L'Arrabassada

The Wall Street Wolverine, Andrew Tate, Alvise Pérez, Roma Gallardo, David Santos, un Tio Blanco Hetero, Álvaro Reyes o, fins i tot, Jordi Wild. Si no coneixeu cap d'aquests noms, enhorabona, probablement no teniu els calçotets cagats i, per tant, no sou misògins o, per contra, potser sí que ho sou, però simplement sou massa boomers per conèixer-los. Aquests homes que acabem d'esmentar són alguns dels personatges que de forma més o menys explícita formen part de l'anomenada "masclosfera", un conjunt de webs, fòrums, persones i contingut a internet que s'oposa frontalment al feminisme, promou la misogínia i defensa una masculinitat i uns rols de gènere tradicionals. Segons la concepció dels integrants de la "masclosfera", el col·lectiu realment oprimit a la societat són els homes i el feminisme és una mena de conxorxa sistèmica que els perjudica. I deveu pensar: estan tarats, en deuen ser quatre, oi? Doncs les dades ens diuen que no tant, perquè la majoria d'adolescents i de joves homes opinen que s'ha arribat massa lluny amb el feminisme i consumeixen aquest tipus de contingut. Per què els nanos cada cop pugen més reaccionaris? Qui són els incels i què vol dir tot l'argot de la sèrie "Adolescence"? Per què a les xarxes triomfen tots aquests personatges masclistes? Cal fer autocrítica també des de l'esquerra i el feminisme? Com de masclista és el sistema judicial espanyol? De tot això i molt més parlarem avui amb la nostra flamant convidada, que no només és advocada penalista especialitzada en violències masclistes i, per tant, molt més intel·ligent que nosaltres tres, sinó que també és criminòloga, escriptora, docent i podríem dir que experta en prevenir la violència de gènere. La Carla Vall és una de les persones amb el cervell més gran que ha passat per l'Arrabassada i una dona que, amb la seva feina, fa tot el possible per protegir els drets de les dones i, per tant, els drets humans. A banda de l'editorial de periodisme xampany de l'Oriol, l'Iñaki posarà a prova el coneixement de la nostra convidada sobre grupuscles d'homenots i el Marc mirarà de reeducar els joves que es creuen mascles alfa. Les parts: 0:00 - Intro 5:31 - La masclosfera 30:24 - Preguntes ràpides 44:58 - El Tomb 1:00:09 - La tertúlia 1:25:26 - La secció del Marc 1:43:14 - La secció de l'Iñaki 1:50:49 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes

Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Incendis a les catenàries, rescats enmig de les vies, vagons atapeïts en hora punta, retards eterns que fan perdre anys de vida, cancel·lacions del servei sense cap avís als usuaris, vagues espanyolistes de maquinistes, sabotejaments o argentins improvisant amb un altaveu enmig dels vagons. Rodalies és un caos, és un desgavell, l'excepció s'ha fet norma, i el menys habitual ara és que el servei funcioni correctament. De fet, Rodalies és probablement el principal desencadenant de depressió i ansietat a Catalunya juntament amb el capitalisme, l'especulació immobiliària i l'últim disc dels Tyets. Cada setmana, gairebé cada dia, els usuaris de Renfe pateixen les conseqüències de dècades de manca d'inversió i deixadesa i, al capdavall, les conseqüències de ser ciutadans de segona. Perquè sí, estimats oients, Rodalies és un d'aquells pilars fonamentals de l'Estat espanyol que, de la mateixa manera que l'espoli fiscal estructural o la substitució lingüística, et recorden que ben bé no vius en una colònia, però en alguns aspectes s'hi assembla. Avui parlarem de trens i transport públic, però també venim a cagar-nos en la puta Espanya, (com va dir aquell: puta Renfe i puta Espanya), que és la responsable de treure'ns hores i hores de la nostra vida a causa de la seva gestió negligent de Rodalies i, per tant, també la responsable que molta gent encara es vegi obligada a agafar el cotxe i contaminar encara que no vulgui. Realment hi haurà traspàs integral del servei de Rodalies a Catalunya? La Renfe funciona igual de malament a la resta de l'Estat? Quines són les pitjors experiències que han arribat a viure els usuaris de Rodalies? Aquest mal funcionament dels trens a Catalunya és intencionat? La resposta a moltes d'aquestes preguntes ja les sabeu. Les parts: 0:00 - Intro 7:02 - Rodalies 29:14 - El Tomb 43:57 - La tertúlia 1:09:04 - Les anècdotes de la Renfe 1:20:21 - La secció de l'Iñaki 1:37:32 - La secció del Marc 1:54:34 - Comiat

Cada estiu, centenars de milers de persones que porten mitjons amb sandàlies, que prenen el sol fins arribar a tenir tres melanòmes en potència, que tenen nul respecte per la gastronomia als seus països i que es refereixen a Barcelona com a "Barca" envaeixen la Ciutat Comtal. Resultat: barris sense identitat, expulsió dels veïns, augment de vòmits i pixum als carrers i multiplicació de negocis inútils. En aquest episodi parlarem -i sobretot, criticarem- els guiris. L'Iñaki ens portarà uns Jocs Olímpics molt especials, que atrauran els guiris encara més que les Olimpíades del 92, el Marc farà un quiz per esbrinar quines són les vacances de platja perfectes per un guiri a Catalunya i l'Oriol dissenyarà, basant-se en els plans del nazi Karl Jacobi, un barri immillorable per als guiris que venen a Barcelona. Les parts: 0:00 - Intro 2:09 - Els guiris 8:45 - El Tomb 24:42 - La tertúlia 41:28 - La secció de l'Iñaki 54:28 - La secció del Marc 1:14:20 - La secció de l'Oriol 1:27:33 - Comiat

Jugar al Candy Crush, creure en la meritocràcia o opinar d'absolutament qualsevol cosa sense saber-ne res són alguns dels trets característics dels boomers. Aquesta generació, nascuda entre els 50 i 70, comparteix certes actituds (de merda) transversals que no entenen de gèneres ni de classe. Els fills de l'època daurada del capitalisme, que pagaven hipoteca amb 20 anys, sempre estaran llestos per parlar-te amb condescendència i dir-te a tu, jove amb dos màsters que cobra 1000€ i no pot independitzar-se, que rondines per tot. En aquest episodi ens endinsarem en el món dels boomers: l'Iñaki us retransmetrà el Carrusel Cuñativo, el Marc us portarà el consultori per aquells joves que comencen a fer coses boomers, l'Oriol us farà un quiz per triar les frases més boomers possibles i el Pol Solernou (@elpolyklin), el nostre col·laborador preferit, se submergirà als comentaris de Twitter del 3/24. Les parts: 0:00 - Intro 1:33 - Els boomers 9:04 - El Tomb 22:24 - La tertúlia 38:13 - La secció de l'Iñaki 47:42 - La secció del Marc 1:05:46 - La secció de l'Oriol 1:16:56 - La secció del Pol 1:33:16 - Comiat

Condicions laborals precàries, preus prohibitius, catxets desmesurats i desiguals entre artistes, fons d'inversió, subvencions milionàries i guiris, molts guiris. Si l'alvocat o els poke bowls són el cavall de Troia de la gentrificació en forma d'aliment, la Copa Amèrica en forma d'esport, o els argentins en forma de nacionalitat, els macrofestivals són la manera en què el capitalisme ferotge es mimetitza en el món de la música per fer-lo cada vegada més elitista. Sigui com sigui, sembla ser que la majoria de persones d'esquerres, probablement sota l'efecte de drogues bastant dures i entestades a intentar ser els més moderns del barri, és incapaç de veure tota la merda que hi ha al darrere d'aquests esdeveniments. És per això que avui venim a cagar-nos en els macrofestivals, la màxima expressió del capitalisme dins de la indústria musical, un model cultural que enriqueix a uns pocs, empobreix la majoria del sector i aporta més aviat pocs beneficis. Quins són els abusos laborals que es cometen en aquests festivals? Per què les administracions públiques hi aboquen tants calés? Realment la gent pot gaudir de la música en un macrofestival? Com afecta tot plegat a les sales petites i als concerts corrents? De tot això i molt més parlarem amb el convidat que més en sap, bàsicament perquè ha escrit un llibre sobre el tema. Ell és el paio que probablement més carrer té en el tema de festivals i possiblement, també, el que més drogues ha arribat a veure. Melòman, barceloní, d'esquerres i assumim que una mica putaespanyista, avui ens visita l'únic periodista musical que, en comptes de reproduir notes de premsa de macrofestivals, s'ha dedicat a investigar-ne els draps bruts. A més, l'Iñaki, crearà el festival definitiu amb el nostre convidat, el Marc trucarà a l'últim periodista musical underground que queda a Barcelona i l'Oriol us dirà com sou depenent del festival a on aneu. Les parts: 0:00 - Intro 5:15 - Els macrofestivals 37:33 - Preguntes ràpides 50:10 - El Tomb 1:04:13 - La tertúlia 1:23:20 - La secció del Marc 1:35:47 - La secció de l'Iñaki 1:44:20 - La secció de l'Oriol 1:50:23 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes:

Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Per fi som a Tarragona, la Txernòbil de Catalunya, la demarcació més oblidada i menyspreada del país. I no està només menystinguda pel Govern, sinó també per nosaltres, que hem esperat fins a l'episodi 47 per gravar-hi un programa. Lleida, Perpinyà, València, fins i tot Tàrrega han passat pel davant de Tarragona. Molt lamentable. I és que Tarragona, des de fa anys és el lloc on s'aboca tota la merda del país. Petroquímiques, nuclears, el Hard Rock, Port Aventura, Miami Platja... Tarragona és el paradís del ciment, del turisme cutre i dels macroprojectes i, de tant en tant, entre infraestructures vàries, hi ha algun monument romà. De fet, literalment l'Arc de Berà és una rotonda enmig de la Nacional envoltada de càmpings lamentables o el Pont del Diable és una àrea de servei de l'AP-7. En tot cas, Tarragona, aquest contínuum d'apartaments ocupats per aragonesos i sociates que van al kàrting els diumenges, ja n'està farta. Tarragona no vol ser el cul de Catalunya ni vol ser el pati del darrere on s'entafora tota la merda que no volem que ens posin a Girona o a Barcelona. Per què el sud sembla la deixalleria de Catalunya? Per què Puigdemont va dir que a Girona no hi havia espai pel Hard Rock però a Tarragona, en canvi, sí? Volem continuar destruint la costa tarragonina amb més macroprojectes i apostar només pel turisme? De tot això i molt més en parlarem amb els nostres dos convidats, gent que lluita per tenir un Camp de Tarragona més viu, més net i amb més oportunitats, l'Anna Recasens d'Aturem Hard Rock i en Misael Alerm d'Stop Creuers TGN. A banda de tot això, avui l'Iñaki i el Marc faran una secció conjunta i uniran forces per “tunnejar” el Tarragonès i el Baix Camp, però abans de tot intentarem arreglar el món. Les parts: 0:00 - Intro 6:02 - Tarragona i els macroprojectes 35:01 - Preguntes ràpides 47:02 - El Tomb 1:01:24 - La tertúlia 1:24:38 - Pimp My Land 1:38:39 - Comiat

Avui som a la UAB, una universitat amb un campus i instal·lacions que són la millor metàfora dels seus alumnes: els edificis cauen a trossos, tenen humitats i són una mica depriments i hi ha espais ajardinats amb molta, moltíssima herba, i hi som per parlar de la salut del català, de la nostra llengua, en el marc del primer Correllengua universitari que té lloc a Catalunya. En l'episodi d'avui concretament ens centrarem a parlar del català a les aules, aquell lloc on, segons explica la llegenda, fa uns anys el català era l'únic idioma vehicular i ningú ho qüestionava. Després van aparèixer Albert Rivera i Ciutadans, que es van carregar tot el consens lingüístic que hi havia, i actualment tot ha degenerat tant que tenim sentències que obliguen a fer un 25% de classes en castellà i un president presumptament catalanista que diu Bajo Llobregado. Per què molts joves surten amb el C1 de català però no el saben parlar? La immersió lingüística encara s'aplica a l'educació catalana? Per què la Pompeu Fabra es diu així i no pas Garcilaso de la Vega si ofereix gairebé tots els màsters en castellà? Hauríem de lapidar els estudiants d'Erasmus o SICUE que exigeixen canviar a l'ESPAÑOL a la uni? De tot això i molt més en parlarem amb el Graduat en Periodisme i Traducció a la UAB (malgrat ser de Lleida), investigador predoctoral també a l'autònoma i inventor del català yassificat Marc Miranda, sens dubte és el nostre andorranoportuguès preferit. I a banda de tot això, l'Iñaki ens porta el nou diccionari modern del cunt-talà i el Marc llegirà una carta oberta als estudiants i a la població jove de Catalunya. Les parts: 0:00 - Intro 7:40 - El català a les aules 25:38 - El Tomb 37:12 - La tertúlia 49:15 - La secció de l'Iñaki 57:27 - La secció del Marc 1:07:45 - Comiat

Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ L'Arrabassada continua el seu tour pels Països Catalans i per fi aterra al País Valencià. Estem contentíssims de ser per fi a València, que és una mica el que t'arriba quan demanes Barcelona per Aliexpress, la Barcelona d'Hacendado. Aquí també parlen català, però una mica menys (i alguns diuen que ni és català), el PP els governa i és una mica més de dretes i espanyol que el PSC, consumeixen drogues en quantitats encara més industrials que a Barcelona i són molt antimadridistes en tot, però el seu equip està en descens i no té cap Champions. És el que hi ha. Però també compartim moltes coses bones com a ciutats germanes que som: som ciutats de platja que gaudeixen del clima mediterrani, tenim un passat històric compartit esplendorós, una arquitectura i una gastronomia boníssima, bons serveis i economia i, clar, malauradament, tot això fa que siguem ciutats massa atractives i desitjades internacionalment. I ja sabeu què comporta això: més turisme, més estrangers rics i, per tant, més especulació immobiliària. D'això parlarem avui, d'habitatge, gentrificació i urbanisme, i de com els diferents governs valencians han permès que arribem fins al punt crític on som ara, en què es gairebé impossible independitzar-se i pagar lloguers normals. València ha arribat a un punt de no-retorn? Quins són els culpables d'aquest desgavell? Construir més solucionarà alguna cosa? Per analitzar tot plegat comptem amb la presència del que hauria de ser, sens dubte, el president del País Valencià. Amb més de 160.000 seguidors a les xarxes, el nostre convidat d'avui aprofita el seu altaveu per divulgar la llengua i fer política a través de l'humor, i és per això que ens agrada tant. Les parts: 0:00 - Intro 8:22 - El País Valencià, el paradís del totxo 26:11 - Preguntes ràpides 39:14 - El Tomb 50:37 - La tertúlia 1:01:53 - El nou refranyer valencià 1:11:51 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes!

Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Per primer cop des que vam començar aquest pòdcast, avui venim carregadets de teoria. I és que parlarem del comunisme, la ideologia i forma d'organització econòmica i social més vilipendiada en el nostre món capitalista i amb la qual simpatitzem. Quins són els mantres falsos que més s'han repetit per menysprear el comunisme? Quines lliçons podem aprendre de les revolucions que hi ha hagut durant la història? La violència i les atrocitats estan justificades per implantar un ordre social equitatiu? Què li falta a l'esquerra actual per recuperar la força que durant tant de temps va arribar a tenir? Com hauria de ser una hipotètica revolució a Catalunya perquè triomfés? De tot això i molt més parlarem avui, i intentarem esbrinar exactament de què va i què pretén el comunisme i si encara té vigència actualment als Països Catalans. I com que nosaltres tres tampoc som uns grans experts en marxisme –de fet ja ens disculpem amb antelació si la caguem en algun moment–, avui comptem amb un convidat de categoria que en sap molt més que nosaltres. Historiador i escriptor, va ser diputat al Congrés dels Diputats espanyol, sens dubte una cosa molt comunista i també independentista. Ara, després d'aquests anys entrenant els dots humorístics en un dels llocs que més s'assembla a un circ, és a dir, qualsevol Parlament, s'ha passat a la comèdia i a l'stand-up. Però avui no el convidem per això, sinó pel darrer llibre que ha escrit, titulat “Si Lenin aixequés el cap”, i amb ell intentarem recuperar les reflexions d'un dels calbs més brillants de la història després del Magí i el meu futur jo. A més, l'Iñaki, ens porta una guia del comunisme per aquells que pensen que bolxevic és una marca de vodka, el Marc entrenarà al nostre convidat perquè es converteixi en el Lenin que Catalunya es mereix i l'Oriol corregirà els principals clixés sobre el comunisme amb l'Albert. Les parts: 0:00 - Intro 7:42 - El comunisme 33:22 - Preguntes ràpides 52:32 - El Tomb 1:04:55 - La tertúlia 1:24:03 - La secció de l'Oriol 1:33:21 - La secció de l'Iñaki 1:42:10 - La secció del Marc 2:02:22 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Contractació: contractacio@arrabassada.cat

Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Ja som a finals d'any i avui, estimats oients, us obsequiem amb un programa especial, que és justament l'eufemisme que fem servir quan ens fa molta mandra pensar en un tema original i escriure les 30 pàgines de guió que acostumen a ocupar-nos cada episodi. Ho confessem, estem molt cansats, tenim una setmana de vacances per Nadal i ens ve de gust poder dormir, descansar i escriure menys, i el sintagma “episodi especial” és un paraigua que ens permet justificar-nos per fer molta menys feina (encara que haguem tornat a escriure 35 pàgines de guió per a aquest episodi perquè no tenim remei). Avui resumirem els millors moments que ens ha donat aquest 2024, si és que n'hi ha hagut (perquè ha estat més aviat un any per oblidar), farem una mica de consultori i perpetrarem seccions presumptament divertides. Avui, l'Iñaki recuperarà el Carrusel Cuñativo a propòsit dels dinars de Nadal, el Marc presentarà la gala de l'Arrabassat de l'any, on triarem qui es mereix més ser ajusticiat d'aquest 2024, i l'Oriol analitzarà el fenomen social de la "charca" (la bassa o el toll, en català correcte), una seccioneta escrita conjuntament amb el nostre col·laborador de confiança, el Terror de Collblanc, el mestre cum laude en mems de Twitter Catalunya, el nostre amic Toi Toi, també conegut com a Polylkin o, en el seu defecte, Pol Solernou. Les parts: 0:00 - Intro 5:44 - El resum del 2024 25:52 - Preguntes bàsiques 43:26 - El Tomb 59:14 - El consultori 1:10:03 - La secció de l'Iñaki 1:19:33 - La secció de l'Oriol i el Pol 1:37:32 - L'Arrabassat de l'Any 1:50:13 - La nadala de l'Arrabassada 1:52:09 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Contractació: contractacio@arrabassada.cat Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Avui som a la Festa Major de Sant Andreu de Palomar, la Nou Barris catalana del sud, un barri on la gentrificació ja comença a ensenyar la poteta i on probablement el Cor de la Ciutat ja no es podria gravar perquè el Peris hauria hagut de marxar a viure a Badia del Vallès. I no, avui no parlarem de Badia del Vallès, però parlarem d'una cosa igual de tèrbola: el periodisme d'aquest país. Clickbait, pressions polítiques, mitjans comprats, digitals d'extrema dreta, fake news, manca de pluralitat, precarietat laboral o repressió són alguns dels problemes a què s'enfronta el periodisme al nostre país i a l'Estat espanyol. Per què Vito Quiles és la font d'informació principal de tanta gent? Com s'ho fan els mitjans per distorsionar la realitat? Per què costa tant trobar mitjans que no depenguin de partits polítics ni de grans empreses? De tot això i molt més parlarem avui amb una de les plomes més esmolades del país, editor d'un mitjà, La Directa, que sí que hauria de rebre la Creu de Sant Jordi en comptes de l'explotadora i espanyolista d'Àngels Barceló. A més, l'Iñaki ens portarà a un expert en la temàtica d'avui, un periodista de raça, i el Marc entrenarà al nostre convidat per a quan s'enfronti a les preguntes dels mitjans. Les parts: 0:00 - Intro 7:06 - El periodisme corrupte 30:38 - Preguntes ràpides 48:23 - El Tomb 1:02:12 - La tertúlia 1:23:20 - La secció de l'Iñaki 1:30:48 - La secció del Marc 1:45:53 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Encara que hi hagi una frontera que divideixi Catalunya en dos, “Catalunya és una i no cincuenta y una”. Avui som a Perpinyà, capital del Roselló i de la Catalunya Nord, aquell tros de país que castellans i francesos van decidir separar unilateralment de la resta del Principat fa 365 anys. I no, amorch, el que digui Le Pen, Macron o el teu tiet del PSC no me la pot pelar més. Això no és França, això són els Països Catalans. La Catalunya Nord també és molt més que un territori on suposadament ja no es parla català. L'episodi d'avui tractarà de desmuntar estereotips i de conèixer una mica millor els nostres compatriotes del nord. Quina és la situació econòmica i quin és l'impacte del turisme a la Catalunya Nord? Per què els de Le Pen tenen tant d'èxit en aquestes contrades? Quines semblances tenim catalans del sud i del nord? La catalanitat va molt més enllà de la llengua? De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat, en Gauiter Sabrià, antropòleg i sociòleg especialista en nacionalisme i polítiques urbanes. És perpinyanès i col·labora a La Directa i la Ràdio Arrels, és a dir, és pobre com una rata. A més, l'Iñaki ens ensenyarà com són els telenotícies francesos i el Marc muntarà un concurs per saber qui en sap més de la Catalunya Nord (i farà que torni en Pere Codonyan!) Les parts: 0:00 - Intro 5:23 - La Catalunya Nord 26:36 - Preguntes ràpides 47:20 - El Tomb 1:02:48 - La tertúlia 1:29:06 - La secció de l'Iñaki 1:35:39 - La secció del Marc 1:56:18 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Gairebé no queden barris i pobles que no estiguin afectats per la problemàtica de no poder accedir en condicions a un dret tan bàsic com és un sostre. Fons voltor, lloguers desbocats, expats, clàusules abusives, desnonaments visibles i invisibles, gentrificació, incapacitat d'emancipar-se, polítics ineptes i un llarg etcètera són el que defineix el nostre mercat de l'habitatge. Mentre els rendistes s'omplen les butxaques sense que els passi pel cap treballar i fins i tot s'ofenguin quan algú com la Carme Arcarazo els plantegi que busquin feina per Infojobs, els joves i no tan joves no tenim garantit el dret de poder permetre'ns un lloc on caure morts. La situació és dramàtica i avui des d'aquí intentarem aportar dades, solucions, també insults, i sobretot, posarem nom a tots aquells que ens trunquen el futur i que no ens permeten fer realitat els nostres projectes de vida. Què són els fons voltor? Quina és la solució per abaixar els preus del lloguer? Quin és l'impacte dels expats en el mercat immobiliari? Com s'organitzen els treballadors per poder combatre els propietaris? Per què els mitjans només parlen d'okupació? De tot això i molt més parlarem amb la nostra flamant convidada, que en sap molt més sobre això que nosaltres, un periodista, un crossfitero i un community manager, perquè bàsicament és advocada, milita al Sindicat de Llogateres i no s'informa únicament a través de tuits del Manel Vidal i el Fonsi Loaiza com fem nosaltres. A més, avui l'Iñaki ens portarà els misteris del mercat immobiliari, el Marc crearà desinformació per mirar de fer que els lloguers baixin i l'Oriol farà una radiografia de quina és la situació del lloguer a Catalunya amb la Paula Cardona. Les parts: 0:00 - Intro 5:02 - Els lloguers 26:17 - Preguntes ràpides 43:22 - El Tomb 1:01:52 - La tertúlia 1:32:47 - La secció de l'Iñaki 1:40:13 - La secció del Marc 1:55:30 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Avui tornem a ser a Ponent, estimats oients. En concret, som a Lo Memefest, a Tàrrega o, com diuen per aquí, Targæ. Aprofitant que som al Salvatge Oest de Catalunya, en comptes de parlar de Barcelona com a pixapins col·laboracionistes, avui farem de pixapins deconstruïts i parlarem del centralisme, un dels principals greuges que afecta Ponent i gran part del país. I és que aquí no només hi ha el jou de Madrid, sinó que també hi ha el de Barcelona. Com és viure i trobar feina fora de la Ciutat Comtal? Hi ha prou inversió, cultura i serveis al que en diem “comarques”? És més complicat fer-se un nom quan vius allunyat de la capital? De tot això i molt més parlarem amb la nostra convidada, la Clara Viñals, que malgrat el clar desavantatge que tenia pel simple fet d'haver nascut a Lleida, va aconseguir que el disc del seu grup Renaldo i Clara ‘La boca aigua' fos seleccionat com al millor àlbum de l'any segons la revista Enderrock. Això demostra que amb esforç i constància, fins i tot algú de Lleida pot triomfar. A més, l'Iñaki ens relatarà la vida d'un estudiant lleidatà que es muda a Barcelona i el Marc farà una proposta per descentralitzar Catalunya i, a banda d'això, parlarem extensament amb la Clara sobre com s'engega un projecte sense ser a Barcelona. Les parts: 0:00 - Intro 7:50 - El centralisme 24:48 - Parlant de música amb la Clara 30:54 - Preguntes ràpides 41:30 - El Tomb 54:25 - La tertúlia 1:10:33 - El consultori 1:21:34 - La secció de l'Iñaki 1:28:01 - La secció del Marc 1:43:12 - Comiat

Avui som a Gràcia, un dels barris populars barcelonins per antonomàsia, ara reconvertit en pati de l'escola de pizzaiolos, pseudo-celebrities que van aparèixer en alguna sèrie per adolescents de TV3 i passejadors professionals de matesitos. Però entre botigues que clarament es dediquen al blanqueig de capitals i bars que no et deixen seure a les 7 a la terrassa perquè diuen que ja és hora de sopar hi ha un petit oasi, que és la Kontra de Gràcia. I és aquí que parlarem del macoresdeveniment per excel·lència que ens està costant a tots, també de les butxaques de cadascun de vosaltres, com a mínim 70 milions d'euros! Uns calés que s'estan invertint per acostar Barcelona al mar, que es veu que fins als Jocs Olímpics el teníem molt abandonat, tal com demostra per exemple l'expansió de la Corona d'Aragó pel Mediterrani, i per posar la ciutat al mapa. El cas és que tots aquests diners posaran encara més el dit a la nostra nafra particular, que és aquest model de ciutat dedicat al turisme, dedicat a atraure elits globals, dedicat a fer negoci d'absolutament qualsevol racó de Barcelona, en definitiva, un model de ciutat que ens fa fora. Així que, per combatre les mentides i el relat que ens estan venent dia sí i dia també a TV3 i a la Betevé controlada pels sociates, avui ens acompanyen l'Esther Jorquera i en Jordi Estivill de la Plataforma No a la Copa Amèrica. Avui, l'Iñaki ens portarà el musical de moda a Barcelona, el Marc trucarà un empresari amic del programa per parlar de la Copa Amèrica i l'Oriol us explicarà com seran els més que probables Jocs Olímpics de 2036 a Barcelona. Les parts: 0:00 - Intro 4:57 - La Copa Amèrica 28:02 - Preguntes ràpides 43:07 - El Tomb 1:00:26 - La tertúlia 1:21:50 - El consultori 1:28:52 - La secció del Marc 1:44:50 - La secció de l'Oriol 1:51:04 - La secció de l'Iñaki 1:57:20 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Avui ens desplacem fins a Sant Quirze del Vallès, la ciutat dels Mussols. I no ho diem pels que estan aquí a les 12 del migdia amb unes ulleres fruit d'haver-se fotut anit MDMA com si fossin lacasitos, sinó perquè així es diuen els habitants del poble que en Salvador Isla anomenaria San Quirico del Valleso. Som al tercer millor Sant Quirze de Catalunya, una ciutat dormitori molt maca plena de xalets amb piscina però, malauradament, envoltada de polígons, autopistes i el pitjor: ciutats governades pel PSC. Imagineu-vos si som en un lloc pijo que Sant Quirze és un dels pocs municipis on el PDeCAT continua presentant-se a les eleccions i encara treu representació! Avui parlarem d'aquesta tardor que es preveu calenta en molts aspectes i, per tant, farem un repàs a l'actualitat i a les notícies que omplen les portades. Per descomptat, parlarem d'Israel, parlarem d'Esquerra i del PSC i també de la Copa Amèrica, entre altres temes. I després farem seccions. Avui, l'Iñaki ens descobrirà els nous mètodes que Israel vol utilitzar per destruir Hamàs, el Marc donarà veu a la representant per excel·lència de la Catalunya poligonera i l'Oriol farà un homenatge a la gent del Vallès fent una guia turística per visitar la comarca. Les parts: 0:00 - Intro 6:00 - La repassada 29:28 - El Tomb 43:44 - El consultori 59:55 - La secció de l'Iñaki 1:08:46 - La secció del Marc 1:24:21 - La secció de l'Oriol 1:31:47 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Avui parlarem d'un tema malauradament encara ben actual i que, com gran part dels problemes que ens afecten als catalans, està causat per la puta Espanya. La sallentina Anna Gabriel, l'Adrià Carrasco d'Esplugues, el periodista Jesús Rodríguez, el president Carles Puigdemont… Tots tenen en comú una cosa, i és que han hagut de deixar enrere familiars, amics, casa seva i, en definitiva, la seva vida, per fugir de la repressió política de l'Estat espanyol i el seu aparell judicial. Avui ens acompanya en Josep Miquel Arenas (àlies Valtònyc), una de les persones que ha viscut en la seva pròpia pell la barbaritat de l'exili en ple segle XXI en un Estat suposadament democràtic i membre de la Unió Europea. Un home condemnat per exercir un dret fonamental com és la llibertat d'expressió. Quan t'adones que tot plegat ha estat per, entre d'altres, cantar una cançó força dolentota editada amb l'Audacity i el Windows Movie Maker i encarregada per Pablo Iglesias, tot acaba semblant encara més lamentable i inversemblant. Sigui com sigui, avui l'Iñaki ens farà un curs exprés de com ser jutge de l'Audiència Nacional, el Marc actualitzarà la pàgina de LinkedIn d'en Josep i òbviament aprofundirem en l'exili i també coneixerem una mica més el nostre convidat. Programa enregistrat durant la Festa Major Alternativa de La Fumera, des de l'ateneu Rocaus de Sallent, un poble del Bages l'atractiu més gran del qual és una muntanya contaminant de residus de sal. Déu sí que castiga dos cops. Les parts: 0:00 - Intro 7:54 - L'exili 24:37 - Preguntes ràpides 41:35 - El Tomb 54:54 - La tertúlia 1:20:55 - El consultori 1:29:58 - La secció de l'Iñaki 1:38:10 - La secció del Marc 2:03:39 - Comiat Fes-te mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Avui parlem d'educació, un dels pilars fonamentals de la nostra societat que s'esfondra irremeiablement davant nostre i que està creant cada cop canalla més ignorant i feixista. Avui som per primer cop fent un programa en directe a Osona, terra de purins i tòtems del catalanisme progressista com ara Torras i Bages, Ramon Espadaler, Josep Bou o Josep Anglada. Tot i que, ben mirat, he de dir nois que hi ha coses d'aquest vigatanisme conservador que, aplicades al sistema educatiu actual de Catalunya, no ens desagradarien gaire, com el poder parlar català amb normalitat. Per què els resultats de les proves PISA van ser tan lamentables al Principat? Hi tenen a veure les noves metodologies educatives de moda o és tot culpa del “TisToks” com diu el teu cunyat? Quin és el paper del Govern en tot plegat? Cal més autoritat i memorització a les aules? De tot això i molt més xerrarem avui sense intentar semblar uns nostàlgics falangistes amants de la disciplina. I qui millor per parlar-ne que la Neus Rossell, algú que viu aquest desgavell des de dins i que, a banda de ser mestra, presenta un pòdcast amic, el Búnquer, que és com l'Arrabassada però per boomers. Avui, l'Iñaki presentarà nous mètodes educatius i el Marc comprovarà si la Neus és més llesta que un nen de projectes.

Avui parlem de valors tradicionals i, per tant, tornem a parlar de l'onada reaccionària que ens envaeix gairebé per terra, mar i aire per part de partits polítics, influencers masclistes, cryptobros i mitjans de comunicació. Després d'anys de conquestes socials i discursives pel que fa a drets de les dones i també LGTB, l'ultraconservadorisme està més organitzat que mai i vol retrocedir en tots aquests àmbits. De fet, està tan ben organitzat que aquesta reacció ha esquitxat també espais teòricament d'esquerres, que reivindiquen la família, el matrimoni o la maternitat més carca, la que sempre té caldo a la nevera com deia la Rigoberta, com a valors positius i gairebé revolucionaris. Per què cada cop més gent torna als valors tradicionals i sembla més falangista? Les dones es veuen empeses a tenir parella i a ser mares encara que no ho vulguin? Hem avançat tant com ens creiem? És igual de fàcil ser dona als pobles que a la ciutat? A tot això i molt més respondrem avui, i ens acompanya la periodista i escriptora Emma Zafón, una dona que treu de polleguera a fatxes i masclistes a les xarxes, valgui la redundància, tant que, de fet, té l'honor de ser víctima d'un “bulo” propagat per Alvise Pérez. Avui parlarem de tot el que hi ha darrere del llibre de la nostra convidada, titulat “Casada i Callada”. A més, el Marc reinventarà una mica el pòdcast de l'Emma, “Que Viva Espanya”, a la seva secció i l'Iñaki us resumirà els conceptes i persones més de dretes que hi ha a l'Estat espanyol.

Avui parlem de les nostres misèries, del nostre petit i ridícul país, de tot allò que podria ser i no és. Catalunya sembla que no tingui solució, anem a derrota gairebé diària, o el que és el mateix un “you've been PSOEd” diari, i sembla que no remuntem. Sous de merda, habitatge pels núvols, un servei de trens tercermundista, massificació, desaparició en directe del català, un nivell educatiu cada cop més lamentable, dèficit fiscal… I a tot plegat, no hi ha cap solució ni a curt ni a llarg termini, també en gran mesura per culpa dels dirigents d'aquí. Podem solucionar Catalunya? No ho sabem, però avui ho intentarem. I ho farem acompanyats del primer convidat que repeteix a l'Arrabassada, un compatriota noubarrienc CUPvergent que, per si no ho sabíeu, es va tornar a fer soci de l'ANC fa poc. És a dir, ja li queda poc per anar al geriàtric. Un aplaudiment per l'únic periodista que respectem, Antonio Baños. Avui l'Iñaki ens porta alguns tràilers dels èxits que s'estan a punt d'estrenar, el Marc convertirà l'Antonio en el superheroi que Catalunya necessita i l'Oriol crearà amb l'Antonio una nova Constitució pel Principat.

Hem estat a Andorra, a Sabadell, a Roses, a Girona… I aquest és el primer programa que fem des de la Catalunya Nova, la Catalunya Bona. Som a la flamant ciutat que va guanyar al reconegudíssim programa ‘Batalla monumental', un premi que van obtenir perquè la boira no els deixava veure el que realment hi havia al davant. Som a Lleida, als Camps Elisis amb menys glamour, a l'Aplec del Cargol, la Fèria d'Abril però ben feta i sense tants espanyols (tot i que veient els resultats de les municipals, no ho podríem assegurar). Avui parlem de Ponent, una de les zones més estereotipades i més oblidades de Catalunya. Per què molts pixapins pensen que a Lleida la gent es desplaça en tractor quan realment és la sisena ciutat del país? Hi ha massa centralisme a Catalunya? També passa això amb els dialectes? De tot això i molt més en parlarem amb el convidat més potaxie que ha passat per l'Arrabassada, malgrat haver nascut a Andorra, en Marc Miranda, aka Tro de Ponent. L'Iñaki us porta el nou capítol de Tor a Lleida, el Marc us porta uns missatges que el Tro haurà de yassificar i aponentar i l'Oriol us farà una ruta guiada pels millors indrets de Ponent.

El passat 12 de maig la festa de la democràcia un cop més va demostrar que, com bé sabeu, la democràcia no funciona. Per què? Doncs perquè no va sortir el que nosaltres volíem, així de fàcil. Setmana dura per tota aquella gent que ens considerem d'esquerres i catalanistes. Estem acostumats a perdre, però aquesta hòstia de realitat fa molt de mal. Tenim menys escons d'esquerres, menys escons independentistes, i només un guanyador: Espanya. Si bé sabem que la política va molt més enllà del Parlament, avui parlarem de les darreres eleccions a Catalunya i analitzarem els resultats més depriments dels últims 10 anys. Per què ERC i la CUP s'han fotut aquesta batacada tan impressionant? Carles Puigdemont tornarà per la Diagonal a lloms d'un cavall groc escortat per motolauris? Salvador Illa es canviarà el nom per Salvador Isla? De tot això i molt més en parlarem a Badalona, des d'un dels petits espais de resistència que queden dins del Reich on Xavier Garcia Albiol governa amb mà de ferro, acompanyats de la il·lustre badalonina i albanokosovar (valgui la redundància), guionista de la Competència i columnista i analista política al diari Nació, Noelia Karanezi. Avui, l'Iñaki i el Marc us portaran els possibles pactes postelectorals i l'Oriol s'imaginarà com serà la Catalunya de Salvador Isla d'aquí a 3 anys.

Estimats oients del sud, avui tenim bones notícies per vosaltres. Després de 29 programes d'Arrabassada mirant-nos el melic, ja tocava. Per fi dediquem aquesta hora i mitja a parlar sobre el País Valencià, més concretament, sobre la pitjor gentola que conviu amb els nostres germans del sud: els blaveros. Aquella gent que diu defensar el valencià enfront dels atacs del pancatalanisme, però misteriosament sempre parla en castellà. Per què diuen que el català i el valencià no són la mateixa llengua? Quan van sorgir els blaveros? Fem alguna cosa malament a Catalunya perquè tants valencians ens odiïn? A tot això i molt més respondrem avui amb l'ajuda de la nostra flamant convidada, vinguda directament des de Godella, el Sant Cugat del Vallès de l'Horta de València. Avui, l'Iñaki ens explicarà els plans del ministre torero de cultura de la Generalitat Valenciana, el Marc ens portarà de nou a la ruta del Bakalao i l'Oriol us farà una dissecció del perfil d'un blavero regionalista perquè els pugueu evitar pel carrer.

Avui us portem un episodi farcit de política, però política de la bona, d'aquesta que us podreu entaforar pel PEC, en el qual parlarem de llengua i identitat, de catalanitat. Què és actualment ser català? Existeix la identitat txarnega? Parlar català ens fa automàticament rics i jo no me n'he assabentat i per això no estic rebent la pagueta per ser català? Per què la cultura catalana es percep com a carrinclona i conservadora? De fet, què és la cultura catalana? Ho és també el ramadà i qualsevol cosa que es faci a Catalunya, com deia Manuel Delgado? (Pista: no) De tot això i molt més parlarem avui, de catalanitat, lerrouxisme i txarneguisme, amb la persona que probablement en sàpiga més del tema de tot Catalunya. Una vertadera expat de Sant Celoni que viu a Nou Barris que ha fet el camí a la inversa dels neo-rurals, la investigadora i crítica literària Júlia Ojeda, la nostra intel·lectual de referència. Avui, l'Iñaki us ensenyarà el programa polític secret dels partits que es presenten a les catalanes, el Marc ens portarà de tornada la Juana Dolores per repartir carnets de catalanitat i l'Oriol diu que farà secció però ens perdrem tant parlant de la catalanitat que la deixarem per un altre dia.

Avui som a Roses, possiblement un dels municipis en què no va pensar Gerard Quintana quan deia que “és molt més bonic l'Empordà”. Roses, durant uns mesos de l'any, és la meca del turisme francès i és una mena d'aldea d'Astèrix i Obèlix que resisteix els embats dels invasors gavatxos. És per això que en homenatge als habitants resilients de Roses i en honor a un dels espònsors del Podfest, el Patronat de Turisme de la Costa Brava, avui dedicarem el programa al turisme. En concret, a malparlar del turisme. Per què encara insistim en un model que aporta feines precàries i mal pagades per la majoria? Quines externalitats té el turisme sobre el medi ambient o, per exemple, la llengua? Per què ens queixem dels guiris, però després acabem fent el torracollons de la mateixa forma que ells quan viatgem a altres països? De tot això i molt més parlarem avui. A més, l'Iñaki us portarà una versió de la cançó més nostrada d'aquesta zona, el Marc esdevindrà graduat en publicitat i farà uns quants anuncis pels turistes que visiten Catalunya i l'Oriol, aprofitant que parlem de turisme, ha fet una mica de vacances i no ha fet cap secció.

Avui tornem a parlar de la indústria musical, però ho fem des d'un altre vessant: descobrirem com és fer-se famós dintre del sector. Egos, enveges, exposició pública i mediàtica, falses expectatives, problemes de salut mental, FOMO… La fama acostuma a anar lligada amb triomfar i tenir calés, però hi ha moltes coses negatives a banda dels diners i el reconeixement públic. En el cas de Catalunya, a més, qui salta a la fama en català, un mercat molt més petit, probablement no tingui ni assegurades les coses positives d'aquest èxit. Com és passar de ser ningú a algú prou reconegut de cop i volta? Com es gestiona la pressió i el fracàs? Com afecta a la salut mental la sobreexposició? Es pot parlar de fama si pertanys a l'star system català? A tot això i molt més intentarem respondre amb el nostre convidat d'avui, en Cesc Fuentes, que amb només 22 anys va enamorar totes les tietes de Catalunya que aguantaven despertes els divendres a la nit. Avui, l'Iñaki us portarà un test per descobrir excentricitats de famosos, el Marc afegirà una cançó de trap al disc del Triquell i l'Oriol intentarà descobrir tots els safarejos de dins d'Eufòria.

A Catalunya tenim gairebé només una porta oberta en l'àmbit audiovisual i avui mateix, aquí, amb públic i en directe, ens l'estem tancant. Som a Sants, la Gràcia bona i sense tants italians, a la Llama Fest. Avui parlarem (o més bé, rajarem) d'una de les quatre principals institucions de Catalunya. Ja ho sabeu, hi ha el Barça, hi ha Montserrat, hi ha la família Farelo i després hi ha la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la gran menjadora de Catalunya, de la qual parlarem avui. Per què ‘La Nostra' s'està convertint cada cop més en ‘La seva, la dels comuns'? Per què la Corpo malbarata recursos contractant joves que no han fet servir en sa puta vida el català a les xarxes? Per què encara hi ha censura als mitjans públics de Catalunya? A tot això i molt més intentarem respondre avui amb el nostre convidat: guionista de la Competència, membre de la Sotana i membre també de l'Associació d'Afectats pel PSOE. Hem de dir per això que va sortir molt més ben parat que Lasa i Zabala, l'empotrador de Salt Manel Vidal. Avui tots tres esbrinarem els formats que ho petaran a la Corpo aquest 2030. Després, farem un concurs per triar el pitjor programa que ha passat per TV3 i tindrem un consultori amb el Manel per deixar que la gent hi aboqui totes les seves preguntes i misèries des de l'anonimat.

Avui parlem de la indústria musical catalana, un sector canviant amb cada cop més propostes que arriben a nous públics, la qual cosa és positiva per la llengua; Alhora, però, parlem també d'un sector cada cop més despolititzat, molt precari per la majoria dels músics i només beneficiós per a quatre empreses que dominen tot el mercat. Per què sempre hi ha les mateixes discogràfiques i promotores al darrere de tot? Per què cada cop tot va més enfocat cap als festivals amb els mateixos cartells quilomètrics? Es pot viure de la música si no passes per l'aro? A tot això i molt més intentarem respondre amb els nostres convidats d'avui, situats una mica al marge d'aquests circuits. Amants del shitpost, amb un disc que no irònicament es diu “jaja salu2”, van proposar-se agafar tots els estils musicals menys comercials i lucratius de la història i fer-ne una banda. Avui l'Iñaki sacrificarà la seva secció, en Marc recordarà la seva experiència laboral en un matinal de ràdio i l'Oriol rebrà una masterclass de composició per part del Ramon i el Miquel d'El Pony Pisador. Les parts: 0:00 - Intro 4:35 - La indústria musical 29:57 - Preguntes "ràpides" 45:55 - El Tomb 1:03:18 - La tertúlia 1:20:55 - La secció del Marc 1:35:25 - La secció de l'Oriol 1:52:00 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Avui som a Osona, a Vilanova de Sau, capital de la sequera, i us avisem que durant l'episodi d'avui passareu molta gana. Avui venim a parlar de menjar, de halar, del fato, del xup-xup. I com a bons catalanistes, parlarem de la nostra gastronomia, de la cuina catalana, que podríem dir que gairebé s'ha convertit en arqueologia en moltes zones del país. Per què és molt més fàcil trobar ramen que no pas escudella a Barcelona? Per què no hi ha una puta carta a l'Eixample on no hi hagi tatakis o steak tàrtars? Per què no podem tenir autoestima ni amb el nostre menjar? A tot això i molt més intentarem respondre avui i, què coi, també ens desfogarem. I ho farem acompanyats d'una de les referents pel que fa a cuina catalana. Una dona que sortosament va decidir abandonar la inútil carrera de Ciències Polítiques per posar-se a omplir les nostres panxes. L'Iñaki us portarà el primer true crime culinari, en Marc canviarà el cognom Lesan per Ribas i l'Oriol confeccionarà amb la Maria la carta de restaurant més clixé i presumptuosa de la història.

Som a la capital bona del Vallès Occidental, Sabadell, al Casal independentista Can Capablanca, lloc de reunió i, possiblement, de reproducció dels cupaires de la ciutat. Aquí intentarem esbrinar d'on ve, com està i cap on va l'esquerra independentista. I ho fem ara perquè qui sap si dintre d'un any, a aquest pas, la CUP ja haurà desaparegut fins i tot del Parlament. Escissions del moviment socialista a Arran, pèrdua de representació a les institucions municipals i estatals, Procés de Garbí… Què ha passat perquè el partit que ens va il·lusionar i que havia de dur-nos a la independència estigui perdent pistonada? Per què la CUP ha acabat fent discursos en molts casos autocomplaents i endogàmics i el seu missatge no arriba als barris més empobrits? Per descobrir-ho, avui tenim amb nosaltres dues figures clau de la CUP, l'exdiputada, exregidora de Barcelona i matemàtica, Eulàlia Reguant; i el jurista i diputat de la CUP Xavier Pellicer. Avui l'Iñaki us portarà un manual de comunicació política, en Marc us portarà el Procés de Garbí millorat, el Procés de Garbuix, i l'Oriol intentarà esbrinar tot el safareig i marro parlamentari que em puguin explicar l'Eulàlia i el Xavi.

Després de 21 episodis intentant esquivar la bala del futbol, avui toca embardissar-se i parlar-ne. Però no us amoïneu oients, l'Arrabassada no es convertirà en una còpia barata de la Sotana, perquè no venim a parlar de tècnico-tàctica, cruyffisme i del Barça. Que sapiguem això és un pòdcast d'humor i no pas un obituari depriment. Per això avui parlarem de futbol però des de la vessant política. Si bé la majoria de seguidors de futbol van força mancats de neurones i massa sobrats de misogínia i masculinitat tòxica, aquest esport també és un escenari de batalla cultural i de politització que, com qualsevol àmbit de la societat, reflecteix les dinàmiques econòmiques, polítiques i socials del nostre sistema. I per explicar-vos-ho, avui tenim un convidat de luxe. Tornem amb força de les vacances de Nadal (som uns dropos, hem trigat a fer programa) perquè ens visita avui tota una eminència en el camp de la política al futbol i dels ultres. És historiador i ve directament des de Little Italy o nova Buenos Aires, és a dir, Gràcia: el gran Dr. Carles Vinyas. Avui, l'Iñaki ens porta una sessió de ‘ouija' per ressuscitar un important directiu del Barça a qui li agradaven molt els sangüis i els calés, el Marc s'imaginarà com serà un món on futbol i política no es barregen i l'Oriol us porta un test on refrescarem alguns dels millors càntics i frases de futbolistes, que de vegades freguen la ultradreta.

Vint-i-unè i últim episodi de l'Arrabassada d'aquest 2023! Qui ens hauria dit fa un any que el Jordi Borràs, la Berta Aroca, l'Antonio Baños, el Joel Díaz o en Gerard Furest, entre molts i moltes altres, visitarien el nostre pòdcast. I el millor de tot, qui ens hauria dit que faríem quatre bolos en directe, que tindríem el millor celler de la Conca de Barberà patrocinant-nos i que superaríem el miler i mig d'oients fidels només a Spotify! Moltes gràcies a tots. Com a recompensa, us portem un programa especial per Nadal. I com és un programa especial, avui l'Iñaki s'excedirà en el que ja és el seu ‘guilty pleasure', és a dir, el cunyadisme; el Marc presentarà la gala de l'Arrabassat de l'Any i l'Oriol mateix repassarà els esdeveniments més importants que han passat aquest 2023.

Exacte, avui viatgem a Andorra o, més bé, Andorra ve a l'Arrabassada. Andorra, el país que ens fa dubtar si realment els catalans mereixem un Estat propi i independent. Perquè, sincerament, ens val la pena si acaba així? Avui parlarem de Toblerones, de youtubers evasors d'impostos, de factures de telefonia que han arribat a enfonsar economies de molts despistats o del Caldea. Però Andorra no és només anar a l'Avinguda Meritxell d'Escaldes a comprar roba. Al país també hi viu gent de carn i ossos (tampoc gaires, eh? només 80.000). Però en definitiva hi viu gent que pateix, que té els seus maldecaps i que està polititzada. Especulació immobiliària, vulneracions de drets humans, explotació laboral o catalanofòbia, entre moltes altres coses, són la realitat de molts ciutadans d'Andorra. És per això que avui ens acompanya la Clàudia Cunill, més coneguda com a Clàudia Bunny, per explicar-nos des de dins com és el país pirinenc.

Avui el 5% de joves que parlem sovint català a Nou Barris som, literalment, en aquesta episodi. Un 5%, eh? Una autèntica minoria. Així que Alizzz, si tens collons, vine aquí a dir-nos que tu, que parles castellà i fas música en la llengua hegemònica, estàs discriminat. Avui, com a bons catalans que som, venim a parlar de les nostres misèries. I què hi ha més miserable que l'estat actual del català! Com és viure en la nostra llengua a les perifèries metropolitanes de Catalunya? Com ens afecta? Per què hi ha zones on el català gairebé ha desaparegut? Què hi podem fer? Avui intentarem respondre a tot això. Nosaltres hi intentarem posar l'humor i el rigor el posarà el nostre convidat, en Gerard Furest, un intel·lectual nostrat que sap molt de sociolingüística. I per què diem intel·lectual? Doncs perquè escriu a Núvol.

Per segon cop en la breu història arrabassadaire, marxem de Catalunya. El primer cop ho vam fer per criticar els Estats Units, país menyspreable, imperialista i on amb prou feines pots sortir al carrer sense rebre un tret. Avui viatjem cap a l'altra banda, a un país de l'Orient pròxim que també podríem definir com a menyspreable, imperialista i on amb prou feines, si ets palestí, tampoc pots sortir al carrer sense rebre un tret. Un Estat beneït per tot el món occidental i que manté en règim d'apartheid la població àrab. Normalment defugim de l'actualitat però avui n'anem a remolc perquè creiem que l'ocasió ho mereix, i per això xerrarem d'Israel i l'ocupació de Palestina. Com sempre, ho intentarem fer amb humor, tot l'humor que ens permeti aquesta conjuntura cruenta, però sobretot aprofundirem en les claus de l'ocupació israeliana. I ho farem acompanyats de la Verònica Landa, historiadora, professora i defensora de la causa palestina. I venim amb seccions avui. L'Iñaki farà entrar per trucada la periodista sense escrúpols Pilar Ratola, el Marc us retransmetrà el conflicte com si fos un partit de futbol com ja fan molts a Twitter i l'Oriol us portarà un curset per aprendre a blanquejar un país criminal.

Tenim moltes ganes de començar l'episodi però abans de tot, permeteu-nos parafrasejar l'Hugo Chaves en català: "Vull condemnar una altra vegada, des del fons de la meva ànima i dels meus budells, l'Estat d'Israel. Maleït siguis, Estat d'Israel!" I és que precisament avui som a la Israel de Catalunya, Girona, el territori odiós que manté en règim d'apartheid a tot el sud del Principat. Terra de flipats i pedants, de catalanor pura, i de calés, molts calés. Nosaltres venim de Barcelona, just al límit de la Catalunya Vella, i avui tenim la intenció de deixar ben escaldats als gironins. Per fer-ho, ens acompanya algú que ve del Tercer Món, d'allà on les neutres no existeixen i on encara xalen, com dirien ells, amb els braus Joan Ferrús, odiador professional de gironins. El programa d'avui ve farcit de seccions. L'Iñaki ens portarà una paròdia de com serien algunes sèries americanes si es gravessin a Catalunya, el Marc farà un joc de titulars sobre desastres naturals i l'Oriol s'imaginarà com seria una futura Catalunya independent que inclogués només les comarques gironines

Avui parlarem d'un tema sobre el qual la gent diu que no se'n parla prou. Paradoxalment, de tant repetir i dir que no se'n parla, és un dels temes sobre els quals se'n parla més. Sí, nois, el teu pòdcast de Radio Primavera Sound preferit o el teu influencer de Sumar de confiança només tenen un sintagma a la boca: Salut mental. El pòdcast dels basats, però, li donarà una volta al concepte i en parlarem obertament amb un tio que sempre sembla estar a punt del col·lapse mental, en Marc Sarrats. Avui l'Iñaki ens presentarà el nou format que ho està petant a Telecirco titulat “Quién quiere ser psicòleg de la seguretat social”, el Marc retornarà amb el seu consoltori de ‘Saber Morir' i l'Oriol, per primera vegada i excusant-se en la seva nul·la salut mental, no ha fet cap secció perquè no li donava més la vida. Hem de donar exemple, no?

Segona temporada que encetem, com sempre, amb els cartutxos ben carregats de bales i la furgoneta arrabassaire ben plena de benzina. I és que avui parlarem d'aquells éssers que regalen ulleres de sol a nanos famolencs de Sud-àfrica, que es graven al Japó rient-se al davant de cadàvers o que promocionen trastorns de conducta alimentària amb els seus continguts. Exacte, avui parlem d'influencers, i per fer-ho, n'hem convidat a una que, malgrat néixer a Mataró, creiem que és un pèl més assenyada que la majoria. L'Iñaki ens delectarà amb el dietari del viatge d'un influencer al continent africà, en Marc s'imaginarà com serà Catalunya quan els influencers en prenguin el poder a punta d'iPhone, i l'Oriol us farà descobrir tots els xafardejos més rellevants dels famosets catalans amb la col·laboració de la nostra convidada.

Som al bell mig de la campanya electoral per les eleccions espanyoles i avui l'Arrabassada posarà el seu granet de sorra per aturar l'extrema dreta en els propers comicis. Nosaltres no ensabonarem el president del Govern que va abaratir l'acomiadament, retallar en sanitat o canviar la Constitució per prioritzar el pagament del deute, com fan als pòdcasts de pseudoesquerra espanyola conduïts per Inés Hernand. En comptes de demanar-vos que dipositeu la papereta del PSOE o el PSOE 2.0 (Sumar) a l'urna per aturar l'extrema dreta, us portem un convidat que coneix quina és la capital de la Cerdanya i que en sap prou d'extrema dreta. Llàstima que justament el seu primer cognom rimi amb cambra de gas, ja és mala sort.

L'episodi d'avui parla de dos grans sectors econòmics que destaquen per la seva estabilitat laboral, les seves bones condicions i la gran riquesa que aporten a la ciutadania sense cap mena d'externalitat negativa: l'hostaleria i la restauració. Qui no coneix algun cambrer o hostessa d'hotel que no sigui ric després de rebre els grans beneficis que aporta el sector als treballadors? Avui l'Iñaki us porta el nou format televisiu que ho està petant arreu, el concurs “Quién quiere ser proletario?”, en Marc us portarà un gran repertori de cançons d'estiu en relació amb l'hostaleria i l'Oriol exercirà per fi de periodista i investigarà les millors ofertes de feina del sector. I tot això amb el gran Ritxi Naval, que va decidir passar de la comèdia a ser un explotador laboral en potència.

Avui l'Arrabassada no marxa enlloc, l'Arrabassada se queda, com va dir Piqué amb Neymar. Ja hem criticat sense embuts en altres programes la nostra ciutat, amb qui tenim una relació d'amor-odi, però mai és tard per criticar-la encara més. Avui li dediquem exclusivament un programa a Barcelona, una ciutat plena d'europeus rics que fan trebacances i paguen lloguers de temporada a 2.000€ al mes, mentre els indígenes autòctons tenen feines de merda al sector serveis i gaudeixen només d'un 2% d'habitatge públic. Una ciutat venuda al capitalisme global, buidada de contingut, que ja és un producte més que un lloc on viure. Xerrarem de tot plegat amb l'Antonio Baños, periodista i autor del llibre “Barcelona no té solució” i, sobretot, noubarrienc. Com va tot? Avui l'Iñaki us portarà una reedició del Joc de Trons però amb els alcaldables de la Ciutat Comtal, en Marc produirà una nova temporada de Plats Bruts més de vint anys després a la Barcelona actual i jo mateix m'endinsaré en un viatge al futur per saber com serà la nostra ciutat el 2035.

Una mica de soroll que són les festes de la Prospe! Avui a l'Arrabassada agafarem els guants i les tisores de podar perquè ens ficarem en un bon jardí del qual ens pot costar molt sortir. L'humor té límits? Es poden fer acudits sobre qualsevol tema? Podem ofendre a qualsevol col·lectiu existent o hi ha excepcions? La correcció política està provocant que no es puguin fer bromes de res, tal com asseguren els humoristes d'extrema dreta que opinen que les dones no haurien de sortir de casa? Avui intentarem respondre a totes aquestes preguntes i ho farem acompanyats d'un home que, per si no tenia prou amb néixer a Santa Coloma de Gramenet, ha viscut la censura en la seva pròpia pell a la Corpo.

En aquest desè episodi, l'Arrabassada recorre el sinuós camí del Far West i arriba als Estats Units, un país en què els tirotejos massius són tradició i les eleccions tracten de triar entre la dreta amb purpurina i l'überextrema dreta propera a Mussolini. Xerrarem sobre urbanisme distòpic cotxecentrista, sobre imperialisme, sobre el dret a tenir armes, sobre racisme policial o sobre la nul·la gastronomia del país en què les propines són obligatories. Radiografiarem el país de la llibertat (si l'entenem com a tenir la llibertat de vendre la teva sang a canvi de diners i exportar-la) acompanyats de la Marnie Manning, humorista estatunidenca i exiliada a Catalunya. L'Iñaki us portarà el concurs del "Preu Just" per endevinar algunes factures mèdiques, en Marc fundarà un nou mitjà de l'alt-right per difondre fake news i l'Oriol posarà a prova el coneixement amb un quiz sobre les lleis més absurdes dels EUA.

No cal ser un culturetes que llegeix compulsivament Núvol, para catanyol i fa veure que a l'Heliogàbal posen música bona per adonar-se que la cultura viu moments convulsos. Sí, ara la cultura arriba a més gent, però també és més precària i més elititzada que mai. Però no cal que patiu, gent de Nou Barris. Per sort, per arreglar la cultura catalana. hem vingut els de l'Arrabassada aquí, en directe al Parc de la Guineueta! Tres homes que pensen que la Ilíada la va escriure Homer Simpson. Serà entretingut. L'Iñaki farà un pitching amb productes culturals made in Nou Barris, en Marc convidarà a la Juana Dolores perquè ens reciti un dels seus poemes i el seccionista platino Pol Solernou cantarà a les elits culturals que, de moment, no som nosaltres tampoc.

Queda ben poc per les eleccions municipals, aquella data mística cada quatre anys on, per art de màgia, totes les obres de la ciutat s'aixequen a l'uníson, el Comte Godó i Jordi Basté engeguen la maquinària perquè votis al candidat convergent de torn i els partits s'afanyen a intercanviar-se polítics per afegir-los a les seves llistes. Per parlar de les eleccions municipals hem sortit al carrer per primer cop. És Sant Jordi i som a l'estand de la CUP al costat de l'Estació del Nord, probablement un dels llocs més decadents de la ciutat, on els lavabos només serveixen per fer cruising. Avui comptem amb l'Adriana Llena, la número 3 de la llista de la CUP de Barcelona. Amb ella debatrem plegats sobre l'obra de govern de l'Ajuntament aquests darrers quatre anys, però també us portarem tres seccions ben sucoses: avui presentarem el programa polític definitiu per Barcelona, també tindrem un debat electoral en directe amb el senyor Joan d'Enmig i per acabar vindrà la Glòria Serra del programa equip d'investigació a esbrinar els programes electorals dels partits que es presenten a Barcelona.

Olor de suat emmascarat amb desodorant Axe, smegma als calçotets, misogínia intensa, cryptos, tot plegat amb un micròfon en mà. Són els nous Mascles Alfa, els Santiagos Abascals i Bertins Osbornes joves del segle XXI a Internet. Han substituït el Brummel per l'olor a tancat de casa seva; ara ja no mengen filets de vedella amb Soberano, ara demanen hamburgueses insalubres per Glovo i beuen begudes energètiques; ja no van a caçar ni a córrer, ara són gymbros que fan mansplaining a qualsevol noia ambal gimnàs. La seva característica principal, a banda de no saber-se fer ni una truita o dormir amb els calçotets cagats després de tirar-se un pet pintor, és la misogínia. També l'homofòbia, l'anarcocapitalisme o el darwinisme social. Exemples? Andrew Tate, Victor Malatesta (conegut com a Wall Street Wolverine) o Jordi Wild (muy buenas tetas por cierto). En aquest episodi, l'Iñaki us portarà la guia definitiva del Sigma Male, el Marc us introduirà al món dels mascles alfa de Cuarto Milenio i l'Oriol us capbussarà en el dia a dia dels youtubers misògins andorrans.

Mercantilització, consum ràpid, publicitat enganyosa... No parlem de la franquícia de McDonald's que ha obert a 5 minuts de casa teva, no. Parlem de Tinder, que fa exactament el mateix amb les persones. Una app-aparador que fa uns anys semblaria una distopia del neoliberalisme o un episodi de la nova temporada de Black Mirror. Tinder és un mercat on les persones esdevenen productes de consum que altra gent desconeguda decideix o no comprar, amb tots els perills i la sobreexposició que això comporta. Alhora, però, és una app on els més tímids (però també els pedòfils i agressors) tenen més a l'abast arribar a la còpula. En la majoria dels casos, tot acaba amb un polvo ràpid o en ghosting, tot i que hi ha una part de gent que hi troba parella. En aquest episodi sobre Tinder ens acompanya l'Alex Ayres, un humorista britànic (sap greu tan jove) que té un pòdcast on parla d'amor i relacions. Un amic francès ens trucarà per ensenyar-nos les seves alternatives a la reconeguda app de cites i l'Iñaki i l'Oriol us llegiran la bio de Tinder d'alguns polítics reconeguts.

Cada estiu, centenars de milers de persones que porten mitjons amb sandàlies, que prenen el sol fins arribar a tenir tres melanòmes en potència, que tenen nul respecte per la gastronomia als seus països i que es refereixen a Barcelona com a "Barca" envaeixen la Ciutat Comtal. Resultat: barris sense identitat, expulsió dels veïns, augment de vòmits i pixum als carrers i multiplicació de negocis inútils. En aquest episodi parlarem -i sobretot, criticarem- els guiris. L'Iñaki ens portarà uns Jocs Olímpics molt especials, que atrauran els guiris encara més que les Olimpíades del 92, el Marc farà un quiz per esbrinar quines són les vacances de platja perfectes per un guiri a Catalunya i l'Oriol dissenyarà, basant-se en els plans del nazi Karl Jacobi, un barri immillorable per als guiris que venen a Barcelona.

Jugar al Candy Crush, creure en la meritocràcia o opinar d'absolutament qualsevol cosa sense saber-ne res són alguns dels trets característics dels boomers. Aquesta generació, nascuda entre els 50 i 70, comparteix certes actituds (de merda) transversals que no entenen de gèneres ni de classe. Els fills de l'època daurada del capitalisme, que pagaven hipoteca amb 20 anys, sempre estaran llestos per parlar-te amb condescendència i dir-te a tu, jove amb dos màsters que cobra 1000€ i no pot independitzar-se, que rondines per tot. En aquest episodi ens endinsarem en el món dels boomers: l'Iñaki us retransmetrà el Carrusel Cuñativo, el Marc us portarà el consultori per aquells joves que comencen a fer coses boomers, l'Oriol us farà un quiz per triar les frases més boomers possibles i el Pol Solernou (@elpolyklin), el nostre col·laborador preferit, se submergirà als comentaris de Twitter del 3/24.

L'imperialisme modern, l'obesitat mòrbida, el cotxecentrisme, el gihadisme, el menjar ràpid, el neoliberalisme, els nord-americans en sí... Són infinits els exemples d'invents de merda que tenen origen als Estats Units. Gran part de les sectes també han nascut allà, com els cryptobros, la cienciologia o els Testimonis de Jehovà, dels quals tracta aquest episodi. En Dani Herrera (@succeDani), exmembre de la secta religiosa, ens explicarà el seu pas pels Testimonis, el control social a què el van sotmetre i les prohibicions surrealistes que hi ha. A més, l'Iñaki us portarà el quiz "secta o govern?", el Marc crearà una nova secta i en farà un ritus i l'Oriol us llegirà un dietari d'un Testimoni de Jehovà que vam trobar a la boca del metro de Via Júlia.

Tabàrnia contra Tractòria, Xavalàndia contra Cabralunya, camacus contra pagesots... La ciutat contra el camp, com ha passat sempre i a tot arreu. A Catalunya, els pixapins (aquells que diuen LleidE en comptes de Lleida) i els tractorians (zoofílics) són dos bàndols que conviuen i alhora xoquen. Mentre uns viatgen els caps de setmana a embrutar gorgs, parlar amb la A i gentrificar -tradició barcelonina- el món rural, els altres ocupen les andanes de metro desorientats i omplen barris sencers de la Ciutat Comtal de pisos d'estudiants. Podríem apostar per l'entesa, la concòrdia i el consens entre catalans, però seria molt avorrit. No és millor tirar-se els plats pel cap? L'Iñaki us farà un 'quiz' que es titula "Quin tipus de català ets", en Marc cantarà a tots aquells que són pixapins però no se'n consideren i l'Oriol es convertirà en reporter de National Geographic per explicar-vos els tipus de pixapins que hi ha. Tot plegat acompanyats de la nostra primera convidada, la Joana Cabratosa de Can Putades.