Podcasts about adeu

Mazón, ¡sorpresa!, amenaza a Aznar y a Abascal con apretar el botón nuclear; sí, sí, el botón nuclear del adelanto electoral en el País Valencià. Ayuso le marca el paso a Feijóo. Barcala, nuestro Lawrence de Arabia, eclipsado ante bin Salmán por Trump. El truco para alejar las gaviotas de la terraza de su jardín. Para la ‘MazonVoxEsfera' hay víctimas rojas y nacionales. ¡Rojos! Nada, que no salimos de Franco. La culpa, claro, de Mónica Oltra y Ximo Puig. La Familia Telerín no aguanta. Maremoto en el PP, casquería y fango: Hijos de Peinado SL. ¡Váyase Sr. González!  Miau, tío conill!  La figa de ta tia amb rodes de camió! El collons t'obriré, que no la porta! No, no hay derecho, ¡hay que derribar el ático de la Cámara de Comercio, el mausoleo, la Basílica Santa María Maggiore de Mazón! ¡Chupito! Adeu Mazón! Guerra de aspirantes ¿Cónclave? ¿Mujica? ¿Putin? Noooo00OOO, Corrida de la Prensa: una vaquilla teresiana que ríe y dos toros jesuitas conversos. Paco, Esteban y María José. Amén.    González Pons, lágrimas de cocodrilo. Pons desafía al tiempo con su nueva media melena. Pons nos arreglará los ascensores desde Bruselas. María José Catalá, el agujero del futuro Consell popular; cómo conseguir rizos definidos y sin encrespamientos; la nostalgia burguesa del sorollismo de esmorçaret: una Von der Leyen, una papisa para todos los públicos. ¿Y el Pare Camps?  Y cuando despertó, Camps, levitando en su almendra mística, todavía estaba allí. Macrorredada: la Negra Dominga de campsistas en el PP alicantino. ¡Ambiente espeso!  ¡WhatsApp! Letizia… Bon dia, Leti! Leti, muy en Kim Kardashian, Dua Lipa, Miley Cyrus, Bad Gyal. Mazón ¡chupito!, look oficina de entretiempo, Mazón ignora a Diana Morant y le arrea sin compasión a El Guapo. Mazón…, banana, plátano, ciruela, huesito… Pardalet, ¡aspersor! Eurovisión, 0 points ¡¡¡¡¡Úrsula pájaraaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

De què parlen els catalans? El 29 d'abril se'n va anar la llum a tota la península Ibèrica durant bona part del dia. Què va passar exactament? Com ens va afectar? Com ho vam viure? Ens va servir per reflexionar? Tema del dia Aprofitant la reflexió sobre la dependència de l'electricitat, parlem dels electrodomèstics i aparells electrònics que tenim a casa, per veure fins a quin punt són necessaris o prescindibles. Som-hi! Bonus Parlem dels aparells electrònics que es posen de moda. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:18] I bon dia a tothom! Com estem? Sílvia: [0:20] Bé! I tu? Andreu: [0:22] Sí? Tot bé! Content, perquè hem rebut un missatge d'un oient que, de fet, tu coneixes o vas conèixer personalment. [Jo?] Sí. L'any passat, recordes, durant el Campus d'Estiu, que un dia em vas venir i em dius: "Andreu, no saps què m'ha passat! Estàvem al metro i m'ha vingut un noi que m'ha reconegut…" Sílvia: [0:40] Sí, vam xerrar! Vam xerrar aquest noi, jo, i em sembla que estàvem amb el Randy. Andreu: [0:47] Doncs es diu Lars. No sé si te'n recordes o si t'ho va dir. Sílvia: [0:50] A veure, soc molt dolenta amb els noms, llavors no, no, no… Seré sincera. Andreu: [0:54] Bé, doncs el Lars, un any després, pràcticament, ens ha enviat un àudio i ens fa una proposta interessant. Mira, te'l poso perquè la sentis: Lars: [1:04] Hola, equip d'Easy Catalan, què tal? Soc en Lars, havíem parlat una… (bé), un cop, perquè havia conegut la Sílvia al metro al Campus de l'Estiu, i fa poquet que he començat a treballar en un lloc, en un teatre, que es diu El Teatre Més Petit del Món. Es troba a Gràcia, al carrer de l'Encarnació, i allà fem... (bé), hi ha un pianista d'aquí que es diu Lluís d'Arquer i fa concerts de piano tots els dijous i dissabtes. I jo, per sort, m'he fet amic d'ell i fa tres mesos que he començat a treballar amb ell fent de taquilla i tal. I doncs, m'encantaria convidar-vos, o sigui, convidar-vos a vosaltres que vingueu al teatre a veure un concert un dia quan vulgueu i després, (bé), si us interessa, havia pensat que estaria guai fer alguna cosa amb el Lluís. Potser durant el Campus d'Estiu podria ser interessant venir al teatre amb els estudiants perquè coneguin un espai superbonic a vila de Gràcia, podríem parlar amb el Lluís de la seva música, de la seva història. Em podeu escriure i teniu dues entrades, (bé), o quatre, si voleu venir vosaltres dos o no sé qui més hi ha a l'equip. Que vagi molt bé, una abraçada. Adeu! Sílvia: [2:50] Renoi, escolta, ens conviden i tot, Andreu! Andreu: [2:54] Escolta, més àudios com aquest, eh? Nosaltres oberts a... Sílvia: [2:59] No ens movem per interès, eh? Però es nota una mica, Andreu. Andreu: [3:04] No, a veure, o sigui, carai, quina il·lusió, no?, que ens convidin a un espectacle. Sílvia: [3:10] Moltíssimes gràcies, moltíssimes gràcies, Lars. Andreu: [3:13] Sí, moltes gràcies per pensar en nosaltres. Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

podcast recorded with enacast.com

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

L'Info 7 és l'informatiu de Punt 7 Ràdio Sant Celoni. S'hi expliquen les notícies locals. Conductora: Gemma Pascual podcast recorded with enacast.com

podcast recorded with enacast.com

Vous aimez nos podcasts ? Venez voir notre spectacle https://www.billetreduc.com/362273/evt.htm Hébergé par Acast. Visitez acast.com/privacy pour plus d'informations.

En turcomano, a los ruiseñores se les llama Bülbül, así que inspirado en esa evocación, Jose Javier Tejada se han juntado con Fernando Roncero para poner en marcha Misión Bülbül y encontrar la música posible si de la península ibérica no se hubiera expulsado a los judíos y a los musulmanes. Y a La Tarataña tal cosa le inspira para poner canciones que tienen relación con algunos pájaros.Se anuncian también algunos conciertos y se estrena el disco de La Baula, un nuevo grupo proveniente de Cataluña.  Este es el listado de canciones que queda: 1.- María de la Flor, “Mírame” 3:062.- Beatriz Martínez y Diego Langarika, “Tal como as nubes” 2:303.- En Naán, “El pájaro de Vegamián” (con Xabier Díaz) 4:084.- Zaraval, “El pajarillo” 3:135.- Lorena Álvarez y Rondadores de Val d’Echo, “Dos pájaros en un almendro” 2:266.- La Musgaña, “Raitán” 3:447.- Joaquín Díaz, “San Antonio y los pajaritos” 5:338.- Misión Bülbül, “Los bilbilikos” 2:38, “Malagueña del sol” 4:09 y “Lamma Bada” 2:439.- La Baula, “Mariagneta” 2:43, “La mort de Pare Jordi” 2:47 y “Adeu, Susana” 2:31Escuchar audio

Neus Masdeu és performer i arenyenca, el seu pare va ser el darrer subhastador de peix de la llotja d'Arenys de Mar i ara participa en l'espectacle que arribarà a Sitges el proper dijous 20 de gener a les 20h a l'Escorxador i que dirigeix i protagonitza la seva pròpia filla. Hem conversat amb ella sobre aquesta proposta que té com a punt de partida una idea de negoci real basada en els seitons en vinagre que ella mateixa va dissenyar i que ha acabat esdevenint un espectacle on es barreja teatre, humor, gastronomia i on el públic farà un recorregut històric, nostàlgic i tendre per la vida de la Neus i la seva família. Tot plegat una proposta gens convencional que obre el Cicle

El trio format per Clara Fiol, Sandra Monfort i Selma Bruna posen punt final a la seva carrera. Tres concerts de comiat, a Barcelona, Mallorca i Val

Adeu al 2024: els fets més rellevants de l'any

podcast recorded with enacast.com

Notes del programa En èpoques de molta feina, cal trobar estratègies per optimitzar el temps i els recursos. Avui parlarem de com podem ser més eficients. Som-hi! Vols fer classes de català o sessions de conversa particulars? Reserva la primera classe! (https://classes.easycatalan.org/) Tema del dia Estructurem la conversa en tres parts: 1) Com organitzar-nos millor i optimitzar el temps 2) Com evitar distraccions i no perdre la concentració 3) Com rendir més físicament i mentalment Bonus Continuem la conversa parlant de trucs per vèncer la mandra. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Com va tot? Andreu: [0:18] Molt bé. Bé, encara consternat per tot el que ha passat i està passant, no?, al País Valencià. Sílvia: [0:24] Sí. Andreu: [0:25] Amb aquest episodi de gota freda, segurament els oients ja han vist alguna cosa a les notícies, a les xarxes, perquè se n'ha parlat no només aquí, sinó internacionalment. No? Ha sigut una cosa molt forta, molt greu i… vaja, sí, estem… hem estat tots bastant en xoc, no? Sílvia: [0:44] Sí. Des d'aquí una abraçada molt gran a totes les persones que han patit les inundacions al País Valencià i qualsevol altra inclemència meteorològica a qualsevol lloc del món, ja sigui per danes, tsunamis o el que sigui. O sigui, des de… des d'aquí una abraçada molt forta a tothom que pateixi i que hagi tingut una situació complicada al seu voltant. Andreu: [1:05] Doncs sí, i esperem… perquè clar, al final, el… el clima, el temps, no és… no és una cosa que es pugui controlar, però sí que està a les nostres mans intentar evitar danys majors, no? A les nostres mans i a les mans dels… dels polítics o els responsables que hi hagi, no? Llavors, ara també, que… aquest episodi sortirà publicat posteriorment, no sabem què passarà demà del dia que el gravem, que seran les eleccions als Estats Units, però siguem conscients de qui triem per representar-nos, perquè després són també les persones que tenen un paper molt important per gestionar situacions molt difícils com ara aquestes, no?, dels desastres i les catàstrofes naturals, així que siguem conscients d'això també. Doncs això, com has dit, una abraçada a totes les persones del País Valencià, però de tot arreu que hagin patit alguna catàstrofe natural com… com aquesta o semblant. Doncs, canviant de tema, Sílvia, et volia ensenyar avui un àudio que ens va arribar d'una oient. [Oi tant!] I a més a més, és una oient que també forma part de la comunitat d'Easy Catalan i ja he tingut ocasió de parlar i xerrar amb ella un dia. Viu a Begur, al… a la Costa Brava i es diu Emma, i ens explica això. Emma: [2:23] Hola, Sílvia! Hola, Andreu! Em dic Emma, soc anglesa i fa un any i mig que visc a Begur. Vaig començar a aprendre català al gener amb l'ajuda d'Easy Catalan, i llavors la meva amiga em va dir que els pares de l'escola estaven formant parelles lingüístiques, així que (m'hi) vaig apuntar. Ara tenim unes 15 parelles lingüístiques aquí i practiquem tots junts dos cops per setmana. La setmana que ve comencem un cercle de lectura mensual. És una gran comunitat. Per descomptat que cada dia escolto Easy Catalan i amb la teva ajuda acabo de començar un curs B3 amb el Consorci. Moltes gràcies, Easy Catalan, i una gran abraçada! Adeu! Andreu: [3:21] Adeu! Sílvia: [3:24] Molt bé, no? Que interessant! Andreu: [3:26] Doncs sí. Clar, l'Emma té la sort de poder practicar el català gairebé cada dia, perquè viu aquí a Catalunya i pot apuntar-se, doncs, a aquest club de lectura i als cursos de català, però nosaltres també tenim un espai on fer aquestes coses, no? De fet, a Discord tenim un canal, que és el Club de Lectura, on tu fa poc, per exemple, vas llegir conjuntament amb un altre membre un llibre, no?, i el vau anar comentant capítol per capítol. Sílvia: [3:54] Sí, va ser una experiència molt interessant i crec que en el futur ho tornarem a fer. Ara mateix, per temes personals, doncs, potser no m'hi veig molt capaç, però més endavant sí que estaria bé. A més, una altra persona, la Simone, ja hem estat parlant i crec que… que sí, que més endavant ho tornarem a fer, així que si us voleu apuntar al Discord i llegir amb nosaltres un llibre o venir a participar en les xerrades, doncs és molt senzill. Andreu: [4:19] Exacte. Des de l'enllaç easycatalan.org/membership us podeu fer membres de la comunitat i participar en aquest canal, així com en tots els altres: el canal sobre pel·lis i sèries, també, els xats sobre receptes o sobre… bé, sobre els diferents temes que tenim, no? I també, si voleu fer un curs… no?, l'Emma deia: "M'he apuntat a un curs de B3 al Consorci", podeu fer classes particulars amb nosaltres o cursos. Els pròxims cursos començaran al gener de l'any que ve, però de moment podeu fer classes particulars, sessions de conversa… Sílvia: [4:57] I tota aquesta informació que acaba de dir ara l'Andreu ho trobareu a classes.easycatalan.org. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/dik3zb99hnezcsgmkqv1i) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/scl/fi/dik3zb99hnezcsgmkqv1i/easycatalanpodcast137_transcript.html?rlkey=lo39yyodnmbtyh7s8kb4p4rmu&dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/scl/fi/q923qkohbc3bapbaivpkc/easycatalanpodcast137_transcript.pdf?rlkey=8vrwl484935oc0ysyinmelxyc&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/39596ucl5gm86qcqpawx1/easycatalanpodcast137_vocab.txt?rlkey=imlrfk91qucwis2qvabf9lpso&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/7gzkehki4bpsll6cjppp8/easycatalanpodcast137_vocab-semicolon.txt?rlkey=wi1jt0m3mvs4atftq6y2ajhqv&dl=1) Tema del dia Avui comentem els xocs culturals que hem experimentat nosaltres vivint a l'estranger, concretament a Alemanya. El menjar, els costums, la neteja, el civisme… entre d'altres. Som-hi! Fes-te membre de la comunitat per gaudir dels avantatges amb cada episodi! (https://easycatalan.org/membership) Bonus Ampliem la llista de xocs culturals amb altres anècdotes divertides. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Bon dia a tothom! Sílvia: [0:17] Bon dia, Andreu! [Com estàs?] Com anem? Andreu: [0:19] Molt bé! Carregats d'energia! Sílvia: [0:22] Molt bé, així m'agrada! Andreu: [0:23] I tu? Sílvia: [0:23] Jo també, jo també! I a més a més, aquests dies estem trobant molts bolets, molts rovellons pel bosc i això em fa moltíssima il·lusió, perquè m'encanta anar a buscar bolets, i quan sortim a caminar o qualsevol cosa, de seguida trobo algun rovelló i… m'alegra el dia! Andreu: [0:38] Que guai! Haurem d'organitzar o hauríem d'organitzar una altra excursió per anar a buscar bolets amb Easy Catalan. [Oi tant! Quan vulgueu, sí, sí!] i gravar un vídeo, perquè això s'ha d'ensenyar, s'ha de compartir. Sílvia: [0:50] El guió ja està fet, només falta que quedem, doncs. Andreu: [0:54] Perfecte. Molt bé! Doncs… ai, ara m'has deixat amb ganes d'anar a collir bolets! Bé, a veure, abans de començar aquest episodi hem de dir una cosa, fer un petit anunci, no?, i és que ben aviat, cap a finals de mes o principis de novembre, farem un canvi i és que passarem de Patreon a una plataforma pròpia. Patreon és la pàgina web des de la qual les persones es poden fer membres de la comunitat, no? Membres d'Easy Catalan. Fins ara. Però hem estat treballant en una pàgina web nova, que l'estrenarem, doncs això, molt aviat, i… què podem dir d'aquesta pàgina nova? Sílvia: [1:34] Que és una passada! O sigui, és… és que és genial, és molt visual, hi teniu tots els vídeos posats, amb les miniatures de cada vídeo, els exercicis són interactius, no és com a… a l'altra plataforma, no com a Patreon, que eren com uns PDFs que us podíeu descarregar. Quan cliqueu al vídeo, teniu tots els enllaços relacionats amb aquell vídeo, si voleu la transcripció, si voleu el vídeo sense subtítols, podeu deixar-hi comentaris, comentaris dels exercicis, comentaris del vídeo… Qualsevol cosa, és que és genial! Mireu-vos-ho, perquè és fantàstic! Andreu: [2:10] És això, que està tot integrat, no? Hi tenim els episodis de vídeo, els Super Easys, els directes, o sigui, estan tots els vídeos allà, però també tots els episodis del pòdcast i tots els avantatges relacionats. Això, exercicis, transcripcions, Transcript Player per al pòdcast, no? I podeu filtrar per tipus de contingut. Per exemple, si escolteu el pòdcast i dieu: "Mira, vull mirar-me tots els episodi… o vull escoltar tots els episodis que tenen alguna cosa de gramàtica", doncs podeu filtrar per gramàtica, per exemple. Bé, doncs això vindrà molt aviat. Llavors, si encara no coneixeu aquests avantatges, o específicament els avantatges del pòdcast, per l'episodi d'avui els hem obert a tothom. Són gratuïts, per tant… [Són gratis!] Gratis! Si mireu a l'aplicació des d'on escolteu el pòdcast, o des de la pàgina web del pòdcast, easycatalan.fm, trobareu els enllaços de la transcripció en PDF o en HTML, és a dir, que la podeu obrir al navegador, també del Transcript Player, que és la transcripció en la qual el text es va marcant en groc a mesura que sona l'àudio, i a més a més, teniu al costat l'ajuda de vocabulari, que són les paraules més importants de cada minut, traduïdes a l'anglès, i fins i tot una funció de traducció incorporada per al text, per a la transcripció. Això és una eina molt útil per aprendre. Doncs tot això és gratuït per a aquest episodi, així com el bonus del final. Sílvia: [3:41] Ah! El bonus també…? Andreu: [3:43] El bonus també. Al final de l'episodi, quan sentiu la música, espereu-vos perquè continuarem parlant una mica, i així veureu en què consisteix això del bonus. Sí? Sílvia: [3:53] Sí. Andreu: [3:54] Molt bé! Doncs què, Sílvia, de què parlarem avui? Tema del dia Sílvia: [4:01] Doncs avui porto el tema xocs culturals. Andreu: [4:04] Ah, molt bé! No hem parlat encara en cent trenta-set episodis de xocs culturals? Sílvia: [4:09] Doncs no ho sé, la veritat. Potser sí, eh? Potser els hem anat dient així, de tant en tant. Andreu: [4:13] Potser de passada, no? Sílvia: [4:15] Sí, algun… algun segur que l'haurem dit, però avui porto el tema xocs culturals i concretament xocs culturals entre Alemanya i nosaltres, Catalunya, perquè, com ja havíem comentat aquí, amb l'Andreu ens vam conèixer a Alemanya, tots dos hi hem estat, hi hem viscut alguna temporada, i per tant, potser és el que tenim més en comú per parlar de xocs culturals amb un altre… amb un altre país. Andreu: [4:41] D'acord, molt bé. "Super!" Sílvia: [4:45] D'acord, doncs, comencem amb el primer xoc cultural. Andreu: [4:49] A veure, quin és? Sílvia: [4:50] El temps, el temps meteorològic a Alemanya no és igual com aquí. Hi plou molt més, fa molt més mal temps que no pas aquí, i jo me'n recordo que quan me n'hi vaig anar a viure, al principi feia l'actitud catalana, no? "Oh, avui plou, em quedaré a casa". Perquè això és molt nostre, no? O sigui, fa mal temps, no? "Sembla que potser plourà, avui no faré el que tenia planejat fer". I quan portes una setmana tancada dintre casa, dius… Andreu: [5:26] Sí, o com quan neva, i de cop tanquen les escoles i es paralitza el país, no? Quan ha nevat una mica. Sílvia: [5:32] Clar, doncs no pot ser. I llavòrens fas l'actitud alemanya, no?, que és: "És igual que plogui, és igual que caigui el diluvi universal, agafarem un paraigua i ens en anirem a fer el que ja havíem pensat que faríem". Andreu: [5:45] I la vida continua, sí. Sílvia: [5:47] Exacte, i la vida continua, i penseu que funciona, perquè jo m'hi vaig ja acostumar, vull dir, és que tant era, ja portava un paraigua sempre dintre de la bossa i quan plovia, doncs, treies el paraigua, i quan no plovia, perquè això també era aquest temps canviant que mai saps, doncs això, sí, i els alemanys tenen una frase que és… per mi és or, que diu: "Du bist auch nicht aus Zucker". Eh, que no ets de sucre? Doncs vinga, cap a fora. Andreu: [6:16] Sí, i a més a més, que amb aquests canvis de temps, perquè a més, no és que plogui sovint, sinó que durant el dia pots tenir com moltes estacions en el mateix dia, no? Que ara plou, que ara surt el sol i és estiu… És allò que no saps què posar-te. Sílvia: [6:33] És que és de bojos, és de bojos, sí, sí. El temps és un xoc cultural molt… molt fort, perquè jo me'n recordo la primera vegada que vaig passar tota una setmana sense veure el sol. Va ser un trauma grandiós per mi. Però molt, eh? Andreu: [6:49] Ara, t'he de dir que, com vam explicar, com vaig explicar a l'episodi aquell en què vam dir com ens vam conèixer, aquell mateix estiu, jo després vaig anar a Dublín. I a Dublín plovia el doble o el triple. Llavors, vull dir… només com a indicatiu, se'm van trencar tres paraigües en una setmana. Saps? Sílvia: [7:11] Hòstia, Andreu. D'acord. Sí, crec que el temps meteorològic és un tema molt important, un xoc molt cultural per nosaltres. I és això, o sigui, crec que hi ha gent que no valora gens el temps que tenim aquí a Catalunya, però és que el sol brilli cada dia és una cosa impressionant. [Ja, és veritat.] I que s'ha de valorar moltíssim. Andreu: [7:33] Té la part positiva i la negativa, no? Tenim molt de sol, però alhora tenim poca aigua, llavors… Sílvia: [7:39] Sí, sí, clar, sempre hi ha coses positives i negatives però… bé, vull dir… de veritat, o sigui, impressionant. I clar, jo aquesta actitud que ja vaig agafar, que ja vaig agafar com a rutina allà, me l'he quedada, vull dir, quan arribo aquí i veig que plou, jo si tinc ganes de fer el que volia fer, ho faig i ja està. Vull dir, agafo el paraigua i me'n vaig a caminar igualment. Per què no? O sigui, per què hem de canviar els plans per culpa del temps? De vegades es poden fer igual. Andreu: [8:06] Sí, moltes vegades sí. Però també és veritat que amb la pluja, clar, és… és una cosa molt nostra, no?, que quan plou diem: "Ah, doncs mira!" I és com una excusa per tenir un dia de reclusió a casa, no?, de dir: "Em faig una infusió, em poso una pel·li…" No? Jocs de taula… Sílvia: [8:23] Però això ja és ganduleria, eh? Això ja és ganduleria. Vull dir, ja no en tenies ganes al principi. Andreu: [8:29] A vegades falta una petita excusa, no?, per donar-nos un petit plaer. Sílvia: [8:33] Ah! D'acord, d'acord. Quedem així, doncs. Andreu: [8:35] Molt bé. Què més? Sílvia: [8:37] Següent. El fet de que quan arribes a casa d'algú has de treure't les sabates. Andreu: [8:43] Ah, sí. Sí, sí. I anar amb mitjons o anar amb sabatilles, no? Sílvia: [8:48] Sí. A mi em va sobtar moltíssim, perquè és una cosa que jo no havia fet mai a la vida. Vull dir, jo si anava a casa d'algú, jo no em treia les sabates. Vull dir, entrava a la casa en qüestió amb les sabates i ja està. I allà, no. O sigui, al rebedor, a l'entrada de casa, has de deixar les sabates totes allà i entres o descalç o amb mitjons, sí. I és… és molt curiós… bé, a mi em va sobtar molt, entenc la lògica, perquè clar, com que el temps no és com aquí, doncs, les sabates o estan molles o havies trepitjat neu i estan mig enfangades, no? I té lògica, vull dir, està bé, està bé. Però sobta. A mi em va sobtar. Andreu: [9:26] Sí, a mi també, perquè no és l'habitual, aquí. Jo crec que cada vegada més, ara hi ha moltes cases i pisos en què veig el costum aquest, no?, de treure's les sabates, i que està molt bé, perquè, coi, les mateixes sabates amb què vas pel carrer, doncs… Sílvia: [9:41] Sí, sí, sí, sí. Andreu: [9:43] No… bé, embruten la casa, no? Sílvia: [9:44] Que sí, que sí, ho entenc, ho entenc. Andreu: [9:46] A part que és molt més còmode anar descalç i és bo pels peus, o amb sabatilles, no?, que no amb les sabates tot el dia. Però sí, quan… és veritat, els primers viatges a Alemanya és una cosa que et sobta perquè a més és la cosa habitual allà, no? Aquí potser no és el més habitual, o no ho era tant, i allà sí. És veritat. Sílvia: [10:05] És curiós. També… També cal dir que potser el… els sistemes de calefacció i el sis… el terra també és diferent, no?, vull dir que de vegades, també, això es nota, perquè clar, si tinguessis rajoles sempre a tots els pisos i a totes les cases, potser el tema d'anar descalç, perquè la rajola és molt més freda que no pas el parquet o d'altres tipus de terres, doncs, potser també seria diferent. Andreu: [10:33] Clar, sí, perquè aquí els pisos en general, o les cases, no estan tan ben aïllades com al nord d'Europa, no? O més cap al nord. Llavors, clar, és això. Aquí tenim molts terres de rajola, no tant parquet. Sílvia: [10:48] Tot i que ara ja la tendència està canviant, no? Que la gent es posa molt parquet a casa i tot això. Però sí, sí. O sigui, clar, la rajola, si toques la rajola freda a l'hivern amb els peus, acabes congelat al… al cap de dos segons, llavons, sí. Andreu: [11:03] Sí, sí. Bé, el… el Katalanski, el Halldór Már, va dir, no?, que… que ell va conèixer el fred, ell és d'Islàndia, però va conèixer el fred a Barcelona. Per això, perquè els pisos no estan ben aïllats, tèrmicament. Sílvia: [11:15] I aquí, (bé), aquí a Barcelona i a d'altres llocs, hi han molts… molts pisos que no tenen ni calefacció. Que aquesta és una altra, no? Vull dir… Ja sé que tampoc fa tan fred, però una mica de calefacció potser sí que caldria. Andreu: [11:30] Sí. Molt bé. Sílvia: [11:32] És curiós. Andreu: [11:32] Què més? Sílvia: [11:34] Següent. Un dia, que em va quedar gravat al cap, vaig anar a una ciutat a fer de turista, a visitar-la, i en un carreró em vaig trobar una gent que a casa seu hi tenien abelles i venien pots de mel i també pots de melmelada. I havien posat com un estand a davant de casa seu amb pots de mel i pots de melmelada i una caixeta al costat per deixar-hi els diners. Andreu: [12:00] D'acord. Sílvia: [12:01] I això era així sempre. Vull dir, no és que hi hagués algú que en aquell moment no hi era i perquè havia marxat i tornava al cap d'un moment, sinó que sempre ho tenen allà. I llavons, si tu passes per aquell carreró i vols un pot de mel o de melmelada, agafes el pot de mel o de melmelada i deixes els diners. Andreu: [12:17] Aquí, una altra persona, és a dir, aquí algú agafaria el pot dels diners, no? Sílvia: [12:22] I tots els pots de mel i melmelada. Andreu: [12:25] I apa, adeu! Sílvia: [12:28] I em va sobtar moltíssim perquè vaig pensar: "Fixa't tu quina cultura tan bona que puguis fer això". Perquè aquí no quedaria ni la caixa en què hi han els pots. Andreu: [12:39] Això de confiar en la bona fe de l'altre, no? Dels altres. Sílvia: [12:43] És molt fort, a mi em va sobtar moltíssim, perquè aquí lligues les bicis i se t'enduen el candau i tot. Andreu: [12:51] Total. Això em va xocar molt… és veritat, al viatge aquell mateix de Freiburg i a la resta, no?, però que hi ha… crec que ara ja no és tant així, perquè també hi ha robatoris, però hi havia moltes bicicletes que no estaven ni lligades, o sigui, aparcades, recolzades sobre una barana, sobre una paret, i no estaven lligades, o potser lligades però sobre si mateixes, no?, la roda amb… amb el ferro del quadre, i ja està, no estaven lligades amb… amb una barana o un… un fanal, no. I això em va sobtar, em va sorprendre. Sílvia: [13:21] Sí, això és veritat, o sigui, hi ha robatoris com a tot arreu, però aquest xoc, o sigui, em va sobtar moltíssim, perquè una cosa així no… no seria possible, vull dir… no. Andreu: [13:32] Això també em va… és a dir, també em vaig trobar amb una cosa semblant l'any passat, que vaig anar pel nord d'Alemanya, a les vacances. Vaig anar a Lübeck i allà… no sé si has estat a Lübeck, però hi ha un riu que envolta, diguéssim, la ciutat, no? I llavors, en aquell riu hi fan rem, o sigui, hi ha com un parell de clubs de rem, i tu pots anar allà i apuntar-t'hi o llogar un rem, però hi havia una associació que deixava els rems gratuïtament o a canvi de la voluntat. Sílvia: [14:05] D'acord. Andreu: [14:06] D'acord? I jo penso: "És que aquí això és impossible, perquè, vull dir, els rems són cars, reparar-los és car", saps? Aquí no, això no… no passarà. Sílvia: [14:19] És molt trist, no?, perquè m'agradaria que això passés també aquí. Vull dir, que hi hagués aquesta bona voluntat. I estic segura que hi ha molta gent que es comporta correctament, no? Andreu: [14:28] Total. Sílvia: [14:29] No estic dient el contrari, però és curiós. Em va xocar moltíssim. Andreu: [14:34] En fi, cultures diferents! Sílvia: [14:37] Sí. La següent és la cosa que m'ha fet més fàstic de la meva vida. Andreu: [14:42] Ai. Sílvia: [14:44] O sigui, jo sé que la fregona es va inventar per aquí, a Espanya o no sé on, per aquí en algun lloc. Però, per favor, adopteu-la. Compreu fregones. O sigui, la cosa que m'ha fet més fàstic d'aquest món és que com que no fan servir fregones, vaig veure un senyor, que era l'encarregat de netejar una estació de tren, i en comptes de fregar el terra de l'estació de tren, que per norma general les estacions de tren diguem que no són gaire netes, ho fregava amb una mopa i, o sigui, treia això de tela que hi ha al cap de la mopa amb les mans, ho cargolava amb les seves pròpies mans i ho tornava a ficar dintre l'aigua, bruta, per tornar-ho a posar en la mopa, m'entens? M'entens el que t'estic explicant? [Sí, sí.] És la cosa més fastigosa que he vist a la meva vida i a… al pis on vivia, al pis de… d'estudiants on vivia, tampoc hi havia fregona i també ho havíem de netejar amb la mopa. O sigui, fer el mateix procés que aquest senyor, però jo ho feia amb guants perquè em moria del fàstic, també. Llavors, em… per favor, adopteu una fregona. Andreu: [16:00] Adopteu una fregona. Un motxo, que dic jo. Sílvia: [16:04] Tu vas fregar amb fregona o amb… amb mopa? Andreu: [16:08] No, amb… amb el motxo. Sílvia: [16:10] Ah, sí? En teníeu? Andreu: [16:11] Ah, no, a Alemanya? Sílvia: [16:12] Sí. Andreu: [16:13] No, això… bf, la veritat, no me'n recordo. No me'n recordo. Al pis… Als pisos on vaig estar, jo crec que hi havia motxo. Sílvia: [16:21] Jo no. I fins i tot vaig organitzar una reunió amb els companys de pis i els hi vaig dir: "No podríem comprar una fregona?" Perquè n'hi han! Vull dir que no les... o sigui, jo n'he vist, jo n'he vist. Es podria comprar. I els hi vaig dir: "Si voleu la pago jo". I em van dir: "No, no, no, és que les fregones són molt brutes". I jo: "Què?" O sigui, quina raó és aquesta, o sigui… Andreu: [16:45] Bé, a veure, no sé si és una cosa general a Alemanya, però jo he de dir que a totes les cases on he estat, que en són unes quantes, perquè vaig fer tres intercanvis amb l'institut, amb tres famílies diferents, i després viatges d'aquests en què estàs en una casa d'acollida, també, totes les cases estaven netes i polides. Sílvia: [17:04] Jo no dic que no! Jo no dic que no, jo no dic que no! Però… però… però una fregona, sisplau. Andreu: [17:10] D'acord. Hosti, parlant de neteja, hi ha una altra cosa que per a mi, eh… o sigui, ha sigut com un petit xoc cultural, i és que a Alemanya és molt molt habitual trobar-se a la dutxa aquest estri, que no sé com es diu, per netejar el vidre de la dutxa perquè no s'hi acumu… eh… perquè no quedin taques de calç, no? Sílvia: [17:33] Clar, sí, sí! Sí, molt típic, sí. Però aquí també, eh? Andreu: [17:36] No, però aquí no és tan típic! Sílvia: [17:38] Ala! Sí! Andreu: [17:39] No, no, allí… allà estan obsessionats amb això! Sílvia: 17:43 (Bé), va, d'acord, d'acord, el grau potser és diferent. Però sí, sí. Sí, sí. Andreu: [17:48] Jo aquí no ho havia vist mai, en canvi allà ho veia a tot arreu. Sílvia: [17:52] Sí, però és… és molt típic. Andreu: [17:54] O sigui, que existeixi aquest estri, sí. Però que l'hagi d'utilitzar tothom quan acaba de dutxar-se, això jo no ho havia vist, aquí. En canvi allà és com obligatori, quan t'acabes de dutxar… eh… netejar el vidre. Sílvia: [18:06] És que facilita molt la feina. Sí. Andreu: [18:10] Sí, no, si em sembla fantàstic. Sílvia: [18:12] Sí, sí, sí. Andreu: [18:13] Però va ser com un xoc cultural, no? Sílvia: [18:14] D'acord. Següent xoc cultural. Tema menjar. Jo estic molt acostumada a cuinar. Ja n'hem parlat d'altres vegades, cuinar pel dinar, cuinar pel sopar. Potser hi ha algun sopar que no cuines perquè ja ho tenies cuinat, però menjar calent. I a Alemanya, en moltes cases, és… és molt comú no cuinar. Vull dir, menjar un… un pa amb alguna cosa, o fins i tot no dinar, no? Fas un esmorzar molt gros i no dines, i llavòrens, quan ha… són una mica passada l'hora de dinar per nosaltres, llavons fan el "Kaffee und Kuchen", no? O sigui, llavors ens fotem un tall de pastís enorme i un cafè. I això, el tema dels… del canvi d'hàbits alimentaris, per mi és un xoc cultural grandiós. No menjar calent per sopar, de vegades al cap de setmana no cuinar per dinar… Buà! Per mi va ser com: "Però com pot ser que la família el diumenge no mengi tota junta el dinar?" Per mi va ser molt fort, aquest xoc. Andreu: [19:22] Sí, jo crec que nosaltres ho tenim com molt més fixat, no?, que tant dinar com el sopar és com menjar calent, seient a taula, amb família, no?, dedicant-hi l'estona necessària… [Sí.] Potser, fins i tot, si és cap de setmana, doncs, amb sobretaula o amb petita migdiada després, qui vulgui. I clar, això és un xoc cultural que ens trobem amb altres cultures, doncs… més del nord, no?, que pot ser al migdia fan un mos, potser aquesta seria l'expressió adequada, no? "Fer un mos", que és com 'menjar alguna cosa ràpida', en lloc de seure a taula, dinar bé… no? Sílvia: [19:58] És molt curiós, molt. I per mi, que és una cosa que és com… és el que has dit, no?, que està molt inculcada a… a les nostres vides, vull dir, dinar, sopar… o sigui, són coses com que sí, que les has de fer i que, a més a més, doncs no és només una llesca de pa amb alguna cosa. Vull dir, no, has de menjar alguna cosa calenta. O… M'entens? O sigui, que és el procés de cuinar i, a més a més, menjar tots junts. I de cop arribar allà i que la cuina gairebé no la faiguin servir, com si diguéssim, comparat amb nosaltres, és com: "Aaaah!" I per mi ja saps que el menjar és molt important. La meva rutina alimentària és… per mi és una de les bases principals de la vida, vull dir… I va ser un xoc molt gros, molt. Andreu: [20:48] Jo en aquest sentit soc molt diferent, perquè allà on vaig m'adapto, dic: "Ah, funciona així? Vinga, perfecte, doncs… ja em va bé!" I provar coses noves i… no sé, ho trobo com… com una curiositat més i… i sí, no em fa res adaptar-me a nous costums o altres tipus de menjar, no? O sigui, per mi això, cap problema. Molt bé! Més xocs culturals? Sílvia: [21:13] El següent és el… el tema dels mercats de puces. Andreu: [21:16] Ah, sí. Sílvia: [21:17] Que de mercats de puces també n'hi ha moltíssims a França, vull dir, només cal travessar la frontera i ja de seguida en trobes, no? Però aquí potser no és tan típic que n'hi hagi tants tants tants tants. I a mi les fires i mercats m'han agradat sempre, perquè amb la família sempre hi hem anat i tinc molt el costum d'anar-hi. I per mi va ser un xoc cultural positiu, perquè cada cap de setmana hi havia un "Flohmarkt", no?, un mercat d'aquests de puces, en què la gent treia tots els trastos i "catxarros" que tenen per casa que no volen més i els posen allà tots junts en paradetes i pots anar a mirar a veure si hi ha alguna cosa que t'agrada. I m'encantava. M'encantava. I pensava: "Tant de bo hi hagués també això allà!" I ara està començant a haver-hi tot de mercats d'aquests cap a la zona de Girona. Andreu: [22:08] Sí. Recordo que l'última vegada que hi vam anar, vam estar allí una estona mirant pel mercat de… d'antiguitats. Bé, aquí tenim mercats d'antiguitats, eh?, potser és això que dius tu, que no n'hi ha tants… Sílvia: [22:18] Sí, però no és el mateix, eh? No és el mateix. Andreu: [22:19] Ja, i no són… no són el mateix concepte, perquè el concepte així pot ser més modern, són com mercats en què fins i tot hi ha, ara bé, pots trobar-hi com "food trucks" i paradetes de menjar, música, no-sé-què, és com tot un esdeveniment, no? Aquí, en canvi, el més típic eren com aquests mercadets petits de… d'antiguitats, no? Com el més semblant al mercat de puces, eren mercats d'antiguitats, que sobretot eren com objectes antics que podien jo-què… que podien ser, per exemple, vaixelles, rellotges, segells i monedes, mobles, també… Sílvia: [22:57] Però clar, aquests mercats d'antiguitats potser els paradistes, les persones que fan les parades, és la seva feina, vull dir, ells van de fira en fira venent aquests productes, però en canvi, en aquests mercats de puces d'Alemanya són persones que tenen la seva feina, que no es dediquen a això, però que aquell dia han netejat a casa o han fet endreça del garatge, han trobat una sèrie d'objectes que la família ja no fa servir perquè els nens han crescut o pel que sigui, i els han tret allà per vendre. I llavons trobes jocs que ja no juguen els nens, o roba, o no sé, estris de cuina que ja no fan servir. Alguna màquina que van comprar al seu dia perquè els hi va fer gràcia, l'han fet servir dues vegades i no la volen més. I és curiós que es faigui això, perquè aquí no hi ha tant el costum de vendre aquests objectes. Ara potser amb aquestes aplicacions en què pots vendre en línia i tot això, potser sí, però el fet de treure tots els veïns les coses que no volen al carrer i tot això, no gaire. Andreu: [24:03] Sí, i si vas a Berlín, per exemple, al… al mercat aquest del Mauer Park, clar, allò sí que és un xoc cultural, perquè és una cosa enorme… [Sí.] Amb molta… sí, és com molta cultura de carrer… [Sí.] És… És molt guai. Sílvia: [24:20] Però allà fins i tot, vull dir, hi ha com… pots menjar-hi, vull dir, hi ha com "food trucks" o restaurants, no sé com dir-ho, o sigui, hi ha… hi ha llocs on dinar… allò sí que és gros, vull dir, és molt diferent. Andreu: [24:32] Sí, sí. L'abraçada de la Sílvia Sílvia: [24:38] Doncs avui vull fer una abraçada molt molt molt forta a totes les persones que hagin anat a viure a un altre lloc, a un altre país, i segur que hi haurà dies que tindreu enyorança, que us queixareu de la gent i (dels seus) costums, de les coses que no podeu creure que siguin així, però espero i desitjo que trobeu un lloc on viure envoltats de persones que us estimin, que us ajudin quan ho necessiteu i que facin que us sentiu com a casa. Cuideu-vos moltíssim, molt molt molt, i molts ànims amb tots els dies! Andreu: [25:11] Fantàstic! Doncs, una abraçada a totes aquestes persones que hagin anat a viure a un altre lloc i, dit això, ja acabem l'episodi. Recordeu, aquest episodi té tots els avantatges gratuïts, per tant, ara, després de la música, hi haurà uns minuts més de conversa i, si us agraden aquests avantatges i creieu que us poden ser útils per al vostre aprenentatge, recordeu que us podeu fer membres de la comunitat des de easycatalan.org/membership, i amb això també tindreu l'accés a Discord, que és on xerrem cada setmana, per escrit i parlant de viva veu. Per tant, això, moltes gràcies a tothom per escoltar-nos, als membres de la comunitat, al Joan i la Irene i a tu, Sílvia, per preparar aquest tema d'avui. Sílvia: [25:57] I a tu, Andreu. Moltíssimes gràcies a tothom! Adeu! Andreu: [26:00] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

podcast recorded with enacast.com

Notes del programa Quines preguntes podem esperar que ens facin en una entrevista de feina? Quines són les més difícils de respondre? Hi ha preguntes que són il·legals? Avui ho esbrinem. Som-hi! Vídeos esmentats Fem del català una llengua per a tothom! (https://www.youtube.com/watch?v=2AjbRgHiVPM&t=1s) El català desapareix? (https://www.youtube.com/watch?v=7jUwbVIueuw&t=51s) Easy Catalan recomana Barcelona Activa (https://www.barcelonactiva.cat/) PDF de Barcelona Activa (https://treball.barcelonactiva.cat/porta22/images/cat/Barcelona_Treball_22_preguntes_cat_tcm9-3830.pdf): consells per respondre a les diferents preguntes possibles d'una entrevista de feina L'abraçada La Sílvia i l'Andreu dediquen una abraçada a totes les persones que es troben en el procés de buscar feina. Bonus L'Andreu comparteix una anècdota sobre l'entrevista de feina més estranya que ha fet mai. Transcripció Andreu: [0:15] Sílvia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Què, què? Andreu: [0:16] Estàs nerviosa? [Una mica…] La setmana que ve ja comencem el Campus! Sílvia: [0:21] Sí! Andreu: [0:23] Quina il·lusió! Sílvia: [0:25] Bufff! Molta… Molta preparació, molta feina, però esperem que tot vaigui molt i molt bé i ens ho passem superbé! Andreu: [0:32] Jo tinc moltes ganes de retrobar cares conegudes, perquè hi ha gent que repeteix. Sílvia: [0:37] Sí! Andreu: [0:37] I de conèixer, doncs, els nous participants, que aquest any són més que l'any passat, i això ja és una bona notícia. Sílvia: [0:44] Oi tant! Andreu: [0:45] I també de fer activitats diferents, no?, que el… que l'any passat, perquè… per exemple, això del ball de bastons a mi em crida molt l'atenció, i també el dia que anirem al teatre, doncs… Sílvia: [0:57] Sí! A veure, a veure com va l'obra de teatre, també. Andreu: [1:01] A veure com va, exacte. Molt bé, doncs amb moltes ganes de començar el Campus, però avui parlarem d'un tema que ens ha proposat un membre de la comunitat, concretament la Goccia, que ara fa una mica més d'un any que és membre i que participa activament al Discord, i ens va enviar aquest àudio: Goccia: [1:22] Hola, Andreu i Sílvia! Soc la Goccia i m'agradaria fer-vos un suggeriment de tema de pòdcast, si és possible. Doncs m'agradaria que parléssiu d'entrevistes de feina, potser de les preguntes més comun(e)s, de com s'ha d'actuar, etc., etc. Jo crec que plantejar aquest tema li (aniria) molt bé a molta gent, perquè aquí a Catalunya, a la majoria de bons treballs es requereix un nivell alt de català, i fins i tot si no és un requisit obligatori, sempre és un gran valor afegit. Però clar, fer una entrevista sempre és un repte i és una mica estressant, i més si el català no és la teva primera llengua. Doncs això, moltes gràcies per tot, com sempre, perquè tots sabem que hi ha una feina () darrere de cada pòdcast. Adeu! Sílvia: [2:10] Adeu! És la primera vegada que la sento! Andreu: [2:13] Ah, sí? Sílvia: [2:14] Sí, em sembla que sí! Andreu: [2:15] Doncs… Goccia, Sílvia. Sílvia, Goccia. Sílvia: [2:20] No, ho dic perquè, com has dit tu, Andreu, és molt activa a Discord, vull dir, ja sé moltes coses de la seva vida, les fotos i tot això, però crec que no l'ha… no… no havia sentit mai la seva veu. Molt bé, molt bé! Andreu: [2:33] Sí, bé, la Goccia és molt activa sobretot al canal de receptes, perquè una de les seves grans aficions és la cuina, i allà comparteix sovint fotos de… dels plats que fa i de les postres, pastissos, brioixos i tot això i… és només veure-ho i se't fa la boca aigua. Sílvia: [2:51] Doncs molt bon tema, no? Sí, és clar que parlarem sobre això! Andreu: [2:55] Doncs sí! Ha esmentat això, que el català, si no és un requisit indispensable per a molts llocs, sí que és un mèrit que es valora positivament, no? I és que el català té això, que és d'alguna manera, en diuen l'ascensor social, no?, té una funció d'ascensor social, i és que si saps català, si parles català, pots optar a tota una sèrie de feines qualificades, no?, que d'una altra manera no… no podries, per exemple, totes les feines que tenen a veure amb l'administració, si vols ser un funcionari, doncs, has de saber català, òbviament, per poder atendre, no?, i garantir els drets lingüístics de… de la gent. Doncs sí, és un bon tema, crec que no l'havíem tocat encara i... [No, no encara.] Per tant, doncs mira, una oportunitat perfecta. Llavors, clar, l'entrevista de feina en si és l'últim pas del procés de selecció, no?, del… de tot el procés de cerca d'una feina, quan arribes a l'entrevista és que ja… [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Avui és el nostre programa número 332, i després de tota aquesta colla de programes, ens acomiadem de vosaltres. Diem adéu a Ràdio Molins, diem adéu a l'audiència i adéu a totes aquelles persones que, hagin estat companyes, col·laboradores, entrevistades, visites o trucades de telèfon. Totes elles han afegit el seu granet de sorra a posicionar Ready 2 Play a la vista del panorama de la comunitat catalana de videojocs i per nosaltres, l’equip de la casa, a convertir-lo en la nostra il·lusió de cada dilluns. Per acomiadar un projecte com aquest aquesta setmana hem obert les portes de Radio Molins al públic, i a (gairebé) tot l’equip del programa que es vol acomiadar i a parlar de finals, però no sols del final de R2P. També llegirem les vostres respostes al Ready a la Xarxa, i sortejarem la ReadyPanera.

Notes del programa Tema del dia El nombre d'habitacions, si està moblat o no, l'orientació de les finestres, si la cuina està equipada… A l'hora de buscar pis o casa cal tenir en compte moltes coses, i avui volem fer un repàs del vocabulari imprescindible per fer-ho amb èxit. Som-hi! Vine a xerrar amb nosaltres a la comunitat de Discord (https://easycatalan.org/membership) i, a més, tindràs accés a tots els avantatges del pòdcast! La Caçadora de Masies (https://x.com/martamasies?lang=ca) (perfil a X) PDF amb vocabulari sobre habitatges en català (https://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/documentacio/documentacio/general/terminologia_tecnica/diccionari_visual_de_la_construccio/pdf/dicc_cap2_tcm32-12285.pdf) Bonus Ampliem el tema del dia amb més qüestions importants que cal tenir en compte a l'hora de cercar casa o pis. Transcripció Sílvia: [0:15] Hola, Andreu! Andreu: [0:16] Hola, Sílvia! Com estàs? Sílvia: [0:18] Molt bé! I tu, com va tot? Andreu: [0:20] Molt bé! Content, perquè ens continuen enviant missatges els nostres oients i ens n'ha arribat un que crec que t'agradarà. El posem? Sílvia: [0:28] Endavant! Andreu: [0:29] Vinga! Ricarda: [0:30] Bon dia! Hola, Andreu! Hola a tothom! Jo em dic Ricarda i soc d'Alemanya, visc a Leipzig. Jo vaig anar a Catalunya fa (dos) anys, perquè m'interessava molt el moviment de les cooperatives. Hi vaig anar i vaig trobar llocs molt interessants, com a Sants, a Can Batlló, per exemple, i molts llocs més. I gent molt simpàtica, molt maca, i jo vaig pensar: "Doncs és que em toca sí o sí d'aprendre aquesta llengua, perquè si no, no puc participar a les assemblees ni res". Així que (m'hi) vaig posar i vaig aprendre com... sí, molt. També, a la tornada a Alemanya, vaig continuiar... continuar a la Universitat de Leipzig, que ofereixen, també allà, classes de català, que és molt molt guai, això, i jo vaig tenir sort també amb el profe, el Martí, que és un profe molt bé. Molt bo. I ara (fa) potser només tres dies, perquè vaig (venir) a Catalunya un altre cop, potser (fa) tres dies de la tornada, i ja trobo molt a faltar l'oportunitat, no? L'oportunitat de seguir parlant català amb algú. És com... Però (encara sort) que com ja conec fa… fa (dos) anys el vostre pòdcast, que sempre m'ajuda, sobretot, molt quan ja no estic allí, saps?, és com… sabeu com els nens que… (d'acord), tinc com la possibilitat de seguir escoltant l'idioma i em va molt bé, això, així que moltíssimes gràcies i una abraçada! Merci! Adeu, que vagi molt bé! Sílvia: [1:52] Oh! Una abraçada! [Adeu!] Que vagi molt bé, també! Andreu: [1:57] Carai, que interessant, no? Un altre… Una altra via per la qual es pot accedir al català, el món cooperativista. Ha dit que li va interessar molt el tema de les cooperatives, que això també seria un tema un dia per al pòdcast, perquè aquí a Catalunya hi ha molta cultura, no?, de les cooperatives i de l'associacionisme… Sílvia: [2:15] Oi tant, sí, sí! Nosaltres mateixos també som una associació, treballem per la llengua, no? Molt bé, molt interessant, i a més a més, també molt lligat amb el tema que parlarem avui. Moltíssimes gràcies a… a tothom que ens envia àudios! Andreu: [2:28] I si, com la Ricarda, trobeu a faltar aquestes oportunitats de sentir la llengua, però, a més a més, voleu parlar-la, una bona oportunitat és fer-vos membres de la nostra comunitat, perquè així tindreu accés al Discord. El Discord és una aplicació, però també es pot obrir com a pàgina web o com a aplicació a l'ordinador, i hi ha diferents xats de veu, o sigui, xats escrits, però també xats de veu, i aquí és on quedem, on ens trobem cada setmana diverses vegades i la fem petar, o sigui, xerrem sobre temes diversos. Sílvia: [2:58] Us podeu trobar parlant amb el Joan, o amb la Sònia, o amb l'Andreu, o amb la Irene… Andreu: [3:04] Exacte. Llavors, l'enllaç sempre el teniu a les notes del programa, és easycatalan.org/membership, i llavors veureu que hi ha diferents nivells de subscripció. Amb el bàsic ja teniu accés al Discord, però després també hi ha el nivell de pòdcast, amb el qual tindreu els avantatges del pòdcast, no? La transcripció, el vocabulari… Sílvia: [3:24] I també doneu suport al projecte. Andreu: [3:26] Exacte, que això també és important i ho agraïm moltíssim! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

L'entrevista green: moure's i despla

Un dels llocs cl

Un dels llocs cl

Notes del programa Com solem celebrar l'aniversari, els catalans? Quins són els elements imprescindibles d'una festa d'aniversari? Com eren aquestes festes quan érem petits? Quines expressions fem servir per felicitar l'aniversari? Som-hi! Classes de conversa amb Easy Catalan (https://classes.easycatalan.org/) Cançó d'aniversari del Club Super3 (https://www.youtube.com/watch?v=VyMLSJwehyI) (YouTube) Taller de llengua Quan convidem algú a la nostra festa, diem que és un convidat, però l'acte de convidar s'anomena invitació. Bonus L'Andreu explica els seus traumes amb les festes d'aniversari. Transcripció Sílvia: [0:15] Bon dia i bona hora, Andreu! Andreu: [0:17] Bon dia i bona hora! Com estem? Sílvia: [0:19] Molt bé! Andreu: [0:20] Bé? Escolta, ja es va acostant el mes de juliol i, per tant, ja falta menys per al Campus d'Estiu, eh? Sílvia: [0:27] Sí! Estem superil·lusionats, amb aquest tema! Andreu: [0:31] I bé, ja hi ha uns quants inscrits que passaran aquesta setmana aquí a Barcelona amb nosaltres, i per a aquells que vulguin anar escalfant màquines, no?, i posant al dia al seu català, hem de dir que teniu una opció molt interessant, que són cursos intensius d'expressió oral en català que oferirem aquest mes de juliol. A partir del dia 1 podeu contractar des de classes.easycatalan.org diferents cursos de diferents nivells per parlar, o sigui, per fer el que farem al Campus, no?, però en línia, totalment en línia, i en grups reduïts de tres a sis persones, doncs per això, per practicar l'expressió oral i perdre la vergonya i estar a punt per participar al Campus d'Estiu. Sílvia: [1:17] Sí, però és que no només per les persones que vindran al Campus, sinó que per a qualsevol persona, qualsevol estudiant de català que vulgui millorar la seva parla, que vulgui parlar més en català, que no tingui, per exemple, les… l'opció de fer-ho al lloc on està vivint, que sàpiga que aquests cursos, que duraran tres setmanes, que són les tres primeres setmanes de juliol, estan dedicats només a això, a millorar la parla. Com ha dit l'Andreu, els cursos comencen l'1 de juliol i són cursos intensius. Això vol dir que podeu fer un curs de quinze hores en total o de nou hores. Mireu a la web el curs que us vagi millor i us hi podeu apuntar. Andreu: [2:01] Exacte. Cada sessió és d'una hora, per tant, el de quinze hores són cinc hores a la setmana i el de nou hores són tres a la setmana. I n'hi ha de tots els nivells, des del nivell bàsic, A1, fins al nivell C2. D'acord? Per tant, tant si participeu al Campus com si no, pot ser una molt bona opció per vosaltres per millorar el vostre català parlat. Sílvia: [2:25] Entreu a classes.easycatalan.org. Andreu: [2:29] Molt bé, dit això, Sílvia, tenim un àudio que ens va arribar fa temps i ens va arribar des de Mallorca. És un àudio del Harry, que ens diu això: Harry: [2:41] Hola, bon dia, Andreu! Bon dia, Sílvia! Soc en Harry. Molt de gust. Jo visc aquí a Mallorca, a Palma de Mallorca. Tenc 32 anys, som professor i estic aprenent mallorqu(í) i català, a sa mateixa vegada. I vull dir que… sa veritat és que tot (el) que heu fet amb aquest pòdcast m'ha ajudat moltíssim. No estic a punt de… em… escoltar (la) ràdio, perquè a vegades és massa… massa ràpid, però em… heu fet aquest pòdcast d'una manera molt clara i m'ha aju… ajudat moltíssim (a) comunicar(-me) amb sa família de sa meva dona. I això és tot. Vull dir un gran gràcies a tots dos i que (tingueu) un bon dia. Adeu! Sílvia: [3:34] Igualment, que passis molt bon dia! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Escucha 'Adeu, senyories', la opinión de Antoni Maria Thomàs en 'El cierre' de este sábado, 25 de mayo.

La Sala Trono baixa definitivament el teló del Teatre Metropol aquest cap de setmana. Ho farà amb el musical ‘Lo cant de les ànimes mudes', de la companyia La Tremenda, basat en textos de Víctor Català. A #LaFurgo del #CarrerMajor parlem amb un dels actors de La Tremenda, el tarragoní Arnau Fa. A banda de […] L'entrada #LaFurgo | ‘Lo cant de les ànimes mudes', l'adeu de la Trono al Metropol ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

La Sala Trono baixa definitivament el teló del Teatre Metropol aquest cap de setmana. Ho farà amb el musical ‘Lo cant de les ànimes mudes’, de la companyia La Tremenda, basat en textos de Víctor Català. A #LaFurgo del #CarrerMajor parlem amb un dels actors de La Tremenda, el tarragoní Arnau Fa. A banda de […] L'entrada #LaFurgo | ‘Lo cant de les ànimes mudes’, l’adeu de la Trono al Metropol ha aparegut primer a BXC Ràdio Ciutat de Reus - Ràdio Online.

Notes del programa Heu sentit a parlar de les perífrasis verbals? Són construccions sintàctiques que segueixen l'estructura "verb auxiliar + infinitiu". Algunes porten una preposició entremig i d'altres no. En aquest episodi en comentem 11, amb exemples per a cada cas. Som-hi! L'abraçada de la Sílvia La Sílvia fa una abraçada per als aprenents de qualsevol llengua, amb un missatge ple de perífrasis. Les sabreu trobar totes? Cançó "Ulls en blanc", d'Anna Andreu (https://www.youtube.com/watch?v=NewKI90Nrfs) (YouTube) Bonus Comentem altres perífrasis de gerundi i de participi, com ara: - continuar + gerundi - anar + gerundi - tenir + participi - quedar + participi Transcripció Andreu: [0:16] Hola hola! Hola a tothom! Hola, Sílvia! Sílvia: [0:18] Bon dia i bona hora! Com estàs? Andreu: [0:20] Bon dia! L'altre dia pensava: "Sempre, quan comencem aquest pòdcast, ens saludem entre tu i jo, però en realitat aquí hi ha un… un públic molt ampli que ens escolta, i crec que els hauríem de saludar a ells també, no?, cada dia. Per tant, hola a tots els que ens escolteu, bentornats al pòdcast d'Easy Catalan. Avui la Sílvia ens ha preparat un tema, però ens el dirà d'aquí una estona. Jo, abans que res, Sílvia, et volia ensenyar un àudio que ens va arribar per Instagram i que… [Doncs vinga!] com tots els àudios, doncs, m'ha fet molta il·lusió i crec que l'hauríem de compartir. Sílvia: [0:53] Endavant. Andreu: [0:54] Mira: Bruno: [0:55] Hola a tothom de l'Easy Catalan! Què tal, vosaltres? Em dic Bruno, jo soc brasiler i porto aquí un any i tres mesos. I clar, no tinc un nivell encara molt bo del català, doncs, qualsevol error és per això, però crec que… que cap problema. Vaig començar a escoltar el vostre pòdcast només per una raó. No tenia treball i he pensat: "Home, és que tothom parla castellà, és que haig d'aprendre el català també, perquè el mercat del treball és una mica difícil, avui". I clar, després d'això em vaig enamorar. Em vaig enamorar de la vostra cultura… i clar, és que ara estic totalment integrat aquí, saps?, i l'idioma és… és fonamental per a això. Doncs, moltes gràcies i heu de… de continuar sempre. Adeu! Sílvia: [1:46] Adeu adeu! Andreu: [1:48] Adeu adeu! Ho has sentit, Sílvia? Hem de continuar sempre, eh? Sílvia: [1:54] La veritat és que té molta raó, el Bruno, dient que aprendre català per un tema laboral és un punt extra, no? Que és veritat que tothom et parla en castellà, però que si tu busques una feina i tens també el català, doncs és una cosa més que tens. Andreu: [2:14] Sí, bé, has dit "tothom parla en castellà"… Sílvia: [2:16] No, és a… Andreu: [2:18] Més ben dit, "tothom parla castellà". És a dir, aquí, em… monolingües catalans pràcticament no n'hi ha. [No…]. Diríem que és una cosa inexistent. [Sí.] Potser algú hi ha, ves a saber, però… Sílvia: [2:30] La meva padrina ho era. Andreu: [2:32] Però sí, tots sabem castellà. Veus? Bé, doncs és curiós, no?, també aquest camí que ha fet. Ell va començar amb el català per una qüestió laboral, per poder-se introduir millor en el mercat laboral, i al final s'ha enamorat de la llengua, no? D'altres persones potser ho fan al revés. Primer se n'enamoren, perquè han conegut la llengua a través de la música o, jo què sé, d'una sèrie… i això, i després els hi sorgeixen oportunitats laborals a partir d'aquí, no? Sílvia: [2:56] Oi tant. Sí! Andreu: [2:57] Sigui com sigui, enhorabona, Bruno, perquè ho has aconseguit i si ara t'has integrat, com dius, doncs tot això és… està molt bé i és per celebrar, o sigui que felicitats! Sílvia: [3:09] Fantàstic! Andreu: [3:09] Doncs què, Sílvia, de què parlarem avui? [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/lfvs6yaf5uoonskytpgop) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/scl/fi/lfvs6yaf5uoonskytpgop/easycatalanpodcast105_transcript.html?rlkey=hyonfoh0qlbx1pjte24fo9pkz&dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/scl/fi/319u12kh75u6rjy597l8t/easycatalanpodcast105_transcript.pdf?rlkey=96r7qbfoym76r8875rlrcrtbk&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/34krn50c2n6fn6t3o3vc4/easycatalanpodcast105_vocab.txt?rlkey=0pbtf6slsnxhqcvafnkj7321d&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/4oq6uuyqbebc27eanhfk8/easycatalanpodcast105_vocab-semicolon.txt?rlkey=yw78ib3odzp52kfp4qybxm4pc&dl=1) Notes del programa En què consisteix exactament el pilates? O què és el cross pump? I la matronatació? Avui intentem endevinar què és cada activitat del gimnàs a partir dels seus noms. Ho aconseguirem? Som-hi! L'expressió de la setmana Fer arrencada de cavall i parada de ruc ('començar amb massa motivació i parar de cop perquè no es pot seguir el ritme') Bonus Parlem de la importància de la constància a l'hora de fer exercici. Transcripció Sílvia: [0:16] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:17] Bon dia, Sílvia! Com anem? Sílvia: [0:19] Molt bé, i tu? Andreu: [0:21] Molt bé. Doncs mira, ara mateix preparant unes petites vacances que… bé, que estaré fent aquesta setmana en què es publica aquest episodi. Sílvia: [0:32] Ai, t'ho mereixes, Andreu, t'ho mereixes. Gaudeix-les. Andreu: [0:35] Gràcies, gràcies. Ens en anem una setmaneta a Lanzarote, a les Illes Canàries, que no hi he estat mai i tothom diu que és molt bonic i molt recomanable. Hi farà bon temps, en principi. Sílvia: [0:46] Segur que sí, perquè amb la calor que fa… Andreu: [0:49] Sí, així que bé, molt content, molt content. Tu com estàs? Sílvia: [0:53] Molt bé! Tot bé, tot bé. Tot fantàstic. Que continuï així. Andreu: [0:58] Fantàstic. Doncs Sílvia, saps què? Ens ha escrit la Kate, dels Estats Units, i ens diu que és una enamorada del català i que n'ha après gràcies als nostres vídeos i al nostre pòdcast. Sílvia: [1:10] Uau! Andreu: [1:10] Diu… Ara es veu que la seva germana, que es diu Gabrielle, també en vol aprendre, i ens pregunta si tenim algun recurs per aprendre català des de zero, però que no li impliqui un horari fix i que ho pugui fer pel seu compte. Sílvia: [1:23] Ostres, quina il·lusió, eh?, que ens escriguin des dels Estats Units, que hi tenim tants seguidors, i que ens diguin, a més a més, que estan aprenent català amb nosaltres. Primer de tot, una abraçada des d'aquí a tots aquells que ens seguiu, que escolteu els pòdcasts, que mireu els vídeos, que est… i tots els que estigueu aprenent català, tant és que no ens seguiu, és igual. I respecte al tema de la germana de la Kate, la Gabrielle, potser li podríem recomanar el nostre curs de nivell A1, no? Andreu: [1:53] Doncs sí, per exemple. Sílvia: [1:55] El curs de… de nivell A1 és un curs que té 10 unitats, amb explicacions teòriques i exercicis interactius autocorregibles, i les explicacions van acompanyades de més de vint àudios i més de quaranta vídeos. Andreu: [2:14] Déu-n'hi-do. I a més a més, tots els vídeos tenen subtítols en anglès i castellà. I tot el curs està traduït a aquestes dos llengües. O sigui, que és un recurs perfecte, no?, per a tots aquells que, com la Gabrielle, volen aprendre català des de zero, a partir ja sigui de l'anglès o del castellà. Sílvia: [2:31] Sí, a més, amb el curs també tindran accés a un recurs per aprendre el vocabulari de les diferents unitats en fo… de forma interactiva, a partir de l'aplicació Anki, que no sé si ho coneixeu, és… és lliure. I el millor de tot és que el català que s'aprèn en aquest curs de nivell A1 és el català del carrer, el català que sempre parlem aquí a Easy Catalan. Andreu: [2:55] Exacte. L'eslògan, no?, el lema d'Easy Catalan és Learning Catalan from the streets, o sigui, aprendre el català del carrer, no? I bé, com que és un curs d'autoprenentatge, doncs cadascú el pot fer al seu ritme, quan vulgui i com vulgui, no?, perquè l'accés és il·limitat des del moment en què el compres. Bé, i abans de comprar-lo, també pots provar-ne la unitat 0, que està disponible a courses.easycatalan.org. Sílvia: [3:21] Exacte. Així que… que ja ho sabeu! Kate, Gabrielle, si voleu aprendre català des de zero o senzillament voleu refrescar el vostre català des de… des de l'inici, entreu al web que acaba de dir l'Andreu, courses.easycatalan.org, feu-hi una ullada, perquè hi ha tota la unitat 0 de prova, per poder veure com funciona, i si us convenç, compreu el curs, que és a la mateixa pàgina. Andreu: [3:48] Exacte. Doncs, dit això, Sílvia, tenim un altre missatge que ens ha arribat, aquest en format àudio, que és de l'Alejandro. Ens ha arribat des de Mèxic. Et sembla bé si l'escoltem? Sílvia: [3:59] Endavant! Andreu: [4:00] Mira, diu això: Alejandro: [4:01] Hola a tots i a totes. Em dic Alejandro, tinc 27 anys, soc de Mèxic. Actualment estudio Cultura Física i Esports a la Universitat Autònoma de Nayarit. Faig aquest àudio per dir-(vos) que la meva universitat m'ha proposat impartir cursos de català per als nois i noies que van (a) Espanya, específicament (a) Catalunya. En el meu cas, vaig estar a la Universitat de Lleida, i jo crec que això d'impartir cursos de català és molt important per als alumnes i no tinguin gaires complicacions al moment de la seva estada a la universitat. Salutacions! Sílvia: [4:38] Uau! A Lleida, Andreu! Andreu: [4:40] A Lleida, a Lleida, sí, a Lleida hi ha… és… és un dels llocs més coneguts a Catalunya per estudiar ciències de l'esport, no? Abans es deia INEF. Sílvia: [4:49] Sí, però ara es diu CAFÈ. Andreu: [4:51] CAFÈ. Es diu CAFÈ? Sílvia: [4:51] Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Andreu: [4:56] Ah, d'acord. Abans, INEF, no sé… no sé què volia dir, la sigla. Sílvia: [5:01] No ho sé. Andreu: [5:01] Bé, en qualsevol cas, fixa't que ens ha dit que ell farà classes, o sigui, farà de professor de català per als alumnes que vindran a Catalunya. Sílvia: [5:11] Molt bé, molt bé, fantàstic! Andreu: [5:13] Està molt bé això, no? Que la universitat d'allà, de Mèxic, ofereixi aquesta possibilitat per als alumnes que vindran a Catalunya, perquè clar, és que arribaran aquí i es trobaran que sí, amb el castellà es poden fer entendre, però que a la universitat les classes, o bona part de les classes, són en català. Per tant, molt bé, molt bona aquesta iniciativa, i Alejandro, molta sort i molts èxits amb els teus alumnes. Tema del dia Andreu: [5:43] Vinga, som-hi. De què parlarem, avui? Sílvia: [5:46] Doncs avui parlarem d'anar al gimnàs. Andreu: [5:51] Allò que faig tan sovint com m'agradaria! Sílvia: [5:55] A veure, Andreu, digue'm, quants cops hi vas? Andreu: [5:59] Mira, et seré… et seré sincer. No hi vaig. O sigui, actualment soc d'aquestes persones que paguen i no hi van. Però tinc… tinc excu… o sigui, tinc excuses, tinc raons. Sílvia: [6:13] Tothom té exc… tothom té una excusa, Andreu. Andreu: [6:16] No, no, però és que la meua és veritat, i és que des de principis, més o menys, de l'any passat que… que tinc un problema real, crec que ja n'he parlat aquí al pòdcast, que és que tinc un gos amb ansietat que no puc deixar sol. I des que tinc aquest gos, la veritat, surto poc de casa. O sigui, des que tinc aquest problema amb el gos, no des que tinc el gos, surto poc de casa. De fet, ahir vaig caure que fa més d'un any que no vaig al cine. O sigui que… Sílvia: [6:47] Apa! No pot ser! Andreu: [6:49] Sí, sí, sí. Tal qual. Sí, sí, sí. Perquè l'última pel·lícula que vaig anar a veure va ser Avatar i va ser al Nadal, Avatar 2. Sílvia: [6:58] Diu: "Però no…" Diu: "Però no aquesta que ha sortit ara, no. La primera de totes!" Andreu: [7:01] No, no. La primera, però que va ser al Nadal, no del 2023, sinó del 2022… Sílvia: [7:07] Ai, per favor, Andreu. Andreu: [7:11] Sí, sí, sí. O sigui que… que tinc excusa. Sílvia: [7:14] D'acord, va… t'ho dono per bo, t'ho dono per bo. Andreu: [7:19] El problema és, si no hi puc anar, per què continuo pagant, no? I és que jo penso: "Va, potser… potser el mes que ve trobaré la manera", però no. En fi, gimnàs. Sílvia: [7:30] D'acord. Doncs, avui us porto el tema d'anar al gimnàs, perquè ja fa mesos que amb el Joan hi anem cada setmana. El Joan hi va dues vegades a la setmana, jo només una vegada a la setmana, i ell hi va a fer piscina. Li van dir que… que era el millor que podia fer per… pel tema de les cames i… i fa moltes piscines! I ara, a més a més, s'ha comprat un munt de trastos, com aletes pels peus, una cosa per tapar-se el nas, aletes per les mans, un gorro de piscina nou, etcètera, etcètera. Vull dir, molts complements per… per poder millorar i personificar… no, no, personificar, no, per poder millorar la tècnica de… de nedar i que cada vegada, doncs… sigui més ràpid i faci servir més músculs i coses d'aquestes. Andreu: [8:23] Molt bé, molt bé. D'aquí poc, el Josep Phelps català. Sílvia: [8:29] Sí, doncs… I jo hi vaig, però no vaig a fer piscina, vaig a fer salut postural. Andreu: [8:35] Michael Phelps, perdó. Sílvia: [8:36] Michael Phelps. Andreu: [8:37] Salut postural. Sílvia: [8:38] Sí, salut postural. I jo la veritat és que em volia apuntar a hipopressius, perquè és l'activitat que estava fent els altres anys. No ho feia al gimnàs, ho feia com a activitat a un altre centre, però com que el Joan va dir que… que volia que… que l'acompanyés al gimnàs, vaig mirar a veure, per horaris, què és el que m'anava millor, i l'única activitat dirigida que m'anava bé era aquesta i vaig pensar que… que ho podia provar, no?, i hi vaig anar, i em va agradar, i ara ja fa bastants mesos que ho faig i estic molt contenta amb la professora, la Bea, que ho fa molt bé, i molt molt contenta. Tu saps què és això de salut postural? Andreu: [9:19] A veure, no, però m'imagino que són exercicis per millorar la flexibilitat, no?, per… per també treballar la força del tronc, per poder estar… tenir una millor postura treballant, per exemple, no? Ara que la majoria treballem asseguts davant d'una pantalla, doncs suposo que són tot d'exercicis que van en aquesta línia, no? També de caminar d'una manera més… de tenir l'esquena més ben posada, no? Sílvia: [9:47] Exacte, sí. I tots els exercicis que fem són diferents postures que el que fas és exercitar un múscul o un altre. I sempre treballem diferents parts de la musculatura. Per exemple, un dia potser treballem més les cervicals, que és la part alta de l'esquena, no?, on hi han les espatlles. O un altre dia les dorsals, o un altre dia les lumbars, un altre dia els abductors. O sigui, depèn de… de l'exercici que ens vulgui fer, fem una cosa o en fem una altra. I és impressionant com la professora et diu: "Posa el braç així, gira la mà cap aquí i fes no-sé-què", i tu t'estàs morint. T'estàs morint. I tu dius: "Però… però… però com pot ser que fent aquest minimoviment m'estigui morint?" No sé, impressionant. Jo quedo al·lucinada, flipant. La qüestió és que vaig pensar l'altre dia: "Jo, quan em vaig apuntar al gimnàs, per poder decidir a quina classe anava, vaig agafar l'horari del gimnàs on hi ha totes les activitats dirigides, i no entenia quines activitats eren". Andreu: [10:56] Clar, perquè ho posen tot en anglès i són noms que… que… que dius… són molt creatius, no?, a vegades. Sílvia: [11:00] Això què és? Sí, perquè dius: "Això… Això… Això què és? M'ho podeu explicar?" I com que no dec ser l'única, és curiós perquè en el… en el PDF que et descarregues per saber les activitats que fan, a la segona pàgina hi ha l'explicació de què és cada cosa, perquè clar, a la gent li passa com jo. Llavors, si et sembla bé, Andreu, et diré alguns noms, a veure si tu saps explicar què és. Andreu: [11:27] Ui, ara quedaré fatal, eh? Es notarà que no hi vaig, al gimnàs. Sílvia: [11:33] D'acord. Andreu: [11:33] Vinga, som-hi! Sílvia: [11:34] Comencem per una de fàcil, d'acord? Aiguagim. Andreu: [11:38] Ah, sí, l'aiguagim! Això és normalment… o sigui, suposo que hi pot anar gent de totes les edats, eh?, però quan diuen aiguagim, t'imagines el grup de jubilats i jubilades allà amb un… amb un xurro, no sé quina és la paraula correcta en català ara mateix, però un xurro de… de… no?, d'escuma, i… i allà ballant dins de l'aigua. Sílvia: [12:02] Exacte, són normalment a la piscina petita, que toquen de peus a terra, i fan diferents moviments. I al fer el moviment a dintre l'aigua, doncs no costa tant, no?, no… no han de suportar tant el pes, etcètera. Sí. Però fixa't que també existeix aquafit. Andreu: [12:20] Aquafit, d'acord. Doncs és com l'aquagim, però més pensat per… per muscular, no?, o sigui, per posar-te més a to. Sílvia: [12:33] Exacte. Sí, sí. I la diferència és que l'aquafit es veu que ho fan a la piscina gran, per tant, ja no estàs tocant de peus a terra, i es posen com una mena de cinturó, com un flotador, però que no els hi posen un flotador, perquè… Llavors, és un cinturó que et fa flotar i… i allà, que a més a més t'has d'anar movent una mica, has de fer els moviments que et diu el monitor o monitora fora de la piscina. Andreu: [12:58] D'acord. Molt bé. Sílvia: [12:59] I finalment tenim cross aquàtic. Andreu: [13:03] Cross aquàtic. Cross aquàtic… Doncs nedar, no? Fer cros. Sílvia: [13:08] No en tinc ni idea. Perquè la definició que posa allà, i t'ho juro, només posa: "Canya!" Andreu: [13:14] "Canya". "Canya"… Ah, o sigui que és… Sílvia: [13:17] Que és molt dur. Que et… que et foten molta canya, o sigui, que… que és molt dur. Andreu: [13:21] D'acord. Sílvia: [13:22] No sé què és. Andreu: [13:24] Ah, és com el crossfit! D'acord. Perquè ara s'ha posat molt de moda el crossfit. Sílvia: [13:27] A veure, què és el crossfit? Perquè també ho fan. Explica-m'ho, Andreu. Andreu: [13:31] D'acord. Bé, a veure si ho sé explicar, però el crossfit són tota una sèrie d'exercicis molt intensos i crec que normalment ho fan per equips o en grups, com a mínim per parelles, mixtes, homes-dones, fan competicions i són molt intensos, o sigui, el crossfit és una cosa que pot ser… no sé, no sé si duren… dura una hora, l'entrenament, i és molt intens, i no sé per què, doncs està molt de moda, ara mateix. Llavors, entenc que el cross aquàtic és crossfit, però a l'aigua. Sílvia: [14:01] Segur, segurament que deu ser això. I si no, doncs nosaltres creurem que és això, perquè no en tenim ni idea, vull dir… Següent cosa. Una cosa que té molts molts seguidors al gimnàs. A la gent li encanta. I li han posat el nom de cycling. Andreu: [14:16] Ah, sí. Com es diu? La bici… la bicicleta estàtica. Sílvia: [14:19] Exacte. Sí, la bicicleta estàtica. Que… que abans se n'hi deia spinning, però ara ja no se n'hi diu així. Ara ja se n'hi diu cycling. Andreu: [14:28] Això és com el running, no?, que també ha anat canviant. Quins noms tenia més? Footing, running… Sílvia: [14:35] Sí. I jo què sé. I qualsevol cosa. Doncs és això, és simplement que posen una música, hi ha un monitor o monitora a davant i et va dient que canviïs la velocitat, que pugis que baixis, que… no?, i que vagis fent coses amb la bicicleta estàtica. Molt bé. Andreu: [14:51] Sí, això ho he fet algun cop. Sílvia: [14:52] I t'agrada? Andreu: [14:53] Sí, està bé. És que la bicicleta m'agrada molt, llavors, dintre de les activitats que hi ha per fer dins del gimnàs, era una de les que m'agradaven, sí. Sílvia: [15:02] Genial, fantàstic. Molt bé. I llavors, hi ha com la versió dura, també del cycling, que… que es diu strong. Andreu: [15:10] Strong. Doncs el mateix, però més fort. Sílvia: [15:12] Exacte, el mateix però més fort. Andreu: [15:14] Puges una muntanya. Sílvia: [15:15] Següent cosa: power pump. Andreu: [15:17] Power pump. Power pump… No ho sé ben bé. És allò… és allò que pugen i baixen d'una plataforma? Sílvia: [15:27] No, allò se'n diu aeròbic. Andreu: [15:31] Però crec que hi ha alguna altra cosa que també fan servir, com aquella plataforma que van pujant i baixant, no? Sílvia: [15:36] Era broma, no en tinc ni idea, no en tinc ni idea. Andreu: [15:36] D'acord. Mare meva, quin ridícul. Vinga. Sílvia: [15:38] Power pump, allà posa que és com un exercici que fas amb els discos i les barres, o sigui, ja estem a tota la zona aquesta de la sala de fitness on hi ha totes les màquines, no? De fer esport amb les màquines. D'acord, doncs, diu que fas diferents exercicis amb els discos i les barres i hi ha música, o sigui, al ritme de la música. Andreu: [16:01] D'acord, o sigui, es… es tracta d'aixecar pesos, no? Sílvia: [16:04] Sí. Sí. Andreu: [16:05] D'acord. Sílvia: [16:06] I llavors hi ha com una altra cosa que és com més dur, encara, que és el cross training. Ja veieu que el cross hi és en molts llocs, eh? Cross training. I seria com el power pump, però diu que, a més a més, hi ha el tema de l'el·líptica, que l'el·líptica no sé si sabeu quina és, és aquella màquina en què és com si caminessis, però a sobre d'una màquina, i el moviment que fas amb les mans mou també els peus. Andreu: [16:34] Sí, o sigui, hi ha com uns pedals, diguéssim, no? O sigui, estàs dret, però cada peu està sobre una superfície que fa com el moviment de la bicicleta, una mica, com si fossin pedals, però molt més grans. Podríem dir-ho així, no? Sílvia: [16:49] Exacte. Sí. Sí. I a part de… de l'el·líptica, també crec que van a nedar i a córrer i no sé, coses així. Andreu: [16:56] Carai. Sílvia: [16:57] Pilates. Andreu: [16:58] Pilates, d'acord. Això no tinc… o sigui, m'ho han explicat un parell de cops, però encara no tinc clar de què va. O sigui, és una cosa com… per practicar la força a partir d'uns estiraments o… Com va? Com va, això dels pilates? Sílvia: [17:14] Els pilates és diferents posicions, diferents postures, per enfortir tots aquells músculs i tornar a treballar la posició corporal. Llavors, la diferència entre salut por… postural i pilates és que pilates és molt més dur. Salut postural és molt suau, molt tranquil, molt relaxant, i en canvi els pilates et foten canya. Andreu: [17:35] D'acord. O sigui, diguéssim que desp… que potser després de pilates has de fer estiraments i després de salut postural no, perquè ja els has fet. Sílvia: [17:43] Exacte, exacte, molt bé. Sí, molt bona explicació. Una altra cosa que té molts seguidors: zumba. Andreu: [17:50] Ah, la zumba, sí. Això és com… com molt dinàmic, no?, és amb música… és com ballar, una mica, no? Sílvia: [17:57] Sí. Sí, són balls, normalment balls llatins, amb música, i és una coreografia que tu has de seguir el que et va dient el professor, no? "Dos passos a la dreta, girem! Aixequem un braç, ara movem la cama endavant, no-sé-què!", i al final acabes aprenent-te una coreografia que va relacionada amb aquella cançó en concret. Andreu: [18:16] Jo recordo que quan feia cycling a un altre gimnàs on vaig anar fa un temps, tenies… o sigui, la sala del cycling estava davant per davant de la sala on feien zumba i coses així. I moltes vegades estaves tu a la bicicleta i… diguéssim, el paisatge, o sigui, la vista era la gent que estava fent zumba. I jo pensava… pensava: "Estic en la sala correcta, perquè si.. estigués jo allà, mare meva quin ridícul que estaria fent ara mateix". Sílvia: [18:47] No tens ritme? Andreu: [18:49] No. No, no, no. Sílvia: [18:50] Ritme o coordinació? O sigui, quin és el problema? Andreu: [18:53] És a dir, ritme sí, perquè puc cantar i seguir un ritme, això sí. Sílvia: [18:57] D'acord. Andreu: [18:57] I bé, però el que és la coordinació física per seguir un ritme, això ja malament. Sílvia: [19:03] D'acord. Andreu: [19:05] Sí, sí, sí. Sílvia: [19:05] D'acord. Ho entenc. D'acord. I, a veure, l'última, perquè n'hi ha moltíssimes, l'última. Una que em va fer molta gràcia: matronatació. Andreu: [19:16] Hosti, això no ho he sentit mai. Com… com ho has dit? Matronatació? Sílvia: [19:20] Exacte, matronatació. Andreu: [19:22] Ah, de metro, metronatació. Sílvia: [19:25] No, ma. Ma, ma, matro. Andreu: [19:27] Matronatació… Uau, no sé, no sé què pot voler dir. Sílvia: [19:31] Doncs és de matrona. La matrona és la persona que t'ajuda a parir. Andreu: [19:35] Aaah! D'acord. Sílvia: [19:37] Matronatació és per totes aquelles dones que estan en pre- o postpart. I llavors el que fan és un curs de natació per a embarassades o dones que acaben de parir. Andreu: [19:50] Hosti, doncs, clar, matronatació… Clar, és que no havia… no ho havia relacionat, perquè no havia vist com aquest prefix utilitzat així, saps? Per exemple, aquí al barri hi ha una escola de ioga que tenen una sala per fer el ioga normal i una altra sala per fer… que… en què fan ioga per a embarassades. I ho diuen així, no?, ioga per a embarassades. Clar, aquí com que és pre- i postpart, no és només embarassades. Sílvia: [20:15] Clar, també són per mares. Andreu: [20:17] Sí. Interessant. Sílvia: [20:19] Eh que sí? Jo crec que són molt creatius, els gimnasos, per posar un nom a l'activitat. Diuen: "Com li direm?" Andreu: [20:25] Home, al final això és màrqueting! Vull dir, és màrqueting total. Si… Si ho poséssim tot en català segons la forma que promou el Termcat, que és el Centre de Terminologia oficial de Catalunya, vendrien la meitat. Sílvia: [20:42] Ai, per favor… Molt bé, doncs, relacionat amb tot el tema aquest del gimnàs, avui porto una expressió. L'expressió de la setmana Sílvia: [20:55] Doncs l'expressió d'aquesta setmana és la següent: arrencada de cavall i parada de ruc. Andreu: [21:02] D'acord. Això és una expressió o en són dos? Sílvia: [21:04] És tot una. Andreu: [21:05] És tot una, o sigui, d'acord, i com… a veure… [Et faig un context, d'acord?] No l'he fet servir mai, o sigui que… [Et faig un context.] Sí, què vol dir? Sílvia: [21:13] D'acord. Imagina't que tenim un amic que ha començat un projecte nou a la seva vida. No sé, el que sigui, una empresa, o… o ha començat a anar al gimnàs, no? I s'ho ha agafat… buaaah! Al principi de tot, a tot gas, saps? "Hi aniré cada dia, faré tot això, aniré a totes les activitats, en un mes superaré la meta de no-sé-què". I això és arrencada de cavall. Però al cap de dues setmanes ja no pot més i fa parada de ruc. O sigui, s'ho va agafar tan fort que ha parat de cop. I és això. I llavors, quan en parlem, podem dir: "Has vist? Has vist què ha fet, aquest? Arrencada de cavall i parada de ruc. Ja t'ho vaig dir jo, que no duraria, això". Andreu: [22:06] D'acord, però llavors sempre és que la parada de ruc és perquè t'ho has pres massa seriosament, o sigui, has començat massa fort, o podria ser parada de ruc simplement perquè ja t'ha vingut un altre interès i… Sílvia: [22:19] No. No. No. O sigui, sempre és en aquest context, que t'ho has agafat amb molta embranzida, t'ho has agafat amb moltes ganes, has volgut (abastar) més del que tu podies, potser, i llavors de cop ho deixa, ho deixa de cop. Andreu: [22:33] D'acord. Sílvia: [22:34] O sigui, no és que faci un… una cosa progressiva, sinó que és com un… com una esverada. O sigui, ha començat molt ràpid i pum!, ho ha deixat estar. Andreu: [22:42] D'acord. Arrencada de cavall i parada de ruc. Sílvia: [22:47] Sí. I això… això… bé, és una expressió que… que hem fet servir moltes vegades aquí a casa, perquè és això, perquè la gent de vegades sembla que es vulgui menjar el món, no? I sí, sí, potser sí, però moltes vegades no. Andreu: [23:02] D'acord, està bé. Molt bé, fantàstic, doncs no sé si podríem acabar aquí l'episodi… o hi ha alguna cosa més per afegir? Sílvia: [23:10] Sí. Oi tant! No! No, no! Andreu: [23:12] D'acord, doncs res. Sílvia: [23:13] Ànims a tothom, eh? Ànims a tothom amb el gimnàs. Andreu: [23:16] Ànims a tothom. Ànims als que, com jo, pagueu i no hi aneu. Hem de fer un pensament. Això no pot ser. I… i res, us animem a posar comentaris a les xarxes, al canal de YouTube, si escolteu el pòdcast des d'allà, o si no, doncs, a l'Instagram, al Telegram, o on sigui. Envieu-nos també notes d'àudio. I si us feu membres de la comunitat, doncs podeu participar en els xats i dir la vostra sobre aquest tema i molts d'altres. Podeu fer-ho a través de l'enllaç easycatalan.org/membership. La Sílvia i jo ara continuarem parlant en el bonus per als membres de la subscripció de pòdcast, però l'episodi públic, diguem-ne, acaba aquí, així que fins la setmana que ve. Que vagi molt bé! Sílvia: [24:03] Que vagi molt bé! Adeu! Andreu: [24:04] Adeu adeu! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Ja ho deia Cole Porter: dir adeu

Ja ho deia Cole Porter: dir adeu

Ja ho deia Cole Porter: dir adeu

Amb "Adeu" acomiadem la primera temporada del "Tenim paraula", i la Maria ens recorda com cada dia encomanem molta gent a anar amb D

Notes del programa El 16 de setembre Easy Catalan va fer 5 anys i des d'aleshores hem anat coneixent les inquietuds i necessitats de molts aprenents de català. En l'episodi d'avui comentem diferents errors que hem detectat en persones que comencen a aprendre'l. Som-hi! Tema del dia hola tothom → hola a tothom em dic el/la → em dic… m'encanta molt → m'encanta és molt preciós → és preciós / que preciós! → que bonic (o que maco) el més millor → el millor com això → així el sabor / la por cursos vs. assignatures donar-se compte → adonar-se la dubta → el dubte he entès vs. he sentit la majoritat → la majoria Bonus En el bonus parlem d'altres errors, com ara les confusions entre els verbs ser i estar en combinacio amb bé i bo. Transcripció Sílvia: [0:19] Andreu! [Sílvia!] Escolta, que ens vam oblidar el 16 de setembre d'explicar que vam fer 5 anys al canal de YouTube! Andreu: [0:25] Home, per favor! [Per favor, és que…!] Jo crec que ho vam dir… no, al canal de YouTube, no, al pòdcast, vols dir. Sílvia: [0:32] Ai, mira, mira com estic! És igual, deixem-ho estar. Andreu: [0:34] Jo crec que ho vam dir més o menys per tot arreu, excepte al pòdcast. [Ai, per favor!] Doncs sí, sí, hem fet cinc anys. El projecte d'Easy Catalan ha fet cinc anys, el dia 16 de setembre. Sílvia: [0:47] Passa el temps volant, eh? Andreu: [0:49] Sí, passa volant. Ja podem dir que és un projecte consolidat, no? [Jo crec que sí!] Aquí a Barcelona hi ha una escola de… de… és una incubadora de noves empreses, no? Que tenen un projecte que es diu Four Years From Now, o sigui, "Quatre anys des d'ara". I crec que conceben un projecte consolidat a partir dels quatre anys, o sigui que tècnicament… Sílvia: [1:10] Ueeeh! Ja ho som! Andreu: [1:14] Molt bé, doncs, un petit aplaudiment per tots els membres de l'equip i per tota la gent que ens segueix. Els que ens segueixen des del principi, els que ens segueixen des d'abans-d'ahir… Sílvia: [1:23] I tothom! Tothom! Tothom! Andreu: [1:25] Tots els que ens han fet confiança. Doncs, mira, una de les persones que ens segueix, de fet, des de fa poc, ens va enviar un àudio, i és curiós perquè, recordes que vam fer un repte i vam dir a veure si rebem algun missatge…? Sílvia: [1:40] Sí! De Japó o d'Àsia o de… [Sí, no?] Al final vam dir Orient. Andreu: [1:45] Sí, al final vam dir Orient i també és veritat que el mes passat vam fer aquesta entrevista amb la Shima, que és de… és de l'Iran. Per tant, ja compta com a pròxim Orient, no? [Sí.] Però també hem rebut un missatge d'àudio d'una noia que viu aquí des de fa poc, però que ve de la Xina. Sílvia: [2:02] Molt bé! Andreu: [2:02] I és com la primera persona que ens envia un àudio, o sigui, la primera persona xinesa que ens envia un àudio. Aleshores, bé, doncs he pensat que havíem de posar-lo, no? I escoltar-lo, a veure què ens diu. Sílvia: [2:14] Oi tant! Xinyi Chen: [2:15] Hola, Sílvia, Andreu! Primer de tot, us presento una mica sobre jo. Que soc de la Xina i visc a Europa ja fa dos anys. I el dia 12 començaré a fer el batxillerat científic. I ara estic nerviosa i ansiosa que sobre idiomes, especialment català i castellà, és difícil per mi. Una altra cosa és que no coneixo tant els meus companys de classe, que he pensat si el profe diu de fer un grup de dues persones, per exemple, no sé si algú amb mi o ningú… No sé… I res, al final, que m'agrada molt el vostre pòdcast. Això, que () sentir català m'ha agradat molt i moltes gràcies per vosaltres. Adeu, que vagi bé! Sílvia: [3:13] Per favor, però s'hi parla molt bé! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

S'acaba l'estiu. La tardor truca a la porta. I a "Beats per minut" tenim preparada una sessi

Notes del programa Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents, dutxar-nos en lloc de banyar-nos, aprofitar vals de descompte, apagar els llums quan sortim de l'habitació… Avui compartim trucs i maneres fàcils d'estalviar aigua, diners i altres recursos. Som-hi! De què parlen els catalans? La sequera a Catalunya (https://sequera.gencat.cat/ca/inici) Tema del dia Quins trucs tenim per estalviar? Som garrepes o estalviadors? Teníem guardiola quan érem petits? Transcripció Sílvia: [0:17] [Bon dia, Sílvia!] Bon dia, Andreu! Andreu: [0:19] Escolta, ja som al maig! [Ja?] Que ràpid ha passat l'abril. Sílvia: [0:20] Sí, molt ràpid, la veritat. L'altre dia vaig veure que el Francisco ens havia enviat un àudio. Andreu: [0:27] El Francisco, sí. Ens va enviar un àudio des d'El Salvador. I ens diu això: Francisco: [0:37] Hola, Sílvia. Hola, Andreu. Em dic Francisco, soc d'El Salvador. Estic aprenent català amb el vostre pòdcast. Fa tres… quatre mesos que (els) escolto diàriament, quan vaig cap a la meva feina, quan() torno també. Estic molt boig (per) la llengua, m'agrada molt. Gràcies per la… per la seva feina. Adeu! Andreu: [0:58] [Uau!] Tres, quatre mesos! Sílvia: [1:00] Jo flipo, eh? [Sí, sí.] Andreu… Bf… En fi… Andreu: [1:05] No sé, hi ha gent que té unes aptituds lingüístiques… molt bones. Sílvia: [1:15] Sí, que jo no tinc. [I després hi ha la gent normal, com nosaltres.] Molt bé. Endavant, eh? O sigui… fantàstic! Fantàstic amb tots vosaltres. Andreu: [1:22] A veure, clar, tenint en compte que la seva llengua materna és el castellà… Sílvia: [1:26] Tampoc no és tan complicat. Andreu: [1:27] Ja té un avantatge important, no? Tot sigui dit. Però no li treu mèrit. [No.] Vull dir, molt bé, Francisco, i moltes gràcies per enviar-nos un àudio, tot i ser principiant, no? [Sí.] Perquè a vegades és com que fa vergonya enviar un àudio si un acaba de començar a aprendre una llengua, però ei, això també és una manera de practicar, no?, i més d'una persona ens ha dit: "Aquesta és la primera vegada que tinc una conversa o que parlo en català", no? O sigui que… Sílvia: [1:59] Sí, sí, totalment, totalment. Una altra cosa que et volia comentar, Andreu, i que estic supercontenta, és de la rebuda del Campus d'Estiu. Andreu: [2:04] Com va això? Sílvia: [2:06] Perquè va… va molt molt bé, i estic molt contenta. [Que bé!] O sigui, ja… ja tenim bastanta gent que s'ha inscrit, bastanta gent que ja té la seva plaça definitiva, això vol dir que ja han fet el pagament del Campus, i encara queden places, així que si voleu venir al Campus d'Estiu que estem preparant, que estem fent, d'Easy Catalan, serà la setmana del 24 al 30 de juliol, i passareu set dies fantàstics amb nosaltres, per poder aprendre català, així que no us ho penseu més i entreu a easycatalan.org/campus. Allà hi trobareu tota la informació relacionada i un formulari que heu d'omplir per poder-vos inscriure. Andreu: [2:48] Fantàstic! Doncs ja ho sabeu. No us ho penseu dues vegades perquè les places volen! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

Notes del programa Com ho fem per desestressar-nos quan tenim un dia molt atrafegat? Quins són els nostres petits remeis o tècniques per combatre l'estrès? En l'episodi d'avui fem teràpia col·lectiva i un breu exercici de relaxació. Som-hi! Trobada a Mallorca Diumenge 19 de març a les 11 h davant la Seu de Palma, a l'encreuament del carrer del Palau Reial amb el carrer del Mirador. Tema del dia Episodi "L'amabilitat de la parla" del pòdcast L'ofici de viure (https://open.spotify.com/episode/5oCt8mR5WKDmPLzskjIKJt) (Spotify) Expressió canviar d'aires ('canviar d'ambient per tal de relaxar-se') Transcripció Andreu: [0:20] Sílvia! Sílvia: [0:23] Andreu, que ens en anem a Mallorca! [Ja tens la maleta feta?] Sí! Andreu: [0:24] Estàs emocionada? Estàs contenta? [No, oi? No se'm nota gens.] Ui… Quines ganes, no? Sílvia: [0:29] Per favor, és que jo no he estat mai a les Illes. [Clar, és veritat!] Tinc moltes ganes d'anar-hi, de veure, de descobrir coses, de fer entrevistes, de… Moltes coses, moltes coses! Andreu: [0:40] Clar, jo he estat a Menorca algunes vegades i a Mallorca un parell, però una va ser fa molt temps i l'altra només de pas. Llavors, tampoc m'ho conec gaire. Així que tinc moltes ganes d'anar-hi, de conèixer mallorquins, d'entrevistar mallorquins a peu de carrer i de trobar-me amb… amb oients, o sigui, ei, gent que ens escolteu des de Mallorca o des de qualsevol punt, veniu a Mallorca aquest cap de setmana, encara hi sou a temps, nosaltres hi anem demà, demà divendres, i ens hi estarem fins diumenge. Aleshores, dedicarem una estona del matí de diumenge per estar amb vosaltres i gravar amb vosaltres. On ens trobarem, Sílvia? Sílvia: [1:18] Ens trobarem diumenge 19 de març a les 11 del matí davant de la Catedral de Palma de Mallorca, o sigui, davant de la Seu, concretament a l'encreuament carrer del Palau Reial amb carrer del Mirador. Allà ens trobareu! Andreu: [1:33] Exacte. Veniu, perquè… hem de gravar vídeos, hem vingut a Mallorca a fer uns tallers per a professors de català, però també per a gravar vídeos, i per tant, necessitem gent. I si ens voleu conèixer, ara és l'oportunitat, perquè no hi ha tantes oportunitats com aquestes per a nosaltres, de venir a les Illes. Sílvia: [2:01] Ai, sí, per favor! [Molt bé, doncs us esperem ben aviat. Fins diumenge!] I escolta, Andreu, hem rebut algun àudio? [Doncs sí, mira, en tenim un del Lucas. Ara te'l poso.] Hola, Andreu! Hola, Sílvia! Bon dia, com esteu? Jo em dic Lucas i m'agrada molt el vostre pòdcast, l'Easy Catalan, i m'agrada molt i m'ajuda molt, també. Fa onze mesos, només, que visc a Barcelona, al barri de Poblenou. Abans jo vaig viure (a) Gijón, però soc de Brasil. I vaig estar altres vegades aquí a Barcelona, i clar, m'encanta, m'agrada molt. I crec, crec no, estic segur que és la llengua que més m'agrada, la meva llengua favorita. I aleshores m'agrada molt practicar (amb) la gent als carrers… I jo vaig escoltar l'Easy Catalan, i clar, és genial per aprendre i per practicar i tot això. I… Així que, res, moltes gràcies per la vostra… per la vostra manera de fer el pòdcast, que clar, és genial, és genial, nois. I ens veiem… ens veiem en (el proper) episodi d'Easy Catalan. Adeu! [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

Notes del programa Des d'una cabanya dalt d'un arbre fins a un casalot amb jardí, passant per una masia rural, una casa passiva, un pis amb un hort urbà o un habitatge cooperatiu. Quina és la casa que somiem? On ens agradaria viure? Som-hi! Està bé, això! Cooperativa d'habitatge Cal Blanxart (https://www.aquibergueda.cat/2022/09/19/cal-blanxart-una-aposta-veinal-de-2-milions-i-mig-per-rehabilitar-14-habitatges-al-barri-vell-de-berga/) (diari digital aquí Berguedà) La Dinamo (https://ladinamofundacio.org/) (fundació per a l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús) Sostre Cívic (https://sostrecivic.coop/) (cooperativa d'habitatge) Transcripció Sílvia: [0:16] Andreu! Andreu: [0:17] Sílvia! Sílvia: [0:18] Has escoltat, ja, l'àudio que ens ha enviat el Rainer des de Cuba? Andreu: [0:22] El Rainer des de Cuba…? Doncs em sembla que no! Sílvia: [0:25] Doncs va, escoltem-lo. Andreu: [0:26] A veure, posa-me'l. Rainer: [0:28] Hola! Em dic Rainer, visc a Cuba i estic aprenent català des de fa un any, més o menys. Soc desenvolupador de programari, però també m'agraden molt les llengües. Volia agrair-vos pel vostre contingut, que crec que és meravellós. M'agrada moltíssim el pòdcast, és molt entretingut i a mi em va molt bé quan he de rentar els plats o fer altres feines de la casa. I ara que hi haurà un episodi cada setmana, millor que millor. Bé, una abraçada! Adeu! Sílvia: [0:53] Veus? Mira! Andreu: [0:53] Sí! Moltes gràcies, Rainer! Sí, ara, un episodi… cada setmana, cada setmana, no exactament. Són quatre al mes, que és pràcticament cada setmana. Sílvia: [1:03] Gairebé! Gairebé! Deuen ser quatre dies comptats a l'any que no hi haurà pòdcast, no? Andreu: [1:09] Però bé, ho dic perquè si alguna setmana, no?, aquestes… en aquests mesos que tenen cinc setmanes, si alguna setmana no hi ha pòdcast, és per això, perquè la idea és fer-ne quatre al mes. Doncs… això, moltes gràcies, Rainer, des de Cuba. És el segon missatge que rebem de Cuba! Sílvia: [1:24] Uau! Déu-n'hi-do! Andreu: [1:26] Doncs ànims amb l'aprenentatge… Sílvia: [1:28] I amb els plats, i amb els plats, perquè ara està rentant plats, eh? Ànims, també! Andreu: [1:32] Amb els plats…! És veritat! Clar, això a mi m'interessa. M'agradaria saber, si ens envieu més àudios, expliqueu-nos quan escolteu el pòdcast, en quin moment del dia, què feu mentre ens escolteu, no? Vull dir, quina estona del vostre dia a dia ocupem? Perquè això és curiós. Sílvia: [1:48] Crec que hi ha molta gent que ens escolta quan va cap a la feina, no? Amb el cotxe o a peu… Ens va escoltant mentre camina o va en direcció a la feina. Andreu: [1:56] També hi ha gent que ens escolta quan surt a córrer. Això ho ha dit algú en algun comentari. Sílvia: [1:59] Ànims! Ànims a tots vosaltres! Andreu: [2:02] Ànims, ànims! I si ens voleu enviar un missatge, ho podeu fer través d'Instagram, Telegram o la resta de canals, ja ho sabeu. Bé, Sílvia i avui de què parlarem? Què em portes? [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

Notes del programa Som ordenats o desordenats? Ens agrada tenir-ho tot ben net i endreçat o tolerem un cert grau de desordre? I què entenem per desordre? Sort que la Marie Kondo no parla català, perquè si escoltés aquest episodi potser es posaria les mans al cap… O no? Som-hi! L'abraçada de la Sílvia En aquesta secció, la Sílvia fa una abraçada sincera a totes aquelles persones que són pals de paller, és a dir, a aquelles figures que sempre hi són, que es preocupen pels altres i perquè tot estigui en ordre, que netegen, que endrecen, que cuiden, que acompanyen, que escolten, i sense les quals tot seria molt diferent. Transcripció Sílvia: [0:16] Andreu... [Sílvia.] Què... Què m'ha dit el Joan d'un missatge de YouTube, no sé què, d'un senyor que ens deia que el seu cognom era mig català? No he entès re! Andreu: [0:26] Sí, vam rebre un missatge, com a resposta a un dels vídeos, d'una persona de la qual no et sé dir el nom, perquè el nom d'usuari són unes sigles que no acabo d'entendre… Però bé, la qüestió, aquesta persona ens va escriure en anglès, perquè encara… és a dir, està aprenent català però encara no té prou nivell, aleshores ens va escriure en anglès. Jo he traduït el missatge al català i ara te'l llegeixo, d'acord? [D'acord.] Diu: "El meu cognom sona a castellà, però la meva família no sap de quina part d'Espanya prové. Alguns diuen que és francès, però els francesos no el pronuncien com ho fem nosaltres. 400 anys després que la nostra família es mudés a Guatemala i més tard als Estats Units, vam començar a fixar-nos en les diferències d'accent i dialectes entre tots els idiomes que es parlaven al nostre voltant. De seguida que vaig llegir un text en català i el vaig sentir llegit en veu alta, vaig reconèixer a l'instant d'on venia la meva família, i fins i tot… Sílvia: [1:28] Què dius!? Andreu: [1:29] "… i fins i tot vam descobrir de quina ciutat! [Sí, home!] Aquest és el motiu pel qual aprenc català". A tot això, explicat, ho explica en anglès, eh? Repeteixo, això és una traducció al català feta per mi. Sílvia: [1:42] D'acord. Andreu: [1:45] Diu: "He de dir que la barreja de català i castellà que hi ha en el nostre accent és molt més antic, o antiga, que el català actual. A la meva família, sonem una mica més portuguesos quan parlem castellà i una mica més italians quan parlem anglès". Diu: "Tot plegat és molt divertit, i un dia m'agradaria poder visitar la casa dels meus avantpassats, així com parlar català fluidament amb la gent d'allà. Creuem els dits. Adeu!" Sílvia: [2:12] Però què m'estàs explicant? Però és de veritat? O sigui, us ha tornat contesta, us ha respost? Andreu: [2:18] No he seguit la conversa, jo li vaig respondre, però ara he perdut el fil. Sílvia: [2:22] Però, o sigui, no saps ni el cognom ni qui és ni res? Andreu: [2:25] No, no sabem res més. O sigui, l'única informació que et puc donar és aquesta, la que acabo de llegir. Però és molt fort, no? Sílvia: [2:30] Mare meva! És molt fort. Andreu: [2:33] O sigui, jo em pregunto com poden arribar a haver esbrinat la ciutat. Sílvia: [2:38] O sigui, la ciutat deu ser molt senzilla. Andreu: [2:40] Clar, per alguna paraula, no?, m'imagino. Sílvia: [2:42] No, o sigui, la ciutat deu ser o Palafrugell, o Calella… (Bé, bé), vull dir Calella de Palafrugell, Begur… O sigui, algun lloc d'aquests en el qual el seu rererererebesavi se'n va anar cap a… cap a Cuba. Saps què et vull dir? Andreu: [2:58] Ja, sí. Sílvia: [2:59] O sigui, això, més o menys, ho tinc clar, deu ser una ciutat de la costa i va emigrar, no?, per fer fortuna. I el cognom? [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership) Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. https://identitatcorporativa.gencat.cat/web/.content/Documentacio/descarregues/dpt/COLOR/Empresa-i-Treball/empresa_h2.png

El cl

Els Reis ens han deixat dues reescriptures art

Holi una semana más, empezamos el año con uno de los casos vintage que más interesante me parece. Espero que hayáis tenido unas muy buenas navidades y que este 2023 esté repleto de nuevos episodios y más contenido que podéis explorar en este link: https://linktr.ee/blanca_guilera. Nos vemos dentro de dos martes y Adeu!!

Avui parlem de com llegir i difondre la tradici

Avui parlem de com llegir i difondre la tradici

Un cop feta p

Un cop feta p

Adeu al cantant de soul brit

Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/ungjyam6kynw4jr) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/ungjyam6kynw4jr/easycatalanpodcast35_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/lpgvtxhoo1s8zz6/easycatalanpodcast35_transcript.pdf?dl=1) Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/s/dki3kt382ky1x5v/easycatalanpodcast35_vocab.txt?dl=1) Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/s/1nfl57ztexp9qvv/easycatalanpodcast35_vocab-semicolon.txt?dl=1) Notes del programa Aquesta nit, la del 23 de juny, catalans de totes les contrades celebrarem Sant Joan (i el solstici d'estiu) com ho fem cada any i tant ens agrada: amb menjar, foc, llum… i bona gent. Som-hi! Nit de Sant Joan (https://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan) (Viquipèdia) Recepta de la coca de Sant Joan (https://www.youtube.com/watch?v=gxwsGR09WYY) (YouTube) Recepta de la coca de recapte (TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/coca-de-recapte/16695/)) / (Gastronòmicament.cat (https://gastronomicament.cat/de/recepta/recepta-de-coca-de-recapte)) Està bé, això! Agrupacions de Defensa Forestal (https://ca.wikipedia.org/wiki/Agrupaci%C3%B3_de_Defensa_Forestal) (Viquipèdia) Transcripció Andreu: [0:16] Sílvia! Sílvia: [0:16] Hola, Andreu, com estàs? Andreu: [0:18] Bé, força bé. I tu, què n'és, de la teva vida? Sílvia: [0:21] Doncs aquí, patint una mica de calor. Andreu: [0:25] Sí. Sí, sí, ja som a ple estiu i… fa calor, fa calor. Ja ha arribat, ja la tenim aquí! Sílvia: [0:27] Exacte! Sí. Però és que avui és un dia molt especial, Andreu! Andreu: [0:36] Sí! Avui és la nit o serà la nit de Sant Joan. Sílvia: [0:41] Exacte. No sé si als altres països també es celebra amb tanta emoció com aquí, però aquí fem revetlles, quedem als vespres, ens reunim família i amics… Vull dir, és un dia, un vespre, una nit molt… molt màgica, no? Molt especial. Andreu: [0:56] Sí. Jo crec que abans d'explicar tot el dia de Sant Joan o la celebració de la nit de Sant Joan, potser cal que primer donem una petita bona notícia, que és que aquest episodi estarà disponible amb tots els avantatges per a tothom. Per tant, si voleu començar escoltar-lo amb la transcripció a davant, fixeu-vos que a les notes del programa teniu tota la transcripció disponible. Què són les notes del programa i on es troben? Doncs si escolteu el pòdcast des del web, només heu de mirar cap avall. A sota d'on hi ha l'àudio, d'on hi ha el reproductor d'àudio, hi ha el que en diem nosaltres les notes del programa, que són normalment els enllaços de les coses a les quals fem referència i també la transcripció. Sílvia: [1:40] Exacte, i si esteu escoltant el pòdcast des de qualsevol altra aplicació de podcàsting, doncs trobareu la transcripció si entreu a https://www.easycatalan.fm, concretament en aquest episodi. Andreu: [1:52] Exacte, i un altre avantatge que hem posat a disposició de tots vosaltres perquè pugueu provar-lo i veure com és, és l'ajuda de vocabulari, que ja fa uns dies que us en parlem i que hem anunciat. És un avantatge que activarem quan hàgim arribat als 115 membres de la comunitat i bé, veureu que són unes llistes de vocabulari per a cada minut del pòdcast que us apareixeran a l'aplicació mateixa que feu servir per a escoltar el pòdcast. Per tant, tindreu les paraules més importants de cada minut i la seva traducció a l'anglès. Això, els nostres companys d'Easy Spanish, Easy Italian i Easy German ja ho tenen implementat, en diuen Vocab Helper o Vokabelhilfe, en alemany. Nosaltres hem decidit dir-ne, de moment, l'ajuda de vocabulari, ja veurem si es queda definitivament aquest nom, però que sapigueu que ja ho teniu disponible per a aquest episodi, tant els membres de la comunitat com els que encara no ho sou, perquè ho podeu provar. Sílvia: [2:53] Exacte. Us animem a tots que ho proveu, i així també veureu quins són els avantatges de fer-vos membres de la comunitat. Andreu: [3:02] També recordar que aquells que vulgueu tenir accés a aquests avantatges de manera continuada heu de triar la subscripció de pòdcast. Tema del dia Andreu: [3:14] Molt bé, doncs dit això, Sílvia, jo crec que ara sí, podem començar a parlar de la nit de Sant Joan, la revetlla de Sant Joan, per què és tan important, com ho celebrem, si ens agrada o no i tot això. Sílvia: [3:27] A veure, nosaltres a casa sempre hem celebrat moltíssim aquesta revetlla, aquesta nit de Sant Joan, perquè és una festa com… no sé, molt especial, no?, la noto molt diferent de les altres festes que tenim durant l'any. És una festa en què hi ha foc, hi ha petards, fa gràcia, a més a més, si hi ha canalla, si hi ha… si hi ha nens i nenes, doncs, encara en fa més, perquè és un dels únics dies de l'any en què tu agafes i pots tirar petards i no passa res i tothom està content, i a més a més es va a dormir tard… Andreu: [4:01] Sí. Jo crec que quan ets petit, o sigui, a part dels petards i els focs artificials, no?, que són molt bonics i això, penso que el record que tenim, o que tinc jo, almenys, puc parlar per mi, és com… és un bon record perquè la nit de Sant Joan és una de les poques nits a l'any, quan ets petit, en què pots anar a dormir molt tard, saps? Sílvia: [4:21] Sí, exacte. I a més a més, normalment, doncs per Sant Joan ja fa molta calor i quan es fa la festa és al vespre, a la nit, i ja refresca, no?, ja no fa tanta calor i és potser la millor estona del dia per estar fora i per estar-t'hi bona estona. Andreu: [4:40] Sí, sí, a la nit, al vespre. Sí, sí. I per això parlem de la vigília de Sant Joan, no? La vigília és la nit anterior a un dia determinat, i allà on es celebra, perquè com has dit abans, no només es celebra a Catalunya, sinó… bé, als territoris de parla catalana, en general, però també hi ha altres països que celebren aquesta festivitat. De fet, clar, en diem Sant Joan, però la festa del foc per celebrar el solstici té un origen pagà. L'origen no és religiós, el que passa que per qüestions religioses al final ho celebrem el dia 23 i no el dia 21, que és el dia real, astronòmic, del solstici. Sílvia: [5:21] Això crec que ha passat amb moltes altres festes, no?, totes aquelles festes paganes, doncs la religió va anar-les adaptant una mica perquè la gent continués celebrant-les, però cap a un cantó més… de la seva banda, no? Andreu: [5:33] Sí. Sí, sí. Sílvia: [5:35] I Andreu, una pregunta: vosaltres mengeu coca? [Sí, clar!] Però quin tipus de coca, perquè n'hi han moltes! Andreu: [5:41] Sí, a veure, hi ha la coca de Sant Joan, que és la típica, que és una coca dolça. Jo crec que es fa tot arreu. Bé, com a mínim a Catalunya es fa a tot arreu. I aquesta coca porta sucre per sobre, porta normalment crema i pot portar, o la majoria de vegades porta fruita confitada. A tu t'agrada la fruita confitada? Sílvia: [6:04] No. [A mi tampoc] Coneixes algú que li agradi? Andreu: [6:10] Doncs sí. [De veritat?] Sí, conec gent que se la menja. A veure, si al final la posen a la major part de coques de Sant Joan de Catalunya, deu ser que la majoria de la gent se la menja. Sílvia: [6:21] A veure, Andreu, Andreu, diguem la veritat, o sigui, aquells trossos, s'ho menja sempre la mateixa persona, vull dir, a cada casa, a cada grup d'amics, hi ha una persona que es fot tota la fruita, vull dir, tothom li va fent vores i al final acaba sempre en el plat del mateix. D'acord, jo crec que a aquella persona potser no li agrada, però de tots, és el que se la menja, llavors… Andreu: [6:42] Però llavors, Sílvia, sí només són… és a dir, si és una petita part de la població la que es menja aquesta fruita, per què tenen el poder? Per què?! Sílvia: [6:50] No ho sé. No ho sé, per què. Mira que seria bona sense la fruita aquella a sobre i amb pinyons i ja està, vull dir… boníssima! I ja està, no passa res. Però noi, sempre… Andreu: [7:02] Jo crec que s'hi posa per una qüestió merament estètica, o sigui, perquè… Sílvia: [7:04] Sí, perquè fa bonic, no?, perquè fa… clar. [Perquè són de colors…] Tot ben bigarrat… Sí, sí. Andreu: [7:11] I fa bonic. Però bé, la qüestió és que la coca de Sant Joan, doncs, no hi pot faltar, però a Lleida la coca més típica és la coca de recapte. Sílvia: [7:20] Oh, que bona, per favor. Andreu: [7:22] Que, no sé, per mi és com dels… de les meves receptes catalanes preferides, o sigui, és com la pizza catalana, no? Sílvia: [7:29] Vinga, aquí! Andreu: [7:33] No porta formatge, però el concepte és, diguéssim, una mica el mateix: una massa a base de farina, plana, i a sobre diferents ingredients, que bàsicament són pebrot i albergínia escalivats, ceba, depèn de com, i després s'hi pot posar tonyina, s'hi poden posar olives, també llonganissa… De fet el nom, la coca de recapte ve del fet de recaptar les diferents… els diferents aliments que tens per allà, que han sobrat d'altres… Sílvia: [8:04] Ah, mira, això no ho sabia. Andreu: [8:06] No? O sigui, és com per posar-hi una mica el que et sobra. Sílvia: [8:09] Sí, ho entenc, ho entenc. Andreu: [8:10] Sí, és cuina de reaprofitament, una mica. Però és boníssima! Sílvia: [8:15] Sí, però la coca de recapte, en podeu comprar tot l'any, vull dir, no és com la coca de Sant Joan, que només és per Sant Joan, sinó que la coca de recapte en pots comprar durant tot l'any, i a les pastisseries n'hi ha. Andreu: [8:27] Sí, sí, en pots trobar tot l'any, i sort, perquè no em podria imaginar la meva vida menjant coca recapte només un cop l'any. És molt bona. Sílvia: [8:34] Sí. Andreu: [8:38] I això. I tu què menges el dia, o la nit, de Sant Joan? Sílvia: [8:42] A part de coca? Normalment fem un sopar bastant d'hora, o sigui, normalment potser soparíem més tard, però aquell dia sopem una mica més d'hora, i llavors mengem la coca, i un cop hem sopat, llavors ja sortim a fora i comencem a tirar petards. Andreu: [9:00] Exacte, aquest és l'ordre dels factors: primers es menja coca, i un cop sopats, es tiren els petards. O els coets o les fonts. Sílvia: [9:08] Ai, les fonts m'agraden molt. Són precioses. Andreu: [9:12] Jo crec que podríem explicar una mica el vocabulari de la pirotècnia, no?, en català, per qui no la conegui. Primer tenim els petards, que són els que fan pet, no?, els que esclaten. A tu t'agrada tirar petards? Sílvia: [9:23] Sí! Sí, sí, m'agrada. Pensa que jo soc del Berguedà, eh? Vull dir, la Patum… déu-n'hi-do. Sí. No, però m'agrada sobretot, com he dit fa un moment, m'agraden les fonts, o sigui, aquests… fonts és com un castell de focs petitó, que tu pots tenir a casa teva. O sigui, veure un castell de focs seria molt espectacular i no es tindria prou diners i prou espai per fer-ho, llavors pots comprar aquestes fonts, que són com un pot que tu el poses a terra, l'encens i fa una mica com de… de guspires, no?, com s'hauria de dir, Andreu? No sé com dir-ho gaire. Andreu: [10:00] Sí, guspires… espurnes. Sílvia: [10:03] Sí, fa com unes espurnes i va canviant de colors… i potser també fa algun petard petitó, no? O alguna cosa així… Visualment és molt bonic. Andreu: [10:13] Sí. A mi m'agraden molt, les fonts, també. Són, a diferència dels coets, no?, que els coets esclaten al cel i llavors fan totes les llums i formes i colors que hi pot haver, les fonts són a terra, o sigui, són estàtiques. Tot i que també ha alguns tipus de fonts que són giratòries, no?, que són com unes espirals, fan una espiral… Sílvia: [10:32] Sí. Andreu: [10:35] … de guspires i són molt boniques, la veritat, perquè pots fer com una mena d'espectacle, no?, al final, amb això. Jo recordo, de fet, a casa, recordo que un parell d'anys vam fer piromusicals. Sílvia: [10:47] Què dius?! [Sí, sí, clar, perquè tu pensa…] Però això és un altre nivell! Andreu: [10:51] Tu pensa que el Piromusical de la Mercè, no?, de la festa major de Barcelona, nosaltres el vèiem… Sílvia: [10:56] Va néixer a Lleida, no? Andreu: [10:58] No, però nosaltres el vèiem sempre per la tele, no? I pensàvem: "Oh, que guai, que bonic, això…", no? Llavors ens vam inspirar en això i, com que a casa sempre hi ha hagut altaveus bons i això, perquè és casa de músics, no?, doncs vam posar els altaveus a fora, vam connectar-hi no sé si un ordinador o què, vam posar-hi música, i llavors diferents fonts. Sílvia: [11:24] Home, per favor… Andreu: [11:25] Per acompanyar la música. Sílvia: [11:26] Escolta, doncs potser ho faig avui, eh? Perquè això no se m'havia acudit. Andreu: [11:30] Doncs mira. [Clar] És que… Doncs és molt xulo i fàcil. Sílvia: [11:33] Sí. Sí, facilíssim, perquè ara poses el mòbil i ja està. Ah, veus? Doncs de petards en comprem de molts tipus diferents, perquè també comprem les bengales, que aquestes són per a les persones que potser no els hi agraden tant els petards o… que tenen potser una mica més de por, i les bengales és una cosa que també és molt guai, vull dir, és simplement un pal petitó, que tu l'encens al cap i fa com unes guspires molt petites molt petites, l'has d'aguantar amb la mà… i re, o sigui, simplement és això. Es va consumint i mentre es consumeix pots fer dibuixos i pots fer lletres, si mous la mà… I no et cremes, vull dir, no és una cosa ni que peti ni que cremi ni… És simplement bonic de veure. Andreu: [12:15] Exacte. El que és divertit, amb les bengales, és fer fotos, de nit, movent la bengala molt de pressa, fent alguna forma, alguna lletra, i llavors queda dibuixada, a la foto, la forma. És molt bonic. I les bengales aquestes també és habitual posar-les en pastissos d'aniversari. Sílvia: [12:32] Sí, també, als restaurants, per exemple. Sí, és veritat. Andreu: [12:36] Després també hi ha les cebetes. Sílvia: [12:38] Home! Però és que això no sé per què ho comprem, perquè… Vull dir, no és res, no? Vull dir, és com un farcellet molt petit que tu l'agafes amb les mans, el tires a terra i en el moment en què toca terra, no l'has d'encendre ni res, o sigui, el moment en què toca terra fa "pup!", i ja està, aquí s'ha acabat la màgia, vull dir… Andreu: [13:00] Sí, però fan una mica més que "pup", o sigui… Sílvia: [13:02] Re, Andreu, re, molt poc! Andreu: [13:05] Home, et pot fer un ensurt, eh? Si te la tiren al costat, al peu… Perquè això és típic, no? O sigui, llançar-se cebetes als peus. Sílvia: [13:09] Típic, típic, típic, típic, típic. Però no fa res, Andreu. No fa res. Vols dir que fa mal? Jo crec que no. Andreu: [13:17] Ai, no sé, jo recordo que em feia cosa. M'espantava una mica. Però són divertides, són divertides i com que no s'han d'encendre, com has dit, no requereixen de foc, són encara més per a nens petits, no?, perquè són molt… vaja, jo crec que no tenen cap perill, les cebetes. Sílvia: [13:36] Exacte. Sí, re, re. No sé fins a quina edat, o sigui, sempre que compreu petards, sempre posa les edats i com s'ha de manipular i com no s'ha de fer. Per tant, si us plau, seguiu sempre les instruccions que posa i així ningú… a ningú li passarà res, però diria que les cebetes ho pot fer tothom. Andreu: [13:54] Sí. Sí, sí. Sobretot si teniu canalla, és… Jo crec que això i les bengales és el millor, i les fonts, però les fonts només les poden manipular els adults. Molt bé, així què, ja teniu el carregament pirotècnic preparat? Sílvia: [14:07] Sí, oi tant! Pensa que això ho has de fer amb antelació, eh?, d'anar-ho a comprar, perquè si no l'últim dia hi han unes cues allà que t'hi pots passar dues hores, per comprar. I llavors arribes allà i ja s'ho han endut tot, (el més bo). T'has d'endur el que queda. No, no, això s'ha de fer amb planificació. Andreu: [14:24] Sí. I s'ha d'establir un pressupost, de dir: quants diners ens volem gastar aquest any? Sílvia: [14:28] Sí, perquè són caríssims! Sí o no? Quan hi vas, dius: "Però què dius? Què dius…?" I jo me'n recordo, sí, l'any passat, per exemple, la meva cunyada va comprar una mena de petards, no sé si els has vist, són uns animals que els encens, tenen forma d'animal, els encens i caguen. Els has vist? Andreu: [14:47] No els he vist mai, no. Sílvia: [14:49] Hòstia, no els compris, vull dir, és tirar els diners, és que és llençar-los, perquè de veritat, o sigui, és per a la canalla, perquè és això, perquè la canalla no… no… no hi ha gaires coses que no… que no petin ni facin molt soroll, no?, i això li van dir: "Això sí, això sí", i ho va comprar i és una forma de vaca feta amb cartró, l'encens, fa com "shhh", així, "shhh", i llavors li surt un cagalló del cul. Ja està. Aquí s'acaba. Andreu: [15:16] Que bo! Doncs no el conec, aquest. Sílvia: [15:18] I no fa res més, vull dir, és simplement perquè faci (alguna cosa) per a la canalla. Vull dir, res més. Andreu: [15:25] Doncs mira, tinc ganes de celebrar ja aquesta revetlla, la d'avui, perquè la veritat és que des que va començar la pandèmia que no l'he celebrat com cal, és a dir, la coca de recapte no ha faltat mai, però sí que fa un parell d'anys que de petards i fonts i tot això no… no n'he tocat. Sílvia: [15:43] No? Ai, Andreu, per favor… Ni una mica, ni una bengala ni re? Andreu: [15:49] No, és que clar, també s'ha ajuntat amb el fet que… els he celebrat a Barcelona, aquí al pis, i com que tinc un gos ara, amb el gos tot això és més delicat. Sílvia: [16:00] Ai, els gossos. Sí, els gossos, sí, ho sé, ho sé. Ja. Andreu: [16:04] Clar, clar. A mi, de fet, mira que Sant Joan m'agradava molt, bé, m'agrada, eh?, però des que tinc gos aquí, a casa, la part dels petards em fa més mandra, perquè pobres, ho passen molt malament, fan molta pena. Sílvia: [16:18] Ja, ja, és veritat, ja. És una mica complicat. A més a més, a la ciutat, jo me'n recordo que un any hi era i és una mica… Vas pel carrer i a tot arreu et trobes canalla, jovent, tirant-te coses, no saps què t'han tirat… Vull dir, és una mica, també, com… perillós, no? No pots sortir al carrer si no et… si de veritat et fa por o si de veritat, doncs, no t'agrada tot aquest… tot aquest àmbit. Andreu: [16:45] Clar, clar, i bé, que no només són els gossos, també són els ocells, que pateixen, no? Jo crec que els animals en general, i després jo també penso: hosti, doncs les persones que pateixen del cor, aquella nit ho deuen passar fatal, perquè és a dir, perquè si jo ja m'espanto de tant en tant… Sílvia: [17:02] Home, però per què els que pateixen del cor? Vull dir… vull dir, segur que hi ha gent que no pateix del cor i també li fan por, li fan respecte. Andreu: [17:11] No, clar, però qui té el cor delicat… Sílvia: [17:12] Ah, que encara més, no? Andreu: [17:14] Que s'hi pot quedar. Sílvia: [17:16] És una suma de factors! [Clar, no sé…] Hòstia, Andreu. No sé. No sé fins a quin punt, no sé fins a quin punt, eh. No ho sé, potser sí. Andreu: [17:24] No sé, el que vull dir és que la part de la pirotècnia i del foc m'agrada molt, però prefereixo tot el que són, diguéssim, com hem dit abans, fonts, bengales, fins i tot coets… però no tant els petards. Sílvia: [17:39] Molt bé. No hem parlat d'una cosa que hi ha per Sant Joan, i són les fogueres. Andreu: [17:46] Oh, clar! Per favor, el més important, les fogueres, i tant! Sílvia: [17:51] O sigui, les fogueres són, literalment, tots els mobles vells i trastos que puguis tenir per casa, que la gent els ajunta tots a la plaça del poble, i llavors el que fan és cremar-los, i el fet de cremar tanta fusta, tanta llenya junta, fa que es faci una foguera. I la gent normalment va a celebrar el Sant Joan allà on hi han les fogueres. Andreu: [18:15] Exacte. Nosaltres, les fogueres, les fèiem a casa, perquè teníem espai per fer-les, i les fèiem amb… més que mobles, amb branques, branquillons i tot el que sobrava de tallar els arbres, no?, de podar-los, potser també algun moble, potser també alguna llibreta de classe… Sílvia: [18:32] Ja s'havia acabat el curs, ala! Andreu: [18:36] Clar. Però… però sí, és una mica posar-hi tot el que sobra i cremar-ho, no? I hi ha molta gent que salta per sobre de les fogueres. Tu ho fas, això? Sílvia: [18:50] No. No, no, això no ho faig, no. [Jo tampoc, però hi ha molt…] S'ha de tenir molt respecte, eh? Vull dir, amb consciència, sempre. Andreu: [18:56] Sí, sí, però hi ha molta gent que ho fa, saltar per sobre de la foguera o per sobre de les brases, i també escriure desitjos en un paper i llançar-ho al foc. Tu ho has fet mai, això? Sílvia: [19:11] No, jo això no ho he fet mai. [Jo tampoc, però hi ha gent que ho fa.] Ai, no sé. Potser sí. Potser serveix, eh? Com que no ho hem fet mai, potser no sabem si funciona o no. Andreu: [19:18] No sé, mai és tard per provar una cosa nova. Jo em vaig sorprendre molt quan vaig estar vivint a Letònia i allà també celebren el Sant Joan. I… bé, a Letònia, Estònia, Lituània i també als escandinaus, els països escandinaus, i em vaig sorprendre que allà la cultura de la foguera, o sigui, ens dona mil voltes, a la nostra, fan unes fogueres que estan molt ben, o sigui, jo crec que hi ha arquitectes de fogueres, en aquell país, perquè disposen els trons de manera quadriculada, superben col·locats tots i són com unes pires, més aviat, no? Sílvia: [19:52] Ah, mira! Andreu: [19:53] Amb unes muntanyes molt altes, i estan molt ben construïdes, i llavors realment és espectacular, o sigui, fan unes fogueres molt ben parides. Sílvia: [20:02] Uau, molt bé. Andreu: [20:04] Cal dir-ho, sí, sí. Sílvia: [20:06] No ho sabia. Andreu: [20:07] Però bé, hi ha de tot. Sílvia: [20:08] Sí, sí. Està bé, això! Sílvia: [20:18] Doncs avui us volia comentar un tema, i és unes associacions que hi ha a tot Catalunya que es diuen ADF. Les ADF, les sigles d'aquestes associacions signifiquen ‘agrupacions de defensa forestal', i com diu el nom, doncs significa que aquestes persones que estan en l'associació tenen la finalitat de fer prevenció i lluitar contra els incendis del bosc. Sí, això és un tema molt important, perquè a Catalunya, com bé saps, Andreu, cada vegada hi ha més incendis, fa més calor als estius, són més secs, i això fa que es necessitin voluntaris i persones del territori per prevenir i per ajudar a apagar tots aquests incendis que hi han. I des de les ADF s'està fent una feina molt molt important, no només de totes aquestes tasques que acabo de dir, sinó que també fan formacions per preparar els futurs voluntaris, i fa uns dies, amb el Joan, vam anar a una d'aquestes formacions i ara som voluntaris de l'ADF. Andreu: [21:19] Ah, molt bé, no? Carai! I què vau aprendre, en aquesta formació? Sílvia: [21:24] El més important és tenir molt clar que no ets un bomber, que ets un voluntari d'una ADF, i això significa que en cap cas t'has de posar a primera línia de foc i voler fer-te els superheroi, o sigui, simplement el que has de fer, doncs és que si tu veus fum, doncs has d'avisar que has vist una columna de fum, i a continuació, segons si et veus capaç o no, doncs pots anar a mirar a veure què és, però sempre amb una certa distància, certa seguretat, d'una manera concreta que ens van explicar, no de qualsevol forma, i si en saps, pots fer la primera actuació, que és molt petita. I llavors un cop arribin els bombers, doncs deixa'ls-hi pas, que ells facin la feina, que per això tenen aquesta professió, i ajudar en tot el que es pugui, que ajudar també vol dir, per exemple, portar un entrepà a l'hora de dinar per a tota aquella gent. [O aigua per beure] Exacte, o aigua, o tirar mànegues o el que sigui. Vull dir, hi ha moltes altres tasques, no només d'apagar el foc a primera línia, i totes aquestes tasques són importants de fer i de conèixer, perquè mai saps en quin moment hi podrà haver un incendi i en quin moment hauràs d'actuar i com ho hauràs de fer. Andreu: [22:36] Clar. Eh, doncs està bé, això! Està bé. No coneixia aquestes associacions o agrupacions. Sílvia: [22:43] Doncs n'hi ha moltíssimes, vull dir, gairebé a totes les comarques de Catalunya hi ha ADF, i no és que n'hi hagi una per comarca, sinó que va per municipis, per agrupació de municipis, i és la gent del territori mateix, vull dir, són les persones que tenen terreny forestal, vull dir, són els propietaris mateixos dels boscos, els ajuntaments, i també persones que simplement són voluntaris i volen ajudar. I és curiós, perquè quan veus el mapa de Catalunya amb totes les agrupacions ADF, a la zona de Lleida, concretament, no n'hi ha. Potser per això no et sona, eh? I és perquè es veu que a tota la zona de Lleida i Mollerussa, es veu que hi ha molt poc bosc, és més aviat camps, i això fa que no hi hagi ADF. Andreu: [23:29] Clar, són molts camps, i també hi ha molts camps amb sistemes de regadiu, i llavors, quan està molt sec, de vegades, doncs, reguen per intentar evitar també petits incendis… Sílvia: [23:39] Sí. Doncs potser per això no ho coneixes, perquè allà, a aquella zona, no n'hi ha. Andreu: [23:43] Però està molt bé i trobo que és molt important que hi hagi aquestes agrupacions, perquè recordo que un cop vaig conèixer un noi que és bomber, i ens va explicar algunes coses de tot el territori forestal de Catalunya, que és que al final un percentatge molt alt de la superfície de Catalunya és bosc. Però molt alt, no sé si era del 70 o el 80%. Sílvia: [24:03] Potser no tant, però sí. Andreu: [24:04] Llavors ens va dir això. I clar, la qüestió és el que dius tu, no?, que cada vegada els estius són més càlids, també suposo que pel tema del canvi climàtic, i clar, els boscos, si no es controlen, si no es gestionen, poden ser un problema greu. Sí, sí. Doncs molt bé, molt interessant. Sílvia: [24:22] Per tant, aneu tots alerta amb els petards aquesta nit i que ningú foti foc, eh? Andreu: [24:26] Exacte. Molt bé, doncs Sílvia, espero que t'ho passis molt bé aquesta nit amb la teva família, o amb qui ho celebris, que direu molts petards amb precaució, sempre, òbviament, i si et sembla bé deixem l'episodi aquí, i tu i jo continuem ara una estoneta al bonus. Sílvia: [24:45] Molt bé. Que vagi molt bé, Andreu, que t'ho passis molt bé. Andreu: [24:48] Igualment. Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes (en PDF, html o per reproduir a Transcript Player). (https://www.patreon.com/easycatalan)

Notes del programa En aquest episodi us portem un convidat molt especial: en Halldór Már, presentador de Katalonski. Descobrirem més coses sobre la seva faceta de músic i intentarem esbrinar si hi haurà noves temporades del programa. Som-hi! Halldór Már: Instagram (https://www.instagram.com/halldormar/) / Twitter (https://twitter.com/HalldorMar) / web (http://halldormar.com/) - Disc Winds (https://open.spotify.com/album/1QAkzj5CSOOcUZWcvnDQUJ?go=1&sp_cid=935d0bfbbb8fd136b9e7a57623dd5daf&utm_source=embed_player_m&utm_medium=desktop&nd=1) (Spotify) - Disc Records (https://open.spotify.com/album/1NOpilsfKPyY5rZ7df3z5v?go=1&sp_cid=935d0bfbbb8fd136b9e7a57623dd5daf&utm_source=embed_player_m&utm_medium=desktop&nd=1) (Spotify) - Single No hi ha estranys en aquest món (https://www.youtube.com/watch?v=C9X_rgJStc4) (YouTube) Katalonski: - Tots els capítols (https://www.ccma.cat/tv3/katalonski/capitols/) (TV3) - Llista de reproducció a YouTube (https://www.youtube.com/playlist?list=PLHF437Sz2MHq1fuj2MM97Ayp0C3_N1X1I) Altres referències: La filadora (https://www.youtube.com/watch?v=purFQmlvwac) (YouTube) El cant dels ocells (https://www.youtube.com/watch?v=IaYsxmKJTGs) (YouTube) Miquel Llobet (https://www.youtube.com/channel/UCswpwdN49TyFsKppxSXgbVA) (YouTube) Joan Manuel Serrat (https://www.youtube.com/channel/UC9twmdozj_iXRhX_FRZMwzw) (YouTube) Super Polyglot Bros (https://www.instagram.com/superpolyglotbros/) (Instagram) Malalts de tele (https://www.ccma.cat/tv3/malalts-de-tele/) (TV3) Set de nit (https://www.ccma.cat/tv3/set-de-nit/) (TV3) Andreu Buenafuente (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-titol-amb-andreu-buenafuente/andreu-buenafuente/video/5803555/) (TV3) L'expressió de la setmana ser bufar i fer ampolles ('una cosa, ser molt fàcil') (Rodamots (https://rodamots.cat/escreix/bufar-i-fer-ampolles/)) Exemple: "Aprendre català és bufar i fer ampolles!" Transcripció Andreu: [0:16] Hola, Sílvia! Sílvia: [0:17] Hola, Andreu! Què, com estàs? Andreu: [0:20] Molt bé. Com estàs tu? Sílvia: [0:22] També, molt bé, molt bé! A més a més, aquests dies estem rebent molts àudios, no? Andreu: [0:26] Sí! L'últim que hem rebut ha sigut per Telegram i ens arriba des de Xile, del Diego, que de fet és molt actiu a Telegram i ens ha escrit algunes consultes, ja. Ens va enviar un àudio relatiu a l'últim… a un dels últims vídeos que hem publicat, que és el dels americans, el de per què aprenen català els nord-americans, no? Sílvia: [0:48] Sí. Que ha tingut molt bona rebuda. Andreu: [0:50] Sí. Sí, sí. Sorprenentment, ha tingut molts comentaris i molta gent que l'ha celebrat, no?, aquest vídeo. Doncs recordes que en el vídeo la Brianna i el Joe diuen que van aprendre català perquè es van enamorar de la música catalana? Sílvia: [1:05] Oi tant, sí! Andreu: [1:06] I tu, en el vídeo, deies que ho trobaves curiós, no? Que ho trobaves sorprenent. Doncs mira què diu el Diego sobre això: Diego: [1:14] Hola a tothom! Com esteu? Soc el Diego, de Xile. No soc americà, però volia dir que no sé per què a la Sílvia li fa molta curiositat el fet que la música catalana (sigui) de molt bona qualitat. Per exemple, jo vaig escoltar Txarango, i crec que en la meva vida mai (n')havia escoltat cap (de) tan bo, així que crec que estic en desacord amb la Sílvia, perquè Txarango era un grup de música catalana d'exportació i la (veritat) és que m'agrada molt. Tenen lletres molt maques i molt bons ritmes. Això. Que tinguin un bon dia. Adeu. Sílvia: [2:05] No, a veure, a veure, jo penso que la música catalana és molt bona, i per això ha sortit tan bé aquest vídeo que hem fet sobre els grups de música catalans i per això hem fet aquestes entrevistes tan divertides on la gent canta i s'ho passa tan bé, però em sembla sempre curiós que algú aprengui una llengua partint de la base només de la música, o sigui, perquè li agrada una cançó o perquè… no sé, perquè li agrada un grup de música. Andreu: [2:31] Sí, sí, totalment. De fet, la Brianna ens va explicar que va trobar una cançó per casualitat en català, no? Que li va aparèixer al YouTube, i arran d'això es va enamorar de la llengua. Sílvia: [2:41] I la veritat és que és curiós, vull dir, com a motiu per aprendre una llengua, doncs és curiós. Però sí, per suposat que la música catalana és de les millors, o si no la millor, que hi ha. Andreu: [2:52] Oh, oh! Bé, en tot cas, moltes gràcies, Diego, pel missatge, felicitats pel teu català. Explica'ns més coses sobre com l'aprens: si ho fas pel teu compte o si estàs fent un curs a la universitat o en línia… Volem saber com ho fas, perquè la veritat és que tens un català molt bo. I, bé, sense més dilacions, i parlant de música, aprenents de català, gent que l'aprèn a distància… avui tenim un convidat molt molt molt especial. Hola, Halldór! […] Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)

Notes del programa Els neologismes són les paraules que sorgeixen per denominar les realitats noves que apareixen a mesura que la societat canvia i la ciència i la tecnologia avancen. En aquest episodi parlem d'algunes de les paraules més representatives de l'any 2021, com ara negacionisme, podcast o distòpic. Som-hi! Paraulògic (https://vilaweb.cat/paraulogic/) (web del joc) Marató de TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/marato/) (web oficial) Neologisme de l'any (https://ca.wikipedia.org/wiki/Neologisme#Neologisme_de_l'any) (Viquipèdia) Neologismes finalistes negacionisme m podcast m cisgènere adj distòpic adj antivacunes m/f i adj presencialitat f edatisme m disfòbia f cronificar v monodosi f i adj Easy Catalan recomana Neolosfera (https://neolosfera.wordpress.com/) Silencis del DIEC (https://silencisdeldiec.wordpress.com/) Transcripció Andreu: [0:13] Bon dia! Bon dia a tothom, jo soc l'Andreu, això és Easy Catalan, aquí tenim la Sílvia amb nosaltres. Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:20] Bon dia! [Com estàs?] Bé, i tu? Andreu: [0:23] Molt bé. Ja de tornada a la rutina, després d'unes curtes vacances de Nadal. Sílvia: [0:29] Sí. Doncs Andreu, et volia comentar que al nostre Discord s'ha presentat un patreon nou, una persona nova a la comunitat, que es diu Ciarán, i ens va deixar a la presentació el següent text. Diu: "Hola a tothom! Soc Ciarán, d'Irlanda. Visca al Regne Unit i fa poc que he començat a aprendre català. Vaig visitar València i Barcelona durant els mesos d'octubre i novembre, i de seguida em vaig enganxar a la llengua i la cultura catalana. Parlo anglès i irlandès amb fluïdesa, i també estic aprenent francès i espanyol. Tinc moltes ganes de parlar amb tots vosaltres. Encara no tinc la capacitat de mantenir una conversa, però hi arribaré aviat. Adeu!". Andreu: [1:17] I tant, que sí, aquest és l'esperit! Molt bé, Ciarán, benvingut a la comunitat! Esperem parlar amb tu aviat a Discord i que ens expliquis més coses de l'irlandès. Per cert, aprofito per felicitar-te a tu i a la comunitat irlandesa, a la comunitat que parla irlandès, perquè no sé si ho has vist, Sílvia, que a partir del dia 1 de gener d'aquest any, l'irlandès ha adquirit un nou estatus en la Unió Europea. Sílvia: [1:46] Ah, sí? No ho sabia! Andreu: [1:47] Sí, o sigui, l'irlandès era una de les llengües oficials de la Unió Europea des del 2007, però per falta de recursos, de personal i… no sé, suposo que sobretot interès polític, només es traduïen alguns documents de la Unió Europea a l'irlandès. O sigui, algun tractat, coses… coses més simbòliques… però no era una llengua de treball plenament. I a partir del dia 1 de gener del 2022 ho és, o sigui, ara ja és una llengua plenament de treball. Això vol dir que tota la documentació de la Unió Europea es traduirà a l'irlandès i… doncs bé, al final això és una bona notícia per a tots els irlandesos, perquè al final, doncs mira, per exemple, entre els traductors, en el col·lectiu dels traductors i la gent que es dedica a la llengua, el seu mercat laboral s'acaba d'ampliar, perquè la Unió Europea contractarà més lingüistes, i això també vol dir que nosaltres rebrem informació en irlandès, perquè per exemple els medicaments aprovats per l'Agència Europea del Medicament, els prospectes, estan en les llengües oficials. Doncs ara també les rebrem, aquestes instruccions, en irlandès. Sílvia: [2:59] Molt bé! Molt bé, molt interessant, veus? Andreu: [3:01] Doncs sí. Per tant… Enhorabona! Ara el que interessaria és que… és que algun dia passés el mateix amb el català, no? Però el català encara no té ni reconeixement oficial. Sílvia: [3:12] El camí és una mica més llarg. […] Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)

Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/qv3usr3nnemdl1m) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/qv3usr3nnemdl1m/easycatalanpodcast21_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/4tnjiyd223g49x7/easycatalanpodcast1_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Fer esport, estalviar més, tornar a tocar un instrument, llegir més llibres, ser més puntuals, passar menys temps davant les pantalles, progressar en l'aprenentatge de llengües… Aquests són alguns dels propòsits que ens hem fet els membres de l'equip d'Easy Catalan. I vosaltres, què us proposeu per a l'any 2022? Transcripció Sílvia: [0:13] Andreu, molt bon any! Andreu: [0:16] Bon any! Feliç any 2022! Sílvia: [0:19] Ja et vas menjar tots els (grans de raïm), o no? Andreu: [0:22] Sí! Sí, sí! Sílvia: [0:24] Tots? Els 12 grans de raïm? Andreu: [0:26] Els dotze grans, sí, sempre. Tu no? Sílvia: [0:28] Hosti, quin crac. No, jo màxim arribo a 6. Jo sempre dic que un any complet ple de bona sort no el tindré mai. Andreu: [0:37] Home, bona sort 365 dies a l'any… és difícil, eh. Sílvia: [0:42] També. És demanar molt, no? Andreu: [0:45] Sí, és demanar massa. Però… I també, això dels grans de raïm… depèn molt del raïm, perquè n'hi ha de totes les mides… [Ja, és veritat, és veritat.] N'hi ha de totes les mides, amb pinyols i sense, amb pell i sense… Sílvia: [0:58] Sí, sí. No, però jo ho faig bé, eh. Vull dir, jo un gra normal. Vull dir, amb pinyols… amb els pinyols i la pell. Normal. Andreu: [1:06] Com cal. Molt bé. Sílvia: [1:08] Exacte. Andreu: [1:12] Molt bé. Doncs què, com es presenta l'any 2022? Quins propòsits tens, tu, Sílvia? Sílvia: [1:17] Doncs mira, jo tinc un propòsit… Normalment sempre em faig propòsits molt… petitons. Vull dir, perquè així sé que potser els podré assolir, no? [D'acord.] Penso que és millor un que sigui petit i realista que no pas proposar-se moltes coses i que al final no… al final no es pugui fer res. Llavors, el propòsit que tinc per a aquest any és intentar canviar una paraula que normalment utilitzo bastant. Andreu: [1:46] D'acord. I quina és? Sílvia: [1:47] És la paraula normal. Vull treure-la. Vull dir, no hi ha res que sigui normal en aquest món. Llavors, no existeix, aquest concepte, i vull intentar utilitzar d'altres expressions, d'altres paraules, en comptes de normal. Andreu: [2:02] I quines alternatives tens? Sílvia: [2:05] Doncs que és habitual, que pot ser que la majoria de gent ho faci d'aquesta manera… Però potser no normal. Què vol dir, que hi ha alguna cosa que no és normal? No. Doncs no m'agrada i… i m'agradaria canviar-ho. Andreu: [2:20] D'acord. I algun altre propòsit? Sílvia: [2:23] Doncs… No sé, potser intentar continuar amb la dinàmica que tinc de fer com menys coses millor de les coses que no em ve de gust fer. [Molt bé.] Que aquest és el propòsit de l'any passat i que l'estic complint bastant. Llavors… Costa molt de fer, de vegades, però… però continuo amb… amb aquesta idea. Andreu: [2:44] O sigui, prioritzar les que t'agrada per davant de les que no t'agrada fer. [Exacte, sí.] Molt bé. Per tant, has complert o estàs complint el teu propòsit de l'any passat. Sílvia: [2:54] Sí. Ja et dic que els meus propòsits… ja ho veus que són molt petitons. Són detalls. Andreu: [2:59] Ja, però val més la pena que siguin petits i realistes que no el contrari, i que després no es puguin… que no es puguin assolir, no? Sílvia: [3:06] Sí, també… també és veritat. I tu, Andreu, tens algun propòsit? Andreu: [3:10] Sí. Mira, jo tinc el propòsit de revertir la tendència que tinc a adquirir més llibres dels que puc llegir. Sílvia: [3:19] Això és impossible. Andreu: [3:22] El que vull és llegir-ne més dels que adquireixo. D'acord? Penso que és… és… M'interessa plantejar-ho així i no de dir, per exemple, doncs vull llegir 50 llibres, aquest any, o 100 llibres. No? Crec que el que m'interessa més és acumular-ne menys i llegir-ne més. D'acord? Sílvia: [3:43] Em sembla… Em sembla que amb això som bastant semblants, perquè sempre que veiem alguna llibreria oberta, entrem, comprem alguna cosa, i de vegades queden a la tauleta de nit, no?, i tens allà com un munt de llibres per llegir, però… que et fa il·lusió, però que al final no… no acabes fent, no? Andreu: [3:59] Sí. Que al cap i a la fi, penses, bé, doncs no passa res si no el llegeixo ara, el puc llegir més endavant, però clar, si n'adquireixes més dels que tu pots arribar a llegir, o sigui, contínuament, no?, la llista de lectures pendents cada vegada és més gran. Aleshores, això, revertir, diguem, el ritme d'adquisició i de lectura. Sílvia: [4:20] Molt bé. I creus que serà possible? Andreu: [4:22] Sí, jo crec que sí, perquè a més a més té un incentiu, això, que és que si compro menys llibres, també estalvio més. Sílvia: [4:29] Aaah. Andreu: [4:30] Per tant, té aquest incentiu. I… Sí, jo crec que és un objectiu realista. Vull pensar, vaja. Sílvia: [4:39] Molt bé. I l'any anterior, o sigui, l'any passat, el 2021, en tenies algun que al final s'ha complert? Andreu: [4:46] Doncs sí, l'any passat vaig tenir l'objectiu de trobar temps per mantenir les llengües que he estudiat, i que més o menys conec, i per exemple, aquest any no he fet cap curs de rus, però sí que he descobert podcasts nous, he llegit, he mirat tots els vídeos d'Easy Russian… Sílvia: [5:06] Oh, molt bé! Andreu: [5:07] He fet classes d'italki… I per tant, crec que aquest objectiu l'he mantingut per al rus, l'he mantingut per a l'alemany, i també per a l'anglès i el francès, en general, bé, i a part he estat estudiant occità, també, no? Aleshores, per la part de l'aprenentatge d'idiomes, crec que sí que he complert. No em vaig posar objectius massa ambiciosos, en el sentit de "vull fer l'examen de nivell tal", o "vull treure'm el certificat tal", perquè ja sabia que no… Que no seria realista. Llavors, per mi, el que era realista era mantenir hàbits de contacte amb aquestes llengües. Sílvia: [5:44] Ah, molt bé! Andreu: [5:45] I després em vaig proposar també de reduir el consum de carn, i també ho he fet. I estic content, perquè he tingut algunes facilitats, no?, que és que per exemple en el barri on visc, al barri de Gràcia de Barcelona, durant aquest any han sorgit un parell o tres de restaurants vegans… Sílvia: [6:04] Ah, molt bé. Andreu: [6:05] I clar, això, doncs t'amplia l'oferta de menjar que pots consumir sense consumir carn. I també als supermercats cada vegada hi ha més opcions… Sílvia: [6:14] Sí, és veritat. Sí, sí. Andreu: [6:15] I bé, doncs crec que aquest també l'he complert bastant. I després tenia un objectiu pel que fa a l'activitat física, perquè jo passo moltes hores assegut davant la pantalla, com la majoria de nosaltres avui dia, però sí, passo moltes hores aquí assegut, i aleshores per mi és important, doncs… fer exercici i mantenir un nivell d'activitat física, no? Clar, què passa?, que no m'agraden del gimnasos. Sílvia: [6:39] Però hi ha moltes altres formes. Andreu: [6:41] Hi ha moltes altres formes, i… Sí. A Barcelona és una mica complicat, perquè si t'agrada córrer, doncs córrer per Barcelona no és agradable… En fi, aleshores vaig començar a fer exercici a casa. Sílvia: [6:54] Ah, molt bé. Andreu: [6:54] Amb tutorials d'aquests… I per mi, crec que és com la millor opció, primer perquè soc més d'esports en solitari que en equip. Sílvia: [7:03] Ah, d'acord. Andreu: [7:03] Soc més individualista. I segon, fer aquest tipus d'exercicis està bé, perquè ho pots fer en qualsevol lloc. És a dir, si viatges, doncs no depens de cap gimnàs, de cap aparell. Aleshores, he après a fer exercici físic sense cap objecte addicional, només amb… amb mi mateix, i penso que és la millor manera, perquè és això, ho puc fer en qualsevol lloc. [Molt bé!] I aquests són els objectius que recordo. No sé si en tenia d'altres que s'han quedat… Sílvia: [7:31] Aquest ja els hem oblidat, els vam oblidar al febrer. Andreu: [7:37] Sí, sí, sí. I bé, i per a aquest any, doncs a part d'això que he comentat de la lectura, també tinc l'objectiu de passar menys hores davant la pantalla, o les pantalles, en general. Crec que és un objectiu difícil, però necessari, perquè clar, entre la feina i això i allò, al final són moltes hores davant la pantalla, no? El tema del dia Andreu: [8:06] Doncs, Sílvia, t'he portat una sorpresa, avui, i he preguntat a la resta de membres d'Easy Catalan quins són els seus objectius per a l'any 2022. Per tant, si et sembla bé, escoltem els diferents àudios que ens han enviat, a veure quins… quins propòsits s'han fet. Membres de l'equip: [8:23] Hola, com aneu? Soc la Neus, i els meus propòsits de Cap d'Any són: primer de tot, fer més esport, i segon, doncs aprendre tot allò que m'interessa, tenir una mica de rutina establerta i poder estudiar tot allò que trobo que em fa falta i que m'agradaria saber. Que vagi molt bé! Andreu: [8:48] Aquesta és la Neus, passem a la Nuria. Membres de l'equip: [8:50] Holaaa! Ací la Nuria, del País Valencià. Doncs els meus propòsits de Cap d'Any són continuar fent més entrevistes al carrer, per descomptat, per al canal d'Easy Catalan, però entrevistes que siguin interessants i divertides, eh? Això està clar. I també treballar més l'assertivitat. Ací vos deixe una paraula per a reflexionar, l'assertivitat. Bon any a tothom i som-hi! Andreu: [9:16] Uau! Déu-n'hi-do! Bé, crec que podem comentar aquests dos primer. [D'acord.] M'ha fet molta gràcia la Neus, quan ha dit que el seu primer objectiu és fer més activitat física i tot seguit ha rigut. Sílvia: [9:31] Bé, perquè crec que aquest és un propòsit que es fa molta gent, no?, gairebé tothom. I saps que… Rius perquè… ho intentaràs, no? Ho intentarem tots. [Sí.] I ja està. Andreu: [9:44] Però m'ha fet molta gràcia. I després, m'ha agradat molt l'objectiu d'aprendre coses noves, no?, tenir curiositat per aprendre tot allò que… que l'interessa. Crec que això és també un… una cosa a preservar, no? La curiositat, el voler descobrir coses noves. I què en penses dels propòsits de la Nuria? Sílvia: [10:06] Oi, doncs m'han agradat molt! O sigui, estic molt contenta que vulgui continuar fent vídeos d'entrevistes per al canal i estic molt contenta que estigui tan animada, ja que fer un vídeo d'entrevistes al carrer una persona tota sola és molt complicat, vull dir, quan hi anem nosaltres, que som dos o tres, ja és complicat. Per tant, una persona sola, la veritat és que ho valoro moltíssim i penso que fa un esforç molt gran, la Nuria. Andreu: [10:31] Sí. Endavant, Nuria! I ha deixat sobre la taula un concepte, el de l'assertivitat, que és molt interessant, no?, i que també val la pena de treballar-lo, perquè al final, pel que jo tinc entès, és saber defensar els interessos propis, o les posicions, les opinions pròpies, mantenint un nivell emocional estable i sense ferir els altres també, no? És a dir, d'una manera serena. Sí, jo crec que és saber parlar i relacionar-se amb serenitat i amb respecte. Sílvia: [11:03] La veritat és que és una cosa que necessitem molt a hores d'ara, no? Andreu: [11:06] Sí. Molt bé, passem a dos veterans de l'equip, que són els Jack i la Paula. Membres de l'equip: [11:12] Hola, soc en Jack, i aquí teniu els meus propòsits de Cap d'Any. El primer seria (fer) més esforços per aprendre la llengua croata, perquè (aquest semestre visc) a Croàcia. El segon seria (millorar) la meva gestió del temps, perquè al cap d'uns mesos entro en l'últim any del màster i estaré encara més ocupat amb el treballs i tal, i voldria aprofitar més el meu temps lliure. Andreu: [11:37] I ara la Paula. Membres de l'equip: [11:39] Hola! Soc la Paula i treballo amb l'equip d'Easy Catalan des dels Estats Units. Aquest any tinc com a propòsit de Cap d'Any de millorar les llengües que ja conec, és a dir, no començar(-ne de) noves, sinó continuar amb les que ja parlo. També vull continuar (sortint) a córrer algunes vegades cada setmana, com ho vaig començar (a fer) fa dos anys. Sílvia: [12:00] Veus? Torna a aparèixer el tema de fer esport. Andreu: [12:03] El tema de l'esport i el tema de l'aprenentatge de llengües. En el cas del Jack, millorar el croata, perquè viu a Croàcia, i en el cas de la Paula, està molt bé aquest objectiu de no començar llengües noves, sinó mantenir les que tinc, no? Sílvia: [12:17] Ja coneixem () la Paula, que és una poliglota, parla i sap moltíssimes llengües. Per tant, normal que tingui aquest propòsit. Andreu: [12:26] Sí, sí. I no és un propòsit menor. [Sí, exacte.] Vull dir, molt de mèrit i molts ànims, Paula, perquè tens feina. Sílvia: [12:34] Sí. En Jack també ha comentat una cosa que crec que és molt complicada, i és organitzar-se bé el temps, no? Perquè de vegades és un tema que sembla molt superflu, no?, que dius, tampoc és tan important, i la veritat és que ho és molt, saber-se organitzar i saber repartir les hores i els minuts que tens lliure per fer les coses que necessites o que t'agraden. Andreu: [12:55] Sí, sí, totalment. Gestionar el temps. Aquest també me'l faig meu, aquest propòsit, perquè sí, és molt necessari, també, gestionar bé el temps. Molt bé, passem a dues persones del món anglòfon i escoltem la Sophie i el Reece. Membres de l'equip: [13:11] Hola, soc la Sophie! Tinc dos propòsits de Cap d'Any. Primer, vull aconseguir el certificat de C1 de castellà per ser més a prop del meu somni de viure i treballar a Espanya o Catalunya. Segon, vull unir(-me) a una orquestra, perquè vaig comprar un clarinet fa uns mesos, després de no (haver-lo) tocat (des de) fa molts anys, i tinc ganes de fer música altre cop. Hola, com esteu? Soc el Reece, soc escocès i ara mateix visc molt a prop de Glasgow, Escòcia. Faig de traductor de català i castellà a anglès. Aquest any, els meus propòsits de Cap d'Any són els següents: tornar a estudiar alemany més sovint, continuar anant al gimnàs regularment i aprendre a organitzar bé la meva vida. Adeu! Sílvia: [13:59] Molt bé. Andreu: [14:01] Altre cop, aprenentatge de llengües, exercici… I en el cas de la Sophie, la música, amb el clarinet. Sílvia: [14:09] Ai, sí… Molts ànims amb el clarinet, Sophie, perquè la veritat és que aquest propòsit, o sigui, tornar o aprendre a tocar un instrument és un propòsit que necessita molt esforç, també. Es necessiten moltes hores de dedicació, i espero que ho aconsegueixis i que es compleixi aquest propòsit. Andreu: [14:27] Doncs sí. Jo admiro molt la gent que toca instruments i sap tocar música. Jo no estic fet per a això. Sílvia: [14:35] Ja en som dos. Andreu: [14:37] I això que a casa meva tots són músics, o sigui, tots toquen més d'un instrument i això, però… mira, he sortit més per la branca dels idiomes. Sílvia: [14:46] Ja està bé, ja està bé. Vull dir… I també, molts ànims, Sophie, amb l'examen de nivell, amb el certificat, eh, perquè preparar-se un examen de nivell, sigui de la llengua que sigui, també és un esforç molt gran. Andreu: [14:57] I quan tinguis el C1 de castellà, després… el de català! Sílvia: [15:01] Exacte. Andreu: [15:02] Sense pressió, eh! Sílvia: [15:03] I Reece, amb molts ànims amb (l'objectiu de) continuar anant al gimnàs, perquè resulta que el propòsit ja l'has començat abans. Per tant, ànims amb (el fet de) continuar-ho, perquè després de festes normalment costa una mica a tornar a agafar la rutina que ja tenies abans de festes. Per tant, ànims! I… amb l'aprenentatge de l'alemany, com no pot ser d'una altra manera, també, molts molts ànims a tothom! Andreu: [15:26] Sí. Molt bé, escoltem ara la Sara i la Sònia. Membres de l'equip: [15:32] Hola! Soc la Sara, una nova integrant de l'equip. D'aquest any 2022 només n'espero coses bones. Un dels meus propòsits és estalviar més. M'he adonat que gasto massa, i això no pot ser. Per això, m'he proposat reduir despeses i tenir menys extres cada mes. Un altre propòsit de Cap d'Any és ser més puntual. Aquest és un clàssic, perquè m'ho proposo cada any i mai ho aconsegueixo. Sempre arribo tard als llocs, però ja s'ha acabat. Soc molt optimista amb mi mateixa? Espero aconseguir-ho! Bé, bon any a tothom! Hola, soc la Sònia, i els meus propòsits d'Any Nou per a aquest 2022 són: llegir més, fer més esport, alimentar-me millor, incrementant el consum de verdures i fruites, això és una mica típic, i per últim, també, organitzar-me millor per ser més eficient i poder fer més coses. Andreu: [16:35] Mira. Es van repetint, eh. Hi ha propòsits que són… són habituals, són constants. Però molt interessants els propòsits de la Sara. Sílvia: [16:45] El de ser puntual, no? Vull dir, això és un propòsit que es proposa molta gent, que diu, no, a partir d'ara vull ser més puntual del que soc, i la veritat és que jo ho agraeixo moltíssim, que la gent sigui bastant puntual, no?, que si es diu una hora, sigui aquella hora concreta i… I animo tothom que vulgui aquest propòsit, que el compleixi. Andreu: [17:03] L'animés fermament a complir aquest propòsit. I de complir-lo dins del termini. Sílvia: [17:11] Sí! No, i el d'estalviar també. És molt important també estalviar, tenir una cultura de l'estalvi, així que animo tothom també a descobrir aquest món si no… si encara no ho han fet. Doncs Sònia, la veritat és que no són propòsits menors, eh? Potser són els típics, no?, intentar menjar més verdura i fruita, però… però és un propòsit que pot funcionar si per exemple fas un menú. Si et fas un menú a casa, que no sigui setmanal, sinó que sigui de tres setmanes o quatre, pot funcionar molt bé. Per una banda t'estalvies de pensar què has de cuinar o què has de comprar per la següent setmana, i la següent cosa és que organitzes molt millor i equilibres molt més la dieta i augmentes els plats que menges de verdura o de fruita. Andreu: [18:00] Exacte. I si per exemple també vols reduir el consum de carn, al final això també t'obliga a descobrir receptes noves que incloguin, doncs més verdura o també més fruita. A mi m'ha passat, no?, al voler reduir el consum de carn, doncs que per força he hagut de descobrir altres maneres de cuinar, o altres plats, per complementar la dieta, no? [És veritat.] I per últim, escoltarem el Joan i el Matthew. Membres de l'equip: [18:27] Hola, soc el Joan. Per a aquest any 2022 tinc dos propòsits: un és aprendre anglès, millorar el meu anglès, i l'altre és aconseguir molts mecenes per al projecte i assolir les metes que estem planificant aquests dies, perquè això voldrà dir que el projecte és sostenible i a més a més ens obligarà a treballar molt més per poder oferir tot el que estem pensant. Bon dia! Soc el Matthew, i de propòsits de Cap d'Any en tinc quatre: 1) fer dos àpats al mes a casa meva amb els meus amics, perquè m'encanta cuinar i compartir-ho amb altres persones. 2) Llegir el meu primer llibre en àrab. 3) Per al tenis, perfeccionar el meu servei liftat, perquè (el) tinc molt fluix. Ai, però espero que no hi hagi cap contrincant meu escoltant aquest podcast. Però bé. 4) Assistir a tres concerts dels Manel, un més que aquest any passat. Molt bon any a tothom, i que estigueu molt bé! Sílvia: [19:20] M'encanta, el Matthew. Andreu: [19:22] Sí! Sílvia: [19:24] Molt fan teu, Matthew. No, la veritat. O sigui, llegir un llibre en àrab! És que és… O sigui, acaba de començar a aprendre àrab i ja vol llegir el primer llibre en àrab. Vull dir… molt bé, molt bé. Andreu: [19:39] Uau. I ha dit que vol anar a tres concerts de Manel. Sílvia: [19:43] Sí. És que li encanta. Andreu: [19:45] Un més… Un més que l'any passat, o sigui, el 2021 va anar a dos concerts de Manel. Sílvia: [19:50] És que (n')és molt fan, la veritat. Sí, sí. Molt bé! Andreu: [19:55] I… Sí. I m'ha agradat molt el propòsit de cuinar dos vegades al mes per als seus amics, o sigui, d'organitzar àpats amb els seus amics. Escolta, Matthew, si et falta gent, aquí ens oferim, eh? Sílvia: [20:09] Farem el favor de venir. Andreu: [20:11] Sí, sí. Farem l'esforç i ho farem per tu. Sílvia: [20:17] No, la veritat és que el Matthew és molt bon cuiner i és un crac amb la rebosteria, o sigui que… boníssim, tot el que fa. Andreu: [20:26] Segur que s'hi menja molt bé, a cal Matthew. Sílvia: [20:28] Sí. I el Joan ha comentat dues coses: una és que des de fa uns dies estem aprenent anglès, i la veritat és que estem avançant molt ràpid. Per tant, m'alegro molt (que) haguem començat a millorar el nostre anglès, perquè el Joan es vol dedicar a Easy Catalan (i) necessita l'anglès per poder-se comunicar correctament amb tots els equips i tots els col·laboradors. Andreu: [20:52] Exacte. Molts ànims, Joan, amb els teus objectius. T'ajudarem a complir-los, òbviament, perquè no estàs sol en aquest últim projecte relacionat amb Easy Catalan, i… doncs això, i molts ànims també amb l'anglès, que sempre és un repte per a molts de nosaltres. I, per últim, que m'havia deixat una persona, tenim la Sam. Membres de l'equip: [21:14] Hola! Em dic Sam i soc una de les traductores del català a l'anglès per a l'equip d'Easy Catalan. Aquest any que ve tinc dos propòsits de Cap d'Any: primerament, voldria intentar anar al gimnàs almenys tres vegades a la setmana, i el meu segon propòsit és llegir més de 100 llibres al llarg del 2022. Això és tot. Gràcies i bon Cap d'Any! Sílvia: [21:39] M'encanta. Andreu: [21:42] Ho repeteixo per a qui no ho hagi sentit bé. Diu que vol llegir més de 100 llibres al cap de l'any. Sílvia: [21:50] Uau! Molt bé, eh? No, la veritat és que… penso que és un propòsit molt molt bo. Molt. Uau. Andreu: [21:58] Sí, sí. Molt bo, molt ambiciós, també, però… Vaja, quan em va enviar aquest missatge, li vaig preguntar com s'ho farà, o com s'ho fa, per llegir tant, i em va dir que aquest any dos mil… l'any passat, el 2021, en va llegir 92! Sílvia: [22:13] Aiii! Així gairebé, eh? Gairebé arriba als 100. Molt bé, molt bé! Andreu: [22:23] Sí, sí. Déu-n'hi-do! Uau. T'admiro, Sam! Sílvia: [22:25] Sí! Sí. És que és una crac. Andreu: [22:29] Uau. Doncs ja ho veieu, que en l'equip d'Easy Catalan tenim moltes persones que, clar, us n'havíem parlat, però moltes d'elles no les havíeu vist ni sentit. Per tant… Jo mateix, per exemple, amb el Reece, hi havia parlat per xat, però no li havia sentit mai la veu. Aleshores, doncs mira, també ha estat bonic, no?, sentir-nos, sentir una mica tothom. Sílvia: [22:52] Exacte. Sí. La veritat és que, relacionat amb el projecte d'Easy Catalan, tenim moltes idees per aquest any que ve, i una de les coses és que vull que tornem a fer una trobada, tots. Va ser molta feina organitzar l'última trobada que vam fer tots junts a l'octubre, però… tinc ganes de tornar-ho a fer, perquè en l'última trobada la veritat és que vaig estar més d'organitzadora i no vaig poder xerrar i conèixer tots els integrants. Per tant, necessitem fer més trobades per coneixe'ns entre nosaltres. Andreu: [23:23] Sí, definitivament. L'expressió de la setmana Andreu: [23:29] Com a expressió d'aquesta setmana, no pot ser una altra, doncs volem dir com felicitem l'any nou, no? L'entrada a l'any nou. Com ho fem, Sílvia? Sílvia: [23:41] Doncs normalment sempre dic Bon any nou! o Bon any nou 2022! o… Que passis un bon any nou 2022. Andreu: [23:49] Sí, jo també. Bon any!… Es pot dir Bon any! o Bon any nou!. No? És el més habitual. O Bon any nou 2022, etc. Sí, és la forma més… més habitual. I hi ha una altra puntualització que podem fer, que és que la nit de Cap d'Any, o sigui, l'última nit de l'any, no en diem Nit Vella o… Any Nou, sinó que en diem Cap d'Any, no? En castellà és Nochevieja i hi ha persones que fan la traducció literal i diuen Nit Vella, o fins i tot la nit d'Any Nou, però sempre, en català, tradicionalment, generalment, hem dit la nit de Cap d'Any. I el cap en realitat és el principi. O sigui, nosaltres, clar, quan són les 12 de la nit i celebrem l'any nou, estem celebrant el començament, no? I aquest començament és el cap d'any. Sílvia: [24:44] Exacte. Sí, o sigui, celebrem Cap d'Any, però llavors diem Bon any nou. [Sí.] Easy Catalan recomana Andreu: [24:54] I com a recomanació… què recomanem avui, Sílvia? Sílvia: [24:57] Doncs que sigueu feliços! Us hem recomanat moltes coses al llarg de l'any per aprendre diferents conceptes, coses en català i altres històries, però jo crec que el més important en aquesta vida és intentar ser feliç. Penso que tothom té en ment què hauria de passar en la seva vida per poder ser feliç. Doncs busqueu-ho. Vull dir, la vida és un moment que passa i no us podeu quedar en un lloc que no us agrada o amb unes persones que no us fan felices. Busqueu-ho, sigueu valents, poseu tota la voluntat i l'esforç en aconseguir-ho, perquè pot ser que el camí sigui llarg o que fins i tot fracasseu, però la qüestió és que ho intenteu, que intenteu els projectes, els propòsits i les idees que teniu per a aquest any i que sapigueu que tothom que ho ha intentat és un heroi. Per tant, intenteu-ho. Andreu: [25:48] Uau, quin missatge més bonic! Doncs sí, buscar el benestar, perquè no hem vingut en aquest món a patir. Per tant, buscar, doncs això, estar bé, amb nosaltres mateixos i amb la resta. Espero que aquest any compliu els vostres objectius i, si no, com a mínim, que us ho passeu bé intentant-ho. Que tingueu un any… doncs millor que els anteriors, aquests anys de pandèmia que han sigut difícils per a tothom, que continueu aprenent català, que progresseu, que ens feu saber com us va, amb el català, què us falta, quins dubtes teniu, que ens envieu propostes, comentaris… I nosaltres, per la nostra part, intentarem fer més i millor. O sigui, la nostra intenció és fer més episodis, continuar com fins ara i, qui sap, esperem, quan pugui ser, augmentar la freqüència i oferir-vos més episodis. Doncs ara, amb això, si et sembla, ho deixem aquí, i… Bona entrada d'any, bon any nou a tothom, que sigueu molt feliços, i fins aviat! Sílvia: [26:52] Que vagi molt bé. Andreu: [26:54] Adeu! Sílvia: [26:55] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)