POPULARITY
10 episodes with sembla
7 episodes with sembla
8 episodes with sembla
4 episodes with sembla
8 episodes with sembla
3 episodes with sembla
4 episodes with sembla
3 episodes with sembla
6 episodes with sembla
El programa Sempre Plou quan no fan Escola, en l’episodi 130, també es va quedar a les fosques en la gran apagada de tota Espanya. Sembla ser que no troben els 15 gigavatios, si algú els ha vist, que ho comunique al més prompte possible. Casualitat que després de l'apagada, tenim nou Papa, León XIV. Durant el programa el coneixerem de prop.
Més a la dreta. Han canviat moltes coses. Caldrà que revisem alguna de les nostres conviccions. Semblava clar que la dreta, l’extrema dreta, més o menys disfressada de liberalisme, estava guanyant adeptes i ens ho miràvem amb un cert distanciament pensant que la cosa no podia anar molt més endavant, que la gent no seria tan ruca com per permetre que aquest personal es fes amb el poder. Lamentable error. Sembla que a hores d’ara ja no ho podrem parar. Hi ha casos menors, poc importants com el Mazón, l’Ayuso, el Borbó pare i altres fantasmes del gènere i després tenim casos més preocupants. Per exemple el conveni del Trump i el Putin, que han arribat a un acord comercial pel qual Ucraïna perdrà bona part del seu territori, en benefici de Rússia que no els atacarà més i dels Estats Units que es quedaran amb les reserves minerals d’Ucraïna. Els dos lladres més lladres del món han arribat a un acord que els afavoreix. Mira quin descans que els ha quedat. Una vergonya. Hi ha més, diu que al Vaticà tenen una conxorxa muntada per tal d’assegurar-se que el proper Papa no sigui tan progressista com el Papa Francesc, el volen més conservador, més dretà i més reaccionari. Se veu que hi ha governs i grans empreses, que han posat força calés per aconseguir-ho. Poques sorpreses. En el resum, la societat s’està escorant cap a la dreta, els fatxes s’estan fent amb el control dels recursos del món i no sembla que hi hagi ningú capaç de frenar-los. No sé si nosaltres podrem. Tinc alguns dubtes. Així i tot, seguirem endavant. Salut i república.Descarregar àudio (2:09 min / 1 MB)
Al CPK 313:· Comencem amb mogudes noir al sud d'espanya: una caixera afectada per un trauma que li treu la veu; una mùtua que dubta de tot; un detectiu que, segurament, fuma molt; una provincia sencera fent la migdiada. Som-hi!· Els Clippers van guanayr als Warriors al darrer partit important de la temporada regular, parlem de Kawhi i de les implicacions de cara als PO. Són els Clippers els tapats de tot això?· Potser el Play In no hagués calgut aquest any, no?· Sembla que hem trobat la fòrmula ideal per molestar a tot el nostre estimat oientat, parlem dels PO i de White Louts però a la vegada: quin personatge de White Lotus 3 es cada sèrie de PO? Com era d'esperar al final no expliquem perque ho són i només parlem dels partits i dels personatges per separat.
Al CPK 308:· Sembla que a uns quants a la gala dels Oscars no li va fer gràcia que No Other Land guanyés el premi a millor documental.· El misteri del penis de 30 metres que va apareixer dibuixat al terrat d'una escola molt pija d'alemanya. Misteri poc, però us hem d'enganxar.· Comentem la nova fornada de sobrenoms que estan dominant les xarxes socials i que ens tenen BOSHOS.· Jimmy Butler porta un mes als Warriors i els ha canviat vibracionalment. Parlem de com i de quins són els equips amb més carisma de l'NBA. Torna EL MÈTODE!· Poden entrar els Wolves al grup de candidats al títol? Són un equip de Play In i prou? Qui té la culpa?
“Dijous gras” al Casal de la Gent Gran a Sant Pere de Riudebitlles. Hem gaudit de la celebració del “dijous gras” aquest 27 de febrer al Casal de la Gent Gran de Sant Pere de Riudebitlles. El “dijous gras o dijous llarder”, anuncia el primer dia del Carnestoltes, i marca l'inici d'una setmana destinada antigament a tremolar-se amb els àpats que estaven prohibits a partir de l'inici de la Quaresma. Botifarra amb mongetes, truita també de botifarra, coca de llardons... tot per “carregar” calories per si després hem de fer dejuni. Bé! Poder la tradició del dejuni no la seguirem aquest any. Sembla que ens quedem amb les tradicions que més ens agraden. Aquí teniu els parlaments realitzats. A gaudir-ho! Ah!!! A més a més hem celebrat que hi ha dues noves parelles entre els assistents! Felicitats a la Carme i al Josep! Felicitats a la Tresa i al Segundo! Ratificat amb uns bons petons, com ha de ser. Tot ha sigut felicitat. Felicitats a les cuineres!!! Felicitats per la bona organització! Bona entrada de Carnaval! I atenció amb la Quaresma!!! Feu bondat. Podeu veure el vídeo al enllaç https://youtu.be/z7zh4Glu9bI Escolta el podcast a Ona Bitlles Entrevistes https://www.onabitlles.cat/entrevist @escolesvellescultura @ajspriudebitlles @informer_riudebitlles @Riudebitlles #onabitlles @ramonvila123 #Ramon Vila podcast recorded with enacast.com
Temps de canvis Sembla que hem arribat a un final de la guerra d’Ucraïna que és una autèntica vergonya. En el resum sabem que el Trump es quedarà amb el petroli, el gas i les terres rares d’Ucraïna. Diu que les terres aquestes són fonamentals per fer mòbils i altres enginys tecnològics. Suposo que a canvi arribarà a un acord amb el Putin. No descartem la possibilitat d’un pacte regalant-li al Putin el control de Polònia i Txecoslovàquia, per exemple, a canvi d’unes contrapartides favorables per a la indústria americana que no està passant un dels seus millors moments. Podrien tornar a repartir-se el món una mica a la manera de la postguerra de la segona mundial amb allò del teló d’acer i etc. Encara sort que ara tenim la Xina que no sembla voler participar en cap dels blocs. Ara no recordo el nom de la tècnica aquella de proposar una bestiesa i fer que se’n parli del tema. Potser sí que faran de Gaza un espai turístic. Tampoc no seria una gran sorpresa. Hem arribat a uns nivells de cinisme polític que ja ens ho podem esperar tot. Els feixistes europeus per la seva part, de la mà del pare Trump, volen tornar a fer gran Europa. Potser parlen de l’imperialisme francès, de l’anglès, de l’espanyol, de l’italià i de l’alemany. Tots junts. En qualsevol cas segur que estem parlant de més guerres i de matances. Estem parlant de colonialisme, d’esclavisme, de deportacions massives i de milions de morts. Parlant de colònies, ja cal que espavilem perquè passem al segle XXI i no es nota gaire. Salut i república.Descarregar àudio (2:05 min / 1 MB)
Barcelona-born Enric Marco was celebrated as a survivor of a Nazi concentration camp, being awarded Catalonia's highest civil distinction, the Creu de Sant Jordi, publicly sharing his experiences and even representing a survivors' association. However in 2005 the historian Benito Bermejo discovered that Marco's life story was a monumental lie. Although he spent time in Germany during World War II, Marco was never held prisoner in Flossenbürg concentration camp as he claimed; in reality he voluntarily worked for the German war machine. Since then a lot has been published on the subject; there is a book by Javier Cercas, two films and endless media reports. But the question still remains - what led Marco to weave such a complicated web of lies? We interview Benito Bermejo about the investigation leading up to Marco's disclosure and learn about the thousands of Catalan Republicans who really were deported during the war and who perished in German concentration camps. Catalan News journalist Cillian Shields sits down with host Beth Cohen to explore the circumstances that led Marco to lie about his past and the historical context which favored the credibility of his story. We also talk to psychologist Dr. Drew Curtis, who specializes in deceit and pathological liars, and draw parallels with cases of other famous imposters. This week's Catalan phrase is ‘sembla mentida' - it seems like a lie. ‘Sembla mentida' that someone would fake being a concentration camp victim… but it actually happened.
Al CPK 302: · Sembla que hi ha gent que quan entra en un comerç d'aquests on venen eines, ciment, coses per la dutxa o lavabos els hi entren unes ganes imparables de cagar. Sembla també que al Japó això succeix amb les tendes de llibres. Atenció al nom del doctor que ens explica el perquè. · Adam Silver ha passat una setmana a Europa i aprofitem per comentar les seves declaracions, i les de caps i directius de la FIBA i l'Eurolliga, per traçar el plan que la millor lliga del món té per Europa i d'on surtiran els calers. · Ens és igual els MVPs i els emvipus, Nikola Jokic és un dels millors jugadors que mai hem vist en l'esport del basquetbol. El que està fent aquesta temporada fa olor a puro.
Sembla que aquest 2025 ha començat amb una energia musical imparable. Com si les artistes s'haguessin posat d'acord, el mes de gener ens està portant una autèntica allau de novetats que ens fan pensar que aquest serà un any excepcional. Així que ja ho saps… Puja a Les Golfes per descobrir la millor fornada musical d'aquest inici d'any! Han Sonat: Doctor Explosion , Somos Fabricantes, IRA DIGITAL, Pumuky, Antílopedevega, Brizi, Mila Trani, Joan Masdéu + Xoel López, Oriol Mula, Miquel i Janbu + Ódena.
Només cal entrar en un supermercat per comprovar que els aliments que tenen com a suplement la proteïna estan de moda. Iogurts, llet, galetes, cereals... Sembla que les proteïnes són un equivalent a la salut i a una bona forma física. Però que hi ha de veritat en tot això? Què en sabem de les proteïnes? No n'hi ha prou amb una dieta equilibrada? Aquest primer pòdcast de l'any va d'això, de proteïnes.
Benvingudes i benvinguts al trenta-novè episodi de la vuitena temporada de Tots al Blitz! El primer programa en català dedicat a l’NFL. Ja s’ha acabat la temporada regular de l’NFL. Sembla que va ser ahir que era setembre, feia calor i sortia l’Scott Hanson dient allò del 7 hours of comercial free football i ja som a gener, l’Scotty ja no diu lo de free football i ja ha tornat al seu cau fins al setembre que ve, quan tornarà a sortir i ens anunciarà que ha arribat la millor època de l’any. Pel camí ens ha quedat una temporada tirant a estranya, amb rècord d’equips que han guanyat 10 o més partits i amb un top 10 del draft més disputat del que és normal. Pocs equips molt bons, molts de bons i molts de dolents. Ja és ben bé això que diuen que l’NFL és un reflex de la societat: Ens estem quedant sense classe mitjana. Si és que mai havia existit una cosa així, clar. Recordeu que trobareu el programa a totes les plataformes de podcàsting habituals, i que ens podeu seguir a les xarxes socials a: Twitter: https://www.x.com/NFL_enCatala Instagram: https://www.instagram.com/nfl_encatala/ TikTok: https://www.tiktok.com/@nfl_encatala YouTube: https://www.youtube.com/@nfl_encatala Twitch: https://www.twitch.tv/catalunyaradio I també el feed de programes: https://t.co/ZGvItz3DQn I no oblideu subscriure-us al nostre canal de Youtube per estar al dia de totes les novetats!
Tot dependrà de la preinscripció dels alumnes d'I3 perquè la nova escola comenci el proper curs escolar 2025-26, en cas de no omplir línia en aquest curs l'obertura del nou centre podria allargar-se fins el curs 2026-27. En tot cas la directora dels serveis territorials d'educació del Penedès Garraf, Belén Alcón, assegura que Sitges tindrà nova escola i que probablement serà un institut-escola i inicialment en format de mòduls prefabricats, la construcció requereix més temps. Pel que fa a la ubicació la regidora d'educació Carme Gasulla, explica que l'espai pensat és la pastilla per equipaments municipals que hi ha a la zona de la Plana Oest i ara comença la tramitació urbanística de la cessió des terrenys municipals. Sembla per tant, que queda descartada l'opció d'instal·lar aquests mòduls pertanyents a la futura nova escola dins les instal·lacions de l'escola Miquel Utrillo fet que alleugereix el patiment d'aquest centre i les famílies tot i que queda pendent la gestió dels actuals cursos desdoblats i els possibles que puguin venir mentre la nova escola no s'obre. N'hem parlat amb Belén Alcón, directora dels serveis territorials d'educació del Penedès-Garraf, amb la regidora d'educació Carme Gasulla, amb el director de l'escola Miquel Utrillo Enric Canalda i amb el president de l'AFA de l'Utrillo, Marc Macià en sortir de la reunió que han mantingut aquest migdia. L'entrada Sitges tindrà nova escola. La Generalitat es compromet a crear un nou centre de manera imminent tot i que l’obertura podria retardar-se fins el 2026 ha aparegut primer a Radio Maricel.
Sembla un contrasentit, per
El 22 de novembre del 1963, els de Liverpool publiquen el seu segon disc, "With the Beatles", i el 22 de novembre del 1968, el magistral "White album". Sembla que avui, 22 de novembre, no podem altra cosa que parlar de The Beatles. 01 The Beatles - "All my loving" 02 The Beatles - "Please mister postman" 03 The Marvelettes - "Please mister postman" 04 The Beatles - "Roll over Beethoven" 05 Chuck Berry - "Roll over Beethoven" 06 The Beatles - "I wanna be your man" 07 The Beatles - "Back in the U.S.S.R" 08 The Beatles - "Dear prudence" 09 The Beatles - "Glass onion" 10 The Beatles - "While my guitar gently weeps" 11 The Beatles - "Happiness is a warm gun" 12 The Breeders - "Happiness is a warm gun" 13 The Beatles - "Blackbird" 14 The Beatles - "Birthday" 15 The Beatles - "Sexy Sadie" 16 The Beatles - "Helter skelter" 17 Oasis - "Helter skelter"
A la segona part del programa parlarem d’activitats nadalenques. Sembla que és prompte, però ja ho tenim pràcticament aquí i Sant Jaume d’Enveja ho té tot encaminat per a l’encesa de llum, mercat nadalenc, tallers… ens ho explica el regidor de Turisme, Fires i Festes Josep Subirats.
Avui al Voltant i Girant: -A la primera part de Voltant i Girant parlarem d’aigua. Dins del marc de la Setmana Europea de Prevenció de Residus, des del Parc Natural del Delta de l’Ebre han organitzat un tast d’aigües. Els interessats havien de provar a cegues tres tipus d’aigua i encertar si l’aigua era de l’aixeta o envasada. La finalitat de l’activitat? Millor ho preguntem a l’organització, concretament a Xavi Abril, tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre. -A la segona part del programa parlarem d’activitats nadalenques. Sembla que és prompte, però ja ho tenim pràcticament aquí i Sant Jaume d’Enveja ho té tot encaminat per a l’encesa de llum, mercat nadalenc, tallers… ens ho explica el regidor de Turisme, Fires i Festes Josep Subirats.
El somriure del més enllà. Crítica teatral de l'obra «Sembla que rigui», d'Òscar Constantí i Mont Plans. Intèrpret: Mont Plans. Adaptació cançons i producció musical: Mariona Vila. Disseny il·luminació: Josep Maria Riera. Veu en off: Pepa Arenós. Disseny gràfic: Pasgrafic (Sitges). Sala Leopoldo Fregoli, La Seca Espai Brossa, Barcelona, 15 gener 2016. Reposició: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 7 novembre 2024. Veu: Andreu Sotorra. Música: Al darrer adéu. Interpretació: Pere Tapias. Composició: Pere Tapias. Àlbum: Edigsa, 1961-1963. Cançó. Inicis I Evolució, Vol. 1, 2011.
Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/dik3zb99hnezcsgmkqv1i) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/scl/fi/dik3zb99hnezcsgmkqv1i/easycatalanpodcast137_transcript.html?rlkey=lo39yyodnmbtyh7s8kb4p4rmu&dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/scl/fi/q923qkohbc3bapbaivpkc/easycatalanpodcast137_transcript.pdf?rlkey=8vrwl484935oc0ysyinmelxyc&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/39596ucl5gm86qcqpawx1/easycatalanpodcast137_vocab.txt?rlkey=imlrfk91qucwis2qvabf9lpso&dl=1) Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/7gzkehki4bpsll6cjppp8/easycatalanpodcast137_vocab-semicolon.txt?rlkey=wi1jt0m3mvs4atftq6y2ajhqv&dl=1) Tema del dia Avui comentem els xocs culturals que hem experimentat nosaltres vivint a l'estranger, concretament a Alemanya. El menjar, els costums, la neteja, el civisme… entre d'altres. Som-hi! Fes-te membre de la comunitat per gaudir dels avantatges amb cada episodi! (https://easycatalan.org/membership) Bonus Ampliem la llista de xocs culturals amb altres anècdotes divertides. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Bon dia a tothom! Sílvia: [0:17] Bon dia, Andreu! [Com estàs?] Com anem? Andreu: [0:19] Molt bé! Carregats d'energia! Sílvia: [0:22] Molt bé, així m'agrada! Andreu: [0:23] I tu? Sílvia: [0:23] Jo també, jo també! I a més a més, aquests dies estem trobant molts bolets, molts rovellons pel bosc i això em fa moltíssima il·lusió, perquè m'encanta anar a buscar bolets, i quan sortim a caminar o qualsevol cosa, de seguida trobo algun rovelló i… m'alegra el dia! Andreu: [0:38] Que guai! Haurem d'organitzar o hauríem d'organitzar una altra excursió per anar a buscar bolets amb Easy Catalan. [Oi tant! Quan vulgueu, sí, sí!] i gravar un vídeo, perquè això s'ha d'ensenyar, s'ha de compartir. Sílvia: [0:50] El guió ja està fet, només falta que quedem, doncs. Andreu: [0:54] Perfecte. Molt bé! Doncs… ai, ara m'has deixat amb ganes d'anar a collir bolets! Bé, a veure, abans de començar aquest episodi hem de dir una cosa, fer un petit anunci, no?, i és que ben aviat, cap a finals de mes o principis de novembre, farem un canvi i és que passarem de Patreon a una plataforma pròpia. Patreon és la pàgina web des de la qual les persones es poden fer membres de la comunitat, no? Membres d'Easy Catalan. Fins ara. Però hem estat treballant en una pàgina web nova, que l'estrenarem, doncs això, molt aviat, i… què podem dir d'aquesta pàgina nova? Sílvia: [1:34] Que és una passada! O sigui, és… és que és genial, és molt visual, hi teniu tots els vídeos posats, amb les miniatures de cada vídeo, els exercicis són interactius, no és com a… a l'altra plataforma, no com a Patreon, que eren com uns PDFs que us podíeu descarregar. Quan cliqueu al vídeo, teniu tots els enllaços relacionats amb aquell vídeo, si voleu la transcripció, si voleu el vídeo sense subtítols, podeu deixar-hi comentaris, comentaris dels exercicis, comentaris del vídeo… Qualsevol cosa, és que és genial! Mireu-vos-ho, perquè és fantàstic! Andreu: [2:10] És això, que està tot integrat, no? Hi tenim els episodis de vídeo, els Super Easys, els directes, o sigui, estan tots els vídeos allà, però també tots els episodis del pòdcast i tots els avantatges relacionats. Això, exercicis, transcripcions, Transcript Player per al pòdcast, no? I podeu filtrar per tipus de contingut. Per exemple, si escolteu el pòdcast i dieu: "Mira, vull mirar-me tots els episodi… o vull escoltar tots els episodis que tenen alguna cosa de gramàtica", doncs podeu filtrar per gramàtica, per exemple. Bé, doncs això vindrà molt aviat. Llavors, si encara no coneixeu aquests avantatges, o específicament els avantatges del pòdcast, per l'episodi d'avui els hem obert a tothom. Són gratuïts, per tant… [Són gratis!] Gratis! Si mireu a l'aplicació des d'on escolteu el pòdcast, o des de la pàgina web del pòdcast, easycatalan.fm, trobareu els enllaços de la transcripció en PDF o en HTML, és a dir, que la podeu obrir al navegador, també del Transcript Player, que és la transcripció en la qual el text es va marcant en groc a mesura que sona l'àudio, i a més a més, teniu al costat l'ajuda de vocabulari, que són les paraules més importants de cada minut, traduïdes a l'anglès, i fins i tot una funció de traducció incorporada per al text, per a la transcripció. Això és una eina molt útil per aprendre. Doncs tot això és gratuït per a aquest episodi, així com el bonus del final. Sílvia: [3:41] Ah! El bonus també…? Andreu: [3:43] El bonus també. Al final de l'episodi, quan sentiu la música, espereu-vos perquè continuarem parlant una mica, i així veureu en què consisteix això del bonus. Sí? Sílvia: [3:53] Sí. Andreu: [3:54] Molt bé! Doncs què, Sílvia, de què parlarem avui? Tema del dia Sílvia: [4:01] Doncs avui porto el tema xocs culturals. Andreu: [4:04] Ah, molt bé! No hem parlat encara en cent trenta-set episodis de xocs culturals? Sílvia: [4:09] Doncs no ho sé, la veritat. Potser sí, eh? Potser els hem anat dient així, de tant en tant. Andreu: [4:13] Potser de passada, no? Sílvia: [4:15] Sí, algun… algun segur que l'haurem dit, però avui porto el tema xocs culturals i concretament xocs culturals entre Alemanya i nosaltres, Catalunya, perquè, com ja havíem comentat aquí, amb l'Andreu ens vam conèixer a Alemanya, tots dos hi hem estat, hi hem viscut alguna temporada, i per tant, potser és el que tenim més en comú per parlar de xocs culturals amb un altre… amb un altre país. Andreu: [4:41] D'acord, molt bé. "Super!" Sílvia: [4:45] D'acord, doncs, comencem amb el primer xoc cultural. Andreu: [4:49] A veure, quin és? Sílvia: [4:50] El temps, el temps meteorològic a Alemanya no és igual com aquí. Hi plou molt més, fa molt més mal temps que no pas aquí, i jo me'n recordo que quan me n'hi vaig anar a viure, al principi feia l'actitud catalana, no? "Oh, avui plou, em quedaré a casa". Perquè això és molt nostre, no? O sigui, fa mal temps, no? "Sembla que potser plourà, avui no faré el que tenia planejat fer". I quan portes una setmana tancada dintre casa, dius… Andreu: [5:26] Sí, o com quan neva, i de cop tanquen les escoles i es paralitza el país, no? Quan ha nevat una mica. Sílvia: [5:32] Clar, doncs no pot ser. I llavòrens fas l'actitud alemanya, no?, que és: "És igual que plogui, és igual que caigui el diluvi universal, agafarem un paraigua i ens en anirem a fer el que ja havíem pensat que faríem". Andreu: [5:45] I la vida continua, sí. Sílvia: [5:47] Exacte, i la vida continua, i penseu que funciona, perquè jo m'hi vaig ja acostumar, vull dir, és que tant era, ja portava un paraigua sempre dintre de la bossa i quan plovia, doncs, treies el paraigua, i quan no plovia, perquè això també era aquest temps canviant que mai saps, doncs això, sí, i els alemanys tenen una frase que és… per mi és or, que diu: "Du bist auch nicht aus Zucker". Eh, que no ets de sucre? Doncs vinga, cap a fora. Andreu: [6:16] Sí, i a més a més, que amb aquests canvis de temps, perquè a més, no és que plogui sovint, sinó que durant el dia pots tenir com moltes estacions en el mateix dia, no? Que ara plou, que ara surt el sol i és estiu… És allò que no saps què posar-te. Sílvia: [6:33] És que és de bojos, és de bojos, sí, sí. El temps és un xoc cultural molt… molt fort, perquè jo me'n recordo la primera vegada que vaig passar tota una setmana sense veure el sol. Va ser un trauma grandiós per mi. Però molt, eh? Andreu: [6:49] Ara, t'he de dir que, com vam explicar, com vaig explicar a l'episodi aquell en què vam dir com ens vam conèixer, aquell mateix estiu, jo després vaig anar a Dublín. I a Dublín plovia el doble o el triple. Llavors, vull dir… només com a indicatiu, se'm van trencar tres paraigües en una setmana. Saps? Sílvia: [7:11] Hòstia, Andreu. D'acord. Sí, crec que el temps meteorològic és un tema molt important, un xoc molt cultural per nosaltres. I és això, o sigui, crec que hi ha gent que no valora gens el temps que tenim aquí a Catalunya, però és que el sol brilli cada dia és una cosa impressionant. [Ja, és veritat.] I que s'ha de valorar moltíssim. Andreu: [7:33] Té la part positiva i la negativa, no? Tenim molt de sol, però alhora tenim poca aigua, llavors… Sílvia: [7:39] Sí, sí, clar, sempre hi ha coses positives i negatives però… bé, vull dir… de veritat, o sigui, impressionant. I clar, jo aquesta actitud que ja vaig agafar, que ja vaig agafar com a rutina allà, me l'he quedada, vull dir, quan arribo aquí i veig que plou, jo si tinc ganes de fer el que volia fer, ho faig i ja està. Vull dir, agafo el paraigua i me'n vaig a caminar igualment. Per què no? O sigui, per què hem de canviar els plans per culpa del temps? De vegades es poden fer igual. Andreu: [8:06] Sí, moltes vegades sí. Però també és veritat que amb la pluja, clar, és… és una cosa molt nostra, no?, que quan plou diem: "Ah, doncs mira!" I és com una excusa per tenir un dia de reclusió a casa, no?, de dir: "Em faig una infusió, em poso una pel·li…" No? Jocs de taula… Sílvia: [8:23] Però això ja és ganduleria, eh? Això ja és ganduleria. Vull dir, ja no en tenies ganes al principi. Andreu: [8:29] A vegades falta una petita excusa, no?, per donar-nos un petit plaer. Sílvia: [8:33] Ah! D'acord, d'acord. Quedem així, doncs. Andreu: [8:35] Molt bé. Què més? Sílvia: [8:37] Següent. El fet de que quan arribes a casa d'algú has de treure't les sabates. Andreu: [8:43] Ah, sí. Sí, sí. I anar amb mitjons o anar amb sabatilles, no? Sílvia: [8:48] Sí. A mi em va sobtar moltíssim, perquè és una cosa que jo no havia fet mai a la vida. Vull dir, jo si anava a casa d'algú, jo no em treia les sabates. Vull dir, entrava a la casa en qüestió amb les sabates i ja està. I allà, no. O sigui, al rebedor, a l'entrada de casa, has de deixar les sabates totes allà i entres o descalç o amb mitjons, sí. I és… és molt curiós… bé, a mi em va sobtar molt, entenc la lògica, perquè clar, com que el temps no és com aquí, doncs, les sabates o estan molles o havies trepitjat neu i estan mig enfangades, no? I té lògica, vull dir, està bé, està bé. Però sobta. A mi em va sobtar. Andreu: [9:26] Sí, a mi també, perquè no és l'habitual, aquí. Jo crec que cada vegada més, ara hi ha moltes cases i pisos en què veig el costum aquest, no?, de treure's les sabates, i que està molt bé, perquè, coi, les mateixes sabates amb què vas pel carrer, doncs… Sílvia: [9:41] Sí, sí, sí, sí. Andreu: [9:43] No… bé, embruten la casa, no? Sílvia: [9:44] Que sí, que sí, ho entenc, ho entenc. Andreu: [9:46] A part que és molt més còmode anar descalç i és bo pels peus, o amb sabatilles, no?, que no amb les sabates tot el dia. Però sí, quan… és veritat, els primers viatges a Alemanya és una cosa que et sobta perquè a més és la cosa habitual allà, no? Aquí potser no és el més habitual, o no ho era tant, i allà sí. És veritat. Sílvia: [10:05] És curiós. També… També cal dir que potser el… els sistemes de calefacció i el sis… el terra també és diferent, no?, vull dir que de vegades, també, això es nota, perquè clar, si tinguessis rajoles sempre a tots els pisos i a totes les cases, potser el tema d'anar descalç, perquè la rajola és molt més freda que no pas el parquet o d'altres tipus de terres, doncs, potser també seria diferent. Andreu: [10:33] Clar, sí, perquè aquí els pisos en general, o les cases, no estan tan ben aïllades com al nord d'Europa, no? O més cap al nord. Llavors, clar, és això. Aquí tenim molts terres de rajola, no tant parquet. Sílvia: [10:48] Tot i que ara ja la tendència està canviant, no? Que la gent es posa molt parquet a casa i tot això. Però sí, sí. O sigui, clar, la rajola, si toques la rajola freda a l'hivern amb els peus, acabes congelat al… al cap de dos segons, llavons, sí. Andreu: [11:03] Sí, sí. Bé, el… el Katalanski, el Halldór Már, va dir, no?, que… que ell va conèixer el fred, ell és d'Islàndia, però va conèixer el fred a Barcelona. Per això, perquè els pisos no estan ben aïllats, tèrmicament. Sílvia: [11:15] I aquí, (bé), aquí a Barcelona i a d'altres llocs, hi han molts… molts pisos que no tenen ni calefacció. Que aquesta és una altra, no? Vull dir… Ja sé que tampoc fa tan fred, però una mica de calefacció potser sí que caldria. Andreu: [11:30] Sí. Molt bé. Sílvia: [11:32] És curiós. Andreu: [11:32] Què més? Sílvia: [11:34] Següent. Un dia, que em va quedar gravat al cap, vaig anar a una ciutat a fer de turista, a visitar-la, i en un carreró em vaig trobar una gent que a casa seu hi tenien abelles i venien pots de mel i també pots de melmelada. I havien posat com un estand a davant de casa seu amb pots de mel i pots de melmelada i una caixeta al costat per deixar-hi els diners. Andreu: [12:00] D'acord. Sílvia: [12:01] I això era així sempre. Vull dir, no és que hi hagués algú que en aquell moment no hi era i perquè havia marxat i tornava al cap d'un moment, sinó que sempre ho tenen allà. I llavons, si tu passes per aquell carreró i vols un pot de mel o de melmelada, agafes el pot de mel o de melmelada i deixes els diners. Andreu: [12:17] Aquí, una altra persona, és a dir, aquí algú agafaria el pot dels diners, no? Sílvia: [12:22] I tots els pots de mel i melmelada. Andreu: [12:25] I apa, adeu! Sílvia: [12:28] I em va sobtar moltíssim perquè vaig pensar: "Fixa't tu quina cultura tan bona que puguis fer això". Perquè aquí no quedaria ni la caixa en què hi han els pots. Andreu: [12:39] Això de confiar en la bona fe de l'altre, no? Dels altres. Sílvia: [12:43] És molt fort, a mi em va sobtar moltíssim, perquè aquí lligues les bicis i se t'enduen el candau i tot. Andreu: [12:51] Total. Això em va xocar molt… és veritat, al viatge aquell mateix de Freiburg i a la resta, no?, però que hi ha… crec que ara ja no és tant així, perquè també hi ha robatoris, però hi havia moltes bicicletes que no estaven ni lligades, o sigui, aparcades, recolzades sobre una barana, sobre una paret, i no estaven lligades, o potser lligades però sobre si mateixes, no?, la roda amb… amb el ferro del quadre, i ja està, no estaven lligades amb… amb una barana o un… un fanal, no. I això em va sobtar, em va sorprendre. Sílvia: [13:21] Sí, això és veritat, o sigui, hi ha robatoris com a tot arreu, però aquest xoc, o sigui, em va sobtar moltíssim, perquè una cosa així no… no seria possible, vull dir… no. Andreu: [13:32] Això també em va… és a dir, també em vaig trobar amb una cosa semblant l'any passat, que vaig anar pel nord d'Alemanya, a les vacances. Vaig anar a Lübeck i allà… no sé si has estat a Lübeck, però hi ha un riu que envolta, diguéssim, la ciutat, no? I llavors, en aquell riu hi fan rem, o sigui, hi ha com un parell de clubs de rem, i tu pots anar allà i apuntar-t'hi o llogar un rem, però hi havia una associació que deixava els rems gratuïtament o a canvi de la voluntat. Sílvia: [14:05] D'acord. Andreu: [14:06] D'acord? I jo penso: "És que aquí això és impossible, perquè, vull dir, els rems són cars, reparar-los és car", saps? Aquí no, això no… no passarà. Sílvia: [14:19] És molt trist, no?, perquè m'agradaria que això passés també aquí. Vull dir, que hi hagués aquesta bona voluntat. I estic segura que hi ha molta gent que es comporta correctament, no? Andreu: [14:28] Total. Sílvia: [14:29] No estic dient el contrari, però és curiós. Em va xocar moltíssim. Andreu: [14:34] En fi, cultures diferents! Sílvia: [14:37] Sí. La següent és la cosa que m'ha fet més fàstic de la meva vida. Andreu: [14:42] Ai. Sílvia: [14:44] O sigui, jo sé que la fregona es va inventar per aquí, a Espanya o no sé on, per aquí en algun lloc. Però, per favor, adopteu-la. Compreu fregones. O sigui, la cosa que m'ha fet més fàstic d'aquest món és que com que no fan servir fregones, vaig veure un senyor, que era l'encarregat de netejar una estació de tren, i en comptes de fregar el terra de l'estació de tren, que per norma general les estacions de tren diguem que no són gaire netes, ho fregava amb una mopa i, o sigui, treia això de tela que hi ha al cap de la mopa amb les mans, ho cargolava amb les seves pròpies mans i ho tornava a ficar dintre l'aigua, bruta, per tornar-ho a posar en la mopa, m'entens? M'entens el que t'estic explicant? [Sí, sí.] És la cosa més fastigosa que he vist a la meva vida i a… al pis on vivia, al pis de… d'estudiants on vivia, tampoc hi havia fregona i també ho havíem de netejar amb la mopa. O sigui, fer el mateix procés que aquest senyor, però jo ho feia amb guants perquè em moria del fàstic, també. Llavors, em… per favor, adopteu una fregona. Andreu: [16:00] Adopteu una fregona. Un motxo, que dic jo. Sílvia: [16:04] Tu vas fregar amb fregona o amb… amb mopa? Andreu: [16:08] No, amb… amb el motxo. Sílvia: [16:10] Ah, sí? En teníeu? Andreu: [16:11] Ah, no, a Alemanya? Sílvia: [16:12] Sí. Andreu: [16:13] No, això… bf, la veritat, no me'n recordo. No me'n recordo. Al pis… Als pisos on vaig estar, jo crec que hi havia motxo. Sílvia: [16:21] Jo no. I fins i tot vaig organitzar una reunió amb els companys de pis i els hi vaig dir: "No podríem comprar una fregona?" Perquè n'hi han! Vull dir que no les... o sigui, jo n'he vist, jo n'he vist. Es podria comprar. I els hi vaig dir: "Si voleu la pago jo". I em van dir: "No, no, no, és que les fregones són molt brutes". I jo: "Què?" O sigui, quina raó és aquesta, o sigui… Andreu: [16:45] Bé, a veure, no sé si és una cosa general a Alemanya, però jo he de dir que a totes les cases on he estat, que en són unes quantes, perquè vaig fer tres intercanvis amb l'institut, amb tres famílies diferents, i després viatges d'aquests en què estàs en una casa d'acollida, també, totes les cases estaven netes i polides. Sílvia: [17:04] Jo no dic que no! Jo no dic que no, jo no dic que no! Però… però… però una fregona, sisplau. Andreu: [17:10] D'acord. Hosti, parlant de neteja, hi ha una altra cosa que per a mi, eh… o sigui, ha sigut com un petit xoc cultural, i és que a Alemanya és molt molt habitual trobar-se a la dutxa aquest estri, que no sé com es diu, per netejar el vidre de la dutxa perquè no s'hi acumu… eh… perquè no quedin taques de calç, no? Sílvia: [17:33] Clar, sí, sí! Sí, molt típic, sí. Però aquí també, eh? Andreu: [17:36] No, però aquí no és tan típic! Sílvia: [17:38] Ala! Sí! Andreu: [17:39] No, no, allí… allà estan obsessionats amb això! Sílvia: 17:43 (Bé), va, d'acord, d'acord, el grau potser és diferent. Però sí, sí. Sí, sí. Andreu: [17:48] Jo aquí no ho havia vist mai, en canvi allà ho veia a tot arreu. Sílvia: [17:52] Sí, però és… és molt típic. Andreu: [17:54] O sigui, que existeixi aquest estri, sí. Però que l'hagi d'utilitzar tothom quan acaba de dutxar-se, això jo no ho havia vist, aquí. En canvi allà és com obligatori, quan t'acabes de dutxar… eh… netejar el vidre. Sílvia: [18:06] És que facilita molt la feina. Sí. Andreu: [18:10] Sí, no, si em sembla fantàstic. Sílvia: [18:12] Sí, sí, sí. Andreu: [18:13] Però va ser com un xoc cultural, no? Sílvia: [18:14] D'acord. Següent xoc cultural. Tema menjar. Jo estic molt acostumada a cuinar. Ja n'hem parlat d'altres vegades, cuinar pel dinar, cuinar pel sopar. Potser hi ha algun sopar que no cuines perquè ja ho tenies cuinat, però menjar calent. I a Alemanya, en moltes cases, és… és molt comú no cuinar. Vull dir, menjar un… un pa amb alguna cosa, o fins i tot no dinar, no? Fas un esmorzar molt gros i no dines, i llavòrens, quan ha… són una mica passada l'hora de dinar per nosaltres, llavons fan el "Kaffee und Kuchen", no? O sigui, llavors ens fotem un tall de pastís enorme i un cafè. I això, el tema dels… del canvi d'hàbits alimentaris, per mi és un xoc cultural grandiós. No menjar calent per sopar, de vegades al cap de setmana no cuinar per dinar… Buà! Per mi va ser com: "Però com pot ser que la família el diumenge no mengi tota junta el dinar?" Per mi va ser molt fort, aquest xoc. Andreu: [19:22] Sí, jo crec que nosaltres ho tenim com molt més fixat, no?, que tant dinar com el sopar és com menjar calent, seient a taula, amb família, no?, dedicant-hi l'estona necessària… [Sí.] Potser, fins i tot, si és cap de setmana, doncs, amb sobretaula o amb petita migdiada després, qui vulgui. I clar, això és un xoc cultural que ens trobem amb altres cultures, doncs… més del nord, no?, que pot ser al migdia fan un mos, potser aquesta seria l'expressió adequada, no? "Fer un mos", que és com 'menjar alguna cosa ràpida', en lloc de seure a taula, dinar bé… no? Sílvia: [19:58] És molt curiós, molt. I per mi, que és una cosa que és com… és el que has dit, no?, que està molt inculcada a… a les nostres vides, vull dir, dinar, sopar… o sigui, són coses com que sí, que les has de fer i que, a més a més, doncs no és només una llesca de pa amb alguna cosa. Vull dir, no, has de menjar alguna cosa calenta. O… M'entens? O sigui, que és el procés de cuinar i, a més a més, menjar tots junts. I de cop arribar allà i que la cuina gairebé no la faiguin servir, com si diguéssim, comparat amb nosaltres, és com: "Aaaah!" I per mi ja saps que el menjar és molt important. La meva rutina alimentària és… per mi és una de les bases principals de la vida, vull dir… I va ser un xoc molt gros, molt. Andreu: [20:48] Jo en aquest sentit soc molt diferent, perquè allà on vaig m'adapto, dic: "Ah, funciona així? Vinga, perfecte, doncs… ja em va bé!" I provar coses noves i… no sé, ho trobo com… com una curiositat més i… i sí, no em fa res adaptar-me a nous costums o altres tipus de menjar, no? O sigui, per mi això, cap problema. Molt bé! Més xocs culturals? Sílvia: [21:13] El següent és el… el tema dels mercats de puces. Andreu: [21:16] Ah, sí. Sílvia: [21:17] Que de mercats de puces també n'hi ha moltíssims a França, vull dir, només cal travessar la frontera i ja de seguida en trobes, no? Però aquí potser no és tan típic que n'hi hagi tants tants tants tants. I a mi les fires i mercats m'han agradat sempre, perquè amb la família sempre hi hem anat i tinc molt el costum d'anar-hi. I per mi va ser un xoc cultural positiu, perquè cada cap de setmana hi havia un "Flohmarkt", no?, un mercat d'aquests de puces, en què la gent treia tots els trastos i "catxarros" que tenen per casa que no volen més i els posen allà tots junts en paradetes i pots anar a mirar a veure si hi ha alguna cosa que t'agrada. I m'encantava. M'encantava. I pensava: "Tant de bo hi hagués també això allà!" I ara està començant a haver-hi tot de mercats d'aquests cap a la zona de Girona. Andreu: [22:08] Sí. Recordo que l'última vegada que hi vam anar, vam estar allí una estona mirant pel mercat de… d'antiguitats. Bé, aquí tenim mercats d'antiguitats, eh?, potser és això que dius tu, que no n'hi ha tants… Sílvia: [22:18] Sí, però no és el mateix, eh? No és el mateix. Andreu: [22:19] Ja, i no són… no són el mateix concepte, perquè el concepte així pot ser més modern, són com mercats en què fins i tot hi ha, ara bé, pots trobar-hi com "food trucks" i paradetes de menjar, música, no-sé-què, és com tot un esdeveniment, no? Aquí, en canvi, el més típic eren com aquests mercadets petits de… d'antiguitats, no? Com el més semblant al mercat de puces, eren mercats d'antiguitats, que sobretot eren com objectes antics que podien jo-què… que podien ser, per exemple, vaixelles, rellotges, segells i monedes, mobles, també… Sílvia: [22:57] Però clar, aquests mercats d'antiguitats potser els paradistes, les persones que fan les parades, és la seva feina, vull dir, ells van de fira en fira venent aquests productes, però en canvi, en aquests mercats de puces d'Alemanya són persones que tenen la seva feina, que no es dediquen a això, però que aquell dia han netejat a casa o han fet endreça del garatge, han trobat una sèrie d'objectes que la família ja no fa servir perquè els nens han crescut o pel que sigui, i els han tret allà per vendre. I llavons trobes jocs que ja no juguen els nens, o roba, o no sé, estris de cuina que ja no fan servir. Alguna màquina que van comprar al seu dia perquè els hi va fer gràcia, l'han fet servir dues vegades i no la volen més. I és curiós que es faigui això, perquè aquí no hi ha tant el costum de vendre aquests objectes. Ara potser amb aquestes aplicacions en què pots vendre en línia i tot això, potser sí, però el fet de treure tots els veïns les coses que no volen al carrer i tot això, no gaire. Andreu: [24:03] Sí, i si vas a Berlín, per exemple, al… al mercat aquest del Mauer Park, clar, allò sí que és un xoc cultural, perquè és una cosa enorme… [Sí.] Amb molta… sí, és com molta cultura de carrer… [Sí.] És… És molt guai. Sílvia: [24:20] Però allà fins i tot, vull dir, hi ha com… pots menjar-hi, vull dir, hi ha com "food trucks" o restaurants, no sé com dir-ho, o sigui, hi ha… hi ha llocs on dinar… allò sí que és gros, vull dir, és molt diferent. Andreu: [24:32] Sí, sí. L'abraçada de la Sílvia Sílvia: [24:38] Doncs avui vull fer una abraçada molt molt molt forta a totes les persones que hagin anat a viure a un altre lloc, a un altre país, i segur que hi haurà dies que tindreu enyorança, que us queixareu de la gent i (dels seus) costums, de les coses que no podeu creure que siguin així, però espero i desitjo que trobeu un lloc on viure envoltats de persones que us estimin, que us ajudin quan ho necessiteu i que facin que us sentiu com a casa. Cuideu-vos moltíssim, molt molt molt, i molts ànims amb tots els dies! Andreu: [25:11] Fantàstic! Doncs, una abraçada a totes aquestes persones que hagin anat a viure a un altre lloc i, dit això, ja acabem l'episodi. Recordeu, aquest episodi té tots els avantatges gratuïts, per tant, ara, després de la música, hi haurà uns minuts més de conversa i, si us agraden aquests avantatges i creieu que us poden ser útils per al vostre aprenentatge, recordeu que us podeu fer membres de la comunitat des de easycatalan.org/membership, i amb això també tindreu l'accés a Discord, que és on xerrem cada setmana, per escrit i parlant de viva veu. Per tant, això, moltes gràcies a tothom per escoltar-nos, als membres de la comunitat, al Joan i la Irene i a tu, Sílvia, per preparar aquest tema d'avui. Sílvia: [25:57] I a tu, Andreu. Moltíssimes gràcies a tothom! Adeu! Andreu: [26:00] Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)
Sembla mentida que un acte tan primari com picar de mans pugui tenir un efecte tan definitiu per enaltir qualsevol can
Sembla mentida que un acte tan primari com picar de mans pugui tenir un efecte tan definitiu per enaltir qualsevol can
Benvingudes i benvinguts al desè episodi de la vuitena temporada de Tots al Blitz!, el primer programa en català dedicat a l’NFL! Sembla que la lliga va començar ahir i ja anem de cara a la quarta setmana de competició! Avui fem la prèvia del més destacat d'aquesta jornada: uins equips volem veure, quins partits ens semblen més interessants, i quins són els aspectes més destacats? I repassem el Pick'em com cada setmana! Recordeu que trobareu el programa a totes les plataformes de podcàsting habituals, i que ens podeu seguir a les xarxes socials a: Twitter: https://www.x.com/NFL_enCatala Instagram: https://www.instagram.com/nfl_encatala/ TikTok: https://www.tiktok.com/@nfl_encatala YouTube: https://www.youtube.com/@nfl_encatala Twitch: https://www.twitch.tv/catalunyaradio Discord: https://t.co/LLuFs5FKAY I també el feed de programes: https://t.co/ZGvItz3DQn I no oblideu subscriure-us al nostre canal de Youtube per estar al dia de totes les novetats!
Fluent Fiction - Catalan: Love and Literature at Barcelona's Sant Jordi Book Fair Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/love-and-literature-at-barcelonas-sant-jordi-book-fair Story Transcript:Ca: Era una tardor freda a Barcelona, i el carrer estava ple de vida.En: It was a cold autumn in Barcelona, and the street was full of life.Ca: La Fira del Llibre de Sant Jordi omplia l'aire de veus emocionades i l'olor de roses fresques.En: The Sant Jordi Book Fair filled the air with excited voices and the scent of fresh roses.Ca: Júlia caminava amb pas tranquil entre les parades, els ulls brillants buscant aquell llibre especial que li encendria la creativitat.En: Júlia walked leisurely between the stalls, her eyes shining as she searched for that special book that would spark her creativity.Ca: Portava una bufanda colorida al voltant del coll i un somriure tímid als llavis.En: She wore a colorful scarf around her neck and a shy smile on her lips.Ca: A la mateixa fira, Pau també cercava.En: At the same fair, Pau was also searching.Ca: Per a ell, aquell dia no només era una festa, sinó una oportunitat per trobar un volum rar per a la seva col·lecció.En: For him, that day was not just a celebration but an opportunity to find a rare volume for his collection.Ca: Era un home alt, amb ulleres rodones i un barret de feltre.En: He was a tall man, with round glasses and a felt hat.Ca: Li agradava perdre's en les històries del passat.En: He loved getting lost in the stories of the past.Ca: El món modern el feia sentir sol, però entre les pàgines dels llibres trobava una connexió amb l'eternitat.En: The modern world made him feel lonely, but within the pages of books, he found a connection to eternity.Ca: Mentre Júlia s'acostava a una parada atapeïda de llibres vells, la seva atenció es va fixar en un volum antic amb una coberta desgastada.En: As Júlia approached a stall crowded with old books, her attention was drawn to an ancient volume with a worn cover.Ca: Al mateix instant, la mà de Pau es va estendre cap al mateix llibre.En: At the same moment, Pau's hand reached for the same book.Ca: Els seus dits es van tocar i ambdós van aixecar la vista, sorpresos.En: Their fingers touched, and both looked up, surprised.Ca: Hi va haver un moment de silenci, com si el bullici al voltant s'aturés per donar-los un instant de pau.En: There was a moment of silence, as if the hustle and bustle around them paused to grant them a moment of peace.Ca: “Perdona,” va dir Júlia amb un mig somriure, “semblem tenir interessos similars.”En: “Sorry,” Júlia said with a half-smile, “it seems we have similar interests.”Ca: "Sí," va respondre Pau, amb un to de veu càlid, “Sembla interessant, oi?”En: “Yes,” Pau replied warmly, “It seems interesting, doesn't it?”Ca: Els seus ulls es van trobar amb una mirada de comprensió.En: Their eyes met with a look of understanding.Ca: Pau, en un impuls, va començar a parlar de la història del llibre, un relat sobre antics misteris de Barcelona.En: On an impulse, Pau began to talk about the book's history, a tale about ancient mysteries of Barcelona.Ca: Júlia escoltava amb atenció, fascinada per les paraules de Pau i la història que semblava cobrar vida.En: Júlia listened intently, fascinated by Pau's words and the story that seemed to come to life.Ca: “Ets historiador?” va preguntar Júlia, intrigada.En: “Are you a historian?” Júlia asked, intrigued.Ca: “Sí, i col·leccionista.En: “Yes, and a collector.Ca: Però més que això, m'agrada pensar que soc un buscador d'històries,” va dir Pau amb un somriure més ampli.En: But more than that, I like to think of myself as a seeker of stories,” Pau said with a broader smile.Ca: Júlia va somriure també, sentint una connexió que no havia experimentat en molt temps.En: Júlia smiled too, feeling a connection she hadn't felt in a long time.Ca: Aquesta trobada inesperada l'estava portant fora de la seva zona de confort, però d'una manera gairebé màgica.En: This unexpected encounter was taking her out of her comfort zone, but in an almost magical way.Ca: Poc a poc, el diàleg entre ells es va convertir en una conversa profunda sobre els seus somnis i pors, on Júlia va revelar el seu desig secret de trobar un nexe entre la soledat i la creació artística, mentre Pau compartia la seva lluita amb la solitud i la necessitat de compartir el seu amor pels llibres amb algú.En: Slowly, their dialogue turned into a deep conversation about their dreams and fears, where Júlia revealed her secret desire to find a link between loneliness and artistic creation, while Pau shared his struggle with solitude and his need to share his love of books with someone.Ca: El soroll de la fira els envoltava, però ells només podien escoltar l'altre.En: The noise of the fair surrounded them, but they could only hear each other.Ca: En aquell moment, la Fira del Llibre va ser més que un esdeveniment cultural; es va convertir en un pont entre les seves dues ànimes.En: In that moment, the Book Fair was more than a cultural event; it became a bridge between their two souls.Ca: Al comiat, Pau va prendre un grapat de petxines de la platja, que portava sempre com a amulet, i en va oferir una a Júlia.En: At their farewell, Pau took a handful of seashells from the beach, which he always carried as a charm, and offered one to Júlia.Ca: “Un record d'aquest dia,” va dir, amb esperança als seus ulls.En: “A memento of this day,” he said, hope in his eyes.Ca: “Ens veiem aviat?” va demanar Júlia, agafant la petxina amb un sentiment nou d'expectativa.En: “Will we see each other soon?” Júlia asked, holding the shell with a new sense of anticipation.Ca: “Sí, m'encantaria,” va respondre Pau, evidentment més segur de si mateix.En: “Yes, I'd love that,” Pau replied, evidently more confident.Ca: En caminar cadascun pel seu camí, Júlia va sentir que havia guanyat alguna cosa que valia més que aquell llibre especial: una nova inspiració, la possibilitat d'un amor i una connexió real.En: As each walked their separate ways, Júlia felt she had gained something more valuable than that special book: a new inspiration, the possibility of love, and a real connection.Ca: Pau, per la seva banda, va sentir que el món modern podia ser tan interessant com les històries del passat quan tenia una persona especial amb qui compartir-lo.En: Pau, on the other hand, felt that the modern world could be as interesting as the stories of the past when he had a special person to share it with.Ca: La Fira del Llibre havia acabat, però una nova història entre Júlia i Pau acabava de començar.En: The Book Fair had ended, but a new story between Júlia and Pau was just beginning.Ca: I en els carrers històrics de Barcelona, la tardor semblava més càlida.En: And in the historic streets of Barcelona, autumn felt warmer. Vocabulary Words:autumn: la tardorstreet: el carrerscarf: la bufandashy: tímidstall: la paradacreative: la creativitatfair: la firaopportunity: l'oportunitatvolume: el volumcollection: la col·leccióspectacle: l'espectacleconnection: la connexióeternity: l'eternitatworn: desgastadaancient: anticcover: la cobertaimpulse: l'impulshistorian: l'historiadorviewer: l'espectadormystery: el misteriloneliness: la soledatawe: la fascinacióstory: el relatmemento: el recordseashell: la petxinaamulet: l'amuletfarewell: el comiatanticipation: l'expectativaunderstanding: la comprensiócharm: l'encant
Coneixeu la marca Zappos? Zappos va ser la primera empresa al mon que, a principis d'aquest segle, va vendre exitosament sabates per Internet. En el seu desenvolupament empresarial va tenir un pes molt destacat el malaguanyat, Tony Hsieh.Dic el malaguanyat perquè el 27 de novembre del 2020, a punt de complir els 47 anys, Hsieh va morir a conseqüència de les complicacions creades per les cremades i la inhalació de fum que haviat patit nou dies abans en l'incendi d'una casa. Sembla que ja altres vegades Hsieh havia provocat incendis només pel plaer de veure cremats els mobles. Una excentricitat, doncs, que li acabaria constant la vida. Una llàstima, perquè es tractava d'un empresari realment visionari.Quin interès pot tenir per a les escoles que avui parlem de Tony Hsieh? Molt. Escolteu l'episodi i veureu com és veritat.-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+Enllaços de l'episodiVull els millors professors a la meva escolahttps://brandingescolar.com/employerbranding-2/Entrevista a Xavier Oliverhttps://brandingescolar.com/xavier-oliver/Entrevista a Oriol Iglesiashttps://brandingescolar.com/oriol-iglesias/
Quant costa fer la carrera als Estats Units?
Quant costa fer la carrera als Estats Units?
Notes del programa En aquest episodi fem una fe d'errates i aprofitem l'ocasió per parlar de coses que, popularment, tenim mal categoritzades o classificades, i analitzem el per què. Som-hi! Neptú (Instagram (https://www.instagram.com/neptumusic/) i Spotify (https://open.spotify.com/intl-es/artist/3GnPD01Y9TIEgdpMempBBA)) Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan (https://catalannets.cat/concurs-de-sant-jordi-deasy-catalan/) Tema del dia Per què les aranyes no són insectes? Per què les tomates no són verdures? Per què els cacauets no són fruits secs? I per què les maduixes sí que ho són? Per què els ulls blaus no existeixen? L'abraçada L'Andreu fa una abraçada a totes les persones que es dediquen a l'art i que remen a contracorrent dia rere dia per tirar endavant el seu projecte propi. Bonus La Sílvia ens parla dels hipopòtams i ens explica què els fa uns animals tan especials. Transcripció Andreu: [0:15] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:16] Andreu? Andreu: [0:17] Sí! Què passa? Sílvia: [0:20] I aquesta música? Andreu: [0:21] Aquesta música és la nova música del pòdcast d'Easy Catalan. Sílvia: [0:24] Que guai, no? Andreu: [0:26] T'agrada? Sílvia: [0:26] Sí, és molt xula. Andreu: [0:28] És xula! Doncs saps qui l'ha fet? Sílvia: [0:29] No sé… Andreu: [0:30] L'ha fet un músic que es diu Neptú. El seu nom artístic és Neptú. No sé si et sona… Sílvia: [0:36] Gran renom internacional! Andreu: [0:40] Home, interplanetari. [Sí.] Bé, Neptú, o de nom Vicent, es diu Vicent, és el meu germà, que és músic, i li he encarregat… li hem encarregat que ens faci una música nova per al nostre pòdcast, per renovar-lo, no?, perquè aquest pòdcast està en contínua millora, sempre, doncs, intentem fer coses diferents o intentar-lo fer el millor que puguem, i… i ja era hora de… d'afegir una mica de novetats, i aquesta n'és una. Aleshores, bé, moltes gràcies aquí a Neptú, al Vicent, per aquesta feina. Sílvia: [1:19] Genial, moltíssimes gràcies, sí. L'abraçada Andreu: [1:20] Ens ha fet una cançó molt xula. I, lligat amb això, volia començar aquest episodi fent una abraçada. I volia fer una abraçada a tota la gent que es dedica al món de l'art, ja sigui a l'àmbit de la música o del dibuix, la dansa, el teatre, és igual la disciplina. Una abraçada a la gent que té un projecte propi dins d'aquest sector i que rema contracorrent per tirar-lo endavant, no? A totes les persones que, malgrat les dificultats, continuen apostant incansablement per la seva passió, perquè l'art, i la cultura en general, no?, però l'art ens enriqueix com a individus i com a poble, en la mesura que ens permet expressar-nos, compartir, ser més empàtics, deixar-nos anar, transcendir i sortir d'aquesta bombolla personal de pensaments i preocupacions, no? I gaudir, al final, gaudir! Per tant, una abraçada a totes aquestes persones i, en general, a tots els que lluiten dia rere dia per continuar fent allò que estimen, allò que els agrada i que tenen la generositat de compartir-ho amb la resta. Sílvia: [2:32] Una abraçada molt forta. La veritat és que sense l'art i aquesta gent que rumia tant, no ens farien rumiar (als altres). Andreu: [2:38] Doncs sí. Dincs això, una abraçada ben forta. I bé, abans de passar al tema del dia, crec que hem de fer un parell de recordatoris, oi? Sílvia: [2:46] Oi tant! El primer i més important de tots és que estem en els últims dies de les classes d'Easy Catalan! Això és molt important! Penseu que el dia 8, dilluns, comencen ja les classes en grup, així que si us hi voleu apuntar, no us ho penseu més i inscriviu-vos a classes.easycatalan.org. Allà hi trobareu tots els grups, tots els horaris, les diferents opcions que teniu… i ja veureu que aquestes classes en grup són 24 sessions. Van des del mes d'abril fins al mes de juny. Andreu: [3:19] Exacte, són dos sessions a la setmana d'una hora i en grups reduïts, que això aquí ho hem explicat sempre i últimament hi hem fet èmfasi, no?, que és una manera ideal per aprendre una llengua, ja sigui en classes particulars o grups reduïts, no?, perquè així la interacció és molt més freqüent i l'atenció més personalitzada, d'acord? Per tant, classes.easycatalan.org. Queden molt pocs dies per reservar la vostra plaça. I un altre recordatori que hem de fer és que, també, encara sou a temps de participar en el Concurs de Sant Jordi d'Easy Catalan. Teniu temps fins al 14 d'abril i podeu participar-hi fent un àudio o un vídeo. L'àudio és per enviar a podcast.easycatalan.org i el vídeo ha de ser en format reel per publicar a Instagram. Per tant, l'heu de publicar el vostre compte etiquetant Easy Catalan, que és @easycatalanvideos. En aquests àudios o vídeos heu de fer un missatge dient "Estic aprenent català, és clar que…" i acabar la frase. I dir això tres vegades amb tres frases diferents. El premi és un llibre per al primer premi i un llibre per al segon. És a dir, un llibre per al primer guanyador i un llibre per al segon guanyador de cada categoria. D'acord? Us animem a participar-hi, que segur que fareu uns vídeos i àudios molt xulos. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)
Fluent Fiction - Catalan: Beach Debates & Aquatic Odyssey: Barcelona's Trio of Laughter Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.org/beach-debates-aquatic-odyssey-barcelonas-trio-of-laughter Story Transcript:Ca: El sol brillava intensament a Barcelona. A la terrassa d'un dels cafès de la Barceloneta, tres amics, Marta, Jordi i Laia, discutien entusiastament. Debats animats i rialles eren l'ordre del dia.En: The sun was shining brightly in Barcelona. On the terrace of a café in Barceloneta, three friends, Marta, Jordi, and Laia, were enthusiastically discussing. Lively debates and laughter were the order of the day.Ca: "Com podeu pensar que la platja de l'Ametlla de Mar és la millor!" reia Marta, surfista empedreïda defensora de les ones de la platja de Barceloneta.En: "How can you think that the beach in Ametlla de Mar is the best!" Marta laughed, a dedicated surfer defending the waves of Barceloneta beach.Ca: Jordi, amant de la tranquillitat i del submarinisme, defensava amb vehemència els encants subaquàtics de l'Ametlla. "No hi ha res com veure una barracuda desenes de metres sota l'aigua, Marta!"En: Jordi, a lover of tranquility and diving, passionately advocated for the underwater charms of Ametlla. "There's nothing like seeing a barracuda tens of meters underwater, Marta!"Ca: Laia no podia evitar riure davant les enceses defenses dels seus amics. Ella era més de relaxar-se al sol i llegir un bon llibre, pel que qualsevol platja estava bé per a ella. Però, com a bona banyista, gaudia de l'aigua molt més que els seus amics.En: Laia couldn't help but laugh at her friends' spirited defenses. She preferred to relax in the sun and read a good book, so any beach was fine for her. But, as a good swimmer, she enjoyed the water much more than her friends.Ca: Amb un somriure maliciós, Laia els va reptar: "Si creieu que la vostra platja és la millor, demostra-ho en una cursa de natació. Qui arriba més lluny, guanya."En: With a mischievous smile, Laia challenged them, "If you think your beach is the best, prove it in a swimming race. Whoever gets furthest wins."Ca: Els seus amics van acceptar el repte, convençuts de la seva superioritat aquàtica. Van anar a la platja més propera, la de la Barceloneta. Marta es posava a preparar, fent estiraments i escalfant. Jordi, per la seva banda, es limitava a posar les ulleres de submarinisme i entrar tranquil·lament a l'aigua.En: Their friends accepted the challenge, convinced of their aquatic superiority. They went to the nearest beach, Barceloneta. Marta started preparing, stretching and warming up. Jordi, on the other hand, simply put on his diving goggles and calmly entered the water.Ca: La carrera va ser agitada. Marta, acostumada a agafar ones, va lluitar per nedar en aigües calmes. Els seus moviments de braços i cames eren poderosos, però poc eficients sense una onada a la qual agafar-se. Jordi, tot i la seva experiència subaquàtica, tampoc estava acostumat a nedar en distància i a la superfície. Després d'una estona, els dos anaven cansant-se, mentre Laia mirava divertida des de la sorra.En: The race was tumultuous. Marta, used to catching waves, struggled to swim in calm waters. Her arm and leg movements were powerful, but less efficient without a wave to ride. Jordi, despite his underwater experience, was not used to long-distance surface swimming. After a while, both started to tire, while Laia watched amused from the sand.Ca: Al final, es van haver de rendir a l'evidència. Amb un somriure irònic, Laia els va dir: "Sembla que la millor platja serà aquella on hi hagi un salvavides per si us ofegueu."En: In the end, they had to admit defeat. With an ironic smile, Laia said, "It seems the best beach will be the one with a lifeguard in case you drown."Ca: Els tres van riure amb ganes. Entenien que la platja perfecta no existia, que cada una tenia el seu encant i peculiaritats. El més important era gaudir de l'estiu, dels bons moments i, sobretot, de l'amistat que compartien. De sobte no importava quina platja era la millor, simplement volien passar més llargs dies d'estiu junts, discutint sobre qualsevol cosa, rient dels reptes absurds i creant memòries inoblidables. Això sí, van acordar que per la Marta i el Jordi, el millor seria prendre unes lliçons de natació. Cap dels dos volia repetir l'humiliació d'aquell dia.En: The three laughed heartily. They understood that the perfect beach did not exist, that each had its own charm and peculiarities. The most important thing was to enjoy the summer, the good moments, and above all, the friendship they shared. Suddenly, it didn't matter which beach was the best, they just wanted to spend longer summer days together, arguing about anything, laughing at absurd challenges, and creating unforgettable memories. However, they agreed that Marta and Jordi should probably take some swimming lessons. Neither of them wanted to repeat the humiliation of that day.Ca: I així es va resoldre el seu debat sobre quina era la millor platja, no amb una victòria simple, sinó amb una lliçó més gran. El final de la història no és només sobre qui guanya o perdi una carrera, sinó sobre el que se'n deriva: el valor de l'amistat i el riure també enfront dels fracassos.En: And so, their debate about which was the best beach was resolved, not with a simple victory, but with a larger lesson. The end of the story is not just about winning or losing a race, but about what follows: the value of friendship and laughter even in the face of failures.Ca: Endinsaran-se encara més en aquesta realitat, amb el temps, descobrint que les millors platges són aquelles on es comparteixen bones histories, on no importa si ets un bon nedador o no. El que importa és gaudir del moment. I què millor lloc per fer-ho que a la platja... sigui la que sigui.En: They would delve even further into this reality over time, discovering that the best beaches are those where good stories are shared, where it doesn't matter if you are a good swimmer or not. What matters is enjoying the moment. And what better place to do that than at the beach... whichever one it may be.Ca: Podem dir que, encara avui, si passeges pel Passeig Marítim de Barcelona, probablement trobaràs tres amics discutint apassionadament sobre algun tema aparentment trivial. I qui sap, potser et convidaran a unir-te a la seva propera gran aventura.En: We can say that even today, if you stroll along the Barcelona waterfront, you will probably find three friends passionately discussing some seemingly trivial topic. And who knows, maybe they'll invite you to join their next great adventure. Vocabulary Words:sun: solBarcelona: Barcelonaterrace: terrassacafe: cafèfriends: amicsdiscussing: discutienlaughter: riallesbeach: platjawaves: onesswimmer: banyistachallenge: repterace: cursaswimming: nataciódefeat: rendirfriendship: amistatsummer: estiuenjoy: gaudirmemories: memòrieslesson: lliçóvalue: valorlaughter: riureadvocate: defensavatranquility: tranquilitatrelax: relaxarbook: llibresurface: superfícieunderwater: subaquàticcharms: encantstire: cansar
Sembla que la cara no hagi de donar gaire informaci
Sembla que la cara no hagi de donar gaire informaci
Sembla que molts de nosaltres vivim per somnis o imatges de la vida que volem per a nosaltres mateixos i els altres. Però Jesús diu als seus deixebles que la vida bona i abundant que ell viu i a la qual ens crida és aquella que inclou el patiment i la mort. Promet que si ens aferrem a la nostra idea de la bona vida ens destruirà, però si la deixem anar i ens entreguem per ell, això donarà lloc a una vida veritable I abundant. Aquest video us el porta l'església protestant Ciutat Nova 22@ a Barcelona. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri: www.cn22.org Hivern 2023 - 2024 Predicador: JJ Season 14 Episode 11
Sembla que la tardor ja
Tanca (temporalment) el Frankfurt Vallès: un dia de DOL per a Conrad Consum. Sembla que ens estem carregant el planeta: Marc Antoni Mateu es munta una pel·lícula. Truquem a la Rebeca Gregal per parlar de la sequera.
Programa 3x151. En Pichichi, un futbolista basc de metre cinquanta que jugava com els
Programa 3x151. En Pichichi, un futbolista basc de metre cinquanta que jugava com els
Learn Catalan with Couch Polyglot - Your morning sip of Catalan
Ei, com anem? Ja fa un any que vaig començar amb aquest projecte del podcast. Sembla mentida, oi? Com passa el temps! També ja fa tres anys que vaig crear el canal de YouTube Couch Polyglot. Si em vols donar suport, subscriu-t'hi i comparteix-lo amb els teus amics i coneguts, això m'ajuda molt a seguir creant contingut gratuït. Com em pots ajudar? Subscriu-te al meu canal de YouTube aquí. Hi trobaràs, entre altres coses, una llista de reproducció amb més de 60 vídeos per aprendre català, sempre amb l'opció d'activar els subtítols en català o en anglès (enllaç aquí). Per donar-me altres idees pel podcast, també em pots deixar un missatge aquí. Per comprar-me un cafè a Ko-Fi i ajudar-me a continuar amb aquest projecte, ves aquí. Si em vols ajudar, pots compartir el meu contingut o donar-me suport a Patreon. Una novetat important! A Patreon també hi trobaràs transcripcions del podcast. També em pots escriure un missatge a l'instagram. Moltes gràcies a l'Oskar per la música de fons (https://www.studionystrom.se) Espero que t'agradi! Fins aviat, que vagi bé! Laura
© 2020-2025 Ivy Podcast Discovery LLC
