0:50] Sí. Bé, de fet, avui no parlarem de Sant Joan, perquè ja vam dedicar-hi un episodi. Recordem que és l'episodi 35 i que és aquell mateix episodi en què la transcripció i tots els avantatges estan disponibles gratuïtament. Per tant, si voleu provar l'ajuda de vocabulari, la transcripció interactiva i llegir tota la transcripció, vaja, doncs entreu a easycatalan.fm/35, revisiteu aquest episodi per recordar com és Sant Joan, com el celebrem, què fem, què mengem, etc., etc., i podreu provar també els avantatges. I si us agraden i voleu tenir-los per a la resta d'episodis, doncs recordeu que us podeu fer membres de la comunitat i donar-nos suport a través de easycatalan.org/membership. Dit això, Sílvia, ara queda ben bé un mes per al Campus d'Estiu! Sílvia: [1:39] Sí, estic una mica nerviosa ja, eh? [Sí?] Sí, perquè ha sigut molta feina de coordinació, de preparació i tot, i espero que… (Bé), segur que… que anirà molt bé, però també ja estic així com pendent de veure què fallarà, no?, a veure què… a veure hi haurà, que no sortirà com el que he previst. Però, bé, jo crec que com que serem molts i ens ho passarem bé, això és el més important. Andreu: [1:59] Sí, i a mi el que em fa molta il·lusió és no només… o sigui, òbviament, trobar-nos amb… amb aquestes persones que vindran d'arreu per… per assistir al campus, sinó també perquè serà una oportunitat per reunir-nos els membres de l'equip i alguns dels voluntaris, com ara la Sophie, que vindrà des del Regne Unit, no?, i… i vaja… Sílvia: [2:19] La Sam vindrà des d'Estats Units, malauradament no es podrà quedar tota la setmana amb nosaltres, però ens vindrà a veure i serà la primera vegada que… que la veiem en persona, així. Andreu: [2:28] És veritat! Sí, sí. Per això, aquestes oportunitats… clar, el projecte és un projecte digital i estem tots, doncs, des de la distància, no?, comunicant-nos per les plataformes i això, i aquest campus és una… no sé, una oportunitat de les poques que hi ha per trobar-nos, no? Sílvia: [2:44] Sí. Andreu: [2:45] I per veure'ns, doncs, també, amb els voluntaris. I això em porta a voler fer una abraçada, avui. L'abraçada Volíem fer una abraçada, des d'aquí, a totes les persones com la Sophie, o la Sam, o el Jack, o el Matthew, aquestes persones que s'han sumat a l'equip com a voluntaris en algun moment o altre, han aportat el seu gra de sorra, o tot un carretó de sorra, perquè n'hi ha que… que déu-n'hi-do, que aporten molt, i que sense… sense aquestes persones el projecte no hauria tirat endavant. O sigui, és imprescindible la vostra col·laboració. De fet, el projecte va començar així i encara ho som en bona part, els integrants de l'equip. I això, doncs volíem enviar una abraçada ben forta a tots els voluntaris. Oi que sí, Sílvia? Sílvia: [3:35] Una abraçada superforta, perquè crec que és una feina, és una tasca que estem fent tots, voluntàriament, molt important, i… no sé, crec que… crec que fer-ho voluntàriament no només enriqueix el projecte, sinó que també fa que… que estiguem molt més units i enllaçats entre nosaltres. Andreu: [3:52] Exacte. I parlant de voluntaris i trobant-nos ja a final de mes, avui hem volgut convidar una altra persona, d'aquestes que aporten el seu gra de sorra mes rere mes o setmana rere setmana, pràcticament, en aquest cas des d'Escòcia! Parlem del Reece. Hola, Reece! [Ai, Reece, hola!] [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

En un nou cap

Els brit

Cap

Cap

El 2002, Mike Skinner escriu un fresc del seu entorn. Hip hop, UK garage, i dub step amb hist

09.00: INICI TAULA D'AN

09.00: INICI TAULA D'AN

09.00: INICI TAULA D'AN

09.00: INICI TAULA D'AN

09.00: INICI TAULA D'AN

09.00: INICI TAULA D'AN

09.00: INICI TAULA D'AN

Quim Nadal, Mireia Boya, Xavier Trias, Joan Tard

Quim Nadal, Mireia Boya, Xavier Trias, Joan Tard

08.05: EL LLEN

08.05: EL LLEN

08.05: EL LLEN

08.05: EL LLEN

08.05: EL LLEN

08.05: EL LLEN

08.05: EL LLEN