POPULARITY
Categories
Bei seinem ersten Besuch 20217 auf der Documenta weiß Autor Jan Michel Zschörnig nicht, was der Künstler ihm mit seinem Werk sagen will. Will er irritieren oder soll es nachwirken? Er entdeckt Parallelen zwischen Kunst und Glauben.
70 Jahre documenta. Was 1955 im Fridericianum Kassel von Arnold Bode ins Leben gerufen wurde, ist heute eine der weltweit wichtigsten Ausstellungen für Gegenwartskunst. Doch mit ihrer Bedeutung für die Kunstwelt, wuchsen auch die Skandale. Die Nazi-Vergangenheit eines Gründungsmitglieds musste aufgearbeitet, ein Millionendefizit ausgeglichen werden. Bei der documenta 15 kam es zum Antisemitismus-Eklat und es stellt sich die Frage: Wie frei ist die Kunst und wie politisch muss sie sein? Brücken bauen statt provozieren - das zumindest will die neue künstlerische Leiterin Naomi Beckwith vom Guggenheim Museum in New York für die 16. Ausgabe 2027. Wir blicken zurück auf eine Erfolgsgeschichte mit Widersprüchen und richten unsere Fragen an Andreas Hoffmann, derzeitiger Geschäftsführer der documenta, an die Kunstkritikerin Julia Voss, den Rechtswissenschaftler Christoph Möllers und den Soziologen und Gründer des documenta-Instituts, Prof. Heinz Bude. Podcast-Tipp: Kunst Verbrechen Gestohlene Gemälde, Kunstschmuggel, Fälscherskandale: Bei Kunstverbrechen rollen Lenore Lötsch und Torben Steenbuck spektakuläre Verbrechen in der Welt der Kunst- und Kultur auf. Ohne Blutvergießen, dafür mit spannender Kunst! Sie nehmen euch mit an Tatorte und hinter die Kulissen der Ermittlungen bei True-Crime-Fällen im vermeintlich glitzernden Kunstgeschäft. Sie treffen Zeugen, Experten und Opfer. Unterstützung bekommen sie dabei von Deutschlands bekanntestem Kunst-Kommissar René Allonge vom LKA Berlin. https://www.ardaudiothek.de/sendung/kunstverbrechen-true-crime-meets-kultur/urn:ard:show:78b44da017c70e17/
Noticiero de Martí Noticias presenta un resumen de las noticias más importantes de Cuba y el mundo. Titulares: | Crea indignación dentro y fuera de la isla palabras de ministra que niega la existencia de mendigos en Cuba | Denuncian incapacidad del Estado para acometer la crisis habitacional, tras recientes derrumbes en la capital | Documenta organismo internacional escalada represiva del régimen de La Habana a sus ciudadanos | Tres cubanos participan esta noche en el juego de Estrellas de las Grandes Ligas del beisbol profesional, entre otras noticias.
Heute vor 70 Jahren öffnete in Kassel die "documenta I" – die erste umfassende Ausstellung von moderner Kunst in Westdeutschland nach dem Ende des Zweiten Weltkrieges.
Heute wird mal nicht der Teufel an die Wand gemalt.
Acompanhe as dicas sobre o que é amortização do financiamento imobiliário, com a especialista Debora Pezzotti, da Ágil Soluções em Documentação Imobiliária. Conheça as soluções em produtos e serviços do Espaço do Corretor com 10% de desconto para a comunidade IBRESP. Acesse: https://ibresp.com.br/espaco-do-corretorVeja o vídeo deste podcast no canal do IBRESP no YouTube. Acesse: https://youtube.com/watch?v=VayMdkDx3qE
Acompanhe as dicas de como é o contrato de financiamento imobiliário, com a especialista Debora Pezzotti, da Ágil Soluções em Documentação Imobiliária. Conheça as soluções em produtos e serviços do Espaço do Corretor com 10% de desconto para a comunidade IBRESP. Acesse: https://ibresp.com.br/espaco-do-corretorVeja o vídeo deste podcast no canal do IBRESP no YouTube. Acesse: https://youtube.com/watch?v=_wxy_jinsX4
Acompanhe as dicas de como o corretor pode orientar o cliente sobre o financiamento imobiliário, com a especialista Debora Pezzotti, da Ágil Soluções em Documentação Imobiliária. Conheça as soluções em produtos e serviços do Espaço do Corretor com 10% de desconto para a comunidade IBRESP. Acesse: https://ibresp.com.br/espaco-do-corretorVeja o vídeo deste podcast no canal do IBRESP no YouTube. Acesse: https://youtube.com/watch?v=RVgPrraeU34
Martin Faz, Consejero del INE
¿Sabías que podrías generar ingresos esta misma semana solo con lo que ya sabes y haces?En este episodio de Lecciones de Impacto, te comparto una conversación real que tuvo lugar entre amigos, y que terminó con:✅ Una autora en formación creando una estrategia para lanzar su libro con preventa.✅ Un emprendedor montando una marca en menos de 24 horas y consiguiendo prospectos.✅ Y una lluvia de ideas para convertir nuestra experiencia en nuevas fuentes de ingresos.Aquí descubrirás:
Verk från 57 års skapande när samiska konstnären Britta Marakatt-Labbas livsverk ställs ut på Moderna Museet. Lyssna på alla avsnitt i Sveriges Radio Play. I utställningen ”Där varje stygn andas” visas ikoniska verk som det 24 meter långa broderiet Historja, Kråkorna, Händelser i tid, Vintergatan med flera.Utställningen har tidigare visats på Nasjonalmuseum i Oslo och KIN i Kiruna, men byter karaktär och titel för varje ny plats.Strax före öppningen träffar vi Britta Marakatt-Labba som sedan det stora internationella genombrottet på Documenta i Kassel 2017, turnerar världen runt med sin konst.Reporter: Helene Alm.
Arend, Ingo www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit
Die Weltkunstausstellung feiert 70-jähriges Jubiläum. Trotz der Skandale bleibe sie ein bedeutendes Schaufenster für internationale Kunst, findet Kunstkritikerin Saskia Trebing.
Die alle fünf Jahre stattfindende documenta in Kassel ist ein internationales Ereignis mit großer Strahlkraft. Sie greift in der Provinz die künstlerischen Themen Deutschlands, Europas und der Welt auf. Rückblicke und Ausblicke nach 70 Jahren. Fittgau, Ludger www.deutschlandfunkkultur.de, Lange Nacht
Was 1955 noch am Rande der Bundesgartenschau begann, ist heute eine der weltweit wichtigsten Ausstellungen für zeitgenössische Kunst. Jetzt wird die documenta 70 Jahre alt und in Kassel wird das an diesem Wochenende gefeiert - unter anderem mit einem Kunstwerk zum Mitmachen. Wir blicken zurück auf 70 Jahre documenta und sprechen über Cosima von Bonins „7000 Palmen“, die in diesen Tagen rund um das Fridericianum im Kasseler Wind flattern. (Foto: Nicolas Wefers)
No Comentário Final de hoje, Ricardo Spinosa repercutiu, com indignação e incredulidade, uma tragédia ocorrida em Curitiba: a morte de um bebê de quatro meses em uma creche clandestina que funcionava há cerca de 10 anos. Segundo a Polícia Civil, a criança se engasgou após ser alimentada e, ao ser colocada para dormir em uma cama de solteiro, foi encontrada com os lábios roxos. Apesar da tentativa de reanimação e do acionamento do SAMU, o bebê não resistiu. O mais estarrecedor, segundo Spinosa, é que a creche, sem qualquer autorização legal, atendia cerca de 20 crianças e nunca havia sido fiscalizada. “Como pode algo assim passar despercebido por uma década?”, questionou, ressaltando a omissão de autoridades e a fragilidade da fiscalização. Para ele, essa tragédia escancara falhas graves que não podem mais ser ignoradas. “Lamentavelmente, é verdade. E é revoltante.”#ComentarioFinal #RicardoSpinosa #Curitiba #CrecheClandestina #Tragédia #Fiscalização #Infância #Justiça #SegurançaInfantil #Paraná
Rückblick Staffel 2. Teil 4. Episode 45 bis 50 In Episode 217 rekapituliert Andy Scholz zum vierten und letzten Mal die zweite Staffel seines Podcasts. Er präsentiert Ausschnitte aus den Episoden 45 bis 50 mit Helmut Schweizer, Jens Koch, Donata Wenders, Thomas Seelig, Schwind & Raimann, Andrea Grützner. Bereits 2021 ging es um Themen, die heute immer noch aktueller nicht sein könnte: Schwarzweiss oder Farbe? Analog oder digital? Wie können wir Fotografie NEU Denken? Und natürlich die Allgegenwärtigkeit fotografischer Bilder, ihre Bedeutung und Auswirkungen. Geboren wurde der Podcast durch das INTERNATIONALE FESTIVAL FOTOGRAFISCHER BILDER, das vom 20. bis 23. November 2025 zum vierten Mal in Regensburg eröffnet wird mit Symposium, Ausstellungen und Rahmenprogramm. Deutsche Fotobuchpreisverleihung 2025: Samstag 22. November 2025 Helmut Schweizer https://www.instagram.com/helmutschweizer/ https://de.wikipedia.org/wiki/Helmut_Schweizer https://galeriepfab.de/artists/helmut-schweizer/ Jens Koch http://www.kochfoto.de https://www.instagram.com/jenskochphoto Donata Wenders https://www.instagram.com/donata_wenders https://donatawenders.com Thomas Seelig https://www.museum-folkwang.de https://www.instagram.com/tee64see/ Schwind & Raimann https://www.instagram.com/johannesraimann https://www.instagram.com/bastianschwind https://bastianschwind.com http://www.johannes-raimann.at https://prephotography.org Andrea Grützner https://www.instagram.com/andreagruetzner https://andreagruetzner.de - - - Episoden-Cover-Gestaltung: Andy Scholz Episoden-Cover-Foto/Grafik: privat - - - Link zu unserem Newsletter: https://deutscherfotobuchpreis.de/newsletter/ - - - Idee, Produktion, Redaktion, Moderation, Schnitt, Ton, Musik: Andy Scholz Der Podcast ist eine Produktion von STUDIO ANDY SCHOLZ 2020-2025. Andy Scholz wurde 1971 in Varel geboren. Er studierte Philosophie und Medienwissenschaften an der Universität Düsseldorf, Kunst und Design an der HBK Braunschweig und Fotografie/Fototheorie an der Folkwang Universität der Künste in Essen. Er ist freier Künstler, Autor und Dozent. Seit 2012 unterrichtet er an verschiedenen Instituten, u.a.: Universität Regensburg, Fachhochschule Würzburg, North Dakota State University in Fargo (USA), Philipps-Universität Marburg, Ruhr Universität Bochum, Pädagogische Hochschule Ludwigsburg. 2016 wurde er berufenes Mitglied in der Deutschen Gesellschaft für Photographie (DGPh). Seit 2016 ist er künstlerischer Leiter und Kurator vom INTERNATIONALEN FESTIVAL FOTOGRAFISCHER BILDER, das er gemeinsam mit Martin Rosner gründete. Im ersten Lockdown im Juni 2020 begann er mit dem Podcast und seit 2022 ist er Organisationsleiter vom Deutschen Fotobuchpreis, der ins INTERNATIONALE FESTIVAL FOTOGRAFISCHER BILDER in Regensburg integriert wurde. Er lebt und arbeitet in Essen (Ruhrgebiet). https://fotografieneudenken.de/ https://www.instagram.com/fotografieneudenken/ https://festival-fotografischer-bilder.de/ https://www.instagram.com/festivalfotografischerbilder/ https://deutscherfotobuchpreis.de/ https://www.instagram.com/deutscher_fotobuchpreis/ https://andyscholz.com/ https://www.instagram.com/scholzandy/
Bude, Heinz www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit
Reinhardt, Anja www.deutschlandfunk.de, Kultur heute
Documenta la verdadera Batalla de Mogadiscio de 1993 a través de testimonios de primera mano de soldados estadounidenses y civiles somalíes, detallando la misión para capturar al señor de la guerra Aidid y el derribo de dos helicópteros. Somalia, 1993. Un esfuerzo por acabar con la hambruna y la guerra civil se torna violento cuando una misión estadounidense para eliminar a un líder rebelde termina con la muerte de varios civiles. Una incursión rutinaria para capturar a dos tenientes de Aidid se convierte en una caótica operación de rescate cuando los Rangers del Ejército se enfrentan a un feroz contraataque somalí. Mientras la noticia del fracaso de la operación Black Hawk conmociona a Estados Unidos, el vídeo de un piloto cautivo conmociona al mundo. ¿Será rescatado?
Michael Hutter zeigt die enorme Bedeutung von Ambiguitäts- und Mehrdeutigkeitstoleranz für den Umgang mit unvermeidlichen Konflikten in einer multipolaren Weltgesellschaft. Sein Buch Anstößige Bilder analysiert mit systemtheoretischen Begrifflichkeiten beispielhaft die vom Autor als „Gesellschaftskampfspiele“ bezeichneten Auseinandersetzungen in Wirtschaft, Politik, Rechtswissenschaft, Kommunikationswissenschaft und nicht zuletzt Kunst rund um die Antisemitismusvorwürfe beim sog. „Documenta-fifteen-Skandal“. Darüber hinaus benennt Michael Hutter kulturhistorische Kontexte, die in dieser Form kaum bekannt sind. Michael Hutter war viele Jahre Leiter des Lehrstuhls für »Theorie der Wirtschaft und ihrer gesellschaftlichen Umwelt« an der Universität Witten/Herdecke sowie Direktor der Abteilung »Kulturelle Quellen von Neuheit« am Wissenschaftszentrum Berlin für Sozialforschung (WZB) und Professor für »Wissen und Innovation« am Institut für Soziologie der Technischen Universität Berlin. Viel Spaß im Gespräch mit Michael Hutter bei Carl-Auer Sounds of Science. _____________ Folgen Sie auch den anderen Podcasts von Carl-Auer: autobahnuniversität www.carl-auer.de/magazin/autobahnuniversitat Blackout, Bauchweh und kein` Bock www.carl-auer.de/magazin/blackout…eh-und-kein-bock Cybernetics of Cybernetics www.carl-auer.de/magazin/cybernet…s-of-cybernetics Genau Geschaut https://www.carl-auer.de/magazin/genau-geschaut Frauen führen besser www.carl-auer.de/magazin/frauen-fuhren-besser Formen (reloaded) Podcast www.carl-auer.de/magazin/formen-reloaded-podcast Heidelberger Systemische Interviews www.carl-auer.de/magazin/heidelbe…ische-interviews Zum Wachstum inspirieren www.carl-auer.de/magazin/zum-wachstum-inspirieren Zusammen entscheiden www.carl-auer.de/magazin/treffpunkt-entscheidenr – Anstößige Bilder und Gesellschaftskampfspiele
Episode 470 / Lucio Pozzi Lucio Pozzi was born in 1935 in Milan, Italy. After living a few years in Rome, where he studied architecture, he came to the United States in 1962, as a guest of the Harvard International Summer Seminar. He then settled in New York and took the US citizenship. A pioneer in working concurrently across different media, Pozzi has presented videotapeworks at the Museum of Modern Art in New York and watercolor landscapes at the John Weber Gallery in New York, regarded in its day as the “temple of Conceptualism.” He has shown work in Documenta 6 (1977) and at the Venice Biennale (U.S. Pavilion) in 1980. He occasionally writes and has taught at Cooper Union, the Yale Graduate Sculpture Program, Princeton University, School of Visual Arts and Maryland Institute College of Art, among other art schools in the US and Europe. His work is included in the collections of major international museums and private institutions and collectors. He currently lives and works in Hudson, NY, and Valeggio s/M (Verona) Italy.If you're in New York this May, check out Future Fair, an independent contemporary art fair celebrating its fifth anniversary in Chelsea from May 7th to 10th. This year's edition features nearly 70 presentations from around the world, with a focus on emerging voices and thoughtful curation with a community driven approach. We love what they are doing to platform new and underrecognized artists and we will be there hosting a talk - more on that soon. Sound & Vision listeners can get 30% off tickets with the code SOUNDANDVISION all one word at futurefairs.com
Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)
Fittkau, Ludger www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit
Ellmenreich, Maja www.deutschlandfunk.de, Kultur heute
Na semana em que a sondagem SIC e Expresso trouxe ânimo extra à coligação, Luís Montenegro diz-se mais encorajado e a mesma AD apostou num contra-ataque comunicacional. Mas a documentação revelada ao Jornal Observador sobre a Spinumviva foi criticada pelo líder do PS por ser uma "espécie de comissão privada de inquérito" que não mata o tema. Também Pedro Nuno não terá ficado indiferente à sondagem e diz que o Governo e a oposição, metade-metade, são culpados pela crise. Que caminho vai então seguir a campanha? Para refletir o Expresso da Meia-Noite convidou Miguel Pinto Luz, ministro das Infraestruturas e da Habitação, Marina Gonçalves, deputada do Partido Socialista e ex-ministra da Habitação, Sebastião Bugalho, eurodeputado do PSD, e o Bruno Gonçalves, eurodeputado do Partido Socialista. Ouça aqui o programa emitido a 21 de março na SIC Notícias. See omnystudio.com/listener for privacy information.
Probst, Carsten www.deutschlandfunk.de, Kultur heute
Fittkau, Ludger www.deutschlandfunkkultur.de, Studio 9
Probst, Carsten www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit
Você já parou pra pensar que todos nós acumulamos um acervo pessoal durante a vida? Neste episódio vamos apresentar como funciona o arquivamento e a musealização de acervos pessoais de escritores e pessoas influentes na história literária e cultural do Brasil. Você vai descobrir as características e particularidades do trabalho de arquivamento e tratamento de acervos pessoais, em particular de pequenas-grandes bibliotecas, com livros que foram adquiridos e utilizados por importantes escritores brasileiros. Nós conversamos com gestores, arquivistas e pesquisadores que atuam diretamente em arquivos e acervos abrigados em museus. Você vai escutar entrevistas com a Roberta Botelho, coordenadora técnica do Centro de Documentação Cultural “Alexandre Eulalio” (Cedae/Unicamp); o Marcelo Tápia, poeta, ensaísta e tradutor, que dirigiu por quinze anos a rede de museus-casa da cidade de São Paulo; a Aline Leal, pesquisadora em práticas arquivísticas, processos e procedimentos de escrita, com foco nas marginálias da biblioteca da escritora Hilda Hilst; o Max Hidalgo, professor associado na Universidade de Barcelona e estudioso do acervo bibliográfico do poeta Haroldo de Campos e o Pedro Zimerman, coordenador do museu do livro esquecido, formado em Psicologia pela USP. Este episódio é parte da pesquisa do Trabalho de Conclusão de Curso na Especialização em Jornalismo Científico do Labjor/Unicamp da aluna Lívia Mendes Pereira e teve orientação do professor doutor Rodrigo Bastos Cunha. As reportagens deste trabalho também foram publicadas no dossiê “Museus” da Revista ComCiência, que você pode ler na página comciencia.br. Mayra: Você já parou pra pensar que todo mundo constrói um acervo pessoal durante a vida? Essas coisas que guardamos em casa: nas gavetas, em armários, em estantes... são objetos diversos e especiais que contam um pouco da nossa própria história de vida e de quem somos. Lidia: “E quem sabe, então O Rio será Alguma cidade submersa Os escafandristas virão Explorar sua casa Seu quarto, suas coisas Sua alma, desvãos” Lívia: Nessa música, “Futuros Amantes”, do cantor e compositor Chico Buarque, que você provavelmente já ouviu tocar por aí e que você ouviu a declamação de alguns versos, é apresentada uma imagem da cidade do Rio de Janeiro submersa pela água do mar. Milênios depois dessa suposta inundação, é imaginada uma cena em que os escafandristas, mergulhadores que investigam o fundo do mar, encontrariam alguns vestígios espalhados pela casa de um casal apaixonado. Esses vestígios seriam cartas, poemas e fotografias, tudo aquilo que a gente costuma guardar como lembranças. Na música, esse acervo pessoal que sobreviveu ao alagamento funciona como a chave para decifrar os vestígios de “uma estranha civilização”. Mayra: E é exatamente isso que os acervos pessoais fazem na vida real. Quando sobrevivem ao tempo e às intempéries, eles revelam nossos traços de personalidade, nossa trajetória pessoal, acadêmica, profissional. Eles contam histórias dos lugares que foram percorridos, daquilo que gostamos e das mudanças no percurso histórico que vivemos. O acervo pessoal também pode refletir nossas escolhas, aquilo que escolhemos guardar ou descartar. Lívia: Já que eles carregam tanta informação, esses acervos devem estar disponíveis para serem acessados. É esse o trabalho que os profissionais em arquivos, fundos e museus fazem com acervos pessoais importantes. Eles permitem acessar um material que contém memórias da história política, social e artística de nosso país. Lidia: “Sábios em vão Tentarão decifrar O eco de antigas palavras Fragmentos de cartas, poemas Mentiras, retratos Vestígios de estranha civilização” Lívia: E sou a Lívia Mendes. Eu sou linguista e esse episódio foi resultado do meu Trabalho de Conclusão de Curso na Especialização em Divulgação Científica no Labjor da Unicamp. Mayra: E sou a Mayra Trinca, que conheci a Lívia nesse mesmo curso de especiali...
The Art Bystander No27: Marcus Jansen. In this episode our host Roland-Philippe Kretzschmar, sit down with internationally acclaimed artist Marcus Jansen whose work has been exhibited at the Bronx Museum of the Arts, the Smithsonian Institution, and Documenta among others. From his early years between the Bronx and Germany to serving in the U.S. Army and later becoming one of the most important painters of his generation, Jansen's journey is as compelling as his art.His new exhibition Faceless at CFHILL, Stockholm, in collaboration with Almine Rech and the Marcus Jansen Foundation, dissects power structures, anonymity, and the systems that shape our lives. Jansen's raw, gestural abstraction meets a deeply political and emotional narrative, making his work a powerful lens through which to view contemporary society.We talk about: His transition from soldier to artist; the unseen forces of control in today's world; how his art challenges historical narratives; the intersection of street art in his practice and the socialist structure of the military.Jansen's work has been described as a 21st-century response to Jackson Pollock and Robert Rauschenberg, but his voice is distinctly his own—urgent, fearless, and unfiltered. Hosted on Acast. See acast.com/privacy for more information.
Episodio 501 de Contralínea En Vivo conducido por Nancy Flores: -Inai, en crisis por corrupción: ASF documenta desde nepotismo hasta extorsiones- Transmisión 21 de febrero Contralínea se transmite de lunes a viernes a las 10hrs (hora centro de México). Encuéntranos en Facebook, YouTube, X (antes Twitter), TikTok, Instagram, WhatsApp y Telegram como Contralínea. Escúchanos en Spotify, Apple Podcast e Ivoox como Contralínea Audio.
Tal es el caso de Mateo, mejor conocido como Mateo Yo Guapo, un niño de tan solo cinco años que se volvió viral en TikTok gracias a su carismática respuesta: “No me importa, yo guapo”. Sin embargo, su creciente exposición en redes sociales y medios de comunicación ha desatado críticas sobre el papel de sus padres en su manejo digital y el impacto que esto podría tener en su bienestar. Recientemente, un video alarmante de Mateo ha provocado indignación en redes sociales, reavivando la discusión sobre la privacidad de los niños influencers y los riesgos de ser expuestos desde tan temprana edad. A pesar de su éxito, con presencia en plataformas como Instagram, Spotify y programas de televisión, muchos usuarios se preguntan si realmente está disfrutando su infancia o si su imagen se ha convertido en una estrategia comercial. La falta de regulación en este tipo de contenido infantil preocupa a especialistas y espectadores, pues mientras Mateo y otros pequeños influencers generan millones de vistas, sus derechos y bienestar pueden quedar en segundo plano. ¿Hasta qué punto es correcto exponer a un niño a la fama digital? ¿Debería existir mayor control sobre el contenido protagonizado por menores? Acompáñanos a analizar el lado oscuro de los pequeños influencers. Distribuido por Genuina Media
Probst, Carsten www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit
Hola Gerardo aquí en otro episodio de Simplemente Yo; La selección de esta semana es Taylor Swift: The Eras Tour, es una película de concierto estadounidense de 2023 producida por la cantautora Taylor Swift y dirigida por Sam Wrench. Documenta los espectáculos en Los Ángeles del Eras Tour (2023-2024), la sexta gira de conciertos de Swift y la gira con mayores ingresos de todos los tiempos. Plot: Experimente el concierto Eras Tour, interpretado por la única e inigualable Taylor Swift. Espero que lo disfruten ;) Información adicional del podcast: Enlace del website official de Filmic Notion Podcast: https://filmicnotionpod.com/ Enlace a nuestra página de Letterboxd: https://boxd.it/446nl
Nesse episódio do Podcast da Lambda powered by TIVIT, Fernando Okuma, Paulo Barros e Rodrigo Monney batem um papo sobre os desafios enfrentados para criar um ambiente de desenvolvimento local que dê autonomia para as pessoas desenvolvedoras trabalhem sem dependências externas. Lambda3 · #417 - Setup de infraestrutura para desenvolvimento local Participantes: Fernando Okuma - @feokuma Paulo Barros - @paulo-henrique-costa-barros Rodrigo Monney - @rodrigo-monney Pauta: Por que precisamos de uma infraestrutura rodando localmente? Ambiente isolado Autonomia para reconstruir tudo sempre que necessário Independencia de recursos externos Quais as formas de ter a infraestrutura rodando localmente Instalar os recursos no sistema operacional (Bancos de dados, mensageria, ferramentas de observabilidade, ...) Ambiente rodando em containers Execução em MicroVM Quais são os desafios em criar essa estrutura localmente? Manutenção para manter alinhado com o que será utilizado em produção Uso de recursos da máquina (memória ram, cpu, ...) Quais estratégias existem para poder lidar com a limitação de hardware Documentação para que as pessoas do time consigam entender como usar Aplicações, serviços e dependências externas Criação de stub Consumir a dependência real Edição: Compasso Coolab Créditos das músicas usadas neste programa: Music by Kevin MacLeod (incompetech.com) licensed under Creative Commons: By Attribution 3.0 - creativecommons.org/licenses/by/3.0
Michael Kretschmer bleibt Regierungschef in Sachsen, allerdings ohne eigene Parlamentsmehrheit. Kann das klappen? Außerdem: Naomi Beckwith wird die neue künstlerische Leiterin der documenta. Documenta? - da war doch was. (15:06) Tobias Armbrüster
Koldehoff, Stefan www.deutschlandfunk.de, Kommentare und Themen der Woche
Koldehoff, Stefan www.deutschlandfunk.de, Kultur heute
Themen u.a.: Schmuck-Ausstellung in Köln; Tiemanns Wortgeflecht: Vertrauen; neue Leitung für die Documenta; der Weihnachtsmann im Film; Musiktipp; Moderation: Claudia Dichter Von WDR 5.
Redes Sociales: Instagram Facebook Twitter (X)
Ep.218 Ibrahim Mahama was born in 1987 in Tamale, Ghana. He lives and works in Accra, Kumasi, and Tamale. Solo exhibitions include Fruitmarket Gallery, Edinburgh (2024); Barbican Centre, London (2024); Kunsthalle Osnabrück, Germany (2023); Oude Kerk, Amsterdam (2022); Frac des Pays de la Loire, France (2022); The High Line, New York (2021); University of Michigan Museum of Art (2020); The Whitworth, The University of Manchester, UK (2019); Norval Foundation, Cape Town (2019); Tel Aviv Art Museum, Israel (2016); and KNUST Museum, Kumasi, Ghana (2013). He has participated in numerous group exhibitions including Desert X AlUla, Saudi Arabia (2024); Sharjah Biennial 15, UAE (2023); 18th International Venice Architecture Biennale, Italy (2023); the 35th Bienal de São Paulo, Brazil (2023); Museum of Fine Arts, Houston, Texas (2021); Centre Pompidou, Paris (2020); 22nd Biennale of Sydney, Australia (2020); Stellenbosch Triennale, South Africa (2020); 6th Lubumbashi Biennale, Democratic Republic of the Congo (2019); Ghana Pavilion, 58th Venice Biennale, Italy (2019); Documenta 14, Athens and Kassel, Germany (2017); Broad Art Museum, Michigan State University (2016); Kunsthal Charlottenborg, Copenhagen and Holbæk, Denmark (2016); 56th Venice Biennale, Italy (2015); and Artist's Rooms, K21, Düsseldorf, Germany (2015). Mahama was also appointed Artistic Director of the 35th Ljubljana Biennale of Graphic Arts, Ljubljana (2023). In 2024, Mahama was selected for the inaugural Sam Gilliam award by the Dia Art Foundation and the Sam Gilliam Foundation, which includes the presentation of a public program at Dia in fall 2024. Photo credit: Carlos Idun-Tawiah White Cube https://www.whitecube.com/artists/ibrahim-mahama Sam Gilliam Award https://www.diaart.org/about/sam-gilliam-award Dia Art Foundation https://www.diaart.org/program/calendar/sam-gilliam-award-program-ibrahim-mahama-dia-talks-11212024/period/2024-11-02 Fruitmarket https://www.fruitmarket.co.uk/about-us/ Stedelijk Museum Amsterdam https://www.stedelijk.nl/en/events/artist-talk-ibrahim-mahama-en Ghana Remembers https://ghanaremembers.com/stories/people/ibrahim-maham-the-first-ghanaian-artist-to-win-the-inaugural-sam-gilliam-award-in-2024.html#google_vignette Barbican https://www.barbican.org.uk/whats-on/2024/event/ibrahim-mahama-purple-hibiscus Observer https://observer.com/2024/09/interview-ibrahim-mahama-artist-white-cube-exhibition/ Vennice Biennale https://www.labiennale.org/en/architecture/2023/force-majeure/ibrahim-mahama Institute for Humanity Activities https://www.humanactivities.org/en/iha-blank/sculpture-workshop-with-ibrahim-mahama/ Edinburgh Art Festival https://www.edinburghartfestival.com/event/ibrahim-mahamasongs-about-roses/ Wallpaper https://www.wallpaper.com/art/exhibitions-shows/ibrahim-mahama-tells-us-why-he-has-covered-the-barbican-in-pink-fabric Reiter Galleries https://www.reitergalleries.com/en/artists/ibrahim-mahama/ NYTimes https://www.nytimes.com/2024/09/19/arts/design/ibrahim-mahama-artist-ghana-white-cube.html The Brooklyn Rail https://brooklynrail.org/2024/10/artseen/ibrahim-mahama-a-spell-of-good-things/ Bonhams https://www.bonhams.com/press_release/38679/ Burlington Contemporary https://contemporary.burlington.org.uk/reviews/reviews/ibrahim-mahama-songs-about-roses The Highline https://www.thehighline.org/art/projects/ibrahim-mahama/ Desert X AlUla https://desertx.org/dx/dx24-alula/ibrahim-mahama C& https://whitewall.art/whitewaller/best-of-new-york-exhibitions-ibrahim-mahama-janaina-tschape-and-more/ artnet https://news.artnet.com/art-world/ibrahim-mahamas-stunning-textile-installation-blankets-the-barbican-in-london-2476760 BBC https://www.bbc.com/news/world-africa-68846770 The Art Newspaper https://www.theartnewspaper.com/2024/08/23/saatchi-collection-ibrahim-mahama-auction-bonhams Whitewall https://whitewall.art/whitewaller/best-of-new-york-exhibitions-ibrahim-mahama-janaina-tschape-and-more/
Mamileiros e mamiletes, no programa da semana passada, começamos uma conversa sobre como construir ou reconstruir a nossa autoestima com a Ana Fontes e a Valéria Tinoco. Se você não ouviu, já fica aqui o convite para ouvir também essa parte da conversa porque ela está muito interessante. É o Mamilos 469 “Autoestima: como (re)construir?”. Hoje, na segunda parte dessa conversa sobre como a gente pode viver com mais confiança e leveza no mundo, a gente quer debater sobre como podemos formar uma rede de amigas e como podemos ser amigas legais para outras mulheres. Reunimos um super time de mulheres pra nos ajudar nesse papo: Fe Lopes, psicóloga e psicanalista, Larissa Magrisso, fundadora da Lúcidas, e Maíra Matta, profissional de marketing na indústria de cosméticos e beleza. Vamos juntas! _____ L'ÓREAL PARIS L'Oréal Paris reuniu mulheres incríveis no evento Você Vale Muito, realizado em São Paulo na noite do dia 12 de setembro. Foi uma celebração da beleza como catalisadora da autoestima. No palco estavam Taís Araújo, Zezé Motta, Gabi Lorran, Cris Guterres, Larissa Manoela e muitas outras. E ainda teve show da Liniker! O clima estava de puro poder. Nas conversas promovidas no evento, ficou claro que temos que olhar para dentro de nós para encontrarmos nosso próprio valor. Um exemplo disso foi dado pela compositora e modelo francesa Yseult. Ela disse que ter se envolvido com a moda a ajudou a ter mais consciência corporal e saber melhor se movimentar e se posicionar no palco, na frente das câmeras e diante das luzes. Achamos essa visão ótima! Mas também é fundamental estarmos cercadas por pessoas que podem nos ajudar na nossa trajetória. A atriz Zezé Motta deu exemplo de como ela fez isso. Ela contou que criou o Centro de Informação e Documentação do Artista Negro por conta de ter percebido a quase invisibilidade do negro na mídia. Assim, muitas artistas negras tiveram suas histórias registradas para posteridade. L'Oréal Paris é uma marca com valores femininos e feministas. Há 65 anos no Brasil, apoia cada mulher em sua jornada para o empoderamento, para que ela possa se tornar quem ela quiser. Por meio do slogan ‘Você Vale Muito', L'Oréal Paris lembra todas as mulheres que sua individualidade é seu maior poder. L'Oréal Paris, porque você vale muito. _____ FALE CONOSCO . Email: mamilos@mamilos.me _____ CONTRIBUA COM O MAMILOS Quem apoia o Mamilos ajuda a manter o podcast no ar e ainda participa do nosso grupo especial no Telegram. É só R$9,90 por mês! Quem assina não abre mão. https://www.catarse.me/mamilos _____ Equipe Mamilos Mamilos é uma produção do B9 A apresentação é de Cris Bartis e Ju Wallauer. Pra ouvir todos episódios, assine nosso feed ou acesse mamilos.b9.com.br Quem coordenou essa produção foi Beatriz Souza. A edição foi de Mariana Leão e as trilhas sonoras, de Angie Lopez. A coordenação digital é feita por Agê Barros. O B9 tem direção executiva de Cris Bartis, Ju Wallauer e Carlos Merigo. O atendimento e negócios é feito por Telma Zennaro.