Podcasts about Documenta

Shortly before the opening on 28 November 2026, Cevdet Erek talks with curator Bettina Spörr about his exhibition and sound installation on Secession's façade. Cevdet Erek Secessions-Ornamentik  29.11.2025 – 22.2.2026 Some of Cevdet Erek's site-specific installations and sonic environments, placed at the intersection of sound, sculpture, and architecture, evolve around the idea of ‘sound ornamentation'. With this term, the artist refers to Adolf Loos's Ornament and Crime (1908) amongst others. This text celebrates lack of ornamentation as the mark of a ‘cultivated' society. Loos' polemic is key to a moralising discourse that once sought to purge architecture of decoration in the name of progress. In that context, ornament – associated with sensuality, femininity, and excess – was condemned as wasteful and irrational. Loos' text linked ornament to primitivism and degeneration, framing modern Western culture as superior to the supposedly ‘undeveloped'. Such rhetoric not only marginalised the close relationship between ornament and abstraction but also exposed the colonial and patriarchal logics underpinning modernist aesthetics. Erek re-enters this ideological terrain, transforming ornamentation from decorative surface into temporal, vibratory structure – one that organises space and perception. In his installations sound is not background but architecture itself – something built, inhabited, and experienced by bodies in motion. Here, ornamentation becomes a verb: it describes the act of tuning, of aligning oneself with surrounding frequencies. Through attention, the visitor becomes part of the composition. In this way, Erek's installations dissolve the boundaries between composer and listener, architecture and inhabitant. More Cevdet Erek was born in Istanbul in 1974, where he lives and works. He has developed site-specific installations and presented his work extensively in solo and group exhibitions, among others at Museumsquartier, Vienna; Hamburger Bahnhof – Museum für Gegenwart, Berlin; Art Institute of Chicago; M HKA – Museum of Contemporary Art, Antwerp; MUAC Museo Universitario de Arte Contemporáneo, Mexico City; Pavilion of Turkey, 57th Venice Biennale; Spike Island, Bristol; Kunsthalle Basel, Basel; Liverpool Biennial, Liverpool; 36th Bienal de São Paulo (both 2025); Manifesta 14, Pristina (2022); Gropius Bau, Berlin; SFMOMA, San Francisco; Schirn Kunsthalle, Frankfurt am Main; 5th Marrakech Biennale (2014); Palais de Tokyo, Paris; Sharjah Biennial 11 (2013); 9th Gwangju Biennale (2012); CCA Wattis Institute for Contemporary Arts, San Francisco; dOCUMENTA 13, Kassel (2012); 12th Istanbul Biennial (2011); Tate Modern, London. Since 2008, Bettina Spörr is a curator at the Secession, where she engages in close collaboration with artists to conceptualise and realise exhibitions that explore the profound impact of contemporary art on society. Throughout her career, she has worked with numerous artists on solo exhibitions and, in 2010, curated the group show where do we go from here? at the Secession. Secession Podcast: Artists features artists exhibiting at the Secession. The Dorotheum is the exclusive sponsor of the Secession Podcast. Programmed by the board of the Secession. Jingle: Hui Ye with an excerpt from Combat of dreams for string quartet and audio feed (2016, Christine Lavant Quartett) by Alexander J. Eberhard Audio Editor: Paul Macheck Executive Producer: Bettina Spörr

Bis zum 10. Mai stellt die Schirn Frankfurt Teile des Werks von Thomas Bayerle in der Dondorf-Druckerei in Frankfurt Bockenheim aus. (Wdh. vom 29.04.2020)

El Museo de Historia de Madrid expone las cuarenta fotos ganadoras y finalistas de su V Concurso de Fotografía. Esta edición la protagonista es el agua

Escuche esta y más noticias de LA PATRIA Radio de lunes a viernes por los 1540 AM de Radio Cóndor en Manizales y en www.lapatria.com, encuentre videos de las transmisiones en nuestro Facebook Live: www.facebook.com/lapatria.manizales/videos

A Fundação Cartier para a Arte Contemporânea abriu suas portas em um novo endereço em Paris, dessa vez em frente ao Louvre, com projeto do renomado arquiteto Jean Nouvel. A mostra inaugural, intitulada “Exposição Geral”, reúne cerca de cem artistas e celebra 40 anos de programação, conectando diversidade, história e cidade. O espaço transparente, com plataformas ajustáveis, cria uma experiência inédita, onde arquitetura e arte dialogam com o dinamismo cultural e artístico da capital francesa. A Fundação Cartier para a Arte Contemporânea abriu em outubro de 2025 um novo capítulo de sua história na capital francesa, dessa vez em frente ao Louvre, em um edifício reinventado pelo arquiteto Jean Nouvel. A mostra inaugural percorre quatro décadas de criação contemporânea a partir do acervo da instituição. Concebida como um diálogo entre arquitetura, cidade e memória artística, a mostra revisita o papel da Fundação na trajetória de inúmeros criadores, entre eles o francês Jean-Michel Othoniel, para quem a exposição representa “um pouco da própria juventude” e o início de um vínculo decisivo com o mundo da arte. “Essa exposição é muito emocionante para mim. Ela representa um pouco da minha juventude, da minha formação, é quem eu sou", relatou à RFI. "Tive a sorte de iniciar um diálogo com a fundação em 1988, com Marie-Claude Beaud, que me ofereceu minha primeira residência artística. Depois disso, a instituição continuou me acompanhando, adquiriu obras de diferentes períodos do meu trabalho, inclusive da época em que participei da Documenta. Em 2004, realizamos uma grande exposição, minha primeira individual em Paris, que me tornou conhecido pelo público dos museus parisienses.” O espaço projetado por Jean Nouvel aposta na transparência e na circulação livre. Cinco plataformas ajustáveis permitem acomodar obras monumentais ou intimistas, enquanto volumes tridimensionais e pontos de vista de 360 graus oferecem uma experiência inédita de observação e circulação. “Jean Nouvel desconstruiu a linearidade da história da arte”, explica Béatrice Grenier, diretora de programação da instituição. “Isso nos permite trabalhar com artistas e propor uma nova narrativa da história da arte, conectando o interior da Fundação à cidade e ao patrimônio histórico que nos rodeia.” Entre os artistas presentes estão nomes internacionais como Olga de Amaral (Colômbia), Sally Gabori (Austrália), Chéri Samba (República Democrática do Congo), Damien Hirst (Reino Unido) e Joan Mitchell (Estados Unidos).  “O objetivo era traçar um retrato da Fundação Cartier para a Arte Contemporânea em seu novo endereço, nas duas praças do Palais-Royal, em pleno coração de Paris, em frente ao Louvre e também diante de uma das mais antigas praças públicas da cidade, a Praça do Palais-Royal", destaca Garnier, que é co-curadora da exposição inaugural da nova Fundação Cartier. "A questão era justamente esta: como fazer isso? Como apresentar, ao mesmo tempo, as linhas estruturantes de uma coleção construída ao longo da programação da Fundação nos últimos 40 anos e, ao mesmo tempo, sugerir os temas que a Fundação Cartier pretende continuar defendendo no futuro de sua programação?”, sinalizou à RFI. Desconstruir a linearidade da história da arte Grenier detalha a opção estética no design do novo espaço. “O arquiteto Jean Nouvel refletiu profundamente sobre essa questão. Ele é o autor do Instituto do Mundo Árabe, [do antigo prédio] da Fundação Cartier no boulevard Raspail, inaugurado em 1994, e também concebeu o Museu do Quai Branly, além do Louvre de Abu Dhabi. Este último se insere, de certa forma, em um percurso de reflexão sobre a evolução da museografia", afirmou. "O percurso da mostra é fundamental porque Nouvel propôs um plano circular, no qual diferentes objetos, de distintas civilizações, são organizados em uma mesma linha do tempo. O que ele faz com esse edifício é justamente desconstruir a linearidade da história da arte", sublinhou Grenier. "Esse princípio aparece claramente no novo prédio da Fundação Cartier. Em vez de um espaço bidimensional, organizado por uma sucessão linear de paredes expositivas, temos volumes. Isso permite conceber exposições em espaços que oferecem pontos de vista de 360 graus sobre as obras e sobre a própria exposição.” A mudança para um endereço central permite à Fundação Cartier aproveitar o fluxo de visitantes do Louvre e se integrar a um eixo cultural estratégico da cidade, que inclui também a Comédie-Française, o Museu de Artes Decorativas e a Bourse de Commerce, onde fica a coleção privada de François Pinault. A Fundação possui hoje cerca de 4.500 obras, e a exposição rotativa apresenta aproximadamente 600 trabalhos. A "Exposição Geral" fica em cartaz na nova sede da Fundação Cartier até 23 de agosto de 2026. 

Die Pianistin, Komponistin und Musikwissenschaftlerin Ursel Schlicht aus Kassel "bewegt sich souverän zwischen Jazz, Neuer Musik und interkulturellen Projekten“. So formuliert es die Jury, die Ursel Schlicht für den Hessischen Jazzpreis 2025 ausgewählt hat. Der wird von der Landesregierung verliehen, ist mit 10.000 Euro dotiert und soll Musikerinnen und Musiker für ihre Verdienste um die hessische Jazzszene auszeichnen. Christoph Scheffer spricht mit der Preisträgerin über Frauen im Jazz, über musikalische Begegnungen auf Augenhöhe und über die Verwandlung von bildender Kunst in Klang. (Foto: Rolf Schoellkopf)

Recorded live at the Museum of Contemporary Art Chicago / CAB Tailgate In this live MCA tailgate episode, the Bad at Sports crew — Duncan MacKenzie, Ryan Peter Miller, Brian Andrews, and Jesse Malmed — sit down with Chicago Tribune and Hyperallergic critic Lori Waxman to dig into the past, present, and uncertain future of art criticism.   Lori Waxman speaks candidly about being one of the last remaining "paper critics" in the Midwest, the strange privilege and responsibility of writing for a general audience, and the realities of practicing criticism in a media ecosystem that has largely abandoned it. The conversation moves between the lightly chaotic and the deeply reflective: the team discusses accountability, gatekeeping, democratization, descriptive vs. evaluative criticism, and the uneasy role of critics in shaping a city's cultural memory. A major portion of the episode is devoted to Waxman's long-running performance project "The 60 WRD/Min Art Critic," which she describes as part-service, part-performance, part-publishing experiment — one that temporarily gives a community something most cities no longer have: a local critic writing about local work. From describing her process of writing in public (fully clothed), to fielding questions about dead artists, visibility, taste, and how critics navigate their own spreadsheets, Waxman opens up her practice with humor and clarity. The episode also includes reflections on Chicago's art ecology, journalism's collapse, how artists use reviews, and what it means to keep going when the platforms keep disappearing. Names Dropped — With Links Lori Waxman

Rafaella Uhiara coordena o projeto de pesquisa “Arquivos Sonoros de Teatro”, desenvolvido no Centro de Documentação Teatral da Universidade de São Paulo (CDT-USP) com auxílio da Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP). Docente credenciada ao Programa de Pós-Graduação em Artes Cênicas da Universidade de São Paulo (PPGAC-USP), possui mestrado e doutorado em Estudos Teatrais pela Université Sorbonne Nouvelle e bacharelado em Artes Cênicas com habilitação em Direção Teatral pela USP.Como estudar os sons dos espetáculos do passado e do presente? Que palavras, documentos e métodos utilizar para pensar a sonoridade dos espetáculos? O projeto “Arquivos Sonoros de Teatro”, implementado em outubro de 2023 no Centro de Documentação Teatral da USP com auxílio da FAPESP (2022/15032-4), responde a essas necessidades básicas para a pesquisa sonora em artes cênicas. O projeto foi criado segundo uma demanda do Centro de Documentação Teatral quando ele adquiriu o acervo de Tunica Teixeira, sonoplasta que trabalhou durante 48 anos com os principais nomes do teatro paulista.Dada a extensão do trabalho, nossa equipe multidisciplinar e multinacional, com pesquisadores experientes e pioneiros na área, se organiza em torno de 4 eixos de trabalho: um primeiro dedicado ao vocabulário e aos conceitos do som do teatro; um segundo, ao estudo do processo de criação sonora, para que se compreenda quais arquivos são gerados, por quais agentes e como interpretá-los; um terceiro, ao estudo da constituição de acervos multimídia, que interrelacionam documentos em diferentes suportes, e, por fim, um quarto e último eixo é voltado para o uso de arquivos sonoros em cena e em processos criativos, estudo que visa aproximar os arquivos e as comunidades técnica e artística.Palavras chaves: Arquivos sonoros | Arquivos Teatrais | Documentação Teatral | história do teatro | Sonologia | sonoplastia | Sound Studies | Arquivos SonorosSite/Rede social do trabalho: Biblioteca Virtual da FAPESP - https://bv.fapesp.br/pt/auxilios/113362/arquivos-sonoros-de-teatro-implementacao-de-uma-base-para-a-pesquisa-da-dimensao-sonora-em-artes-cen/Ficha de Colaboração:Pesquisadora Responsável (coordenadora): Rafaella UhiaraDireção do Centro de Documentação Teatral: Elizabeth Azevedo e Sérgio de CarvalhoArquivista Responsável: Ana Sara Cunha LaraDigitalização e Tratamento de Áudio: Miguel Diaz AntarPesquisador Visitante: César Lignelli (UnB)Bolsistas de Pós-Doutorado: Ana Cristine Wegner e Luiz Paulo Pimentel de Souza Bolsistas de Doutorado: Ísis Arrais Padilha e Renata Simões SoaresBolsistas de Mestrado: Amanda Ferraresi Nascimento e Eduardo Duarte Joly Bolsistas de Iniciação Científica: Gabriel Wander Maas da Silva, JoãoAlexandre Simões Banietti, José Kauã de Amorim, Juliana Álvares Veríssimo, Polyana Alves Araujo Silva e Tarsila de Oliveira TrevisanBolsistas (Tratamento dos Arquivos): João Pedro Cabral Faria, Marcella Ishii Costa Duarte, Ozzy Ferreira de Araújo e Lorenna Peixoto VerzaPesquisadores Associados: Aline Filócomo Moreira (UNESP);Angeliki Poulou (Universidade de Atenas); Berilo Luigi Deiró Nosella (UFSJ); Carlos José Ferreira dos Santos (UESC); Chloé Larmet (Université Paris-Nanterre); Eric Lewis (McGill University); Fábio Cardozo de Mello Cintra (USP); Fernando de Oliveira Magre (FAMES); Francisco Mendes de Freitas Leal (sonoplasta); Jose Augusto Mannis (UNICAMP); José Batista Dal Farra Martins (USP); José Geraldo Vinci de Moraes (USP); José Raul Córdula Teixeira (USP); Ligia Souza de Oliveira (Unicamp); Manuel Silveira Falleiros (Unicamp); María Denise Cobello (Universidad Nacional de las Artes);Marie-Madeleine Mervant-Roux (THALIM - Centre National de la Recherche Scientifique); Marilia Velardi (USP); Melissa Lynn Van Drie (Orpheus Instituut); Noemie Fargier (THALIM); Rogério Luiz Moraes Costa (USP); Sayonara Sousa Pereira (USP); Wania Mara Agostini Storolli (Unesp)

¿Lanzas música como profesional? Publicar música no es solo subirla a YouTube o a redes sociales. Te comparto los 10 pasos esenciales que todo artista independiente necesita cubrir antes de lanzar su próxima canción de forma profesional y con mayores posibilidades de éxito. 00:00 Intro01:36 1. Determina tu formato de lanzamiento02:44 2. Analiza el potencial de tu canción04:12 3. Elige tu fecha con estrategia, no con ansiedad05:54 4. Trabaja tu calendario al revés07:18 5. Construye (o reafirma) una identidad coherente09:01 6. Documenta todo desde el principio10:10 7. Diseña tu plan de promoción11:59 8. Prepara algo especial para este lanzamiento13:04 9. Actualiza tu presencia digital14:39 10. Haz tu registro autoral15:26 BONUS: Prepara tu estrategia post-lanzamientoTRABAJA CON NOSOTROS

AVISO: Este episódio é publicado em duas versões, uma em português e outra em italiano. Pela primeira vez, Valentina Carraro, mãe de Gaia Molinari, fala a um veículo de comunicação brasileiro. Neste episódio final da segunda temporada, a busca não é pelos arquivos do crime em Jericoacoara, mas pelo sigilo guardado no coração. Valentina recorda a premonição antes da viagem de Gaia — o "compromisso" que a filha sentia não poder faltar. Esta é uma história sobre luto, amor e a capacidade de ressignificar a dor, questionando o próprio sentido da palavra "perder". Siga nosso podcast na plataforma de áudio da sua preferência ou no Youtube do Diário do Nordeste. Compartilhe com parentes e amigos. Deixe seu comentário e avalie nosso programa. Se você tiver qualquer sugestão, crítica, dúvida ou foi citado e quer direito de resposta, envie um e-mail para sigiloquebrado@svm.com.br. CRÉDITOSProdução, roteiro, gravação e edição: Emerson Rodrigues Músicas: YouTube Library e Pixabay Vídeos e áudios de arquivo: Centro de Documentação do SVM Distribuição e redes sociais: Melissa Carvalho/ Yohana Capibaribe/Antoyles Batista/ Levi de Freitas/ Lígia Costa/ Arthur Calado/ Paulo César Sena/Iury Figueiredo Supervisão do conteúdo, distribuição e redes sociais: Aline Conde/Geovana Rodrigues Coordenação de Núcleo: Alan Barros/Karine Zaranza/Nayana Siebra Gerente de jornalismo: Ívila Bessa Gerente de audiovisual: André Melo Diretor de jornalismo: Gustavo Bortolli

AVISO: Este episódio é publicado em duas versões, uma em português e outra em italiano. Pela primeira vez, Valentina Carraro, mãe de Gaia Molinari, fala a um veículo de comunicação brasileiro. Neste episódio final da segunda temporada, a busca não é pelos arquivos do crime em Jericoacoara, mas pelo sigilo guardado no coração. Valentina recorda a premonição antes da viagem de Gaia — o "compromisso" que a filha sentia não poder faltar. Esta é uma história sobre luto, amor e a capacidade de ressignificar a dor, questionando o próprio sentido da palavra "perder". Créditos Siga nosso podcast na plataforma de áudio da sua preferência ou no Youtube do Diário do Nordeste. Compartilhe com parentes e amigos. Deixe seu comentário e avalie nosso programa. Se você tiver qualquer sugestão, crítica, dúvida ou foi citado e quer direito de resposta, envie um e-mail para sigiloquebrado@svm.com.br. Produção, roteiro, gravação e edição: Emerson Rodrigues Músicas: YouTube Library e Pixabay Vídeos e áudios de arquivo: Centro de Documentação do SVM Distribuição e redes sociais: Melissa Carvalho/ Yohana Capibaribe/Antoyles Batista/ Levi de Freitas/ Lígia Costa/ Arthur Calado/ Paulo César Sena/Iury Figueiredo Supervisão do conteúdo, distribuição e redes sociais: Aline Conde/Geovana Rodrigues Coordenação de Núcleo: Alan Barros/Karine Zaranza/Nayana Siebra Gerente de jornalismo: Ívila Bessa Gerente de audiovisual: André Melo Diretor de jornalismo: Gustavo Bortolli

Saiba como funciona a corretagem no financiamento e crédito imobiliário, com a especialista Debora Pezzotti, CEO da Ágil Soluções em Documentação Imobiliária.Conheça as soluções em produtos e serviços do Espaço do Corretor com 10% de desconto para a comunidade IBRESP. Acesse: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://ibresp.com.br/espaco-do-corretor⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Veja o vídeo deste podcast no canal do IBRESP no YouTube. Acesse: ⁠https://youtube.com/watch?v=V72Ot_c0hHc

Después de muchos meses, regresamos a grabar de forma presencial y hablamos como nadie del nuevo documental de Juanga, la posible revisión de su polémico libro, Adal Ramones y la Granja, además de nuevo romance de Gabriel Soto. Todo en este maratón de casi tres horas.

O Ministério Público do Estado do Acre (MPAC), por meio da Promotoria Especializada de Defesa dos Direitos Humanos e Cidadania, expediu recomendação ao prefeito de Rio Branco, à Secretaria Municipal de Infraestrutura (Seinfra) e à Secretaria Municipal de Assistência Social e Direitos Humanos (SASDH) para que se abstenham de realizar remoções forçadas sem a devida comunicação e sem a apresentação dos documentos pertinentes ao órgão ministerial.

Seu time não documenta processos por achar burocrático? Neste Enzimas, André Fortes, Project Manager na L'Oréal, compartilha estratégias para implementar uma cultura de documentação eficiente, priorizando o essencial sem complicar. Ele revela como transformar o registro de informações em um processo colaborativo que preserva aprendizados sem comprometer a agilidade da equipe. Ficou curioso? Então, dê o play! Assuntos abordados: Cultura de documentação sem burocracia; Foco na documentação essencial; Transparência de informações; Engajamento em documentação colaborativa; Ferramentas e templates eficientes; Qualidade versus quantidade documental; Documentação de erros e aprendizados; Construção de conhecimento organizacional; Links importantes: Newsletter Dúvidas? Nos mande pelo Linkedin Contato: osagilistas@dtidigital.com.br Os Agilistas é uma iniciativa da dti digital, uma empresa WPPSee omnystudio.com/listener for privacy information.

Será que seu time precisa gastar tanto tempo só para entender a solução a fundo? Neste conteúdo, Breno Gonçalves Barbosa, Tech Lead na dti digital, compartilha como a IA pode acelerar a documentação técnica de projetos complexos em questão de horas, não mais semanas com o Documenta AI. Além disso, ele fala sobre como diferentes stakeholders podem se beneficiar de documentação automatizada e estruturada. Ficou curioso? Então, dê o play! Assuntos abordados: Os desafios de interpretação do código legado; IA para documentação de código; A solução Documenta AI; Benefícios da documentação visual e estruturada; Adaptação da documentação para múltiplos públicos; Aumento da produtividade. Links importantes: Newsletter Dúvidas? Nos mande pelo Linkedin Contato: osagilistas@dtidigital.com.br Os Agilistas é uma iniciativa da dti digital, uma empresa WPPSee omnystudio.com/listener for privacy information.

O Massacre de Cristãos na África e o ódio a Israel .Links para pesquisa mais aprofundada:Britannica — Muslim Brotherhood; Hassan al-Banna. Encyclopedia Britannica - https://www.britannica.com/topic/Muslim-Brotherhood?utm_source=chatgpt.comInstitute for Ethics and Public (IEP) / perfil de Sayyid Qutb. Enciclopédia Internet de Filosofia - https://iep.utm.edu/qutb/?utm_source=chatgpt.comCouncil on Foreign Relations — What Is Hamas? (sobre ligação orgânica entre Hamas e Irmandade). Council on Foreign Relations - https://www.cfr.org/backgrounder/what-hamas?utm_source=chatgpt.comGWU Program on Extremism — relatório sobre redes do Hamas e conexões. Program on Extremism - https://origins.osu.edu/article/clampdown-and-blowback-state-repression-egypt?utm_source=chatgpt.comArtigos sobre radicalização e repressão (Origins Project; análises históricas sobre Qutb e a resposta estatal).origins.osu.edu - https://origins.osu.edu/article/clampdown-and-blowback-state-repression-egypt?utm_source=chatgpt.comNotícias recentes sobre proibições/ações estatais (ex.: fechamento/banimento na Jordânia — The Guardian e AP). The Guardian - https://www.theguardian.com/world/2025/apr/23/jordan-shuts-local-branch-of-muslim-brotherhood-after-arrests?utm_source=chatgpt.comRelatório anual sobre perseguição a cristãos no mundo, com foco em países como Nigéria, Burkina Faso, Mali e Somália - https://www.opendoors.org/en-US/persecution/countries/Human Rights Watch – Relatórios regionais da África Subsaariana. Documenta abusos cometidos por grupos como Boko Haram, ISWAP (Estado Islâmico na África Ocidental) e Al-Shabaab - https://www.hrw.org/africaAmnesty International – “West and Central Africa 2024 Report”. Denuncia ataques sistemáticos contra civis, aldeias cristãs e minorias religiosas em países como Nigéria, Níger e Chade - https://www.amnesty.org/en/location/africa/*Fiz uma lista de títulos para esse vídeo e achei que seria interessante deixar na descrição, espero que tenha escolhido o melhor: O Genocídio Esquecido: A África em Chamas e o Silêncio do Ocidente. Quando o Mundo Fecha os Olhos: O Massacre de Cristãos na África. Nigéria, Israel e a Hipocrisia Ocidental. Do Sahel a Gaza: As Guerras que o Ocidente Escolhe Ignorar. As Vidas que Não Importam: O Silêncio sobre o Genocídio Africano. Entre Boko Haram e Hamas: Religião, Poder e o Duplo Padrão do Ocidente. O Verdadeiro Genocídio: Perseguições na África e a Política do Silêncio. Nigéria, Gaza e o Jogo Geopolítico da Indiferença. A África em Chamas: A Guerra que Não Passa na TV. Quem Decide o Que é Genocídio? A Morte Invisível: O Sofrimento Africano e a Moral Ocidental. Silêncio Cúmplice: A Hipocrisia da Empatia Global. Entre o Sofrimento e o Esquecimento: África, Gaza e o Espelho do Ocidente. O Peso da Indiferença: Quando a Compaixão se Torna Política. A Seleção da Dor: Por que Algumas Tragédias Importam Mais?”Quer Ajudar o canal? Veja como:*Link do meu Livro: https://amzn.to/4dbsdhK*Pix: https://widget.livepix.gg/embed/e47d6b80-f832-4fc2-a6af-ee6fa4c9ad9a*Apoie o Canal: https://apoia.se/canaldosocran

O espaço acadêmico de custódia foi criado no Departamento de Artes Cênicas da Escola de Comunicações e Artes (ECA)

Bienvenido a El podcast de Instagram. Soy Borja Girón y puedes encontrarme en borjagiron.com. Hoy voy a hablar sobre: “Comentarios negativos: cómo convertir críticas en confianza y ventas”.Hablemos como si estuviéramos tomando un café. En Instagram, tarde o temprano aparece un comentario negativo. Duele, lo sé. Pero si lo manejas bien, puede ser una oportunidad para demostrar profesionalidad, convertir dudas en ventas y hasta mejorar tu producto.Mi método sencillo: 4R para responder sin drama1) Respira: no respondas en caliente. Lee 2 veces. ¿Crítica con razón, duda, o troll?2) Revisa: si hay un error tuyo, reconócelo. Si falta info, aclárala. Si es agresión, limita.3) Responde: corto, claro y con solución. Y si hace falta, invita a continuar por DM.4) Repara: cierra el círculo. Actualiza la publicación, crea una historia con el “antes y después” o fija un comentario con la solución.Plantillas que funcionan- Si hay razón: “Gracias por avisar. Tienes razón, fallamos en X. Ya lo hemos arreglado y te escribo por DM con un detalle por las molestias.”- Si es una duda: “Buena pregunta. El envío tarda 48h y puedes seguirlo desde este enlace. Si quieres, te paso el seguimiento por DM.”- Si es injusto pero educado: “Entiendo cómo te sientes. Te escribo por DM para revisar tu caso y solucionarlo hoy.”- Si es troll o faltas de respeto: no discutas. Restringe o bloquea, y si hace falta, reporta. Tu comunidad es primero.Ejemplos inspiradores- Glossier: construyó su marca escuchando a su comunidad. En Instagram responden rápido a dudas de tonos y texturas y convierten comentarios en mejoras. Aprendizaje: responder con empatía y pedir más contexto por DM acelera la venta.- Gymshark: cuando reciben críticas por tallas o ajustes, suelen responder con guía de tallas, recomendaciones y enlaces directos. Aprendizaje: ten respuestas útiles guardadas y convierte la queja en una experiencia guiada.- Ryanair: tiran de humor en redes para desactivar quejas simples. No todas las marcas pueden usar ese tono, pero cuando tu identidad lo permite, el humor reduce tensión y hace tu contenido compartible. Aprendizaje: define tu tono antes de que llegue la crisis.Cómo convertir una crítica en ventas- Pide permiso para ayudar: “¿Te parece si te escribo por DM y lo resolvemos ya?”- Haz seguimiento: después del DM, vuelve al comentario y escribe “Resuelto por DM. Gracias por avisar”. Eso da confianza a los que están mirando.- Convierte en contenido: crea un carrusel “Lo que aprendimos de este error” con el cambio aplicado. La gente valora la transparencia.- Muestra prueba social: comparte en Stories el resultado final y un testimonio breve (tapa datos sensibles).Usa la IA para hacerlo más fácil, sin tecnicismos- Respuestas rápidas: dile a tu asistente de IA “crea 10 respuestas cortas y educadas para retrasos de envío” y guarda las mejores como respuestas rápidas en Instagram.- Detección de patrones: copia 20 comentarios de la semana y pídele un resumen de temas repetidos. Así priorizas mejoras reales.- Tono de marca: pasa tus 3 mejores respuestas a la IA y pídele que las adapte a “cercano, solucionador y sin tecnicismos”. Te ahorra tiempo y mantiene coherencia.Qué no hacer- No borres comentarios con razón. Resuelve y deja rastro de que te hiciste cargo.- No discutas en público. Debate en DM, solución visible en el hilo.- No prometas lo que no puedes cumplir. Mejor un “lo reviso hoy y te confirmo” que un “te llega en 1 hora” si no es real.Estructura de respuesta en 20 segundosGracias + Validación + Acción + Cierre.Ejemplo: “Gracias por avisar. Entiendo la molestia. Lo reviso ahora mismo y te escribo por DM con solución. ¡Perdón por el lío!”Resumen del episodio- Convertir críticas en confianza es posible con método y tono.- Usa el marco 4R: Respira, Revisa, Responde, Repara.- La IA te ayuda con respuestas rápidas, tono coherente y análisis de patrones.- Ejemplos de marcas nos muestran que empatía + claridad = más ventas y comunidad más fiel.Claves- Responde rápido, corto y con solución.- Lleva la parte delicada al DM y vuelve a cerrar en público.- Documenta el aprendizaje en carruseles o Stories.- Define tono y límites: cuándo ayudar y cuándo restringir.Plan de acción para emprendedores- Hoy: escribe 5 respuestas tipo para tus quejas más comunes y guárdalas como respuestas rápidas.- Mañana: revisa tus últimos 20 comentarios, responde con el método 4R y crea 1 Story “lo que aprendimos esta semana”.- Esta semana: prepara un carrusel “Preguntas difíciles, respuestas claras” y fija una Story destacada llamada “Garantía”.- En 14 días: mide tiempo de respuesta, número de conflictos resueltos y ventas asociadas a DMs tras una queja. Ajusta tus respuestas.Antes de despedirme, recomendación importante: únete al Club de Emprendedores Triunfers en Triunfers.com.- Deja de tomar malas decisiones en tu negocio.- Club Privado de Emprendedores que nos ayudamos a solucionar dudas y problemas para tomar mejores decisiones de negocio.- Una mala decisión puede hundir tu negocio, además de hacerte perder mucho tiempo ⏰ y dinero

Pedro Reyes studied architecture but considers himself a sculptor although his works integrate elements of theater, psychology, and activism. His practice takes a variety of forms, from participatory sculptures to puppet productions. In 2008, Reyes initiated the ongoing Palas por Pistolas project in which 1,527 guns were collected in Mexico through a voluntary donation campaign to produce the same number of shovels to plant 1,527 trees. This led to Disarm (2012), where 6,700 destroyed guns were transformed into a series of musical instruments. In 2011, Reyes started Sanatorium, a transient clinic offering brief unexpected treatments mixing art and psychology. Originally commissioned by the Guggenheim Museum, New York City, Sanatorium has been in operation at Documenta 13, Kassel (2012), Whitechapel Gallery, London (2013), The Power Plant, Toronto, Canada (2014), and OCA, São Paulo (2015), among 10 other venues. In 2013, he presented the first edition of pUN: The People's United Nations at the Queens Museum in New York. pUN is an experimental conference in which ordinary citizens act as delegates from each of the UN countries and try to apply techniques and resources from social psychology, theater, art, and conflict resolution to geopolitics. Recently, Pedro Reyes was commissioned by The Bulletin of the Atomic Scientists together with the International Campaign to Abolish Nuclear Weapons (ICAN), winners of the 2017 Nobel Peace Prize, to raise awareness of the growing risk of nuclear conflict, for which he developed Atomic Amnesia to be presented in Times Square, New York City, May 2022. For his work on disarmament, Reyes received the Luxembourg Peace Prize in 2021. At the same time, he inaugurated his largest exhibition to date in Mexico, at the Museo MARCO in Monterrey. In 2022, Reyes had his first solo exhibition in Europe, at the Marta Herford Museum in Germany, where he presented a large body of his early work. Currently Reyes is participating in the first Macau Biennale in China, the International Art Biennial of Antioquia and Medellín in Colombia, and has a solo exhibition at Lisson Gallery in New York.In a far ranging and deeply meaningful conversation Reyes and Zuckerman discuss relationships, accountability in art, change, the studio as a school or a guild, vicarious joy, the writer's museum and the museum of life, hope, embracing the cringe, and understanding the world!

„Social Fabric“ nennt die Künstlerin Nevin Aladağ ihre Bilder, mit denen sie Vielfalt sichtbar macht, indem sie Teppiche unterschiedlicher Herkunft zu einem Patchwork verbindet. Wenn sie Möbelstücke in Musikinstrumente verwandelt, wie 2017 bei der Documenta in Athen, hält sie der bürgerlichen Mehrheitsgesellschaft einen Spiegel vor – und schafft zugleich Raum für Resonanz. Im Video „Traces“ geht sie eigenen Lebenspuren nach und bringt den Sound ihrer Heimatstadt Stuttgart zum Klingen. 2025 wurde sie dafür mit dem Landespreis für Bildende Kunst des Landes Baden-Württemberg ausgezeichnet.

Conheça como levar ambientes de desenvolvimento para a nuvem sem drama de setup, conflitos de versão ou aquela maratona de instalar NVM, Java, Python e afins. Neste papo com Miguel e Oscar, fundadores da CPS1, destrinchamos o que é um Cloud Development Environment (CDE), por que ele acelera o onboarding e como tiramos proveito de workspaces efêmeros para codar com tudo pronto, do banco ao message broker, em um clique. Falamos também de governança e observabilidade do ponto de vista de plataforma.Entramos a fundo na arquitetura: CPS1 como Operator no Kubernetes, templates que definem linguagem, dependências e recursos (bancos, filas, caches) e workspaces isolados, acessíveis via VS Code/JetBrains/SSH. Discutimos o clássico VDI vs CDE, eficiência de recursos com contêineres, menores custos/atritos para times de Ops e o impacto direto no famoso “time to first PR”.E não faltou OPS também: de Git branch a ambientes efêmeros, de Terraform/Ansible testados em contêiner até Quickstart e Helm charts para rodar self‑hosted. De quebra, ainda falamos de Rust por baixo do capô e da (futura) automação com agentes que criam workspaces e abrem PRs sozinhos. Sim, a hype está servida — mas com engenharia por trás.Links Importantes:- João Brito - https://www.linkedin.com/in/juniorjbn- Assista ao FilmeTEArapia - https://youtu.be/M4QFmW_HZh0?si=HIXBDWZJ8yPbpflM- Conheça a CPS1 -  https://cps1.tech- Documentação pra começar na CPS1: https://docs.cps1.tech/latest/quickstart/- Miguel: https://www.linkedin.com/in/mciurcio/- Oscar: https://www.linkedin.com/in/oesgalha/Hashtags#CloudDevelopmentEnvironment #CDE #Kubernetes #DevOps #DevSecOps #Kubicast #Containers #Getup #PlatformEngineering #RemoteDevelopment #VSCode #JetBrains #KubernetesOperator #GitOps #Rust #Onboarding #Workspaces #Templates #Governança #CRDO Kubicast é uma produção da Getup, empresa especialista em Kubernetes e projetos open source para Kubernetes. Os episódios do podcast estão nas principais plataformas de áudio digital e no YouTube.com/@getupcloud.

(00:44) Documenta in Kassel, eine der international bedeutendsten Ausstellungen zu zeitgenössischer Kunst – die letzte Ausgabe stand massiv in der Kritik wegen Antisemitismusvorwürfen. Im Prozess für die kommende Ausgabe ist man nun einen Schritt weiter: Das Kuratoren-Team steht fest. Weitere Themen: (05:01) Wie ernsthaft wird die Provenienzforschung tatsächlich betrieben und was resultiert daraus? Dieser Frage geht das Basler Museum der Kulturen nach. (09:18) Was war früher das Bild vom Helden, wer ist heute ein Held und was ist an Heldenerzählungen problematisch? Das fragt sich der Schweizer Philosoph Martin Mosimann in seinem neuen Buch. (13:55) Wie sah der menschliche Körper im 18. Jahrhundert aus? Der Berner Historiker Norbert Furrer beschäftigt sich in einem neuen Sachbuch mit dieser Frage.

(00:47) Die Schweizer Autorin Dorothee Elmiger wurde für ihr neues Buch «Die Holländerinnen» für den Deutschen Buchpreis 2025 nominiert. Weitere Themen: (05:45) Wurzeln in verschiedenen Kulturen: Französischer Comicautor Charles Berberian beleuchtet in «Eine orientalische Erziehung» seine eigene Herkunft. (10:04) Documenta 27 in Kassel setzt auf neues Team aus Kuratorinnen. (11:09) «When I Saw the Sea» von Ali Chahrour am Zürcher Theater Spektakel handelt von moderner Sklaverei. (15:32) Tausende von Schweizer Picknicktüchern zusammengenäht: Kunstprojekt «Bignik» der St. Galler Brüder Riklin geht nach Basel.

Vier international renommierte Kunstexpertinnen gehören zum neuen Team der documenta-Chefin Naomi Beckwith. Sie sollen 2027 in Kassel bei der documenta 16 die Kunst des globalen Südens weiter erzählen, aber mit Themen des globalen Nordens verbinden. Probst, Carsten www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit

What is the political potential of live, embodied interactions? Celebrated artist Tino Sehgal believes they matter deeply. In our highly polarized, mediatized, and capitalized society, Sehgal has the courage to create artworks that are immaterial and leave no trace at all.For over two decades, Sehgal's work has disrupted the art world's system—a system that values objects over labor and the individual over the collective. In the first episode of the art series In Our Time, curator Azu Nwagbogu and Tino Sehgal explore the art and politics of presence. What role can social interactions in public space play in a time when political leaders around the world are openly attacking museums and the art world?During the conversation the audience experienced and participated in the work of conceptual and performance artist Lisette Ros.About the speakersTino Sehgal (London), is an artist working and living in Berlin. Originally studying political economy and dance, he crossed over to the visual arts in 2000. He achieved international renown for his groundbreaking ‘constructed situations': live encounters between visitors and those enacting the work. He presented his work at the Venice Biennale, Documenta in Kassel, in the Guggenheim Museum in New York, Tate Modern in London and Stedelijk Museum in Amsterdam.Azu Nwagbogu (Nigeria) is internationally acclaimed curator. He is the founder and director of African Artists' Foundation, and serves as Founder and Director of LagosPhoto Festival. He is the creator of Art Base Africa, a virtual space to discover and learn about contemporary African Art. In 2024 he curated the first-ever Benin Pavilion at the 60th Venice Biennale, titled Everything Precious is Fragile.Lisette Ros (1991), a Dutch conceptual and performance artist, who identifies as queer, woman and fluid, with roots in Indonesia, explores the interplay betweensociety, identity, and the human experience through her work. Using her body as a medium, she challenges societal norms and exposes the consequences of sociocultural practices. Ros' work has been showcased globally, including performances at prestigious events like the Venice Architecture Biennale (2016) and South By Southwest (SXSW) in Austin (2018). Ros completed a residency with Marina Abramović in 2021 and has received grants for her ongoing ‘My Self' series researching the self and the identification process.This programme is a part of the Forum on European Culture 2025 en took place on June 29 2025.Programme editor: Merlijn GeurtsModerator: Yoeri AlbrechtZie het privacybeleid op https://art19.com/privacy en de privacyverklaring van Californië op https://art19.com/privacy#do-not-sell-my-info.

Luisa Ziaja spricht mit Oliver Ressler über seine künstlerische Praxis, insbesondere über seine Videos und Videoinstallationen der letzten Jahre. Diese setzen sich mit dem Klimakollaps und aktivistischer Organisierung dagegen aus, geben Einblicke in Klimaaktivismen und laden ein zu einem Nachdenken darüber, wie Gesellschaft demokratischer und inklusiver gestaltet werden könnte. Luisa Ziaja kuratierte 2024 die Einzelausstellung "Dog Days Bite Back" von Oliver Ressler im Belvedere 21. Oliver Ressler war von 2007–2013 Mitglied im Vorstand der Secession. Das Gespräch wurde am 16. Mai 2025 aufgenommen. Oliver Ressler lebt in Wien und arbeitet an Installationen, Projekten im Außenraum und Filmen zu Ökonomie, Demokratie, Klimakollaps, Formen des zivilen Ungehorsams und gesellschaftlichen Alternativen. Seine 44 Filme wurden in tausenden Veranstaltungen von sozialen Bewegungen, Kunstinstitutionen und Filmfestivals gezeigt. Ressler hatte Überblickseinzelausstellungen im MNAC – National Museum of Contemporary Art, Bukarest; SALT Galata, Istanbul; Centro Andaluz de Arte Contemporaneo, Sevilla; Museo Espacio, Aguascalientes, Mexiko and Belvedere 21, Wien. Er nahm an über 480 Gruppenausstellungen teil, wie im Museo Reina Sofía, Madrid; Centre Pompidou, Paris; Yerba Buena Center for the Arts, San Francisco und an den Biennalen in Prag, Sevilla, Moskau, Taipeh, Lyon, Gyumri, Venedig, Athen, Quebec, Helsinki, Jeju, Kiew, Göteborg, Istanbul, Stavanger, Istanbul and an der Documenta 14, Kassel, 2017. Von 2019-2023 arbeitete Ressler an einem Forschungsprojekt über die Klimagerechtigkeitsbewegungen, "Barricading the Ice Sheets", das vom Wissenschaftsfonds FWF finanziert wird und in sechs Einzelausstellungen mündete: Camera Austria, Graz (2021); Museum of Contemporary Art, Zagreb (2021); Neuer Berliner Kunstverein (n.b.k.), Berlin (2022); Tallinn Art Hall, Tallinn (2022); LABoral Centro de Arte y Creación Industrial, Gijón (2023); The Showroom, London (2023). www.ressler.at Luisa Ziaja ist Kunsthistorikerin, Kuratorin, Universitätslektorin und Autorin. Sie ist Chefkuratorin und Sammlungsleiterin der Österreichischen Galerie Belvedere, wo sie von 2013 bis 2022 als Kuratorin für zeitgenössische Kunst tätig war. Rezente Ausstellungen: Hans Haacke. Retrospektive (2025), Dara Birnbaum. Bruckner: Symphonie Nr. 5 B-Dur, Oliver Ressler. Dog Days Bite Back (2024), Renate Bertlmann. Fragile Obsessionen, Über das Neue. Wiener Szenen und darüber hinaus, Public Matters. Zeitgenössische Kunst im Belvedere-Garten (2023), Das Belvedere. 300 Jahre Ort der Kunst (2022), Avantgarde und Gegenwart. Die Sammlung Belvedere von Lassnig bis Knebl (2021). Von 2004 bis 2012 setzte sie als freie Kuratorin mehrjährige Forschungs- und Ausstellungsprojekte um; von 2000 bis 2004 war sie als Assistenzkuratorin in der Generali Foundation Wien tätig. Luisa Ziaja ist Co-Leiterin des postgradualen Studienprogramms für Ausstellungstheorie und -praxis /ecm – educating, curating, making an der Universität für angewandte Kunst Wien (seit 2006) und unterrichtete darüber hinaus u.a. an der Zürcher Hochschule der Künste, der Technischen Universität Wien und der Akademie der bildenden Künste Wien. Sie ist Mitglied des Universitätsrates der Akademie der bildenden Künste Wien (seit 2023) und war und ist Teil zahlreicher Fachjurys und Beiräte. In ihrer kuratorischen und diskursiven Arbeit beschäftigt sie sich u.a. mit dem Verhältnis von Gegenwartskunst, Gesellschaft und (Geschichts-)Politik sowie mit der Geschichte und Theorien des Ausstellens. Luisa Ziaja ist Mitherausgeberin des peer-reviewed Belvedere Research Journal, sowie Autorin und Mitherausgeberin zahlreicher Ausstellungskataloge und Sammelbände zu zeitgenössischer künstlerischer und kuratorischer Praxis, Kunst- und Ausstellungstheorie, darunter die Publikationsreihe curating. ausstellungstheorie & praxis in der Edition Angewandte, zuletzt Nicht einfach ausstellen. Kuratorische Formate und Strategien im Postnazismus, Berlin/Boston 2024. Secession Podcast: Members ist eine Gesprächsreihe mit Mitgliedern der Secession. Das Dorotheum ist exklusiver Sponsor des Secession Podcasts. Programmiert vom Vorstand der Secession. Jingle: Hui Ye mit einem Ausschnitt aus Combat of dreams für Streichquartett und Zuspielung (2016, Christine Lavant Quartett) von Alexander J. Eberhard. Schnitt: Paul Macheck Produktion: Jeanette Pacher & Bettina Spörr

Ubojstvo na alternativnoj kulturnoj sceni u Zagrebu; za ubojstvo konceptualnog umjetnika osumnjičena je punk glazbenica i aktivistkinja. Zbog sumnje na korupciju, USKOK je podignuo optužnicu protiv SDP-ovog gradonačelnika Varaždina Nevena Bosilja. Uoči obljetnice Oluje, Documenta je objavila podatke o civilnim i vojnim žrtvama ove vojno-redarstvene akcije. Poručuju: Ovo je test suočavanja s prošlošću.

70 Jahre documenta. Was 1955 im Fridericianum Kassel von Arnold Bode ins Leben gerufen wurde, ist heute eine der weltweit wichtigsten Ausstellungen für Gegenwartskunst. Doch mit ihrer Bedeutung für die Kunstwelt, wuchsen auch die Skandale. Die Nazi-Vergangenheit eines Gründungsmitglieds musste aufgearbeitet, ein Millionendefizit ausgeglichen werden. Bei der documenta 15 kam es zum Antisemitismus-Eklat und es stellt sich die Frage: Wie frei ist die Kunst und wie politisch muss sie sein? Brücken bauen statt provozieren - das zumindest will die neue künstlerische Leiterin Naomi Beckwith vom Guggenheim Museum in New York für die 16. Ausgabe 2027. Wir blicken zurück auf eine Erfolgsgeschichte mit Widersprüchen und richten unsere Fragen an Andreas Hoffmann, derzeitiger Geschäftsführer der documenta, an die Kunstkritikerin Julia Voss, den Rechtswissenschaftler Christoph Möllers und den Soziologen und Gründer des documenta-Instituts, Prof. Heinz Bude. Podcast-Tipp: Kunst Verbrechen Gestohlene Gemälde, Kunstschmuggel, Fälscherskandale: Bei Kunstverbrechen rollen Lenore Lötsch und Torben Steenbuck spektakuläre Verbrechen in der Welt der Kunst- und Kultur auf. Ohne Blutvergießen, dafür mit spannender Kunst! Sie nehmen euch mit an Tatorte und hinter die Kulissen der Ermittlungen bei True-Crime-Fällen im vermeintlich glitzernden Kunstgeschäft. Sie treffen Zeugen, Experten und Opfer. Unterstützung bekommen sie dabei von Deutschlands bekanntestem Kunst-Kommissar René Allonge vom LKA Berlin. https://www.ardaudiothek.de/sendung/kunstverbrechen-true-crime-meets-kultur/urn:ard:show:78b44da017c70e17/

70 Jahre documenta. Was 1955 im Fridericianum Kassel von Arnold Bode ins Leben gerufen wurde, ist heute eine der weltweit wichtigsten Ausstellungen für Gegenwartskunst. Doch mit ihrer Bedeutung für die Kunstwelt, wuchsen auch die Skandale. Die Nazi-Vergangenheit eines Gründungsmitglieds musste aufgearbeitet, ein Millionendefizit ausgeglichen werden. Bei der documenta 15 kam es zum Antisemitismus-Eklat und es stellt sich die Frage: Wie frei ist die Kunst und wie politisch muss sie sein? Brücken bauen statt provozieren - das zumindest will die neue künstlerische Leiterin Naomi Beckwith vom Guggenheim Museum in New York für die 16. Ausgabe 2027. Wir blicken zurück auf eine Erfolgsgeschichte mit Widersprüchen und richten unsere Fragen an Andreas Hoffmann, derzeitiger Geschäftsführer der documenta, an die Kunstkritikerin Julia Voss, den Rechtswissenschaftler Christoph Möllers und den Soziologen und Gründer des documenta-Instituts, Prof. Heinz Bude. Podcast-Tipp: Kunst Verbrechen Gestohlene Gemälde, Kunstschmuggel, Fälscherskandale: Bei Kunstverbrechen rollen Lenore Lötsch und Torben Steenbuck spektakuläre Verbrechen in der Welt der Kunst- und Kultur auf. Ohne Blutvergießen, dafür mit spannender Kunst! Sie nehmen euch mit an Tatorte und hinter die Kulissen der Ermittlungen bei True-Crime-Fällen im vermeintlich glitzernden Kunstgeschäft. Sie treffen Zeugen, Experten und Opfer. Unterstützung bekommen sie dabei von Deutschlands bekanntestem Kunst-Kommissar René Allonge vom LKA Berlin. https://www.ardaudiothek.de/sendung/kunstverbrechen-true-crime-meets-kultur/urn:ard:show:78b44da017c70e17/

Noticiero de Martí Noticias presenta un resumen de las noticias más importantes de Cuba y el mundo. Titulares: | Crea indignación dentro y fuera de la isla palabras de ministra que niega la existencia de mendigos en Cuba | Denuncian incapacidad del Estado para acometer la crisis habitacional, tras recientes derrumbes en la capital | Documenta organismo internacional escalada represiva del régimen de La Habana a sus ciudadanos | Tres cubanos participan esta noche en el juego de Estrellas de las Grandes Ligas del beisbol profesional, entre otras noticias.

Martin Faz, Consejero del INE

Verk från 57 års skapande när samiska konstnären Britta Marakatt-Labbas livsverk ställs ut på Moderna Museet. Lyssna på alla avsnitt i Sveriges Radio Play. I utställningen ”Där varje stygn andas” visas ikoniska verk som det 24 meter långa broderiet Historja, Kråkorna, Händelser i tid, Vintergatan med flera.Utställningen har tidigare visats på Nasjonalmuseum i Oslo och KIN i Kiruna, men byter karaktär och titel för varje ny plats.Strax före öppningen träffar vi Britta Marakatt-Labba som sedan det stora internationella genombrottet på Documenta i Kassel 2017, turnerar världen runt med sin konst.Reporter: Helene Alm.

Arend, Ingo www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit

Die Weltkunstausstellung feiert 70-jähriges Jubiläum. Trotz der Skandale bleibe sie ein bedeutendes Schaufenster für internationale Kunst, findet Kunstkritikerin Saskia Trebing.

Bude, Heinz www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit

Reinhardt, Anja www.deutschlandfunk.de, Kultur heute

Documenta la verdadera Batalla de Mogadiscio de 1993 a través de testimonios de primera mano de soldados estadounidenses y civiles somalíes, detallando la misión para capturar al señor de la guerra Aidid y el derribo de dos helicópteros. Somalia, 1993. Un esfuerzo por acabar con la hambruna y la guerra civil se torna violento cuando una misión estadounidense para eliminar a un líder rebelde termina con la muerte de varios civiles. Una incursión rutinaria para capturar a dos tenientes de Aidid se convierte en una caótica operación de rescate cuando los Rangers del Ejército se enfrentan a un feroz contraataque somalí. Mientras la noticia del fracaso de la operación Black Hawk conmociona a Estados Unidos, el vídeo de un piloto cautivo conmociona al mundo. ¿Será rescatado?

Episode 470 / Lucio Pozzi Lucio Pozzi was born in 1935 in Milan, Italy. After living a few years in Rome, where he studied architecture, he came to the United States in 1962, as a guest of the Harvard International Summer Seminar. He then settled in New York and took the US citizenship. A pioneer in working concurrently across different media, Pozzi has presented videotapeworks at the Museum of Modern Art in New York and watercolor landscapes at the John Weber Gallery in New York, regarded in its day as the “temple of Conceptualism.” He has shown work in Documenta 6 (1977) and at the Venice Biennale (U.S. Pavilion) in 1980. He occasionally writes and has taught at Cooper Union, the Yale Graduate Sculpture Program, Princeton University, School of Visual Arts and Maryland Institute College of Art, among other art schools in the US and Europe. His work is included in the collections of major international museums and private institutions and collectors. He currently lives and works in Hudson, NY, and Valeggio s/M (Verona) Italy.If you're in New York this May, check out Future Fair, an independent contemporary art fair celebrating its fifth anniversary in Chelsea from May 7th to 10th. This year's edition features nearly 70 presentations from around the world, with a focus on emerging voices and thoughtful curation with a community driven approach. We love what they are doing to platform new and underrecognized artists and we will be there hosting a talk - more on that soon. Sound & Vision listeners can get 30% off tickets with the code SOUNDANDVISION all one word at futurefairs.com

Tema del dia Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi! Està bé, això! Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/) L'expressió de la setmana Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.') Bonus Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana. Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership) Novel·les La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda Fanny, de Carles Soldevila Veus al ras, de Sebastià Perelló Jo, vosaltres, de Jo Maymó La campana, d'Iris Murdoch El mar, el mar, d'Iris Murdoch Pòdcasts L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN) Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista! Andreu: [1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs? Xavier: [1:53] Bon dia, què tal? Andreu: [1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura? Xavier: [1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no? Andreu: [2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses. Xavier: [3:18] Sí, i tant. Andreu: [3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no? Xavier: [3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran. Andreu: [4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera. Xavier: [4:13] Exacte. Andreu: [4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai. Xavier: [4:23] Sí, això diuen. Andreu: [4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després? Xavier: [4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final... Andreu: [5:32] És anecdòtic. Xavier: [5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta. Andreu: [5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta? Xavier: [5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents. Andreu: [6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no? Xavier: [6:58] Sí. Andreu: [6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà? Xavier: [7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat. Andreu: [8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo. Xavier: [9:08] Que bo. Andreu: [9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes. Xavier: [9:12] Salutacions, Hazel. Andreu: [9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol? Xavier: [9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no? Andreu: [10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels? Xavier: [10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta. Andreu: [12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix... Xavier: [12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant. Andreu: [14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat? Xavier: [14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona. Andreu: [14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat? Xavier: [14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no? Andreu: [15:03] Ah, sí. Xavier: [15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel". Andreu: [16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers. Xavier: [16:36] I el "ràndom", amb accent, no? Andreu: [16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho". Xavier: [16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar. Andreu: [18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final... Xavier: [18:41] I paraules noves, exacte. Andreu: [18:42] Van sorgint... Xavier: [18:43] Exacte. Sí, és un no parar. Andreu: [18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"? Xavier: [18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han... Andreu: [19:19] La influència és unidireccional. Xavier: [19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment. Andreu: [19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir? Xavier: [20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple. Andreu: [20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara. Xavier: [20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula. Andreu: [21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això? Xavier: [21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat. Andreu: [21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple. Xavier: [21:43] Exacte. Andreu: [21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort. Xavier: [21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí. Andreu: [22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec. Xavier: [22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé! Andreu: [22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu! Xavier: [22:20] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)

Fittkau, Ludger www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit

Probst, Carsten www.deutschlandfunkkultur.de, Fazit

Hola Gerardo aquí en otro episodio de Simplemente Yo; La selección de esta semana es Taylor Swift: The Eras Tour, es una película de concierto estadounidense de 2023 producida por la cantautora Taylor Swift y dirigida por Sam Wrench. Documenta los espectáculos en Los Ángeles del Eras Tour (2023-2024), la sexta gira de conciertos de Swift y la gira con mayores ingresos de todos los tiempos. Plot: Experimente el concierto Eras Tour, interpretado por la única e inigualable Taylor Swift. Espero que lo disfruten ;) Información adicional del podcast: Enlace del website official de Filmic Notion Podcast: https://filmicnotionpod.com/ Enlace a nuestra página de Letterboxd: https://boxd.it/446nl

Nesse episódio do Podcast da Lambda powered by TIVIT,  Fernando Okuma, Paulo Barros e Rodrigo Monney batem um papo sobre os desafios enfrentados para criar um ambiente de desenvolvimento local que dê autonomia para as pessoas desenvolvedoras trabalhem sem dependências externas.   Lambda3 · #417 - Setup de infraestrutura para desenvolvimento local Participantes: Fernando Okuma - @feokuma Paulo Barros - @paulo-henrique-costa-barros Rodrigo Monney - @rodrigo-monney Pauta: Por que precisamos de uma infraestrutura rodando localmente? Ambiente isolado Autonomia para reconstruir tudo sempre que necessário Independencia de recursos externos Quais as formas de ter a infraestrutura rodando localmente Instalar os recursos no sistema operacional (Bancos de dados, mensageria, ferramentas de observabilidade, ...) Ambiente rodando em containers Execução em MicroVM Quais são os desafios em criar essa estrutura localmente? Manutenção para manter alinhado com o que será utilizado em produção Uso de recursos da máquina (memória ram, cpu, ...) Quais estratégias existem para poder lidar com a limitação de hardware Documentação para que as pessoas do time consigam entender como usar Aplicações, serviços e dependências externas Criação de stub Consumir a dependência real ​Edição: Compasso Coolab Créditos das músicas usadas neste programa: Music by Kevin MacLeod (incompetech.com) licensed under Creative Commons: By Attribution 3.0 - creativecommons.org/licenses/by/3.0

Ep.218 Ibrahim Mahama was born in 1987 in Tamale, Ghana. He lives and works in Accra, Kumasi, and Tamale. Solo exhibitions include Fruitmarket Gallery, Edinburgh (2024); Barbican Centre, London (2024); Kunsthalle Osnabrück, Germany (2023); Oude Kerk, Amsterdam (2022); Frac des Pays de la Loire, France (2022); The High Line, New York (2021); University of Michigan Museum of Art (2020); The Whitworth, The University of Manchester, UK (2019); Norval Foundation, Cape Town (2019); Tel Aviv Art Museum, Israel (2016); and KNUST Museum, Kumasi, Ghana (2013). He has participated in numerous group exhibitions including Desert X AlUla, Saudi Arabia (2024); Sharjah Biennial 15, UAE (2023); 18th International Venice Architecture Biennale, Italy (2023); the 35th Bienal de São Paulo, Brazil (2023); Museum of Fine Arts, Houston, Texas (2021); Centre Pompidou, Paris (2020); 22nd Biennale of Sydney, Australia (2020); Stellenbosch Triennale, South Africa (2020); 6th Lubumbashi Biennale, Democratic Republic of the Congo (2019); Ghana Pavilion, 58th Venice Biennale, Italy (2019); Documenta 14, Athens and Kassel, Germany (2017); Broad Art Museum, Michigan State University (2016); Kunsthal Charlottenborg, Copenhagen and Holbæk, Denmark (2016); 56th Venice Biennale, Italy (2015); and Artist's Rooms, K21, Düsseldorf, Germany (2015). Mahama was also appointed Artistic Director of the 35th Ljubljana Biennale of Graphic Arts, Ljubljana (2023). In 2024, Mahama was selected for the inaugural Sam Gilliam award by the Dia Art Foundation and the Sam Gilliam Foundation, which includes the presentation of a public program at Dia in fall 2024. Photo credit: Carlos Idun-Tawiah White Cube https://www.whitecube.com/artists/ibrahim-mahama Sam Gilliam Award https://www.diaart.org/about/sam-gilliam-award Dia Art Foundation https://www.diaart.org/program/calendar/sam-gilliam-award-program-ibrahim-mahama-dia-talks-11212024/period/2024-11-02 Fruitmarket https://www.fruitmarket.co.uk/about-us/ Stedelijk Museum Amsterdam https://www.stedelijk.nl/en/events/artist-talk-ibrahim-mahama-en Ghana Remembers https://ghanaremembers.com/stories/people/ibrahim-maham-the-first-ghanaian-artist-to-win-the-inaugural-sam-gilliam-award-in-2024.html#google_vignette Barbican https://www.barbican.org.uk/whats-on/2024/event/ibrahim-mahama-purple-hibiscus Observer https://observer.com/2024/09/interview-ibrahim-mahama-artist-white-cube-exhibition/ Vennice Biennale https://www.labiennale.org/en/architecture/2023/force-majeure/ibrahim-mahama Institute for Humanity Activities https://www.humanactivities.org/en/iha-blank/sculpture-workshop-with-ibrahim-mahama/ Edinburgh Art Festival https://www.edinburghartfestival.com/event/ibrahim-mahamasongs-about-roses/ Wallpaper https://www.wallpaper.com/art/exhibitions-shows/ibrahim-mahama-tells-us-why-he-has-covered-the-barbican-in-pink-fabric Reiter Galleries https://www.reitergalleries.com/en/artists/ibrahim-mahama/ NYTimes https://www.nytimes.com/2024/09/19/arts/design/ibrahim-mahama-artist-ghana-white-cube.html The Brooklyn Rail https://brooklynrail.org/2024/10/artseen/ibrahim-mahama-a-spell-of-good-things/ Bonhams https://www.bonhams.com/press_release/38679/ Burlington Contemporary https://contemporary.burlington.org.uk/reviews/reviews/ibrahim-mahama-songs-about-roses The Highline https://www.thehighline.org/art/projects/ibrahim-mahama/ Desert X AlUla https://desertx.org/dx/dx24-alula/ibrahim-mahama C& https://whitewall.art/whitewaller/best-of-new-york-exhibitions-ibrahim-mahama-janaina-tschape-and-more/ artnet https://news.artnet.com/art-world/ibrahim-mahamas-stunning-textile-installation-blankets-the-barbican-in-london-2476760 BBC https://www.bbc.com/news/world-africa-68846770 The Art Newspaper https://www.theartnewspaper.com/2024/08/23/saatchi-collection-ibrahim-mahama-auction-bonhams Whitewall https://whitewall.art/whitewaller/best-of-new-york-exhibitions-ibrahim-mahama-janaina-tschape-and-more/

Mamileiros e mamiletes, no programa da semana passada, começamos uma conversa sobre como construir ou reconstruir a nossa autoestima com a Ana Fontes e a Valéria Tinoco. Se você não ouviu, já fica aqui o convite para ouvir também essa parte da conversa porque ela está muito interessante. É o Mamilos 469 “Autoestima: como (re)construir?”. Hoje, na segunda parte dessa conversa sobre como a gente pode viver com mais confiança e leveza no mundo, a gente quer debater sobre como podemos formar uma rede de amigas e como podemos ser amigas legais para outras mulheres. Reunimos um super time de mulheres pra nos ajudar nesse papo: Fe Lopes, psicóloga e psicanalista, Larissa Magrisso, fundadora da Lúcidas, e Maíra Matta, profissional de marketing na indústria de cosméticos e beleza. Vamos juntas! _____ L'ÓREAL PARIS L'Oréal Paris reuniu mulheres incríveis no evento Você Vale Muito, realizado em São Paulo na noite do dia 12 de setembro. Foi uma celebração da beleza como catalisadora da autoestima. No palco estavam Taís Araújo, Zezé Motta, Gabi Lorran, Cris Guterres, Larissa Manoela e muitas outras. E ainda teve show da Liniker! O clima estava de puro poder. Nas conversas promovidas no evento, ficou claro que temos que olhar para dentro de nós para encontrarmos nosso próprio valor. Um exemplo disso foi dado pela compositora e modelo francesa Yseult. Ela disse que ter se envolvido com a moda a ajudou a ter mais consciência corporal e saber melhor se movimentar e se posicionar no palco, na frente das câmeras e diante das luzes. Achamos essa visão ótima! Mas também é fundamental estarmos cercadas por pessoas que podem nos ajudar na nossa trajetória. A atriz Zezé Motta deu exemplo de como ela fez isso. Ela contou que criou o Centro de Informação e Documentação do Artista Negro por conta de ter percebido a quase invisibilidade do negro na mídia. Assim, muitas artistas negras tiveram suas histórias registradas para posteridade. L'Oréal Paris é uma marca com valores femininos e feministas. Há 65 anos no Brasil, apoia cada mulher em sua jornada para o empoderamento, para que ela possa se tornar quem ela quiser. Por meio do slogan ‘Você Vale Muito', L'Oréal Paris lembra todas as mulheres que sua individualidade é seu maior poder. L'Oréal Paris, porque você vale muito. _____ FALE CONOSCO . Email: mamilos@mamilos.me _____ CONTRIBUA COM O MAMILOS Quem apoia o Mamilos ajuda a manter o podcast no ar e ainda participa do nosso grupo especial no Telegram. É só R$9,90 por mês! Quem assina não abre mão. https://www.catarse.me/mamilos _____ Equipe Mamilos Mamilos é uma produção do B9 A apresentação é de Cris Bartis e Ju Wallauer. Pra ouvir todos episódios, assine nosso feed ou acesse mamilos.b9.com.br Quem coordenou essa produção foi Beatriz Souza. A edição foi de Mariana Leão e as trilhas sonoras, de Angie Lopez. A coordenação digital é feita por Agê Barros. O B9 tem direção executiva de Cris Bartis, Ju Wallauer e Carlos Merigo. O atendimento e negócios é feito por Telma Zennaro.